Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Xulilla

Índex Xulilla

Xulilla, abans Xulella (en castellà i oficialment, Chulilla) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

100 les relacions: Abu-Zayd, Agricultura, Al-Azraq, Alianza Popular, Arxidiòcesi de València, Avantmuralla, Baluard, Barb, Barbacana, Batlle, Bugarra, Campanar, Canyó (hidrografia), Capella (arquitectura), Carta de poblament, Castell de Dénia, Castell de Xulilla, Castellà, Castrum, Congost (hidrografia), Conill, CV-35, Dècada del 1980, Edat antiga, Edat del bronze, Edat del ferro, El Villar, Ermita, Escut i bandera de Xulilla, Gallina valenciana de Xulilla, Gandia, Guerra dels Dos Peres, Guerres Carlines, Guineu roja, Imperi Romà, Institut Nacional d'Estadística d'Espanya, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, La Llosa del Bisbe, Llíria, Llebre, Lleida, Loriguilla, Maig, Mayos de Xulilla, Miquel (arcàngel), Narbona, Nau (arquitectura), Navarra, País Valencià, ..., Partit judicial, Partit Popular de la Comunitat Valenciana, Partit Socialista del País Valencià-PSOE, Perdiu, Pere el Cerimoniós, Pilastra, Presbiteri, Ramaderia, Rapinyaire, Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi, Sagristia, Sàpiens, Senglar, Serrania, Sot de Xera, Túria, Terol, Toixó, Truita de riu, Turisme rural, Unió de Centre Democràtic, València, Valencià, Vinya, Volta, Xàtiva, Xestalgar, 1236, 1238, 1248, 1294, 1300, 1340, 1364, 1373, 1379, 15 d'agost, 1730, 1992, 1994, 1996, 1998, 2000, 2002, 2004, 2005, 2006, 2008, 2014, 2015. Ampliar l'índex (50 més) »

Abu-Zayd

Segell de ''sàyyid'' Abu-Zayd Abu-Zayd o sàyyid Abu-Zayd (?-1268), conegut en les cròniques cristianes com a «moro Seit»Diccionari d'Història de Catalunya.

Nou!!: Xulilla і Abu-Zayd · Veure més »

Agricultura

Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.

Nou!!: Xulilla і Agricultura · Veure més »

Al-Azraq

''Toni, el rei,'' de Francesc Laporta Valor (Alcoi, 1850-1914), caracteritzat com al-Àzraq. Disseny del vestit de l'alferes de la ''filà Chano,'' 1903.Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Hudhayl as-Saghir (indeterminat - Alcoi, Alcoià, 1276), més conegut com al-Àzraq (‘el Blau’), va ser un cabdill andalusí autor de les tres revoltes mudèjars del sud del Regne de València.

Nou!!: Xulilla і Al-Azraq · Veure més »

Alianza Popular

Aliança Popular (Alianza Popular), és uns dels partits d'ideologia conservadora que va sorgir durant el període de la transició democràtica a Espanya, dirigit per Manuel Fraga Iribarne.

Nou!!: Xulilla і Alianza Popular · Veure més »

Arxidiòcesi de València

LArxidiòcesi de València es correspon amb la província de València i 63 municipis del nord de la província d'Alacant: (la Marina Alta, el Comtat i part de l'Alcoià).

Nou!!: Xulilla і Arxidiòcesi de València · Veure més »

Avantmuralla

Avantmuralla Montreuil-sur-Mer Avantmuralla al Castell d'Elda (Alacant. Una avantmuralla era un element de fortificació entre dos bastions que envoltava per davant la muralla d'una plaça forta, una ciutat o una ciutadella.

Nou!!: Xulilla і Avantmuralla · Veure més »

Baluard

Fortalesa de Bourtange en Groninga, Països Baixos. Fortalesa en forma pentagonal, mostra 5 bastions, un a cadascun dels seus angles Un dels bastions al castell de Copertino a Itàlia El baluard o bastió és un reducte fortificat que es projecta cap a l'exterior del cos principal d'una fortalesa, situat generalment en els cantons dels murs (anomenats murs de cortina), com punt fort de la defensa contra l'assalt de tropes enemigues.

Nou!!: Xulilla і Baluard · Veure més »

Barb

Els barbs (Barbus) són un gènere de peixos de la família dels ciprínids.

