Accés més ràpid que el navegador!
159 les relacions: Alans, Alaric, Alaric I, Amalaric, Amals, Ardó, Arianisme, Arles, Úlfila, Asti (municipi italià), Ataülf, Atanagild, Atenes, Ègica, Àfrica, Àkhila I, Àkhila II, Balcans, Baltungs, Barcelona, Batalla d'Adrianòpolis (378), Batalla de Barcelona (510), Batalla de Guadalete, Batalla de Pollentia, Batalla de Verona, Batalla de Vouillé, Bàrcino, Bètica, Bíblia, Bois (poble celta), Calàbria, Campània, Carcassona, Carpats, Catolicisme, Claudi Claudià, Clodoveu I, Clotilde (filla de Clodoveu), Codi de Recesvint, Conquesta d'Hispània, Constanci III, Constantinoble, Creta, Crimea, Cristianisme, Danubi, Dàcia, Dertosa, Dioclecià, Dniéper, ..., Edat antiga, Edat mitjana, Efes, Escites, Espània, Estilicó, Estirs, Euric, Flavi Honori, Francs, Gal·la Placídia, Gals, Gàl·lia, Gàl·lia Narbonesa, Gèpides, Gòtic (llengua), Germània (regió), Germànics, Gesaleic, Getes, Gots, Grècia, Guerres franco-visigòtiques, Hèruls, Helvecons, Heretgia, Hermenric, Hispània, Hispània Tarraconense, Huns, Ibba, III Concili de Toledo, Il·líria, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Justinià I, Lemovis, Lusitània, Mar Bàltica, Mar de Màrmara, Mar Egea, Mar Negra, Mèsia, Medina Sidonia, Mediolànum (Gàl·lia Cisalpina), Mestre dels soldats, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Narbona, Neolític, Ostrogots, Panegíric, Península Ibèrica, Període visigòtic a Catalunya, Període visigot al País Valencià, Pirineus, Pollenzo, Pont Polemoníac, Primer Concili de Nicea, Prisc Àtal, Pulla, Ravena, Regne de Toledo, Regnes germànics, Riu Don, Roma, Romanització, Rugis, Septimània, Sidens, Sigeric (rei dels visigots), Suíntila, Sueus, Taifals, Tàcit, Tàriq ibn Ziyad, Tàrraco, Teodoric el Gran, Tervings, Tessalònica, Tisza, Toledo, Tràcia, Turcilings, Vamba, Vascons, Vàndals, Vítiza, Verona, Visigots, Xipre, 117, 14, 1819, 251, 258, 259, 269, 270, 291, 370, 375, 376, 378, 472, 509, 510, 625, 710, 713. Ampliar l'índex (109 més) »
Alans
Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.
Nou!!: Visigots і Alans · Veure més »
Alaric
* Alaric I, rei dels visigots del 395 al 410.
Nou!!: Visigots і Alaric · Veure més »
Alaric I
Alaric I (d'Athal-ric, «noble i poderós»; Tomis, Estíria ~370 - ?) fou rei dels visigots del 395 al 410.
Nou!!: Visigots і Alaric I · Veure més »
Amalaric
Amalaric (? - Barcelona, 531) fou rei dels visigots del 510 al 531.
Nou!!: Visigots і Amalaric · Veure més »
Amals
La dinastia dels Amals fou una nissaga governant dels ostrogots que derivà el seu nom de la paraula Amalungen és a dir 'els incansables'.
Nou!!: Visigots і Amals · Veure més »
Ardó
Ardó fou el darrer rei visigot d'Hispània, successor d'Àquila II (o Àkhila) en els territoris regits per aquest fins al 713.
Nou!!: Visigots і Ardó · Veure més »
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Nou!!: Visigots і Arianisme · Veure més »
Arles
Arles (oficialment en francès Arles-sur-Tech i, per calc del francès, Arles de Tec) és una vila i comuna a la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.
Nou!!: Visigots і Arles · Veure més »
Úlfila
Úlfila (gòtic Wúlfila, escrit, amb l'alfabet gòtic, 𐍅𐌿𐌻𐍆𐌹𐌻𐌰), que vol dir Llobet, Petit Llop, fou un dels primers, possiblement el primer bisbe dels tervings.
