Accés més ràpid que el navegador!
39 les relacions: Adiabene, Alans, Aristobul de Calcis, Armènia, Arquelau de Capadòcia, Artaxata, Artàxides, Atropatene, Batalla de Randea, Capadòcia, Commagena, Glafira, Imperi Part, Luci Juni Cesenni Petus, Murat Suyu, Pharsman I d'Ibèria, Polemó II, Radamist, Rhandeia, Sanabares de Pàrtia, Sofene, Tàcit, Tigranes VI d'Armènia, Tigranocerta, Vardanes II de Pàrtia, Vologès II de Pàrtia, Vonones II de Pàrtia, 51, 53, 54, 55, 58, 62, 63, 65, 66, 72, 77, 78.
Adiabene
Adiabene fou el nom clàssic de l'antiga regió anomenada també Assíria, entre Armènia (al nord), el Tigris (al sud i sud-oest), Susiana (al sud-est), i Atropatene (a l'est).
Nou!!: Vologès I de Pàrtia і Adiabene · Veure més »
Alans
Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.
Nou!!: Vologès I de Pàrtia і Alans · Veure més »
Aristobul de Calcis
Aristobul de Calcis o Aristobul Asmoneu (Aristobūlus, en Ἀριστόβουλος, «Aristóboulos») va ser fill d'Herodes de Calcis, net d'Aristobul IV de Judea i besnét d'Herodes el Gran.
Nou!!: Vologès I de Pàrtia і Aristobul de Calcis · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Vologès I de Pàrtia і Armènia · Veure més »
Arquelau de Capadòcia
Arquelau (en llatí Archelaus en grec antic Ἀρχέλαος "Arkhélaos"), descendent (besnet) del general Arquelau i fill d'Arquelau II de Comana fou rei de la Capadòcia, designat pels romans el 36 aC.
Nou!!: Vologès I de Pàrtia і Arquelau de Capadòcia · Veure més »
Artaxata
Artaxata (en armeni: Արտաշատ, transcripció Artashat o Artašat; també apareix esmentada com a Artaxiasata), fou una ciutat de les planes de la vora de l'Araxes, a la vall del Mont Ararat, que fou fundada pel rei Artaxes I d'Armènia després del 188 aC, probablement el 176 aC, i que va esdevenir capital de l'Armènia Sofene.
Nou!!: Vologès I de Pàrtia і Artaxata · Veure més »
Artàxides
Els artàxides foren una dinastia que va governar l'Armènia Sofene, de fet des del 200 aC i de dret des del 188 aC.
Nou!!: Vologès I de Pàrtia і Artàxides · Veure més »
Atropatene
Atropatene o Media Atropatene (originalment conegut com a Atropatkan i Atorpatkan) és el nom amb què es va conèixer al període clàssic la regió que equival a l'actual Azerbaidjan independent i a l'Azerbaidjan iranià, i el Kurdistan iranià.
Nou!!: Vologès I de Pàrtia і Atropatene · Veure més »
Batalla de Randea
La Batalla de Rhandeia va ser una batalla lliurada entre l'Imperi Romà i una sèrie de forces rebels armènies l'any 62.
Nou!!: Vologès I de Pàrtia і Batalla de Randea · Veure més »
Capadòcia
Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.
Nou!!: Vologès I de Pàrtia і Capadòcia · Veure més »
Commagena
La Commagena (en llatí Commagene, en grec antic Κομμαγηνή) va ser una regió situada al sud-oest d'Armènia i al nord de Síria, a la zona al sud de la ciutat turca de Melitene fins al riu Eufrates.
Nou!!: Vologès I de Pàrtia і Commagena · Veure més »
Glafira
Glafira (en llatí Glaphyra, en grec antic Γλαφύρα) fou una dona grega molt maca que segons Dió Cassi era una hetera o prostituta.
Nou!!: Vologès I de Pàrtia і Glafira · Veure més »
Imperi Part
L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.
Nou!!: Vologès I de Pàrtia і Imperi Part · Veure més »
Luci Juni Cesenni Petus
Luci Juni Cesenni Petus (en Lucius Junius Caesennius Paetus), nascut probablement Gai Cesenni Petus (Gaius Caesennius Paetus), va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Vologès I de Pàrtia і Luci Juni Cesenni Petus · Veure més »
Murat Suyu
El riu Murat (en turc Murat Suyu, Murat Irmağı o Murat Nehri) és un riu del nord d'Anatòlia a Turquia, afluent de l'Eufrates.
Nou!!: Vologès I de Pàrtia і Murat Suyu · Veure més »
Pharsman I d'Ibèria
Pharsman I o Farasmanes I (Pharasmanes) dit el Gran, va ser rei d'Ibèria.
Nou!!: Vologès I de Pàrtia і Pharsman I d'Ibèria · Veure més »
Polemó II
Polemó II (en llatí Marcus Antonius Polemon Pythodoros, en grec antic Μάρκος Ἀντώνιος Πολέμων Πυθόδωρος) fou rei del Pont i del Bòsfor.
Nou!!: Vologès I de Pàrtia і Polemó II · Veure més »
Radamist
Radamist (georgià: რადამისტი), príncep reial georgià, va ser rei d'Armènia de l'any 51 al 53 i del 54 al 55.
Nou!!: Vologès I de Pàrtia і Radamist · Veure més »
Rhandeia
Rhandeia era una fortalesa situada a la riba del riu Arsanies (Murad Su) on l'any 62 van ser assetjats els romans manats pel governador de Capadòcia Gai Cesenni Pet, que després de la batalla de Randea va haver de signar un tractat humiliant (Primer tractat de Rhandeia), pel qual els romans evacuaven Armènia.
Nou!!: Vologès I de Pàrtia і Rhandeia · Veure més »
Sanabares de Pàrtia
Sanabares fou un pretendent al tron de Pàrtia, que va governar la regió nord-oriental des d'aproximadament el 51 fins al 65.
Nou!!: Vologès I de Pàrtia і Sanabares de Pàrtia · Veure més »
Sofene
Sofene fou una regió d'Armènia a la part occidental, anomenada Tsopq en armeni i també Shahuni.
Nou!!: Vologès I de Pàrtia і Sofene · Veure més »
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
Nou!!: Vologès I de Pàrtia і Tàcit · Veure més »
Tigranes VI d'Armènia
Tigranes VI o també en llatí Caius Iulius Tigranes (en grec antic Γαίος Ιούλιος Τιγράνης, en armeni Տիգրան) va ser rei d'Armènia de l'any 58 al 63.
Nou!!: Vologès I de Pàrtia і Tigranes VI d'Armènia · Veure més »
Tigranocerta
Tigranocerta (en armeni Տիգրանակերտ, en grec antic Τιγρανόκερτα) va ser una ciutat d'Armènia, capital del regne, construïda per Tigranes II d'Armènia el gran cap a l'any 78 aC, al centre dels seus dominis, i a la que va donar el seu nom.
Nou!!: Vologès I de Pàrtia і Tigranocerta · Veure més »
Vardanes II de Pàrtia
Vardanes II fou rei pretedent de Pàrtia del 55 al 58.
Nou!!: Vologès I de Pàrtia і Vardanes II de Pàrtia · Veure més »
Vologès II de Pàrtia
Vologès II fou rei de Pàrtia del 77 al 79.
Nou!!: Vologès I de Pàrtia і Vologès II de Pàrtia · Veure més »
Vonones II de Pàrtia
Vonones II fou rei de Pàrtia dos mesos l'any 51.
Nou!!: Vologès I de Pàrtia і Vonones II de Pàrtia · Veure més »
51
Sense descripció.
Nou!!: Vologès I de Pàrtia і 51 · Veure més »
53
Sense descripció.
Nou!!: Vologès I de Pàrtia і 53 · Veure més »
54
Sense descripció.
Nou!!: Vologès I de Pàrtia і 54 · Veure més »
55
Sense descripció.
Nou!!: Vologès I de Pàrtia і 55 · Veure més »
58
Sense descripció.
Nou!!: Vologès I de Pàrtia і 58 · Veure més »
62
El 62 fou un any de l'edat antiga conegut com a 815 Ab urbe condita al calendari oficial romà de l'època.
Nou!!: Vologès I de Pàrtia і 62 · Veure més »
63
El 63 (LXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Vologès I de Pàrtia і 63 · Veure més »
65
Sense descripció.
Nou!!: Vologès I de Pàrtia і 65 · Veure més »
66
Sense descripció.
Nou!!: Vologès I de Pàrtia і 66 · Veure més »
72
Sense descripció.
Nou!!: Vologès I de Pàrtia і 72 · Veure més »
77
El 77 (LXXVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Vologès I de Pàrtia і 77 · Veure més »
78
Sense descripció.
Nou!!: Vologès I de Pàrtia і 78 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Vologeses I de Pàrtia, Vologès I.
