Accés més ràpid que el navegador!
141 les relacions: Abbas I el Gran, Adel Xa Afxar, Afxar, Ahmadilis, Al-Muktafí (abbàssida), Al-Muqaddassí, Ala al-Din Karba, Alep, Alexandre el Gran, Ali Mardan Khan, Alp Arslan, Aq Qoyunlu, Arameu, Araxes, Ardabil, Armènia, Artsruní, Úmar ibn al-Khattab, Assíria, Atabeg, Azad Khan Afgan, Şemdinli, Azerbaidjan, Azerbaidjan Iranià, Azerbaidjan Occidental, Àzeri, Bagdad, Bakhtiyaris, Baquba, Bradost, Buwàyhides, Caucas, Cobànides, Derbent, Dinastia jalayírida, Dinastia Qajar, Dinastia Zand, Diyarbakır, Dvin, Emir, Enciclopèdia de l'Islam, Evliya Çelebi, Gilan, Gogtn, Gran Khorasan, Hamadan, Hamdànides, Il-kanat, Ildegízida, Imperi Aquemènida, ..., Imperi Mede, Imperi Safàvida, Imperi Seljúcida, Irakli II, Iran, Iraq, Isfahan, Ismaïlisme, Jalal-ad-Din Mangubertí, Juaix, Kanat de Bakú, Kanat de Maku, Karim Khan Zand, Kazerun, Kermanxah, Kharigisme, Khoy, Khwarizm, Kizil Arslan Uthman, Kurdistan, Kurds hakkaris, Llac Urmia, Mahabad, Maku, Manna, Mar Càspia, Maragha, Marand, Massud ibn Muhàmmad, Mossul, Mudhàffar-ad-Din Uzbeg, Mugan, Muhammad Hasan Khan, Murat IV, Musafírides, Naxçıvan, Nàdir-Xah Afxar, Nusrat al-Din Abu Bakr, Oghuz, Ostikan, Pahlevi, Persa, Piranxahr, Primera Guerra Balcànica, Primera Guerra Mundial, Qara Qoyunlu, Raixt, Rawwàdides, Rayy, Reza I de l'Iran, Rukn-ad-Dawla, Saladí, Salmas, Samànides, Sarab, Sayf-ad-Dawla (hamdànida), Simko, Sultaniyya, Tabriz, Tahmasp I, Tamerlà, Tarom, Tawuk, Teheran, Toghril Beg I, Toghrul III, Turquia, Tus, Ushnu, Van, Vaspurakan, Xahrizur, Xiraz, Zagros, Zanjan, Zarehavan, 1 d'agost, 1 d'octubre, 1054, 1058, 1071, 1655, 1736, 1748, 1754, 1918, 1979, 22 de febrer, 25 de febrer, 29 de novembre, 8 de desembre. Ampliar l'índex (91 més) »
Abbas I el Gran
Abbas I de Pèrsia, també conegut com a Abbas I el Gran (27 de gener de 1571-19 de gener de 1629) fou xa de la dinastia safàvida de Pèrsia, fill i successor de Muhammad Khudabanda el 1588.
Nou!!: Urmia і Abbas I el Gran · Veure més »
Adel Xa Afxar
Adil-Xah Afxar (mort 1749) fou el títol reial dAli Quli-Khan (1747-1748), nebot i successor de Nàdir-Xah.
Nou!!: Urmia і Adel Xa Afxar · Veure més »
Afxar
Afxar (o Awshar) (en turc Afşar) són una tribu turquesa dels oghuz (ghuzz), que van emigrar des de la Transoxiana junt a les altres tribus de l'Àsia Central cap a Pèrsia al.
Nou!!: Urmia і Afxar · Veure més »
Ahmadilis
Els ahmadilís foren una dinastia d'emirs o atabegs de Maragha a l'Azerbaidjan.
Nou!!: Urmia і Ahmadilis · Veure més »
Al-Muktafí (abbàssida)
Abu-Muhàmmad Alí ibn Àhmad al-Muktafí bi-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Muktafí (878-908), fou califa abbàssida de Bagdad (902-908).
Nou!!: Urmia і Al-Muktafí (abbàssida) · Veure més »
Al-Muqaddassí
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Àhmad ibn Abi-Bkar Xams-ad-Din al-Muqaddassí o al-Maqdissí, més conegut simplement com al-Muqaddassí o al-Maqdissí (Jerusalem, 945 o 946 - el Caire, 990), fou un viatger i geògraf àrab.
Nou!!: Urmia і Al-Muqaddassí · Veure més »
Ala al-Din Karba
Ala al-Din Karba (o Karpa) Arslan fou atabeg ahmadílida de Maragha.
Nou!!: Urmia і Ala al-Din Karba · Veure més »
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Nou!!: Urmia і Alep · Veure més »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: Urmia і Alexandre el Gran · Veure més »
Ali Mardan Khan
Ali Mardan Khan (+ 1753) fou cap dels bakhtiyaris de Pèrsia.
Nou!!: Urmia і Ali Mardan Khan · Veure més »
Alp Arslan
Bocaccio. Alp Arslan Adud al-Dawla Abu Shudja Muhammad ben Dawud Çagribeg (1029/1030-1073) fou el segon sultà seljúcida (1063-1073) fill de Çağrı Beg Dawud.
Nou!!: Urmia і Alp Arslan · Veure més »
Aq Qoyunlu
Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.
Nou!!: Urmia і Aq Qoyunlu · Veure més »
Arameu
Larameu és una llengua semítica parlada al Pròxim Orient actualment per unes 500.000 persones en els seus diferents dialectes, sobretot entre els assiris i els caldeus, i en greu perill d'extinció. És important perquè va arribar a ser la llengua de comunicació més important de la regió i l'idioma de Jesús (i d'alguns escrits de la Bíblia). Originàriament contenia un alfabet particular, després es va escriure usant el sistema fenici i l'hebreu (tots aquests, fonètics). Un dels documents més importants per a estudiar-lo són els controvertits Manuscrits de la mar Morta o Rotlles de Qumran.
Nou!!: Urmia і Arameu · Veure més »
Araxes
Araxes (llatinització del nom en armeni i rus, conegut també com a Aras, Araks, Arax, Araxi, Araz o Yeraskh; en armeni Արաքս; en farsi ارس; en turc Aras; en àzeri Araz; en kurd Aras o Araz; en rus Аракс) és un riu de la regió del Caucas, que fa frontera entre Turquia, l'Iran, l'Azerbaidjan i Armènia.
Nou!!: Urmia і Araxes · Veure més »
Ardabil
Ardabil (persa i àzeri: اردبیل, Ardebil; turc, Erdebil; antic persa: Artavil que vol dir "Lloc Sagrat"; armeni Artavet i Artavel) és una ciutat de l'Iran, capital de la província d'Ardabil.
Nou!!: Urmia і Ardabil · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Urmia і Armènia · Veure més »
Artsruní
Els Artsruní van ser una família noble (nakharark) d'Armènia que va governar diversos territoris, i principalment des del el Vaspurakan, territori on van portar el títol de reis entre l'any 908 i el 1021.
Nou!!: Urmia і Artsruní · Veure més »
Úmar ibn al-Khattab
Úmar ibn al-Khattab, també anomenat Úmar I o Úmar el Gran (la Meca, vers el 581 - Medina, 4 de novembre de 644), va ser entre els anys 634 a 644 el segon califa de l'islam, successor d'Abu-Bakr as-Siddiq, i primer califa a dur el títol damir al-muminín (‘príncep dels creients’).
Nou!!: Urmia і Úmar ibn al-Khattab · Veure més »
Assíria
Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.
Nou!!: Urmia і Assíria · Veure més »
Atabeg
Atabeg fou un títol d'alt dignatari sota els seljúcides.
Nou!!: Urmia і Atabeg · Veure més »
Azad Khan Afgan
fou governant de part de Pèrsia en lluita amb altres generals i pretedents al tron, a la mort de Nadir Shah (1747).
Nou!!: Urmia і Azad Khan Afgan · Veure més »
Şemdinli
Districtes Şemdinli (Siríac: ܫܲܡ̱ܣܕܝܼܢ Shemsdin; kurd: Şemdinan o Shamdinan; antiga Nawshar en transcripció moderna Nevşehir) és una població i un districte muntanyós a la província de Hakkâri a Turquia.
Nou!!: Urmia і Şemdinli · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Urmia і Azerbaidjan · Veure més »
Azerbaidjan Iranià
L'Azerbaidjan iranià és el territori nacional dels àzeris sota sobirania de l'Iran.
Nou!!: Urmia і Azerbaidjan Iranià · Veure més »
Azerbaidjan Occidental
La província de l'Azerbaidjan Occidental (استان آذربایجان غربی, Ostān-e Āzarbāijān-e Gharbī;:غربی آذربایجان اوستانی, "Qərbi Azərbaycan Ostanı"; پارێزگای ئازەربایجانی ڕۆژاوا) és una de les 31 províncies de l'Iran.
Nou!!: Urmia і Azerbaidjan Occidental · Veure més »
Àzeri
Làzeri o azerbaidjanès o azerbaidjanés és una llengua turquesa parlada per uns 9.000.000 de persones a l'estat de l'Azerbaidjan, incloent-n'hi 414.900 a la República Autònoma de Nakhtxivan (Azerbaidjan) i altres 20.000.000 aproximadament als estats veïns (sobretot a l'Iran, al territori d'Azerbaijan meridional).
Nou!!: Urmia і Àzeri · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Urmia і Bagdad · Veure més »
Bakhtiyaris
Els bakhtiyaris (també bakhtiaris) són un conglomerat d'ètnies emigrades al des de Síria cap a Iran, coneguts fins al com a grans lurs.
Nou!!: Urmia і Bakhtiyaris · Veure més »
Baquba
Baquba és una ciutat de l'Iraq capital de la província de Diyala i d'un districte amb el seu mateix nom dins d'aquesta província; està situada a uns 60 km al nord-est de Bagdad a la vora del riu Diyala.
Nou!!: Urmia і Baquba · Veure més »
Bradost
El principat de Bradost fou un estat tribal autònom kurd governat per una família originada en els gurans (guran o gurani) o en algun descendent de la dinastia hasanwàyhida.
Nou!!: Urmia і Bradost · Veure més »
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Nou!!: Urmia і Buwàyhides · Veure més »
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Nou!!: Urmia і Caucas · Veure més »
Cobànides
Mapa Cobànides o Cubànides (Čubànides o Čobànides, Cupànides o Copànides, Cupanites o Cubanites, persa سلسله امرای چوپانی Amir Chupani) fou una dinastia d'amirs mongols.
Nou!!: Urmia і Cobànides · Veure més »
Derbent
Derbent (en rus: Дербент; en lesguià: Дербент; en àzeri: Dərbənd; en àvar: Дербенд; en persa: دربند) és una ciutat del Daguestan (república constituent de Rússia), prop de la frontera amb l'Azerbaidjan, i a la vora del riu Rubas.
Nou!!: Urmia і Derbent · Veure més »
Dinastia jalayírida
La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).
Nou!!: Urmia і Dinastia jalayírida · Veure més »
Dinastia Qajar
La dinastia Qajar de Pèrsia fou una nissaga tribal turca que va governar Pèrsia del 1794 al 1925.
Nou!!: Urmia і Dinastia Qajar · Veure més »
Dinastia Zand
La dinastia Zand fou una nissaga que va regnar sobre Pèrsia de 1750 a 1794.
Nou!!: Urmia і Dinastia Zand · Veure més »
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Nou!!: Urmia і Diyarbakır · Veure més »
Dvin
Dvin fou una ciutat d'Armènia, de la qual fou capital des de vers el 332 fins al tomb de l'any 700.
Nou!!: Urmia і Dvin · Veure més »
Emir
Un emir és un cap militar, governador o príncep d'un país islàmic.
Nou!!: Urmia і Emir · Veure més »
Enciclopèdia de l'Islam
LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.
Nou!!: Urmia і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »
Evliya Çelebi
Evliya Çelebi (Ewliya Čelebi en ortografia antiga), també citat com Evilya Celebi o Ewliya Celebi (اوليا چلبي) (Istanbul, 25 de març de 1611 – Istanbul o el Caire, 1684) fou un viatger i geògraf turc otomà, fill de l'orfebre de palau Derviş Mehmed Zilli.
Nou!!: Urmia і Evliya Çelebi · Veure més »
Gilan
Gilan és una regió i una de les 31 províncies de l'Iran, es troba al nord-oest del país, a la costa de la mar Càspia.
Nou!!: Urmia і Gilan · Veure més »
Gogtn
Gogtn (o Golten o Goghtn), en llatí Colthene (Coltene) fou una regió governada generalment per prínceps (nakharark) armenis i després un emirat musulmà armeni.
Nou!!: Urmia і Gogtn · Veure més »
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Nou!!: Urmia і Gran Khorasan · Veure més »
Hamadan
Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.
Nou!!: Urmia і Hamadan · Veure més »
Hamdànides
Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en sing.) o Banu Hamdan foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.
Nou!!: Urmia і Hamdànides · Veure més »
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Nou!!: Urmia і Il-kanat · Veure més »
Ildegízida
La dinastia Ildegízida o dels atabegs ildegízides de l'Azerbaidjan fou una família d'origen esclau que va governar el territori de l'Azerbaidjan i Arran des de 1135/1136 al 1225.
Nou!!: Urmia і Ildegízida · Veure més »
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Nou!!: Urmia і Imperi Aquemènida · Veure més »
Imperi Mede
L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.
Nou!!: Urmia і Imperi Mede · Veure més »
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Nou!!: Urmia і Imperi Safàvida · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Urmia і Imperi Seljúcida · Veure més »
Irakli II
Irakli II (Telavi, 7 d'octubre de 1721- Telavi, 12 de gener del 1798) fou rei de Kartli del 1762 al 1798 i de Kakhètia del 1744 al 1798.
Nou!!: Urmia і Irakli II · Veure més »
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Urmia і Iran · Veure més »
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Nou!!: Urmia і Iraq · Veure més »
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Nou!!: Urmia і Isfahan · Veure més »
Ismaïlisme
Lismaïlisme (esmāʿiliyān) és un dels corrents de l'islam xiïta.
Nou!!: Urmia і Ismaïlisme · Veure més »
Jalal-ad-Din Mangubertí
Jalal-ad-Din Manguberti, Mangubirti, Mangüberti, Mankubirti o Minguburnu o Jalal-ad-Din Khwarizm-Xah (en farsi: جلال الدین منکبرنی) fou xa del Khwarizm, fill de Muhammad de Khwarizm i darrer sobirà de la Dinastia Anuixtigínida.
Nou!!: Urmia і Jalal-ad-Din Mangubertí · Veure més »
Juaix
Juaix o Djuaixrot (també Juaix o Juasrot) fou un districte del nord-est de Vaspurakan.
Nou!!: Urmia і Juaix · Veure més »
Kanat de Bakú
Buncugh del kanat de Bakú, preservat al Museu d'Història Nacional d'Azerbaidjan El Kanat de Bakú (en, Khānāt-e Baku) fou un principat autònom musulmà sota sobirania persa, que va existir entre 1747 i 1806 al voltant de la ciutat de Bakú.
Nou!!: Urmia і Kanat de Bakú · Veure més »
Kanat de Maku
El Kanat de Maku fou un estat que va existir al nord del modern Azerbaidjan persa del 1747 al 1923.
Nou!!: Urmia і Kanat de Maku · Veure més »
Karim Khan Zand
Muhammad Karim, conegut com a Karim Khan Zand, (? - Xiraz, 2 de març de 1779) fou sobirà (no pas xa) de Pèrsia, de la dinastia dels Zand.
Nou!!: Urmia і Karim Khan Zand · Veure més »
Kazerun
Kazerun, Kazarun o Kazirun és una ciutat de Fars a l'Iran entre Xiraz i Bushehr.
Nou!!: Urmia і Kazerun · Veure més »
Kermanxah
Kermanxah és una ciutat de l'Iran, capital de la província de Kermanxah, a l'oest del país, i del comtat de Kermanxah.
Nou!!: Urmia і Kermanxah · Veure més »
Kharigisme
El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.
Nou!!: Urmia і Kharigisme · Veure més »
Khoy
Darvazeh Sangi (Porta Rocosa) al Bazar de Khoy Khoy (persa: خوی, àzeri: خوی; derivat del kurd khoi que vol dir "sal") (apareix també com a Khoi o Khoï, Khuy i Khvoy) és una ciutat de lustan o província de l'Azerbaidjan Occidental, a l'Iran, al nord de la capital provincial Urmia.
Nou!!: Urmia і Khoy · Veure més »
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Nou!!: Urmia і Khwarizm · Veure més »
Kizil Arslan Uthman
Kizil Arslan Utham Muzaffar al-Din fou atabeg ildegízida de l'Azerbaidjan (1186-1191), fill d'Ildegiz i successor del seu germà gran Muhammad Pahlawan.
Nou!!: Urmia і Kizil Arslan Uthman · Veure més »
Kurdistan
El Kurdistan és una extensa regió històrica i cultural de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Urmia і Kurdistan · Veure més »
Kurds hakkaris
Els kurds hakkari són una tribu kurda que des de molt antigament habita les comarques de muntanya al sud i est del llac Van, coneguda pels àrabs com a hakkariyya pel nom del poble, que també va donar nom al vilayat o Província de Hakkâri i de la seva capital Çölemerik, a Turquia.
Nou!!: Urmia і Kurds hakkaris · Veure més »
Llac Urmia
Vídeo que mostra el procés de dessecació del llac Urmia entre 1984 i 2014. El llac Urmia (en farsi دریاچهٔ ارومیه) és un llac salat de l'Azerbaidjan iranià, al nord-oest de l'Iran, situat al costat est de la ciutat d'Urmia.
Nou!!: Urmia і Llac Urmia · Veure més »
Mahabad
La plaça Chuwarchira, on es va proclamar la república kurda el 1946. Mahabad (1959) Mahabad (kurd: مەھاباد, persa: مهاباد) és una ciutat de l'Iran al nord-oest del país, capital d'un comtat de la província de l'Azerbaidjan Occidental.
Nou!!: Urmia і Mahabad · Veure més »
Maku
Maku - ماکو - és una ciutat muntanyosa del nord-oest de la província de l'Azerbaidjan Occidental a l'Iran.
Nou!!: Urmia і Maku · Veure més »
Manna
Manna (també Mannea, accadi Mannai, hebreu Minni) fou un regne que va existir dels segles X a VII aC, vassall d'Urartu i d'Assíria, situat al sud de la ciutat i del llac d'Urmia (país d'Utxnu (Ushnu), Maiyandab i Sakkis) o sigui a l'entorn de la moderna Mahabad.
Nou!!: Urmia і Manna · Veure més »
Mar Càspia
La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.
Nou!!: Urmia і Mar Càspia · Veure més »
Maragha
Mesquita Maragha o Maragheh és una ciutat del nord de l'Iran a la riba del riu Sufi Čay o Safi Čay i propera al riu Murdi Čay, de majoria àzeri i part de la província de l'Azerbaidjan oriental.
Nou!!: Urmia і Maragha · Veure més »
Marand
Marand és una ciutat de l'Azerbaidjan Meridional a la província de l'Azerbaijan Oriental, Iran, a 60 km al nord-oest de Tabriz.
Nou!!: Urmia і Marand · Veure més »
Massud ibn Muhàmmad
Abu-l-Fat·h Massud Ghiyath-ad-Dunya wa-d-Din ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, més conegut senzillament com a Massud ibn Muhàmmad (? - 13 de setembre de 1152) fou un sultà seljúcida que va regnar a Pèrsia occidental i l'Iraq del 1134 al 1152.
Nou!!: Urmia і Massud ibn Muhàmmad · Veure més »
Mossul
Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.
Nou!!: Urmia і Mossul · Veure més »
Mudhàffar-ad-Din Uzbeg
Mudhàffar-ad-Din Uzbeg fou atabeg ildegízida de l'Azerbaidjan (1210-1225), fill de Muhàmmad Pahlawan i successor del seu germà Nusrat al-Din Abu Bakr.
Nou!!: Urmia і Mudhàffar-ad-Din Uzbeg · Veure més »
Mugan
Mugan, Mughan, Mughan o Mukan o país Talix, Talish o Talyx és una regió de l'Azerbaidjan, que forma la seva part més meridional.
Nou!!: Urmia і Mugan · Veure més »
Muhammad Hasan Khan
Muhammad Hasan Khan fou un kan dels qadjars, fill de Fath Ali Khan.
Nou!!: Urmia і Muhammad Hasan Khan · Veure més »
Murat IV
Murat IV (16 de juny de 1612 – 9 de febrer de 1640) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1623 fins a la seva mort disset anys després.
Nou!!: Urmia і Murat IV · Veure més »
Musafírides
Els mussafírides o dinastia dels Banu Mussàfir, també anomenats sal·làrides o dinastia dels Banu Sal·lar, kangàrides o encara dinastia dels Banu l-Marzuban, foren una dinastia musulmana que va governar a Tarom, Samiran, Daylam, Gilan i, posteriorment, l'Azerbaidjan Iranià, Arran, i alguns districtes de l'Armènia oriental a la segona meitat del.
Nou!!: Urmia і Musafírides · Veure més »
Naxçıvan
Mausoleu Naxçıvan -pronunciat Nakhtxivan, de vegades anomenada Nachitschewan, Nakhchyvan, Nakhicevan, Nakhichevan’ o Nakhjavan- és una ciutat de l'Azerbaidjan, capital de la República Autònoma de Nakhtxivan.
Nou!!: Urmia і Naxçıvan · Veure més »
Nàdir-Xah Afxar
fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.
Nou!!: Urmia і Nàdir-Xah Afxar · Veure més »
Nusrat al-Din Abu Bakr
Nusrat al-Din Abu Bakr ibn Muhammad Pahlawan fou atabeg ildegízida de l'Azerbaidjan (1191-1210) amb el títol de Djahan Pahlawan i els de Sultan al-Muazzam (o al-Azam) i Shahanshah al-Muazzam (o al-Azam).
Nou!!: Urmia і Nusrat al-Din Abu Bakr · Veure més »
Oghuz
Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.
Nou!!: Urmia і Oghuz · Veure més »
Ostikan
Ostikan era el nom que els armenis donaven als governadors de les primeres províncies de l'antiga Armènia establerts pels àrabs.
Nou!!: Urmia і Ostikan · Veure més »
Pahlevi
Dinastia Pahlevi o Pahlavi (arabitzat Pahlawī) fou el nom adoptat per la nissaga persa fundada el 1925 per Rida Shah (1925-1941) i continuada per Muhammad Rida Shah (Mohammad Reza Pahlevi, 1945-1979).
Nou!!: Urmia і Pahlevi · Veure més »
Persa
El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.
Nou!!: Urmia і Persa · Veure més »
Piranxahr
Piranxahr (en persa پیرانشهر, del kurd پیرانشار, Pîranşar, literalment 'la ciutat dels Piran'; en àzeri Piranshehir) és una ciutat kurda de la província de l'Azerbaidjan Occidental, al nord-oest de l'Iran, prop de la frontera amb l'Iraq.
Nou!!: Urmia і Piranxahr · Veure més »
Primera Guerra Balcànica
La Primera Guerra Balcànica va ser un conflicte armat entre l'Imperi Otomà i els països que conformaven la Lliga Balcànica (Grècia, Sèrbia, Montenegro i Bulgària).
Nou!!: Urmia і Primera Guerra Balcànica · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Urmia і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Nou!!: Urmia і Qara Qoyunlu · Veure més »
Raixt
Indrets de Rasht Raixt (en gilaki: Rèsht), també transliterat com a Resht o Recht, és una ciutat i municipi de l'Iran, capital de la província de Gilan i del comtat de Rasht, i la ciutat més gran de la costa de la mar Càspia situada la vora del Safid Rud.
Nou!!: Urmia і Raixt · Veure més »
Rawwàdides
miniatura La dinastia rawwàdida o dels rawwàdides, també coneguda per Banu Rawwad o Banu Rawad, nom original tot i que més tard a les fonts apareixen com a rawàdides o rawàdida es va originar de tribus àrabs azdites que es van establir a Tabriz i a Maragha i es van barrejar amb elements kurds.
Nou!!: Urmia і Rawwàdides · Veure més »
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Nou!!: Urmia і Rayy · Veure més »
Reza I de l'Iran
Reza I de l'Iran (Sevah Kuh, Mazanderan, 16 de març de 1878 - Johannesburg, 26 de juliol de 1944) va regnar com a xa de l'Iran des de 1925 fins a 1941.
Nou!!: Urmia і Reza I de l'Iran · Veure més »
Rukn-ad-Dawla
Abu-Alí al-Hàssan ibn Buya o Buwayh, conegut com a Rukn-ad-Dawla (+ setembre del 976), fou el primer sobirà búyida o buwàyhida del centre i nord de Pèrsia (vers 935-976).
Nou!!: Urmia і Rukn-ad-Dawla · Veure més »
Saladí
Saladí (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), va ser un militar kurd,L'historiador medieval Ibn al-Athir recull un passatge d'un altre comandant: «…vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs», cf.
Nou!!: Urmia і Saladí · Veure més »
Salmas
Salmas Shahpur/Shabur, Dīlman, Dīlmagān, Salmās o Salamas (àzeri meridional) és una ciutat de l'Iran a la província de l'Azerbaidjan Occidental.
Nou!!: Urmia і Salmas · Veure més »
Samànides
X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).
Nou!!: Urmia і Samànides · Veure més »
Sarab
Sarab (en, romanitzat com Sarāb) és una ciutat capital del comtat de Sarab, província d'Azerbaidjan Oriental, Iran.
Nou!!: Urmia і Sarab · Veure més »
Sayf-ad-Dawla (hamdànida)
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-l-Hayjà ibn Hamdan ibn al-Hàrith Sayf-ad-Dawla at-Taghlibí, més conegut simplement pel seu làqab com Sayf-ad-Dawla (22 de juny de 916 - 9 de febrer de 967) fou el primer emir hamdànida d'Alep (945-967).
Nou!!: Urmia і Sayf-ad-Dawla (hamdànida) · Veure més »
Simko
Simko (centre) Simko Shikak també Ismail Agha Shikak, (conegut a l'Iran com Simitquh, una deformació d'Ismail Agha que després va donar el nom kurd "Simqoh" o "Simko") fou un prominent senyor de la guerra i cabdill de la poderosa confederació tribal kurda dels shakaks.
Nou!!: Urmia і Simko · Veure més »
Sultaniyya
Sultaniyya o Soltaniyeh (persa: سلطانيه, romanitzat com Solţānīyeh, Solţāneyyeh, Sultaniye, Sultaniya, Sultānīyeh i altres variacions; coneguda també com a Saīdīyeh) és una ciutat de l'Iran capital del districte de Soltaniyeh del comtat d'Abhar a la província de Zanjan.
Nou!!: Urmia і Sultaniyya · Veure més »
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Nou!!: Urmia і Tabriz · Veure més »
Tahmasp I
Tahmasp I (22 de febrer de 1514-14 de maig de 1576) va ser un xa de Pèrsia de la dinastia safàvida.
Nou!!: Urmia і Tahmasp I · Veure més »
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Nou!!: Urmia і Tamerlà · Veure més »
Tarom
Tarom (en persa شهرستان طارم) és un comtat a la província de Zanjan o Zandjan a l'Iran.
Nou!!: Urmia і Tarom · Veure més »
Tawuk
Tawuk o Taük (antiga Dakuka o també Dakur) és una vila del Kurdistan.
Nou!!: Urmia і Tawuk · Veure més »
Teheran
Teheran (en persa تهران / Tehrân) és la capital de l'Iran i una de les ciutats més grans del món.
Nou!!: Urmia і Teheran · Veure més »
Toghril Beg I
Abu Talib Muhammad Toghril Beg ibn Mikail conegut com a Toghril Beg I (vers 990 - 4 de setembre de 1063) fou el primer sultà de la dinastia seljúcida juntament amb el seu germà Çağrı Beg Dawud.
Nou!!: Urmia і Toghril Beg I · Veure més »
Toghrul III
Toghrul III ibn Arslan Xah Rukn al-Dunya wa l-Din (també Tuğrul, Tughrul o Toghril) fou el darrer sultà seljúcida de Pèrsia, fill de Muizz al-Din Arslan Xah ibn Toghrul (II) al que va succeir el 1174.
Nou!!: Urmia і Toghrul III · Veure més »
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Nou!!: Urmia і Turquia · Veure més »
Tus
Tus és una antiga ciutat-regió de l'Iran a la província de Razavi Khorasan.
Nou!!: Urmia і Tus · Veure més »
Ushnu
Ushnu, moderna Oshnavieh (també apareix transcrit el nom com Oshnavīyeh, Ashnooyeh, Oshnovīeh, Oshnovīyeh i Ushnūīyeh, però és més coneguda pel seu nom històric d'Ushnū que donava nom a tota la comarca, també transcrit com Ishnuh i Ushnuya) és una ciutat de l'Iran a la província (ustan) de l'Azerbaidjan Occidental.
Nou!!: Urmia і Ushnu · Veure més »
Van
Llac Van Van és una ciutat de Turquia a la costa est del llac Van, capital de la Província de Van.
Nou!!: Urmia і Van · Veure més »
Vaspurakan
Vaspurakan ('terra de prínceps') fou un dels territoris senyorials d'Armènia abraçant les regions a l'est del llac Van, que més tard va ser elevat a regne quan el regia la família Artsruní, sent el bressol de la civilització armènia.
Nou!!: Urmia і Vaspurakan · Veure més »
Xahrizur
Xahrizur o Xahrazur (antic Sharazor o Sherazor o Sherizor) és un districte del Kurdistan Iraquià a l'oest de les muntanyes Awraman, regat pels afluents del Sirwan (i d'aquest al Diyala i al Tigris).
Nou!!: Urmia і Xahrizur · Veure més »
Xiraz
Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars.
Nou!!: Urmia і Xiraz · Veure més »
Zagros
La serralada del Zagros és una cadena muntanyosa de l'Iran que s'estén de nord a sud amb una lleugera inclinació a l'oest cap al final i que forma la part central de les muntanyes que van des del Caucas fins al sud de l'Iran, ocupant la major part dels actuals Kurdistan iranià i Kurdistan iraquià.
Nou!!: Urmia і Zagros · Veure més »
Zanjan
Zanjan (en persa i àzeri زنجان) és una ciutat i municipi de l'Iran, capital del comtat de Zanjan i de la província de Zanjan al nord-oest de l'estat a 298 km de Teheran i 125 km de la mar Càspia.
Nou!!: Urmia і Zanjan · Veure més »
Zarehavan
Zarehavan foren tres ciutats de l'Armènia Sofene.
Nou!!: Urmia і Zarehavan · Veure més »
1 d'agost
El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Urmia і 1 d'agost · Veure més »
1 d'octubre
L'1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Urmia і 1 d'octubre · Veure més »
1054
Sense descripció.
Nou!!: Urmia і 1054 · Veure més »
1058
Sense descripció.
Nou!!: Urmia і 1058 · Veure més »
1071
Sense descripció.
Nou!!: Urmia і 1071 · Veure més »
1655
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Urmia і 1655 · Veure més »
1736
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Urmia і 1736 · Veure més »
1748
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Urmia і 1748 · Veure més »
1754
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Urmia і 1754 · Veure més »
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Urmia і 1918 · Veure més »
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Nou!!: Urmia і 1979 · Veure més »
22 de febrer
El 22 de febrer és el cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Urmia і 22 de febrer · Veure més »
25 de febrer
El 25 de febrer és el cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Urmia і 25 de febrer · Veure més »
29 de novembre
El 29 de novembre o 29 de santandria és el tres-cents trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Urmia і 29 de novembre · Veure més »
8 de desembre
El 8 de desembre és el tres-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Urmia і 8 de desembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Oroomieh, Orumiye, Orumiyeh, Rezaieh, Urmia (ciutat), Uromieh, Uromiyeh, Vormi, Wurmê.
