Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Kaixgar

Índex Kaixgar

Kaixgar (sent altres transcripcions Kaixcar o Khaixgar, en uigur: قەشقەر K̡ǝxk̡ǝr; en xinès: 喀什 Kāshí o 喀什噶尔 Kāshígéěr) és una ciutat oasi a la regió autònoma del Xinjiang, a la República Popular de la Xina.

116 les relacions: Ahmad ibn Umar Xaikh, Aksu (Xinjiang), Andidjan, Armeni, Àsia Central, Ban Chao, Ciutat de Yarkand, Conca del Tarim, Corredor Econòmic Xina-Pakistan, Dinastia Han, Dinastia Tang, Dungans, Genguiskhànides, Gilgit, Haydar Mirza, Heftalites, Herat, Hinayana, Imperi Kuixan, Iraq ajamita, Kanat de Txagatai, Karlucs, Khodja, Kokand, Kutxa (reialme), Llengües eslaves, Llengües sinítiques, Llengua hitita, Loulan, Marco Polo, Nestorianisme, Oasi, Port de Gwadar, Prefectura autònoma d'Ili Kazakh, Qaraixahr, Regne de Ferganà, Regne de Khotan, República Popular de la Xina, Samarcanda, Sogdiana, Tabgatch, Tamerlà, Taraz, Tikrit, Turfan, Uigur, Uigurs, Ulugh Beg, Utx Turfan, Wu-sun, ..., Xinjiang, Xiongnu, Xuan Zang, Yakub Beg, 102, 105, 106, 1120, 1130, 115, 1219, 123, 127, 1273, 1274, 130, 132, 1389, 1390, 1572, 168, 170, 1759, 1827, 1829, 1846, 1857, 1862, 1865, 1877, 1949, 1955, 25, 422, 435, 453, 455, 46, 507, 512, 563, 567, 58, 630, 632, 635, 639, 657, 662, 670, 692, 694, 722, 73, 751, 76, 766, 78, 786, 8, 80, 84, 87, 88, 91, 94. Ampliar l'índex (66 més) »

Ahmad ibn Umar Xaikh

Ahmad ibn Umar Xaikh conegut com a Amirak Ahmad (1384-1416), fou un príncep timúrida, fill d'Umar Xaikh i net de Tamerlà.

Nou!!: Kaixgar і Ahmad ibn Umar Xaikh · Veure més »

Aksu (Xinjiang)

Aksu (també Ak-su, Akshu, Aqsu, Bharuka i Po-lu-chia; uigur: ئاقسۇ/Ak̡su; xinès simplificat: 阿克苏, xinès tradicional: 阿克蘇, pinyin: Ākèsù) és una ciutat de la regió autònoma del Xinjiang a la República Popular de la Xina, capital de la prefectura del mateix nom.

Nou!!: Kaixgar і Aksu (Xinjiang) · Veure més »

Andidjan

Andidjan (en uzbek Andijon; rus Andizan o Andizhan) és una ciutat de la vall de Fergana a la riba esquerra del Iaxartes o Sirdarià.

Nou!!: Kaixgar і Andidjan · Veure més »

Armeni

Larmeni (ortografia reformada: հայերեն) és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes.

Nou!!: Kaixgar і Armeni · Veure més »

Àsia Central

L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.

Nou!!: Kaixgar і Àsia Central · Veure més »

Ban Chao

Estàtua moderna commemorant Ban Chao a Kaixgar Ban Chao (en xinès: 班超; romanització Wade-Giles: Pan Ch'ao) (Xianyang (Shaanxi) 32-102) fou un general xinès encarregat de l'administració de les «regions de l'oest» (Àsia Central) durant la dinastia Han de l'est.