Nou!!: Visigots і Úlfila · Veure més »
Asti (municipi italià)
Asti és un municipi italià, situat a la regió del Piemont i a la província d'Asti.
Nou!!: Visigots і Asti (municipi italià) · Veure més »
Ataülf
Ataülf dathal (noble) i wulf (llop, guerrer), «guerrer noble»; (? - Barcino, 415) fou rei dels visigots de Tolosa entre el 410 i el 415.
Nou!!: Visigots і Ataülf · Veure més »
Atanagild
Atanagild fou rei dels gots del 551 al 567, els quatre primers anys en rebel·lió (vegeu Àquila I).
Nou!!: Visigots і Atanagild · Veure més »
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Nou!!: Visigots і Atenes · Veure més »
Ègica
Ègica (ca. 610 - 702) fou rei visigot d'Hispània (Regne de Toledo) del 687 al 701.
Nou!!: Visigots і Ègica · Veure més »
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Nou!!: Visigots і Àfrica · Veure més »
Àkhila I
Àkhila I fou rei dels visigots del 549 al 554.
Nou!!: Visigots і Àkhila I · Veure més »
Àkhila II
Àkhila II, també Àquila II, (710-713) fou rei visigot.
Nou!!: Visigots і Àkhila II · Veure més »
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Nou!!: Visigots і Balcans · Veure més »
Baltungs
Balts o Baltungs, fou una dinastia dels visigots suposadament originada en un cap de nom Balth.
Nou!!: Visigots і Baltungs · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Visigots і Barcelona · Veure més »
Batalla d'Adrianòpolis (378)
La batalla d'Adrianòpolis va ser un enfrontament armat que es va lliurar el 9 d'agost del 378 a les planes al nord-oest de la ciutat romana d'Adrianòpolis (actual Edirne, a la Tràcia Oriental).
Nou!!: Visigots і Batalla d'Adrianòpolis (378) · Veure més »
Batalla de Barcelona (510)
La Batalla de Barcelona de 510 fou un combat entre ostrogots, que pretenien deposar al rei Gesaleic, i els visigots.
Nou!!: Visigots і Batalla de Barcelona (510) · Veure més »
Batalla de Guadalete
La batalla de Guadalete és una batalla que va tenir lloc l'any 711 entre els musulmans i els visigots, amb la derrota dels darrers, i com a conseqüència les tropes del Califat van expandir-se i conduïren la invasió musulmana d'Hispània.
Nou!!: Visigots і Batalla de Guadalete · Veure més »
Batalla de Pollentia
La Batalla de Pollentia es va lliurar el 6 d'abril del 402 (durant la Setmana Santa) entre els romans i els visigots.
Nou!!: Visigots і Batalla de Pollentia · Veure més »
Batalla de Verona
La batalla de Verona va tenir lloc el 6 de juny del 403.
Nou!!: Visigots і Batalla de Verona · Veure més »
Batalla de Vouillé
La batalla de Vouillé es va lluitar en les marques septentrionals del territori visigòtic del Regne de Tolosa, a prop de Poitiers (Gàl·lia), a la primavera del 507 entre els francs comandats per Clodoveu I i els visigots d'Alaric II.
Nou!!: Visigots і Batalla de Vouillé · Veure més »
Bàrcino
Bàrcino (del llatí Barcino i aquest de l'ibèric baŕkeno) fou una colònia romana que ha donat lloc a la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Visigots і Bàrcino · Veure més »
Bètica
La Bètica (en llatí Baetica) era una província de l'Imperi Romà i visigoda d'Hispània.
Nou!!: Visigots і Bètica · Veure més »
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Nou!!: Visigots і Bíblia · Veure més »
Bois (poble celta)
Els bois -boi en singular- (en boii, en grec antic Βοῖος) van ser un poble celta que s'establí en diversos indrets europeus.
Nou!!: Visigots і Bois (poble celta) · Veure més »
Calàbria
Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.
Nou!!: Visigots і Calàbria · Veure més »
Campània
La Campània (Campania en italià i en napolità) és una regió d'Itàlia meridional, amb capital a Nàpols.
Nou!!: Visigots і Campània · Veure més »
Carcassona
Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Visigots і Carcassona · Veure més »
Carpats
Els Carpats occidentals interiors a Polònia (els monts Tatra) Imatge satèl·lit dels Carpats. Es veuen el delta del Danubi, el liman del Dnièster i la mar Negra a la dreta Una altra imatge satèl·lit des de més a prop, amb els països indicats (en anglès) Els Carpats (en Carpaţi; en polonès, txec i eslovac: Karpaty; en ucraïnès i serbi: Карпати, Karpaty; en Karpaten; en Kárpátok) constitueixen la part oriental del sistema muntanyós central d'Europa, que comprèn també els Alps, que en serien la part occidental.
Nou!!: Visigots і Carpats · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Visigots і Catolicisme · Veure més »
Claudi Claudià
Obres de Claudi Claudià. Claudi Claudià - Claudius Claudianus - (Alexandria, 370 — Roma, 405) va ser un poeta romà de la cort de l'emperador romà Honori.
Nou!!: Visigots і Claudi Claudià · Veure més »
Clodoveu I
Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia..
Nou!!: Visigots і Clodoveu I · Veure més »
Clotilde (filla de Clodoveu)
Clotilde fou filla del rei franc Clodoveu I i Clotilde.
Nou!!: Visigots і Clotilde (filla de Clodoveu) · Veure més »
Codi de Recesvint
El Codi de Recesvint (conegut també com a Llibre Jutge, Liber Iudiciorum, Liber Iudicum, Fori Iudicum, Codes Legum, Liber Gothorum i Lex Visigothorum) fou una compilació de lleis feta en temps del rei Recesvint.
Nou!!: Visigots і Codi de Recesvint · Veure més »
Conquesta d'Hispània
* Reconquesta d'Espània per l'Imperi Romà d'Orient, establerta en una data incerta entre el 552 i el 564.
Nou!!: Visigots і Conquesta d'Hispània · Veure més »
Constanci III
Constanci III (Flavius Constantius) fou emperador romà d'Occident des del 8 de febrer del 421 fins a la seva mort el 2 de setembre del mateix any.
Nou!!: Visigots і Constanci III · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Visigots і Constantinoble · Veure més »
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Nou!!: Visigots і Creta · Veure més »
Crimea
La península de Crimea (Avtonomna Respúblika Krim; en Avtonómnaia Respúblika Krim; en Qırım Muhtar Cumhuriyeti), a l'antiguitat anomenada Tàurida (Tauriké Khersónēsos, 'Península Tàurica'), és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.
Nou!!: Visigots і Crimea · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Visigots і Cristianisme · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Visigots і Danubi · Veure més »
Dàcia
El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.
Nou!!: Visigots і Dàcia · Veure més »
Dertosa
Dertosa és el nom que rebé la ciutat de Tortosa en temps dels romans.
Nou!!: Visigots і Dertosa · Veure més »
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Nou!!: Visigots і Dioclecià · Veure més »
Dniéper
El Dniéper, Dnepr, Dniapró, Dniprò o bé Özü és el quart riu més llarg d'Europa i el riu més important d'Ucraïna.
Nou!!: Visigots і Dniéper · Veure més »
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Nou!!: Visigots і Edat antiga · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Visigots і Edat mitjana · Veure més »
Efes
Biblioteca de Cels Nice (filla d'Estix) Efes (Ephesus; Altolloc en català medieval) era una de les dotze ciutats de Jònia, prop de la desembocadura del riu Caïstre, i a la seva riba.
Nou!!: Visigots і Efes · Veure més »
Escites
s Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.
Nou!!: Visigots і Escites · Veure més »
Espània
Espània (grec: Σπανία, Spania) fou el nom grec de la província romana d'Orient d'Hispània, establerta en una data incerta entre el 552 i el 564, i coneguda freqüentment com a Oròspeda o també Bastetània, tot i que aquests districtes només n'eren una part.
Nou!!: Visigots і Espània · Veure més »
Estilicó
Serena i el seu fill Euqueri Estilicó (en llatí Flavius Stilicho o Stilico, en grec) (vers 359-408) va ser un general i polític romà d'origen vàndal.
Nou!!: Visigots і Estilicó · Veure més »
Estirs
Els estirs o escirs (en llatí sciri o scirri) eren un poble potser escita que vivia a l'est de Germània.
Nou!!: Visigots і Estirs · Veure més »
Euric
Euric -de ehu (força) i ric (poderós, ric); - (?, 415 - Arle, 484) també conegut com a Evaric o Erwig, fou el rei visigot del Regne de Tolosa del 466 al 484, germà de Teodoric II i casat amb la princesa burgúndia Ragnailda.
Nou!!: Visigots і Euric · Veure més »
Flavi Honori
Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.
Nou!!: Visigots і Flavi Honori · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Visigots і Francs · Veure més »
Gal·la Placídia
Gal·la Placídia (en Aelia Galla Placidia; Constantinoble, 388–Roma, 27 de novembre de 450) fou una princesa romana, filla de l'emperador Teodosi I i de la seva segona esposa Gal·la; era, per tant, germanastra dels emperadors Honori i Arcadi.
Nou!!: Visigots і Gal·la Placídia · Veure més »
Gals
L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).
Nou!!: Visigots і Gals · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: Visigots і Gàl·lia · Veure més »
Gàl·lia Narbonesa
La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.
Nou!!: Visigots і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »
Gèpides
539-551 Els gèpides (en llatí Gepidae o Gepidi, en grec ῾γήπαιδες) eren un poble germànic del grup dels germànics orientals que estaven establerts al baix Vístula entre l'Oder i el Vístula quan Flavi Vopisc els menciona per primer cop.
Nou!!: Visigots і Gèpides · Veure més »
Gòtic (llengua)
El gòtic és una llengua extinta de la branca oriental (o òstic) de les llengües germàniques.
Nou!!: Visigots і Gòtic (llengua) · Veure més »
Germània (regió)
II). Germània fou el nom donat pels romans a una regió centreeuropea, equivalent a grans trets a l'actual Alemanya, poblada pels germànics.
Nou!!: Visigots і Germània (regió) · Veure més »
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Nou!!: Visigots і Germànics · Veure més »
Gesaleic
Geseleic o Gesaleic (de Gisil, «fletxa» o Giselaic «que juga amb la fletxa») va ser el rei dels visigots des del 507 al 510.
Nou!!: Visigots і Gesaleic · Veure més »
Getes
Els getes (en llatí getae, en grec antic Γέται) eren un poble que els autors antics situaven entre els grups de nacions tràcies, que habitava a l'actual Bulgària, al nord de Tràcia i en veïnatge amb els roxolans (del grup sàrmata).
Nou!!: Visigots і Getes · Veure més »
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Nou!!: Visigots і Gots · Veure més »
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Nou!!: Visigots і Grècia · Veure més »
Guerres franco-visigòtiques
Les guerres franco-visigotiques van ser una sèrie de guerres entre francs i visigots, però també van implicar els borgonyons, els ostrogots i els romans.
Nou!!: Visigots і Guerres franco-visigòtiques · Veure més »
Hèruls
Els hèruls (en llatí heruli, eruli o aeruli, en grec antic Ἕρουλοι, Ἔρουλοι, Αἴρουλοι també Ἕλουροι, i Αἴλουροι) eren un poble germànic emparentat amb els gots.
Nou!!: Visigots і Hèruls · Veure més »
Helvecons
Els helvecons (en llatí helveconae, en grec antic Αἰλουαίωνες) eren un poble germànic que habitava al nord de l'Europa Oriental, a l'oest del Vístula, entre els rugis (rugii) i els burgundis (burgundiones).
Nou!!: Visigots і Helvecons · Veure més »
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Nou!!: Visigots і Heretgia · Veure més »
Hermenric
Hermenric (350-376) fou rei dels greutungs, governant un vast imperi a l'actual Ucraïna.
Nou!!: Visigots і Hermenric · Veure més »
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Nou!!: Visigots і Hispània · Veure més »
Hispània Tarraconense
La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).
Nou!!: Visigots і Hispània Tarraconense · Veure més »
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Nou!!: Visigots і Huns · Veure més »
Ibba
Ibba fou un general ostrogot al servei de Teodoric el Gran.
Nou!!: Visigots і Ibba · Veure més »
III Concili de Toledo
El rei Recared i alguns bisbes en el '''III Concili de Toledo'''. Imatge del ''Còdex Vigila'', a la Biblioteca de l'Escorial. El tercer Concili de Toledo fou una reunió general dels bisbes de les províncies del Regne de Toledo celebrada el 589.
Nou!!: Visigots і III Concili de Toledo · Veure més »
Il·líria
Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.
Nou!!: Visigots і Il·líria · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Visigots і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Nou!!: Visigots і Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Nou!!: Visigots і Justinià I · Veure més »
Lemovis
Els lemovis (en llatí lemovii) eren un poble germànic esmentat per Tàcit, que diu que vivien amb els rugis (rugii) a la costa de la mar Bàltica al nord de l'Europa Oriental.
Nou!!: Visigots і Lemovis · Veure més »
Lusitània
Lusitània fou una regió i després província romana poblada pels lusitans.
Nou!!: Visigots і Lusitània · Veure més »
Mar Bàltica
La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak.
Nou!!: Visigots і Mar Bàltica · Veure més »
Mar de Màrmara
La mar de Màrmara (en Marmara Denizi; en Θάλασσα τουΜαρμαρά, Thàlassa tu Marmarà), a l'antiguitat anomenada Propòntida (Propontis) és una mar continental molt tancada que connecta la mar Negra amb la mar Egea i que alhora separa la part asiàtica de Turquia de la part europea.
Nou!!: Visigots і Mar de Màrmara · Veure més »
Mar Egea
La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).
Nou!!: Visigots і Mar Egea · Veure més »
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Nou!!: Visigots і Mar Negra · Veure més »
Mèsia
Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana situada als Balcans.
Nou!!: Visigots і Mèsia · Veure més »
Medina Sidonia
Medina Sidonia és una localitat de la província de Cadis, Andalusia, Espanya.
Nou!!: Visigots і Medina Sidonia · Veure més »
Mediolànum (Gàl·lia Cisalpina)
Mediolànum (en grec antic Μεδιόλανον o Μεδιολάνιον) va ser la ciutat principal dels ínsubres a la Gàl·lia Cisalpina, i durant molt de temps la capital d'aquella regió.
Nou!!: Visigots і Mediolànum (Gàl·lia Cisalpina) · Veure més »
Mestre dels soldats
Mestre dels soldats (magister militum, magister armorum, equitum et peditum utriusque militias, o abreujat Magister armorum) va ser el nom de dos oficials instituïts per Constantí I el Gran encarregats de dirigir els exèrcits imperials, un al front de la cavalleria i l'altre de la infanteria.
Nou!!: Visigots і Mestre dels soldats · Veure més »
Museu Nacional d'Art de Catalunya
El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art de la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo tot des del romànic fins a l'actualitat.
Nou!!: Visigots і Museu Nacional d'Art de Catalunya · Veure més »
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Nou!!: Visigots і Narbona · Veure més »
Neolític
El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.
Nou!!: Visigots і Neolític · Veure més »
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Nou!!: Visigots і Ostrogots · Veure més »
Panegíric
Un panegíric és un discurs i un gènere literari al qual s'elogia una persona, antigament l'emperador romà o un alt càrrec imperial.
Nou!!: Visigots і Panegíric · Veure més »
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Visigots і Península Ibèrica · Veure més »
Període visigòtic a Catalunya
Els gots eren un poble dels considerats bàrbars pels romans.
Nou!!: Visigots і Període visigòtic a Catalunya · Veure més »
Període visigot al País Valencià
Els esdeveniments que porten a la desintegració de l'Imperi Romà culminen el amb les invasions bàrbares.
Nou!!: Visigots і Període visigot al País Valencià · Veure més »
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Nou!!: Visigots і Pirineus · Veure més »
Pollenzo
Pollenzo (Polens en piemontès), és una frazione del municipi italià de Bra, a la província de Cuneo (Piemont).
Nou!!: Visigots і Pollenzo · Veure més »
Pont Polemoníac
Pont Polemoníac (en llatí Pontus Polemoniacus) era la part central de la regió del Pont, entre el riu Iris i la ciutat de Farnàcia.
Nou!!: Visigots і Pont Polemoníac · Veure més »
Primer Concili de Nicea
El primer concili de Nicea fou el primer concili ecumènic celebrat l'any 325 a Nicea, una ciutat de l'Àsia Menor, convocat per l'emperador Constantí.
Nou!!: Visigots і Primer Concili de Nicea · Veure més »
Prisc Àtal
Flavi Prisc Àtal (Flavius Priscus Attalus) va ser senador i home d'estat romà que va ser elegit emperador dues vegades, la primera de l'any 409 al 410 i l'altra del 414 al 415.
Nou!!: Visigots і Prisc Àtal · Veure més »
Pulla
La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie, en llatí Apulia) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica.
Nou!!: Visigots і Pulla · Veure més »
Ravena
Ravena és una vila del Comtat d'Albany a l'Estat de Nova York als Estats Units d'Amèrica.
Nou!!: Visigots і Ravena · Veure més »
Regne de Toledo
El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.
Nou!!: Visigots і Regne de Toledo · Veure més »
Regnes germànics
XIV. Els regnes germànics van ser els estats, que es van establir a partir de finals del fins ben mitjans de l'edat mitjana, per pobles de parla germànica procedents d'Europa del Nord i de l'Est.
Nou!!: Visigots і Regnes germànics · Veure més »
Riu Don
El riu Don (en rus: Дон) és un riu de Rússia que neix al llac Ivan (Ivan Ozero).
Nou!!: Visigots і Riu Don · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Visigots і Roma · Veure més »
Romanització
La romanització és un procés de transcripció o transliteració en el qual es representa una paraula o un text amb lletres de l'alfabet llatí on el text original té una escriptura diferent.
Nou!!: Visigots і Romanització · Veure més »
Rugis
V) i Rügen (incert) Els rugis (en llatí: rugii o rugh, en grec antic Ῥοῦγοι o Ῥόγοι)) eren un poble germànic que habitava les ribes de la mar Bàltica, entre el Vístula i l'Oder, a l'oest dels escirs (probablement sàrmates), al nord dels helvecons i a l'est dels sidens. Estrabó no en parla i Claudi Ptolemeu menciona una tribu, els Ῥουτίκλειοι (Ruticleioi), però probablement parla dels rugis. Després que Tàcit els va mencionar van desaparèixer de la història, potser empesos pels sueus, i es van desplaçar cap al sud-est i van acabar integrant la confederació dels gots. Cap al 375 es van aliar als huns, on van tenir un paper important en les seves lluites d'expansió, però es van independitzar a la mort d'Àtila sota el rei Flacciteu (Flacciteus), i en la seva època es va introduir el cristianisme. Després de la mort d'Àtila se'ls troba al nord del Danubi, a Àustria i l'alta Hongria, i van formar un regne independent anomenat Rúgia. Uns anys després van quedar sotmesos als ostrogots, conservant la seva autonomia fins al 541 quan el seu rei Eroric va ser assassinat, i van desaparèixer com a poble. Van llegar el seu nom a l'illa de Rügen a la mar Bàltica, i a la ciutat de Rugenwalde, i probablement a Rega i Regenwalde.
Nou!!: Visigots і Rugis · Veure més »
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Nou!!: Visigots і Septimània · Veure més »
Sidens
Els sidens (en llatí Sideni, en grec antic Σιδεινοί, Σειδινοί, Σιδην) eren un poble germànic que habitava al nord d'Europa, a la costa del Bàltic entre la desembocadura del Suebus i la del Viadus.
Nou!!: Visigots і Sidens · Veure més »
Sigeric (rei dels visigots)
Sigeric, de Sig-ric, 'poderós per la victòria'; (?, ? - Barcino, 415) va ser un noble visigot que va esdevenir rei dels visigots de Tolosa durant una setmana l'any 415, un dels regnats més breus en la història de la monarquia visigoda.
Nou!!: Visigots і Sigeric (rei dels visigots) · Veure més »
Suíntila
Suíntila fou rei visigot del 621 al 631.
Nou!!: Visigots і Suíntila · Veure més »
Sueus
Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.
Nou!!: Visigots і Sueus · Veure més »
Taifals
Escut dels Honoriani Taifali Els taifals, taifali, taifalae, tayfals, o theifali eren un poble bàrbar que es va instal·lar a Poitou, en territori de l'Imperi Romà el.
Nou!!: Visigots і Taifals · Veure més »
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
Nou!!: Visigots і Tàcit · Veure més »
Tàriq ibn Ziyad
Tàriq ibn Ziyad (m. ca. 720) fou un general amazic musulmà, governador de Tànger, mawla de Mussa ibn Nussayr, valí d'Ifríqiya i cap de les primeres tropes omeies que van conquerir el regne visigot de Toledo.
Nou!!: Visigots і Tàriq ibn Ziyad · Veure més »
Tàrraco
Tàrraco (Tarraco; Ταρρακών) fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior i després de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona.
Nou!!: Visigots і Tàrraco · Veure més »
Teodoric el Gran
Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.
Nou!!: Visigots і Teodoric el Gran · Veure més »
Tervings
Els Tervings o Teruingi van ser un dels pobles gots.
Nou!!: Visigots і Tervings · Veure més »
Tessalònica
Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.
Nou!!: Visigots і Tessalònica · Veure més »
Tisza
On el Bódroh entra al Tyssa, ja a Hongria, a la ciutat de Tokaj (Tokai). aiguabarreig del Tyssa Negre i el Tyssa Blanc, prop de Ràkhiv, Transcarpàcia, Ucraïna El Tisza al sud de Tokai (Tokaj), Hongria El riu Tisza a Szeged, Hongria Plànol del riu Tisza i del Danubi (en alemany) El riu Tisza (en hongarès: Tisza; en romanès, serbi i eslovac: Tisa, en ucraïnès: Тиса, que es transcriu del ciríl·lic com a Tyssa; en alemany: Theiß o Theiss) és el principal afluent esquerre del Danubi a més a més d'un dels principals d'Europa.
Nou!!: Visigots і Tisza · Veure més »
Toledo
Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Nou!!: Visigots і Toledo · Veure més »
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Nou!!: Visigots і Tràcia · Veure més »
Turcilings
Els turcilings o turcilinges (en llatí turcilingi) eren un poble germànic que habitava el nord de l'Europa Oriental, i es mencionen sempre al costat dels rugis.
Nou!!: Visigots і Turcilings · Veure més »
Vamba
Vamba (c. 630 - Pampliega, 688) fou rei visigot d'Hispània del 672 al 680.
Nou!!: Visigots і Vamba · Veure més »
Vascons
Els vascons —vascones en llatí— foren un poble autòcton d'Hispània, que vivia a la província Tarraconense.
Nou!!: Visigots і Vascons · Veure més »
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Nou!!: Visigots і Vàndals · Veure més »
Vítiza
Vítiza (?, 687 - Toledo, 710) (visigòtic: *Wiþigja) fou rei visigot d'Hispània del 695 al 710.
Nou!!: Visigots і Vítiza · Veure més »
Verona
Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.
Nou!!: Visigots і Verona · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Visigots і Visigots · Veure més »
Xipre
Xipre és una illa de la Mediterrània.
Nou!!: Visigots і Xipre · Veure més »
117
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), i '''117''' D (verd).
Nou!!: Visigots і 117 · Veure més »
14
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), '''14''' DC (groc), and 117 D (verd).
Nou!!: Visigots і 14 · Veure més »
1819
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Visigots і 1819 · Veure més »
251
El 251 (CCLI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Visigots і 251 · Veure més »
258
El 258 (CCLVIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Visigots і 258 · Veure més »
259
El 259 (CCLIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Visigots і 259 · Veure més »
269
El 269 (CCLXIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Visigots і 269 · Veure més »
270
El 270 (CCLXX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Visigots і 270 · Veure més »
291
Sense descripció.
Nou!!: Visigots і 291 · Veure més »
370
Sense descripció.
Nou!!: Visigots і 370 · Veure més »
375
Sense descripció.
Nou!!: Visigots і 375 · Veure més »
376
Sense descripció.
Nou!!: Visigots і 376 · Veure més »
378
El 378 (CCCLXXVIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Visigots і 378 · Veure més »
472
Sense descripció.
Nou!!: Visigots і 472 · Veure més »
509
El 509 (DIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Visigots і 509 · Veure més »
510
Sense descripció.
Nou!!: Visigots і 510 · Veure més »
625
El 625 (DCXXV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Visigots і 625 · Veure més »
710
Sense descripció.
Nou!!: Visigots і 710 · Veure més »
713
Sense descripció.
Nou!!: Visigots і 713 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Els visigots, Teruing, Teruings, Visigoda, Visigot, Visigòtic, Visigòtica.