Nou!!: Xulilla і Barb · Veure més »

Barbacana

Kremlin: Torres Kutafya ("barbacana") i Troitskaya ("porta fortificada"), amb el pont d'unió sobre el fossat. '''El Castellet''' de Perpinyà. La '''barbacana''' de l'antiga muralla de Cracòvia Una barbacana (o castellet), era qualsevol torre situada a sobre una porta o un pont, separada de la muralla, que s'utilitzava per a fins defensius.

Nou!!: Xulilla і Barbacana · Veure més »

Batlle

miniatura El batlle, batle o alcalde (vegeu altres denominacions) és la màxima autoritat d'un municipi, és qui presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament.

Nou!!: Xulilla і Batlle · Veure més »

Bugarra

Bugarra és un municipi del País Valencià situat a la comarca dels Serrans.

Nou!!: Xulilla і Bugarra · Veure més »

Campanar

Campanar de Sant Climent de Taüll (Alta Ribagorça) Campanar de l'església de Sant Lluc d'Ulldecona (Montsià). Torre campanar de l'església de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) Un campanar o cloquer acostuma a ser una torre, normalment associada a una església, que conté una o diverses campanes.

Nou!!: Xulilla і Campanar · Veure més »

Canyó (hidrografia)

El Gran Canyó, a Arizona, a la confluència entre el Riu Colorado i del Riu Petit Colorado Un canyó, gola o gorja és una escletxa entre cingles de penya-segats resultat de la meteorització i de l'activitat erosiva d'un riu al llarg de diferents temps geològics.

Nou!!: Xulilla і Canyó (hidrografia) · Veure més »

Capella (arquitectura)

Capella privada a l'interior del Museu Romàntic Can Papiol a Vilanova i la GeltrúUna capella és un espai dedicat al culte particular dins d'un temple cristià (esglésies, catedrals o ermites…), o d'edificis profans (domicilis, palaus, masies, tanatoris o fins i tot camps de futbol), en aquest cas se solen denominar específicament oratoris.

Nou!!: Xulilla і Capella (arquitectura) · Veure més »

Carta de poblament

Carta de poblament de Lleida any 1150 La carta de poblament o carta pobla (en llatí, charta populationis) era un privilegi en què el sobirà o un senyor atorgaven una sèrie de privilegis a grups poblacionals, a fi d'obtenir la repoblació de certes zones despoblades o poc habitades però d'interès econòmic o estratègic durant la Conquesta.

Nou!!: Xulilla і Carta de poblament · Veure més »

Castell de Dénia

El castell de Dénia sobremira la mar des d'un tossal enmig de la ciutat.

Nou!!: Xulilla і Castell de Dénia · Veure més »

Castell de Xulilla

El Castell de Xulilla és un castell de la localitat valenciana de Xulilla (els Serrans, País Valencià), que s'assenta al turó que domina la població.

Nou!!: Xulilla і Castell de Xulilla · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Xulilla і Castellà · Veure més »

Castrum

Beaune (França) El castrum - en plural castra - era el campament nocturn de l'exèrcit romà.

Nou!!: Xulilla і Castrum · Veure més »

Congost (hidrografia)

El congost de Mont-rebei seguint el camí de la banda catalana Un congost és una clotada o pas estret i no gaire llarg entre dues muntanyes, o una vall estreta entre muntanyes abruptes, excavada per les aigües d'un curs d'aigua.

Nou!!: Xulilla і Congost (hidrografia) · Veure més »

Conill

Els conills són un grup de mamífers de la família dels lepòrids que no correspon a cap tàxon en concret.

Nou!!: Xulilla і Conill · Veure més »

CV-35

CV-35 al seu pas per Burjassot. La carretera CV-35 o Autovia de Llíria, també coneguda com a Pista d'Ademús, comunica la ciutat de València amb la N-330, a Santa Cruz de Moya.

Nou!!: Xulilla і CV-35 · Veure més »

Dècada del 1980

La dècada del 1980 comprèn el període d'anys entre el 1980 i el 1989, tots dos inclosos.

Nou!!: Xulilla і Dècada del 1980 · Veure més »

Edat antiga

Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.

Nou!!: Xulilla і Edat antiga · Veure més »

Edat del bronze

L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.

Nou!!: Xulilla і Edat del bronze · Veure més »

Edat del ferro

L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.

