Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Vitòria

Índex Vitòria

Vitòria (en basc Gasteiz, en castellà Vitoria; nom oficial: Vitoria-Gasteiz) és una ciutat del País Basc, capital de la comunitat autònoma d'Euskadi i del territori foral d'Àlaba.

154 les relacions: Abdicacions de Baiona, Abetxuku, Abilio Barbero de Aguilera, Agurain, Alfons VIII de Castella, Alfons X de Castella, Alfonso Alonso Aranegui, Anna d'Espanya, Aralar, Aranbizkarra, Arratzua-Ubarrundia, Arthur Wellesley, ARTIUM, Asociación de Clubs de Baloncesto, Astorga, Òpera-Cinema Vesa, Àlaba, Àrea funcional de Vitòria - Àlaba Central, Babesgabeak, Baiona, Barris de Vitòria, Barrundia, Basc, Basilia Tarrios y Uriondo, Basquetbol, Batalla de Bailèn, Batalla de Vitòria, Batlle, Bernedo, Bilbao, Bildu, Bitoriano, Bordeus, Burgelu, Calçada, Call, Casa de Arriazu, Castellà, Catedral de Santa Maria de Vitòria, Celdoni, Claudi Ptolemeu, Coalició Popular, Comunitat autònoma del País Basc, Corona de Castella, Deportivo Alavés, Diputació Foral d'Àlaba, Dulantzi, Ebre, Edat mitjana, Enric III de Castella, ..., Enric IV de Castella, Etxezarra, Europa, Euskadiko Ezkerra, Euskal Herritarrok, Eusko Alkartasuna, Ezker Batua-Berdeak, Federico Baraibar Zumárraga, Felip IV de Castella, Ferran el Catòlic, Ferran VII d'Espanya, França, Francs, Futbol, Germandat d'Àlaba, Girona, Gorbeia, Gorka Urtaran Agirre, Govern Basc, Guerra del Francès, Guerra Gran, Hamburg, Hebreus, Herri Batasuna, Imperi Romà, Iruña Oka, Iruña-Veleia, Isabel de França, Isabel I de Castella, Javier Maroto Aranzábal, Joan II de Castella, Johann Nepomuk Mälzel, José Ángel Cuerda Montoya, Josep Bonaparte, Juntes Generals d'Àlaba, Lehendakari, Leovigild, Lliga espanyola de futbol masculina, Ludwig van Beethoven, Marcelo Vigil, Mariturri, Massacre del 3 de març de Vitòria, Mateo Benigno de Moraza, Mercedes-Benz, Meseta, Miranda de Ebro, Museu Fournier de Naipes, Nantes, Napoleó Bonaparte, Neoclassicisme, Otobarren, País Basc, Pancorbo, Papa Adrià VI, Parlament Basc, Partit Comunista d'Euskadi, Partit Nacionalista Basc, Partit Popular del País Basc, Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra, Partit Socialista Obrer Espanyol, Patxi Lazcoz, Pau de Basilea, Premi Capital Verda Europea, Regne de Navarra, Reis Catòlics, Reixa de San Millán, Ricardo Becerro de Bengoa, Sajazarra, Salburua, Sanç VI de Navarra, Santos Laspiur, Saski Baskonia, Segle XIII, Segle XV, Teodoro González de Zárate, Territori (País Basc), Tramvia de Vitòria, Transició democràtica espanyola, Transportes Urbanos de Vitoria, Trebiñu, Txagorritxu, Unió de Centre Democràtic, Unitat Alabesa, Urbasa, Victoriacum, Viena, Visigots, Zabalgana, Zadorra, Zaramaga, Zigoitia, Zona Rural Nord-oest de Vitòria, Zuia, 1463, 1808, 1813, 1979, 1980, 1999, 20 de maig, 2007, 2011, 2012, 2015. Ampliar l'índex (104 més) »

Abdicacions de Baiona

Les abdicacions de Baiona, que van tenir lloc el 5 de maig de 1808 en el castell de Marracq de la ciutat francesa de Baiona, és el nom pel qual es coneixen les renúncies successives dels reis Carles IV i el seu fill Ferran VII al tron d'Espanya en favor de Napoleó Bonaparte, qui a continuació cediria els drets al seu germà Josep Bonaparte, qui regnaria amb el nom de Josep I.

Nou!!: Vitòria і Abdicacions de Baiona · Veure més »

Abetxuku

Imatge de les ''casetes'' del barri. Imatge del Pont d'Abetxuku Abetxuku (nom acceptat per l'Euskaltzaindia; en castellà Abechuco) és un barri de la ciutat de Vitòria (Àlaba).

Nou!!: Vitòria і Abetxuku · Veure més »

Abilio Barbero de Aguilera

Abilio Barbero de Aguilera (Donostia-Sant Sebastià, 10 de juliol de 1931 - Madrid, 4 de juliol de 1990) va ser un historiador espanyol. Es va traslladar de molt jove a Madrid, on va estudiar el Batxillerat i les carreres de Dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de Madrid, on es va llicenciar amb una memòria anomenada El priscilianismo: ¿herejía o movimiento social?, que va ser publicada en els Cuadernos de Historia de España de Claudio Sánchez-Albornoz el 1963.

Nou!!: Vitòria і Abilio Barbero de Aguilera · Veure més »

Agurain

Agurain (en castellà Salvatierra, nom oficial Salvatierra/Agurain) és un municipi d'Àlaba, de la Quadrilla de Salvatierra.

