Accés més ràpid que el navegador!
119 les relacions: Acreció, Al·lotropia, Albedo, Asteroide, Astrònom, Àpside, Basalt, Bulgària, Caldera volcànica, Calor residual, Cambridge University Press, Cassini-Huygens, Clor, Col·lisió, Convecció, Cos menor del sistema solar, Cràter d'impacte, Dècada del 1970, Dècada del 1980, Dècada del 1990, Dècada del 2000, Densitat, Depressió (geologia), Diòxid de sofre, Dic (geologia), Eclipsi, Encèlad (satèl·lit), Enstatita, Erupció efusiva, Erupció volcànica, Escalfament de marea, Escorça terrestre, Espectre visible, Espectroscòpia, Estel, Europa (satèl·lit), Evaporita, Excentricitat, Falla transformant, Fissura volcànica, Força de marea, Galileo (sonda), Ganimedes (satèl·lit), Geologia, Geophysical Research Letters, Gradient geotèrmic, Grau Celsius, Gravetat, Hawaii, Infraroig, ..., Io (satèl·lit), Isòtop, Islàndia, Júpiter (planeta), Kelvin, Kilauea, Komatiïta, Laki, Lava, Linda A. Morabito, Llac de lava, Llatí, Lluna, Longitud d'ona, Magma, Magnesi, Magnetosfera de Júpiter, Mantell terrestre, Mart (planeta), Massa, Màfic, Metre, Micròmetre, Nature, Neptú (planeta), New Horizons, Olympus Mons, Paraigua, Patera, Període orbital, Piroxè, Potassi, Precambrià, Programa Voyager, Punt d'ebullició, Radiació tèrmica, Radioactivitat, Satèl·lits de Júpiter, Satèl·lits galileans, Saturn (planeta), Science, Servei Geològic dels Estats Units, Silicat, Sill, Sistema solar, Sodi, Sofre, Sol, Tectònica de plaques, Tefra, Temperatura, Terra, Transmissió tèrmica, Tritó (satèl·lit), Tub de lava, Ultraviolat, Unió Astronòmica Internacional, Velocitat d'escapament, Viscositat, Volcà, Volcà escut, Voyager 1, Watt, 1783, 1978, 1979, 20 de febrer, 5 de març, 8 de març. Ampliar l'índex (69 més) »
Acreció
En astrofísica, el terme acreció és usat com a mínim per a dos processos diferents.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Acreció · Veure més »
Al·lotropia
grafit són dos al·lòtrops del carboni, dues formes d'un element químic pur que difereix en la seva estructura cristal·lina. L'al·lotropia és la facultat que tenen certs elements químics d'existir en dues o més formes en el mateix estat físic amb propietats físiques diferents i, en general, per algunes de llurs propietats químiques.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Al·lotropia · Veure més »
Albedo
La neu fresca té una albedo d'entre el 75 i el 90% Canvis estacionals a l'albedo terrestre 2003-2004 L'albedo és la quantitat, expressada en percentatge, de radiació que incideix sobre una superfície i que és retornada a l'espai.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Albedo · Veure més »
Asteroide
Dàctil. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Asteroide · Veure més »
Astrònom
Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom o una astrònoma és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Astrònom · Veure més »
Àpside
'''F''': periàpside'''H''': apoàpsideLínia '''FH''': línia dels àpsides En astronomia, l'àpside o apsi és el punt de màxima o mínima aproximació d'un cos celeste en una òrbita el·líptica al centre de masses al voltant del qual orbita.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Àpside · Veure més »
Basalt
El basalt és una roca ígnia volcànica de color fosc, de gra fi, de textura vítria o hipocristal·lina i de composició màfica -rica en silicats de magnesi i ferro (principalment plagiòclasi i piroxens i amb la presència possible d'olivina i foids), i de baix contingut en sílice-; també pot tenir vidre volcànic intersticial.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Basalt · Veure més »
Bulgària
Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Bulgària · Veure més »
Caldera volcànica
Caldera del Kīlauea(Caldera volcànica no explosiva) Caldera, en geologia i vulcanologia, és una cavitat de grans dimensions aproximadament circular.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Caldera volcànica · Veure més »
Calor residual
La calor residual és la calor que es produeix en molts processos físics o químics, siguin domèstics o industrials, com a efecte secundari.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Calor residual · Veure més »
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Cambridge University Press · Veure més »
Cassini-Huygens
Cassini-Huygens fou una sonda espacial, projecte conjunt de la NASA, l'ESA i la ASI.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Cassini-Huygens · Veure més »
Clor
El clor és un element químic de nombre atòmic 17 situat en el grup dels halògens (grup 17) de la taula periòdica dels elements.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Clor · Veure més »
Col·lisió
Una col·lisió és el contacte directe entre dos o més cossos, percebuda per una sobtada acceleració o desacceleració causada normalment per un impacte.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Col·lisió · Veure més »
Convecció
Cel·les de convecció durant l'escalfament d'un fluid La convecció és una de les tres formes de transferència de calor i es caracteritza pel fet que aquesta es produeix a través del desplaçament de matèria entre regions amb diferents temperatures.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Convecció · Veure més »
Cos menor del sistema solar
Ceres i la Lluna. Ceres és el planeta nan més petit, i Vesta el ''cos menor'' més gran (exceptuant els objectes transneptunians) Un cos menor del sistema solar (CMSS o de l'anglès SSSB, small Solar System body) és, segons la resolució de la UAI (Unió Astronòmica Internacional) del 22 d'agost de 2006, un cos celeste que orbita a l'entorn del Sol i que no és planeta, ni planeta nan, ni satèl·lit: Recreació artística del naixement del sistema solar (NASA) Per tant, segons la definició de la UAI, són cossos menors del sistema solar, independentment de la seva òrbita i composició.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Cos menor del sistema solar · Veure més »
Cràter d'impacte
Segell soviètic de 1957 dedicat al desè aniversari de la caiguda del meteorit de Sikhote-Alin, que va crear diversos cràters d'impacte (el més gran tenia 26 m de diàmetre i 6 m de profunditat) Un cràter d'impacte és una depressió aproximadament circular a la superfície d'un planeta, satèl·lit o un altre cos sòlid del sistema solar (planeta nan, asteroide…), format per l'impacte hiperveloç d'un cos més petit (un meteorit, asteroide o cometa).
Nou!!: Vulcanisme a Io і Cràter d'impacte · Veure més »
Dècada del 1970
La dècada del 1970 comprèn el període d'anys entre el 1970 i el 1979, tots dos inclosos.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Dècada del 1970 · Veure més »
Dècada del 1980
La dècada del 1980 comprèn el període d'anys entre el 1980 i el 1989, tots dos inclosos.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Dècada del 1980 · Veure més »
Dècada del 1990
La dècada del 1990 comprèn el període d'anys entre el 1990 i el 1999, tots dos inclosos.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Dècada del 1990 · Veure més »
Dècada del 2000
La dècada del 2000 comprèn el període d'anys entre el 2000 i el 2009, ambdós inclosos.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Dècada del 2000 · Veure més »
Densitat
En física i química, la densitat (símbol d, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Densitat · Veure més »
Depressió (geologia)
Depressió (geologia) Una depressió és en geomorfologia una porció de terreny situada a un nivell inferior que la superfície veïna.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Depressió (geologia) · Veure més »
Diòxid de sofre
El diòxid de sofre és un compost binari de sofre i oxigen, un òxid de fórmula SO2.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Diòxid de sofre · Veure més »
Dic (geologia)
Petit dic a Baranoff, Alaska En geologia, un dic és una formació d'ígnia intrusiva de forma tabular.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Dic (geologia) · Veure més »
Eclipsi
Fotografia de la corona solar durant l'eclipsi solar total a França, 1999 Un eclipsi o eclipse és un fenomen astronòmic que es produeix quan un objecte celestial es mou a través de l'ombra d'un altre.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Eclipsi · Veure més »
Encèlad (satèl·lit)
Encèlad és la sisena lluna més gran de Saturn (la 19a més gran del Sistema Solar).
Nou!!: Vulcanisme a Io і Encèlad (satèl·lit) · Veure més »
Enstatita
Lenstatita és un mineral del grup dels silicats, subgrup inosilicats i, dins d'ells, pertany al subgrup dels ortopiroxens.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Enstatita · Veure més »
Erupció efusiva
lava fluint pel Mauna Loa durant l'erupció de 1984. Una erupció efusiva és una erupció volcànica caracteritzada perquè la lava brolla cap al sòl (en oposició a la fragmentació violenta del magma per les erupcions explosives).
Nou!!: Vulcanisme a Io і Erupció efusiva · Veure més »
Erupció volcànica
Diverses estructures eruptives formades durant l'activitat volcànica: columna eruptiva; fluixs de lava i arc de lava. Una erupció volcànica és una emissió violenta a la superfície terrestre de matèries procedents de l'interior del volcà.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Erupció volcànica · Veure més »
Escalfament de marea
L'escalfament de marea es produeix a través dels processos de fricció de les marees: L'energia orbital i la rotacional es dissipen en forma de calor, ja sigui en la superfície de l'oceà o a l'interior d'un planeta o satèl·lit.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Escalfament de marea · Veure més »
Escorça terrestre
Mantell superior. '''4''': Escorça oceànica. L'escorça terrestre és la part sòlida i més externa de la Terra.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Escorça terrestre · Veure més »
Espectre visible
L'espectre electromagnètic. L'espectre visible correspon als colors de l'esquema. L'espectre visible és la regió de l'espectre electromagnètic que l'ull humà és capaç de percebre.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Espectre visible · Veure més »
Espectroscòpia
prisma. L'espectroscòpia és una tècnica analítica experimental, molt usada en química i en física.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Espectroscòpia · Veure més »
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Estel · Veure més »
Europa (satèl·lit)
Europa (Júpiter II) és un satèl·lit de Júpiter, el sisè més pròxim al planeta i el més petit dels quatre satèl·lits galileans, però tot i això el quart més gran de Júpiter i el sisè de tot el sistema solar.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Europa (satèl·lit) · Veure més »
Evaporita
Halita recobrint una altra roca a la riba del mar Morta Una evaporita o roca evaporítica és aquella roca, sovint formada per un sol mineral, que s'origina per la precipitació de sals quan s'evapora l'aigua en què estan dissoltes.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Evaporita · Veure més »
Excentricitat
En matemàtiques, l'excentricitat és un paràmetre associat a totes les seccions còniques.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Excentricitat · Veure més »
Falla transformant
446x446px Una falla transformant o límit transformant és la vora del desplaçament lateral d'una placa tectònica respecte a una altra.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Falla transformant · Veure més »
Fissura volcànica
Fissura volcànica i canal de lava. El Mauna Loa amb diferents fluxos de lava i fissures. Una fissura volcànica és una fractura volcànica lineal a través de la qual s'erupciona lava, normalment sense activitat explosiva.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Fissura volcànica · Veure més »
Força de marea
Acció de la gravetat en el sistema Terra-Lluna. La direcció cap enfora de les fletxes a l'esquerra i la dreta indiquen que quan la Lluna es troba al nadir la seva força pertorbadora s'oposa i afebleix l'atracció neta de la Terra. En la direcció cap a l'interior de les fletxes a dalt i a sota, indica que quan la Lluna es troba a 90° del nadir, l'efecte de la seva força pertorbadora reforça i intensifica l'atracció neta del planeta Terra La força de marea és un efecte secundari de la força de la gravetat, que és responsable de l'existència de les marees.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Força de marea · Veure més »
Galileo (sonda)
La sonda és extreta del Transbordador espacial Atlantis en la missió STS-34 La Galileo fou una sonda espacial de l'agència espacial nord-americana, NASA, amb l'objectiu d'estudiar el planeta Júpiter i el seu sistema de satèl·lits.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Galileo (sonda) · Veure més »
Ganimedes (satèl·lit)
Ganimedes (Júpiter III) és el més gros dels satèl·lits de Júpiter i de tot el sistema solar i l'únic satèl·lit conegut amb magnetosfera.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Ganimedes (satèl·lit) · Veure més »
Geologia
Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma. El camp d'acció de la geologia inclou l'estudi de la composició, l'estructura, les propietats físiques i dinàmiques, i la història dels materials que formen la Terra, així com els processos que els han formats, els han mogut de lloc o els han transformat. Els geòlegs han establert que l'edat de la Terra és d'uns 4.600 milions d'anys i han determinat que la litosfera de la Terra, que inclou l'escorça, està fragmentada en plaques tectòniques que es mouen o suren sobre un mantell superior (l'astenosfera). Els geòlegs han pogut localitzar i gestionar els recursos naturals de la Terra, com per exemple el petroli i el carbó, així com els metalls (ferro, coure i urani entre altres). L'astrogeologia es refereix a l'aplicació dels principis geològics en l'estudi d'altres planetes, tot i que s'hi solen utilitzar altres termes més especialitzats: selenologia (de la Lluna), areologia (de Mart), etc. El primer a utilitzar el terme geologia fou Richard de Bury el 1473, que l'utilitzava per a diferenciar entre la jurisprudència terrenal i la teològica. Jean André Deluc fou el primer d'utilitzar el terme amb el seu sentit modern, l'any 1779.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Geologia · Veure més »
Geophysical Research Letters
Geophysical Research Letters és una revista científica de geociència revisada per parells bisetmanal publicada per la American Geophysical Union que es va començar a publicar el 1974.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Geophysical Research Letters · Veure més »
Gradient geotèrmic
El gradient geotèrmic és la variació de la temperatura de la Terra en profunditat, és a dir, segons s'avança des de la superfície cap al centre seguint un raig de la seva esfera.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Gradient geotèrmic · Veure més »
Grau Celsius
Anders Celsius, creador del grau amb el seu nom El grau Celsius, representat com a ℃ (°C), és una unitat de temperatura que deu el seu nom a l'astrònom suec Anders Celsius (1701-1744), que proposà per primera vegada una escala de temperatura el 1742, dos anys abans de morir.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Grau Celsius · Veure més »
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Gravetat · Veure més »
Hawaii
Hawaii constitueix cronològicament el 50è estat dels Estats Units d'Amèrica, i en el cens de l'any 2000 tenia una població d'1.211.537 habitants.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Hawaii · Veure més »
Infraroig
Esquema de l'espectre electromagnètic L'infraroig, radiació infraroja o llum infraroja (IR) és la part de l'espectre electromagnètic amb una longitud d'ona més llarga que la llum visible però més curta que la radiació de microones.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Infraroig · Veure més »
Io (satèl·lit)
Io (Júpiter I) és el més interior dels quatre satèl·lits galileans del planeta Júpiter.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Io (satèl·lit) · Veure més »
Isòtop
Els tres isòtops de l'hidrogen (tots amb 1 protó, Z.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Isòtop · Veure més »
Islàndia
Islàndia (en islandès, Ísland) és un estat insular europeu que es troba a l'oceà Atlàntic Nord a la Dorsal atlàntica.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Islàndia · Veure més »
Júpiter (planeta)
Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Júpiter (planeta) · Veure més »
Kelvin
El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del sistema internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Kelvin · Veure més »
Kilauea
Kīlauea és un volcà escut actualment actiu situat a l'arxipèlag de Hawaii, i el més actiu dels cinc volcans que formen l'illa d'Hawaii.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Kilauea · Veure més »
Komatiïta
Komatiïta de l'Abitibi greenstone belt Ontàrio, Canadà. espècimen de 9 cm d'amplada. Són visibles cristalls d'oliví. La komatiïta és un tipus de roca ultramàfica volcànica del mantell terrestre.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Komatiïta · Veure més »
Laki
Imatge d'un dels cràters de la fissura '''Laki''' Els cràters de Laki (en islandès Lakagígar) és un complex volcànic en fissura que estan situats al sud d'Islàndia en la proximitat de l'Eldgjá.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Laki · Veure més »
Lava
La lava és un tipus de roca que arriba a la superfície de la Terra a causa de l'aflorament de magma.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Lava · Veure més »
Linda A. Morabito
, també coneguda com Linda Kelly, Linda Hyder i Linda Morabito-Meyer, és l'astrònoma que va descobrir l'activitat volcànica a Io, una lluna de Júpiter.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Linda A. Morabito · Veure més »
Llac de lava
Vista aèria d'un llac de lava al cim del cràter Kupaianaha al costat est del volcà Kilauea. Els llacs de lava són grans volums de lava fosa, usualment basàltica, continguda en una boca volcànica, o un cràter volcànic, o una extensa depressió.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Llac de lava · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Llatí · Veure més »
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Lluna · Veure més »
Longitud d'ona
Aquesta imatge mostra la mesura de la longitud d'ona entre dos punts d'equilibri i l'equivalent sobre dues crestes consecutives. La longitud d'ona és la magnitud física que indica la distància entre el principi i el final d'una ona completa (cicle).
Nou!!: Vulcanisme a Io і Longitud d'ona · Veure més »
Magma
El magma és un tipus de roca format per la fusió parcial o total d'una font pariental (principalment, la part superior del mantell i la base de l'escorça terrestre).
Nou!!: Vulcanisme a Io і Magma · Veure més »
Magnesi
El magnesi és l'element químic de símbol Mg i nombre atòmic 12.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Magnesi · Veure més »
Magnetosfera de Júpiter
La magnetosfera de Júpiter és la cavitat del vent solar creada pel camp magnètic del planeta.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Magnetosfera de Júpiter · Veure més »
Mantell terrestre
Representació d'una secció de la Terra. En geologia, el mantell és la capa de la Terra situada per sota de l'escorça terrestre i que s'estén cap a l'interior fins al límit exterior del nucli (ocupa aproximadament el 87% de la Terra).
Nou!!: Vulcanisme a Io і Mantell terrestre · Veure més »
Mart (planeta)
Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Mart (planeta) · Veure més »
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Massa · Veure més »
Màfic
Roques amb un contingut de ferro suficient per acolorir el corrent d'aigua. Màfic és un adjectiu que descriu un mineral silicat o roca que és rica en magnesi i ferro; aquest terme és un portmanteau de les paraules «magnesi» i «fèrric».
Nou!!: Vulcanisme a Io і Màfic · Veure més »
Metre
El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Metre · Veure més »
Micròmetre
El micròmetre (símbol µm) és una unitat de longitud equivalent a la milionèsima part d'un metre (o cosa que és el mateix, una mil·lèsima part d'un mil·límetre).
Nou!!: Vulcanisme a Io і Micròmetre · Veure més »
Nature
Nature és una de les revistes científiques més antigues i famoses.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Nature · Veure més »
Neptú (planeta)
Neptú és el vuitè i últim planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Neptú (planeta) · Veure més »
New Horizons
La New Horizons (en anglès, la traducció al català és 'Nous Horitzons') és una missió espacial no tripulada de l'Agència Espacial Nord-americana (NASA) destinada a explorar el planeta nan Plutó, els seus satèl·lits Caront, Nix i Hidra, i un o dos objectes més del cinturó de Kuiper depenent de quins estiguin en posició per a ser explorats.
Nou!!: Vulcanisme a Io і New Horizons · Veure més »
Olympus Mons
El '''mont Olimp'''. Imatge presa el 19 d'octubre de 1998 per la ''Mars Global Surveyor'' LOlympus Mons (en llatí Olympus Mons, en català: mont Olimp) és una muntanya i volcà d'escut del planeta Mart, situada a. Es tracta de la muntanya més alta coneguda del sistema solar, amb una altura de 22.000 metres sobre el nivell mitjà de la superfície de Mart.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Olympus Mons · Veure més »
Paraigua
Dos paraigües Elements d'un paraigua en Un paraigua (col·loquialment, paraigües) o parapluja és un estri portàtil utilitzat per a protegir-se de la pluja.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Paraigua · Veure més »
Patera
En astrogeologia, patera (plural paterae, abr. PE) és una paraula llatina que significa «pàtera» (un plat ample, baix i de poca profunditat utilitzat en l'antiga Roma) que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar un cràter irregular, o un cràter complex amb vores inclinades sobre un cos celeste.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Patera · Veure més »
Període orbital
El període orbital,conegut també com a període revolució, és el temps que triga un planeta o un satèl·lit (o un altre objecte celeste) a completar la seva òrbita al voltant d'un altre objecte.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Període orbital · Veure més »
Piroxè
Els piroxens són un important grup de minerals de silicat trobats en moltes roques ígnies i metamòrfiques.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Piroxè · Veure més »
Potassi
El potassi és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és K (del neollatí kalium) i el nombre atòmic del qual és 19.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Potassi · Veure més »
Precambrià
El Precambrià és el supereó no oficial que precedeix l'eó Fanerozoic.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Precambrià · Veure més »
Programa Voyager
Situació de les dues sondes ''Voyager'' respecte al Sol al maig de 2005 Model 3D interactiu de la ''Voyager'' El Programa Voyager fou una sèrie de dues sondes interplanetàries no tripulades de la NASA amb l'objectiu d'investigar Júpiter i Saturn.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Programa Voyager · Veure més »
Punt d'ebullició
El punt d'ebullició o la temperatura d'ebullició d'una substància és la temperatura a la que les fases líquida i gasosa es troben en equilibri, és a dir, quan la pressió de vapor del líquid s'iguala a la pressió externa.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Punt d'ebullició · Veure més »
Radiació tèrmica
Aquest diagrama mostra com la quantitat radiada de longitud d'ona màxima i total, varia amb la temperatura. Tot i que aquest gràfic mostra unes temperatures relativament altes, aquesta relació és vàlida per qualsevol temperatura fins al zero absolut. La llum visible se situa entre 380-750 nm. Metall calent d'un ferrer. La brillantor de color taronja-groc és la part visible de la radiació tèrmica emesa per l'alta temperatura. Tota la resta de raigs emesos amb la radiació tèrmica, són menys brillants i de longituds d'ona que l'ull humà no pot veure. Una càmera d'infraroigs mostraria aquesta radiació (vegeu termografia). La radiació tèrmica o radiació calorífica és l'energia en forma de calor emesa per un cos a l'aire o un medi gasós en general per raó de la diferència entre la seva temperatura i la de l'aire.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Radiació tèrmica · Veure més »
Radioactivitat
Símbol internacional del perill de radioactivitat La radioactivitat (anomenada també desintegració nuclear o desintegració radioactiva) és un procés físic pel qual certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, anomenats radionúclids, es transformen espontàniament en núclids diferents perdent energia en forma de raigs de partícules, de vegades acompanyats de raigs d'ones electromagnètiques, per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables i de menor massa, ja que al procés perden part d'ella per desintegració.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Radioactivitat · Veure més »
Satèl·lits de Júpiter
Júpiter i els seus quatre satèl·lits més grans (les distàncies i mides no estan a escala). Es coneixen 79 satèl·lits de Júpiter.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Satèl·lits de Júpiter · Veure més »
Satèl·lits galileans
Cal·listo Comparació dels satèl·lits del sistema solar. Els satèl·lits galileans són els de la quarta columna Els satèl·lits galileans són els quatre satèl·lits de Júpiter descoberts per Galileo Galilei.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Satèl·lits galileans · Veure més »
Saturn (planeta)
Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Saturn (planeta) · Veure més »
Science
Science ('Ciència') és la revista de l'Associació Americana per a l'Avenç de la Ciència (American Association for the Advancement of Science, AAAS), la major societat científica del món.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Science · Veure més »
Servei Geològic dels Estats Units
El Servei Geològic dels Estats Units (United States Geological Survey, USGS) és una agència científica governamental dels Estats Units creada el 3 de març de 1879.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Servei Geològic dels Estats Units · Veure més »
Silicat
Un silicat és un compost químic que conté un silici en forma d'anió.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Silicat · Veure més »
Sill
En geologia, un sill, dic capa o filó capa (en suec, syll) és una massa tabular de constituïda per roques ígnies, disposat horitzontalment, que ha estat generat per una intrusió lateral entre dues capes de roca sedimentària, capes de lava volcànica o tova volcànica, o fins i tot al llarg de la foliació de roques metamòrfiques.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Sill · Veure més »
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Sistema solar · Veure més »
Sodi
El sodi és l'element químic de símbol Na i nombre atòmic 11.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Sodi · Veure més »
Sofre
El sofre és un element químic de nombre atòmic 16 i símbol S, i també és un mineral.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Sofre · Veure més »
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Sol · Veure més »
Tectònica de plaques
Esquema general de diferents tipus de vulcanisme associat al moviment de les plaques tectòniques 1-Astenosfera; 2-Litosfera; 3-Punt calent; 4-Escorça oceànica; 5-Placa de subducció; 6-Escorça continental; 7-Rift continental; 8-Marges de les plaques convergents; 9-Marges de les plaques divergents; 10-Falla transformant; 11-Volcà d'escut; 12-Dorsal oceànica; 13-Fossa marina; 14-Estratovolcà; 15-Arc insular; 16-Litosfera; 17-Astenosfera; 18-Fossa La tectònica de plaques (del grec τεκτονικός, tektonikós, que significa 'relacionat amb la construcció') és una teoria geològica que explica la forma en què s'ha format la litosfera, és a dir, la part superior més freda i rígida de la Terra.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Tectònica de plaques · Veure més »
Tefra
'''Tefra''': cendra, lapil·li i bombes al volcà Capelinhos de l'illa de Faial, a les Açores La tefra (del grec τέφρα, 'cendres') és el material expulsat a través de la columna eruptiva arran d'una erupció volcànica.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Tefra · Veure més »
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Temperatura · Veure més »
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Terra · Veure més »
Transmissió tèrmica
Una barra al roig viu transfereix calor a l'ambient principalment per radiació tèrmica i en menor mesura per convecció, car la transferència per radiació és \scriptstyle \propto T^4 i la convecció \scriptstyle \propto T. En física, la transmissió tèrmica és el pas d'energia tèrmica des d'un cos de major temperatura a un altre de menor temperatura.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Transmissió tèrmica · Veure més »
Tritó (satèl·lit)
Tritó és el satèl·lit natural més gros del planeta Neptú, així com el primer satèl·lit neptúnic a ser descobert.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Tritó (satèl·lit) · Veure més »
Tub de lava
Tub de lava acondicionat per al turisme a Hawaii Els tubs de lava o tubs volcànics són túnels formats en l'interior de colades de lava mentre aquesta flueix.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Tub de lava · Veure més »
Ultraviolat
L'ultraviolat, radiació ultraviolada o llum ultraviolada (UV) és la radiació electromagnètica amb una longitud d'ona menor que la de la llum visible i major que la dels raigs X. La seva longitud d'ona fa aproximadament de 400 a 15 nanòmetres i presenta energies d'entre 3 i 124 eV.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Ultraviolat · Veure més »
Unió Astronòmica Internacional
En verd, els països membres. La Unió Astronòmica Internacional (International Astronomical Union, en anglès, o Union Astronomique Internationale en francès) està formada per 9.040 membres individuals i 63 membres nacionals en tot el món.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Unió Astronòmica Internacional · Veure més »
Velocitat d'escapament
Fig. 1. Anàlisi de la velocitat d'escapament d'Isaac Newton. En augmentar la velocitat de la bala de canó, aquesta orbita cada cop més amunt fins que aconsegueix escapar de la gravetat terrestre (projectil E) La velocitat d'escapament o velocitat d'alliberament és la velocitat mínima necessària per a que un cos sense propulsió pugui escapar de l'atracció del camp gravitatori generat per un objecte qualsevol, en lloc de caure-hi a sobre una altra vegada o entrar en òrbita a una alçada concreta sobre la seva superfície, suposant convencionalment que aquest objecte no es veu afectat per cap altra força externa a part de la gravetat.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Velocitat d'escapament · Veure més »
Viscositat
La viscositat d'un fluid representa la resistència que presenta aquest a fluir.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Viscositat · Veure més »
Volcà
Tall transversal d'un estratovolcà Un volcà és una estructura geològica per la qual emergeix magma de l'interior del nucli d'un planeta que en sortir a l'exterior es converteix en lava, roca fosa, a causa de la pèrdua de gasos.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Volcà · Veure més »
Volcà escut
Skjaldbreiður, epònim de volcà escut Un volcà escut o volcà en escut és un tipus de volcà construït gairebé íntegrament per fluxos de lava fluida.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Volcà escut · Veure més »
Voyager 1
Model 3D interactiu de la ''Voyager'' La Voyager 1 és una sonda espacial no tripulada de la NASA, llançada el 5 de setembre de 1977 a fi d'explorar el sistema solar exterior, especialment els planetes Júpiter i Saturn i els seus respectius sistemes de satèl·lits.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Voyager 1 · Veure més »
Watt
El watt o vat (símbol: W) és la unitat de potència del Sistema Internacional, és la quantitat d'energia en joules que és convertida, utilitzada o bé dissipada en un segon.
Nou!!: Vulcanisme a Io і Watt · Veure més »
1783
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Vulcanisme a Io і 1783 · Veure més »
1978
1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).
Nou!!: Vulcanisme a Io і 1978 · Veure més »
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Nou!!: Vulcanisme a Io і 1979 · Veure més »
20 de febrer
El 20 de febrer és el cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Vulcanisme a Io і 20 de febrer · Veure més »
5 de març
El 5 de març és el seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vulcanisme a Io і 5 de març · Veure més »
8 de març
El 8 de març és el seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vulcanisme a Io і 8 de març · Veure més »
Redirigeix aquí:
Volcans a Io, Vulcanisme a Ió.