Nou!!: Xulilla і Edat del ferro · Veure més »

El Villar

El Villar (en castellà i oficialment Villar del Arzobispo, i en la parla xurra El Villar) és un municipi del País Valencià situat a la comarca dels Serrans.

Nou!!: Xulilla і El Villar · Veure més »

Ermita

Ermita de Togores a Sabadell, Vallès Occidental Una ermita (del llatí eremita, aquest del grec ερημίτης que ve de ἔρημος, desert, paratge sense vegetació) és una capella amb el seu altar ubicada en un lloc allunyat de les poblacions i dedicada al culte religiós, antigament hi solia haver un ermità.

Nou!!: Xulilla і Ermita · Veure més »

Escut i bandera de Xulilla

L'escut i la bandera de Xulilla són els símbols representatius oficials de Xulilla, municipi del País Valencià, a la comarca dels Serrans.

Nou!!: Xulilla і Escut i bandera de Xulilla · Veure més »

Gallina valenciana de Xulilla

La Gallina valenciana de Xulilla és una de les races de gallines autòctones del País Valencià.

Nou!!: Xulilla і Gallina valenciana de Xulilla · Veure més »

Gandia

Gandia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Safor.

Nou!!: Xulilla і Gandia · Veure més »

Guerra dels Dos Peres

La guerra dels Dos Peres, que tingué lloc entre 1356 i 1375, enfrontà la Corona d'Aragó i el Regne de Castella i en certa manera fou també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel.

Nou!!: Xulilla і Guerra dels Dos Peres · Veure més »

Guerres Carlines

«La toma de la Seu de Urgell pel general Rafael Tristany», quadre d'Augusto Ferrer-Dalmau Punts calents de la primera guerra carlina Les Guerres Carlines (dites també popularment en català carlinades) foren tres guerres que tingueren lloc a Espanya al com a expressió militar del moviment polític carlí i que al llarg del van enfrontar els carlins o carlistes, partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i titllats d'absolutistes per la propaganda anticarlina, contra els anomenats liberals, partidaris d'Isabel II d'Espanya.

Nou!!: Xulilla і Guerres Carlines · Veure més »

Guineu roja

La guineu roja o rabosa (Vulpes vulpes) és un mamífer de la família dels cànids.

Nou!!: Xulilla і Guineu roja · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Xulilla і Imperi Romà · Veure més »

Institut Nacional d'Estadística d'Espanya

L'INE o Institut Nacional d'Estadística és l'organisme oficial espanyol, encarregat de recopilar les estadístiques demogràfiques, socials i econòmiques així com planificar, aixecar i analitzar el cens de la població.

Nou!!: Xulilla і Institut Nacional d'Estadística d'Espanya · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Xulilla і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).

Nou!!: Xulilla і Jaume el Just · Veure més »

La Llosa del Bisbe

La Llosa del Bisbe (en castellà i oficialment, Losa del Obispo, i en la parla xurra, Lausa) és un municipi del País Valencià de la comarca dels Serrans.

Nou!!: Xulilla і La Llosa del Bisbe · Veure més »

Llíria

Llíria és una ciutat i municipi del País Valencià, capital de la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: Xulilla і Llíria · Veure més »

Llebre

Les llebres (Lepus) són un gènere d'animals de l'ordre dels lagomorfs i dins la família dels lepòrids.

Nou!!: Xulilla і Llebre · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Xulilla і Lleida · Veure més »

Loriguilla

Loriguilla (en castellà i oficialment, Loriguilla, i en la parla xurra, Lauriguilla) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: Xulilla і Loriguilla · Veure més »

Maig

El maig és el cinquè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Xulilla і Maig · Veure més »

Mayos de Xulilla

La fiesta de los Mayos és la principal festivitat de Xulilla, que rep el nom dels mayos, coples profanes cantades a mitjanit el primer dissabte de maig.

Nou!!: Xulilla і Mayos de Xulilla · Veure més »

Miquel (arcàngel)

Miquel Arcàngel (de l'hebreu: מיכאל, Micha'el o Mīχāˈʔēl que vol dir: Qui com Déu?) és, segons la tradició cristiana i jueva, un arcàngel, cap dels exèrcits celestials i príncep dels àngels.

Nou!!: Xulilla і Miquel (arcàngel) · Veure més »

Narbona

Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.

Nou!!: Xulilla і Narbona · Veure més »

Nau (arquitectura)

miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.

