Comunicació

410 les relacions: Abarquh, Abas Bahadur, Abd al-Aziz ibn Ulugh Beg, Abd al-Khalik, Abd al-Latif Mirza, Abd Al·lah ibn Ibrahim, Abhar, Abiward, Abu Bakr ibn Mihran Xah, Abu l-Khayr, Abu l-Khayr Khan, Abu-Saïd (timúrida), Adigel, Ahmad ibn Umar Xaikh, Akhsi, Ala al-Dawla Abd Allah, Alamghir ibn Abu Bakr, Alep, Ali Sultan Tawaji, Alikeh Kukeltaix, Aljaitu Apardi, Amir Ghunaxirin, Amol, Amudarià, Andidjan, Ankhud, Antioquia de l'Orontes, Anuixirvan Barles, Aq Qoyunlu, Ardabil, Arhanq, Arlat, Armènia, Awnik, Azerbaidjan, Babur ibn Baysunkur, Badakhxan, Badghis, Bagdad, Bahlul Barles, Bakelan, Balkh, Barudjird, Batalla d'Ankara, Baykara, Baysonghor Mirza, Beilicat dels germiyànides, Berduyah, Bistam, Bistam Jagir, ..., Bukharà, Burhan al-Din Abd al-Samad, Burrak Khan, Cadi, Canighul, Damasc, Damghan, Daylam, Derbent, Dhu l-Kadr, Dinastia jalayírida, Dinastia Ming, Diwan, Eğirdir, Eleşkirt, Elies Khoja, Enciclopèdia de l'Islam, Erciş, Erzincan, Erzurum, Estret d'Ormuz, Fakhr al-Din Ahmad, Farah, Firuzkuh (Iran), Garmsir, Gawhar Shad, Gazni, Genguiskhànides, Ghiyath al-Din Baysonghor, Ghiyath al-Din Pir Ahmad Khwafi, Gilan, Gorgan, Gorgan (ciutat), Gulpayagan, Hafiz-i Abru, Hamadan, Hasan Jandar, Hawiza, Hazarjerib, Herat, Hindu Kush, Hissor, Horda d'Or, Hurufisme, Ibrahim Sultan, Idaku Barles, Iraq, Iraq ajamita, Isfahan, Isfizar, Iskandar ibn Úmar Xaykh, Iskandar ibn Kara Yusuf, Istakhr, Jahan Malik, Jahan Xah Bahadur, Jahan-Xah, Jahangir ibn Timur, Jajarm, Jalal al-Din Firuz Xah, Jalal al-Din Xaqmaq Xami, Jòtxides, Jiroft, Juvain, Kabul, Kai Khusraw Khuttalani, Kaixan, Kaixgar, Kandahar, Karabakh, Kart, Kazerun, Köneürgenç, Kemah (Erzincan), Kerman, Khalil Sultan, Khan Zade, Khujand, Khurasan (província mongola), Khurramabad, Khuttal, Khuzestan, Khwarizm, Kilat-i Nadiri, Kiptxak, Kirkuk, Kirman, Kodadad Husayni, Kuhistan, Kumis, Kunduz, Kutb al-Din Muhàmmad Txuqi, Kutxan, La Meca, Lar, Laridjan, Llac Van, Mahdí, Mahoma, Majd al-Din Isa al-Zahir, Makhan, Mangits, Mar Càspia, Mar Negra, Mardin, Mashad, Mazandaran, Merv, Midrab Bahadur, Miran Xah, Mogolistan, Mubàixir Bahadur, Muhammad Jahangir, Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah, Muhàmmad Sultan ibn Jahangir, Muhàmmad Txuqi Mirza, Multan, Murghab, Musa Ka, Musa Taychi'ut, Muzaffàrida, Nawruz, Nihawand, Nimruz, Nisa, Nixapur, Oljeitu, Otrar, Ozgon, Pir Ali Taz Sulduz, Pir Muhammad ibn Pulad, Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh, Pir Muhàmmad ibn Jahangir, Pirak Pasha, Província de Fars, Província de Ghur, Província de Lorestan, Qalat, Qara Qoyunlu, Qara Yússuf, Qaydu ibn Pir Muhammad, Qazvín, Qom, Radkan, Ramadà, Rayy, Regió de Dihistan, Regne de Geòrgia, Riu Helmand, Rustem ibn Úmar Xaykh, Ruyan, Sabran (Àsia central), Sabzevar, Sad Vaccas, Said Khoja, Saif al-Din Barles, Sairam, Sali Sarai, Salmas, Samarcanda, Sanjari, Sarakhs, Sarbadàrida, Sari (Iran), Saveh, Sayyid Khidr Khan, Sàyyid, Síria, Semnan, Shadman, Shah Mansur, Siah-Bilav, Sidi Ahmad Arlat, Sirdarià, Sirjan, Sistan, Sivas, Soyurgatmix ibn Xah Rukh, Sulayman Xah, Sulduz, Sultan Ali ibn Pirak, Sultan Ali ibn Rustem, Sultan Husayn Mirza, Sultan Muhammad ibn Baysonghor, Sultanat de Delhi, Sultaniyya, Tabaristan, Tabas, Tabriz, Tahartan, Taixkent, Takhi-i-Hulagu, Tamerlà, Tandu Khatun, Tarom, Tavakul Barles, Tàtars negres, Termez, Tibet, Timúrides, Toktamix, Torbat-e Jam, Transoxiana, Tukharistan, Tuman Agha, Turquestan (desambiguació), Tus, Ujan, Ulema, Ulugh Beg, Umar Xaikh, Utx Kara Bahadur, Uways ibn Hasan, Uways II, Uzbeks, Visirs de Xah Rukh, Xadi Mulk, Xah Malik, Xahrisabz, Xahriyar, Xahrukhia, Xaikh al-Islam, Xaikh Ali Bahadur, Xaikh Hasan, Xaikh Ibrahim, Xaikh Nur al-Din, Xaki, Xeic, Xibarghan, Xina, Xiraz, Xirvan, Xuixtar, Xulistan, Yadgarshah Arlat, Yadghar Barles, Yazd, Yusuf Khalil, Zanjan, Zarang, Zawa, 1 de desembre, 1 de maig, 1 de setembre, 10 d'abril, 10 de juny, 10 de novembre, 11 de març, 11 de setembre, 12 de juny, 12 de maig, 13 d'abril, 13 de març, 13 de novembre, 1377, 1394, 1399, 14 d'abril, 14 d'octubre, 1402, 1403, 1404, 1405, 1406, 1407, 1408, 1409, 1410, 1411, 1412, 1413, 1414, 1415, 1416, 1417, 1418, 1419, 1420, 1421, 1422, 1425, 1426, 1427, 1429, 1433, 1434, 1435, 1439, 1440, 1447, 15 d'abril, 15 de novembre, 16 d'abril, 16 d'octubre, 16 de setembre, 17 d'octubre, 17 de juny, 17 de novembre, 17 de setembre, 18 de febrer, 18 de maig, 18 de setembre, 19 de febrer, 19 de setembre, 2 de maig, 2 de setembre, 20 de desembre, 20 de febrer, 20 de maig, 20 de març, 21 d'agost, 21 de juliol, 21 de maig, 22 d'octubre, 22 de desembre, 22 de gener, 22 de juny, 22 de maig, 22 de novembre, 24 de març, 25 d'abril, 25 de febrer, 25 de novembre, 26 d'abril, 26 de gener, 26 de juny, 26 de març, 27 d'abril, 27 d'agost, 27 de juliol, 28 d'agost, 28 de juliol, 28 de setembre, 29 d'abril, 29 d'octubre, 29 de juliol, 29 de novembre, 3 d'octubre, 3 de maig, 3 de març, 30 de juny, 30 de març, 31 d'agost, 31 d'octubre, 31 de juliol, 31 de març, 4 de desembre, 4 de juliol, 4 de maig, 4 de novembre, 5 d'abril, 5 d'agost, 5 de novembre, 6 d'abril, 6 d'octubre, 6 de maig, 6 de març, 7 de juliol, 7 de setembre, 8 d'abril, 8 de setembre. Ampliar l'índex (360 més) » « Shrink índex

Abarquh

Abarquh o Abarkuh és una ciutat del nord de Fars, a l'Iran.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Abarquh · Veure més »

Abas Bahadur

Abas Bahadur (apareix també com Abbas Bahadur i Abha Bahadur) (+1386) fou un amir (general) de Tamerlà considerat un dels seus fidels personals.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Abas Bahadur · Veure més »

Abd al-Aziz ibn Ulugh Beg

Abd al-Aziz ibn Ulugh Beg fou un príncep timúrida fill d'Ulugh Beg, net de Xah Rukh i besnet de Tamerlà.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Abd al-Aziz ibn Ulugh Beg · Veure més »

Abd al-Khalik

Abd al-Malik fou un amir turcomongol a Transoxiana, fill de Kodadad Husayni.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Abd al-Khalik · Veure més »

Abd al-Latif Mirza

Abd al-Latif Mirza fou kan timúrida de Samarcanda (octubre de 1449 - 8 de maig de 1450), fill d'Ulugh Beg (1409-1449) i de Rokia Khatun Arolat.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Abd al-Latif Mirza · Veure més »

Abd Al·lah ibn Ibrahim

Mirza Sultan Abd Al·lah Xirazi conegut com a Abd Al·lah ibn Ibrahim (Xiraz, 19 de març de 1433-Samarcanda 22 de juny de 1451) fou besnet de Tamerlà, net de Xah Rukh i fill d'Ibrahim Mirza, i kan dels timúrides de Transoxiana.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Abd Al·lah ibn Ibrahim · Veure més »

Abhar

Abhar és una ciutat de l'Iran, a mig camí entre Qazwin i Zandjan (a uns 87 km de cadascuna).

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Abhar · Veure més »

Abiward

Abiward és una ciutat de Turkmenistan, part d'un oasi amb Nasa, Baward i altres llocs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Abiward · Veure més »

Abu Bakr ibn Mihran Xah

Abu Bakr ibn Miran Xah (1382-1408) fou un príncep timúrida de l'Iraq i del Takhi-i-Hulagu (Pèrsia occidental).

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Abu Bakr ibn Mihran Xah · Veure més »

Abu l-Khayr

Abu-l-Khayr (1412-1468) fou kan dels uzbeks (özbegs) de la dinastia xibànida, descendent de Xiban, el fill petit de Jotxi.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Abu l-Khayr · Veure més »

Abu l-Khayr Khan

Abu l-Khayr Khan fou kan de l'Horda Petita Kazakh i per un temps generalíssim de les tres hordes dels kazakhs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Abu l-Khayr Khan · Veure més »

Abu-Saïd (timúrida)

Abu-Saïd ibn Muhàmmad ibn Miran-xah ibn Timur (1424-1469) fou un soldà timúrida, fill d'un Sultan Muhammad Mirza que seria al seu torn fill de Mihran Shah.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Abu-Saïd (timúrida) · Veure més »

Adigel

Adigel (Adijal, Adygel, Aiyal, Aighel, Ijel) fou un príncep de la dinastia musulmana d'origen turcomongol timúrida, fill de Miran Shah i net de Tamerlà.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Adigel · Veure més »

Ahmad ibn Umar Xaikh

Ahmad ibn Umar Xaikh conegut com a Amirak Ahmad (1384-1416), fou un príncep timúrida, fill d'Umar Xaikh i net de Tamerlà.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Ahmad ibn Umar Xaikh · Veure més »

Akhsi

Akhsi fou una antiga ciutat de la vall de Fergana, que en temps de Baber era la segona ciutat del territori, després d'Andijan.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Akhsi · Veure més »

Ala al-Dawla Abd Allah

Rukn al-Din Mirza Ala al-Dawla Abd Allah ibn Baysonghor (Herat, 25 de juny de 1417 - Rustamdar, 1460) fou un príncep timúrida que va governar a Herat entre 1447 i 1448 i el 1450 (potser fins al 1451).

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Ala al-Dawla Abd Allah · Veure més »

Alamghir ibn Abu Bakr

Alamghir ibn Abu Bakr (1396-?), també anomenat Ilengher, fou un príncep timúrida fill d'Abu Bakr i net de Miran Xah.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Alamghir ibn Abu Bakr · Veure més »

Alep

Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Alep · Veure més »

Ali Sultan Tawaji

Ali Sultan Tawaji o Tawwaji fou un amir de Tamerlà, que actuava als darrers anys del conqueridor (segle XV).

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Ali Sultan Tawaji · Veure més »

Alikeh Kukeltaix

Ala al-Din Alikeh Kukeltaix (+1440) fou un amir de Xah Rukh (segle XV).

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Alikeh Kukeltaix · Veure més »

Aljaitu Apardi

Aljaitu, Oljai, Oljei o Oljeitu Apardi fou un amir dels apardis aliat d'Amir Husayn que es va posar al servei de Tamerlà el 1369.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Aljaitu Apardi · Veure més »

Amir Ghunaxirin

Amir Ghunaxirin (+ 1436) fou un alt funcionari timúrida que fou governador de Kirman del 1417 fins a la seva mort el 1436.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Amir Ghunaxirin · Veure més »

Amol

El Damavand, vist des d'Amol Amol o Amul, (en persa: آمل) és una ciutat de la plana de Mazanderan, a la província de Mazanderan a l'Iran, a la vora del riu Haraz o Harhaz, a 20 km de la costa de la mar Càspia i 10 al nord de les muntanyes Alburz.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Amol · Veure més »

Amudarià

LAmudarià (Amudarià;, Omudarió o darioi Omu;;; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia Central, conegut antigament com a Oxus.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Amudarià · Veure més »

Andidjan

Andidjan (en uzbek Andijon; rus Andizan o Andizhan) és una ciutat de la vall de Fergana a la riba esquerra del Iaxartes o Sirdarià.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Andidjan · Veure més »

Ankhud

Andkhud (o Ankhud) fou una antiga ciutat del Guzgan al nord de Khurasan, que formava el seu districte mes al nord.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Ankhud · Veure més »

Antioquia de l'Orontes

Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Antioquia de l'Orontes · Veure més »

Anuixirvan Barles

Anuixirvan Barles fou un amir de la tribu turcomongola dels Barles, que va servir principalment a Xah Rukh.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Anuixirvan Barles · Veure més »

Aq Qoyunlu

Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Aq Qoyunlu · Veure més »

Ardabil

Ardabil (persa i àzeri: اردبیل, Ardebil; turc, Erdebil; antic persa: Artavil que vol dir "Lloc Sagrat"; armeni Artavet i Artavel) és una ciutat de l'Iran, capital de la província d'Ardabil.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Ardabil · Veure més »

Arhanq

Arhanq (Arheng) fou el nom d'una regió situada al sud del riu Oxus (àrab Jihun, modern Amudarià) que s'estenia entre el riu fins a més enllà de Baghlan, en total uns 150 km en diagonal, fent frontera amb el Badakhxan en tota la part oriental mentre pel sud i oest limitava amb Balkh i el Bakelan.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Arhanq · Veure més »

Arlat

Els Arlat foren una tribu mongola, assentada a Transoxiana, al kanat de Txagatai, i turquitzada.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Arlat · Veure més »

Armènia

La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Armènia · Veure més »

Awnik

Awnik, coneguda a Turquia com Avnik Kalesi, és una antiga fortalesa o castell al cim d'una muntanya propera a la vila de Güzelhisar, a la província d'Erzurum a Turquia.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Awnik · Veure més »

Azerbaidjan

LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Azerbaidjan · Veure més »

Babur ibn Baysunkur

Abu l-Kasim Babur ibn Baysunkur ibn Xa-Rukh (transliterat també com Abu'l-Qasem Mirza Babor bin Baysonqor bin Sahrok), conegut simplement com a Babur Ibn Baysunkur (1422- 22 de març de 1457) fou sultà timúrida de Khorasan (Herat), fill de Baysunkur, net de Xah-Rukh, i besnet de Tamerlà.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Babur ibn Baysunkur · Veure més »

Badakhxan

El Badakhxan fou un antic país muntanyós situat a la riba esquerra de l'Amudarià, on neix el riu Panj.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Badakhxan · Veure més »

Badghis

Badghis (بادغیس) és una província i abans un districte (de la província d'Herat) del nord-oest de l'Afganistan.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Badghis · Veure més »

Bagdad

Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Bagdad · Veure més »

Bahlul Barles

Bahlul Barles fou un amir de Xah Rukh i amir al-umara de Qaydu ibn Pir Muhammad.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Bahlul Barles · Veure més »

Bakelan

Bakelan fou una regió de l'Àsia central en el modern Afganistan, que s'estenia de nord-oest a sud-est entre el riu Jihun (Amudarià) i Andarab.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Bakelan · Veure més »

Balkh

Balkh és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Balkh · Veure més »

Barudjird

Barudjird o Burudjird és una ciutat del Luristan a l'Iran, a la carretera entre Hamadan i al-Ahwaz, via Khurramabad.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Barudjird · Veure més »

Batalla d'Ankara

La batalla d'Ankara, d'Angora o Cubukovasi, va tenir lloc el 20 de juliol de 1402 entre Baiazet I, soldà de l'Imperi Otomà, i Tamerlà (Temür), a la plana de Çubuk, al nord/nord-est de la ciutat d'Ankara, a Anatòlia, Turquia.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Batalla d'Ankara · Veure més »

Baykara

Baikara, Baykara o Baïkara (1392/1393-1417/1417 o 1423) fou un príncep timúrida, net de Tamerlà i fill d'Umar Xaikh (que va morir el 1391, abans que Tamerlà).

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Baykara · Veure més »

Baysonghor Mirza

Baysonghor Mirza o Baysunkur Mirza (Hisor 1477/1478- riu Audaj 1499) fou un príncep timúrida, net d'Abu Said ben Muhammad ben Miranshah ben Timur.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Baysonghor Mirza · Veure més »

Beilicat dels germiyànides

El beilicat dels germiyànides (també anomenat Kermiyān, Germiyan, Germiyanoğulları o beilicat de Cesa) va ser un dels beilicats d'Anatòlia i tenia per capital la ciutat de Kütahya, a l'actual Turquia.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Beilicat dels germiyànides · Veure més »

Berduyah

Berduyah fou un poblet del Khurasan (província mongola), lloc d'una batalla que va suposar la derrota de Muhammad Umar de Mazanderan a mans de Xah Rukh de Khurasan.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Berduyah · Veure més »

Bistam

Bistam fou usurpador de l'Imperi Sassànida entre 591 i 592.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Bistam · Veure més »

Bistam Jagir

Bistam Jagir (també Chakir o Jakir) fou un cap turcman de l'Azerbaidjan, fill del beg Jagir (o Chakir).

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Bistam Jagir · Veure més »

Bukharà

Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Bukharà · Veure més »

Burhan al-Din Abd al-Samad

Burhan al-Din Abd al-Samad (+ 1432) fou un amir (general) al servei de Tamerlà primer i després d'Iskandar i de Xah Rukh.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Burhan al-Din Abd al-Samad · Veure més »

Burrak Khan

Burrak Khan (Barak Khan) fou kan de l'Horda Blava vers 1421-1428 i de l'Horda d'Or vers 1424-1427 i breument el 1428.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Burrak Khan · Veure més »

Cadi

Un cadi (de l'àrab) és, en el món musulmà, un jutge que aplica la xaria, la llei religiosa islàmica; en conseqüència els cadis tenen jurisdicció sobre aquells temes legals que afecten la xaria i exerceixen funcions civils, judicials i religioses.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Cadi · Veure més »

Canighul

Canighul (Kanighul) o Canghul es una plana propera a Samarcanda on Tamerlà va edificar una importants Jardins.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Canighul · Veure més »

Damasc

Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Damasc · Veure més »

Damghan

Dāmghān és una ciutat de la província de Semnan a l'Iran, a la carretera (i la via fèrria) entre Teheran i Mashad, a 344 km de Teheran.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Damghan · Veure més »

Daylam

Daylam és una regió de l'Iran formada per la part alta del Gilan, al vessant septentrional de les muntanyes Alburz.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Daylam · Veure més »

Derbent

Derbent (en rus: Дербент; en lesguià: Дербент; en àzeri: Dərbənd; en àvar: Дербенд; en persa: دربند) és una ciutat del Daguestan (república constituent de Rússia), prop de la frontera amb l'Azerbaidjan, i a la vora del riu Rubas.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Derbent · Veure més »

Dhu l-Kadr

Dhu l-Kadr o Dhu-l-Qadr fou una dinastia turcmana que va governar entre el 1337 i el 1522 a Elbistan, a la regió entre Maraix i Malatya, primer com a vassalla dels mamelucs i després dels otomans.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Dhu l-Kadr · Veure més »

Dinastia jalayírida

La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Dinastia jalayírida · Veure més »

Dinastia Ming

La dinastia Ming (en xinès tradicional i simplificat: 明朝; en pinyin: Míng Cháo) o Imperi de la Gran Ming (xinès tradicional: 大明國; xinès simplificat: 大明国; pinyin: Dàmíng Guó), va ser la dinastia governant de la Xina des de 1368 fins a 1644, i aparegué després del col·lapse provocat pels mongols al final de la dinastia Yuan.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Dinastia Ming · Veure més »

Diwan

* Diwan (literatura) (també divan), recull de poesia o de prosa (de l'àrab dawwana, recollir o enregistrar).

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Diwan · Veure més »

Eğirdir

Llac i ciutat Eğirdir (o Eğirdir Gölü, abans Eğridir, Egridir, també escrit Egirdir o Egerdir, grec Akrotiri) és una ciutat a una península a l'extrem sud del llac del mateix nom, a Turquia a la província d'Isparta, a 186 km al nord d'Antalya.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Eğirdir · Veure més »

Eleşkirt

Eleşkirt (antigament Alashgird o Alashkert), és una ciutat i districte de la província d'Agri a Turquia.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Eleşkirt · Veure més »

Elies Khoja

Elies Khoja (+ 1434) fou un general turcomongol al servei de Xah Rukh (segle XV).

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Elies Khoja · Veure més »

Enciclopèdia de l'Islam

LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »

Erciş

Erciş és un districte i un poble de la província de Van a Turquia.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Erciş · Veure més »

Erzincan

Erzincan (en turc; en armeni Երզնկա Erznka i abans Erez, Eriza, Yeriza o Keltzene; en àrab Arzandjan; en zaza i kurd, Erzingan) és una ciutat de la part oriental de Turquia prop de la riba dreta del riu Karasu, afluent de l'Eufrates, capçalera de la província d'Erzincan i del districte d'Erzincan.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Erzincan · Veure més »

Erzurum

Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Erzurum · Veure més »

Estret d'Ormuz

L'estret d'Ormuz, o d'Hormuz (en persa تنگه هرمز, Tangeh-ye Hormoz; en àrab مضيق هرمز, Madiq Hurmuz), és un braç de mar entre el golf d'Oman, situat al sud-est, i el golf Pèrsic, al sud-oest.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Estret d'Ormuz · Veure més »

Fakhr al-Din Ahmad

Fakhr al-Din Ahmad fou un amir de Xah Rukh que va exercir les funcions de visir principal o visir en cap del 1405 fins al 1416.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Fakhr al-Din Ahmad · Veure més »

Farah

Farāh (persa فراه) és una ciutat de l'Afganistan, a l'oest del país a la vora del riu Farah i capital de la província de Farah.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Farah · Veure més »

Firuzkuh (Iran)

Firuzkuh, alguna vegada Firouzkouh, mazandari: Pirezcow, persa فیروزکوه és una ciutat de l'Iran, capital del comtat de Firuzkuh, a la província de Teheran.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Firuzkuh (Iran) · Veure més »

Garmsir

Garmsir és una població de l'Afganistan, capital del districte de Garmsir a la província de Helmand.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Garmsir · Veure més »

Gawhar Shad

Gawhar Shad o Goharshād (1378-1459) fou una reina timúrida, esposa de Xah Rukh.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Gawhar Shad · Veure més »

Gazni

Gazni (també Ğaznī, Ghazni, Gazna, Ghazna) és una ciutat de l'Afganistan capital de la província de Ghazni amb una població de 141.000 habitants (2006).

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Gazni · Veure més »

Genguiskhànides

Genguiskhànides són els descendents de Genguis Khan i de la seva esposa Börte.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Genguiskhànides · Veure més »

Ghiyath al-Din Baysonghor

Ghiyath al-Din Baysonghor (15 de setembre de 1397 - 1433) fou un príncep timúrida, fill de Xah-Rukh (i la seva esposa Gawhar Shad) i net de Tamerlà.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Ghiyath al-Din Baysonghor · Veure més »

Ghiyath al-Din Pir Ahmad Khwafi

Ghiyath al-din Pir Ahmad Khwafi fou sahib visir de Xah Rukh de 1418 a 1447 (excepte un breu període el 1424-1425) que es va convertir en el visir en cap més poderós i de més durada de Xah Rukh.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Ghiyath al-Din Pir Ahmad Khwafi · Veure més »

Gilan

Gilan és una regió i una de les 31 províncies de l'Iran, es troba al nord-oest del país, a la costa de la mar Càspia.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Gilan · Veure més »

Gorgan

* Gorgan, nom persa de la Gorduene (Korduq).

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Gorgan · Veure més »

Gorgan (ciutat)

Gorgan (mazanderani: Vergen) és una ciutat de l'Iran, capital de la Província de Golestan i del comtat de Gorgan.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Gorgan (ciutat) · Veure més »

Gulpayagan

Gulpayagan, Gulpaigan o Golpāyegān és una ciutat de l'Iran a la província d'Isfahan a uns 145 km al nord-oest d'aquesta ciutat.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Gulpayagan · Veure més »

Hafiz-i Abru

Abd-Al·lah ibn Luft Al·lah ibn Abd-ar-Raixid, conegut pel làqab de Hafiz-i Abru (? - 1430), fou un historiador persa de l'època timúrida (Tamerlà i Xah Rukh).

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Hafiz-i Abru · Veure més »

Hamadan

Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Hamadan · Veure més »

Hasan Jandar

Hasan Jandar fou un amir de Xah Rukh i després de Rustem Xah Kutb al-Din des de Sistan va informar el 1405 que els dos xahs de Sistan, Xah Ali de Farah i el seu germà Xah Ghiyath al-Din, planejaven revoltar-se.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Hasan Jandar · Veure més »

Hawiza

Hawiza (apareix també el diminitiu Huwayza) fou una antiga ciutat a la regió de maresmes a l'est del Tigris, dins el Khuzistan (avui Iran), que va donar nom a tota la comarca.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Hawiza · Veure més »

Hazarjerib

Hazarjerib o Hazarjarib (també apareix com Hazar Jarib) fou un petit estat teorcràtic al sud-oest del Mazanderan (entre Kaixan i Burudjird), governat per sayyids (descendents del Profeta).

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Hazarjerib · Veure més »

Herat

Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Herat · Veure més »

Hindu Kush

L'Hindu Kush (en persa: هندوکش, en hindi: हिन्दु कुश) és una serralada alpina situada a cavall entre l'Afganistan -principalment- i el Pakistan.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Hindu Kush · Veure més »

Hissor

Hissor (tadjik Ҳисор, abans Hisar o Hissar, rus Gissar Гиссар) és una ciutat de l'occident del Tadjikistan a uns 15 km a l'oest de Duixanbe.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Hissor · Veure més »

Horda d'Or

L'Horda d'Or (Золотая Орда, Zolotaia Orda) va ser un kanat mongol fundat per Batu el 1237.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Horda d'Or · Veure més »

Hurufisme

El hurufisme (en àrab حروفية, Hurufiyya, adjectiu hurufí) fou un corrent sufí de caràcter cabalístic que es va desenvolupar en zones de l'occident de Pèrsia i Azerbaidjan durant els segles  i. "Huruf" significa literalment 'lletres', ja que es considerava que cadascuna tenia un paper essencial per a l'obtenció de l'amor i la bellesa en l'univers.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Hurufisme · Veure més »

Ibrahim Sultan

Abu l-Fatah Ibrahim Sultan o Sultan Ibrahim ibn Xah Rukh (26 d'agost de 1394 - Xiraz, 3 de maig de 1435) fou un príncep timúrida, segon fill de Xah Rukh i net de Tamerlà, de nom complet de naixement Abu l-Fath Mirza Ibrahim Sultan Bahadur.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Ibrahim Sultan · Veure més »

Idaku Barles

Idaku Barles, Ideku, Idagu, Idegu Barles Bahadur (+ 1407) fou un amir de la tribu Barles al servei de Tamerlà; era fill de l'amir Ghiyath al-Din Barles (el germà gran de l'amir Jaku Barles), al que el 1393 fou donat el govern del Kirman que va conservar fins a la seva mort.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Idaku Barles · Veure més »

Iraq

LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Iraq · Veure més »

Iraq ajamita

mapa del Jibal LIraq ajamita (literalment ‘Iraq dels perses’) fou una regió de Pèrsia.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Iraq ajamita · Veure més »

Isfahan

Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Isfahan · Veure més »

Isfizar

Isfezar (farsi اسفزار, també Esfezār, Esfazār i Asafzar) és una població del districte de Mud, conmtat de Sarbisheh, a la província iraniana de Khorasan del Sud.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Isfizar · Veure més »

Iskandar ibn Úmar Xaykh

Iskandar ibn Úmar Xaykh (Uzgand, 25 d'abril de 1384 - Isfahan, 1415) fou un príncep timúrida, fill d'Umar Xaikh i net de Tamerlà.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Iskandar ibn Úmar Xaykh · Veure més »

Iskandar ibn Kara Yusuf

Iskandar (? - 1438) fou emir qara qoyunlu i sultà.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Iskandar ibn Kara Yusuf · Veure més »

Istakhr

Istakhr o, erròniament, Ishtakhr (persa pahlevi: Stakhr, armeni: Stahr; siríac; Israhr; hebreu: Istahar) fou una ciutat de Fars a uns 5 km al nord de Persèpolis.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Istakhr · Veure més »

Jahan Malik

Jahan Malik (+1408) fou un amir al servei de Xah Rukh.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Jahan Malik · Veure més »

Jahan Xah Bahadur

Jahan Xah, Jahan Shah, Jahan Shah Bahadur, Jahan Shah Jaku o Jahan Xah Barles- (+ 1405) fou un amir mongol de Transoxiana, que va servir primer sota Amir Husayn i després sota Tamerlà.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Jahan Xah Bahadur · Veure més »

Jahan-Xah

Jahan-Xah (àzeri en alfabet àrab) (1397 - 11 de novembre del 1467) fou emir i sultà dels qara qoyunlu (1438-67), el més gran de la dinastia sota el qual els seus dominis van arribar a la seva màxima extensió i poder.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Jahan-Xah · Veure més »

Jahangir ibn Timur

Jahangir (vers 1355 -1376) fou un príncep timúrida, fill gran de Tamerlà.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Jahangir ibn Timur · Veure més »

Jajarm

Jajarm (farsi جاجرم, transliterat com a Jājarm) és una ciutat de l'Iran, capital del comtat de Jajarm a la província de Khorasan del Nord.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Jajarm · Veure més »

Jalal al-Din Firuz Xah

Ala al-Din Firuz Xah (+ 1444) fou un amir de Xah Rukh.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Jalal al-Din Firuz Xah · Veure més »

Jalal al-Din Xaqmaq Xami

Jalal al-Din Xaqmaq Xami (+ després de 1448) fou un alt funcionari timúrida, governador de Yadz durant la major part del regnat de Xah Rukh.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Jalal al-Din Xaqmaq Xami · Veure més »

Jòtxides

Jòtxides és el nom dels descendents de Jotxi, fill de Genguis Khan.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Jòtxides · Veure més »

Jiroft

Jiroft (de vegades coneguda com a Djiruft) és una ciutat de l'Iran, al sud-est del país, a la província de Kerman, a la plana d'Hali Rud al sud de les muntanyes Bariz o Baridjan, sud-oest de Bam.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Jiroft · Veure més »

Juvain

Juvain fou un districte del Khurasan.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Juvain · Veure més »

Kabul

Vista de la ciutat Museu de Kabul Kabul (en persa: کابل, Kābul) és la capital i la ciutat més gran de l'Afganistan, i també la capital de la província homònima.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Kabul · Veure més »

Kai Khusraw Khuttalani

Kay Khusraw Khuttalani o Kai Khusrau Khuttalani o Ky Khuseru (+ 1372 o 1373), fou un emir del tuman dels Khuttalani, que es deia (i era) gendre del Khan del Desht Kiptxaq i governador de Khuttalan.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Kai Khusraw Khuttalani · Veure més »

Kaixan

Kaixan és una ciutat del Jibal (Mèdia) a la província d'Isfahan, Iran, amb una població de 272.359 habitants el 2005.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Kaixan · Veure més »

Kaixgar

Kaixgar (sent altres transcripcions Kaixcar o Khaixgar, en uigur: قەشقەر K̡ǝxk̡ǝr; en xinès: 喀什 Kāshí o 喀什噶尔 Kāshígéěr) és una ciutat oasi a la regió autònoma del Xinjiang, a la República Popular de la Xina.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Kaixgar · Veure més »

Kandahar

Kandahar o Qandahar és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província homònima, situada a 500 km al sud-oest de Kabul.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Kandahar · Veure més »

Karabakh

* Regió del Karabakh o Kara Bagh, territori corresponent al sud-oest de l'actual Azerbaidjan.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Karabakh · Veure més »

Kart

Un kart RiMO del 2014 Els karts o carrets de motor són vehicles terrestres monoplaça sense sostre o cabine, sense suspensions i amb elements de carrosseria o sense, amb quatre rodes no alineades que estan en contacte amb el terra, les dues davanteres exercint el control de direcció i les dues darreres connectades per un eix d'una peça que transmet la potència d'un motor monocilíndric.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Kart · Veure més »

Kazerun

Kazerun, Kazarun o Kazirun és una ciutat de Fars a l'Iran entre Xiraz i Bushehr.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Kazerun · Veure més »

Köneürgenç

Minaret de Kutlung-Timur a les ruïnes de la ciutat de Konya-Urgenj Köneürgenç, en turquès, o Konya-Urgenj (en turc Köhne Ürgenç; en rus Куня Ургенч, en farsi: کهنه‌گرگانج Kohna Gūrgānj o کهنه‌اورگانج Kohna Ūrgānj, 'vella Urgenj', en època de Tamerlà esmentada com Urkunje o Ourkunje) és una antiga ciutat a l'actual Turkmenistan.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Köneürgenç · Veure més »

Kemah (Erzincan)

Kemah és una ciutat de Turquia, i forma un districte amb el mateix nom a la província d'Erzincan, a Anatòlia oriental.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Kemah (Erzincan) · Veure més »

Kerman

La porta de Masjid per la qual va entrar Agha Mohammad Khan. Kerman és una ciutat de l'Iran.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Kerman · Veure més »

Khalil Sultan

Khalil Sultan ibn Miran Shah ibn Timur (Herat, 14 de juliol de 1384 - Rayy, 2 o 3 de novembre de 1411) fou un príncep timúrida net de Tamerlà i fill de Miran Shah i de la princesa genguiskhànida (per via materna) Sevin Beg Khanzada, coneguda com a Khan Zade, que va estar casada en primeres noces amb Jahangir fill de Tamerlà i fou la mare de Muhammad Sultan ibn Jahangir, el primer successor designat per Tamerlà que va morir el 1403.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Khalil Sultan · Veure més »

Khan Zade

Khan Zade (Sevin Beg Khanzada) (+1411), fou princesa de la dinastia Sufi, filla de Husayn Sufi, casada successivament amb dos fills de Tamerlà.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Khan Zade · Veure més »

Khujand

Khujand (nom tadjik: Хуҷанд, خجند, en grec Alexandria Escate Ἀλεξάνδρεια Ἐσχάτη, en rus Худжанд Khujand; anomenat Khojent fins al 1936, després anomenada Leninabad en rus –Ленинабад– o Leninobod en tadjik –Ленинобод, لنین‌آباد– fins al 1991) és la segona ciutat del Tadjikistan.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Khujand · Veure més »

Khurasan (província mongola)

Khurasan o Khorasan fou una província de l'Imperi Mongol i després de l'il-kan de Pèrsia.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Khurasan (província mongola) · Veure més »

Khurramabad

* Khurramabad (Uzbekistan), població a la regió de Fergana a l'Uzbekistan.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Khurramabad · Veure més »

Khuttal

Khuttal o Khuttalan una forma de plural, de vegades apareix com Khutal, Khutlan, Khatlan o Khatulan, en xinès K'o-tut-lo, fou una regió de la riba dreta de l'Oxus (Amudarià) entre els rius Wakhsh i Pandj (antic Djaryab) que són les fonts de l'Oxus, situada avui dia al Tadjikistan encara que el nom ja no s'utilitza.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Khuttal · Veure més »

Khuzestan

Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Khuzestan · Veure més »

Khwarizm

Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Khwarizm · Veure més »

Kilat-i Nadiri

Kilat-i Nadiri (també Kalat-i Nadiri, anteriorment només Kalat) fou una famosa fortalesa a l'Àsia Central a uns 110 km de Mashad a la frontera entre Iran i Turkmenistan en una branca de les muntanyes Karadjdagh en una vall elevada (entre 700 i 900 metres) i trenta km de llarg; al nord i sud les muntanyes no es poden escalar i tenen una altura de 240 a 300 metres, presentant només cinc obertures, el que la convertia en una fortalesa natural fàcil de defensar a l'oest i est.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Kilat-i Nadiri · Veure més »

Kiptxak

Els kiptxaks foren una de les set tribus dels turcs kamik i després una confederació de tribus.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Kiptxak · Veure més »

Kirkuk

Kirkuk, també Karkuk o Kerkuk, formes avui dia poc usades és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació homònima.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Kirkuk · Veure més »

Kirman

Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Kirman · Veure més »

Kodadad Husayni

Kodadad Husayni - nom transcrit amb diverses variants com ara Kudadad Husayni o Khudaidad Husayni, (segles XIV-XV, + 1411) fou un amir de Tamerlà.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Kodadad Husayni · Veure més »

Kuhistan

Kuhistan és una regió del Khorasan al sud de Nishapur fins al Sistan, rodejada per totes parts pel gran desert salat de l'altiplà central iranià, amb diversos grups d'oasis dispersos.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Kuhistan · Veure més »

Kumis

Munyint una euga El kumis (també anomenat koumiss, kumys o kymys) és un producte lacti similar al quefir, encara que amb un contingut alcohòlic més gran que aquest (un 3%).

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Kumis · Veure més »

Kunduz

Kunduz, també esmentada com a Kundûz, Qonduz, Qondûz, Konduz, Kondûz, Kondoz o Qhunduz, és una ciutat del nord de l'Afganistan, capital de la província de Kunduz i del districte de Kunduz.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Kunduz · Veure més »

Kutb al-Din Muhàmmad Txuqi

Kutb al-Din Muhammad Txuqi, Juki o Juqi (mort el 1445) fou un príncep timúrida fill de Xah Rukh i net de Tamerlà.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Kutb al-Din Muhàmmad Txuqi · Veure més »

Kutxan

Kutxan (قوچان, també romanitzat com a Quchan, Qūchān, Quĉān, Quçan,Gochan o Küčan; nom antic Khabushan o Khudjan) és el nom d'una vila i d'un districte (comtat) iranià al nord de la província de Razavi Khorasan.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Kutxan · Veure més »

La Meca

La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і La Meca · Veure més »

Lar

Els lars (en llatí lares) eren unes divinitats de la mitologia romana que formaven part dels cultes familiars.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Lar · Veure més »

Laridjan

Laridjan o Larijan és un districte del comtat d'Amol a la província de Mazanderan a l'Iran, on hi ha la muntanya Damavand.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Laridjan · Veure més »

Llac Van

El llac Van El llac Van (en turc, Van Gölü; en armeni, Վանա լիճ, Vanà litx) és un llac alcalí i el llac més gran de Turquia, situat a la part oriental del país.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Llac Van · Veure més »

Mahdí

El mahdí (de l'àrab, ‘el ben guiat’) és, segons l'escatologia musulmana, el redemptor de l'islam que deslliurarà el món de l'error, la injustícia i la tirania al costat d'Issa (Jesús) abans del Yawm al-Qiyama o ‘Dia de la Resurrecció’.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Mahdí · Veure més »

Mahoma

Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Mahoma · Veure més »

Majd al-Din Isa al-Zahir

Majd al-Din Isa al-Zahir (+1407), fou un emir ortúkida de Mardin, fill i successor de Fakhr al-Din Dawud II al-Muzaffar el 1376.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Majd al-Din Isa al-Zahir · Veure més »

Makhan

Makhan fou una població o oasi situat al sud del riu Jihun (el modern Amudarià).

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Makhan · Veure més »

Mangits

Mangits són una tribu turcomongola avui a l'Uzbekistan.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Mangits · Veure més »

Mar Càspia

La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Mar Càspia · Veure més »

Mar Negra

La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Mar Negra · Veure més »

Mardin

Rellotge de l'elefant en l'antiga Madrassa Kasımiye. Mardin (Mardin (Mêrdîn; tr; tr) és una ciutat de Turquia a la part sud-est del país, capital de l''İl'' (província) homònim. Es troba 90 km al sud de Diyarbakir i 45 km a l'oest de Nisibin. Té al voltant de vuitanta mil habitants (2005). La ciutat conserva diverses mesquites (entre elles la Gran Mesquita), la ciutadella d'època hamdànida, la antiga Madrassa Kasimiye i la Zinciriye, la madrassa del Sultan Isa (del 1385 on hi enterrats 52 patriarques), la madrassa de Kasim Pasha. Als afores hi ha el monestir siríac de Dayrul-Zeferan (del) i la madrassa Harizm; els ortúkides van construir la mesquita Ulu a Kiziltepe (21 km al sud); les ruïnes de la vella Mardin es troben a Hasankeyf, a la vora de la província de Batman amb el pont sobre el riu Tigris, el palau i altres edificis i que serà aviat cobert per les aigües d'un embassament (el Projecte GAP). També a la rodalia de la ciutat es pot veure la tomba de Zeynel Bey i el monestir de Mar Yakup (abans Marevgan i Marhonesya). El museu de la ciutat es troba a la seu de l'antic patriarcat construït el 1895 pel patriarca d'Antioquia Ignatios Benham Banni, avui restaurat, que alberga col·leccions d'objectes assiris, urartians, hel·lens, perses, romans, romans d'Orient, seljúcides, ortúkides i otomans. Característica de Mardin són les cases excavades a la roca calcaria. Els joiers d'or i plata de la ciutat també tenen un gran prestigi. El il o província de Mardin té 12.760 km² i una població de més de set-cents mil habitants. Té 9 districtes: Dargeçit, Derik, Kızıltepe, Mazıdağı, Midyat, Nusaybin, Ömerli, Savur i Yeşilli. Els projecte principal és l'embassament anomenat Projecte GAP que posarà cent mil hectàrees en producció, sobretot de cotó. S'ha creat també una zona industrial per a productes locals i entre els destacadament els fertilitzants. I ha també una zona de lliure comerç (Free Trade Zone).

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Mardin · Veure més »

Mashad

emam reza Mashad (de l'àrab, literalment ‘santuari’, ‘tomba d'un màrtir’) és la segona ciutat més gran en població de l'Iran i una de les ciutats santes de l'islam.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Mashad · Veure més »

Mazandaran

Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Mazandaran · Veure més »

Merv

Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary. Forma part del Patrimoni de la Humanitat en la llista de la UNESCO. De la metròpoli que va ser, en queda una vasta superfície de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del soldà. Els terratrèmols i els vents han destruït el poc que els mongols van deixar dempeus. De tota manera, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades. Els habitants moderns de la regió són turcmans de la tribu Tekke o Teke, i tadjiks; hi ha minories balutxis i brahuis. La capital regional és a Bayram Ali.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Merv · Veure més »

Midrab Bahadur

Midrab Bahadur fou un amir al servei de Xah Rukh, un dels més fidels i importants d'aquest sobirà.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Midrab Bahadur · Veure més »

Miran Xah

Muizz al-Din Miran Xah (?, 1366 o 1367 - Tabriz, 16 d'abril de 1408) —en persa میران شاہ— fou un príncep timúrida, fill de Tamerlà i de la concubina Mengliçek.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Miran Xah · Veure més »

Mogolistan

Àsia Central a començaments de 1450. Els mogols controlaven Mogolistan, Alti Shahr, i Uiguristan. Mogolistan o Mogholistan fou el nom donat a partir del a l'estepa, la plana i les muntanyes de l'Àsia Central al nord de Transoxiana i del Sirdarià, abraçant la regió de Semirečye (en turc Yeti-su.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Mogolistan · Veure més »

Mubàixir Bahadur

Mubàixir Bahadur (Mubashir Bahadur) fou un emir turcomongol de Tamerlà a cavall entre els segles  i, mort el 1410.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Mubàixir Bahadur · Veure més »

Muhammad Jahangir

Muhammad Jahangir (1396-1433) fou un príncep timúrida, fill de Muhammad Sultan, net de Jahangir i besnet de Tamerlà, que fou nominat kan del Kanat de Txagatai, càrrec que va exercir tres anys.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Muhammad Jahangir · Veure més »

Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah

Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah (1383 - 1407) fou un príncep timúrida fill de Miran Xah i net de Tamerlà.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah · Veure més »

Muhàmmad Sultan ibn Jahangir

Muhàmmad Sultan ibn Jahangir (1375 - 13 de març de 1403) fou un príncep timúrida fill de Jahangir ibn Timur i net de Tamerlà.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Muhàmmad Sultan ibn Jahangir · Veure més »

Muhàmmad Txuqi Mirza

Muhàmmad Txuqi Mirza (Muhammad Chuki Mirza o Muhammad Djuki Mirza), fou un príncep timúrida, fill d'Abd al-Latif Mirza.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Muhàmmad Txuqi Mirza · Veure més »

Multan

Multan (urdú ملتان) és una ciutat del Panjab (Pakistan) capital del districte de Multan i del tehsil de Multan i fins al 2000 de la divisió de Multan.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Multan · Veure més »

Murghab

El riu Murghab, també apareix com Murghob, Murgob o Murgab (del), és un riu de Tadjikistan, conegut en la seva part inicial com Aksu o Oksu i en la part final com a riu Bartang.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Murghab · Veure més »

Musa Ka

Musa Ka (+ 1414) fou un amir de Tamerlà i després de Xah Rukh.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Musa Ka · Veure més »

Musa Taychi'ut

Arbre genealògic de la família de l'amir Musa Taychiut Musa Taychi'ut (mort primers anys del segle XV) fou un amir de família genguiskhànida txagataïda, cap del clan Taychi'ut, que va servir a Amir Husayn (del que va ser el principal suport i el principal cap militar) i a Tamerlà, sent parent d'ambdos per matrimonis.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Musa Taychi'ut · Veure més »

Muzaffàrida

Mapa de Pèrsia a la meitat del segle XIV La dinastia muzaffàrida o dels muzaffàrides fou una nissaga que va governar Pèrsia central i occidental quan es va desfer l'imperi mongol il-kànida.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Muzaffàrida · Veure més »

Nawruz

L'amir Nawruz o Nowruz (en persa: nrz / nowrz / nowruz: نوروز, “nova llum”; és també el nom del “nou any” persa en l'equinocci de primavera festa de Nowruz) o Nauruz o Nevrouz fou un fill del general mongol Argun Agha, d'origen oirat, que fou administrador civil de Pèrsia sota domini mongol entre 1243 i 1255, abans del període il-kànida.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Nawruz · Veure més »

Nihawand

Nihawand (Nahavand, Nehavand o Nihavand, farsi: نهاوند Nahâvand; altres variants del nom: Nahavend, Nahawand, Nahaavand, Nehavend, i antigament Mah-Nahavand) és una ciutat de l'Iran a la província de Hamadan al sud de la ciutat d'Hamadan, a l'est de Malayer i al nord-oest de Borujerd (Burudjird), a la zona de les muntanyes Zagros a l'antic Djibal.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Nihawand · Veure més »

Nimruz

Nimruz és un antic nom de la regió de Sistan.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Nimruz · Veure més »

Nisa

Nisa (en llatí Nysa o Nyssa, en grec antic Νύσα o Νύσσα) era una ciutat de Cària al vessant sud de les muntanyes Messogis, al nord del riu Meandre, aproximadament a mig camí entre Tralles i Antioquia.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Nisa · Veure més »

Nixapur

Nixapur és una ciutat de la província de Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, situada en una plana fèrtil als peus de la serralada Binalud, a 1.250 m d'altitud, a prop de Mashad, que n'és la capital regional.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Nixapur · Veure més »

Oljeitu

Mausoleu Oljeitu, Oldjeytu, Oldjeitu, Oljeytu, Öljaitü, Olcayto o Uljeitu —en mongol Өлзийт Хаан— de nom complet Ghiyath al-Din Muhammad Karbanda, després Khudabanda que vol dir 'home de Déu', Oljeitu Sultan —en persa محمد خدابنده - اولجایتو) — fou el vuitè kan il-kànida de Pèrsia del 1304 al 1316. El seu nom ("Ölziit" o Oljeitu) vol dir "beneït" en mongol (1262 -16 de desembre de 1316) Era fill del kan Arghun, germà i successor de Mahmud Ghazan i besnet d'Hulagu el fundador de la dinastia. Sent infant fou batejat amb el nom Nicolau en honor del papa Nicolau IV amb el qual el seu pare havia tingut tractes, però després es va fer budista; quan el seu germà Ghazan es va fer musulmà sunnita, el va seguir i va oscil·lar entre hanafites i xafiïtes fins que es va passar al xiisme. Va pujar al tron succeint el seu germà i va establir la seva residència principal a Sultaniyya al sud-est de la moderna Zandjan, ciutat fundada per Arghun però que no es va acabar fins al 1313. De fet encara que hi passava temporades tenia costums nòmades i per tant residia a diversos llocs. Va gaudir d'un regnat excepcionalment pacífic, durant el qual només es van produir tres expedicions militars: el 1307 quan va intentar amb grans mitjans conquerir la província de Gilan a la vora de la mar Càspia; el 1312/1313 quan va organitzar la darrera expedició a territori mameluc assetjant sense èxit Rahbat al-Sham (Rahba) a l'Eufrates; i el 1314 quan va haver de marxar cap a l'est per oposar-se a una invasió del Khorasan pel mongols de Txagatai. El gran visir de Ghazan, l'historiador Raixid-ad-Din, va restar en funcions; en canvi el seu col·lega Sal al-Din Sawaji fou destituït i executat el 1312 i substituït per Tadj al-Din Ali Shah que no es va entendre amb Rashid al-Din i finalment es va acordar que cadascun governaria en unes àrees i uns territoris; a Rashid li va pertocar el centre i sud i a Tadj al-Din el nord-est i oest (Mesopotàmia i Anatòlia). Fin després de la mort d'Oljeitu, Tadj al-Din no va aconseguir fer eliminar a Rashid al-Din i va aconseguir morir de mort natural. Oljeitu va fer construir un mausoleu per dur les restes d'Ali i Hussein ibn Ali, però que finalment va servir per a ell mateix. Va morir el 16 de desembre de 1316 i el va succeir el seu fill Abu Said Bahadur Khan.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Oljeitu · Veure més »

Otrar

Otrar és una antiga ciutat de l'Àsia Central a la que fou la ruta de la seda, propera a la moderna ciutat de Karatau al Kazakhstan.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Otrar · Veure més »

Ozgon

Ozgon (en kirguís: Өзгөн Özgön; en rus: Узген) és una ciutat situada a la província d'Oix al Kirguizstan, amb uns 40.000 habitants.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Ozgon · Veure més »

Pir Ali Taz Sulduz

Pir Ali Taz Sulduz (+meitat de 1408) fou un amir dels Sulduz, al servei de Tamerlà i després del seu net Pir Muhammad ibn Jahangir.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Pir Ali Taz Sulduz · Veure més »

Pir Muhammad ibn Pulad

Pir Muhammad ibn Pulad esmentat també com Pir Muhammad Istxenkhum, fou un amir i governador timúrida d'origen desconegut, designat per exercir el govern de Sari el 1404.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Pir Muhammad ibn Pulad · Veure més »

Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh

Pir Muhammad Sultan o Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh (1378-1410) fou un príncep timúrida fill d'Umar Xaikh i net de Tamerlà.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh · Veure més »

Pir Muhàmmad ibn Jahangir

Pir Muhammad ibn Jahangir (1376 - 1407) fou un príncep timúrida, fill de Jahangir i net de Tamerlà.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Pir Muhàmmad ibn Jahangir · Veure més »

Pirak Pasha

Pirak Pasha o Pir Pasha fou emir de Gurgan, vassall de Tamerlà.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Pirak Pasha · Veure més »

Província de Fars

Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Província de Fars · Veure més »

Província de Ghur

Ghur o Ghor, també apareix com a Gur o Gor, en persa Ghowr, és una regió muntanyosa de l'Afganistan on neixen l'Hari Rud, el Murghab i el Farah Rud.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Província de Ghur · Veure més »

Província de Lorestan

Comtats de Lorestan Khorramabad La província de Lorestan (també província de Luristan, de Lurestan o de Loristan; en persa Lorestān; en lori: Luressu) és una divisió administrativa de l'Iran a la part occidental del país, a les muntanyes Zagros.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Província de Lorestan · Veure més »

Qalat

* Kalat (dialecte), dialecte principal del brahui.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Qalat · Veure més »

Qara Qoyunlu

Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Qara Qoyunlu · Veure més »

Qara Yússuf

Qara Yússuf o Kara Yússuf de nom formal des de 1411 Abu-l Nasr Yusuf Bahadur (? - 13 de novembre de 1420) fou emir dels qara qoyunlu i sultà.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Qara Yússuf · Veure més »

Qaydu ibn Pir Muhammad

Qaydu ibn Pir Muhammad fou un príncep timúrida, fill de Pir Muhammad ibn Jahangir, net de Jahangir i besnet de Tamerlà.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Qaydu ibn Pir Muhammad · Veure més »

Qazvín

Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Qazvín · Veure més »

Qom

Qom (en persa: قم, també transcrit com Q'um o Ghom) és una ciutat de l'Iran a 156 km al sud-est de Teheran a la riba del riu Qom.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Qom · Veure més »

Radkan

Radkan és una torre funerària de l'Iran, de construcció islàmica medieval.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Radkan · Veure més »

Ramadà

El Ramadà és la pràctica musulmana de celebrar el novè mes del calendari islàmic amb dejuni (sawm), oració, reflexió i en comunitat.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Ramadà · Veure més »

Rayy

Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Rayy · Veure més »

Regió de Dihistan

La regió de Dihistan (o Dehestan) és una comarca natural de la província de Badghis a l'Afganistan, al sud de la província, que té com a centre i principal ciutat a la ciutat del mateix nom (Dehestan).

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Regió de Dihistan · Veure més »

Regne de Geòrgia

El Regne de Geòrgia (en georgià: საქართველოს სამეფო, Sak’art’velos Samep’o) fou un estat medieval fundat entre el 1008-1010 pel rei Bagrat III, el qual unificà territoris de l'antic Regne d'Ibèria que estaven sota control sassànida i altres petits feus cristians de la zona del Caucas, completant la tasca que el duc de Tao, Gurguèn, s'havia proposat de fer el 975.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Regne de Geòrgia · Veure més »

Riu Helmand

LHelmand (també Helmend, Helmund, Hilmand, Hirmand; paixtu: هیرمند, هلمند Hīrmand, Helmand, llatí clàssic: Erymandrus, a l'Avesta Haetumat, a lHudu al-Alam: Hidhmand) és el riu més llarg de l'Afganistan amb una longitud de 1.150 km.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Riu Helmand · Veure més »

Rustem ibn Úmar Xaykh

Rustem ibn Umar Shaykh o Rustam ibn Umar Shaykh (vers 1388 - 1424 o 1425) fou un príncep timúrida, net de Tamerlà i fill d'Umar Shaykh, mort el 7 de gener de 1394 i de Malikat Aga (morta el 1440) filla del kan de Mogulistan Khidr Khwadja Oghlan.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Rustem ibn Úmar Xaykh · Veure més »

Ruyan

El Ruyan (en mazandarani رویان) fou un districte del nord de Pèrsia, a la costa de la mar Càspia, format per la part occidental del Mazanderan o Tabaristan.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Ruyan · Veure més »

Sabran (Àsia central)

Sabran fou una antiga ciutat de l'Àsia Central, avui al Kazakhstan, una de les principals ciutats de l'Horda Blava.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Sabran (Àsia central) · Veure més »

Sabzevar

Sabzevar és una ciutat a la província Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, a la vora del Gran desert, amb una població aproximada de 214.165 habitants (2005).

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Sabzevar · Veure més »

Sad Vaccas

Sad Vaccas o Sad Wakas (1399-1417/18) fou un príncep timúrida, fill de Muhammad Sultan, net de Jahangir ibn Timur i besnet de Tamerlà.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Sad Vaccas · Veure més »

Said Khoja

Said Khoja (+ després del 1406) fou un amir de Tamerlà, fill de l'amir Shaikh Ali Bahadur (fidel de Tamerlà).

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Said Khoja · Veure més »

Saif al-Din Barles

Saif al-Din Barles (després Hajji Saif al-Din Barles) fou un amir mongol turquitzat de la tribu Barles, que va servir a Tamerlà.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Saif al-Din Barles · Veure més »

Sairam

Sayram (uzbek Сайрам) és una ciutat del Kazakhstan a la província del Kazakhstan del Sud al riba del riu Sayram Suv (que neix a la muntanya Sayram; Sayram Suv vol dir "Aigua del Sayram" o "Riu Sayram", com en turc "su".

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Sairam · Veure més »

Sali Sarai

Sali Sarai fou una població a la vora del riu Oxus o Jihun, uns 70 km al sud-est de Termez (Tirmidh), probablement propera a la desembocadura teòrica del riu Kafirnigan (que en el que seria la seva desembocadura generalment està sec) en la frontera entre Uzbekistan i Tadjikistan.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Sali Sarai · Veure més »

Salmas

Salmas Shahpur/Shabur, Dīlman, Dīlmagān, Salmās o Salamas (àzeri meridional) és una ciutat de l'Iran a la província de l'Azerbaidjan Occidental.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Salmas · Veure més »

Samarcanda

Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Samarcanda · Veure més »

Sanjari

Els sanjari foren una branca de les tribus turcmanes (i turcomongoles) establertes a Transoxiana, el Gran Khorasan i altres llocs; els sanjaris estaven establerts a la regió de Makhan.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Sanjari · Veure més »

Sarakhs

Sarakhs fou una important vila de Khorasan a la part oriental de les muntanyes de Köpet Dagh, a la riba del riu Tadjant o Tedjen; era a la ruta entre Nixapur i Merv.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Sarakhs · Veure més »

Sarbadàrida

Els sarbadars o sarbadàrides (de sarbadar, "cap en galons"; també Sarbedaran) foren una barreja de dervixos religiosos i governants seculars que van arribar al poder a la part occidental del Khorasan quan es va desintegrar l'imperi il-kànida de Pèrsia després del 1335.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Sarbadàrida · Veure més »

Sari (Iran)

Sari (Sārī, mazanderani ساری, farsi ساری) és la capital de la província iraniana de Mazanderan, situada entre les muntanyes Alborz i la costa sud de la mar Càspia.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Sari (Iran) · Veure més »

Saveh

Saveh (en persa: ساوه, àrab Sāwa; forma antiga Sawaji i Sawi) és una petita ciutat de la província de Markazi a l'Iran.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Saveh · Veure més »

Sayyid Khidr Khan

Sayyid Khidr Khan fou un sobirà de l'Índia, fundador de la dinastia dels Sayyids (1414-1452), que va regnar a Delhi del 1414 al 1421.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Sayyid Khidr Khan · Veure més »

Sàyyid

Sàyyid (en plural) és un mot àrab que literalment significa ‘senyor’.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Sàyyid · Veure més »

Síria

La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Síria · Veure més »

Semnan

Semnan (Persa: سمنان, romanitzat com Semnān, Simnān i Samnān, localment Seman سمنان) és una ciutat de l'Iran, capital del comtat de Semnan i de la província de Semnan.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Semnan · Veure més »

Shadman

Shadman (moderna vila d'Hisor diferent de la ciutat d'Hissor) fou una fortalesa al Caghaniyan (modern Tadjikistan), situada a la riba del riu Hanaka i a pocs quilòmetres al nord de la vora del riu Kafirnigan (a la dreta seguint el curs del riu, al nord-oest del riu en posició general), a uns 18 km al sud-oest de la moderna Dushambe, la capital del Tadjikistan.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Shadman · Veure més »

Shah Mansur

Shah Mansur ibn Shah Muzaffar ibn Muhammad ibn Muzaffar (n. abans de 1350, + en combat el 1393) fou un príncep muzaffàrida que va exercir el poder suprem al Khuzestan (1382-1393), a Shiraz/Fars del 1388 al 1393 i a Isfahan del 1391 al 1393).

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Shah Mansur · Veure més »

Siah-Bilav

Siah-Bilav es un lloc de l'antiga regió de Gurgan on es va lliurar una batalla entre les forces timúrides de Xah Rukh i el kan de Gurgan i Astarabad, Pirak Padshah que comptava amb el suport dels rebels dirigits per l'amir Said Khoja, que després de ser derrotats s'havien refugiat al Gurgan.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Siah-Bilav · Veure més »

Sidi Ahmad Arlat

Sidi Ahmad Arlat fou un amir i príncep de Xaki, de la tribu i dinastia Arlat, fill i successor de Sidi Ali Arlat probablement el 1398.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Sidi Ahmad Arlat · Veure més »

Sirdarià

El Sirdarià (del rus Сырдария, Sirdarià; en kazakh: Сырдария, Sirdarià; en tadjik: Сирдарë, Sirdarió; en uzbek: Sirdaryo; en persa: سيردريا, Sirdarià) és un riu de l'Àsia Central antigament anomenat en grec Ιαξάρτης, Iaxartes.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Sirdarià · Veure més »

Sirjan

Sirjan (de vegades apareix com a Sirdjan) és una ciutat de Kirman, la principal ciutat de la regió del segle VII al X. Està situada a uns 150 km al sud-oest de la ciutat de Kerman.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Sirjan · Veure més »

Sistan

Sistan fou una regió de Pèrsia.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Sistan · Veure més »

Sivas

Vista de Sivas Sivas (en grec: Σεβάστεια, en armeni: Սեբաստիա, en persa Sebhasd, en temps clàssics i medievals Sebaste, en àrab Siwas) és la capital de la província de Sivas a Turquia.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Sivas · Veure més »

Soyurgatmix ibn Xah Rukh

Soyurgatmix ibn Xah Rukh o Soyurgatmix Mirza (el nom apareix escrit de diverses formes: Soyurgatmix/Soyurgatmish, Suyurgatmix/Suyurgatmish, Soyurghatmix/Soyughatmish, Suyurghatmix/Suyurghatmish, Syorgatmix/Syorgatmish, Syorghatmix/Syorghatmish) (1399-17 de novembre de 1426), fou un príncep timúrida, fill de Xah Rukh El 1413 quan el seu pare va marxar al Mazanderan per iniciar a l'any següent una campanya contra Kara Yusuf Kara Koyunlu, va deixar a Soyurgatmix com a governador delegat a Herat.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Soyurgatmix ibn Xah Rukh · Veure més »

Sulayman Xah

Sulayman Xah fou un amir al servei de Tamerlà, fill de l'amir Daud Dughlat, un dels amirs de confiança de Tamerlà amb una filla del qual estava casat.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Sulayman Xah · Veure més »

Sulduz

Sulduz (Süldüz, també Suldus, Selduz i Seldus) fou una tribu mongola establerta a Transoxiana i turquitzada.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Sulduz · Veure més »

Sultan Ali ibn Pirak

Sultan Ali ibn Pirak (+ vers 1410) fou el darrer membre conegut de la casa reial il-kànida de Gurgan.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Sultan Ali ibn Pirak · Veure més »

Sultan Ali ibn Rustem

Sultan Ali ibn Rustem (1404-1423) fou un príncep timúrida fill de Rustem ibn Umar Xaikh.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Sultan Ali ibn Rustem · Veure més »

Sultan Husayn Mirza

Sultan Husayn Mirza fou un príncep timúrida per via femenina.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Sultan Husayn Mirza · Veure més »

Sultan Muhammad ibn Baysonghor

Sultan Muhammad ibn Baysonghor fou un príncep timúrida, fill de Ghiyath al-Din Baysonghor (+1433).

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Sultan Muhammad ibn Baysonghor · Veure més »

Sultanat de Delhi

El sultanat de Delhi fou un antic estat musulmà de l'Índia que tenia la ciutat de Delhi per capital.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Sultanat de Delhi · Veure més »

Sultaniyya

Sultaniyya o Soltaniyeh (persa: سلطانيه, romanitzat com Solţānīyeh, Solţāneyyeh, Sultaniye, Sultaniya, Sultānīyeh i altres variacions; coneguda també com a Saīdīyeh) és una ciutat de l'Iran capital del districte de Soltaniyeh del comtat d'Abhar a la província de Zanjan.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Sultaniyya · Veure més »

Tabaristan

miniatura Plat de plata dels segles VII-VIII. Tabaristan fou una regió al sud de la mar Càspia.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Tabaristan · Veure més »

Tabas

* Tabas (comtat), comtat a la província de Yedz, creat el 1960 (segregat del de Ferdows).

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Tabas · Veure més »

Tabriz

Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Tabriz · Veure més »

Tahartan

Amir Tahartan o Taherten (+ 1403/1404) fou un general (amir) turcman fundador de l'emirat d'Erzincan el 1379.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Tahartan · Veure més »

Taixkent

Taixkent (Toshkent; Ташкент, Taixkent) és la capital de l'Uzbekistan.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Taixkent · Veure més »

Takhi-i-Hulagu

Takhi-i-Hulagu (el Tron d'Hulagu) fou un feu que va crear Tamerlà integrat per l'Azerbaidjan, Arran, Rayy, Xirvan, Gilan Mazanderan, Mughan, Derbent i Anatòlia, que el 1996 va concedir al seu fill Miran Xah, amb capital a Tabriz.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Takhi-i-Hulagu · Veure més »

Tamerlà

Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Tamerlà · Veure més »

Tandu Khatun

Tandu Khatun (Dendi Sultan o Tandura) fou una princesa jalayírida, regent del sultanat de 1411 a 1415.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Tandu Khatun · Veure més »

Tarom

Tarom (en persa شهرستان طارم) és un comtat a la província de Zanjan o Zandjan a l'Iran.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Tarom · Veure més »

Tavakul Barles

Tavakul Barles (segle XV) fou un amir d'Abu Bakr i de Xah Rukh.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Tavakul Barles · Veure més »

Tàtars negres

Els tàtars negres foren un grup tribal turcomongol del segle al.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Tàtars negres · Veure més »

Termez

Termez (en uzbek: Termiz, històricament Tirmidh) és una ciutat al sud de l'Uzbekistan, prop de la frontera amb l'Afganistan.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Termez · Veure més »

Tibet

Bandera del govern tibetà a l'exili (fou la bandera del Tibet abans del 1950) Fronteres històriques del Tibet El Tibet (en tibetà བོད Bod, pronunciat pö en el dialecte de Lhasa; en xinès 西 藏) és una regió de l'Àsia Central que designa quatre entitats geogràfiques superposades.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Tibet · Veure més »

Timúrides

Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Timúrides · Veure més »

Toktamix

Toktamix (mitjans del - vers 1406) fou un guerrer mongol del llinatge de Genguis Khan per via de Jotxi.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Toktamix · Veure més »

Torbat-e Jam

Torbat-e Jam (persa: تربت جام, Torbat-e Jām; també Torbat-e Sheykh Jām i Turbat-i Shaykh Jam) és una ciutat de l'Iran, capital del comtat de Torbat-e Jam a la província de Razavi Khorasan.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Torbat-e Jam · Veure més »

Transoxiana

La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Transoxiana · Veure més »

Tukharistan

Tukharistan o Tokharistan és una regió (no va existir mai un estat unificat al Tukharistan) al sud del curs mitjà i superior de l'Oxus.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Tukharistan · Veure més »

Tuman Agha

Tuman Agha (nascuda 1366, morta ?) fou una princesa de Transoxiana, esposa de Tamerlà i filla de l'amir Musa Taychi'ut i la seva esposa Arzu Mulk Agha (filla de Bayazid Jalayir).

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Tuman Agha · Veure més »

Turquestan (desambiguació)

* Turquestan (regió) o Turània, terres turques al nord de l'Iran i de l'Afganistan.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Turquestan (desambiguació) · Veure més »

Tus

Tus és una antiga ciutat-regió de l'Iran a la província de Razavi Khorasan.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Tus · Veure més »

Ujan

Ujan o Awjan era una població i comarca situada a uns 50 km a l'est de Tabriz en direcció a Miyana, a la riba sud del riu Sarav.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Ujan · Veure més »

Ulema

Un ulema (de l'àrab, sing., lit. ‘que sap’) és un doctor de la llei islàmica expert en qüestions jurídiques i teològiques.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Ulema · Veure més »

Ulugh Beg

Ulugh Beg Mughith al-Dawla (Sultaniyya, 22 de març de 1394 - Begum, Samarcanda, 27 d'octubre del 1449) fou un príncep timúrida, governador de Transoxiana amb seu a Samarcanda per compte del seu pare Xah-Rukh (1409-1447) i sultà (1447-1449).

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Ulugh Beg · Veure més »

Umar Xaikh

Umar Xaikh - عمر شیخ میرزا - (1394-1356) fou un príncep timúrida fill de Tamerlà.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Umar Xaikh · Veure més »

Utx Kara Bahadur

Utx Kara Bahadur o Utj Kara Bahadur (segles XIV - XV) fou un amir de Tamerlà.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Utx Kara Bahadur · Veure més »

Uways ibn Hasan

Shaykh Uways ibn Hasan-i Buzurg o Uways I fou un emir jalayírida que va governar a l'Iraq central i del sud, i a l'Azerbaidjan i Pèrsia occidental del 1356 al 1374.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Uways ibn Hasan · Veure més »

Uways II

Uways II ibn Shah Walad (mort el 1421) fou emir jalayírida de l'Iraq.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Uways II · Veure més »

Uzbeks

Els uzbeks (autoanomenats O‘zbek en singular, O‘zbeklar en plural) són un poble de l'Àsia Central de llengua turquesa (l'uzbek) que viu principalment a la república de l'Uzbekistan, però també a l'Afganistan, al Tadjikistan, al Turkmenistan, al Kazakhstan, a Rússia i a la província xinesa del Xinjiang.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Uzbeks · Veure més »

Visirs de Xah Rukh

Xah Rukh va tenir diversos visirs principals i subordinats al llarg del seu regnat.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Visirs de Xah Rukh · Veure més »

Xadi Mulk

Xadi Mulk (+1411) fou una concubina que va arribar a emperadriu de Transoxiana (1405-1409), esposa de Khalil Sultan.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Xadi Mulk · Veure més »

Xah Malik

* Per l'amir de Tamerlà anomenat a les fonts tant Xah Malik com Malik Xah, vegeu Xah Màlik (amir) Yagbhu Abu l-Fawaris Shah Malik ibn Ali fou un sobirà turc dels oghuz amb seu a Djand al baix Sir Darya i a Khwarizm, al.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Xah Malik · Veure més »

Xahrisabz

Xahrisabz o Shakhrisabz (persa: Shahr-e Sabz o 'Ciutat Verda', شهر سبز, uzbek: Shahrisabz / Шахрисабз, àrab: Shahr-i Sabz, antigament Kish o Kesh o Kash, xinès: K'ia-sha per a la regió i Ki-she per a la ciutat) és una ciutat de l'Uzbekistan a uns 80 km al sud de Samarcanda.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Xahrisabz · Veure més »

Xahriyar

Xahriyar (Persa: شهریار) (també apareix com Xaryar, Xeryar, Shariyar, Shahriyar, Xahryar, Xariyar, Shahryār, Shahriār, Xeharyar, Xaheryar, Xaharyar, Xehreyar o Xehiryar amb la "x" normalment com a "Sh", nom que vol dir "Gran Rei") fou una fortalesa de l'Iraq Ajamita, situada prop de Rayy, uns 25 km a l'oest i avui dia una ciutat capital del comtat de Shahriar a la província de Teheran, a l'Iran.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Xahriyar · Veure més »

Xahrukhia

Xahrukhia fou una antiga ciutat de l'Àsia Central a la riba del Amudarià (Iaxartes).

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Xahrukhia · Veure més »

Xaikh al-Islam

Xaykh al-Islam, sheikh ul-Islam, sheikhul Islam, șeyhülislam és un títol honorífic utilitzat al món musulmà fins al i atribuït quasi sempre a dignataris religiosos.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Xaikh al-Islam · Veure més »

Xaikh Ali Bahadur

Xaikh Ali Bahadur fou un amir de Tamerlà, un dels poc d'origen àrab que va tenir.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Xaikh Ali Bahadur · Veure més »

Xaikh Hasan

Xaikh Hasan fou un amir de Tamerlà, probablement germà de Xaikh Nur al-Din.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Xaikh Hasan · Veure més »

Xaikh Ibrahim

Xaikh Ibrahim (persa ابراهیم) fou el 33è xirvanxah de Shirvan (o Shirwan), que va regnar del 1382 al 1418.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Xaikh Ibrahim · Veure més »

Xaikh Nur al-Din

Xaikh Nur al-Din fou un amir de Tamerlà (segles XIV-XV, + 1411), que a la mort de l'emperador fou cap del partit legitimista.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Xaikh Nur al-Din · Veure més »

Xaki

Xaki va ser una organització civil que treballava en la solidaritat i la denúncia de la vulneració de drets de ciutadans bascos en l'àmbit internacional.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Xaki · Veure més »

Xeic

Xeic —de l'àrab, literalment ‘ancià’— és un títol honorífic d'origen àrab el sentit del qual és ‘venerable’ o ‘mestre’.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Xeic · Veure més »

Xibarghan

Xibarghan (altres variacions Shaburghān, Shebirghan o Shibarghan, Sheberghān, Shaburghān i Sheberghan, persa: شبرغان; a l'autobiografia de Timur apareix com a Shemerghan, Shumerghan o Shamergan i s'esmenta la comarca com Shamerghanat) és una ciutat de l'Afganistan capital de la província de Jowzjan, al nord del país a la riba del Sari Rud a uns 130 km a l'oest de Mazar-i Sharif.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Xibarghan · Veure més »

Xina

La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Xina · Veure més »

Xiraz

Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Xiraz · Veure més »

Xirvan

Xirvan era un territori equivalent a la moderna república de l'Azerbaidjan i el sud de Daguestan.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Xirvan · Veure més »

Xuixtar

Xuixtar - شوشتر, Tustar - és una ciutat i antiga fortalesa a la província de Khuzestan a l'Iran a uns 92 km d'Ahwaz, la capital provincial.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Xuixtar · Veure més »

Xulistan

Xulistan (literalment País dels xuls o País Xul) és una regió històrica del Fars a l'Iran.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Xulistan · Veure més »

Yadgarshah Arlat

Yadgarshah Arlat (+ 1438) fou un amir del tumen dels Arlat, que va servir a Tamerlà als darrers anys d'aquest.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Yadgarshah Arlat · Veure més »

Yadghar Barles

Yadghar Barles (o Yadighar Barles) fou un amir mongol de la tribu Barles, descendent de Lala, fill de Karaxar Noyan.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Yadghar Barles · Veure més »

Yazd

Takyeh Amir Chakhmagh Yezd o Yazd (Persa: یزد, Yezd) és una ciutat de l'Iran central, capital de la província de Yazd o Yazd, i el centre de la cultura zoroastriana (al restaven unes 200 famílies a la ciutat i unes 640 a la comarca, practicant aquesta religió, en contacte amb els seus correligionaris de l'Índia, que a final de segle van augmenar arribant a entre 7 i 10.000).

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Yazd · Veure més »

Yusuf Khalil

Yusuf Khalil (+ 1440/1441) fou un amir turcomongol al servei de Xah Rukh i després d'Iskandar.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Yusuf Khalil · Veure més »

Zanjan

Zanjan (en persa i àzeri زنجان) és una ciutat i municipi de l'Iran, capital del comtat de Zanjan i de la província de Zanjan al nord-oest de l'estat a 298 km de Teheran i 125 km de la mar Càspia.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Zanjan · Veure més »

Zarang

Zarang o Zarandj és una ciutat de l'Afganistan prop de la frontera amb Iran.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Zarang · Veure més »

Zawa

Zawa fou un antic districte i població del Khurasan.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і Zawa · Veure més »

1 de desembre

El primer de desembre és el tres-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 1 de desembre · Veure més »

1 de maig

El primer de maig és el cent vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 1 de maig · Veure més »

1 de setembre

El primer de setembre és el dos-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 1 de setembre · Veure més »

10 d'abril

El 10 d'abril és el centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 10 d'abril · Veure més »

10 de juny

El 10 de juny és el cent seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 10 de juny · Veure més »

10 de novembre

El 10 de novembre o 10 de santandria és el tres-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quinzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 10 de novembre · Veure més »

11 de març

L'11 de març és el setantè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 11 de març · Veure més »

11 de setembre

L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 11 de setembre · Veure més »

12 de juny

El 12 de juny és el cent seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 12 de juny · Veure més »

12 de maig

El 12 de maig és el cent trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 12 de maig · Veure més »

13 d'abril

El 13 d'abril és el cent tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 13 d'abril · Veure més »

13 de març

El 13 de març és el setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 13 de març · Veure més »

13 de novembre

El 13 de novembre o 13 de santandria és el tres-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents divuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 13 de novembre · Veure més »

1377

Sense descripció.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 1377 · Veure més »

1394

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 1394 · Veure més »

1399

Sense descripció.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 1399 · Veure més »

14 d'abril

El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 14 d'abril · Veure més »

14 d'octubre

El 14 d'octubre és el dos-cents vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 14 d'octubre · Veure més »

1402

El 1402 (MCDII) fou un any comú del que pertany a l'edat mitjana segons els criteris historiogràfics occidentals.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 1402 · Veure més »

1403

; Països Catalans.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 1403 · Veure més »

1404

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 1404 · Veure més »

1405

El 1405 (MCDV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 1405 · Veure més »

1406

;Països catalans;Resta del món.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 1406 · Veure més »

1407

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 1407 · Veure més »

1408

; Països catalans.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 1408 · Veure més »

1409

; Països Catalans.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 1409 · Veure més »

1410

;Països Catalans.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 1410 · Veure més »

1411

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 1411 · Veure més »

1412

El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 1412 · Veure més »

1413

; Països Catalans.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 1413 · Veure més »

1414

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 1414 · Veure més »

1415

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 1415 · Veure més »

1416

; Països Catalans.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 1416 · Veure més »

1417

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 1417 · Veure més »

1418

;Països Catalans.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 1418 · Veure més »

1419

;Països Catalans.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 1419 · Veure més »

1420

El 1420 (MCDXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 1420 · Veure més »

1421

;Països Catalans.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 1421 · Veure més »

1422

El 1422 (MCDXXII) fou un any comú començat en dijous de les darreries de l'edat mitjana.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 1422 · Veure més »

1425

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 1425 · Veure més »

1426

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 1426 · Veure més »

1427

Països Catalans.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 1427 · Veure més »

1429

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 1429 · Veure més »

1433

; Països Catalans;Resta del món 18 i 19 de novembre: Batalla de Delebio entre el Ducat de Milà i la República de Venècia.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 1433 · Veure més »

1434

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 1434 · Veure més »

1435

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 1435 · Veure més »

1439

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 1439 · Veure més »

1440

El 1440 (MCDXL) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 1440 · Veure més »

1447

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 1447 · Veure més »

15 d'abril

El 15 d'abril és el cent cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 15 d'abril · Veure més »

15 de novembre

El 15 de novembre o 15 de santandria és el tres-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vintè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 15 de novembre · Veure més »

16 d'abril

El 16 d'abril és el cent sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 16 d'abril · Veure més »

16 d'octubre

El 16 d'octubre és el dos-cents vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents norantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 16 d'octubre · Veure més »

16 de setembre

El 16 de setembre és el dos-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 16 de setembre · Veure més »

17 d'octubre

El 17 d'octubre és el dos-cents norantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 17 d'octubre · Veure més »

17 de juny

El 17 de juny és el cent seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 17 de juny · Veure més »

17 de novembre

El 17 de novembre o 17 de santandria és el tres-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 17 de novembre · Veure més »

17 de setembre

El 17 de setembre és el dos-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 17 de setembre · Veure més »

18 de febrer

El 18 de febrer és el quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 18 de febrer · Veure més »

18 de maig

El 18 de maig és el cent trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 18 de maig · Veure més »

18 de setembre

El 18 de setembre és el dos-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 18 de setembre · Veure més »

19 de febrer

El 19 de febrer és el cinquantè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 19 de febrer · Veure més »

19 de setembre

El 19 de setembre és el dos-cents seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 19 de setembre · Veure més »

2 de maig

El 2 de maig és el cent vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 2 de maig · Veure més »

2 de setembre

El 2 de setembre és el dos-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 2 de setembre · Veure més »

20 de desembre

El 20 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 20 de desembre · Veure més »

20 de febrer

El 20 de febrer és el cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 20 de febrer · Veure més »

20 de maig

El 20 de maig és el cent quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 20 de maig · Veure més »

20 de març

El 20 de març és el setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 20 de març · Veure més »

21 d'agost

El 21 d'agost és el dos-cents trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 21 d'agost · Veure més »

21 de juliol

El 21 de juliol és el dos-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 21 de juliol · Veure més »

21 de maig

El 21 de maig és el cent quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 21 de maig · Veure més »

22 d'octubre

El 22 d'octubre és el dos-cents noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 22 d'octubre · Veure més »

22 de desembre

El 22 de desembre és el tres-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 22 de desembre · Veure més »

22 de gener

El 22 de gener és el vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 22 de gener · Veure més »

22 de juny

El 22 de juny és el cent setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 22 de juny · Veure més »

22 de maig

El 22 de maig és el cent quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 22 de maig · Veure més »

22 de novembre

El 22 de novembre o 22 de santandria és el tres-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 22 de novembre · Veure més »

24 de març

El 24 de març és el vuitanta tercer dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 24 de març · Veure més »

25 d'abril

El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 25 d'abril · Veure més »

25 de febrer

El 25 de febrer és el cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 25 de febrer · Veure més »

25 de novembre

El 25 de novembre o 25 de santandria és el tres-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trentè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 25 de novembre · Veure més »

26 d'abril

El 26 d'abril és el cent setzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dissetè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 26 d'abril · Veure més »

26 de gener

El 26 de gener és el vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 26 de gener · Veure més »

26 de juny

El 26 de juny és el cent setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 26 de juny · Veure més »

26 de març

El 26 de març és el vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 26 de març · Veure més »

27 d'abril

El 27 d'abril és el cent dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el cent divuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 27 d'abril · Veure més »

27 d'agost

El 27 d'agost és el dos-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quarantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 27 d'agost · Veure més »

27 de juliol

El 27 de juliol és el dos-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 27 de juliol · Veure més »

28 d'agost

El 28 d'agost és el dos-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 28 d'agost · Veure més »

28 de juliol

El 28 de juliol és el dos-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents desè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 28 de juliol · Veure més »

28 de setembre

El 28 de setembre és el dos-cents setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 28 de setembre · Veure més »

29 d'abril

El 29 d'abril és el cent dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el cent deuè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 29 d'abril · Veure més »

29 d'octubre

El 29 d'octubre és el tres-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 29 d'octubre · Veure més »

29 de juliol

El 29 de juliol és el dos-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents onzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 29 de juliol · Veure més »

29 de novembre

El 29 de novembre o 29 de santandria és el tres-cents trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 29 de novembre · Veure més »

3 d'octubre

El 3 d'octubre és el dos-cents setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 3 d'octubre · Veure més »

3 de maig

El 3 de maig és el cent vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 3 de maig · Veure més »

3 de març

El 3 de març és el seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 3 de març · Veure més »

30 de juny

El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 30 de juny · Veure més »

30 de març

El 30 de març és el vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el norantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 30 de març · Veure més »

31 d'agost

El 31 d'agost és el dos-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 31 d'agost · Veure més »

31 d'octubre

El 31 d'octubre és el tres-cents quart dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 31 d'octubre · Veure més »

31 de juliol

El 31 de juliol és el dos-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 31 de juliol · Veure més »

31 de març

El 31 de març és el norantè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 31 de març · Veure més »

4 de desembre

El 4 de desembre és el tres-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 4 de desembre · Veure més »

4 de juliol

El 4 de juliol és el cent vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 4 de juliol · Veure més »

4 de maig

El 4 de maig és el cent vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 4 de maig · Veure més »

4 de novembre

El 4 de novembre o 4 de santandria és el tres-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 4 de novembre · Veure més »

5 d'abril

El 5 d'abril és el noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 5 d'abril · Veure més »

5 d'agost

El 5 d'agost és el dos-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents divuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 5 d'agost · Veure més »

5 de novembre

El 5 de novembre o 5 de santandria és el tres-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents desè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 5 de novembre · Veure més »

6 d'abril

El 6 d'abril és el noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 6 d'abril · Veure més »

6 d'octubre

El 6 d'octubre és el dos-cents setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitantè els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 6 d'octubre · Veure més »

6 de maig

El 6 de maig és el cent vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 6 de maig · Veure més »

6 de març

El 6 de març és el seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 6 de març · Veure més »

7 de juliol

El 7 de juliol és el cent vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 7 de juliol · Veure més »

7 de setembre

El 7 de setembre és el dos-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 7 de setembre · Veure més »

8 d'abril

El 8 d'abril és el noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 8 d'abril · Veure més »

8 de setembre

El 8 de setembre és el dos-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xah Rukh (timúrida) і 8 de setembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Shah Rukh (timúrida).

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant