Accés més ràpid que el navegador!
17 les relacions: Chantilly, Clara d'ou, Coca (pastís), Darreries, Diccionari de la llengua catalana de l'IEC, Flam, Gelat, Greix, Lecitina, Mànega de pastisseria, Nata, Nata muntada, Rebosteria, Sucre, Sucre de llustre, Vainilla, Xocolata.
Chantilly
Chantilly és un municipi francès al departament de l'Oise de la regió dels Alts de França.
Nou!!: Xantillí і Chantilly · Veure més »
Clara d'ou
Un rovell d'ou envoltat per la clara. La clara d'ou o blanc d'ou (blanc de l'ou) és la part de l'ou, gairebé incolora, que envolta el rovell.
Nou!!: Xantillí і Clara d'ou · Veure més »
Coca (pastís)
reis, un exemple de la coca dolça Coca de mullador, un exemple de la coca salada Coca de xulla, una coca habitual a indrets de muntanya. Aquesta s'anomena ''bollo'' i es fa a la Plana d'Utiel Coca de garlanda, una coca foradada típica del Penedès Coca d'anís, una coca plana típica d'Osona. Aquesta és d'Altafulla, Tarragonès Coca d'escalivada Coca de peix i coca de recapte en preparació Coca de Sant Joan Coca de molletes, típica de l'Alacantí Coca de crema a Les, Vall d'Aran. És una preparació habitual arreu de Catalunya. En aquest cas, hom pot notar la semblança amb el ''fogasset'' o brioix occità. Coca de llanda de sabor carabassa, a València. És una coca habitual arreu del centre del País Valencià Coca de sucre del Priorat Coca bamba de Menorca Coca de xoriç de la Marina Alta, un berenar o esmorzar molt habitual Ribera, que s'assembla molt a una pizzeta Coca de trempó, molt típica als sopars d'estiu a les illes Balears Corpus Coca de cireres de la Salzadella, consumides per la collita de juny La coca i en algunes zones occidentals, coc o també fogassa a la Catalunya del Nord (calc del occità fogaça), és un menjar que té molta tradició arreu de la conca mediterrània.
Nou!!: Xantillí і Coca (pastís) · Veure més »
Darreries
Algunes darreries dolces. Les darreries, les postres o el llevant de taula o fi de taula (en català medieval) són, a la nostra cultura, una peça de fruita o un dolç que es menja per a acabar un dinar o un sopar.
Nou!!: Xantillí і Darreries · Veure més »
Diccionari de la llengua catalana de l'IEC
El Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC) és el diccionari de català de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i, per tant, el diccionari normatiu i referència de la llengua catalana, juntament amb el diccionari normatiu valencià de l'AVL.
Nou!!: Xantillí і Diccionari de la llengua catalana de l'IEC · Veure més »
Flam
Flam amb nata El flam o pa d'ou són unes postres preparades normalment amb ou, llet i sucre, i poden portar aromàtics com ara canyella, vainilla o llimona.
Nou!!: Xantillí і Flam · Veure més »
Gelat
El gelat són unes postres gelades elaborades industrialment o artesanament amb sucre i productes lactis (llet i nata, principalment) combinats amb extractes, essències, colorants i sabors; són ideals contra la calor.
Nou!!: Xantillí і Gelat · Veure més »
Greix
triglicèrid típic, el principal tipus de greix. Atendre les tres cadenes d’àcids grassos unides a la porció central de glicerol de la molècula. Composició de greixos de diversos aliments, en percentatge del seu greix total En nutrició, biologia i química, el greix o matèria grassa sol significar qualsevol èster (compost orgànic) d’ àcid gras o una barreja d’aquests compostos, que mes freqüentment es produeixen en éssers vius o en aliments.
Nou!!: Xantillí і Greix · Veure més »
Lecitina
'''Fig 1.''' 1 exemple de '''lecitina'''. En general una lecitina comporta un àcid gras saturat i àcid gras insaturat. La lecitina és un lípid també anomenat fosfatidilcolina, que permet la solubilització dels àcids biliars amb l'ajut de les sals biliars.
Nou!!: Xantillí і Lecitina · Veure més »
Mànega de pastisseria
Una mànega de pastisseria amb diverses broquets. La mànega pastissera és un estri de cuina format per un drap cosit en forma de tronc de con que té un filtre que pot ser de diversos models, cadascun dels quals amb una forma diferent, per a disposar aliments viscosos de forma decorativa.
Nou!!: Xantillí і Mànega de pastisseria · Veure més »
Nata
Nata sobre un plat de fruita La crema de la llet o nata és una substància de consistència greixosa i tonalitat blanca o groguenca, que es troba de forma emulsionada en la llet.
Nou!!: Xantillí і Nata · Veure més »
Nata muntada
Nata muntada La crema batuda o nata muntada és nata, sovint edulcorada, després d'haver estat batuda escumant-la amb aire.
Nou!!: Xantillí і Nata muntada · Veure més »
Rebosteria
Pastís de natalici decorat. La rebosteria és el cojunt de pastissos petits, molt variats de sabor i forma.
Nou!!: Xantillí і Rebosteria · Veure més »
Sucre
Cristalls de sucre vistos amb augment Sucre és el nom comú que es dona als sucres refinats, normalment de color blanc i en forma de cristalls menuts i que es fa servir per a endolcir postres i aliments en general.
Nou!!: Xantillí і Sucre · Veure més »
Sucre de llustre
Pastís alemany empolvorat amb sucre de llustre El sucre de llustre, sucre cernut o sucre glacé, si conté fècula afegida, és un sucre en pols (format per cristalls d'un diàmetre inferior a 0,15 mm).
Nou!!: Xantillí і Sucre de llustre · Veure més »
Vainilla
La vainilla (Vanilla planifolia, família botànica de les orquídies) és una planta originària de Mèxic cultivada actualment com a planta d'interior.
Nou!!: Xantillí і Vainilla · Veure més »
Xocolata
La xocolata o el xocolate és un producte alimentari que s'obté a partir d'una barreja elaborada per pasta de cacau o cacau refinat en pols i sucre polvoritzat.
Nou!!: Xantillí і Xocolata · Veure més »