Nou!!: Xulilla і Nau (arquitectura) · Veure més »

Navarra

Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).

Nou!!: Xulilla і Navarra · Veure més »

País Valencià

El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.

Nou!!: Xulilla і País Valencià · Veure més »

Partit judicial

Un partit judicial a Espanya és cadascuna de les divisions territorials que estableix l'administració de justícia, habitualment integrades per un o més d'un municipi d'una mateixa província, on té la seu en el cap de partit o capital un o més d'un jutjat de primera instància i instrucció, amb jurisdicció sobre tota la divisió territorial esmentada.

Nou!!: Xulilla і Partit judicial · Veure més »

Partit Popular de la Comunitat Valenciana

El Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) és la secció regional del Partit Popular al País Valencià.

Nou!!: Xulilla і Partit Popular de la Comunitat Valenciana · Veure més »

Partit Socialista del País Valencià-PSOE

El Partit Socialista del País Valencià (en sigles, PSPV-PSOE) és el nom que rep la federació del Partit Socialista Obrer Espanyol al País Valencià.

Nou!!: Xulilla і Partit Socialista del País Valencià-PSOE · Veure més »

Perdiu

La perdiu o perdiu roja i també camavermella a les Balears (Alectoris rufa) és una espècie d'ocell de l'ordre dels gal·liformes de la família dels fasiànids (Phasianidae).

Nou!!: Xulilla і Perdiu · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Nou!!: Xulilla і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pilastra

XVIII de Església de la Mare de Déu de l'Assumpció de Butsènit d'Urgell, a la Noguera. Una pilastra o anta és un element arquitectònic de l'arquitectura clàssica per donar l'aparença d'una columna de suport i articular una extensió de paret, amb una funció purament ornamental.

Nou!!: Xulilla і Pilastra · Veure més »

Presbiteri

Presbiteri de la Catedral de Granada, ben delimitat per la graonada i la barana Al fons, destaca el gran retaule El presbiteri és l'espai que en una església o catedral envolta l'altar major.

Nou!!: Xulilla і Presbiteri · Veure més »

Ramaderia

bestiar. La ramaderia és l'activitat humana consistent en la domesticació i explotació d'animals per obtenir-ne aliment, productes derivats (llana, cuir, etc.), o serveis (animals de tir, animals de bast, amb finalitats recreatives, animals per a laboratori, etc.). El conjunt d'animals així emprats s'anomena «bestiar».

Nou!!: Xulilla і Ramaderia · Veure més »

Rapinyaire

Típic bec ganxut de les rapinyaires d'un pigarg americà (''Haliaeetus leucocephalus'') Rapinyaire, ocell rapaç o ocell de rapinya és el nom comú que s'aplica a un tipus d'ocell definit per un estil de vida depredador i unes característiques físiques determinades, marcades per la presència d'un bec fort i ganxut i unes potes prènsils amb fortes urpes.

Nou!!: Xulilla і Rapinyaire · Veure més »

Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi

El Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi, també conegut com a Col·legi del Patriarca, és un seminari fundat en 1583 per Joan de Ribera, arquebisbe i virrei de València i patriarca d'Antioquia, qui tres anys després posà la primera pedra.

Nou!!: Xulilla і Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi · Veure més »

Sagristia

Sagristia Sagristia La sagristia (del llatí sacristia) és una sala o cambra annexa a les esglésies, generalment propera al presbiteri, utilitzada per custodiar els ornaments i els vasos sagrats (calzes, patenes…) de l'església.

Nou!!: Xulilla і Sagristia · Veure més »

Sàpiens

Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.

Nou!!: Xulilla і Sàpiens · Veure més »

Senglar

El senglar, porc senglar o porc salvatge (Sus scrofa) és un mamífer artiodàctil present a Europa, encara que també n'hi ha subespècies a Amèrica, Àfrica i Àsia.

Nou!!: Xulilla і Senglar · Veure més »

Serrania

La Serrania, anteriorment anomenada els Serrans, també coneguda com la Serrania de Xelva, és una comarca de l'interior del País Valencià, que té Xelva com a capital.

Nou!!: Xulilla і Serrania · Veure més »

Sot de Xera

Sot de Xera (en castellà i oficialment, Sot de Chera, i en la parla xurra, Sote) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Nou!!: Xulilla і Sot de Xera · Veure més »

Túria

El Túria és un riu mediterrani de 241 km que naix a la província de Terol, passa per les localitats aragoneses d'Albarrasí i Terol, volta cap al sud-est fins a Ademús i Santa Creu de Moia, volta cap al sud-oest passant per Xulella i Riba-roja de Túria i desemboca a la ciutat de València.

