37 les relacions: Atos, Baptisme de Kíev, Basili II Bulgaròctonos, Búlgar, Boiar, Borís i Gleb, Dobrínia de Nóvgorod, Escandinàvia, Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, Galítsia, Gran Príncep de la Rus de Kíev, Imperi Romà d'Orient, Kíiv, Maluixa, Mar Bàltica, Nóvgorod, Normand, Olga de Kíiv, Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic, Rússia, Roma, Rutè, Sviatoslav I de Kíev, Ucraïna, Ucraïnès, 15 de juliol, 28 de juliol, 969, 972, 977, 979, 980, 983, 985, 987, 988.
Atos
El mont Atos (grec: Όρος Άθως, Oros Athos) és una muntanya a la península del mateix nom, situada a Macedònia, al nord de Grècia.
Nou!!: Vladímir I de Kíev і Atos · Veure més »
Baptisme de Kíev
''El baptisme dels kievans'', per Klavdi Lébedev La cristianització de la Rus de Kíev es va dur a terme en diverses etapes.
Nou!!: Vladímir I de Kíev і Baptisme de Kíev · Veure més »
Basili II Bulgaròctonos
Basili IIEls romans d'Orient no distingien els emperadors que es deien igual amb ordinals, sinó mitjançant sobrenoms o patronímics.
Nou!!: Vladímir I de Kíev і Basili II Bulgaròctonos · Veure més »
Búlgar
El búlgar, български bǎlgarski, amb pronunciació AFI, és una llengua indoeuropea pertanyent a la branca de les llengües eslaves, a la seva branca meridional, juntament amb l'eslovè, el serbocroat i el macedònic, llengua que, d'altra banda, molts consideren un dialecte del búlgar.
Nou!!: Vladímir I de Kíev і Búlgar · Veure més »
Boiar
XVII Boiars russos Boiar (en rus: боя́рин (sing.) i боя́ре (pl.)) és el títol dels nobles terratinents eslaus, que s'empra sobretot en l'àmbit rus, serbi, búlgar i romanès (inclosa Moldàvia).
Nou!!: Vladímir I de Kíev і Boiar · Veure més »
Borís i Gleb
Borís i Gleb, batejats ja d'adults amb els noms cristians de David i Romà, van ser dos germans nascuts a Kíev, fills del príncep sant Vladímir I de Kíev i d'Anna Porfirogènita, germana de l'emperador romà d'Orient Basili II Bulgaròctonos.
Nou!!: Vladímir I de Kíev і Borís i Gleb · Veure més »
Dobrínia de Nóvgorod
Dobrínia de Nóvgorod (en rus Добрыня) va ser l'oncle matern i tutor del príncep Vladímir I de Kíev que més tard es convertiria, dins el folklore rus, en l'invencible bogatir Dobrínia Nikítitx.
Nou!!: Vladímir I de Kíev і Dobrínia de Nóvgorod · Veure més »
Escandinàvia
Escandinàvia (sami: Skadesi-suolu/Skađsuâl) és una regió del nord d'Europa amb forts vincles històrics, culturals, i lingüístics.
Nou!!: Vladímir I de Kíev і Escandinàvia · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Vladímir I de Kíev і Església Catòlica Romana · Veure més »
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Nou!!: Vladímir I de Kíev і Església Ortodoxa · Veure més »
Galítsia
200x200px 241x241px 200x200px Galítsia o Halitxinà / Halytxynà és una regió històrica de l'Europa Central, avui dividida entre Polònia i Ucraïna.
Nou!!: Vladímir I de Kíev і Galítsia · Veure més »
Gran Príncep de la Rus de Kíev
Moneda de Vladímir I de Kíev (revers) Yaroslav el Savi (revers) Versió moderna de les armes de la Rus de Kíev, incloses a l'actual escut d'Ucraïna Gran Príncep va ser el títol del sobirà de la Rus de Kíev, el regne medieval eslau que existí entre els segles IX i a les terres de les actuals Ucraïna, Rússia i Belarús, amb capital a la ciutat de Kíev.
Nou!!: Vladímir I de Kíev і Gran Príncep de la Rus de Kíev · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Vladímir I de Kíev і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Kíiv
Kíiv (en ucraïnès Київ) o Kíev (per la seva denominació històrica en rus, Ки́ев) és la capital i la ciutat més poblada d'Ucraïna.
Nou!!: Vladímir I de Kíev і Kíiv · Veure més »
Maluixa
Maluixa o Malfrida (en rus i ucraïnès: Малушa, nòrdic antic: Málfríðr) històricament coneguda com la kholop d'Olga de Kíev i la concubina del seu fill Sviatoslav I de Kíev.
Nou!!: Vladímir I de Kíev і Maluixa · Veure més »
Mar Bàltica
La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak.
Nou!!: Vladímir I de Kíev і Mar Bàltica · Veure més »
Nóvgorod
Nóvgorod (en rus Новгород, o, més exactament Veliki Nóvgorod, Великий Новгород,, literalment Gran Nóvgorod), és el lloc històric més important del nord-oest de Rússia i la capital de la província de Nóvgorod.
Nou!!: Vladímir I de Kíev і Nóvgorod · Veure més »
Normand
El normand és una llengua romànica que es parla a Normandia i a les Illes Anglonormandes.
Nou!!: Vladímir I de Kíev і Normand · Veure més »
Olga de Kíiv
Olga (norrè), batejada com a Helena (Pskov, 879 – Kíiv, 11 de juliol del 969) va ser una aristòcrata varega del Rus de Kíev que es va casar amb Ígor de Kíev, fill de Rurik, príncep de Kíev, el 903.
Nou!!: Vladímir I de Kíev і Olga de Kíiv · Veure més »
Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic
Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.
Nou!!: Vladímir I de Kíev і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Vladímir I de Kíev і Rússia · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Vladímir I de Kíev і Roma · Veure més »
Rutè
El rutè, ruté o rúsyn (noms sovint confosos amb la família lingüística del rutè antic) forma part de les llengües eslaves orientals, com el rus, l'ucraïnès i el belarús.
Nou!!: Vladímir I de Kíev і Rutè · Veure més »
Sviatoslav I de Kíev
Sviatoslav I de Kíev, en antic eslau oriental, Святослав (942 - 972) va ser Gran Príncep de la Rus de Kíev, i de vegades es va aliar amb els petxenegs i magiars (hongaresos).
Nou!!: Vladímir I de Kíev і Sviatoslav I de Kíev · Veure més »
Ucraïna
Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Vladímir I de Kíev і Ucraïna · Veure més »
Ucraïnès
Lucraïnès o ucraïnés és una de les llengües eslaves de la branca oriental, parlat per uns 40 milions de persones.
Nou!!: Vladímir I de Kíev і Ucraïnès · Veure més »
15 de juliol
El 15 de juliol és el cent noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vladímir I de Kíev і 15 de juliol · Veure més »
28 de juliol
El 28 de juliol és el dos-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents desè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vladímir I de Kíev і 28 de juliol · Veure més »
969
El 969 (CMLXIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Vladímir I de Kíev і 969 · Veure més »
972
Sense descripció.
Nou!!: Vladímir I de Kíev і 972 · Veure més »
977
El 977 (CMLXXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Vladímir I de Kíev і 977 · Veure més »
979
Sense descripció.
Nou!!: Vladímir I de Kíev і 979 · Veure més »
980
L'any 980 (CMLXXX) va ser un any de traspàs que va començar dijous del calendari julià.
Nou!!: Vladímir I de Kíev і 980 · Veure més »
983
Sense descripció.
Nou!!: Vladímir I de Kíev і 983 · Veure més »
985
Sense descripció.
Nou!!: Vladímir I de Kíev і 985 · Veure més »
987
El 987 (CMLXXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Vladímir I de Kíev і 987 · Veure més »
988
;Països Catalans.
Nou!!: Vladímir I de Kíev і 988 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Vladimir I de Kiev, Vladímir I de Kíiv, Vladímir el Gran.