Accés més ràpid que el navegador!
10 les relacions: Dinastia Shang, Dinastia Zhou, Estat de Chu, Estat de Jin, Iang-Tsé, Primaveres i Tardors, Registres del Gran Historiador, Rei Wu de Zhou, Suzhou, Zhou de l'Oest.
Dinastia Shang
La dinastia Shang (en xinès tradicional i simplificat: 商朝; en pinyin: Shāng Cháo, coneguda també com a dinastia Yin (en xinès tradicional i simplificat: 殷代; en pinyin: Yīn Dài), fou una dinastia reial xinesa que governà a la vall del Riu Groc a la província de Henan, al mil·lenni II aC. Tradicionalment es considera que va succeir la (possiblement mítica) dinastia Xia i fou succeïda, al seu torn per la dinastia Zhou de l'Oest. El relat clàssic dels Shang prové de textos com el Shujing, els Annals de Bambú i els Registres del Gran Historiador. L'erudició moderna data la dinastia entre els segles XVI i XI aC, amb més acord sobre la data de finalització que sobre la data d'inici. Se suposa que fou fundada per un vassall rebel, Shāng Tāng ('Tang el perfecte'), que va enderrocar la dinastia Xia que governava al nord de Shansi. La dinastia Shang és la dinastia més antiga de la història tradicional xinesa. La seva historicitat està acreditada per les troballes a la vall del Riu Groc. Les excavacions a les ruïnes de Yin Xu (prop de l'actual Anyang), que ha estat identificada com l'última capital Shang, van descobrir onze tombes reials importants i els fonaments de palaus i llocs rituals. Les principals troballes arqueològiques de la vall del riu Groc, que han confirmat l'existència dels reis Shang, són objectes rituals de bronze i, especialment, els ossos oraculars, closques de tortuga i omòplats d'animal sobre els quals escrivien prediccions oraculars. Aquests ossos tenen tres seccions: una pregunta per a l'oracle, la seva contestació i el resultat que reflectia si l'oracle tenia raó. Normalment els ossos són de bestiar, bous o micos, però mai de gats o gossos. Aquests textos escrits en els ossos són la forma més antiga que s'ha conservat d'escriptura xinesa, coneguda com a escriptura dels ossos oraculars, i han tingut un paper fonamental en les investigacions recents sobre l'origen i el desenvolupament dels caràcters xinesos. La informació que ens proporcionen ens dona una visió privilegiada de les primeres etapes de la civilització xinesa sobre diversos aspectes, com la política, l'economia, cultura, religió, geografia, astronomia, calendari, art i medicina. Sima Qian diu en les seves Memòries històriques (Shǐjì, 史记 en xinès simplificat o 史記 en xinès tradicional) que la dinastia Shong va traslladar la seva capital set vegades. L'últim i més important trasllat, a la ciutat de Yin (殷) l'any 1350 aC va portar a l'època daurada de la dinastia. De fet, aquesta etapa se l'anomena de vegades època Yin. L'emplaçament de la capital de Yin està molt a prop de l'actual ciutat d'Anyang. La civilització Shan encara estava basada en l'agricultura i la cacera i va dominar el curs mitjà del riu Groc (a Shantung i a la província moderna de Shang, existien territoris independents). En aquest període, es va desenvolupar el sistema d'escriptura. S'han trobat nombrosos objectes de bronze i molts porten inscripcions; els objectes estan molt ben treballats. La dinastia va regir sobre el nord de la Xina i els Shang van fer incursions contra els nòmades i altres veïns. La capital fou traslladada vers el 1325 aC per l'emperador Pau Ken (Pau Geng) a Yin, i per això la dinastia va agafar aquest nom. Vers el 1175 aC, el principat de Pin, al curs superior dels rius Wei i Ching, a Shensi, governat per Tan Fu, se'n va reconèixer vassall. Un successor, Wen, fou empresonat vers el 1125 aC i el seu fill Ou (Wu Wang), nomenat rei de Pin, però el fill fou lleial al pare i es va revoltar i la rebel·lió es va fer gran fins que l'emperador Zi Zhou Tsin fou enderrocat, i Wu proclamat sobirà, i fundà la dinastia Zhou (Chou), amb capital a Hao.
Nou!!: Wu (estat) і Dinastia Shang · Veure més »
Dinastia Zhou
La dinastia Zhou és la tercera dinastia xinesa segons la historiogràfia tradicional, i la segona, rere la dinastia Shang, de la qual es té constància per fonts escrites de la seva època.
Nou!!: Wu (estat) і Dinastia Zhou · Veure més »
Estat de Chu
Chu (楚) va ser un estat sobirà als territoris centrals i al sud de la República Popular de la Xina, durant el període de Primaveres i Tardors (722 - 481 aC) i el període dels regnes combatents (481 - 221 aC). La casa governant tenia el cognom Mi (芈), i nom de clan Xiong (熊), i originalment fou un rang nobiliari Zi (子), més o menys comparable a un vescomte. Originalment conegut com a Jing (荆) i llavors com a Jingchu (荆楚), al cim del seu poder l'estat Chu va ocupar una vasta àrea de terra, incloent les províncies actuals de Hunan, Hubei, Chongqing, Henan, Anhui i parts de Jiangsu i Jiangxi. Per més de 400 anys la capital de Chu capital va estar situada a Ying, prop del que avui és Jingzhou, província Hubei.
Nou!!: Wu (estat) і Estat de Chu · Veure més »
Estat de Jin
Jin (en xinès tradicional: 晉國, en xinès simplificat: 晋国, en pinyin: Jìn Guó), originalment conegut com a Tang (唐), fou un dels regnes durant la dinastia Zhou Occidental i el període de Primaveres i Tardors, estava situat a la província de Shanxi, Xina.
Nou!!: Wu (estat) і Estat de Jin · Veure més »
Iang-Tsé
El Iang-Tsé (en català també escrit Iangtsé, Iang-tsé, Iang-Tse o Yangzi) és la denominació tradicional d'un riu de l'Àsia oriental que neix al Tibet i desemboca a Xangai (Xina).
Nou!!: Wu (estat) і Iang-Tsé · Veure més »
Primaveres i Tardors
El període de les Primaveres i Tardors o període Chunqiu (en xinès tradicional: 春秋時代; en xinès simplificat: 春秋时代; en pinyin: chūn qīu shídaì) designa, en la història de la Xina, la primera meitat de la dinastia dels Zhou de l'Est, és a dir, un període que va de la segona meitat del a la primera meitat del segle V. Treu el seu nom dels Annals de les Primaveres i de les Tardors, una crònica dels esdeveniments sobrevinguts a l'estat de Lu, un petit regne de la península de Shandong, entre el 722 aC i el 481 aC, que s'atribuïa tradicionalment a Confuci.
Nou!!: Wu (estat) і Primaveres i Tardors · Veure més »
Registres del Gran Historiador
Primera pàgina del ''Shiji'' en manuscrit. Els Registres del gran historiador o Shiji, també coneguts com a Memòries històriques, escrites del 109 aC al 91 aC, fou el magnum opus de Sima Qian, en què va relatar la història xinesa des dels temps de l'emperador Groc fins a la seva pròpia època.
Nou!!: Wu (estat) і Registres del Gran Historiador · Veure més »
Rei Wu de Zhou
El Rei Wu de Zhou o Rei Wu de Chou va ser el primer sobirà, o governant de la Dinastia Zhou xinesa.
Nou!!: Wu (estat) і Rei Wu de Zhou · Veure més »
Suzhou
''Zhuozheng Yuan'', el Jardí de l'Administrador Humil Suzhou (en xinès simplificat 苏州, en xinès tradicional 蘇州, en pinyin Sūzhōu; antigament, 吳) és una ciutat-prefectura del baix Iang-Tsé, a la vora del llac Taihu, a la província xinesa de Jiangsu.
Nou!!: Wu (estat) і Suzhou · Veure més »
Zhou de l'Oest
Zhou de l'Oest (1046-771 aC) és el nom donat a la primera meitat de la Dinastia Zhou de l'antiga Xina.
Nou!!: Wu (estat) і Zhou de l'Oest · Veure més »
