Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Xestalgar

Índex Xestalgar

Xestalgar (en castellà i oficialment, Gestalgar, i en la parla xurra, Chestalgar) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

174 les relacions: Ajuntament, Alfons Cervera i González, Aljub, Ametller, Antoni Gilabert Fornés, Antoni Josep Cavanilles i Palop, Antonio de Saavedra y Jofré, Art esquemàtic, Art llevantí, Art macroesquemàtic, Autovia de l'Est, Època estadística, Baixa edat mitjana, Baltasar de Montpalau i Ferrer, Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu, Batalla d'Almansa, Batlle, Bernat Guillem d'Entença, Bienni Progressista, Blas Causera Carrión, Botifler, Bugarra, Bunyol, Butlletí Oficial de l'Estat, Camp de Túria, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Cascada, Castell de Xestalgar, Castellà, Cens d'Aranda, Cens de Caracena, Cens de Floridablanca, Cervelló (llinatge), Clotada, Comtat de Carlet, Comtat de l'Alcúdia, Comtat de Xestalgar, Cristià nou, CV-35, CV-370, CV-379, Dénia, De facto, De iure, Diputació de València, Dosaigües, Ducat d'Almodóvar del Río, Edat del bronze, Edat moderna, Eleccions municipals espanyoles de 2019, ..., Emfiteusi, Eneolític, Escrivà d'Íxer, Espanya, Felip III de Castella, Felip IV de Castella, Fogatge, Foia de Bunyol, Francesc Ribalta, Francesca Felipa de Montsoriu i Montpalau, Garrofer, Guàrdia Civil, Guerra de Successió Espanyola, Guillem Ramon de Montcada i de Peralta, Ibers, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Josepa Domènica Català de Valeriola, Juniperus, L'Andénia, La Llosa del Bisbe, Llíria, Loriguilla, Mancomunitat Camp de Túria, Mancomunitat la Serrania, Merlet, Metres sobre el nivell del mar, Miquelet, Montpalau (llinatge), Moriscos, Mudèjar, Muhàmmad ibn Mardanix, Neolític, Olivera, Onofre Vicent Escrivà d'Íxer i de Montpalau, País Valencià, Partit Comunista d'Espanya, Partit judicial, Partit Popular de la Comunitat Valenciana, Partit Socialista del País Valencià-PSOE, Pedralba, Pedro Sucías Aparicio, Pere II d'Urgell, Pi (arbre), Piera, Pintura rupestre, Plana d'Utiel, Prehistòria, Primera Guerra Carlina, Regidor, Regne de València, Revolta de les Germanies, Riba-roja de Túria, Romaní (planta), Romanització, Sant Vicenç dels Horts, Serrania, Setaigües, Sot de Xera, Stipa tenacissima, Taronger, Túria, València, Vicent Marés, Vicent Marzo, Vil·la romana, Xera, Xest, Xiva (Foia de Bunyol), Xulilla, 1382, 14 d'agost, 1488, 1525, 1535, 1609, 1611, 1612, 1646, 1654, 1681, 1705, 1707, 1714, 1730, 1736, 1747, 1768, 1787, 1792, 1794, 1800, 1804, 1805, 1811, 1814, 1827, 1835, 1837, 1838, 1853, 1854, 1857, 1888, 1900, 1910, 1950, 1972, 1973, 1992, 1994, 1996, 1998, 2000, 2002, 2003, 2004, 2005, 21 d'agost, 25 de novembre, 26 d'agost, 3 de febrer, 30 de maig, 4 de febrer. Ampliar l'índex (124 més) »

Ajuntament

Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.

Nou!!: Xestalgar і Ajuntament · Veure més »

Alfons Cervera i González

és un escriptor valencià en llengua catalana i castellana, dedicat a gèneres com la novel·la i la poesia.

Nou!!: Xestalgar і Alfons Cervera i González · Veure més »

Aljub

Aljub del Palau de l'Aljaferia. L'aljub (de l'àrab hispà aljúbb, i aquest, al seu torn, de l'àrab clàssic al-ğubb, pou), és un dipòsit d'obra destinat a desar aigua potable, procedent de la pluja recollida de les teulades de les cases habitualment, que es condueix mitjançant canalitzacions.

Nou!!: Xestalgar і Aljub · Veure més »

Ametller

L'ametller o ametler (Prunus dulcis o Amygdalus communis) és un arbre de fulla caducifòlia.

Nou!!: Xestalgar і Ametller · Veure més »

Antoni Gilabert Fornés

Antoni Gilabert Fornés (Pedreguer, 1716 - València, 1792) va ser un arquitecte valencià que va dirigir el procés que, des de l'últim terç del, es va engegar a la catedral de València per tal de renovar-la i dotar-la d'un aspecte neoclàssic homogeni, defugint de l'estil gòtic que en aquell temps era considerat obra de bàrbars.

