Accés més ràpid que el navegador!
52 les relacions: A, Abjad, Abkhaz, Acústica, Aire, Alfabet fonètic internacional, Boca, Castellà, Cavitat nasal, Consonant, Dialectes del català, Diftong, E, Espectrograma, Faringe, Fonema, Fonologia del català, Francès, Grec, Harmònic, Hawaià, I, Labialització vocàlica, Llatí, Llavi, Llengües germàniques, Llengües romàniques, Llengües semítiques, Llengua (múscul), Maori, Mot, Nasalització vocàlica, O, Plecs vocals, Punt d'articulació, Ressonador, Síl·laba, Signe diacrític, So de la parla, Suec, Triangle vocàlic, Triftong, U, Vietnamita, Vocal neutra, Vocal oberta anterior no arrodonida, Vocal semioberta anterior no arrodonida, Vocal semioberta posterior arrodonida, Vocal semitancada anterior no arrodonida, Vocal semitancada posterior arrodonida, ..., Vocal tancada anterior no arrodonida, Vocal tancada posterior arrodonida. Ampliar l'índex (2 més) »
A
La A és la primera lletra de l'alfabet llatí bàsic, i dels alfabets derivats del mateix.
Nou!!: Vocal і A · Veure més »
Abjad
Un abjad és un tipus d'escriptura en què hi ha un símbol per a cada fonema consonàntic, anomenat de vegades com a alfabet consonàntic.
Nou!!: Vocal і Abjad · Veure més »
Abkhaz
450px 450px Labkhaz (a vegades escrit Abxaz; abkhaz Аԥсуа бызшәа) pertany al grup de les llengües caucàsiques del nord-oest i és parlada pels abkhazos.
Nou!!: Vocal і Abkhaz · Veure més »
Acústica
Roda de l'acústica de Lindsay, que mostra camps dins l'acústica Font de so omnidireccional en una cambra anecoica. L’acústica és una branca de la física que s’ocupa de l'estudi de les ones mecàniques dels gasos, líquids i sòlids, inclosos temes com la vibració, el so, els ultrasons i els infrasons, que es propaguen a través de la matèria (tant sòlida com líquida o gasosa) (no es propaguen en el buit) per mitjà de models físics i matemàtics..
Nou!!: Vocal і Acústica · Veure més »
Aire
Laire és una mescla de gasos constitutiva de les capes baixes de l'atmosfera terrestre.
Nou!!: Vocal і Aire · Veure més »
Alfabet fonètic internacional
L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.
Nou!!: Vocal і Alfabet fonètic internacional · Veure més »
Boca
La boca, també coneguda com a cavitat bucal o cavitat oral, és l'orifici per on ingerim l'aliment.
Nou!!: Vocal і Boca · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Vocal і Castellà · Veure més »
Cavitat nasal
La cavitat nasal o fossa nasal és un espai situat a l'interior del nas, al centre de la cara.
Nou!!: Vocal і Cavitat nasal · Veure més »
Consonant
Les consonants són els sons de la parla generats pel pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal).
Nou!!: Vocal і Consonant · Veure més »
Dialectes del català
L'any 1861, Manuel Milà i Fontanals va proposar la divisió dialectal del català en dos grans blocs: l'oriental i l'occidental.
Nou!!: Vocal і Dialectes del català · Veure més »
Diftong
Un diftong és un grup fònic format per dues vocals que es pronuncien juntes en una mateixa síl·laba.
Nou!!: Vocal і Diftong · Veure més »
E
La E és la cinquena lletra de l'alfabet català i segona de les vocals.
Nou!!: Vocal і E · Veure més »
Espectrograma
Lespectrograma o sonograma és una eina bàsica de representació que s’utilitza per a l’anàlisi dels senyals elèctrics, de comunicacions, i qualsevol senyal audiovisual en el seu contingut freqüencial.
Nou!!: Vocal і Espectrograma · Veure més »
Faringe
La faringe és la part del coll situada posteriorment a la boca i la cavitat nasal; i cranealment a l'esòfag, la laringe i la tràquea.
Nou!!: Vocal і Faringe · Veure més »
Fonema
El fonema (del grec φώνημα, 'so de la veu') és l'abstracció del so, és a dir, la realització ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret.
Nou!!: Vocal і Fonema · Veure més »
Fonologia del català
La fonologia del català, com a llengua romànica derivada del llatí vulgar, comparteix trets fonètics amb les llengües fortament romanitzades.
Nou!!: Vocal і Fonologia del català · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Vocal і Francès · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Vocal і Grec · Veure més »
Harmònic
Els harmònics es poden utilitzar per les mates, la música… nodes d'una corda vibrant són harmònics 250x250px Un harmònic és qualsevol membre d'una sèrie harmònica.
Nou!!: Vocal і Harmònic · Veure més »
Hawaià
El hawaià (o ōlelo Hawaii) és una llengua austronèsia parlada a les Illes Hawaiokinai.
Nou!!: Vocal і Hawaià · Veure més »
I
La I és la novena lletra de l'alfabet català i tercera de les vocals.
Nou!!: Vocal і I · Veure més »
Labialització vocàlica
La labialització en les vocals és el grau d'avançament dels llavis, que adopten una forma d'embut més o menys pronunciada.
Nou!!: Vocal і Labialització vocàlica · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Vocal і Llatí · Veure més »
Llavi
Els llavis (del llatí labrum o labium) són un òrgan visible situat a la boca dels humans i molts altres animals.
Nou!!: Vocal і Llavi · Veure més »
Llengües germàniques
Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'Imperi romà.
Nou!!: Vocal і Llengües germàniques · Veure més »
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Nou!!: Vocal і Llengües romàniques · Veure més »
Llengües semítiques
miniatura Les llengües semítiques són la subfamília nord-oriental de les llengües afroasiàtiques, de les quals són l'única família que es parla a l'Àsia.
Nou!!: Vocal і Llengües semítiques · Veure més »
Llengua (múscul)
La llengua és un múscul de tipus esquelètic que reposa a la part inferior de la boca.
Nou!!: Vocal і Llengua (múscul) · Veure més »
Maori
El maori (Māori o te reo Māori, literalment «la llengua normal», habitualment abreujat com a te Reo) és una llengua austronèsia parlada a les Illes Cook i a Nova Zelanda pels maoris.
Nou!!: Vocal і Maori · Veure més »
Mot
Còdex Claromuntanus escrit en llatí amb caràcters irlandesos. Un mot o paraula és un element lingüístic, en les llengües alfabètiques, generalment entre dos blancs.
Nou!!: Vocal і Mot · Veure més »
Nasalització vocàlica
La nasalització vocàlica és un fenomen que es dona en fonètica i que fa que una vocal es pronunciï nasalment.
Nou!!: Vocal і Nasalització vocàlica · Veure més »
O
La O és la quinzena lletra de l'alfabet català i quarta de les vocals.
Nou!!: Vocal і O · Veure més »
Plecs vocals
Els plecs vocals, també anomenats cordes vocals, són dos doblecs mucosos de la laringe que tenen un paper fonamental en la fonació.
Nou!!: Vocal і Plecs vocals · Veure més »
Punt d'articulació
El punt d'articulació és el lloc on s'uneixen o es troben els òrgans articulatoris en la producció dels sons.
Nou!!: Vocal і Punt d'articulació · Veure més »
Ressonador
Una ona estacionària a una cavitat ressonant de forma rectangular. Un ressonador és qualsevol dispositiu o sistema que és capaç d'entrar en ressonància o que té la capacitat de comportar-se de manera ressonant, això vol dir que oscil·la a unes determinades freqüències amb una amplitud més gran que a les altres.
Nou!!: Vocal і Ressonador · Veure més »
Síl·laba
mora. Una síl·laba és un conjunt de sons que es pronuncien en un únic cop de veu.
Nou!!: Vocal і Síl·laba · Veure més »
Signe diacrític
Un signe diacrític, diacrític, o signe d'accentuació, és un signe que s'afegeix a una lletra per a alterar la pronunciació d'una paraula, o per a distingir-la entre paraules similars.
Nou!!: Vocal і Signe diacrític · Veure més »
So de la parla
Lingüísticament, un so és el menor segment en què podem dividir la tira fònica.
Nou!!: Vocal і So de la parla · Veure més »
Suec
El suec és una llengua escandinava parlada per més de nou milions de persones, principalment a Suècia i parts de Finlàndia, sobretot a la costa i a les illes Åland.
Nou!!: Vocal і Suec · Veure més »
Triangle vocàlic
El triangle vocàlic és un gràfic que representa les vocals de la majoria de llengües en una forma que sembla un triangle o un trapezi (10% dels idiomes).
Nou!!: Vocal і Triangle vocàlic · Veure més »
Triftong
Un triftong (del prefix llatí tri- i del grec φθόγγος, "sons", literalment "tres sons") és un conjunt de tres fonemes vocàlics format per una semiconsonant, una vocal i una semivocal que es troben en la mateixa síl·laba.
Nou!!: Vocal і Triftong · Veure més »
U
La U és la vint-i-unena lletra de l'alfabet català i cinquena de les vocals.
Nou!!: Vocal і U · Veure més »
Vietnamita
El vietnamita (tiếng Việt en vietnamita) és un idioma que pertany al grup de les llengües austroasiàtiques.
Nou!!: Vocal і Vietnamita · Veure més »
Vocal neutra
La vocal neutra o vocal mitjana central és un fonema que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra e capgirada.
Nou!!: Vocal і Vocal neutra · Veure més »
Vocal oberta anterior no arrodonida
La vocal oberta anterior no arrodonida és un fonema que es representa en l'AFI, com la lletra a minúscula. És un dels sons més freqüents del món i un dels que primer pronuncien els nens. Acústicament té el primer formant sobre els 600Hz i el segon als 1200 Hz.
Nou!!: Vocal і Vocal oberta anterior no arrodonida · Veure més »
Vocal semioberta anterior no arrodonida
La vocal semioberta anterior no arrodonida o e oberta és un so que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra èpsilon minúscula de l'alfabet grec.
Nou!!: Vocal і Vocal semioberta anterior no arrodonida · Veure més »
Vocal semioberta posterior arrodonida
La vocal semioberta posterior arrodonida és un so de la parla que es transcriu en l'AFI, una o oberta minúscula llatina tipogràficament una c invertida.
Nou!!: Vocal і Vocal semioberta posterior arrodonida · Veure més »
Vocal semitancada anterior no arrodonida
La vocal semitancada anterior no arrodonida es coneix en català com a e tancada i la seva transcripció en l'AFI és, és a dir, la lletra e minúscula.
Nou!!: Vocal і Vocal semitancada anterior no arrodonida · Veure més »
Vocal semitancada posterior arrodonida
La vocal semitancada posterior arrodonida és un so que es transcriu en l'AFI i que està present en la majoria de llengües parlades.
Nou!!: Vocal і Vocal semitancada posterior arrodonida · Veure més »
Vocal tancada anterior no arrodonida
La vocal tancada anterior no arrodonida es representa amb una en l'AFI, és a dir, la lletra i minúscula.
Nou!!: Vocal і Vocal tancada anterior no arrodonida · Veure més »
Vocal tancada posterior arrodonida
La vocal tancada posterior arrodonida es representa en l'AFI, com la lletra u minúscula.
Nou!!: Vocal і Vocal tancada posterior arrodonida · Veure més »