Nou!!: Xulilla і Túria · Veure més »

Terol

Terol (en castellà i oficialment, Teruel, i en aragonès i xurro Tergüel) és una ciutat a la zona meridional d'Aragó.

Nou!!: Xulilla і Terol · Veure més »

Toixó

El teixó o toixó (Meles meles) és una espècie de mamífer i el representant de la família dels mustèlids de morfologia més atípica.

Nou!!: Xulilla і Toixó · Veure més »

Truita de riu

La truita és el nom comú donat diverses espècies de peixos de muntanya que pertanyen a la família Salmonidae.

Nou!!: Xulilla і Truita de riu · Veure més »

Turisme rural

Casa rural de Lituània. El turisme rural o agroturisme és l'activitat turística que es realitza en un espai rural, habitualment en petites localitats (menys de 1.000 o 2.000 habitants) o fora del nucli urbà en localitats d'una mida més gran.

Nou!!: Xulilla і Turisme rural · Veure més »

Unió de Centre Democràtic

Unió de Centre Democràtic (UCD) (en castellà, Unión de Centro Democrático) fou una coalició política i, posteriorment, un partit polític que exercí un paper protagonista durant la transició democràtica espanyola.

Nou!!: Xulilla і Unió de Centre Democràtic · Veure més »

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Nou!!: Xulilla і València · Veure més »

Valencià

El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.

Nou!!: Xulilla і Valencià · Veure més »

Vinya

La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.

Nou!!: Xulilla і Vinya · Veure més »

Volta

església de Santa Maria del Mar, Barcelona La volta és una estructura arquitectònica pròpia per a cobrir espais o recintes.

Nou!!: Xulilla і Volta · Veure més »

Xàtiva

Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.

Nou!!: Xulilla і Xàtiva · Veure més »

Xestalgar

Xestalgar (en castellà i oficialment, Gestalgar, i en la parla xurra, Chestalgar) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Nou!!: Xulilla і Xestalgar · Veure més »

1236

Sense descripció.

Nou!!: Xulilla і 1236 · Veure més »

1238

1238 (MCCXXXVIII) fon un any normal del calendari julià començat en divendres; correspon a l'any 600 del calendari birmà.

Nou!!: Xulilla і 1238 · Veure més »

1248

El 1248 (MCCXLVIII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Xulilla і 1248 · Veure més »

1294

Sense descripció.

Nou!!: Xulilla і 1294 · Veure més »

1300

Sense descripció.

Nou!!: Xulilla і 1300 · Veure més »

1340

Una miniatura de la batalla de les '' Cròniques de Jean Froissart''.

Nou!!: Xulilla і 1340 · Veure més »

1364

Sense descripció.

Nou!!: Xulilla і 1364 · Veure més »

1373

El 1373 (o MCCCLXXIII) va ser un any comú del calendari julià.

Nou!!: Xulilla і 1373 · Veure més »

1379

Sense descripció.

Nou!!: Xulilla і 1379 · Veure més »

15 d'agost

El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xulilla і 15 d'agost · Veure més »

1730

;Països catalans.

Nou!!: Xulilla і 1730 · Veure més »

1992

1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.

Nou!!: Xulilla і 1992 · Veure més »

1994

1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.

Nou!!: Xulilla і 1994 · Veure més »

1996

1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.

Nou!!: Xulilla і 1996 · Veure més »

1998

1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.

Nou!!: Xulilla і 1998 · Veure més »

2000

2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.

Nou!!: Xulilla і 2000 · Veure més »

2002

2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.

Nou!!: Xulilla і 2002 · Veure més »

2004

2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.

Nou!!: Xulilla і 2004 · Veure més »

2005

2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Nou!!: Xulilla і 2005 · Veure més »

2006

2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Nou!!: Xulilla і 2006 · Veure més »

2008

No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.

Nou!!: Xulilla і 2008 · Veure més »

2014

L'any 2014 fou un any normal començat en dimecres.

Nou!!: Xulilla і 2014 · Veure més »

2015

L'any 2015 fou un any normal començat en dijous.

Nou!!: Xulilla і 2015 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Chulilla, Xulella.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »