Accés més ràpid que el navegador!
59 les relacions: Alemanya, Alemanys, Banat, Baranya, Croat (llengua), Croats, Dinastia dels Habsburg, Eslaus, Eslovac, Eslovacs, Estat independent de Croàcia, Gitanos, Hongarès, Hongria, Imperi Austrohongarès, Iugoslaus, Kikinda, Kosovo, Magiars, Monestir de Petkovica, Nazisme, Novi Sad, Primera Guerra Mundial, Regne de Sèrbia, Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, Romanès, Romanesos, Ruma, Rutè, Rutènia, Sèrbia, Sírmia, Senta, Serbis, Serbocroat, Slobodan Milošević, Sombor, Sremska Mitrovica, Sremski Karlovci, Subotica, Tractat del Trianon, Voivoda, Zrenjanin, 14 de juliol, 1848, 1849, 1863, 1919, 1920, 1941, ..., 1944, 1974, 1996, 2000, 2001, 2002, 2004, 27 de febrer, 3 de maig. Ampliar l'índex (9 més) »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Voivodina і Alemanya · Veure més »
Alemanys
Els alemanys són un grup germànic nadiu de l'Europa Central.
Nou!!: Voivodina і Alemanys · Veure més »
Banat
Localització del Banat a Europa Mapa del Banat amb les principals ciutats El Banat (romanès: Banat, serbi: Банат, Banat, hongarès: Bánát o Bánság, alemany: Banat, eslovac: Banát, búlgar: Банат, Banat) és una regió geogràfica i històrica de l'Europa Central actualment repartida entre tres països: la part oriental a Romania (comtats de Timiş, Caraş-Severin, Arad, i Mehedinţi), la part occidental a Sèrbia (el Banat Serbi, majoritàriament inclos a la regió de Vojvodina, llevat una petita part inclosa a Sèrbia Central), i una petita part septentrional a Hongria (comtat de Csongrád).
Nou!!: Voivodina і Banat · Veure més »
Baranya
Baranya (Croat: Baranja, Serbi: Барања, Baranja, Alemany: Branau) és el nom d'una província o megye d'Hongria La província de Baranya se situa al sud del país, en la frontera amb Croàcia.
Nou!!: Voivodina і Baranya · Veure més »
Croat (llengua)
El croat (en croat: hrvatski jezik) és una de les llengües eslaves i és parlat per uns 7 milions de persones, principalment a Croàcia.
Nou!!: Voivodina і Croat (llengua) · Veure més »
Croats
Els croats són un poble eslau que actualment habita Croàcia i part de Bòsnia i Hercegovina.
Nou!!: Voivodina і Croats · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Voivodina і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Eslaus
Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.
Nou!!: Voivodina і Eslaus · Veure més »
Eslovac
L'eslovac (en eslovac: slovenský jazyk o slovenčina, no s'ha de confondre amb slovenski jezik, slovenščina, que vol dir eslovè) és una de les llengües eslaves i és parlat per uns 6 milions de persones, principalment a Eslovàquia.
Nou!!: Voivodina і Eslovac · Veure més »
Eslovacs
Els eslovacs (en eslovac: Slováci) són un grup humà eslau occidental que viuen sobretot a Eslovàquia i que parlen eslovac.
Nou!!: Voivodina і Eslovacs · Veure més »
Estat independent de Croàcia
LEstat independent de Croàcia fou un estat que va existir del 1941 al 1945 en el territori de les actuals Croàcia i Bòsnia i Hercegovina.
Nou!!: Voivodina і Estat independent de Croàcia · Veure més »
Gitanos
Els gitanos (també anomenats zíngars, bohemis, calés o romanís) són un grup ètnic divers que viu principalment a l'Europa del Sud i de l'Est, l'Orient mitjà, Turquia, als EUA i Amèrica Llatina.
Nou!!: Voivodina і Gitanos · Veure més »
Hongarès
L'hongarès o hongarés (magyar nyelv; és una llengua úgrica parlada per més de 14 milions de persones arreu del món. La majoria es concentren a Hongria (més de 10 milions), a Transsilvània (actualment a Romania) més d'1,3 milions, a Voivodina (Sèrbia) al voltant del mig milió, a Eslovàquia més de mig milió, a la Transcarpàcia ucraïnesa gairebé 200.000 persones. La resta es troba en la diàspora, principalment a Israel i als Estats Units.
Nou!!: Voivodina і Hongarès · Veure més »
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Nou!!: Voivodina і Hongria · Veure més »
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès. Segons aquest acord, els dos estats passaven a formar una monarquia dual sota el domini de la dinastia dels Habsburg, que passaven a ser emperadors d'Àustria i reis d'Hongria.
Nou!!: Voivodina і Imperi Austrohongarès · Veure més »
Iugoslaus
Iugoslaus (serbocroat: Jugoslaveni / Југославени, Jugosloveni / Југословени; macedoni: Југословени; eslovè: Jugoslovani) és una designació originalment dissenyada per referir-se a un poble eslau meridional unit.
Nou!!: Voivodina і Iugoslaus · Veure més »
Kikinda
Kikinda (en ciríl·lic serbi: Кикинда, és un municipi de Sèrbia, dins la província autònoma de Vojvodina. El municipi té 59.453 habitants (2011). La ciutat moderna va ser fundada en el. Des de 1774 a 1874 Kikinda va ser la seu del Districte de Velika Kikinda, la unitat administrativa autònoma de la Monarquia Habsburg. El 1893 Kikinda va obtenir l'estatus de ciutat. El 1918 la ciutat va esdevenir part del Regne de Sèrbia (i Regne dels Serbis, Croats i Eslovens). Kikinda va ser un centre econòmic i industrial important de Sèrbia i Iugoslàvia fins a la dècada de 1990. Actualment, la indústria de Kikinda està en el mig d'un procés econòmic de transició. El 1996, les restes ben conservades d'un mamut de 500.000 anys es van trobar en el límit de la ciutat. Es va anomenar "Kika" a aquest mamut i va esdevenir un dels símbols de la ciutat. Actualment s'exhibeix al Museu Nacional de Kikinda. Fins a 1947 la ciutat tenia le nom serbi de Velika Kikinda (Велика Кикинда).
Nou!!: Voivodina і Kikinda · Veure més »
Kosovo
Kosovo (en albanès: Republika e Kosovës; en serbi: Република Косово, transcrit Republika Kosovo) és un estat europeu amb reconeixement limitat, situat als Balcans.
Nou!!: Voivodina і Kosovo · Veure més »
Magiars
Els magiars van ser un grup ètnic que envaí i conquerí al el territori que correspon aproximadament a l'actual Hongria, cosa que explica l'existència d'una illa d'habitants de llengua úgrica en una zona envoltada per llengües eslaves, germàniques o romàniques.
Nou!!: Voivodina і Magiars · Veure més »
Monestir de Petkovica
El monestir de Petkovica (en serbi: Манастир Петковица, Manastir Petkovica) és un monestir ortodox serbi situat a la muntanya de Fruška Gora, al nord de la província sèrbia de Voivodina.
Nou!!: Voivodina і Monestir de Petkovica · Veure més »
Nazisme
L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.
Nou!!: Voivodina і Nazisme · Veure més »
Novi Sad
Novi Sad (en alfabet ciríl·lic Нови Сад i en hongarès Újvidék) és una ciutat del nord de Sèrbia, situada sobre el riu Danubi.
Nou!!: Voivodina і Novi Sad · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Voivodina і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Regne de Sèrbia
El Regne de Sèrbia va ser un estat balcànic que es va crear a partir del Principat de Sèrbia quan, el 23 de març de 1882, el seu governant Milà I va ser proclamat rei.
Nou!!: Voivodina і Regne de Sèrbia · Veure més »
Regne dels Serbis, Croats i Eslovens
El Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (en serbocroat: Kraljevina Srba, Hrvata i Slovenaca, transcrit en ciríl·lic: Краљевина Срба, Хрвата и Словенаца; en eslovè: Kraljevina Srbov, Hrvatov in Slovencev) va ser l'estat creat arran de la integració de l'Estat dels Eslovens, Croates i Serbis amb el Regne de Sèrbia (que acabava d'annexionar el Regne de Montenegro) l'1 de desembre de 1918.
Nou!!: Voivodina і Regne dels Serbis, Croats i Eslovens · Veure més »
Romanès
El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.
Nou!!: Voivodina і Romanès · Veure més »
Romanesos
Els romanesos (români; antigament i dialectalment, rumâni; exònim arcaic: valacs) són un grup ètnic valac majoritari a Romania, que parla romanès.
Nou!!: Voivodina і Romanesos · Veure més »
Ruma
Ruma (en serbi Рума) és una ciutat i un municipi situat a la província de Voivodina, al nord de Sèrbia.
Nou!!: Voivodina і Ruma · Veure més »
Rutè
El rutè, ruté o rúsyn (noms sovint confosos amb la família lingüística del rutè antic) forma part de les llengües eslaves orientals, com el rus, l'ucraïnès i el belarús.
Nou!!: Voivodina і Rutè · Veure més »
Rutènia
Rutènia Rutènia és un territori de l'est d'Europa que fou habitat pels pobles eslaus orientals, i també pels diversos estats que hi van existir en el passat.
Nou!!: Voivodina і Rutènia · Veure més »
Sèrbia
Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.
Nou!!: Voivodina і Sèrbia · Veure més »
Sírmia
esquerra Sírmia (serbi: Srem; croat: Srijem; turc: Sirem) és la regió fèrtil de la Plana panònica a Europa, situada entre dos rius, el Danubi i el Sava.
Nou!!: Voivodina і Sírmia · Veure més »
Senta
Senta (en serbi ciríl·lic: Сента; en hongarès i turc: Zenta) és una ciutat i municipalitat de Sèrbia a la província autònoma de Vojvodina, districte del Banat septentrional.
Nou!!: Voivodina і Senta · Veure més »
Serbis
Els serbis (en serbi: Srbi, en ciríl·lic: Срби) són un poble eslau del sud que viuen principalment a Sèrbia, Montenegro, Bòsnia i Hercegovina i, en una menor mesura, a Croàcia.
Nou!!: Voivodina і Serbis · Veure més »
Serbocroat
Àrea on es parla el serbocroat El terme serbocroat es va fer servir durant la major part del per a referir-se a l'idioma comú de croats i serbis.
Nou!!: Voivodina і Serbocroat · Veure més »
Slobodan Milošević
Slobodan Milošević (en alfabet serbi ciríl·lic Слободан Милошевић) (Požarevac, Sèrbia, 20 d'agost de 1941 - La Haia, Països Baixos, 11 de març de 2006).
Nou!!: Voivodina і Slobodan Milošević · Veure més »
Sombor
Església ortodoxa sèrbia Sombor (Сомбор) és una ciutat i municipi localitzat a Sèrbia a. La ciutat té una població de 51,471 (cens 2002), mentre que la població del municipi arriba als 97,263 habitants.
Nou!!: Voivodina і Sombor · Veure més »
Sremska Mitrovica
Sremska Mitrovica (en ciríl·lic serbi: Сремска Митровица pronunciat) és una ciutat i municipi de la província de la Voivodina, a Sèrbia, concretament a la riba esquerra del riu Sava.
Nou!!: Voivodina і Sremska Mitrovica · Veure més »
Sremski Karlovci
Sremski Karlovci (Сремски Карловци) és una ciutat de la província autònoma de la Voivodina, Sèrbia, regió de Sirmia (Syrmia o Sírmium) o Srem (turc Sirem), a la riba del riu Danubi, al peu del Fruska Gora, a uns 8 km de Novi Sad.
Nou!!: Voivodina і Sremski Karlovci · Veure més »
Subotica
Subotica (en serbi: Суботица o Subotica, en hongarès: Szabadka, en alemany: Maria-Theresiopel o Theresiopel, en eslovac: Subotica) és una ciutat i municipi del nord de Sèrbia.
Nou!!: Voivodina і Subotica · Veure més »
Tractat del Trianon
El Tractat del Trianon, signat el 4 de juny de 1920, és la conclusió de l'assemblea celebrada al palau del Grand Trianon del castell de Versalles (França), per tal d'establir lstatus d'Hongria després de la seva derrota a la I Guerra Mundial.
Nou!!: Voivodina і Tractat del Trianon · Veure més »
Voivoda
Armadura d'un voivoda Un voivoda és un títol eslau, que originalment identificava el comandant suprem d'una força militar, i que gradualment va canviar per designar el càrrec de governador d'un territori, els voivodats.
Nou!!: Voivodina і Voivoda · Veure més »
Zrenjanin
Zrenjanin (ciríl·lic Зрењанин, romanès Becicherecu Mare, hongarès Nagybecskerek, Großbetschkerek) és una ciutat a Sèrbia, situada a la vora del riu Begej, a 47 quilòmetres de Novi Sad, a la província de Voivodina.
Nou!!: Voivodina і Zrenjanin · Veure més »
14 de juliol
El 14 de juliol és el cent noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Voivodina і 14 de juliol · Veure més »
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Nou!!: Voivodina і 1848 · Veure més »
1849
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Voivodina і 1849 · Veure més »
1863
;Països Catalans.
Nou!!: Voivodina і 1863 · Veure més »
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Nou!!: Voivodina і 1919 · Veure més »
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Nou!!: Voivodina і 1920 · Veure més »
1941
;Països Catalans.
Nou!!: Voivodina і 1941 · Veure més »
1944
Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.
Nou!!: Voivodina і 1944 · Veure més »
1974
;Països Catalans.
Nou!!: Voivodina і 1974 · Veure més »
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Nou!!: Voivodina і 1996 · Veure més »
2000
2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.
Nou!!: Voivodina і 2000 · Veure més »
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Nou!!: Voivodina і 2001 · Veure més »
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Voivodina і 2002 · Veure més »
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Nou!!: Voivodina і 2004 · Veure més »
27 de febrer
El 27 de febrer és el cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Voivodina і 27 de febrer · Veure més »
3 de maig
El 3 de maig és el cent vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Voivodina і 3 de maig · Veure més »
