Obrir a Google MapsTaula de continguts
37 les relacions: Alemany, Àustria, Balcans, Bosiljevo, Carles II d'Àustria Interior, Comtat de Karlovac, Croàcia, Dobra, Estat dels Eslovens, Croats i Serbis, Guerra de la independència croata, Imperi Austrohongarès, Imperi Otomà, Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic, Karlovac, Mar Adriàtica, Maria Teresa I d'Àustria, Pannònia, Pesta, Primera Guerra Mundial, Províncies Il·líriques, Rečica, Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, Rijeka, Riu Kupa, Sèrbia, Tractat de Karlowitz, Zagreb, 13 de juliol, 1579, 1580, 1594, 1991, 1993, 1995, 2001, 6 de desembre, 9 d'agost.
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Veure Karlovac і Alemany
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Veure Karlovac і Àustria
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Veure Karlovac і Balcans
Bosiljevo
Bosiljevo és un municipi de Croàcia situat al comtat de Karlovac.
Veure Karlovac і Bosiljevo
Carles II d'Àustria Interior
Carles d'Habsburg conegut amb els numerals Carles II d'Estíria, Carles II d'Àustria Interior —Karl II Franz von Innerösterreich— (Viena, 3 de juny de 1540 - Graz el 10 de juliol de 1590) Com tots els prínceps d'Àustria tenia el títol d'arxiduc, i era duc d'Estíria, de Caríntia i de Carniola i comte de Gorizia (que formaven l'anomenada Àustria Interior).
Veure Karlovac і Carles II d'Àustria Interior
Comtat de Karlovac
El Comtat de Karlovac és un županija a la intersecció de carreteres que separen la Croàcia històrica de les antigues fronteres militars (Krajina).
Veure Karlovac і Comtat de Karlovac
Croàcia
Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.
Veure Karlovac і Croàcia
Dobra
La dobra (mot portuguès que significa dobla, una antiga moneda) és la unitat monetària de São Tomé i Príncipe.
Veure Karlovac і Dobra
Estat dels Eslovens, Croats i Serbis
LEstat dels Eslovens, Croats i Serbis va ser un estat de curta durada format l'1 de desembre de 1918 que comprenia els territoris balcànics de l'Imperi Austrohongarès, l'àrea dels actuals estats de Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia i Montenegro, Macedònia, així com la major part dels territoris de Croàcia i Eslovènia, després que aquest es dissolguera en acabar la Primera Guerra Mundial.
Veure Karlovac і Estat dels Eslovens, Croats i Serbis
Guerra de la independència croata
La guerra de la independència croata fou una guerra a Croàcia de 1991 a 1995, entre el govern croat i els serbis croats reforçats per l'Exèrcit Popular Iugoslau controlat per Sèrbia.
Veure Karlovac і Guerra de la independència croata
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès.
Veure Karlovac і Imperi Austrohongarès
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Karlovac і Imperi Otomà
Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de Josep II Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic (Schönbrunn, Sacre Imperi Romanogermànic 1741 – Viena 1790) fou un arxiduc d'Àustria que va esdevenir emperador romanogermànic (1765-1790), rei de Bohèmia i Hongria, així com la resta de títols tradicionalment vinculats a la Casa d'Àustria (1780 - 1790).
Veure Karlovac і Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic
Karlovac
Karlovac —Karlstadt o Carlstadt, Károlyváros o Marinograd — és una ciutat i municipi al centre de Croàcia.
Veure Karlovac і Karlovac
Mar Adriàtica
La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.
Veure Karlovac і Mar Adriàtica
Maria Teresa I d'Àustria
Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Karlovac і Maria Teresa I d'Àustria
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Veure Karlovac і Pannònia
Pesta
La pesta és una malaltia infecciosa causada pel bacteri Yersinia pestis, (bacil aerobi i gramnegatiu).
Veure Karlovac і Pesta
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Veure Karlovac і Primera Guerra Mundial
Províncies Il·líriques
Les Províncies Il·líriques, van ser una entitat política que va existir durant les Guerres Napoleòniques.
Veure Karlovac і Províncies Il·líriques
Rečica
Rečica és un poble de Croàcia situat al comtat de Karlovac.
Veure Karlovac і Rečica
Regne dels Serbis, Croats i Eslovens
El Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (en serbocroat: Kraljevina Srba, Hrvata i Slovenaca, transcrit en ciríl·lic: Краљевина Срба, Хрвата и Словенаца; en eslovè: Kraljevina Srbov, Hrvatov in Slovencev) va ser l'estat creat arran de la integració de l'Estat dels Eslovens, Croates i Serbis amb el Regne de Sèrbia (que acabava d'annexionar el Regne de Montenegro) l'1 de desembre de 1918.
Veure Karlovac і Regne dels Serbis, Croats i Eslovens
Rijeka
Rijeka (en croat Rijeka, Rika o Reka; Fiume en italià i hongarès, Reka en eslovè; Sankt Veit am Flaum o Pflaum en alemany; Folyómszentvít en hongarès antic, el seu nom significa riu) és una ciutat croata situada al golf de Kvarne a la Mar Adriàtica.
Veure Karlovac і Rijeka
Riu Kupa
El Kupa a Karlovac El Kupa (eslovè Kolpa) és un riu de Croàcia situat a la frontera amb Eslovènia.
Veure Karlovac і Riu Kupa
Sèrbia
Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.
Veure Karlovac і Sèrbia
Tractat de Karlowitz
Europa el 1648 abans del tractat Europa el 1700 després del tractat Polònia abans del tractat Polònia després del tractat El Tractat de Karlowitz o Karlovci fou un acord de pau signat el 26 de gener de 1699 a la ciutat de Sremski Karlovci (serbi: Сремски Карловци, croat: Srijemski Karlovci, alemany: Karlowitz o Carlowitz, turc: Karlofça, hongarès: Karlóca), a l'actual Sèrbia (província de Voivodina) que va posar fi a la Gran Guerra Turca o Guerra Austrootomana de 1683-1697 en la qual els otomans van ser finalment derrotats.
Veure Karlovac і Tractat de Karlowitz
Zagreb
Zagreb, AFI:, és la capital de Croàcia.
Veure Karlovac і Zagreb
13 de juliol
El 13 de juliol és el cent noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Karlovac і 13 de juliol
1579
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Karlovac і 1579
1580
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Karlovac і 1580
1594
Llinda d'una casa de Santa Pau.
Veure Karlovac і 1594
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Veure Karlovac і 1991
1993
1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.
Veure Karlovac і 1993
1995
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Veure Karlovac і 1995
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Veure Karlovac і 2001
6 de desembre
El 6 de desembre és el tres-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.
Veure Karlovac і 6 de desembre
9 d'agost
El 9 d'agost és el dos-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Veure Karlovac і 9 d'agost
També conegut com Blatnica Pokupska, Brezova Glava, Cerovac Vukmanićki, Kobilić Pokupski, Ladvenjak, Luka Pokupska, Okić, Skakavac, Turanj, Tušilović, Vodostaj, Zadobarje, Zamršje, Šišljavić.