Nou!!: Kaixgar і Ban Chao · Veure més »

Ciutat de Yarkand

Una de les portes de l'antiga ciutadella Yarkand (en xinès modern 莎車, pinyin: Shāchē o Suōchē) és una ciutat a la República Popular de la Xina a la regió autònoma de Xinjiang, a uns 1.189 m sobre el nivell de la mar, amb una població al tomb dels 400.000 habitants.

Nou!!: Kaixgar і Ciutat de Yarkand · Veure més »

Conca del Tarim

La conca del Tarim és una regió natural de la Xina en la regió autònoma de Xinjiang, formada pel riu Tarim i la seva àrea.

Nou!!: Kaixgar і Conca del Tarim · Veure més »

Corredor Econòmic Xina-Pakistan

Corredor Econòmic Xina-Pakistan. El corredor econòmic xinès-pakistanès (en xinès: 中国-巴基斯坦经济走廊; Zhōngguó-bājīsītǎn jīngjì zǒuláng, en urdú: پاک چین اقتصادی راہداری) és un megaprojecte anunciat l'abril de 2015 que busca connectar el port de Gwadar en el sud-oest del Pakistan amb la regió autònoma de Xinjiang, al nord-oest de la República Popular de la Xina mitjançant una xarxa d'autopistes, vies ferroviàries i oleoductes petrolífers.

Nou!!: Kaixgar і Corredor Econòmic Xina-Pakistan · Veure més »

Dinastia Han

La dinastia Han (en caràcters tradicionals: 漢朝, caràcters simplificats: 汉朝, en pinyin: Hàncháo) va regnar sobre la Xina del 202 aC al 220 dC.

Nou!!: Kaixgar і Dinastia Han · Veure més »

Dinastia Tang

La dinastia Tang (xinès: 唐朝, pinyin: Tángcháo) (618-907) va ser la successora de la dinastia Sui i predecessora del període de les Cinc dinasties i Deu regnes a la Xina.

Nou!!: Kaixgar і Dinastia Tang · Veure més »

Dungans

Dungans o tungans (Дунга́не, Dungane) és el nom turc donat als Hui (xinesos musulmans) barrejats o influïts pels turcs al Turquestan oriental, que eren majoria al kanat de Komul i a Jungària.

Nou!!: Kaixgar і Dungans · Veure més »

Genguiskhànides

Genguiskhànides són els descendents de Genguis Khan i de la seva esposa Börte.

Nou!!: Kaixgar і Genguiskhànides · Veure més »

Gilgit

Autovia Karakoram; clicar sobre la imatge per ampliar. Buda de Kargah Gilgit (urdú-caràcters aràbics -: گلگت; hindi - caràcters devanagari -: गिलगित) és la capital dels Territoris del Nord (Pakistan) i també un dels principals punts de partida de la regió per les expedicions de muntanyisme cap a les serralades del Karakoram (o Karakorum) i de l'Himàlaia (els altres punts són Skardu i Karimabad) a poca distància dona Gilgit.

Nou!!: Kaixgar і Gilgit · Veure més »

Haydar Mirza

Muhàmmad Mirza Haydar conegut com a Haydar Mirza (1499/1500-1551) fou un historiador persa mongol.

Nou!!: Kaixgar і Haydar Mirza · Veure més »

Heftalites

Els heftalites, també anomenats huns blancs, segons una teoria foren una horda turcomongola amb predomini mongol originada possiblement a les muntanyes Kin-chan (massís de l'Altai), des d'on haurien baixat a les estepes de l'antic Turquestan rus.

Nou!!: Kaixgar і Heftalites · Veure més »

Herat

Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).

Nou!!: Kaixgar і Herat · Veure més »

Hinayana

Buda Hinayana és una branca del budisme que significa literalment "el Petit Vehicle" per oposició al mahayana "el Gran Vehicle".

Nou!!: Kaixgar і Hinayana · Veure més »

Imperi Kuixan

L'Imperi kuixan (Kušān) fou un estat que, en el seu apogeu, aproximadament els anys 105-250 dC, s'estengué des del Tadjikistan fins a l'Afganistan, el Pakistan i la vall del Ganges al nord de l'Índia.

Nou!!: Kaixgar і Imperi Kuixan · Veure més »

Iraq ajamita

mapa del Jibal LIraq ajamita (literalment ‘Iraq dels perses’) fou una regió de Pèrsia.

Nou!!: Kaixgar і Iraq ajamita · Veure més »

Kanat de Txagatai

El Kanat de Txagatai fou un estat mongol de l'Àsia Central, sorgit de l'ulus o terra hereditària assignada a Txagatai Khan, segon fill de Genguis Khan.

Nou!!: Kaixgar і Kanat de Txagatai · Veure més »

Karlucs

Els karlucs o karluks (també qarluqs, qarluks, karluqs, en àrab i persa: halluh transcrit en àrab Kharlukh i en persa Khallukh, xinès: 葛邏祿;葛逻禄.

Nou!!: Kaixgar і Karlucs · Veure més »

Khodja

Khodja (Khoja) o Khwadja és un títol d'origen persa, inicialment donat als mestres i savis, i a ministres i eunucs.

Nou!!: Kaixgar і Khodja · Veure més »

Kokand

Kokand, Khokand o Qo'qon és una ciutat de l'est de l'Uzbekistan, situada a l'extrem sud-occidental de la vall de Ferganà, vora el riu Sokh, i és la capital de la regió de Fergana.

Nou!!: Kaixgar і Kokand · Veure més »

Kutxa (reialme)

Aksu en groc Kutxa o Kutxe (també Kuçar, Kuchar, en uigur كۇچار, en xinès simplificat 库车, tradicional 庫車, en pinyin Kùchē, romanitzat també com a Qiuzi, Qiuci, Chiu-tzu, Kiu-che, Kuei-tzu, en sànscrit Kucina, en tibetà Kutsahiyui) fou un regne budista de l'Àsia Central a la conca del Tarim, al modern Xinjiang (Xina).

Nou!!: Kaixgar і Kutxa (reialme) · Veure més »

Llengües eslaves

Mapa de les llengües eslaves a Europa Les llengües eslaves són les llengües dels eslaus i els seus descendents, i són una branca de la família indoeuropea.

Nou!!: Kaixgar і Llengües eslaves · Veure més »

Llengües sinítiques

El que es coneix generalment per xinès és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions en la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada. L'escriptura xinesa, però, ha canviat molt més lentament que la llengua parlada i, per tant, manté molta més uniformitat. Cal fer notar, tanmateix, que la forma escrita del xinès, tot i que s'ensenya i s'usa entre parlants de totes les llengües xineses, es basa en el mandarí i no és neutral en relació amb les varietats del xinès. Hi ha formes escrites de cantonès i min que difereixen de l'estàndard, reflectint diferències del mandarí en el vocabulari i la gramàtica. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com a llengua materna. Això fa que sigui la llengua amb més nombre de parlants nadius del món. El llenguatge xinès, parlat en forma d'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de la Xina (中华人民共和国) i la República de la Xina (Taiwan), un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides. És una llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on la parla la gran majoria de la població. A meitat dels anys noranta tenia uns 1.220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1.200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el mandarí és llengua oficial. També era oficial a l'antiga colònia britànica de Hong Kong (integrada a la Xina el 1997) i a Taiwan. Fora de la Xina el parlen uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam. A la resta del món, les colònies més nombroses se'n concentren als Estats Units.

Nou!!: Kaixgar і Llengües sinítiques · Veure més »

Llengua hitita

La llengua hitita és la llengua indoeuropea més antiga coneguda i s'inclou en la branca anatòlica, juntament amb el luvi, el palaic, el lidi i el lici.

Nou!!: Kaixgar і Llengua hitita · Veure més »

Loulan

Loulan (xinès tradicional: 樓蘭, xinès simplificat: 楼兰, pinyin: Lóulán) és una antiga ciutat fundada al al nord-est del desert de Takla Makan.