Nou!!: Xestalgar і Antoni Gilabert Fornés · Veure més »

Antoni Josep Cavanilles i Palop

Estàtua de Cavanilles al Reial Jardí Botànic de Madrid feta per l'esculptor José Pagnucci y Zumel Antoni Josep CavanillesSegons el i seguint un criteri etimològic, el cognom Cavanilles s'hauria d'escriure Cabanilles, que ve de cabana, i existeix com a llinatge amb les variants Cabanilles, Cabanelles i Cabanyelles.

Nou!!: Xestalgar і Antoni Josep Cavanilles i Palop · Veure més »

Antonio de Saavedra y Jofré

Antonio de Saavedra y Jofré (València, 1 de febrer de 1777 - Gènova, 13 de febrer de 1842), VII comte de l'Alcúdia, va ser Secretari d'Estat d'Espanya des del 20 de gener de 1832 fins a l'1 d'octubre del mateix any.

Nou!!: Xestalgar і Antonio de Saavedra y Jofré · Veure més »

Art esquemàtic

L'art esquemàtic és un estil d'art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica.

Nou!!: Xestalgar і Art esquemàtic · Veure més »

Art llevantí

Pintures de la Roca dels Moros, al Cogul L'art llevantí és un estil d'art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica (10.000 aC aprox.). Es caracteritza per reproduir escenes naturalistes de caça, dansa i recol·lecció i té un contingut més narratiu que els altres dos estils de cronologia posterior, l'art macroesquemàtic i l'esquemàtic.

Nou!!: Xestalgar і Art llevantí · Veure més »

Art macroesquemàtic

Reproducció de l'art macroesquemàtic del Pla de Petracos al Museu Arqueològic de Gandia Lart macroesquemàtic és un estil d'art rupestre, descobert al voltant de l'any 1980 a la zona de la serra d'Aitana, considerat un dels tres estils rupestres de l'arc mediterrani de la península Ibèrica.

Nou!!: Xestalgar і Art macroesquemàtic · Veure més »

Autovia de l'Est

LAutovia de l'Est o per als valencians, lAutovia de Madrid, és l'autovia de titularitat estatal que uneix València amb Madrid a través de La Manxa.

Nou!!: Xestalgar і Autovia de l'Est · Veure més »

Època estadística

Època estadística és un concepte utilitzat per la demografia i per altres ciències socials que al·ludeix, segons els territoris, al període inaugurat pel primer cens de població modern.

Nou!!: Xestalgar і Època estadística · Veure més »

Baixa edat mitjana

La baixa edat mitjana o baixmedieval és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles  a. Aquest període va ser precedit per l'alta edat mitjana, i va ser succeït per l'edat moderna (el Renaixement).

Nou!!: Xestalgar і Baixa edat mitjana · Veure més »

Baltasar de Montpalau i Ferrer

fou un noble valencià, cavaller de l'Orde de Calatrava, I comte de Xestalgar, titular de la baronia de Sot de Xera, del lloc de Sanç i de la Torre d'en Lloris.

Nou!!: Xestalgar і Baltasar de Montpalau i Ferrer · Veure més »

Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu

Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu (València 9 de juny de 1673 – 31 de gener de 1738) III comte de l'Alcúdia, V comte de Xestalgar i XI baró d'Estivella, entre altres títols, fou un destacat aristòcrata valencià, notable erudit i dues vegades virrei del regne de Mallorca.

Nou!!: Xestalgar і Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu · Veure més »

Batalla d'Almansa

La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Xestalgar і Batalla d'Almansa · Veure més »

Batlle

miniatura El batlle, batle o alcalde (vegeu altres denominacions) és la màxima autoritat d'un municipi, és qui presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament.

Nou!!: Xestalgar і Batlle · Veure més »

Bernat Guillem d'Entença

Sepulcre de Bernat Guillem d'Entença al monestir del Puig. Bernat Guillem d'Entença (?-El Puig de Santa Maria, 1237) fou senyor de Fraga.

Nou!!: Xestalgar і Bernat Guillem d'Entença · Veure més »

Bienni Progressista

Bienni Progressista és el període del Regnat d'Isabel II d'Espanya transcorregut entre juliol de 1854 i juliol de 1856, durant el qual el Partit Progressista pretenia reformar el sistema polític del regnat d'Isabel II, dominat pel Partit Moderat des de 1844, aprofundint en les característiques pròpies del règim liberal.

Nou!!: Xestalgar і Bienni Progressista · Veure més »

Blas Causera Carrión

Blas Causera: ''Influencia del sacerdocio...'' (València 1893) Blas Causera Carrión (Xestalgar, 1840 - València?, 1906) va ser un llatinista i teòleg valencià.

Nou!!: Xestalgar і Blas Causera Carrión · Veure més »

Botifler

''Botifler''. La flor de lliri (beauté fleur) és el símbol de la Casa de Borbó Botifler és el malnom amb què a la Corona d'Aragó es va titllar els partidaris de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola i que s'oposava al d'«Imperials», «Aguilots», «Maulets» o «Vigatans», els malnoms que van rebre els partidaris de Carles III.

