Accés més ràpid que el navegador!
45 les relacions: Adolf Hitler, Afganistan, Afusellament, Ambaixador, Antanas Smetona, Armenis, Berlín, Consell de Comissaris del Poble, Diplomàcia, Estocolm, Exèrcit Roig, Forces Armades de la Unió Soviètica, Georgians, Gosplan, Gran Purga, Iran, Joachim von Ribbentrop, Lavrenti Béria, Lituània, Ministeri d'Afers Exteriors de Rússia, Mongòlia, Nikolai Iejov, NKVD, Ocupació dels Estats Bàltics, OGPU, Orde de la Bandera Roja, Orde de la Guerra Patriòtica, Orde de Lenin, Partit Comunista de la Unió Soviètica, Partit Comunista de Lituània, Pena de mort, Radio Liberty, República Democràtica de l'Azerbaidjan, República Socialista Soviètica de Geòrgia, República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan, República Socialista Soviètica de Lituània, Rus, Soviet Suprem, Suècia, Tercer Reich, Transcaucàsia, Turquia, Txekà, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Xinjiang.
Adolf Hitler
Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 - Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un polític austríac, principal ideòleg i cap del nazisme.
Nou!!: Vladimir Dekanozov і Adolf Hitler · Veure més »
Afganistan
L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.
Nou!!: Vladimir Dekanozov і Afganistan · Veure més »
Afusellament
Afusellament L'afusellament és l'execució d'una persona per un grup de soldats o botxins armats amb armes de foc, després de ser condemnada a pena de mort.
Nou!!: Vladimir Dekanozov і Afusellament · Veure més »
Ambaixador
ambaixador otomà a Atenes donant una recepció a la seva residencià imperial (c. 1840) Un ambaixador és el representant d'un determinat país davant un altre, o davant d'una organització internacional.
Nou!!: Vladimir Dekanozov і Ambaixador · Veure més »
Antanas Smetona
Antanas Smetona (10 d'agost de 1874 - 9 de gener de 1944) va ser una de les figures polítiques més importants de Lituània entre la Primera Guerra Mundial i Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Vladimir Dekanozov і Antanas Smetona · Veure més »
Armenis
Els armenis (en armeni Հայեր, Hayer) són un grup humà i nació originari de la zona del Caucas i l'Altiplà d'Armènia. La seva distribució actual es troba al voltant d'Armènia, Geòrgia, Rússia i altres petites comunitats en la diàspora armènia (especialment després del genocidi armeni perpetrat per l'Imperi Otomà a principis del segle XX). La seva població actual es calcula en uns 8-10 milions d'habitants. Fins al setembre del 2023, els armenis també van ser la majoria de la població de la República d'Artsakh. La religió majoritària dels armenis és el cristianisme, i és la primera nació que la va abraçar oficialment (vers l'any 301); practiquen una branca pròpia d'aquesta religió, l'Església Apostòlica Armènia i la religió i les seves institucions tenen un paper rellevant en les seves comunitats. Els armenis s'autodenominen hay, en honor del fundador mític del seu poble, Haik. Descendeixen dels indoeuropeus, alguns historiadors els associen amb la branca original i uns altres amb els hitites. Haurien arribat a Armènia cap al. Els armenis parlen deu dialectes diferents, intercomprensibles: l'armeni oriental és usat a Armènia, al Caucas i a l'Iran, i l'armeni occidental s'usa a la resta del món. Situats entre Europa i l'Àsia, la nació armènia és posseidora d'una cultura única que ha perdurat al llarg dels temps. La dansa i música armènies són de les més antigues del món, i encara són practicades avui en dia. La seva cuina, tan antiga com el seu poble, és una rica combinació de diversos ingredients i aromes provinents de l'Altiplà d'Armènia.
Nou!!: Vladimir Dekanozov і Armenis · Veure més »
Berlín
Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.
Nou!!: Vladimir Dekanozov і Berlín · Veure més »
Consell de Comissaris del Poble
El Consell de Comissaris del Poble, Совет народныхкомиссаров, abreujadament Sovnakrom, SNK.
Nou!!: Vladimir Dekanozov і Consell de Comissaris del Poble · Veure més »
Diplomàcia
Ger van Elk, ''Symmetry of Diplomacy'', 1975, Groninger Museum. La diplomàcia és l'organització o procediment per a establir i mantenir relacions internacionals, mitjançant tractes i negociacions, i per a representar-hi un estat.
Nou!!: Vladimir Dekanozov і Diplomàcia · Veure més »
Estocolm
Estocolm (en suec Stockholm) és la capital del Regne de Suècia i la més gran de les capitals escandinaves.
Nou!!: Vladimir Dekanozov і Estocolm · Veure més »
Exèrcit Roig
Exèrcit Roig i RKKA són les formes breus amb què hom designa l'Exèrcit Roig Obrer i Camperol, l'exèrcit organitzat pels bolxevics durant la Guerra Civil Russa el 1918.
Nou!!: Vladimir Dekanozov і Exèrcit Roig · Veure més »
Forces Armades de la Unió Soviètica
Forces Armades de la Unió Soviètica o SV SSSR (en rus: Вооружённые Силы Советского Союза, ВС Союза), també anomenades Forces Armades de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (Вооружённые Силы Союза СоветскихСоциалистическихРеспублик, BC CCCP) fou el nom adoptat pel conjunt de les diverses forces armades soviètiques en unificar-se en una organització conjunta el 25 de febrer de 1946.
Nou!!: Vladimir Dekanozov і Forces Armades de la Unió Soviètica · Veure més »
Georgians
Els georgians, també anomenats kartvelians (ქართველები), són una nació i un grup ètnic nadiu de Geòrgia.
Nou!!: Vladimir Dekanozov і Georgians · Veure més »
Gosplan
El Gosplan (Госплан) era el comitè per a la planificació econòmica a la Unió Soviètica.
Nou!!: Vladimir Dekanozov і Gosplan · Veure més »
Gran Purga
La Gran Purga o el Gran Terror (rus: Большой террор), també conegut com lAny del '37 (37-й год, déu Tridtsat sedmoi) i la Iejovixtxina (període de Iejov), va ser la campanya que el secretari general soviètic Iosif Stalin va emprendre per consolidar el seu poder sobre el Partit Comunista de la Unió Soviètica i l'estat; les purgues també es van dissenyar per eliminar la influència restant de Lev Trotski així com altres rivals polítics destacats dins del partit.
Nou!!: Vladimir Dekanozov і Gran Purga · Veure més »
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Vladimir Dekanozov і Iran · Veure més »
Joachim von Ribbentrop
Ulrich Friedrich Wilhelm Joachim von Ribbentrop (Wesel, 1893 – Nuremberg, 1946) va ser ministre d'afers exteriors d'Alemanya des de 1938 a 1945, va ser condemnat a morir a la forca als Judicis de Nuremberg.
Nou!!: Vladimir Dekanozov і Joachim von Ribbentrop · Veure més »
Lavrenti Béria
Lavrenti Pàvlovitx Béria (georgià: ლავრენტი პავლეს ძე ბერია, transliterat:Lavrenti Pavles dze Béria; rus: Лаврентий Павлович Берия; 28 de març de 1899 – 23 de desembre de 1953) va ser un polític soviètic, cap de la Seguretat soviètica i de l'aparell de la policia secreta sota Stalin.
Nou!!: Vladimir Dekanozov і Lavrenti Béria · Veure més »
Lituània
Lituània és un estat d'Europa, i el més al sud dels estats bàltics.
Nou!!: Vladimir Dekanozov і Lituània · Veure més »
Ministeri d'Afers Exteriors de Rússia
Aquesta és una llista dels Ministres d'Exteriors del Tsarat Rus, l'Imperi Rus, la Unió Soviètica i la Federació Russa.
Nou!!: Vladimir Dekanozov і Ministeri d'Afers Exteriors de Rússia · Veure més »
Mongòlia
Mongòlia (mongol: Монгол Улс, romanització: Mongol Uls) és un país extens, sense accés al mar, que es localitza entre les regions de l'Àsia oriental i Àsia central.
Nou!!: Vladimir Dekanozov і Mongòlia · Veure més »
Nikolai Iejov
, nom complet amb patronímic Nikolai Ivànovitx Iejov, Никола́й Иванович Ежо́в, fou una figura important de l'NKVD (la policia secreta soviètica) durant el període conegut com la gran Purga.
Nou!!: Vladimir Dekanozov і Nikolai Iejov · Veure més »
NKVD
El NKVD (rus: НКВД, Народный комиссариат внутреннихдел; transliterat Narodni komissariat vnútrennikh del) o Comissariat del Poble d'Afers Interiors era la principal organització de policia secreta de la Unió Soviètica, sent responsable de la repressió política durant l'estalinisme.
Nou!!: Vladimir Dekanozov і NKVD · Veure més »
Ocupació dels Estats Bàltics
Divisió planejada i definitiva d'Europa d'acord amb el Pacte Mólotov-Ribbentrop, amb arranjaments posteriors Locupació dels Estats Bàltics va ser l'ocupació militar dels tres estats bàltics (Estònia, Letònia i Lituània) per la Unió Soviètica, sota els auspicis del Pacte Mólotov-Ribbentrop el 14 de juny de 1940, seguida per la seva incorporació a l'URSS com a repúbliques constrituents, així com la posterior ocupació de les Repúbliques Bàltiques per l'Alemanya Nazi des del 22 de juny de 1941 i la seva incorporació al Reichskommissariat Ostland, que finalitzà quan l'Exèrcit Roig van reconquerir el control de la regió al maig de 1945.
Nou!!: Vladimir Dekanozov і Ocupació dels Estats Bàltics · Veure més »
OGPU
El Directori Polític de l'Estat (OGPU) era la policia secreta de la República Socialista Federada Soviètica de Rússia i de la Unió Soviètica entre 1922 i 1934.
Nou!!: Vladimir Dekanozov і OGPU · Veure més »
Orde de la Bandera Roja
Primera variant de l'orde russa de la Bandera Roja sobre el fons de roba vermella 1918-1924 Segon model de l'Orde de la Bandera Roja Penó naval d'un vaixell condecorat amb l'orde L'Orde de la Bandera Roja (rus: Орден Крaсного Знамени; transliterat: Orden Krasnogo Znameni) és una condecoració soviètica creada l'1 d'agost de 1924 per Stalin.
Nou!!: Vladimir Dekanozov і Orde de la Bandera Roja · Veure més »
Orde de la Guerra Patriòtica
L'Orde de la Guerra Patriòtica (Rus:Орден Отечественной войны; transliterat: Orden Otechestvennoj vojny) era un orde de la Unió Soviètica atorgada a tots els soldats de l'Exèrcit Roig, tropes de seguretat i partisans pels fets heroics durant la Gran Guerra Patriòtica.
Nou!!: Vladimir Dekanozov і Orde de la Guerra Patriòtica · Veure més »
Orde de Lenin
L'Orde de Lenin (en rus Орден Ленина, transliteració: Orden Lènina), anomenada així pel líder de la Revolució Russa, fou la segona condecoració nacional en ordre d'importància de la Unió Soviètica (la primera era l'Orde de la Victòria).
Nou!!: Vladimir Dekanozov і Orde de Lenin · Veure més »
Partit Comunista de la Unió Soviètica
El Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS; en rus Коммунистическая партия Советского Союза, КПСС) va ser el nom utilitzat pels successors de la facció bolxevic del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus des de 1952 fins a 1991, encara que les paraules Partit Comunista estaven presents en el nom des de 1918, data en la qual va passar a anomenar-se Partit Comunista Rus (bolxevic).
Nou!!: Vladimir Dekanozov і Partit Comunista de la Unió Soviètica · Veure més »
Partit Comunista de Lituània
Antiga seu del Comitè Central del Partit Comunista de Lituània El Partit Comunista de Lituània (lituà Lietuvos komunistų partija, rus Коммунистическая партия Литвы) fou un partit polític comunista de Lituània, fundat a principis d'octubre de 1918.
Nou!!: Vladimir Dekanozov і Partit Comunista de Lituània · Veure més »
Pena de mort
Països abolicionistes: 108 La pena de mort o pena capital és l'execució d'una persona com a càstig per un crim o delicte.
Nou!!: Vladimir Dekanozov і Pena de mort · Veure més »
Radio Liberty
Les antenes de ''Radio Liberty'', a Pals, que del 23 de març de 1959 fins al 25 de maig de 2001 van fer arribar informació americana a l'altra banda del Teló d'Acer. Radio Liberty (Radio Free Europe/Radio Liberty (RFE/RL)) és una organització de mitjans finançada pel govern dels Estats Units que emet i informa "notícies, informació i anàlisis" a països d'Europa de l'Est, Àsia Central, Caucas i Orient Mità, com una eina de la política informativa exterior dels Estats Units.
Nou!!: Vladimir Dekanozov і Radio Liberty · Veure més »
República Democràtica de l'Azerbaidjan
La República Democràtica de l'Azerbaidjan (Azərbaycan Xalq Cümhuriyyəti, آذربایجان جومهوریتی) fou el primer estat modern proclamat a l'Azerbaidjan.
Nou!!: Vladimir Dekanozov і República Democràtica de l'Azerbaidjan · Veure més »
República Socialista Soviètica de Geòrgia
La República Socialista Soviètica de Geòrgia (RSS de Geòrgia) és el nom que va rebre Geòrgia quan va formar part de la Unió Soviètica des del 1936 fins al 1991.
Nou!!: Vladimir Dekanozov і República Socialista Soviètica de Geòrgia · Veure més »
República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan
La República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan (RSS de l'Azerbaidjan) és el nom que va rebre l'Azerbaidjan quan va formar part de la Unió Soviètica des del 1936 fins al 1991.
Nou!!: Vladimir Dekanozov і República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan · Veure més »
República Socialista Soviètica de Lituània
La República Socialista Soviètica de Lituània (RSS de Lituània) és el nom que va rebre Lituània quan va formar part de la Unió Soviètica entre els anys 1940-1941 i 1944-1990 (1991).
Nou!!: Vladimir Dekanozov і República Socialista Soviètica de Lituània · Veure més »
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Nou!!: Vladimir Dekanozov і Rus · Veure més »
Soviet Suprem
El Soviet Suprem de l'URSS (en rus Верховный Совет СССР, Verkhovni Soviet SSSR) era l'òrgan federal legislatiu de la Unió Soviètica, compost de 2 assemblees renovables cada quatre anys.
Nou!!: Vladimir Dekanozov і Soviet Suprem · Veure més »
Suècia
Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.
Nou!!: Vladimir Dekanozov і Suècia · Veure més »
Tercer Reich
El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.
Nou!!: Vladimir Dekanozov і Tercer Reich · Veure més »
Transcaucàsia
Transcaucàsia o el Caucas del Sud és la regió natural situada al sud de la serralada del Gran Caucas, i per tant a la vessant asiàtica.
Nou!!: Vladimir Dekanozov і Transcaucàsia · Veure més »
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Nou!!: Vladimir Dekanozov і Turquia · Veure més »
Txekà
La Txekà (forma transcrita) o, adaptat al català, Txeca (del rus: ЧК - чрезвыча́йная коми́ссия Vserossiiskaisa txrezvitxainaia komissiia, Comissió Extraordinària) va ser la primera d'una sèrie d'organitzacions de seguretat de l'estat soviètiques.
Nou!!: Vladimir Dekanozov і Txekà · Veure més »
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Nou!!: Vladimir Dekanozov і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »
Xinjiang
Xinjiang (tr; en), oficialment la Regió Autònoma Uigur de Xinjiang (tr; en) és una regió autònoma de la República Popular de la Xina.
Nou!!: Vladimir Dekanozov і Xinjiang · Veure més »