Nou!!: Kaixgar і Loulan · Veure més »

Marco Polo

John Lloyd i John Mitchinson.

Nou!!: Kaixgar і Marco Polo · Veure més »

Nestorianisme

El nestorianisme és una doctrina cristològica iniciada al per Nestori, patriarca de Constantinoble.

Nou!!: Kaixgar і Nestorianisme · Veure més »

Oasi

Oasi a Líbia. Un oasi és una àrea de vegetació isolada en un desert, que normalment circumda una font d'aigua subterrània que pot emergir o no a la superfície.

Nou!!: Kaixgar і Oasi · Veure més »

Port de Gwadar

El Port de Gwadar (en urdu: گوادر بندرگاہ) és un port d'aigües profundes situat en el Mar Aràbic a Gwadar, a la província de Balutxistan de Pakistan.

Nou!!: Kaixgar і Port de Gwadar · Veure més »

Prefectura autònoma d'Ili Kazakh

La prefectura autònoma d'Ili Kazakh (xinès: 伊犁哈萨克自治州, pinyin: Yīlí Hāsàkè zìzhìzhōu, kazakh: ىله قازاق اۆتونومىيالى وبلىسى / Іле Қазақ автономиялы облысы, uigur: ئىلى قازاق ئاپتونومۋىلايىتى / Ili Ķazaķ aptonom wilayiti), és una regió autònoma dins la Regió Autònoma Uigur de Xinjiang, l'única regió autònoma dels kazakhs a la Xina.

Nou!!: Kaixgar і Prefectura autònoma d'Ili Kazakh · Veure més »

Qaraixahr

Qaraixahr (també Karashahr, que vol dir 'ciutat negra' en uigur) o Yanqi (en xinès 焉耆, pinyin Yānqí; Wade-Giles Yen-ch’i; sànscrit अग्निदेस Agnideśa) fou un regne de l'Àsia Central, centrat a l'oasi de Qarashahr a la conca del Tarim, al modern Xinjiang Uigur. A Qarashahr es parlava una llengua indoeuropea amb afinitats amb l'hitita, l'armeni i l'eslau, probablement derivat del seu poblament anterior pels escites.

Nou!!: Kaixgar і Qaraixahr · Veure més »

Regne de Ferganà

El regne de Ferganà és el nom convencional d'un antic estat que va existir probablement entre els segles III aC i VI dC en part de l'actual Uzbekistan.

Nou!!: Kaixgar і Regne de Ferganà · Veure més »

Regne de Khotan

El regne de Khotan (xinès Yutian o Yu-tien) fou un estat de l'Àsia Central al que fou el Turquestan Xinès i avui Xinjiang Uigur, centrat a l'oasi de Khotan (Hotan) amb continuïtat política entre el i principis del.

Nou!!: Kaixgar і Regne de Khotan · Veure més »

República Popular de la Xina

La República Popular de la Xina (en xinès simplificat: 中华人民共和国, en xinès tradicional: 中華人民共和國, en pinyin: Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó), o simplement la Xina, és l'estat més extens de l'Àsia Oriental i el tercer més extens del món.

Nou!!: Kaixgar і República Popular de la Xina · Veure més »

Samarcanda

Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).

Nou!!: Kaixgar і Samarcanda · Veure més »

Sogdiana

Sogdiana, cap al 300 aC. La Sogdiana o Sògdia (en grec antic Σογδιανή, en persa antic Suguda) va ser una regió i satrapia de l'Imperi persa aquemènida que va conquerir Cir el Gran.

Nou!!: Kaixgar і Sogdiana · Veure més »

Tabgatch

Els tabgatch (o t'o-pa) foren un poble turc que es va establir, el, a Ta-t'ong, al nord del Shansi, i que va acabar unificant el nord de la Xina.