Nou!!: Xestalgar і Botifler · Veure més »

Bugarra

Bugarra és un municipi del País Valencià situat a la comarca dels Serrans.

Nou!!: Xestalgar і Bugarra · Veure més »

Bunyol

Bunyol (oficialment i en castellà Buñol) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol.

Nou!!: Xestalgar і Bunyol · Veure més »

Butlletí Oficial de l'Estat

El Butlletí Oficial de l'Estat (castellà: Boletín Oficial del Estado, abreujat BOE) és el diari oficial de l'Estat espanyol, és a dir, l'òrgan de publicació de les lleis, disposicions i actes d'inserció obligatòria.

Nou!!: Xestalgar і Butlletí Oficial de l'Estat · Veure més »

Camp de Túria

El Camp de Túria és una comarca valencianoparlant del centre del País Valencià, amb capital a Llíria.

Nou!!: Xestalgar і Camp de Túria · Veure més »

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).

Nou!!: Xestalgar і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Cascada

Salt de Sallent Un salt d'aigua, cascada, saltant, sallent, fai o fall (al Vallès) és la caiguda d'un curs d'aigua en un desnivell sobtat del terreny: una cinglera, un penya-segat o una falla, el pas d'un sòl de roques dures a un altre de més toves i erosionables, etc.

Nou!!: Xestalgar і Cascada · Veure més »

Castell de Xestalgar

El Castell de Xestalgar està al municipi del mateix nom, a la comarca dels Serrans de la província de València.

Nou!!: Xestalgar і Castell de Xestalgar · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Xestalgar і Castellà · Veure més »

Cens d'Aranda

El Cens del Comte d'Aranda, president del Consell de Castella, es va realitzar entre 1768 i 1769, durant el regnat de Carles III d'Espanya.

Nou!!: Xestalgar і Cens d'Aranda · Veure més »

Cens de Caracena

El cens de Caracena (1609) és un document oficial referit al Regne de València, realitzat durant el regnat de Felip III.

Nou!!: Xestalgar і Cens de Caracena · Veure més »

Cens de Floridablanca

El cens de Floridablanca fou un document censal elaborat a Espanya, dirigit pel Comte de Floridablanca, ministre de Carles III, entre 1785 i 1787; és considerat el primer cens espanyol de població elaborat seguint tècniques estadístiques modernes, tot i que n'existí un d'anterior, el cens d'Aranda, la fiabilitat del qual fou inferior.

Nou!!: Xestalgar і Cens de Floridablanca · Veure més »

Cervelló (llinatge)

Escut d'armes dels Cervelló Els Cervelló foren un llinatge català derivat del llinatge de Gurb.

Nou!!: Xestalgar і Cervelló (llinatge) · Veure més »

Clotada

Gales, Rhydymain, Dolgellau, Regne Unit Una clotada és una part d'un terreny que es troba més baixa que la zona que l'envolta.

Nou!!: Xestalgar і Clotada · Veure més »

Comtat de Carlet

El Comtat de Carlet és un títol nobiliari creat pel rei Felip III el 3 de maig de l'any 1604, data en què va concedir el rang de comte al noble Jordi de Castellví i López de Mendoza, titular del senyoriu de Carlet, localitat valenciana de la Ribera del Xúquer, la qual, en conseqüència, esdevenia “comtat”.

Nou!!: Xestalgar і Comtat de Carlet · Veure més »

Comtat de l'Alcúdia

El comtat de l'Alcúdia és un títol nobiliari creat pel rei Felip IV el 2 de desembre del 1645, data en què va atorgar el títol de comte al cavaller valencià Gonçal Escrivà d'Íxer (València 1614-1652), pertanyent a l'estament militar del regne de València i titular del senyoriu de L'Alcúdia, població valenciana de la Ribera del Xúquer, la qual esdevenia “comtat”.

Nou!!: Xestalgar і Comtat de l'Alcúdia · Veure més »

Comtat de Xestalgar

El Comtat de Xestalgar és un títol nobiliari creat pel rei Felip IV de Castella el 20 de febrer de 1628, i concedit al noble valencià En Baltasar de Montpalau i Ferrer (1578? - 1638) titular del senyoriu territorial i jurisdiccional de Xestalgar, que esdevenia "comtat", mentre que el cavaller agraciat assolia la dignitat de comte.

Nou!!: Xestalgar і Comtat de Xestalgar · Veure més »

Cristià nou

La denominació de cristià nou fa referència a un antic col·lectiu social de la península Ibèrica de l'edat moderna, format per aquells conversos al cristianisme provinents del judaisme i l'islam, així com pels seus descendents durant diverses generacions.

Nou!!: Xestalgar і Cristià nou · Veure més »

CV-35

CV-35 al seu pas per Burjassot. La carretera CV-35 o Autovia de Llíria, també coneguda com a Pista d'Ademús, comunica la ciutat de València amb la N-330, a Santa Cruz de Moya.

Nou!!: Xestalgar і CV-35 · Veure més »

CV-370

La CV-370 és una carretera local del País Valencià que comunica Vilamarxant (el Camp de Túria) amb Pedralba (els Serrans), amb una extensió de 10 quilòmetres.

Nou!!: Xestalgar і CV-370 · Veure més »

CV-379

La CV-379 és una carretera local del País Valencià que comunica Xiva (la Foia de Bunyol) amb Xestalgar (els Serrans), amb una extensió de 21 quilòmetres.

Nou!!: Xestalgar і CV-379 · Veure més »

Dénia

Dénia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Marina Alta i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia.

Nou!!: Xestalgar і Dénia · Veure més »

De facto

De facto és una expressió llatina que vol dir 'de fet' o 'pràcticament', i fa referència a situacions que no estan compreses en una llei però que es donen de fet, fent omissió de qualsevol contracte, llei, o situació legal.

Nou!!: Xestalgar і De facto · Veure més »

De iure

De iure és una locució llatina que significa 'de dret', és a dir, amb reconeixement jurídic, legalment.

Nou!!: Xestalgar і De iure · Veure més »

Diputació de València

La Diputació de València és l'organisme polític i administratiu encarregat de gestionar els interessos econòmics, culturals i administratius de la província de València, i de donar suport als municipis que en formen part en la seua activitat.

Nou!!: Xestalgar і Diputació de València · Veure més »

Dosaigües

Dosaigües (en castellà i oficialment, Dos Aguas, i en la parla xurra, Dosauguas) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Foia de Bunyol.

Nou!!: Xestalgar і Dosaigües · Veure més »

Ducat d'Almodóvar del Río

El Ducat d'Almodóvar del Río és un títol nobiliari espanyol creat pel rei Carles III el 1780 a favor de Pedro Francisco de Luján i Góngora, fill de la V Marquesa d'Almodóvar del Río.

Nou!!: Xestalgar і Ducat d'Almodóvar del Río · Veure més »

Edat del bronze

L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.

Nou!!: Xestalgar і Edat del bronze · Veure més »

Edat moderna

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.

Nou!!: Xestalgar і Edat moderna · Veure més »

Eleccions municipals espanyoles de 2019

Les eleccions municipals espanyoles de 2019 se celebraren a tot Espanya el 26 de maig de 2019.

Nou!!: Xestalgar і Eleccions municipals espanyoles de 2019 · Veure més »

Emfiteusi

Lemfiteusi (del llatí emphyteusis, amb el mateix significat, derivat del grec ἐμφυτεύω, "empeltar", "plantar", i per extensió "introduir", "implantar", "establir a") és una figura jurídica que suposa la cessió del domini útil (dret d'ús) d'un bé immoble (perpètuament o a llarg termini) a canvi del pagament d'un tribut (anual o semestral) que s'anomena «cànon» o «cens».

Nou!!: Xestalgar і Emfiteusi · Veure més »

Eneolític

Ledat del coure, també anomenada calcolític (del grec χαλκός, khalkós 'coure', i del grec λίθος, lithos 'pedra') i eneolític (del llatí aenĕus 'coure'; i del grec λίθος, lithos 'pedra'), és un període de la prehistòria situat entre el neolític ('Nova Edat de la Pedra') i l'edat del bronze.

Nou!!: Xestalgar і Eneolític · Veure més »

Escrivà d'Íxer

Els Escrivà d'Íxer van ser un important clan nobiliari valencià dels segles  i, descendent dels Escrivà de Romaní i dels Íxer.

Nou!!: Xestalgar і Escrivà d'Íxer · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Xestalgar і Espanya · Veure més »

Felip III de Castella

Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.

Nou!!: Xestalgar і Felip III de Castella · Veure més »

Felip IV de Castella

Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).

Nou!!: Xestalgar і Felip IV de Castella · Veure més »

Fogatge

El fogatge era un impost directe medieval creat en l'època de Pere III.

Nou!!: Xestalgar і Fogatge · Veure més »

Foia de Bunyol

La Foia de Bunyol és una comarca del centre del País Valencià, amb capital a Xiva.

Nou!!: Xestalgar і Foia de Bunyol · Veure més »

Francesc Ribalta

''Sant Lluc'', oli sobre llenç, 83 x 36 cm., Museu de Belles Arts de València. Procedent del retaule de Portaceli, a la figura de l'evangelista sense orla, que pinta el retrat de la ''Mare de Déu de les toques'', se sol veure un autoretrat del pintor. ''Els preparatius de la crucifixió'' (1582), oli sobre llenç, 144 x 103 cm., Sant Petersburg, Museu de l'Hermitage. Signat ostentosament quan l'artista tenia poc més de setze anys, el llenç va poder ser pintat com a carta de presentació o ''diploma'' per assolir el grau de mestre. Francesc Ribalta (Solsona, 2 de juny de 1565 - València, 14 de gener de 1628) va ser un pintor barroc català influït pel tenebrisme, format en l'òrbita de la pintura escorialenca i establert des de 1599 a València, on en dates molt primerenques va conrear un naturalisme d'encuny personal i intens clarobscur que arribaria a ser el senyal d'identitat de l'escola valenciana del.

