71 les relacions: Alemanya, Andreu II d'Hongria, Belarús, Boiar, Buh Occidental, Celtes, Confederació de Polònia i Lituània, Eslaus, Exèrcit Roig, Feudalisme, Galítsia, Germànics, Guerra poloneso-soviètica, Hayyim Nahman Bialik, Horda d'Or, Ióssif Stalin, Imperi Alemany, Imperi Austríac, Imperi Austrohongarès, Imperi Rus, Jitòmir, Jueus, Kan, Kòvel, Krèmenets, Línia Curzon, Lituània, Llatí, Lutsk, Massacre de polonesos a Volínia, Mennonisme, Mil·lenni III aC, Mongols, Mosxena, Polònia, Prípiat, Primera Guerra Mundial, Principat de Galítsia-Volínia, Protoeslau, Província de Jitòmir, Província de Khmelnitski, Província de Rivne, Província de Ternòpil, Província de Volínia, Repartiment de Polònia, Revolució d'Octubre de 1917, Rus de Kíev, Tàtars, Tsar, Txec, ..., Ucraïna, Ucraïnès, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Vassallatge, Voivodat, Volodímir (ciutat), 1206, 1211, 1264, 1340, 1352, 1366, 1569, 1795, 1867, 1916, 1920, 1921, 1935, 1939, 981. Ampliar l'índex (21 més) »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Volínia і Alemanya · Veure més »
Andreu II d'Hongria
Andreu II d'Hongria (c. 1175 - 26 d'octubre de 1235) (en hongarès II. Andras), rei d'Hongria i de Croàcia entre 1205 i 1235 i del Regne de Galítsia i Lodomèria.
Nou!!: Volínia і Andreu II d'Hongria · Veure més »
Belarús
Belarús (belarús: Беларусь, Bielarús), oficialment República de Belarús i anteriorment Bielorússia, és un estat sense litoral de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Volínia і Belarús · Veure més »
Boiar
XVII Boiars russos Boiar (en rus: боя́рин (sing.) i боя́ре (pl.)) és el títol dels nobles terratinents eslaus, que s'empra sobretot en l'àmbit rus, serbi, búlgar i romanès (inclosa Moldàvia).
Nou!!: Volínia і Boiar · Veure més »
Buh Occidental
Mapa dels rius majors d'Ucraïna (en anglès) Mapa del Buh Occidental (en francès) El Buh Occidental dins el sistema fluvial polonès. El Buh Occidental o simplement Buh o Bug (ucraïnès: За́хідний Буг o Буг, Zàkhidnyi Buh o Buh; belarús: Захо́дні Буг, Zakhodni Buh; polonès: Bug) és un riu d'Ucraïna, Belarús i Polònia.
Nou!!: Volínia і Buh Occidental · Veure més »
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Volínia і Celtes · Veure més »
Confederació de Polònia i Lituània
La Confederació de Polònia i Lituània o República de les Dues Nacions, o també Corona de Polònia i Gran Ducat de Lituània, fou una república aristocràtica federal formada per la Corona del Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània establerta el 1569 en virtut de la unió de Lublin.
Nou!!: Volínia і Confederació de Polònia i Lituània · Veure més »
Eslaus
Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.
Nou!!: Volínia і Eslaus · Veure més »
Exèrcit Roig
Exèrcit Roig i RKKA són les formes breus amb què hom designa l'Exèrcit Roig Obrer i Camperol, l'exèrcit organitzat pels bolxevics durant la Guerra Civil Russa el 1918.
Nou!!: Volínia і Exèrcit Roig · Veure més »
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Nou!!: Volínia і Feudalisme · Veure més »
Galítsia
200x200px 241x241px 200x200px Galítsia o Halitxinà / Halytxynà és una regió històrica de l'Europa Central, avui dividida entre Polònia i Ucraïna.
Nou!!: Volínia і Galítsia · Veure més »
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Nou!!: Volínia і Germànics · Veure més »
Guerra poloneso-soviètica
La guerra poloneso-soviètica (febrer de 1919 – març de 1921) va ser un conflicte armat entre la Rússia Soviètica i la Ucraïna Soviètica contra Polònia i la República Popular d'Ucraïna, quatre estats nascuts després de la I Guerra Mundial. La guerra va ser conseqüència de diversos intents expansionistes. Polònia, que havia recuperat la seva independència després del Tractat de Versalles, volia recuperar territoris que havia perdut durant la Partició de Polònia a final del; l'aspiració soviètica era controlar els mateixos territoris, que havien format part de la Rússia Imperial fins a la Gran Guerra. Ambdós estats van reclamar la victòria a la guerra:Els historiadors russos i polonesos tendeixen a assignar la victòria als seus respectius països. Les avaluacions externes varien, la majoria entre assignar com a resultat una victòria de Polònia o bé no són concloents. Lenin en el seu informe secret de la 9a Conferència del Partit Bolxevic, el 20 de setembre de 1920, va qualificar el resultat de la guerra així: "En una paraula, una gegantina derrota sense precedents" (vegeu The Unknown Lenin, ed.
Nou!!: Volínia і Guerra poloneso-soviètica · Veure més »
Hayyim Nahman Bialik
Segell israelià de 1959, dedicat a Biálik en complir-se els 25 anys de la seva defunció Hayyim Nahman Bialik (també escrit de vegades Chaim N. Bialik, (en hebreu: חיים נחמן ביאליק) (Radi, Volínia, Ucraïna, 9 de gener de 1873 — Viena, 4 de juliol de 1934) va ser un poeta jueu, considerat un dels més influents de la llengua hebrea i poeta nacional d'Israel.
Nou!!: Volínia і Hayyim Nahman Bialik · Veure més »
Horda d'Or
L'Horda d'Or (Золотая Орда, Zolotaia Orda) va ser un kanat mongol fundat per Batu el 1237.
Nou!!: Volínia і Horda d'Or · Veure més »
Ióssif Stalin
(en georgià იოსებ ბესარიონის ძე ჯუღაშვილი, Iòsseb Bessarionis Dze Djugaixvili; en rus Ио́сиф Виссарио́нович Джугашвили), més conegut pel nom que va adoptar, Ióssif Stalin (Иосиф Сталин) (1878-1953), va ser el primer Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre els anys 1922 i 1953, any de la seva mort.
Nou!!: Volínia і Ióssif Stalin · Veure més »
Imperi Alemany
LImperi Alemany, Deutsches Kaiserreich, es va construir al i va ser la culminació d'un procés d'unificació en un sol estat dels diversos estats alemanys, tret d'Àustria.
Nou!!: Volínia і Imperi Alemany · Veure més »
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Nou!!: Volínia і Imperi Austríac · Veure més »
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès. Segons aquest acord, els dos estats passaven a formar una monarquia dual sota el domini de la dinastia dels Habsburg, que passaven a ser emperadors d'Àustria i reis d'Hongria.
Nou!!: Volínia і Imperi Austrohongarès · Veure més »
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Nou!!: Volínia і Imperi Rus · Veure més »
Jitòmir
Jitòmir, a vegades transcrit com a Jitómir, (en ucraïnès Житомир, en rus Житомир, en polonès Żytomierz) és una ciutat d'Ucraïna, situada a la meitat occidental del país i capital administrativa de l'óblast de Jitòmir.
Nou!!: Volínia і Jitòmir · Veure més »
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Nou!!: Volínia і Jueus · Veure més »
Kan
Kan, en català medieval ca o can, és un títol equivalent a sobirà utilitzat originàriament per les hordes turques i mongòliques i després per algunes autoritats islàmiques.
Nou!!: Volínia і Kan · Veure més »
Kòvel
Kòvel (Kóvel, polonès: Kowel, jiddisch קאָוועל, és una ciutat de la província de Volínia, al nord-oest d'Ucraïna. És el centre administratiu del raion de Kòvel (districte), per bé que la ciutat en si és designada com una ciutat d'importància d'óblast i no forma part del raion. La seva població és de 68.912 (estimació del 2013). Kòvel dona nom a una de les més antigues inscripcions rúniques que es van perdre durant la Segona Guerra Mundial. La punta de llança de Kòvel, descoberta prop de la ciutat en 1858, contenia el text en gòtic.
Nou!!: Volínia і Kòvel · Veure més »
Krèmenets
Krèmenets (en Кременець, de vegades Крем'янець ("Krèmianets"); en Кременец; en polonès Krzemeniec; en ídix: Kremnitz, en llatí Cremenecia) és una vila de l'óblast de Ternòpil, a Ucraïna occidental.
Nou!!: Volínia і Krèmenets · Veure més »
Línia Curzon
La línia Curzon el 1945. La línia Curzon (en polonès Linia Curzona) va ser una proposta de frontera entre Polònia i la Unió Soviètica.
Nou!!: Volínia і Línia Curzon · Veure més »
Lituània
Lituània és un estat d'Europa, i el més al sud dels estats bàltics.
Nou!!: Volínia і Lituània · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Volínia і Llatí · Veure més »
Lutsk
Lutsk (en ucraïnès Луцьк, en rus Луцк, en polonès Łuck) és el centre administratiu de l'óblast de Volínia, a Ucraïna.
Nou!!: Volínia і Lutsk · Veure més »
Massacre de polonesos a Volínia
La Massacre de Polonesos a Volínia (Волинська трагедія - Tragèdia voliniana, polonès "Rzeź wołyńska" - Massacre voliniana) és una neteja ètnica realitzada a Volínia (polonès Wołyń) durant la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Volínia і Massacre de polonesos a Volínia · Veure més »
Mennonisme
Menonites a Mèxic Els mennonites són una branca pacifista i trinitària del moviment cristià anabaptista.
Nou!!: Volínia і Mennonisme · Veure més »
Mil·lenni III aC
El mil·lenni aC va abastar els anys des del 3000 aC fins al 2001 aC.
Nou!!: Volínia і Mil·lenni III aC · Veure més »
Mongols
Distribució actual de les ètnies mongols i màxima expansió del seu Imperi Els mongols (en mongol: Mongol en mongol Mongγol; mongol cirílic: Монгол Mongol) són un grup ètnic originari de la Mongòlia actual, Rússia i la República Popular de la Xina, principalment en el que avui dia és la regió autònoma de Mongòlia interior i les repúbliques Buriàtia, Kalmukia, Tuvà i Yakutia de la Federació Russa.
Nou!!: Volínia і Mongols · Veure més »
Mosxena
Mosxena (Мощена), és un petit poble del districte o raion de Kòvel (Ковельський район), a l'óblast de Volínia, Ucraïna.
Nou!!: Volínia і Mosxena · Veure més »
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Nou!!: Volínia і Polònia · Veure més »
Prípiat
Prípiat (ucraïnès: При́п'ять, transliterat amb el sistema internacional: Pryp”jat’, transliterat al català: Prýpiat o Prýp'iat; en rus: При́пять, transcrit al català: Prípiat) és una ciutat fantasma al nord d'Ucraïna a l'óblast o província de Kíev, a la vora de la frontera amb Belarús i prop de la ciutat fantasma de Txernòbil.
Nou!!: Volínia і Prípiat · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Volínia і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Principat de Galítsia-Volínia
El Principat de Galítsia-Volínia (en antic rus occidental Галицко-Волинскоє Королѣвство, en ucraïnès Галицько-Волинське князівство, en rus Галицко-Волынское княжество, en polonès Ksistwo halicko-woyskie, en llatí Regnum Galiciae et Lodomeriae) conegut també en català com a Galítsia-Volínia o Rus de Hàlitx-Volodýmir pels especialistes de la història russa o ucraïnesa, és un estat que prové de l'esclat al de la Rus de Kíev en diversos principats, entre els quals hi havia Hàlitx i Volodímir, que seran units en un sol estat a finals del.
Nou!!: Volínia і Principat de Galítsia-Volínia · Veure més »
Protoeslau
El protoeslau és l'antic idioma comú de tots els pobles eslaus, derivat al seu torn de l'idioma indoeuropeu.
Nou!!: Volínia і Protoeslau · Veure més »
Província de Jitòmir
La província de Jitòmir (en ucraïnès: Жито́мирська óбласть, transcrit: Jitòmirska óblast; nom informal: Жито́мирщина, transcrit: Jitòmirsxyna o Jitòmirxtxyna) és una óblast (província) d'Ucraïna septentrional.
Nou!!: Volínia і Província de Jitòmir · Veure més »
Província de Khmelnitski
El riu Ploska (en primer pla) a la seva confluència amb el Buh Meridional (segon pla) a la ciutat de Khmelnitski La fortalesa de Kàmianets-Podilski, patrimoni de la humanitat. Castell de Medjíbij en un aiguafort (?) del 1850. La Província de Khmelnitski (Хмельницька область, transcrit: Khmelnitska óblast; nom informal: Хмельниччина, Khmelnítxina) és una óblast (província) d'Ucraïna Occidental que es va crear el 1937.
Nou!!: Volínia і Província de Khmelnitski · Veure més »
Província de Rivne
La província de Rivne (en ucraïnès: Рівненська область, transcrit: Rívnenska óblast, transcrit indicant el signe suau o feble: Rívnens’ka Óblast’; nom informal: Рівненщина, Rívnensxyna o Rívnenxtxyna) és una óblast (província) d'Ucraïna Occidental.
Nou!!: Volínia і Província de Rivne · Veure més »
Província de Ternòpil
Vista panoràmica de la ciutat de Zalísxiki (Залі́щики), al riu Dnister. La Província de Ternòpil o Ternópil (ucraïnès: Терно́пільська óбласть, transcrit: Ternòpillska óblast, transcrit indicant els signes suaus o febles: Ternòpil’s’ka óblast’; transliterat: Ternopil’s’ka oblast’; nom informal: Терно́пільщина, transcrit: Ternòpillsxyna, transliterat: Ternopil’sxyna) és una óblast (província) d'Ucraïna Occidental.
Nou!!: Volínia і Província de Ternòpil · Veure més »
Província de Volínia
El castell de Lutsk, torre-portal La província de Volínia, l'óblast de Volýn o simplement Volýn (ucraïnès: Воли́нська о́бласть o Воли́нь, transcrit: Volynska óblast o Volýn; transliterat amb el sistema científic internacional: Volyns'ka oblast') és una óblast al "racó" nord-oriental d'Ucraïna, fronterer amb Polònia (a l'oest) i Belarús (al nord).
Nou!!: Volínia і Província de Volínia · Veure més »
Repartiment de Polònia
Abans del repartiment, la confederació lituano-polonesa en el seu moment de major expansió (en rosa pàl·lid, els territoris perduts ja el segle XVII). El terme repartiment de Polònia designa el seguit de tres annexions successives del territori de la República de les Dues Nacions (Polònia i Lituània) cap al final del (1772, 1793 i 1795) en benefici de l'Imperi Rus, el regne de Prússia i l'Arxiducat d'Àustria.
Nou!!: Volínia і Repartiment de Polònia · Veure més »
Revolució d'Octubre de 1917
La Revolució d'octubre de 1917, va ser un episodi de la història de Rússia on es va portar a terme una revolució liderada per Lenin i el partit bolxevic, que estava basada en les idees de Karl Marx i que marcà el començament d'una onada de revolucions comunistes al llarg del.
Nou!!: Volínia і Revolució d'Octubre de 1917 · Veure més »
Rus de Kíev
XI La Rus de KíevLes fonts medievals es refereixen a aquest Estat com Rus 'o la Terra de la Rus.
Nou!!: Volínia і Rus de Kíev · Veure més »
Tàtars
Els tàtars són pobles de parla turquesa d'Europa Oriental i Sibèria.
Nou!!: Volínia і Tàtars · Veure més »
Tsar
Per la regió armènia i melikat del Karabakh (Artsakh) vegeu Tsar (Vaikunik) La paraula tsar és un mot rus que deriva de la paraula llatina Caesar (cèsar) i prové de l'Antic eslau "ц︢рь" (normalment escrita amb circumflex, o "цар", "царь"), i que també es translitera com a Czar o Tzar en altres llengües d'alfabet llatí.
Nou!!: Volínia і Tsar · Veure més »
Txec
El txec (čeština en txec), també conegut com a bohemi, és una llengua eslava occidental amb uns dotze milions de parlants nadius.
Nou!!: Volínia і Txec · Veure més »
Ucraïna
Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Volínia і Ucraïna · Veure més »
Ucraïnès
Lucraïnès o ucraïnés és una de les llengües eslaves de la branca oriental, parlat per uns 40 milions de persones.
Nou!!: Volínia і Ucraïnès · Veure més »
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Nou!!: Volínia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »
Vassallatge
El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.
Nou!!: Volínia і Vassallatge · Veure més »
Voivodat
Els voivodats de Polònia segons la reorganització administrativa del 1999 Pomerània Occidental - oficina a Szczecin Un voivodat (en ucraïnès: воєводство, transcrit: voievodstvo; en romanès voievodat; en polonès województwo; en serbi vojvodina (војводина), vojvodstvo (војводство) o vojvodovina (војводовина); en hongarès vajdaság; en lituà vaivadija) és una unitat geogràfica administrava que es remunta a l'edat mitjana, existent històricament a Ucraïna, Romania, Hongria, Polònia, Lituània, Letònia, Rússia i Sèrbia, governada per un voivoda (voivode, wojewoda).
Nou!!: Volínia і Voivodat · Veure més »
Volodímir (ciutat)
Volodímir (Володимир, polonès Włodzimierz, Влади́мир Vladímir, llatí Lodomeria) és una ciutat d'importància regional situada a l'óblast de Volínia, al nord-oest d'Ucraïna.
Nou!!: Volínia і Volodímir (ciutat) · Veure més »
1206
Sense descripció.
Nou!!: Volínia і 1206 · Veure més »
1211
Sense descripció.
Nou!!: Volínia і 1211 · Veure més »
1264
;Països Catalans.
Nou!!: Volínia і 1264 · Veure més »
1340
Una miniatura de la batalla de les '' Cròniques de Jean Froissart''.
Nou!!: Volínia і 1340 · Veure més »
1352
Sense descripció.
Nou!!: Volínia і 1352 · Veure més »
1366
Sense descripció.
Nou!!: Volínia і 1366 · Veure més »
1569
Sense descripció.
Nou!!: Volínia і 1569 · Veure més »
1795
;Països Catalans.
Nou!!: Volínia і 1795 · Veure més »
1867
Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.
Nou!!: Volínia і 1867 · Veure més »
1916
;Països Catalans.
Nou!!: Volínia і 1916 · Veure més »
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Nou!!: Volínia і 1920 · Veure més »
1921
Països Catalans.
Nou!!: Volínia і 1921 · Veure més »
1935
Casa del carrer Nou de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Volínia і 1935 · Veure més »
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Nou!!: Volínia і 1939 · Veure més »
981
Sense descripció.
Nou!!: Volínia і 981 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Regió històrica de Volínia, Volhynia, Volinia, Volyn, Volynia, Volýn.