Accés més ràpid que el navegador!
38 les relacions: Alimentació, Animals, Apiàcies, Autotròfia, Bacteris, Calamar gegant, Carnivorisme, Copèpodes, Crancs, Cuc, Detrit, Diatomees, Dieta, Ecosistema, Energia, Espècie, Fagus, Fitoplàncton, Herbivorisme, Llum, Medusa, Nínxol ecològic, Nivell tròfic, Orca, Oxidació, Plantes, Poàcies, Química inorgànica, Química orgànica, Reacció química, Sardina, Sol, Taurons, Tintorera (tauró), Tonyina, Tortugues, Xarxa tròfica, Zooplàncton.
Alimentació
Parada de fruita a un mercat de Barcelona L'alimentació consisteix en l'obtenció, preparació i ingestió dels aliments.
Nou!!: Xarxa tròfica і Alimentació · Veure més »
Animals
Els animals (Animalia) conformen un regne d'organismes eucariotes multicel·lulars.
Nou!!: Xarxa tròfica і Animals · Veure més »
Apiàcies
Les apiàcies o umbel·líferes (Apiaceae o Umbelliferae) són una família de plantes de l'ordre de les apials.
Nou!!: Xarxa tròfica і Apiàcies · Veure més »
Autotròfia
fototròfica, és a dir, autòtrofa i que obté l'energia de la llum) Lautotròfia és un sistema d'obtenció de matèria inorgànica produïda en el mateix organisme que se n'ha de nodrir; la font més comuna per a aquest metabolisme és el diòxid de carboni o altres formes inorgàniques del carboni (C).
Nou!!: Xarxa tròfica і Autotròfia · Veure més »
Bacteris
lang.
Nou!!: Xarxa tròfica і Bacteris · Veure més »
Calamar gegant
Els calamars gegants són animals d'aspecte semblant al calamar comú, però de mida molt més gran dels qual s'han trobat exemplars morts d'uns 12-13 m de longitud fins a la punta dels tentacles.
Nou!!: Xarxa tròfica і Calamar gegant · Veure més »
Carnivorisme
Els lleons són carnívors voraços: poden requerir fins a set quilograms de carn cada dia. Mamífers grans, com aquest búfal africà, formen una part important de la seva dieta. El carnivorisme és la forma d'alimentació en la qual un organisme s'alimenta majoritàriament de carn d'animals, que poden ser preses vives, en el cas dels depredadors, o mortes, en el dels carronyaires.
Nou!!: Xarxa tròfica і Carnivorisme · Veure més »
Copèpodes
Dibuixos de copèpodes per Ernst Haeckel (''Formes d'art de la natura'', 1904) Els copèpodes (Copepoda, gr. 'potes de rem') són una subclasse de crustacis de la classe Maxillopoda, de mida molt petita, generalment microscòpics, que es troben en aigua tant dolça com salada.
Nou!!: Xarxa tròfica і Copèpodes · Veure més »
Crancs
Cranc o carranc és el nom comú de diverses espècies de crustacis decàpodes.
Nou!!: Xarxa tròfica і Crancs · Veure més »
Cuc
Un cuc o verm és qualsevol animal petit, tou, de forma allongada i amb apèndixs locomotors poc destacats o absents.
Nou!!: Xarxa tròfica і Cuc · Veure més »
Detrit
En biologia els detrits o detritus són residus, generalment sòlids, que provenen de la putrefacció de fonts orgàniques i minerals.
Nou!!: Xarxa tròfica і Detrit · Veure més »
Diatomees
Les diatomees o bacil·lariofícies (Bacillariophyceae) són una classe d'algues unicel·lulars microscòpiques (encara que n'existeixen algunes que formen colònies), que s'enquadra dintre del fílum Heterokontophyta, superfílum Chromista, regne protoctist, domini Eukarya.
Nou!!: Xarxa tròfica і Diatomees · Veure més »
Dieta
La dieta és el conjunt d'hàbits alimentaris i tipus d'aliments que consumeix un organisme o població.
Nou!!: Xarxa tròfica і Dieta · Veure més »
Ecosistema
Un ecosistema és un sistema natural que està format per un conjunt d'organismes vius (biocenosi) i el medi físic on es relacionen (biòtop), les relacions que estableixen entre si, així com les característiques físiques d'un lloc on viuen i les relacions entre el medi i els organismes.
Nou!!: Xarxa tròfica і Ecosistema · Veure més »
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Nou!!: Xarxa tròfica і Energia · Veure més »
Espècie
En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat.
Nou!!: Xarxa tròfica і Espècie · Veure més »
Fagus
Fagus (faig) és un gènere de plantes amb flor de la família Fagaceae (la mateixa família que el garric l'alzina i el roure).
Nou!!: Xarxa tròfica і Fagus · Veure més »
Fitoplàncton
Diatomees vistes amb un microscopi El fitoplàncton és el component autòtrof del plàncton.
Nou!!: Xarxa tròfica і Fitoplàncton · Veure més »
Herbivorisme
L'herbivorisme (o fitofàgia) és una mena d'alimentació en la que un organisme, herbívor, consumeix només autòtrofs com són les plantes, algues i bacteris fotosintetitzadores.
Nou!!: Xarxa tròfica і Herbivorisme · Veure més »
Llum
Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.
Nou!!: Xarxa tròfica і Llum · Veure més »
Medusa
Les meduses són un grup informal, sense valor taxonòmic, constituït per cnidaris gelatinosos del subembrancament dels medusozous.
Nou!!: Xarxa tròfica і Medusa · Veure més »
Nínxol ecològic
En ecologia un nínxol ecològic és una determinada funció que, segons les circumstàncies, pot dur-la a terme una o altra espècie.
Nou!!: Xarxa tròfica і Nínxol ecològic · Veure més »
Nivell tròfic
algues i el fitoplàncton del llac són els productors primaris. Agafen nutrients del sòl o de l’aigua i fabriquen els seus propis aliments mitjançant la fotosíntesi, utilitzant l'energia del sol. El nivell tròfic d’un organisme és la posició que ocupa en una xarxa tròfica.
Nou!!: Xarxa tròfica і Nivell tròfic · Veure més »
Orca
L'orca (Orcinus orca) és un cetaci odontocet i el membre més gros de la família dels delfínids.
Nou!!: Xarxa tròfica і Orca · Veure més »
Oxidació
Oxidació del ferro. L'oxidació és el procés electroquímic pel qual un ió o àtom perd un o diversos electrons.
Nou!!: Xarxa tròfica і Oxidació · Veure més »
Plantes
Les plantes (Plantae) són organismes multicel·lulars autòtrofs (productors primaris).
Nou!!: Xarxa tròfica і Plantes · Veure més »
Poàcies
Les poàcies o gramínies (Poaceae o Gramineae) són una família de plantes herbàcies o llenyoses de l'ordre de les Poales; constitueixen la branca arcaica de les angiospermes.
Nou!!: Xarxa tròfica і Poàcies · Veure més »
Química inorgànica
químics teòric amb el seu dimagnetisme La química inorgànica és la branca de la química que s'ocupa de l'estudi del comportament dels compostos inorgànics, és a dir, els que no contenen carboni (en contraposició als compostos orgànics, que sí que en contenen).
Nou!!: Xarxa tròfica і Química inorgànica · Veure més »
Química orgànica
Representació dels orbitals electrònics del metà. La hibridació dels orbitals electrònics del carboni permet la química del carboni La química orgànica o química del carboni és una subdisciplina dins la química que tracta de l'estudi científic de l'estructura, propietats, composició, reaccions, i preparacions (per síntesi orgànica o per altres mitjans) de compostos basats en el carboni, hidrocarburs i els seus derivats.
Nou!!: Xarxa tròfica і Química orgànica · Veure més »
Reacció química
Representació de l'exemple de la combustió del metà. Una reacció química és un procés que implica un canvi en l'estructura electrònica d'una o de diverses molècules, mitjançant el trencament i formació d'enllaços químics.
Nou!!: Xarxa tròfica і Reacció química · Veure més »
Sardina
Una llauna de sardines oberta. Un plat de sardines. Sardines a la brasa. La sardina o sarda (Sardina pilchardus) és un peix de l'ordre dels clupeïformes, de la família dels clupeids, de color blavós, amb els flancs i el ventre de color argentat brillant, que habita les zones costaneres i que es captura i consumeix en grans quantitats pel seu gran valor nutritiu.
Nou!!: Xarxa tròfica і Sardina · Veure més »
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Nou!!: Xarxa tròfica і Sol · Veure més »
Taurons
Els selaquimorfs, selacimorfs o selacis (Selachimorpha) són un superordre de peixos cartilaginosos de las subclasse dels elasmobranquis, coneguts popularment com a esquals, taurons o cans marins.
Nou!!: Xarxa tròfica і Taurons · Veure més »
Tintorera (tauró)
La tintorera (Prionace glauca) és una espècie de peix cartilaginós carcariniforme de la família dels carcarínids de cos estilitzat i allargat, amb un musell llarg i cònic.
Nou!!: Xarxa tròfica і Tintorera (tauró) · Veure més »
Tonyina
Tonyina La tonyina o tonyina rosa o tonyina vermella (Thunnus thynnus) és una espècie de peix teleosti de la família dels escòmbrids i de l'ordre dels perciformes.
Nou!!: Xarxa tròfica і Tonyina · Veure més »
Tortugues
Les tortugues (Testudines), conegudes igualment com a testudins o quelonis, són un ordre de sauròpsids que tenen el tronc tancat en una closca.
Nou!!: Xarxa tròfica і Tortugues · Veure més »
Xarxa tròfica
Una xarxa tròfica o xarxa alimentària és un sistema de cadenes alimentàries connectades que comprenen la producció i d'obtenció d'aliments dins d'un ecosistema.
Nou!!: Xarxa tròfica і Xarxa tròfica · Veure més »
Zooplàncton
eufausiàci Tradicionalment, s'ha dividit a la comunitat planctònica en fitoplàncton o plàncton vegetal i en zooplàncton o plàncton animal.
Nou!!: Xarxa tròfica і Zooplàncton · Veure més »
Redirigeix aquí:
Cadena alimentària, Nivell Tròfic, Relació tròfica, Xarxa Tròfica, Xarxa alimentària, Xarxes tròfiques.