Nou!!: Xestalgar і Francesc Ribalta · Veure més »

Francesca Felipa de Montsoriu i Montpalau

Francesca Felipa de Montsoriu i Montpalau (València 1642 - 1709) fou una noble senyora pertanyent a l'aristocràcia valenciana, IV comtessa de Xestalgar i X baronessa d'Estivella, entre altres títols.

Nou!!: Xestalgar і Francesca Felipa de Montsoriu i Montpalau · Veure més »

Garrofer

El garrofer, garrover o garrofera (Ceratonia siliqua) és un arbre mediterrani trioic de la família de les lleguminoses de tronc gruixut, tortuós i irregular, baix, de capçada ampla i branques llargues, grosses i més o menys horitzontals.

Nou!!: Xestalgar і Garrofer · Veure més »

Guàrdia Civil

La Guàrdia Civil, anomenada en alguns àmbits «Benemérita», és el primer cos de seguretat pública d'àmbit estatal sorgit a Espanya.

Nou!!: Xestalgar і Guàrdia Civil · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Xestalgar і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guillem Ramon de Montcada i de Peralta

Guillem Ramon de Montcada i de Peralta (? - 1398) va ser un noble català.

Nou!!: Xestalgar і Guillem Ramon de Montcada i de Peralta · Veure més »

Ibers

Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.

Nou!!: Xestalgar і Ibers · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Xestalgar і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).

Nou!!: Xestalgar і Jaume el Just · Veure més »

Josepa Domènica Català de Valeriola

Josepa Domènica Català de Valeriola i Luxan, més coneguda pel seu títol nobiliari de més rang, el de duquessa d'Almodóvar (València 1 de novembre de 1764 - 6 de febrer de 1814) fou una aristòcrata valenciana posseïdora de nombrosos títols nobiliaris, i tingué la dignitat de Grandesa d'Espanya.

Nou!!: Xestalgar і Josepa Domènica Català de Valeriola · Veure més »

Juniperus

Juniperus és un gènere de coníferes de la família de les cupressàcies, que compren ginebres, càdecs i savines.

Nou!!: Xestalgar і Juniperus · Veure més »

L'Andénia

L'Andénia és un topònim menor, assimilat actualment en el seu ús al d'una partida rural, que es correspon amb un despoblat pertanyent al municipi de Xestalgar, l'única construcció del qual és l'anomenada Casa de l'Andénia, edifici senyorial de l'edat moderna, en estat ruïnós.

Nou!!: Xestalgar і L'Andénia · Veure més »

La Llosa del Bisbe

La Llosa del Bisbe (en castellà i oficialment, Losa del Obispo, i en la parla xurra, Lausa) és un municipi del País Valencià de la comarca dels Serrans.

Nou!!: Xestalgar і La Llosa del Bisbe · Veure més »

Llíria

Llíria és una ciutat i municipi del País Valencià, capital de la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: Xestalgar і Llíria · Veure més »

Loriguilla

Loriguilla (en castellà i oficialment, Loriguilla, i en la parla xurra, Lauriguilla) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: Xestalgar і Loriguilla · Veure més »

Mancomunitat Camp de Túria

La Mancomunitat Camp de Túria és una mancomunitat de municipis de la comarca del mateix nom.

Nou!!: Xestalgar і Mancomunitat Camp de Túria · Veure més »

Mancomunitat la Serrania

La Mancomunitat la Serrania és una mancomunitat de municipis de la comarca valenciana dels Serrans (La Serranía en castellà).

Nou!!: Xestalgar і Mancomunitat la Serrania · Veure més »

Merlet

Un merlet que mostra la seva funció. Merlets i terrassa de la Porta de Quart de València. Merlets del santuari de Sant Salvador, a l'Almudaina d'Artà (Mallorca). Merlets del Castell de Sant Jordi de Lisboa (Portugal). Merlets del palau de la Khumbalgarh (Rajasthan). Palau dels Normands (Palerm, Itàlia). Un merlet o rastell i muró (i ant. dentell) és cadascun dels elements d'obra poligonals situats que alternen amb altres de buits damunt un parapet, formant part d'un acabament fortificat d'un mur o d'una torre.

Nou!!: Xestalgar і Merlet · Veure més »

Metres sobre el nivell del mar

El metre per sobre del nivell del mar (msnm) és una unitat de mesura estàndard del sistema mètric per a descriure l'elevació d'una localització del planeta Terra respecte del nivell mitjà del mar.

Nou!!: Xestalgar і Metres sobre el nivell del mar · Veure més »

Miquelet

Els miquelets o micalets, convertits a partir de la Guerra de Successió en fusellers voluntaris o fusellers de muntanya, eren els membres de la milícia de caràcter mercenari o voluntari reclutada per les diputacions i juntes de la Corona d'Aragó per a accions especials o com a reforç de les forces regulars.

