Accés més ràpid que el navegador!
77 les relacions: Abadia de Cruas, Alemanya, Alt Loira, Andèol del Vivarès, Anonai, Aps (Ardecha), Ardecha, Arverns, August, Auguste Bravais, Austràsia, Bisbat de Viviers, Borgonya Transjurana, Bosó, Camí reial, Carlemany, Carles Martell, Clodoveu I, Comarca, Dècada del 1300, Dinastia carolíngia, Districte de Ròchafòrt, Edat mitjana, Elpodori, Euric, Fèlix, Fortunat i Aquil·leu de Valença, Felip II de Borgonya, Felip IV de França, François de Tournon, François Mitterrand, François-Antoine de Boissy d'Anglas, Germans Montgolfier, Hèlvia, Helvis, Ireneu de Lió, Juli Cèsar, Lió, Llenguadoc, Lluís el Pietós, Lluís III el Cec, Lo Borg de Sant Andiòu, Marc Seguin, Mirabel, Mitra (mitologia), Montpezat, Occità, Olivier de Serres, Policarp d'Esmirna, Potí de Lió, Pradelles, ..., Provença, Quintenàs, Reforma Protestant, Regne de França, Roine, Salavàs, Sançon, Sent Alban (Alta Garona), Sever II, Soions, Tolosa de Llenguadoc, Tournes, Tournon, Valentinès, Vercingetòrix, Viena del Delfinat, Vincent d'Indy, Visigots, Vivièrs (Ardecha), 1271, 1576, 1789, 1902, 405, 475, 879, 924. Ampliar l'índex (27 més) »
Abadia de Cruas
Labadia de Cruas fou un establiment religiós fundat a Cruas al Vivarès per Eribert comte del Vivarès, pare d'Elpodori.
Nou!!: Vivarès і Abadia de Cruas · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Vivarès і Alemanya · Veure més »
Alt Loira
L'Alt Loira (43) (en francès Haute-Loire i en occità Naut Léger o Naut Leir i menys localment lAut Léger, lAut Leir) és un departament francès situat a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Vivarès і Alt Loira · Veure més »
Andèol del Vivarès
Andèol del Vivarès o Aniol, en francès Andéol du Vivarais (Esmirna, Anatòlia, segle II - Viviers, Gàl·lia, 1 de maig de 208) fou un religiós que va evangelitzar el sud de la Gàl·lia.
Nou!!: Vivarès і Andèol del Vivarès · Veure més »
Anonai
Anonai (en francès Annonay) és un municipi francès de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps i el departament de l'Ardecha.
Nou!!: Vivarès і Anonai · Veure més »
Aps (Ardecha)
Aps (en francès Alba-la-Romaine) és un municipi francès, situat al departament de l'Ardecha i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Vivarès і Aps (Ardecha) · Veure més »
Ardecha
L'Ardecha o Ardeixa (07) (en francès Ardèche i en occità Ardecha) és un departament francès situat a la regió d'Alvèrnia - Roine-Alps i que correspon majoritàriament a la regió occitana del Vivarès.
Nou!!: Vivarès і Ardecha · Veure més »
Arverns
Els arverns (llati Arverni) foren una de les principals tribus de la Gàl·lia que van rivalitzar amb els hedus per la supremacia.
Nou!!: Vivarès і Arverns · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Vivarès і August · Veure més »
Auguste Bravais
Auguste Bravais, nascut a Annonay el 23 d'agost de 1811 i mort a Chesnay el 30 de març de 1863 va ser un astrònom, físic minearòleg i geòleg francès.
Nou!!: Vivarès і Auguste Bravais · Veure més »
Austràsia
Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.
Nou!!: Vivarès і Austràsia · Veure més »
Bisbat de Viviers
Estàtua del Sagrat Cor a Viviers El bisbat de Viviers (francès: Diocèse de Viviers, llatí: DioecesisVivariensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.
Nou!!: Vivarès і Bisbat de Viviers · Veure més »
Borgonya Transjurana
La Borgonya Transjurana, també coneguda com a Alta Borgonya, va ser un regne creat l'any 879 per Rudolf comte d'Auxerre.
Nou!!: Vivarès і Borgonya Transjurana · Veure més »
Bosó
Els bosons són partícules d'espín enter que satisfan l'estadística de Bose-Einstein.
Nou!!: Vivarès і Bosó · Veure més »
Camí reial
Un camí reial (també anomenat camí ral o camí real) és un camí públic principal, que en el seu temps era l'equivalent a les carreteres.
Nou!!: Vivarès і Camí reial · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Vivarès і Carlemany · Veure més »
Carles Martell
Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).
Nou!!: Vivarès і Carles Martell · Veure més »
Clodoveu I
Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia..
Nou!!: Vivarès і Clodoveu I · Veure més »
Comarca
En general, una comarca és una extensió de territori reduïda que agrupa diverses poblacions, que té una certa unitat a causa de les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els pobles que la formen.
Nou!!: Vivarès і Comarca · Veure més »
Dècada del 1300
Sense descripció.
Nou!!: Vivarès і Dècada del 1300 · Veure més »
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Nou!!: Vivarès і Dinastia carolíngia · Veure més »
Districte de Ròchafòrt
El Districte de Rochefort és un dels cinc districtes del departament francès del Charente Marítim, a la regió de la Nova Aquitània.
Nou!!: Vivarès і Districte de Ròchafòrt · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Vivarès і Edat mitjana · Veure més »
Elpodori
Elpodori (Elpodorius) fou comte del Vivarès.
Nou!!: Vivarès і Elpodori · Veure més »
Euric
Euric -de ehu (força) i ric (poderós, ric); - (?, 415 - Arle, 484) també conegut com a Evaric o Erwig, fou el rei visigot del Regne de Tolosa del 466 al 484, germà de Teodoric II i casat amb la princesa burgúndia Ragnailda.
Nou!!: Vivarès і Euric · Veure més »
Fèlix, Fortunat i Aquil·leu de Valença
Fèlix, Fortunat i Aquileu (Valença, Droma, s. II - 212) són tres figures possiblement llegendàries, creades a partir dels sants reals Fèlix i Fortunat d'Aquileia.
Nou!!: Vivarès і Fèlix, Fortunat i Aquil·leu de Valença · Veure més »
Felip II de Borgonya
Felip II de Borgonya l'Ardit (del francès hardi, generalment ‘agosarat’ o ‘intrèpid’) (Pontoise 1342 - castell de Halle, Bèlgica 1404), príncep de França i duc de Borgonya (1363-1404); comte de Turena (1360-1363); comte de Nevers (1384-1385), comte de Rethel (1384-1393); comte de Borgonya, Flandes i d'Artois (1384-1404); comte de Charolais (1390-1404) i duc de Limburg (1396-1404).
Nou!!: Vivarès і Felip II de Borgonya · Veure més »
Felip IV de França
Felip IV de França el Bell (en francès Philippe IV le Bel) (Fontainebleau 1268 - íd. 1314), fou rei de França entre 1285 i 1314, rei de Navarra i comte de Xampanya entre 1284 i 1305.
Nou!!: Vivarès і Felip IV de França · Veure més »
François de Tournon
François de Tournon (Tournon-sur-Rhône 1489 † 1562 Saint-Germain-en-Laye) va ser un diplomàtic i cardenal francès.
Nou!!: Vivarès і François de Tournon · Veure més »
François Mitterrand
François Maurice Adrien Marie Mitterrand (Jarnac, França, 26 d'octubre de 1916 - París, 8 de gener de 1996) fou un polític francès que va esdevenir el 21è president de la República francesa i copríncep d'Andorra entre 1981 i 1995, en el mandat més longeu de la història de la República francesa.
Nou!!: Vivarès і François Mitterrand · Veure més »
François-Antoine de Boissy d'Anglas
François-Antoine de Boissy d'Anglas fou un dels diputats dels Estats Generals francesos, que, el 20 de juny de 1789, van ser presents al Jurament del Jeu de Paume.
Nou!!: Vivarès і François-Antoine de Boissy d'Anglas · Veure més »
Germans Montgolfier
Joseph-Michel Montgolfier (Annonay, Occitània, 26 d'agost de 1740 - Balaruc-les-Bains, 26 de juny de 1810) i Jacques-Étienne Montgolfier (Annonay, Occitània, 6 o 7 de gener de 1745 - Serrières, 2 d'agost de 1799) foren els inventors de l'anomenat Montgolfier, o globus aerostàtic d'aire calent.
Nou!!: Vivarès і Germans Montgolfier · Veure més »
Hèlvia
* Hèlvia (mare de Sèneca), esposa de Marc Anneu Sèneca.
Nou!!: Vivarès і Hèlvia · Veure més »
Helvis
Els helvis (en llatí: Helvii, en grec antic Ἐλουοί segons Estrabó) van ser un poble gal de la Gàl·lia Narbonense, veïns dels arverns.
Nou!!: Vivarès і Helvis · Veure més »
Ireneu de Lió
va ser un bisbe grec conegut pel seu paper en l'orientació i l'expansió de les comunitats cristianes en el que ara el sud de França i, més àmpliament, per al desenvolupament de la teologia cristiana combatent l'heretgia i definint l'ortodòxia.
Nou!!: Vivarès і Ireneu de Lió · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Vivarès і Juli Cèsar · Veure més »
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.
Nou!!: Vivarès і Lió · Veure més »
Llenguadoc
El Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica occitana, que actualment es troba a la Regió d'Occitània.
Nou!!: Vivarès і Llenguadoc · Veure més »
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Nou!!: Vivarès і Lluís el Pietós · Veure més »
Lluís III el Cec
Lluís III, dit el Cec (c. 880 - Arle, 5 de juny del 928), fou comte de Provença (887- 928), rei d'Itàlia (900-905) i emperador d'Occident (901 - 905).
Nou!!: Vivarès і Lluís III el Cec · Veure més »
Lo Borg de Sant Andiòu
Lo Borg Sant Andiòu (en francès Bourg-Saint-Andéol) és un municipi de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps i el departament de l'Ardecha.
Nou!!: Vivarès і Lo Borg de Sant Andiòu · Veure més »
Marc Seguin
Marc Seguin, dit Seguin Ainé (el gran, per oposició al jove), (Anonai, 20 d'abril de 1786 - Anonai, 24 de febrer de 1875) va ser un enginyer, inventor i pioner del ferrocarril francès.
Nou!!: Vivarès і Marc Seguin · Veure més »
Mirabel
Mirabel és un municipi de la província de Càceres, a la comunitat autònoma d'Extremadura (Espanya).
Nou!!: Vivarès і Mirabel · Veure més »
Mitra (mitologia)
Mitra o Mitras (en persa, میترا Mithra; en grec, Mithras) fou el déu del sol i la llum entre els perses.
Nou!!: Vivarès і Mitra (mitologia) · Veure més »
Montpezat
* Montpezat (Gard), municipi al departament del Gard (regió d'Occitània, França).
Nou!!: Vivarès і Montpezat · Veure més »
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Nou!!: Vivarès і Occità · Veure més »
Olivier de Serres
Olivier de Serres (1539-1619) va ser un científic francès un dels primers a estudiar de manera científica les tècniques agrícoles i de tractar de millorar-les de manera experimental.
Nou!!: Vivarès і Olivier de Serres · Veure més »
Policarp d'Esmirna
Policarp d'Esmirna (Àsia Menor, ca. 80 - Esmirna, ca. 166) fou un escriptor grec cristià del.
Nou!!: Vivarès і Policarp d'Esmirna · Veure més »
Potí de Lió
Potí (en francès, Pothin) va ser el primer bisbe de Lió i el primer de tota la Gàl·lia.
Nou!!: Vivarès і Potí de Lió · Veure més »
Pradelles
* Pradelles (Haute-Loire), municipi al departament de l'Alt Loira (regió d'Alvèrnia-Roine-Alps, França).
Nou!!: Vivarès і Pradelles · Veure més »
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Nou!!: Vivarès і Provença · Veure més »
Quintenàs
Quintenàs (en francès Quintenas) és un municipi francès, situat al departament de l'Ardecha i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Vivarès і Quintenàs · Veure més »
Reforma Protestant
luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.
Nou!!: Vivarès і Reforma Protestant · Veure més »
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Nou!!: Vivarès і Regne de França · Veure més »
Roine
El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).
Nou!!: Vivarès і Roine · Veure més »
Salavàs
Salavas és un municipi francès situat al departament de l'Ardecha i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Vivarès і Salavàs · Veure més »
Sançon
Sampzon és un municipi francès situat al departament de l'Ardecha i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Vivarès і Sançon · Veure més »
Sent Alban (Alta Garona)
Sent Alban (francès Saint-Alban)és un municipi del departament francès de l'Alta Garona, a la regió d'Occitània.
Nou!!: Vivarès і Sent Alban (Alta Garona) · Veure més »
Sever II
Flavi Valeri Sever — — conegut com a Sever II, fou emperador romà (306-307, nomenat cèsar el 305. El seu ascens al tron, incitat per Galeri, va desencadenar el trencament de la tetrarquia ideada per Dioclecià. Maximià va lluitar contra ell i el va fer deposar.
Nou!!: Vivarès і Sever II · Veure més »
Soions
Soions (en francès Soyons) és un municipi francès, situat al departament de l'Ardecha i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Vivarès і Soions · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Vivarès і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
Tournes
Tournes és un municipi francès situat al departament de les Ardenes i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Vivarès і Tournes · Veure més »
Tournon
* Tournon (Savoia), municipi al departament de Savoia (regió d'Alvèrnia-Roine-Alps, França).
Nou!!: Vivarès і Tournon · Veure més »
Valentinès
El Valentinès (Valentinés, Valentinois) és una comarca d'Occitània i antiga jurisdicció feudal en la qual s'incloïen principalment els Bisbes de Valença i els comtes del Valentinès.
Nou!!: Vivarès і Valentinès · Veure més »
Vercingetòrix
Vercingetòrix, Vercingètorix o Vergèntorix (llatí Vercingetorix -pronunciat Verkingétorix-, transliteració de la paraula composta cèltica "Ver-Cingeto-Rix" el significat de la qual més probable és "Cap dels grans guerrers") (?, cap al 80 aC - Roma, 46 aC) era el cap de la tribu gal·la dels arverns (situats a l'actual Alvèrnia) quan es va produir la invasió de les Gàl·lies pels romans.
Nou!!: Vivarès і Vercingetòrix · Veure més »
Viena del Delfinat
Viena del Delfinat (en francès Vienne, en francoprovençal Vièna) és un municipi francès, situat al departament de la Isèra i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Vivarès і Viena del Delfinat · Veure més »
Vincent d'Indy
Vincent d'Indy (París, 27 de març de 1851 - París, 2 de desembre de 1931) va ser un compositor i professor de música francès.
Nou!!: Vivarès і Vincent d'Indy · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Vivarès і Visigots · Veure més »
Vivièrs (Ardecha)
Vivièrs (en francès Viviers) és un municipi francès, situat al departament de l'Ardecha i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Vivarès і Vivièrs (Ardecha) · Veure més »
1271
El 1271 (MCCLXXI) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Vivarès і 1271 · Veure més »
1576
Sense descripció.
Nou!!: Vivarès і 1576 · Veure més »
1789
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.
Nou!!: Vivarès і 1789 · Veure més »
1902
;Països Catalans.
Nou!!: Vivarès і 1902 · Veure més »
405
El 405 (CDV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Vivarès і 405 · Veure més »
475
Sense descripció.
Nou!!: Vivarès і 475 · Veure més »
879
Sense descripció.
Nou!!: Vivarès і 879 · Veure més »
924
El 924 (CMXXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Vivarès і 924 · Veure més »