Nou!!: Vitòria і Agurain · Veure més »

Alfons VIII de Castella

volum.

Nou!!: Vitòria і Alfons VIII de Castella · Veure més »

Alfons X de Castella

Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).

Nou!!: Vitòria і Alfons X de Castella · Veure més »

Alfonso Alonso Aranegui

Alfonso Alonso Aranegui (Vitòria, 14 d'abril de 1967) és un polític basc del Partit Popular, que ha sigut Ministre de Sanitat (2014-16), alcalde de Vitòria (1999 -2007) i diputat per la circumscripció d'Àlaba entre 2000 i 2001 i des de 2008.

Nou!!: Vitòria і Alfonso Alonso Aranegui · Veure més »

Anna d'Espanya

Anna d'Espanya o Anna d'Àustria (Valladolid, 22 de setembre de 1601 - París, 20 de gener de 1666) fou reina de França.

Nou!!: Vitòria і Anna d'Espanya · Veure més »

Aralar

Aralar és un partit independentista i socialista basc encapçalat per Patxi Zabaleta i creat el 2001, després de la ruptura per part d'Herri Batasuna de la coalició electoral Euskal Herritarrok i dintre del procés Batasuna.

Nou!!: Vitòria і Aralar · Veure més »

Aranbizkarra

Aranbizkarra (en castellà Arambizcarra) és un barri de la ciutat de Vitòria (Àlaba).

Nou!!: Vitòria і Aranbizkarra · Veure més »

Arratzua-Ubarrundia

Arratzua-Ubarrundia (en castellà Arrazua-Ubarrundia) és un municipi d'Àlaba, de la Quadrilla de Zuia.

Nou!!: Vitòria і Arratzua-Ubarrundia · Veure més »

Arthur Wellesley

El mariscal de camp Arthur Wellesley (Dublín, Irlanda, 1 de maig de 1769 - Walmer, Kent, 14 de setembre de 1852) fou un militar, polític i home d'estat britànic.

Nou!!: Vitòria і Arthur Wellesley · Veure més »

ARTIUM

ARTIUM o Centre-Museu Basc d'Art Contemporani és una institució museística (inaugurada el 26 d'abril de 2002) amb seu a Vitòria (Àlaba) que compta amb una important i ampla col·lecció d'art modern i contemporani.

Nou!!: Vitòria і ARTIUM · Veure més »

Asociación de Clubs de Baloncesto

L'Asociación de Clubs de Baloncesto (ACB) és una organització esportiva espanyola formada per clubs professionals de basquetbol i encarregada de vetllar pels interessos dels seus associats.

Nou!!: Vitòria і Asociación de Clubs de Baloncesto · Veure més »

Astorga

Astorga és un municipi i ciutat espanyola de la província de Lleó (Castella i Lleó), situada al sud-est de la capital, a una altitud de 868m sobre el nivell del mar.

Nou!!: Vitòria і Astorga · Veure més »

Òpera-Cinema Vesa

Façana de l'Edifici Òpera de Vitòria-Gasteiz L'edifici Òpera-Cinema Vesa es troba a l'Eixample del XIX de Vitòria (Àlaba, Espanya), entre San Prudencio i Fueros, amb façanes en tots dos carrers.

Nou!!: Vitòria і Òpera-Cinema Vesa · Veure més »

Àlaba

Situació d'Àlaba al conjunt d'Euskal Herria. Àlaba (basc: Araba, castellà: Álava, oficials tots dos topònims) és una província del País Basc i un lurralde (territori històric) del País Basc.

Nou!!: Vitòria і Àlaba · Veure més »

Àrea funcional de Vitòria - Àlaba Central

En la imatge, expansió urbanística a Salburua, districte residencial al nord-est de Vitòria LÀrea funcional de Vitòria - Àlaba Central és una de les àrees funcionals del País Basc.

Nou!!: Vitòria і Àrea funcional de Vitòria - Àlaba Central · Veure més »

Babesgabeak

Babesgabeak (en castellà Desamparadas) és un barri de la ciutat de Vitòria (Àlaba).

Nou!!: Vitòria і Babesgabeak · Veure més »

Baiona

Baiona (en gascó i en basc Baiona, en francès i oficialment Bayonne) és una ciutat del sud-oest de França, situada en la confluència dels rius Niva i Ador, en el departament dels Pirineus Atlàntics.

Nou!!: Vitòria і Baiona · Veure més »

Barris de Vitòria

Plànol del nucli urbà de Vitòria Els barris de Vitòria (en basc Gasteizko auzoak) són la divisió administrava de la ciutat de Vitòria (Àlaba, País Basc).

Nou!!: Vitòria і Barris de Vitòria · Veure més »

Barrundia

Barrundia és un municipi d'Àlaba, de la Quadrilla de Salvatierra.

Nou!!: Vitòria і Barrundia · Veure més »

Basc

Distribució dels parlants de basc al País Basc Zuberotarra El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons els dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).

Nou!!: Vitòria і Basc · Veure més »

Basilia Tarrios y Uriondo

Basilia Tarrios i Uriondo (Vitòria-Gasteiz, segle XIX) va ser una fotògrafa espanyola, la primera dona a dedicar-se a aquesta professió de manera professional a Vitòria.

Nou!!: Vitòria і Basilia Tarrios y Uriondo · Veure més »

Basquetbol

El basquetbol, popularment conegut com a bàsquet, és un esport practicat entre dos equips de cinc jugadors en joc cadascun, que cerquen d'introduir una pilota dins de la cistella defensada per l'equip contrari, amb l'objectiu d'aconseguir més punts que l'adversari, tot respectant les regles del joc.

Nou!!: Vitòria і Basquetbol · Veure més »

Batalla de Bailèn

La Batalla de Bailèn és una batalla que es va produir en el si de la Guerra del Francès, durant les Guerres Napoleòniques que va suposar la primera derrota del potent exèrcit napoleònic conegut com la Grande Armée.

Nou!!: Vitòria і Batalla de Bailèn · Veure més »

Batalla de Vitòria

La Batalla de Vitòria es va lliurar el 21 de juny de 1813 entre les tropes franceses que escortaven a Josep Bonaparte en la seva fugida i un conglomerat de tropes britàniques, espanyoles i portugueses al comandament d'Arthur Wellesley, duc de Wellington.

Nou!!: Vitòria і Batalla de Vitòria · Veure més »

Batlle

El batlle o alcalde (vegeu altres denominacions) és la màxima autoritat d'un municipi, és qui presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament.

Nou!!: Vitòria і Batlle · Veure més »

Bernedo

Bernedo és un municipi d'Àlaba, de la Quadrilla de Mendialdea.

Nou!!: Vitòria і Bernedo · Veure més »

Bilbao

Bilbao o Bilbau (en basc: Bilbo) és la ciutat més poblada del País Basc i la capital del territori foral de Biscaia.

Nou!!: Vitòria і Bilbao · Veure més »

Bildu

Bildu (Reunir-se en èuscar) fou una coalició política amb una ideologia nacionalista basca i d'esquerres, i ubicada dins el denominat pol sobiranista i independentista, conformada pels partits Eusko Alkartasuna i Alternatiba, la plataforma ciudadana Herritarron Garaia i altres independents abertzales i d'esquerres.

Nou!!: Vitòria і Bildu · Veure més »

Bitoriano

Bitoriano/Vitoriano és un poble de la vall de Zuia, al lurralde d'Àlaba.

Nou!!: Vitòria і Bitoriano · Veure més »

Bordeus

Bordeu (dit Bordeus per francisme i hispanisme) (Bordèu en occità; Bordeaux en francès) és un municipi francès, situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Vitòria і Bordeus · Veure més »

Burgelu

Burgelu (castellà Elburgo) és un municipi d'Àlaba, de la Quadrilla de Salvatierra.

Nou!!: Vitòria і Burgelu · Veure més »

Calçada

Exemple de carretera amb dues calçades, una per cada sentit de la marxa (Autovia A63 del Regne Unit al seu pas per Kingston upon Hull) La calçada és la part de la carretera destinada a la circulació dels vehicles.

Nou!!: Vitòria і Calçada · Veure més »

Call

Els calls o jueries eren les zones habitades antigament per jueus a la corona d'Aragó.

Nou!!: Vitòria і Call · Veure més »

Casa de Arriazu

La Casa de Arriazu pertany a la noblesa basca.

Nou!!: Vitòria і Casa de Arriazu · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Vitòria і Castellà · Veure més »

Catedral de Santa Maria de Vitòria

La Catedral de Santa Maria de Vitòria, coneguda també com a Catedral Vella, és un temple catòlic d'estil gòtic situat a la ciutat de Vitòria, capital de la província basca d'Àlaba a Espanya.

Nou!!: Vitòria і Catedral de Santa Maria de Vitòria · Veure més »

Celdoni

Celedón (en castellà), Zeledon (en euskera) o Celdoni (en català) és el personatge que amb la seva arribada, baixant del cel amb un paraigua, obre les festes patronals de Vitòria.

Nou!!: Vitòria і Celdoni · Veure més »

Claudi Ptolemeu

Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); circa 85 - circa 165, altres autors diuen c. 100- c. 170) va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grecoegipci, anomenat comunament Ptolemeu o Tolemeu.

Nou!!: Vitòria і Claudi Ptolemeu · Veure més »

Coalició Popular

La Coalició Popular és una agrupació de partits de centredreta que es presentaren a les eleccions autonòmiques del 1983 a diferents comunitats autònomes.

Nou!!: Vitòria і Coalició Popular · Veure més »

Comunitat autònoma del País Basc

Donòstia o Sant Sebastià Euskadi o el País Basc, (Euskal Herria en basc, País Vasco en castellà i Euskadi en tots dos idiomes), és una nacionalitat històrica d'acord amb l'article 1 de l'Estatut de Guernica de 1979, constituït actualment com una comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Vitòria і Comunitat autònoma del País Basc · Veure més »

Corona de Castella

La Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230, any en el qual Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Nou!!: Vitòria і Corona de Castella · Veure més »

Deportivo Alavés

El Deportivo Alavés és un club de futbol basc, de la ciutat de Vitòria, Àlaba.

Nou!!: Vitòria і Deportivo Alavés · Veure més »

Diputació Foral d'Àlaba

Diputació Foral d'Àlaba (Arabako Foru Aldundia en basc) és l'òrgan de govern del territori històric d'Àlaba (País Basc).

Nou!!: Vitòria і Diputació Foral d'Àlaba · Veure més »

Dulantzi

Dulantzi (en castellà, Alegría de Álava) és un municipi d'Àlaba, de la Quadrilla de Salvatierra.

Nou!!: Vitòria і Dulantzi · Veure més »

Ebre

Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (en castellà, basc i aragonès Ebro, en llatí Hiberus Flumen, en àrab أبرة Ibruh) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que aboca a la Mediterrània.

Nou!!: Vitòria і Ebre · Veure més »

Edat mitjana

L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna.

Nou!!: Vitòria і Edat mitjana · Veure més »

Enric III de Castella

Enric III de Castella, dit el Malalt (Burgos, 1379 - Toledo, 25 de desembre de 1406), fou príncep d'Astúries (1388-1390) i rei de Castella (1390-1406).

Nou!!: Vitòria і Enric III de Castella · Veure més »

Enric IV de Castella

Enric IV de Castella (miniatura del segle XVI. Enric IV de Castella, anomenat l'Impotent (Valladolid 1425 - Madrid 1474), fou príncep d'Astúries (1425 - 1454) i rei de Castella i Lleó (1454 - 1474).

Nou!!: Vitòria і Enric IV de Castella · Veure més »

Etxezarra

Etxezarra, Vitoria-Gasteiz. Etxezarra o Casa de Napoleó és una casa situada al barri d'Ariznabarra a Vitòria (País Basc).

Nou!!: Vitòria і Etxezarra · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Vitòria і Europa · Veure més »

Euskadiko Ezkerra

Euskadiko Ezkerra (Esquerra d'Euskadi, en basc) o EE, fou un partit polític de l'esquerra abertzale del País Basc, integrat en el PSE-EE el 1993.

Nou!!: Vitòria і Euskadiko Ezkerra · Veure més »

Euskal Herritarrok

Euskal Herritarrok (Ciutadans Vascos en èuscar) fou una coalició independentista i d'esquerra basca sorgida en 1998 com a òrgan electoral de l'esquerra abertzale.

Nou!!: Vitòria і Euskal Herritarrok · Veure més »

Eusko Alkartasuna

Eusko Alkartasuna (EA) (Solidaritat Basca en català) és un partit polític basc fundat per Carlos Garaikoetxea el setembre de 1986, com a escissió del Partit Nacionalista Basc.

Nou!!: Vitòria і Eusko Alkartasuna · Veure més »

Ezker Batua-Berdeak

Ezker Batua-Berdeak (EB-B) és una organització política independent de la Comunitat autònoma basca on participen diferents partits, col·lectius socials i ciutadans independents d'esquerres.

Nou!!: Vitòria і Ezker Batua-Berdeak · Veure més »

Federico Baraibar Zumárraga

Federico Baraibar Zumárraga (Vitòria, 1851 - 25 de febrer de 1918) va ser un escriptor, professor, etnòleg i polític espanyol, que entre altres càrrecs va ser el primer alcalde de la seva ciutat al segle XX (de 1897 a 1902).

Nou!!: Vitòria і Federico Baraibar Zumárraga · Veure més »

Felip IV de Castella

Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665) fou monarca d'Espanya (1621-1665).

Nou!!: Vitòria і Felip IV de Castella · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Vitòria і Ferran el Catòlic · Veure més »

Ferran VII d'Espanya

Ferran VII d'Espanya el Deseado (el Desitjat) (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 — Madrid, 29 de setembre de 1833), príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808) i (1814-1833).

Nou!!: Vitòria і Ferran VII d'Espanya · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Vitòria і França · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Vitòria і Francs · Veure més »

Futbol

El futbol (de l'anglès football, "pilota de peu") és un esport d'equip jugat entre dos equips d'onze jugadors amb una pilota esfèrica.

Nou!!: Vitòria і Futbol · Veure més »

Germandat d'Àlaba

La Germandat d'Àlaba va ser la primera institució que va posar les bases del conjunt territorial que forma l'actual lurralde d'Àlaba (País Basc).

Nou!!: Vitòria і Germandat d'Àlaba · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès i de la província de Girona.

Nou!!: Vitòria і Girona · Veure més »

Gorbeia

Gorbeia és el cim més alt del massís muntanyenc del mateix nom, situat a les Muntanyes Basques, a cavall entre les províncies d'Àlaba i Biscaia al País Basc.

Nou!!: Vitòria і Gorbeia · Veure més »

Gorka Urtaran Agirre

Gorka Urtaran Agirre (Vitòria, 21 de desembre de 1973) és un polític basc, membre del Partit Nacionalista Basc.

Nou!!: Vitòria і Gorka Urtaran Agirre · Veure més »

Govern Basc

Govern Basc (en euskera Eusko Jaurlaritza i en castellà Gobierno Vasco) és el govern d'Euskadi.

Nou!!: Vitòria і Govern Basc · Veure més »

Guerra del Francès

La Guerra del Francès (també coneguda com Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.

Nou!!: Vitòria і Guerra del Francès · Veure més »

Guerra Gran

La Guerra Gran, també coneguda com la Guerra dels Pirineus, Guerra del Rosselló o la Guerra de la Convenció, un episodi de les Guerres de la Revolució Francesa, fou un conflicte bèl·lic en què s'enfrontaren el Regne d'Espanya i la República Francesa, entre el 1793 i el 1795.

Nou!!: Vitòria і Guerra Gran · Veure més »

Hamburg

Hamburg (baix alemany: Hamborg, en llatí Hammonia) és una ciutat-estat i un dels 16 estats federats alemanys.

Nou!!: Vitòria і Hamburg · Veure més »

Hebreus

Els hebreus (del llatí Hebraei, i aquest al seu torn provinent del Ἑϐραῖοι /, el qual prové de l'hebreu עברי Ivri) són un antic poble semita del Pròxim Orient mencionat en la Bíblia hebrea, que conté nombroses referències i constitueix la principal font documental sobre ells.

Nou!!: Vitòria і Hebreus · Veure més »

Herri Batasuna

Herri Batasuna (Unitat Popular en èuscar) és una coalició política, braç polític de l'anomenat Moviment d'Alliberament Nacional Basc (MANB), que més tard canvià el seu nom pel d'Euskal Herritarrok (EH) i Batasuna (B).

Nou!!: Vitòria і Herri Batasuna · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Vitòria і Imperi Romà · Veure més »

Iruña Oka

Iruña Oka és un municipi d'Àraba o Àlaba, de la Añanako Kuadrila (Quadrilla d'Añana).

Nou!!: Vitòria і Iruña Oka · Veure més »

Iruña-Veleia

Iruña-Veleia és el nom d'un jaciment arqueològic situat al municipi d'Iruña Oka a uns 10 km a l'oest de la ciutat de Vitòria a Àlaba, País Basc, que excava el solar de l'antiga ciutat romana de Veleia.

Nou!!: Vitòria і Iruña-Veleia · Veure més »

Isabel de França

Isabel de Borbó i de Mèdici (Fontainebleau, França, 22 de novembre de 1603-Madrid, Espanya, 6 d’octubre de 1644) anomenada Isabel de França va ser una princesa francesa, filla d'Enric IV, que esdevingué monarca consort d’Espanya i primera esposa de Felip IV, entre 1621 i 1644.

Nou!!: Vitòria і Isabel de França · Veure més »

Isabel I de Castella

Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 1451 - Medina del Campo, 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).

Nou!!: Vitòria і Isabel I de Castella · Veure més »

Javier Maroto Aranzábal

Javier Ignacio Maroto Aranzábal (Vitòria, 6 de gener de 1972) és un polític del Partit Popular del País Basc.

Nou!!: Vitòria і Javier Maroto Aranzábal · Veure més »

Joan II de Castella

Sepulcre de Joan II esculpit per Gil de Siloé a la Cartoixa de Miraflores, Burgos). Joan II de Castella (Toro, 1405 - Valladolid, 20 de juliol de 1454) fou príncep d'Astúries (1405-1406) i rei de Castella (1406-1454).

Nou!!: Vitòria і Joan II de Castella · Veure més »

Johann Nepomuk Mälzel

Johann Nepomuk Mälzel (Maelzel) (15 d'agost de 1772 - 21 de juliol de 1838) va ser un mecànic i inventor a la cort de Viena.

Nou!!: Vitòria і Johann Nepomuk Mälzel · Veure més »

José Ángel Cuerda Montoya

José Ángel Cuerda Montoya (Vitòria, 1934) és un polític basc.

Nou!!: Vitòria і José Ángel Cuerda Montoya · Veure més »

Josep Bonaparte

Josep I Bonaparte, Josep I d'Espanya o Pepe Botella (Corte, Còrsega, 1768 - Florència, 1844), rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813) però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès.

Nou!!: Vitòria і Josep Bonaparte · Veure més »

Juntes Generals d'Àlaba

Juntes Generals d'Àlaba (oficialment Arabako Batzar Nagusiak-Juntas Generales de Álava) són el parlament i òrgan legislatiu del territori històric d'Àlaba, que al seu torn forma part del País Basc.

Nou!!: Vitòria і Juntes Generals d'Àlaba · Veure més »

Lehendakari

Es coneix com Lehendakari o Lendakari (en basc, literalment "primer responsable", plural: Lehendakariak) al President de la Comunitat Autònoma del País Basc.

Nou!!: Vitòria і Lehendakari · Veure més »

Leovigild

F. Corral, 1750-53). Leovigild va ser rei dels visigots entre els anys 572 a 586.

Nou!!: Vitòria і Leovigild · Veure més »

Lliga espanyola de futbol masculina

La lliga espanyola de futbol masculina és la competició oficial de futbol d'àmbit estatal a Espanya.

Nou!!: Vitòria і Lliga espanyola de futbol masculina · Veure més »

Ludwig van Beethoven

Ludwig van Beethoven (pronunciació alemanya en transcripció AFI:, pronunciació catalana habitual) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme. Considerat l'últim gran representant del classicisme vienès o escola de Viena (després de Christoph Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del segle XIX. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu en les obres per a piano i música de cambra. La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de cambra (16 quartets de corda, 7 trios, 10 sonates per a violí i piano), vocal (lieder i una òpera: Fidelio), concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un per a violí i orquestra) i orquestral (9 simfonies, obertures, etc.). La música del quart moviment de la novena simfonia, està basada en lOda a l'alegria de Friedrich von Schiller i va ser elegida himne de la Unió Europea.

Nou!!: Vitòria і Ludwig van Beethoven · Veure més »

Marcelo Vigil

Marcelo Vigil Pascual (Madrid, 1930- Salamanca, 1987) va ser un historiador espanyol.

Nou!!: Vitòria і Marcelo Vigil · Veure més »

Mariturri

Plànol dels nous barris de Zabalgana. Mariturri és a baix a l'esquerra Mariturri és un barri de la ciutat de Vitòria (Àlaba).

Nou!!: Vitòria і Mariturri · Veure més »

Massacre del 3 de març de Vitòria

Manuel Fraga Iribarne, ministre de l'interior el 1976 (fotografia del 2007) Lluís Llach a l'Olympia de París Entrada a la parròquia de San Francisco de Asís. Manifestació a Vitòria el 2009 en commemoració als morts de 1976 La massacre del 3 de març de Vitòria és la massacre que tinguere lloc 3 de març de 1976 en aquesta ciutat alabesa durant la Transició Espanyola: en una jornada de vaga, la policia armada va llançar gasos lacrimògens per desallotjar els treballadors que estaven reunits en assemblea a l'Església de Sant Francesc d'Assís, situada al barri obrer de Zaramaga, i va disparar contra els que sortien de l'església.

Nou!!: Vitòria і Massacre del 3 de març de Vitòria · Veure més »

Mateo Benigno de Moraza

Estàtua de Mateo Benigno de Moraza a la plaça de la Diputació (Vitòria). Mateo Benigno de Moraza y Ruiz de Garibay (Vitòria, 21 de setembre de 1817 - Vitòria, 17 de gener de 1878) va ser un polític basc, diputat a Corts per Àlaba, Pare de Província d'Àlaba i jurista basc.

Nou!!: Vitòria і Mateo Benigno de Moraza · Veure més »

Mercedes-Benz

Mercedes-Benz és una divisió multinacional del fabricant alemany Daimler AG, coneguda com una marca automobilística de luxe que fabrica autobusos, camions i cotxes.

Nou!!: Vitòria і Mercedes-Benz · Veure més »

Meseta

La Meseta (mot espanyol; literalment, lAltiplà), també coneguda com la Meseta Central, és un altiplà que es troba al mig de la península Ibèrica.

Nou!!: Vitòria і Meseta · Veure més »

Miranda de Ebro

Miranda de Ebro és un municipi i una ciutat espanyola situada a la província de Burgos, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Nou!!: Vitòria і Miranda de Ebro · Veure més »

Museu Fournier de Naipes

Museu Fournier de Naipes. Pati El Museu Fournier de Naipes d'Àlaba està dedicat a la conservació, valoració, estudi i exposició de naips, de tot el món i de tots els temps, amb la finalitat d'atendre l'interès del públic i d'investigadors, estudiosos i col·leccionistes.

Nou!!: Vitòria і Museu Fournier de Naipes · Veure més »

Nantes

Situació de Nantes Nantes (antigament, Naona o Naünt, en bretó Naoned i en galo Naunnt) és un municipi francès, situat al departament de Loira Atlàntic i a la regió de País del Loira.

Nou!!: Vitòria і Nantes · Veure més »

Napoleó Bonaparte

Napoleó Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 15 d'agost de 1769 – Santa Helena, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. També, mentre va ser emperador dels francesos, va ser copríncep d'Andorra. Va començar a destacar arran de la Revolució francesa, on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics. La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc de temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la Batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica. Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del codi Napoleònic.

Nou!!: Vitòria і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Neoclassicisme

Antonio Canova, ''Les Tres Gràcies'', castell de Belvoir, Leicestershire El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el segle XVIII i principis del XIX, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.

Nou!!: Vitòria і Neoclassicisme · Veure més »

Otobarren

Visió general d'Otobarren Otobarren/Hueto Abajo és un poble i consell pertanyent al municipi de Vitòria.

Nou!!: Vitòria і Otobarren · Veure més »

País Basc

El País Basc (en basc: Euskal Herria, 'país de llengua basca') és un país europeu.

Nou!!: Vitòria і País Basc · Veure més »

Pancorbo

Pancorbo és un municipi del nord de la província de Burgos a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Nou!!: Vitòria і Pancorbo · Veure més »

Papa Adrià VI

Adrià VI, nascut Adriaan Floriszoon, (Utrecht, 1459 – Roma, Estats Pontificis, 1523) va ser papa de l'Església Catòlica des de 1522 fins al 1523.

Nou!!: Vitòria і Papa Adrià VI · Veure més »

Parlament Basc

Exterior del Parlament basc Vista exterior de la seu del Parlament Basc a Vitòria. El Parlament Basc (oficialment Eusko Legebiltzarra / Parlamento Vasco, en èuscar i castellà respectivament) és el Parlament Autonòmic en el que es desenvolupen les lleis de la Comunitat Autònoma Basca i en el qual estan representats els ciutadans d'aquesta comunitat.

Nou!!: Vitòria і Parlament Basc · Veure més »

Partit Comunista d'Euskadi

El Partit Comunista d'Euskadi-Euskadiko Partidu Komunista forma part del Partit Comunista d'Espanya.

Nou!!: Vitòria і Partit Comunista d'Euskadi · Veure més »

Partit Nacionalista Basc

El Partit Nacionalista Basc (oficialment Euzko Alderdi Jeltzalea-Partido Nacionalista Vasco, EAJ-PNV), és un partit polític basc fundat el 1895 per Sabino Arana.

Nou!!: Vitòria і Partit Nacionalista Basc · Veure més »

Partit Popular del País Basc

El Partit Popular del País Basc o Partit Popular d'Euskadi ("Euskadiko Alderdi Popularra" en basc), és la delegació del Partit Popular espanyol en el País Basc.

Nou!!: Vitòria і Partit Popular del País Basc · Veure més »

Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra

El Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra (oficialment Partido Socialista de Euskadi - Euskadiko Ezkerra), sovint abreujat PSE-EE o simplement PSE, és la federació del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) a la Comunitat Autònoma Basca.

Nou!!: Vitòria і Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra · Veure més »

Partit Socialista Obrer Espanyol

El Partit Socialista Obrer Espanyol (en castellà: Partido Socialista Obrero Español, PSOE) és el partit polític més antic d'Espanya en actiu.

Nou!!: Vitòria і Partit Socialista Obrer Espanyol · Veure més »

Patxi Lazcoz

Francisco Javier Lazcoz Baigorri (Pamplona, 30 d'agost de 1965), més conegut com a Patxi Lazcoz o Patxi Lazkotz en grafia basca, és un polític del País Basc, va ser alcalde de Vitòria pel Partit Socialista d'Euskadi des de les eleccions municipals de 2007 fins a 2011 i membre del Comitè Nacional del PSE.

Nou!!: Vitòria і Patxi Lazcoz · Veure més »

Pau de Basilea

La Pau de Basilea és un conjunt de tres tractats firmats respectivament entre la França i Prússia, entre França i el Regne d'Espanya i entre els revolucionaris francesos i el 1795, pels quals ambdós països firmaven la pau amb la França revolucionària i el landgraviat de Hessen-Kassel que posaven fi a la Primera Coalició.

Nou!!: Vitòria і Pau de Basilea · Veure més »

Premi Capital Verda Europea

Logotip Oficial de la Capital Verda Europea Estocolm, primera ciutat designada Hamburg, capital verda 2011 Vitòria, Capital Verda Europea 2012 El Premi Capital Verda Europea és un guardó instituït i gestionat per la Comissió Europea per reconèixer a les ciutats que millor s'ocupen del medi ambient i de l'entorn vital dels seus habitants.

Nou!!: Vitòria і Premi Capital Verda Europea · Veure més »

Regne de Navarra

El Regne de Navarra va ser un dels nuclis pirinencs a la marca hispànica de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, igual que el Regne d'Aragó i els comtats catalans, o el Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.

Nou!!: Vitòria і Regne de Navarra · Veure més »

Reis Catòlics

Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.

Nou!!: Vitòria і Reis Catòlics · Veure més »

Reixa de San Millán

Monestirs de San Millán de Yuso. La Reixa de San Millán (en basc Donemiliagako Goldea) és un document escrit cap a l'any 1025 procedent del cartulari del monestir de San Millán de la Cogolla i publicat per primera vegada en 1883 per Fidel Fita i Colomer en el butlletí de la Reial Acadèmia de la Història.

Nou!!: Vitòria і Reixa de San Millán · Veure més »

Ricardo Becerro de Bengoa

Placa a la casa on va viure Ricardo Becerro de Bengoa a Palència. Ricardo Becerro de Bengoa (Vitòria, 7 de febrer de 1845 - Madrid, 1 de febrer de 1902) va ser un científic i polític basc, diputat a Corts, senador i acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.

Nou!!: Vitòria і Ricardo Becerro de Bengoa · Veure més »

Sajazarra

Sajazarra és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta.

Nou!!: Vitòria і Sajazarra · Veure més »

Salburua

Futur districte de Salburua Torres de Salburua, dels arquitectes Iñaki Abalos i Juan Herreros. Salburua és un barri de la ciutat de Vitòria (Àlaba).

Nou!!: Vitòria і Salburua · Veure més »

Sanç VI de Navarra

esmalt els seus successors. Sanç VI de Navarra dit «el Savi» (1132 - Pamplona, 27 de juny de 1194) fou rei de Navarra succeint son pare al tron de Navarra (1150-1194).

Nou!!: Vitòria і Sanç VI de Navarra · Veure més »

Santos Laspiur

Santos Laspiur (Vitòria, Àlaba, 10 de febrer de 1871 - Pamplona, Navarra, 1 de gener de 1955) fou un pianista basc.

Nou!!: Vitòria і Santos Laspiur · Veure més »

Saski Baskonia

Saski Baskonia SAD, és un club de bàsquet basc de la ciutat de Vitòria, País Basc.

Nou!!: Vitòria і Saski Baskonia · Veure més »

Segle XIII

El segle XIII és un període de l'edat mitjana que va des de l'any 1201 fins al 1300.

Nou!!: Vitòria і Segle XIII · Veure més »

Segle XV

El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.

Nou!!: Vitòria і Segle XV · Veure més »

Teodoro González de Zárate

Teodoro González de Zárate (Vitòria, ? - 31 de març de 1937) fou un polític del País Basc, que fou nomenat alcalde de Vitòria i fou executat per les tropes franquistes durant la Guerra Civil.

Nou!!: Vitòria і Teodoro González de Zárate · Veure més »

Territori (País Basc)

Els set territoris del País Basc. En groc els del País Basc del Nord, en lila els de la Comunitat Autònoma Basca i en verd la Comunitat Foral de Navarra Els territoris (en basc lurralde, plural lurraldeak), de vegades també referits com a províncies, territoris històrics o lurraldeak, són les divisions tradicionals del País Basc.

Nou!!: Vitòria і Territori (País Basc) · Veure més »

Tramvia de Vitòria

Trajecte del tramvia El Tramvia de Vitòria és explotat per Euskotren Tranbia i va entrar en servei el 23 de desembre de 2008 a les 12.00.

Nou!!: Vitòria і Tramvia de Vitòria · Veure més »

Transició democràtica espanyola

La Transició democràtica espanyola, transició espanyola o simplement, transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a Espanya.

Nou!!: Vitòria і Transició democràtica espanyola · Veure més »

Transportes Urbanos de Vitoria

Trajectes de TUVISA en 2010 Trajecte nocturn de TUVISA Transportes Urbanos de Vitoria (TUVISA, Societat Anònima) és la companyia paramunicipal encarregada del transport urbà a la capital d'Àlaba.

Nou!!: Vitòria і Transportes Urbanos de Vitoria · Veure més »

Trebiñu

Trebiñu (en castellà Treviño) és un municipi pertanyent administrativament a la província de Burgos, a Espanya, tot i que es troba històricament a Àlaba, al País Basc, formant un enclavament.

Nou!!: Vitòria і Trebiñu · Veure més »

Txagorritxu

Txagorritxu és un barri de la ciutat de Vitòria (Àlaba).

Nou!!: Vitòria і Txagorritxu · Veure més »

Unió de Centre Democràtic

Unió de Centre Democràtic (UCD) (en castellà, Unión de Centro Democrático) fou una coalició política i, posteriorment, un partit polític que exercí un paper protagonista durant la transició democràtica espanyola.

Nou!!: Vitòria і Unió de Centre Democràtic · Veure més »

Unitat Alabesa

Unitat Alabesa (denominació oficial en castellà: Unidad Alavesa, acrònim: UA) fou un partit polític creat el 1989 i dissolt el 2005.

Nou!!: Vitòria і Unitat Alabesa · Veure més »

Urbasa

Urbasa és un altiplà muntanyenc o una serra (la serra d'Urbasa) situat al nord-oest de Navarra que presenta una altitud mitjana d'uns 1000 msnm.

Nou!!: Vitòria і Urbasa · Veure més »

Victoriacum

Gravat antic de la ciutat de Vitòria Victoriacum o Victoriaco és una ciutat fundada l'any 581 pel rei visigot Leovigild, en algun lloc de Bascònia, sobre la identificació de la qual fluctuen els parers dels historiadors, com a celebració de la victòria contra els vascons i per controlar el seu territori.

Nou!!: Vitòria і Victoriacum · Veure més »

Viena

Viena (en alemany Wien, en francès Vienne, en romanès Viena, en txec Vídeň, en eslovac Viedeň, en romaní Vidnya, en hongarès Bécs, en serbocroat: Beč, en llatí Vindobona) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Nou!!: Vitòria і Viena · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria "gots de l'oest".

Nou!!: Vitòria і Visigots · Veure més »

Zabalgana

Zabalgana és un barri i futur districte de la ciutat de Vitòria (Àlaba).

Nou!!: Vitòria і Zabalgana · Veure més »

Zadorra

El riu Zadorra, és un riu del nord de la península Ibèrica, un afluent de l'Ebre que recorre gairebé tot per Àlaba, desembocant entre les localitats de Miranda de Ebro (els seus 200 metres de marge fan de frontera entre el País Basc i Castella i Lleó), i el municipi alabès de Zanbrana.

Nou!!: Vitòria і Zadorra · Veure més »

Zaramaga

Zaramaga. Zaramaga és un barri de la ciutat de Vitòria (Àlaba).

Nou!!: Vitòria і Zaramaga · Veure més »

Zigoitia

Zigoitia (en castellà Cigoitia) és un municipi d'Àlaba, de la Quadrilla de Zuia.

Nou!!: Vitòria і Zigoitia · Veure més »

Zona Rural Nord-oest de Vitòria

La Zona Rural Nord-oest de Vitòria (en basc Ipar-mendebaldeko Nekazaritza Eremua) és l'agrupació de consells rurals de Vitòria que hi ha al nord i al nord-est de la ciutat.

Nou!!: Vitòria і Zona Rural Nord-oest de Vitòria · Veure més »

Zuia

Zuia (en castellà Zuya) és un municipi d'Àlaba, de la Quadrilla de Zuia.

Nou!!: Vitòria і Zuia · Veure més »

1463

Sense descripció.

Nou!!: Vitòria і 1463 · Veure més »

1808

Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.

Nou!!: Vitòria і 1808 · Veure més »

1813

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Vitòria і 1813 · Veure més »

1979

;Països Catalans.

Nou!!: Vitòria і 1979 · Veure més »

1980

;Països Catalans.

Nou!!: Vitòria і 1980 · Veure més »

1999

;Països Catalans.

Nou!!: Vitòria і 1999 · Veure més »

20 de maig

El 20 de maig és el cent quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Vitòria і 20 de maig · Veure més »

2007

; Gener.

Nou!!: Vitòria і 2007 · Veure més »

2011

L'any 2011 és un any normal començat en dissabte.

Nou!!: Vitòria і 2011 · Veure més »

2012

L'any 2012 és un any de traspàs començat en diumenge.

Nou!!: Vitòria і 2012 · Veure més »

2015

L'any 2015 és un any normal començat en dijous.

Nou!!: Vitòria і 2015 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Gasteiz, Quadrilla de Vitòria, Vitoria, Vitoria-Gasteiz, Vitoria-Gasteiz (Àlaba), Vitòria-Gasteiz.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »