107 les relacions: Abadia de Montecassino, Agen, Albigès, Alier (Loira), Alvèrnia, Angoumois, Angulema, Aquitània, Argenton, Auxerre, Baviera, Benet d'Aniana, Bisbat d'Autun, Bonifaci de Fulda, Borbonès, Bordeus, Borgonya, Bourges, Caors, Carcassona, Caribert II, Carlemany, Carloman I, Chalon-sur-Saône, Chalons, Clarmont d'Alvèrnia, Comtat d'Anjou, Comtat de Bourges, Comtat de Carcí, Comtat de Gavaldà, Comtat de Melguer, Comtat de Poitiers, Comtat de Tolosa, Dagobert I, Dècada del 760, Doué, Ducat d'Aquitània, Elna, Garona, Gavaldà, Gots, Gripó, Hattó d'Aquitània, Hunald I d'Aquitània, Hunald II, Issoudun, Itàlia, Khilderic III, Laon, Lió, ..., Lionès, Llemotges, Lodeva, Loira, Lotari I, Marca llemosina, Narbona, Nèustria, Nevers, Odiló, Orleans, Pasqua de Resurrecció, Perigús, Perigord, Pipí I el Breu, Poitiers, Remistan, Rin, Riu Cher, Roergue, Saintes, Saintonge, Salern, Saona, Septimània, Soissons, Tarn, Tassiló III, Thouars, Tolosa de Llenguadoc, Turena, Turena (Corresa), Velai, Viena del Delfinat, Worms, 14 de desembre, 16 d'abril, 19 d'abril, 2 de juny, 24 de setembre, 745, 747, 749, 751, 752, 753, 760, 762, 763, 764, 765, 766, 767, 768, 769, 856, 884. Ampliar l'índex (57 més) »
Abadia de Montecassino
puig homònim L'abadia de Montecassino és un monestir italià situat al sud del Laci dalt del turó homònim, a la Vall Llatina, al costat de la ciutat de Cassino.
Nou!!: Waifré і Abadia de Montecassino · Veure més »
Agen
Agen (pronunciat en occità; en francès) és un municipi francès, situat al departament d'Òlt i Garona i a la regió de la Nova Aquitània.
Nou!!: Waifré і Agen · Veure més »
Albigès
L'Albigès (en occità Albigés, en francès Albigeois) és una comarca històrica d'Occitània (i de França), a l'entorn de la ciutat d'Albi.
Nou!!: Waifré і Albigès · Veure més »
Alier (Loira)
L'Alier (Alèir en occità, Allier en francès) és un riu francès del centre de França, un afluent major del Loira.
Nou!!: Waifré і Alier (Loira) · Veure més »
Alvèrnia
Alvèrnia (cultisme) o Alvernya (en occità alvernès: Auvèrnhe al masculí o Auvèrnha al femení; en francès Auvergne) és una antiga regió del centre sud de França dins del Massís Central.
Nou!!: Waifré і Alvèrnia · Veure més »
Angoumois
L'Angoumois o Angolemès (en francès Angoumois, en peitaví-saintongès Engoumaes, en occità Engolmés) és una regió històrica del centre-oest de França que correspon bàsicament amb l'actual departament de Charanta i amb les antigues entitats polítiques del comtat d'Angulema i del ducat d'Angulema.
Nou!!: Waifré і Angoumois · Veure més »
Angulema
Angulema o Angolema (en francès i oficialment, Angoulême; en saintongès, Engoulaeme; en occità, Engoleime) és una ciutat de França al departament del Charente i a la regió de la Nova Aquitània, travessada pel riu Charente.
Nou!!: Waifré і Angulema · Veure més »
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Nou!!: Waifré і Aquitània · Veure més »
Argenton
* Argenton (Òlt i Garona), municipi al departament d'Òlt i Garona (regió de Nova Aquitània).
Nou!!: Waifré і Argenton · Veure més »
Auxerre
Auxerre (pronunciat en francès) és una ciutat de França a la regió de Borgonya - Franc Comtat, departament del Yonne, a les ribes del riu Yonne.
Nou!!: Waifré і Auxerre · Veure més »
Baviera
LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.
Nou!!: Waifré і Baviera · Veure més »
Benet d'Aniana
Benet d'Aniana (Comtat de Magalona, Septimània, vers 750 - Kornelimünster, Renània, 11 de febrer del 821) fou monjo benedictí, abat reformador de l'orde, d'origen got.
Nou!!: Waifré і Benet d'Aniana · Veure més »
Bisbat d'Autun
Leodegari. L'ex catedral de Sant Vincenç a Mâcon. L'ex catedral de Sant Vincenç a Chalon-sur-Saône. La basílica de Paray-le-Monial que allotjà santa Margherita Maria Alacoque. El bisbat d'Autun (francès: Diòcese d'Autun, llatí: Dioecesis Augustodunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Dijon.
Nou!!: Waifré і Bisbat d'Autun · Veure més »
Bonifaci de Fulda
Bonifaci (en llatí: Bonifacius; en alemany: Bonifatius; 672 - 5 de juny del 754), anomenat també l'apòstol dels alemanys, nascut Winfrid o Wynfrith a Crediton, Devon, Anglaterra, fou un missioner, sant i màrtir, que propagava el cristianisme en l'Imperi Franc durant el.
Nou!!: Waifré і Bonifaci de Fulda · Veure més »
Borbonès
El Borbonès (en francès Bourbonnais, en occità Borbonés/Barbonés) és una antiga província del regne de França; correspon a l'actual departament de l'Alier i a una part del departament del Cher, repartit en parts gairebé iguals entre Occitània i els països d'oil.
Nou!!: Waifré і Borbonès · Veure més »
Bordeus
Bordeus (Bordèu en occità; Bordeaux en francès)Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol.
Nou!!: Waifré і Bordeus · Veure més »
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Nou!!: Waifré і Borgonya · Veure més »
Bourges
Bourges, antigament coneguda com a Borges o Borges de Berric, és un municipi francès, situat al departament de Cher i a la regió de Centre - Vall del Loira.
Nou!!: Waifré і Bourges · Veure més »
Caors
Caors (en occità Caors; en francès: Cahors) és un municipi d'Occitània, situat al departament francès de l'Òlt, al Carcí a la regió d'Occitània.
Nou!!: Waifré і Caors · Veure més »
Carcassona
Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Waifré і Carcassona · Veure més »
Caribert II
El regne d'Aquitània (en verd), el 628 Caribert II fou rei d'Aquitània, era el fill de Clotari II i germanastre de Dagobert I. Es converteix en rei d'Aquitània l'any 629, en un regne creat per a l'ocasió per Dagobert I, amb el compromís de la seva renúncia a la corona dels francs.
Nou!!: Waifré і Caribert II · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Waifré і Carlemany · Veure més »
Carloman I
Carloman I (28 de juny de 751-4 de desembre de 771) va ser rei dels francs, regnant conjuntament amb el seu germà gran Carlemany, des del 768 fins a la seva mort tres anys després.
Nou!!: Waifré і Carloman I · Veure més »
Chalon-sur-Saône
Chalon-sur-Saône és un municipi francès, situat al departament de Saona i Loira i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Nou!!: Waifré і Chalon-sur-Saône · Veure més »
Chalons
Missió de Nuestra Señora de la Soledad Els chalons són una de les vuit divisions del poble d'amerindis Ohlone (Costano) que vivien al Nord de Califòrnia.
Nou!!: Waifré і Chalons · Veure més »
Clarmont d'Alvèrnia
Clarmont d'Alvèrnia (en occità, Clarmont e Montferrand; en francès, Clermont-Ferrand) és una ciutat de França, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps, capital del departament del Puèi Domat.
Nou!!: Waifré і Clarmont d'Alvèrnia · Veure més »
Comtat d'Anjou
Ubicació del Comtat d'Anjou El Comtat d'Anjou, més tard ducat d'Anjou, fou una jurisdicció feudal de França fundada al segle IX amb capital a Angers, que comprenia la regió d'Anjou.
Nou!!: Waifré і Comtat d'Anjou · Veure més »
Comtat de Bourges
El comtat de Bourges fou una jurisdicció feudal d'Aquitània, formada per la regió del Berry amb capital a Bourges.
Nou!!: Waifré і Comtat de Bourges · Veure més »
Comtat de Carcí
El comtat de Carcí fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió del Carcí, centrada a la ciutat de Càors.
Nou!!: Waifré і Comtat de Carcí · Veure més »
Comtat de Gavaldà
''Armes de Gavaldà'' El comtat de Gavaldà (en occità: Gavaudan, Gevaudan i arcaicament Gavaldan) fou una jurisdicció feudal entre l'Alvèrnia i el Llenguadoc, la capital del qual fou Grèsas (encara que la capital de la regió del Gavaldà fos Mende, que feudalment pertanyia als bisbes).
Nou!!: Waifré і Comtat de Gavaldà · Veure més »
Comtat de Melguer
El comtat de Melguer (avui Mauguiò) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, existent des de l'era del regne visigot.
Nou!!: Waifré і Comtat de Melguer · Veure més »
Comtat de Poitiers
El comtat de Poitiers (sovint anomenat com a comtat de Poitou tot i que mai no va existir un comtat amb aquest nom) fou una jurisdicció feudal del regne de França, inicialment de gran extensió, centrada a Poitiers.
Nou!!: Waifré і Comtat de Poitiers · Veure més »
Comtat de Tolosa
El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.
Nou!!: Waifré і Comtat de Tolosa · Veure més »
Dagobert I
Dagobert I (603-639), fill de Clotari II, rei dels francs, i de Bertruda.
Nou!!: Waifré і Dagobert I · Veure més »
Dècada del 760
Sense descripció.
Nou!!: Waifré і Dècada del 760 · Veure més »
Doué
* Doué-la-Fontaine, comuna de Maine et Loire.
Nou!!: Waifré і Doué · Veure més »
Ducat d'Aquitània
El Ducat d'Aquitania fou una jurisdicció feudal de França.
Nou!!: Waifré і Ducat d'Aquitània · Veure més »
Elna
Elna (o quan es vol evitar l'hiat, en francès Elne) és una ciutat de la Catalunya Nord situada a la comarca del Rosselló, cap del municipi del mateix nom i que té una població de 8.450 habitants.
Nou!!: Waifré і Elna · Veure més »
Garona
La Garona (en occità: Garona, en francès: Garonne, del llatí Garumna) és un riu que discorre per la Gascunya.
Nou!!: Waifré і Garona · Veure més »
Gavaldà
* Anna Gavalda (1970, Boulogne-Billancourt, Alts del Sena), periodista i novel·lista francesa.
Nou!!: Waifré і Gavaldà · Veure més »
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Nou!!: Waifré і Gots · Veure més »
Gripó
Gripó o Grifó (Griffon o Grippon) (vers 726 - † 753) fou un príncep arnulfià o pipínida, fill de Carles Martell (duc dels Francs i majordom de Nèustria, Austràsia i Borgonya), tingut amb la seva segona esposa Suanaquilda o Suanagilda (Swanachilda) una princesa alemanya dels agilolfings, emparentada als ducs Hugobert i a Tassiló II de Baviera.
Nou!!: Waifré і Gripó · Veure més »
Hattó d'Aquitània
Hattó o Ató d'Aquitània fou duc d'Aquitània juntament amb el seu germà gran Hunald.
Nou!!: Waifré і Hattó d'Aquitània · Veure més »
Hunald I d'Aquitània
Hunald (Hunold, Hunoald) fou duc d'Aquitània i Gascunya (Hunald I).
Nou!!: Waifré і Hunald I d'Aquitània · Veure més »
Hunald II
Hunald II fou duc d'Aquitània.
Nou!!: Waifré і Hunald II · Veure més »
Issoudun
Issoudun (Essaudun en occità) és una comuna francesa del departament de l'Indre, de la regió de Centre-Vall del Loira.
Nou!!: Waifré і Issoudun · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Waifré і Itàlia · Veure més »
Khilderic III
Khilderic III (714 - voltants del 754), anomenat l'Idiota o el Rei Fantasma, rei dels Francs, va ser el catorzè i darrer rei de la dinastia merovíngia.
Nou!!: Waifré і Khilderic III · Veure més »
Laon
Laon és un municipi francès, capital del departament de l'Aisne i a la regió dels Alts de França.
Nou!!: Waifré і Laon · Veure més »
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.
Nou!!: Waifré і Lió · Veure més »
Lionès
El Lionès (en francès Lyonnais) fou un govern i una província del regne de França centrada a Lió.
Nou!!: Waifré і Lionès · Veure més »
Llemotges
Llemotges o Limotges (Decat) (Limòtges/Lemòtges en occità, Limoges en francès) és una ciutat de França, capital del departament de l'Alta Viena i capital de la regió occitana del Llemosí.
Nou!!: Waifré і Llemotges · Veure més »
Lodeva
Lodeva (Lodeva en occità; Lodève en francès) és una ciutat occitana del Llenguadoc situada al nord del departament de l'Erau, a la regió d'Occitània, a l'estat francès.
Nou!!: Waifré і Lodeva · Veure més »
Loira
El Loira (en occità: Léger o Leir(e), en bretó: Liger, en francès: Loire) és un riu de 1.020 km de longitud, cosa que en fa el riu més llarg de tots els que tenen el seu recorregut íntegrament a França.
Nou!!: Waifré і Loira · Veure més »
Lotari I
Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.
Nou!!: Waifré і Lotari I · Veure més »
Marca llemosina
Un dels primers escuts de la Marca és el de la casa dels Lusignan. La Marca llemosina (en occità: la Marcha, en francès la Marche) és un territori històric d'Occitània, al nord, en una zona de llengua occitana que és veïna de la zona de llengua d'oïl.
Nou!!: Waifré і Marca llemosina · Veure més »
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Nou!!: Waifré і Narbona · Veure més »
Nèustria
'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.
Nou!!: Waifré і Nèustria · Veure més »
Nevers
Nevers és un municipi francès, capital del departament del Nièvre, a la regió de Borgonya-Franc Comtat.
Nou!!: Waifré і Nevers · Veure més »
Odiló
Odiló (? - ?) fou el segon comte de Girona (que llavors incloïa els pagi de Besalú i Empúries) d'una data posterior al 801 a una d'anterior al 817.
Nou!!: Waifré і Odiló · Veure més »
Orleans
Orleans (en francès Orléans) és un municipi francès, situat al departament de Loiret i a la regió de Centre - Vall del Loira.
Nou!!: Waifré і Orleans · Veure més »
Pasqua de Resurrecció
Icona russa de la resurrecció La Pasqua de Resurrecció, Pasqua Florida, primera Pasqua, diumenge de Pasqua, diumenge de Glòria i antigament Pasqua de flors (nom que es conserva encara a l'Alguer però passant a designar la pasqua de Pentecosta), o simplement Pasqua, en el calendari cristià, és la commemoració de la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu.
Nou!!: Waifré і Pasqua de Resurrecció · Veure més »
Perigús
Perigús (en occità Peireguers o Periguers '; en francès Périgueux) és una comuna francesa, situada al departament de la Dordonya i a la regió de la Nova Aquitània, i capital històrica de la regió del Perigord.
Nou!!: Waifré і Perigús · Veure més »
Perigord
El Perigord (en occità Peiregòrd o Perigòrd; en francès Périgord) és una comarca del nord-est d'Aquitània, Occitània, situada entre el Carcí i la Xaranta, de la qual és continuació.
Nou!!: Waifré і Perigord · Veure més »
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Nou!!: Waifré і Pipí I el Breu · Veure més »
Poitiers
Poitiers (en francès; en català, tradicionalment Peiteu o Piteu; en poiteví Potchiers; en occità Peitieus) és un municipi francès, capital històrica de la regió del Peitau.
Nou!!: Waifré і Poitiers · Veure més »
Remistan
Remistan (llatí Remistagnus, català Remistany) fou fill del duc Eudes I d'Aquitània.
Nou!!: Waifré і Remistan · Veure més »
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Nou!!: Waifré і Rin · Veure més »
Riu Cher
El Cher (en occità Char) és un riu francès del centre del país.
Nou!!: Waifré і Riu Cher · Veure més »
Roergue
Escut de Roergue El Roergue és una regió històrica d'Occitània que limita al nord amb Alvèrnia, al sud i sud-oest amb Llenguadoc, a l'est per Gavaldà i a l'oest per Carcí.
Nou!!: Waifré і Roergue · Veure més »
Saintes
Saintes (antigament escrit Xaintes i Xainctes) o Santes és un municipi francès, situat al departament del Charente Marítim i a la regió de la Nova Aquitània.
Nou!!: Waifré і Saintes · Veure més »
Saintonge
La Saintonge o Santonja (pronunciació en francès: /sɛ̃tɔ̃ʒ/, antigament escrit Xaintonge i Xainctonge, Sintonjhe / Séntunjhe en peitoví-saintongès) és una regió de la costa atlàntica de França dins de la regió administrativa de la Nova Aquitània, compresa a l'actual departament francès de Charente Marítim.
Nou!!: Waifré і Saintonge · Veure més »
Salern
Salern (Salernum, grec Σάλερνον; Salerno en italià) és una ciutat d'Itàlia a la Campània, província de Salern.
Nou!!: Waifré і Salern · Veure més »
Saona
El Saona (la Saône, pronunciat, en francès) és un riu de l'est de França, afluent del Roine, amb el qual s'uneix a la ciutat de Lió.
Nou!!: Waifré і Saona · Veure més »
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Nou!!: Waifré і Septimània · Veure més »
Soissons
Soissons és un municipi francès, situat al departament de l'Aisne i a la regió dels Alts de França.
Nou!!: Waifré і Soissons · Veure més »
Tarn
Tarn (81) (en francès i occità Tarn) és un departament francès situat a la regió Occitània.
Nou!!: Waifré і Tarn · Veure més »
Tassiló III
Tassiló III (nascut vers 741 - mort després del 794) fou duc de Baviera o més exactament dels bavarii i el darrer representant de la dinastia Agilolfinga.
Nou!!: Waifré і Tassiló III · Veure més »
Thouars
Thouars és un municipi francès del departament de Deux-Sèvres situat a la regió de la Nova Aquitània.
Nou!!: Waifré і Thouars · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Waifré і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
Turena
La Turena o Torena (Touraine) és una antiga província de França, amb capital a la ciutat de Tours.
Nou!!: Waifré і Turena · Veure més »
Turena (Corresa)
Torena (en francès Turenne) és un municipi francès, situat al departament de la Corresa i a la regió de la Nova Aquitània.
Nou!!: Waifré і Turena (Corresa) · Veure més »
Velai
Velai (en occità Velai, en francès Velay) és un territori històric d'Occitània, que actualment forma el departament d'Alt Loira.
Nou!!: Waifré і Velai · Veure més »
Viena del Delfinat
Viena del Delfinat (en francès Vienne, en francoprovençal Vièna) és un municipi francès, situat al departament de la Isèra i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Waifré і Viena del Delfinat · Veure més »
Worms
Worms és una ciutat de l'estat federat de la Renània-Palatinat, a Alemanya.
Nou!!: Waifré і Worms · Veure més »
14 de desembre
El 14 de desembre és el tres-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Waifré і 14 de desembre · Veure més »
16 d'abril
El 16 d'abril és el cent sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Waifré і 16 d'abril · Veure més »
19 d'abril
El 19 d'abril és el cent novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent desè en els anys de traspàs.
Nou!!: Waifré і 19 d'abril · Veure més »
2 de juny
El 2 de juny és el cent cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Waifré і 2 de juny · Veure més »
24 de setembre
El 24 de setembre és el dos-cents seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Waifré і 24 de setembre · Veure més »
745
El 745 (DCCXLV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Waifré і 745 · Veure més »
747
El 747 (DCCXLVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Waifré і 747 · Veure més »
749
El 749 (DCCXLIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Waifré і 749 · Veure més »
751
Sense descripció.
Nou!!: Waifré і 751 · Veure més »
752
El 752 (DCCLII) fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Waifré і 752 · Veure més »
753
El 753 (DCCLIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Waifré і 753 · Veure més »
760
El 760 (DCCLX) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Waifré і 760 · Veure més »
762
Sense descripció.
Nou!!: Waifré і 762 · Veure més »
763
Sense descripció.
Nou!!: Waifré і 763 · Veure més »
764
El 764 (DCCLXIV) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Waifré і 764 · Veure més »
765
El 765 (DCCLXV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Waifré і 765 · Veure més »
766
El 766 (DCCLXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Waifré і 766 · Veure més »
767
Sense descripció.
Nou!!: Waifré і 767 · Veure més »
768
Sense descripció.
Nou!!: Waifré і 768 · Veure més »
769
Sense descripció.
Nou!!: Waifré і 769 · Veure més »
856
El 856 (DCCCLVI) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Waifré і 856 · Veure més »
884
El 884 (DCCCLXXXIV) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Waifré і 884 · Veure més »