Nou!!: Kaixgar і Tabgatch · Veure més »

Tamerlà

Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.

Nou!!: Kaixgar і Tamerlà · Veure més »

Taraz

Taraz (Тараз), antigament Talàs (Талас), Jàmbil (Жамбыл) o Djambul (Джамбу́л), i Aulié-Ata (Әулие́-Ата; Аулие́-Ата; اولياه اتا; تراز) és una ciutat i centre de la província de Jàmbil al Kazakhstan.

Nou!!: Kaixgar і Taraz · Veure més »

Tikrit

Tikrit, Takrit o Tekrit és una ciutat de l'Iraq, uns 140 km al nord-oest de Bagdad al Tigris.

Nou!!: Kaixgar і Tikrit · Veure més »

Turfan

Turfan (en uigur: تورپان Turpan, en xinès: 吐鲁番 Tǔlǔfān) és un oasi de la regió autònoma del Xinjiang uigur a la República Popular de la Xina.

Nou!!: Kaixgar і Turfan · Veure més »

Uigur

L'uigur és una llengua turquesa de la família altaica parlada pels uigurs, la història dels quals comença als primers segles de l'era comuna.

Nou!!: Kaixgar і Uigur · Veure més »

Uigurs

Els uigurs (uigur: ئۇيغۇر,, turc: Uygur) són un poble turc de l'Àsia Central que pertany a una de les 56 minories ètniques oficialment reconegudes pel govern xinès.

Nou!!: Kaixgar і Uigurs · Veure més »

Ulugh Beg

Ulugh Beg Mughith al-Dawla (Sultaniyya, 22 de març de 1394 - Begum, Samarcanda, 27 d'octubre del 1449) fou un príncep timúrida, governador de Transoxiana amb seu a Samarcanda per compte del seu pare Xah-Rukh (1409-1447) i sultà (1447-1449).

Nou!!: Kaixgar і Ulugh Beg · Veure més »

Utx Turfan

Utx Turfan (Utch Turfan, Outch Turfan, en xinès Wen-su) fou un regne de la conca del Tarim, a la regió de Turfan esmentat al.

Nou!!: Kaixgar і Utx Turfan · Veure més »

Wu-sun

Els wu-sun (o wu-suen, wusun, segons grafies) foren una horda depenent dels xiongnu, establerta a la regió de l'Ili fins al llac Balkhash.

Nou!!: Kaixgar і Wu-sun · Veure més »

Xinjiang

Xinjiang (tr; en), oficialment la Regió Autònoma Uigur de Xinjiang (tr; en) és una regió autònoma de la República Popular de la Xina.

Nou!!: Kaixgar і Xinjiang · Veure més »

Xiongnu

Els xiongnu (transcripció antiga hsiung-nu) eren un grup de pobles nòmades que formaven un estat o una confederació.

Nou!!: Kaixgar і Xiongnu · Veure més »

Xuan Zang

Xuan Zang o Xuanzang (xinès: 玄奘; pinyin: Xuán Zàng; Wade-Giles: Hsüan-tsang, també Hiuen Tsang o Hiuen Tsiang) (603 - 664), fou un monjo xinès d'una família noble confuciana, que va anar a l'Índia per estudiar els sutres (629) i va visitar de camí l'Àsia Central propagant el budisme.

Nou!!: Kaixgar і Xuan Zang · Veure més »

Yakub Beg

* Muhammad Yakub Beg (Pixkent, 1820/1826-1877), sobirà de Kashghària (1865-1877).

Nou!!: Kaixgar і Yakub Beg · Veure més »

102

El 102, anomenat així des de la implantació del calendari gregorià, fou un any comú començat en dissabte.

Nou!!: Kaixgar і 102 · Veure més »

105

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 105 · Veure més »

106

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 106 · Veure més »

1120

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 1120 · Veure més »

1130

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 1130 · Veure més »

115

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 115 · Veure més »

1219

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 1219 · Veure més »

123

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 123 · Veure més »

127

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 127 · Veure més »

1273

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 1273 · Veure més »

1274

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Kaixgar і 1274 · Veure més »

130

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 130 · Veure més »

132

El 132 (CXXXII) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Kaixgar і 132 · Veure més »

1389

;Països Catalans.

Nou!!: Kaixgar і 1389 · Veure més »

1390

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 1390 · Veure més »

1572

El 1572 (MDLXXII) fou un any de traspàs de l'edat moderna.

Nou!!: Kaixgar і 1572 · Veure més »

168

El 168 (CLXVIII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Kaixgar і 168 · Veure més »

170

El 170 (CLXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Kaixgar і 170 · Veure més »

1759

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.

Nou!!: Kaixgar і 1759 · Veure més »

1827

;Països Catalans.

Nou!!: Kaixgar і 1827 · Veure més »

1829

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Kaixgar і 1829 · Veure més »

1846

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Kaixgar і 1846 · Veure més »

1857

;Països Catalans.

Nou!!: Kaixgar і 1857 · Veure més »

1862

Reixa de la capella de Sant Cristòfor, BarcelonaPaïsos Catalans.

Nou!!: Kaixgar і 1862 · Veure més »

1865

Països Catalans.

Nou!!: Kaixgar і 1865 · Veure més »

1877

; Països Catalans.

Nou!!: Kaixgar і 1877 · Veure més »

1949

1949 (MCMXLIX) fou un any començat en dissabte.

Nou!!: Kaixgar і 1949 · Veure més »

1955

1955 (MCMLV) fon un any normal començat en dissabte.

Nou!!: Kaixgar і 1955 · Veure més »

25

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 25 · Veure més »

422

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 422 · Veure més »

435

El 435 (CDXXXV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Kaixgar і 435 · Veure més »

453

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 453 · Veure més »

455

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 455 · Veure més »

46

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 46 · Veure més »

507

L'any 507 fou un any comú començat en dilluns.

Nou!!: Kaixgar і 507 · Veure més »

512

El 512 (DXII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Kaixgar і 512 · Veure més »

563

El 563 (DLXIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Kaixgar і 563 · Veure més »

567

El 567 (DLXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Kaixgar і 567 · Veure més »

58

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 58 · Veure més »

630

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 630 · Veure més »

632

El 632 fou un any de traspàs començat en dimecres i pertany als inicis de l'edat mitjana.

Nou!!: Kaixgar і 632 · Veure més »

635

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 635 · Veure més »

639

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 639 · Veure més »

657

El 657 (DCLVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Kaixgar і 657 · Veure més »

662

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 662 · Veure més »

670

El 670 (DCLXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Kaixgar і 670 · Veure més »

692

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 692 · Veure més »

694

El 694 (DCXCIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Kaixgar і 694 · Veure més »

722

El 722 (DCCXXII) fou un any comú iniciat en dijous pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Kaixgar і 722 · Veure més »

73

El 73 (LXXIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Kaixgar і 73 · Veure més »

751

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 751 · Veure més »

76

El 76 (LXXVI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Kaixgar і 76 · Veure més »

766

El 766 (DCCLXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Kaixgar і 766 · Veure més »

78

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 78 · Veure més »

786

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 786 · Veure més »

8

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 8 · Veure més »

80

El 80 (LXIII) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Kaixgar і 80 · Veure més »

84

El 84 (LXXXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Kaixgar і 84 · Veure més »

87

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 87 · Veure més »

88

El 88 (LXXXVIII) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Kaixgar і 88 · Veure més »

91

El 91 (XCI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Kaixgar і 91 · Veure més »

94

El 94 (XCIV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Kaixgar і 94 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Kasghar, Kashgar, Kashgaria, Kashghar, Kashghària, Kashgària, Khasgar, Khasghar, Khashgar, Shu-le, Xou-lo.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »