Taula de continguts
29 les relacions: Any llum, Astronomy and Astrophysics, Banda K, Camp magnètic estel·lar, Carboni, Carboni 13, Constel·lació de Cassiopea, Diàmetre angular, Estrella de carboni, Estrella variable, Estrella variable polsant, Fusió nuclear, Galàxia, Interferometria, Isòtop, Kelvin, Liti, Lluminositat solar, Longitud d'ona, Magnitud aparent, Magnitud bolomètrica, Massa solar, Minut d'arc, Pèrdua de massa estel·lar, Radi solar, Sistema solar, Temperatura efectiva, Tipus espectral, Variable semiregular.
Any llum
La capa externa és a un any llum del Sol i la línia groga de l'esquerra és l'òrbita del cometa 1910 A1. La capa interna és d'un mes llum. Un any llum o any de llum és una unitat de longitud que es fa servir en la divulgació per indicar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i galàxies.
Veure WZ Cassiopeiae і Any llum
Astronomy and Astrophysics
Astronomy and Astrophysics és una revista científica preavaluada per experts que inclou l'astronomia i l'astrofísica observacional i instrumental.
Veure WZ Cassiopeiae і Astronomy and Astrophysics
Banda K
La Banda K és un segment de l'espectre electromagnètic de microones o ones infraroges.
Veure WZ Cassiopeiae і Banda K
Camp magnètic estel·lar
El camp magnètic del sol condueix una massiva ejecció de plasma. ''NOAA image.'' Un camp magnètic estel·lar és un camp magnètic generat pel moviment del plasma conductiu dins d'una estrella de la seqüència principal, que és una forma de transport d'energia que involucra al moviment físic de material.
Veure WZ Cassiopeiae і Camp magnètic estel·lar
Carboni
El carboni és l'element químic de símbol C i nombre atòmic 6.
Veure WZ Cassiopeiae і Carboni
Carboni 13
El carboni 13 (13C o C-13) és un isòtop estable natural del carboni i un dels isòtops ambientals, car forma part en una proporció de l'1,1% de tot el carboni natural de la Terra.
Veure WZ Cassiopeiae і Carboni 13
Constel·lació de Cassiopea
Cassiopea (Cassiopeia) és una constel·lació de l'hemisferi nord, les cinc estrelles més brillants de la qual presenten una característica forma de ve doble (W) que, en funció de l'època de l'any i de la latitud es pot veure dreta, de costat o invertida.
Veure WZ Cassiopeiae і Constel·lació de Cassiopea
Diàmetre angular
El diàmetre angular és la dimensió aparent del diàmetre equatorial d'un cos celeste, expressada com a angle i suposant l'observador al seu vèrtex.
Veure WZ Cassiopeiae і Diàmetre angular
Estrella de carboni
Una estrella de carboni és una estrella gegant del darrer tipus semblant a les estrelles gegants vermelles (o ocasionalment nanes vermelles), que tenen una atmosfera que conté més carboni que oxigen; els dos elements es combinen a les parts més altes de l'atmosfera de l'estrella formant monòxid de carboni, la qual cosa consumeix tot l'oxigen de l'atmosfera, alliberant àtoms de carboni que formen altres compostos, que donen a l'estrella una atmosfera sutjosa, i, pels humans, una xocant aparença rogenca.
Veure WZ Cassiopeiae і Estrella de carboni
Estrella variable
Una estrella variable és una estrella la lluminositat de la qual varia considerablement al llarg del temps.
Veure WZ Cassiopeiae і Estrella variable
Estrella variable polsant
Es diu estel variable polsant a un tipus d'estel variable intrínsec la lluminositat del qual, temperatura superficial i espectre canvien a causa d'una expansió i contracció periòdica de les capes exteriors de l'estel.
Veure WZ Cassiopeiae і Estrella variable polsant
Fusió nuclear
Diagrama de fusió del deuteri i el triti per formar Heli 4. La fusió nuclear consisteix en una reacció en la qual dos nuclis atòmics (per exemple de deuteri) es converteixen en un nucli més pesant (en l'exemple heli), aquesta reacció va acompanyada de l'emissió de partícules (en l'exemple del deuteri un neutró).
Veure WZ Cassiopeiae і Fusió nuclear
Galàxia
anys llum de diàmetre i a 60 milions d'anys llum de la Terra La galàxia del Sombrero (M104), una galàxia espiral no barrada situada a la constel·lació de la Verge. NGC 1427A, un exemple de galàxia irregular, a 52 milions d'any llum de distància Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.
Veure WZ Cassiopeiae і Galàxia
Interferometria
Figura 1. La trajectòria de la llum a través d'un interferòmetre de Michelson. Els dos raigs de llum amb una font comuna es combinen en el mirall semitransparent per buscar el detector. O bé pot interferir de manera constructiva (consolidant en la intensitat) si les seves ones de llum arriben en fase, o interferir destructivament (debilitament de la intensitat) si arriben fora de fase, depenent de les distàncies exactes entre els tres miralls.
Veure WZ Cassiopeiae і Interferometria
Isòtop
Els tres isòtops de l'hidrogen (tots amb 1 protó, Z.
Veure WZ Cassiopeiae і Isòtop
Kelvin
El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del sistema internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.
Veure WZ Cassiopeiae і Kelvin
Liti
El liti és l'element químic de símbol Li i nombre atòmic 3.
Veure WZ Cassiopeiae і Liti
Lluminositat solar
arxiv.
Veure WZ Cassiopeiae і Lluminositat solar
Longitud d'ona
Aquesta imatge mostra la mesura de la longitud d'ona entre dos punts d'equilibri i l'equivalent sobre dues crestes consecutives. La longitud d'ona és la magnitud física que indica la distància entre el principi i el final d'una ona completa (cicle).
Veure WZ Cassiopeiae і Longitud d'ona
Magnitud aparent
La magnitud aparent d'un astre és una mesura de la seva lluminositat aparent vista per un observador a la Terra, això és, la quantitat de llum rebuda de l'objecte.
Veure WZ Cassiopeiae і Magnitud aparent
Magnitud bolomètrica
En astronomia, la magnitud bolomètrica designa la magnitud d'un objecte celeste tenint en compte la totalitat de l'espectre electromagnètic, del domini ràdio als raigs gamma.
Veure WZ Cassiopeiae і Magnitud bolomètrica
Massa solar
La massa solar és una unitat de mesura de massa que equival a la massa del Sol, i que val 1,9885·10³⁰ kg.
Veure WZ Cassiopeiae і Massa solar
Minut d'arc
Un minut d'arc és una unitat de mesura angular que equival a una seixantena part d'un grau.
Veure WZ Cassiopeiae і Minut d'arc
Pèrdua de massa estel·lar
En astronomia, la pèrdua de massa estel·lar és un fenomen observat en alguns estels massius.
Veure WZ Cassiopeiae і Pèrdua de massa estel·lar
Radi solar
El radi solar és una unitat de longitud emprada en astronomia i astrofísica per a mesurar comparativament el radi de les estrelles i d'altres objectes astronòmics de grans dimensions.
Veure WZ Cassiopeiae і Radi solar
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Veure WZ Cassiopeiae і Sistema solar
Temperatura efectiva
El terme temperatura efectiva és utilitzat en astrofísica i en climatització.
Veure WZ Cassiopeiae і Temperatura efectiva
Tipus espectral
El tipus espectral és la manera de classificació dels estels usant la llei de desplaçament de Wien però això posa dificultats pels estels distants.
Veure WZ Cassiopeiae і Tipus espectral
Variable semiregular
Les estrelles variables semiregulars són gegants o supergegants de tipus espectral intermedi o tardà que mostren una periodicitat en els seus canvis d'esclat, acompanyats o a vegades interromputs per diferents irregularitats.
Veure WZ Cassiopeiae і Variable semiregular