Nou!!: Xestalgar і Miquelet · Veure més »

Montpalau (llinatge)

Els Montpalau, Monpalau o Mompalau, cavallers, senyors, virreis i batlles, foren una família noble del Principat, de les illes Balears, del País Valencià i de Sardenya.

Nou!!: Xestalgar і Montpalau (llinatge) · Veure més »

Moriscos

Text aljamiat dels moriscos ''Expulsió dels moriscos'' ''Embarcament de moriscos al Grau de València'', de Pere Oromig Es coneix amb el nom genèric de moriscs o moriscos el conjunt d'habitants d'ascendència o origen musulmà i de creences islàmiques residents a la Corona de Castella a partir de la pragmàtica dels Reis Catòlics del 14 de febrer del 1502, mitjançant la qual van ser forçats a batejar-se en la fe cristiana; i de la Corona d'Aragó, nominalment cristians des del 1526.

Nou!!: Xestalgar і Moriscos · Veure més »

Mudèjar

Els mudèjars (de l'àrab mudayyan, que significa "aquell a qui se li ha permès quedar-se") eren els musulmans que residien als territoris cristians de la península Ibèrica durant el procés de la conquesta que es dugué a terme durant l'edat mitjana.

Nou!!: Xestalgar і Mudèjar · Veure més »

Muhàmmad ibn Mardanix

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Sad ibn Muhàmmad ibn Àhmad ibn Mardanix al-Judhamí o at-Tujibí, conegut com a Muhàmmad ibn Mardanix o Ibn Mardanix o, pels cristians, com el Rei Llop (Peníscola, 1124 - Múrcia, març de 1172).

Nou!!: Xestalgar і Muhàmmad ibn Mardanix · Veure més »

Neolític

El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.

Nou!!: Xestalgar і Neolític · Veure més »

Olivera

Lolivera (Olea europaea L., del llatí oleum, 'oli', i Europaeus, 'd'Europa') és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània.

Nou!!: Xestalgar і Olivera · Veure més »

Onofre Vicent Escrivà d'Íxer i de Montpalau

Onofre Vicent Escrivà d'Íxer i de Montpalau, II comte de l'Alcúdia (València 1638 – 1688) fou un erudit, escriptor i poeta valencià del.

Nou!!: Xestalgar і Onofre Vicent Escrivà d'Íxer i de Montpalau · Veure més »

País Valencià

El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.

Nou!!: Xestalgar і País Valencià · Veure més »

Partit Comunista d'Espanya

El Partit Comunista d'Espanya (PCE) és un partit polític espanyol creat el 14 de novembre de 1921 a partir de la unió de dues escissions terceristes del PSOE i de les seves joventuts: el Partit Comunista Obrer Espanyol (PCOE) i el Partit Comunista Espanyol, respectivament.

Nou!!: Xestalgar і Partit Comunista d'Espanya · Veure més »

Partit judicial

Un partit judicial a Espanya és cadascuna de les divisions territorials que estableix l'administració de justícia, habitualment integrades per un o més d'un municipi d'una mateixa província, on té la seu en el cap de partit o capital un o més d'un jutjat de primera instància i instrucció, amb jurisdicció sobre tota la divisió territorial esmentada.

Nou!!: Xestalgar і Partit judicial · Veure més »

Partit Popular de la Comunitat Valenciana

El Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) és la secció regional del Partit Popular al País Valencià.

Nou!!: Xestalgar і Partit Popular de la Comunitat Valenciana · Veure més »

Partit Socialista del País Valencià-PSOE

El Partit Socialista del País Valencià (en sigles, PSPV-PSOE) és el nom que rep la federació del Partit Socialista Obrer Espanyol al País Valencià.

Nou!!: Xestalgar і Partit Socialista del País Valencià-PSOE · Veure més »

Pedralba

Pedralba és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Nou!!: Xestalgar і Pedralba · Veure més »

Pedro Sucías Aparicio

Portalada del llibre «Calendario de Efemérides de Enguera», de Pedro Sucías (1906). Aquest llibre fou premiat als Jocs Florals de «Lo Rat Penat» l'any 1898. Pedro Sucías Aparicio (Enguera, 1844 - València, 1917) fou un eclesiàstic i historiador valencià.

Nou!!: Xestalgar і Pedro Sucías Aparicio · Veure més »

Pere II d'Urgell

Escut d'Armes de Pere II d'Urgell segons l'Armorial de Gelre: partit del Senyal Reial, d'or i dos pals de gules, i el segon d'armes d'Urgell, escacat d'or i sable Pere II d'Aragó-Urgell i de Comenge, anomenat simplement Pere II d'Urgell (?, 1340 — Balaguer, 1408) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1347-1408).

Nou!!: Xestalgar і Pere II d'Urgell · Veure més »

Pi (arbre)

''Araucaria araucana'' Pi és el nom comú de nombroses espècie d'arbres, principalment coníferes de diversos gèneres de la família de les pinàcies, per bé que espècies d'altres famílies que també es coneixen popularment com a pins.

Nou!!: Xestalgar і Pi (arbre) · Veure més »

Piera

Piera és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Anoia.

Nou!!: Xestalgar і Piera · Veure més »

Pintura rupestre

Escena de caça pintada pels boiximans a Swazilàndia La pintura rupestre és la pintura prehistòrica, és especialment la que es pinta sobre les parets o el sostre de les coves, els humans dibuixaven o pintaven.

Nou!!: Xestalgar і Pintura rupestre · Veure més »

Plana d'Utiel

La Plana d'Utiel és una comarca castellanoparlant de l'interior del País Valencià, amb Utiel (capital o centre de communicació).

Nou!!: Xestalgar і Plana d'Utiel · Veure més »

Prehistòria

Prehistòria (llatí, præ.

Nou!!: Xestalgar і Prehistòria · Veure més »

Primera Guerra Carlina

La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.

Nou!!: Xestalgar і Primera Guerra Carlina · Veure més »

Regidor

Un regidor (dit també actualment conseller o paer) és un membre de la corporació municipal, elegit pel conjunt de la població d'un terme.

Nou!!: Xestalgar і Regidor · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.

Nou!!: Xestalgar і Regne de València · Veure més »

Revolta de les Germanies

La revolta de les Germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València i del Regne de Mallorca (tret d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tenir com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià.

Nou!!: Xestalgar і Revolta de les Germanies · Veure més »

Riba-roja de Túria

Riba-roja de Túria és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: Xestalgar і Riba-roja de Túria · Veure més »

Romaní (planta)

''Salvia rosmarinus'' Flors de romaní blanques El romaní o romer (Salvia rosmarinus) és una planta amb flors del gènere Salvia dins la família de les lamiàcies.

Nou!!: Xestalgar і Romaní (planta) · Veure més »

Romanització

La romanització és un procés de transcripció o transliteració en el qual es representa una paraula o un text amb lletres de l'alfabet llatí on el text original té una escriptura diferent.

Nou!!: Xestalgar і Romanització · Veure més »

Sant Vicenç dels Horts

Sant Vicenç dels Horts és una ciutat i municipi de la comarca del Baix Llobregat a 16,9 km de la Ciutat Comtal.

Nou!!: Xestalgar і Sant Vicenç dels Horts · Veure més »

Serrania

La Serrania, anteriorment anomenada els Serrans, també coneguda com la Serrania de Xelva, és una comarca de l'interior del País Valencià, que té Xelva com a capital.

Nou!!: Xestalgar і Serrania · Veure més »

Setaigües

Setaigües (en castellà i oficialment, Siete Aguas) és un municipi del País Valencià situat a la Foia de Bunyol, és l'últim municipi de la comarca que limita amb la Plana d'Utiel-Requena.

Nou!!: Xestalgar і Setaigües · Veure més »

Sot de Xera

Sot de Xera (en castellà i oficialment, Sot de Chera, i en la parla xurra, Sote) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Nou!!: Xestalgar і Sot de Xera · Veure més »

Stipa tenacissima

L'espart (Stipa tenacissima) és una poàcia que es conrea per a aprofitar-ne la fibra.

Nou!!: Xestalgar і Stipa tenacissima · Veure més »

Taronger

miniatura El taronger o taronger dolç (Citrus sinensis) és l'arbre de la taronja.

Nou!!: Xestalgar і Taronger · Veure més »

Túria

El Túria és un riu mediterrani de 241 km que naix a la província de Terol, passa per les localitats aragoneses d'Albarrasí i Terol, volta cap al sud-est fins a Ademús i Santa Creu de Moia, volta cap al sud-oest passant per Xulella i Riba-roja de Túria i desemboca a la ciutat de València.

Nou!!: Xestalgar і Túria · Veure més »

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Nou!!: Xestalgar і València · Veure més »

Vicent Marés

Vicent Marés (Xelva, 1633 - 1695) fou un eclesiàstic i erudit valencià del.

Nou!!: Xestalgar і Vicent Marés · Veure més »

Vicent Marzo

Vicent Marzo (València 1763 - 1824) fou un arquitecte valencià de l'època neoclàssica.

Nou!!: Xestalgar і Vicent Marzo · Veure més »

Vil·la romana

Restes de la vil·la romana de Can Llauder, situada a Mataró Una vil·la (villa), a l'antiga Roma, era un centre d'explotació agrària que en alguns casos esdevingué segona residència de patricis que vivien a la ciutat, construïda durant la república romana i l'Imperi romà.

Nou!!: Xestalgar і Vil·la romana · Veure més »

Xera

Xera (oficialment i en castellà, Chera) és un municipi del País Valencià que oficialment es troba a la comarca de la Plana d'Utiel-Requena, però geogràficament i històricament se'l considera part de la comarca dels Serrans.

Nou!!: Xestalgar і Xera · Veure més »

Xest

Xest (en castellà i oficialment Cheste) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Foia de Bunyol.

Nou!!: Xestalgar і Xest · Veure més »

Xiva (Foia de Bunyol)

Xiva (en castellà i oficialment Chiva) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Foia de Bunyol.

Nou!!: Xestalgar і Xiva (Foia de Bunyol) · Veure més »

Xulilla

Xulilla, abans Xulella (en castellà i oficialment, Chulilla) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Nou!!: Xestalgar і Xulilla · Veure més »

1382

Sense descripció.

Nou!!: Xestalgar і 1382 · Veure més »

14 d'agost

El 14 d'agost és el dos-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xestalgar і 14 d'agost · Veure més »

1488

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Xestalgar і 1488 · Veure més »

1525

Sense descripció.

Nou!!: Xestalgar і 1525 · Veure més »

1535

Barba-roja.

Nou!!: Xestalgar і 1535 · Veure més »

1609

1609 (MDCIX) fou un any començat en dijous segons el calendari julià en ús.

Nou!!: Xestalgar і 1609 · Veure més »

1611

Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.

Nou!!: Xestalgar і 1611 · Veure més »

1612

Sense descripció.

Nou!!: Xestalgar і 1612 · Veure més »

1646

;Països Catalans.

Nou!!: Xestalgar і 1646 · Veure més »

1654

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Xestalgar і 1654 · Veure més »

1681

Sense descripció.

Nou!!: Xestalgar і 1681 · Veure més »

1705

Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.

Nou!!: Xestalgar і 1705 · Veure més »

1707

1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.

Nou!!: Xestalgar і 1707 · Veure més »

1714

Constitucions de Catalunya de 1585.

Nou!!: Xestalgar і 1714 · Veure més »

1730

;Països catalans.

Nou!!: Xestalgar і 1730 · Veure més »

1736

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Xestalgar і 1736 · Veure més »

1747

Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Xestalgar і 1747 · Veure més »

1768

;Països Catalans.

Nou!!: Xestalgar і 1768 · Veure més »

1787

Llinda de la Torre de la Corriu - IB-603.

Nou!!: Xestalgar і 1787 · Veure més »

1792

;Països catalans.

Nou!!: Xestalgar і 1792 · Veure més »

1794

;Països Catalans.

Nou!!: Xestalgar і 1794 · Veure més »

1800

;Països Catalans.

Nou!!: Xestalgar і 1800 · Veure més »

1804

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Xestalgar і 1804 · Veure més »

1805

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Xestalgar і 1805 · Veure més »

1811

El primer imperi francès en negreta i els seus estats satèl·lit ('''1811''').

Nou!!: Xestalgar і 1811 · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: Xestalgar і 1814 · Veure més »

1827

;Països Catalans.

Nou!!: Xestalgar і 1827 · Veure més »

1835

;Països Catalans.

Nou!!: Xestalgar і 1835 · Veure més »

1837

;Països Catalans.

Nou!!: Xestalgar і 1837 · Veure més »

1838

centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre);Països catalans.

Nou!!: Xestalgar і 1838 · Veure més »

1853

;Països Catalans.

Nou!!: Xestalgar і 1853 · Veure més »

1854

;Països Catalans.

Nou!!: Xestalgar і 1854 · Veure més »

1857

;Països Catalans.

Nou!!: Xestalgar і 1857 · Veure més »

1888

;Països Catalans.

Nou!!: Xestalgar і 1888 · Veure més »

1900

;Països Catalans.

Nou!!: Xestalgar і 1900 · Veure més »

1910

1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.

Nou!!: Xestalgar і 1910 · Veure més »

1950

1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.

Nou!!: Xestalgar і 1950 · Veure més »

1972

1972 fon un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII).

Nou!!: Xestalgar і 1972 · Veure més »

1973

1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.

Nou!!: Xestalgar і 1973 · Veure més »

1992

1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.

Nou!!: Xestalgar і 1992 · Veure més »

1994

1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.

Nou!!: Xestalgar і 1994 · Veure més »

1996

1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.

Nou!!: Xestalgar і 1996 · Veure més »

1998

1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.

Nou!!: Xestalgar і 1998 · Veure més »

2000

2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.

Nou!!: Xestalgar і 2000 · Veure més »

2002

2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.

Nou!!: Xestalgar і 2002 · Veure més »

2003

2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.

Nou!!: Xestalgar і 2003 · Veure més »

2004

2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.

Nou!!: Xestalgar і 2004 · Veure més »

2005

2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Nou!!: Xestalgar і 2005 · Veure més »

21 d'agost

El 21 d'agost és el dos-cents trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xestalgar і 21 d'agost · Veure més »

25 de novembre

El 25 de novembre o 25 de santandria és el tres-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trentè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xestalgar і 25 de novembre · Veure més »

26 d'agost

El 26 d'agost és el dos-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xestalgar і 26 d'agost · Veure més »

3 de febrer

El 3 de febrer és el trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Xestalgar і 3 de febrer · Veure més »

30 de maig

El 30 de maig és el cent cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xestalgar і 30 de maig · Veure més »

4 de febrer

El 4 de febrer és el trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Xestalgar і 4 de febrer · Veure més »

Redirigeix aquí:

Gestalgar.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »