63 les relacions: Addac, Alans, Alaric I, Aquitània, Arle, Armòrica, Ataülf, Àfrica (província romana), Baltungs, Bètica, Besiers, Bordeus, Catalunya, Codi de Recesvint, Constanci III, Constantí (usurpador), Estret de Gibraltar, Federats, Feudalisme, Filostorgi, Flavi Honori, Gal·la Placídia, Gal·lècia, Gàl·lia Aquitània, Gàl·lia Narbonesa, Gunderic, Hispània, Hospitalitas, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Latifundi, Madrid, Minifundi, Novempopulània, Olimpiodor de Tebes, Patrici (classe romana), Pau Orosi, Paulí el Penitent, Polisèmia, Provença, Ravenna, Regne de Tolosa, Rei visigot, Ricimer, Salamanca, Setembre, Sidoni Apol·linar, Sigeric (rei dels visigots), Silinges, Sueus, ..., Teodoric I (rei dels visigots), Terratinent, Tolosa de Llenguadoc, Vàndals, Víctor Gebhardt i Coll, Visigots, Visigots federats, Walter d'Aquitània, 407, 415, 416, 418, 421. Ampliar l'índex (13 més) »
Addac
Addac o Atax fou un rei dels alans fins a l'any 418.
Nou!!: Vàlia і Addac · Veure més »
Alans
Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.
Nou!!: Vàlia і Alans · Veure més »
Alaric I
Alaric I (d'Athal-ric, «noble i poderós»; Tomis, Estíria ~370 - ?) fou rei dels visigots del 395 al 410.
Nou!!: Vàlia і Alaric I · Veure més »
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Nou!!: Vàlia і Aquitània · Veure més »
Arle
Arle —Arle i Arles — és una vila de la Provença.
Nou!!: Vàlia і Arle · Veure més »
Armòrica
Armòrica és la regió de la Gàl·lia que correspon, aproximadament, la zona entre Pornic (prop de Nantes) a Dieppe aplegant l'actual Bretanya, el nord-oest del país del Loira i la totalitat del litoral de Normandia.
Nou!!: Vàlia і Armòrica · Veure més »
Ataülf
Ataülf dathal (noble) i wulf (llop, guerrer), «guerrer noble»; (? - Barcino, 415) fou rei dels visigots de Tolosa entre el 410 i el 415.
Nou!!: Vàlia і Ataülf · Veure més »
Àfrica (província romana)
Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.
Nou!!: Vàlia і Àfrica (província romana) · Veure més »
Baltungs
Balts o Baltungs, fou una dinastia dels visigots suposadament originada en un cap de nom Balth.
Nou!!: Vàlia і Baltungs · Veure més »
Bètica
La Bètica (en llatí Baetica) era una província de l'Imperi Romà i visigoda d'Hispània.
Nou!!: Vàlia і Bètica · Veure més »
Besiers
Besiers (Besers en català antic, Besièrs en occità, Béziers en francès) és una ciutat d'Occitània, al departament de l'Erau, regió d'Occitània.
Nou!!: Vàlia і Besiers · Veure més »
Bordeus
Bordeus (Bordèu en occità; Bordeaux en francès)Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol.
Nou!!: Vàlia і Bordeus · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Vàlia і Catalunya · Veure més »
Codi de Recesvint
El Codi de Recesvint (conegut també com a Llibre Jutge, Liber Iudiciorum, Liber Iudicum, Fori Iudicum, Codes Legum, Liber Gothorum i Lex Visigothorum) fou una compilació de lleis feta en temps del rei Recesvint.
Nou!!: Vàlia і Codi de Recesvint · Veure més »
Constanci III
Constanci III (Flavius Constantius) fou emperador romà d'Occident des del 8 de febrer del 421 fins a la seva mort el 2 de setembre del mateix any.
Nou!!: Vàlia і Constanci III · Veure més »
Constantí (usurpador)
Siliqua amb l'efígie de Constantí Constantí (en llatí Flavius Claudius Constantinus) va ser un general romà que es va proclamar emperador l'any 407 i va exercir fins al 411.
Nou!!: Vàlia і Constantí (usurpador) · Veure més »
Estret de Gibraltar
Lestret de Gibraltar és un estret que comunica l'oceà Atlàntic amb la mar Mediterrània i que separa Europa d'Àfrica.
Nou!!: Vàlia і Estret de Gibraltar · Veure més »
Federats
Els federats (foederati), es denominava en els primers temps de la història de l'antiga República Romana a qualsevol tribu que hagués subscrit a un tractat (foedus), que no era ni colònia romana ni se li havia concedit la ciutadania romana (civitas), però de la que s'esperava que proporcionés un contingent de soldats quan hi hagués problemes.
Nou!!: Vàlia і Federats · Veure més »
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Nou!!: Vàlia і Feudalisme · Veure més »
Filostorgi
Filostorgi (en llatí Philostorgius, en grec antic φιλοστόργιος) va ser un historiador eclesiàstic grec nadiu de Borissos a Capadòcia, fill de Carteri i Eulàmpia.
Nou!!: Vàlia і Filostorgi · Veure més »
Flavi Honori
Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.
Nou!!: Vàlia і Flavi Honori · Veure més »
Gal·la Placídia
Gal·la Placídia (en Aelia Galla Placidia; Constantinoble, 388–Roma, 27 de novembre de 450) fou una princesa romana, filla de l'emperador Teodosi I i de la seva segona esposa Gal·la; era, per tant, germanastra dels emperadors Honori i Arcadi.
Nou!!: Vàlia і Gal·la Placídia · Veure més »
Gal·lècia
La Gal·lècia (en llatí Gallaecia) fou una regió, i més tard província romana, situada al nord-oest de la península Ibèrica, abraçava bàsicament l'actual Galícia i el nord de Portugal.
Nou!!: Vàlia і Gal·lècia · Veure més »
Gàl·lia Aquitània
Aquitània (Aquitania) va ser una província romana creada l'any 27 aC per l'emperador August.
Nou!!: Vàlia і Gàl·lia Aquitània · Veure més »
Gàl·lia Narbonesa
La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.
Nou!!: Vàlia і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »
Gunderic
Gunderic (379-428) fou rei dels vàndals asdings fill i successor del rei Godigisel.
Nou!!: Vàlia і Gunderic · Veure més »
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Nou!!: Vàlia і Hispània · Veure més »
Hospitalitas
El principi de lhospitalitas fou establert pel patrici Constanci III quan va assentar els visigots a Aquitània el 418.
Nou!!: Vàlia і Hospitalitas · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Vàlia і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Nou!!: Vàlia і Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Latifundi
Un latifundi (del llatí latifundĭum) és una explotació agrària de grans dimensions.
Nou!!: Vàlia і Latifundi · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Vàlia і Madrid · Veure més »
Minifundi
Cultius en minifundi Un minifundi és una finca rústica de dimensions reduïdes, la producció de la qual és insuficient per a l'abastiment de la família propietària.
Nou!!: Vàlia і Minifundi · Veure més »
Novempopulània
La Novempopulània (en llatí Novempopulania) fou una província romana que va tenir com a capital Elusa o Eause.
Nou!!: Vàlia і Novempopulània · Veure més »
Olimpiodor de Tebes
Olimpiodor (Olympiodorus) va ser un escriptor i historiador grec nadiu de Tebes d'Egipte que va viure al.
Nou!!: Vàlia і Olimpiodor de Tebes · Veure més »
Patrici (classe romana)
Els patricis, segons els primers historiadors, eren una de les dues divisions en què des del seu inici estava dividida la societat romana.
Nou!!: Vàlia і Patrici (classe romana) · Veure més »
Pau Orosi
s. Biblioteca Ambrosiana de Milà. Pau Orosi (vers 385 – vers 420), fou un historiador, teòleg i apologista cristià, natural de la Hispània romana (nascut, probablement, a Tarragona (Tarraconense) o a Braga (Gal·làcia).
Nou!!: Vàlia і Pau Orosi · Veure més »
Paulí el Penitent
Paulí de Pel·la o Paulí el Penitent, en llatí Paulinus o Paulinus Poenitens, en grec antic, (Pel·la, Macedònia vers 376-?) fou un escriptor eclesiàstic romà, fill de Hesperi, prefecte del pretori romà i procònsol d'Àfrica, i net del poeta Ausoni.
Nou!!: Vàlia і Paulí el Penitent · Veure més »
Polisèmia
Una paraula és polisèmica quan té més d'un significat.
Nou!!: Vàlia і Polisèmia · Veure més »
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Nou!!: Vàlia і Provença · Veure més »
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Nou!!: Vàlia і Ravenna · Veure més »
Regne de Tolosa
El Regne de Tolosa fou un territori al sud-oest d'Europa de l'antiguitat tardana nascut de les escorrialles de l'Imperi Romà d'Occident i dirigit pels visigots.
Nou!!: Vàlia і Regne de Tolosa · Veure més »
Rei visigot
El rei visigot era la màxima autoritat dels visigots i dels romans que estaven sotmesos a la seva sobirania.
Nou!!: Vàlia і Rei visigot · Veure més »
Ricimer
Flavi Ricimer (Flavius Ricimerus; ? – 18 d'agost de 472) fou un cap bàrbar fill d'un reietó sueu i d'una princesa visigoda, net del rei visigot Vàlia.
Nou!!: Vàlia і Ricimer · Veure més »
Salamanca
Salamanca és una ciutat espanyola, capital de la província homònima.
Nou!!: Vàlia і Salamanca · Veure més »
Setembre
Representació del setembre al jardí de Belvedere, a Viena (Àustria) El setembre és el novè mes de l'any tant en el calendari gregorià com en el calendari julià, el tercer dels quatre mesos amb una durada de 30 dies i el quart dels cinc mesos amb menys de 31 dies.
Nou!!: Vàlia і Setembre · Veure més »
Sidoni Apol·linar
Gai Sol·li Modest Apol·linar Sidoni (Gaius Sollius Modestus Apollinaris Sidonius; Lugdúnum, 5 de novembre del 431/432 - Augustonemetum, agost del 481), més conegut com a Sidoni Apol·linar, va ser un escriptor i senador romà, i bisbe de Clarmont d'Alvèrnia.
Nou!!: Vàlia і Sidoni Apol·linar · Veure més »
Sigeric (rei dels visigots)
Sigeric, de Sig-ric, 'poderós per la victòria'; (?, ? - Barcino, 415) va ser un noble visigot que va esdevenir rei dels visigots de Tolosa durant una setmana l'any 415, un dels regnats més breus en la història de la monarquia visigoda.
Nou!!: Vàlia і Sigeric (rei dels visigots) · Veure més »
Silinges
Els silinges (Silingae, Σιλίγγαι) foren un poble de Germania que vivia al sud dels sèmnons entre el Mons Asciburgius i el riu Albis (Elba).
Nou!!: Vàlia і Silinges · Veure més »
Sueus
Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.
Nou!!: Vàlia і Sueus · Veure més »
Teodoric I (rei dels visigots)
Teodoric I (?, ? - Camps Catalàunics, prop de Châlons-en-Champagne, 451), nom germànic compost per les paraules theud (poble) i ric (poder, sobirà) que significa «sobirà del poble», també anomenat Teodored, va ser el rei dels visigots durant el període del regne de Tolosa, entre els anys 418 i 451.
Nou!!: Vàlia і Teodoric I (rei dels visigots) · Veure més »
Terratinent
Terratinent és un terme que es refereix a l'amo o posseïdor d'una terra o finca rústica.
Nou!!: Vàlia і Terratinent · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Vàlia і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Nou!!: Vàlia і Vàndals · Veure més »
Víctor Gebhardt i Coll
fou un historiador català.
Nou!!: Vàlia і Víctor Gebhardt i Coll · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Vàlia і Visigots · Veure més »
Visigots federats
Els visigots van romandre com a federats de l'Imperi Romà del 376 al 475.
Nou!!: Vàlia і Visigots federats · Veure més »
Walter d'Aquitània
Walter d'Aquitània és un rei llegendari dels visigots.
Nou!!: Vàlia і Walter d'Aquitània · Veure més »
407
El 407 (CDVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Vàlia і 407 · Veure més »
415
El 415 (CDXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Vàlia і 415 · Veure més »
416
Sense descripció.
Nou!!: Vàlia і 416 · Veure més »
418
Sense descripció.
Nou!!: Vàlia і 418 · Veure més »
421
El 421 (CDXXI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Vàlia і 421 · Veure més »