Accés més ràpid que el navegador!
91 les relacions: Agnès d'Antioquia, Alfons d'Aragó i Castella, Alfons X de Castella, Andreu II d'Hongria, Aragó, Arxidiòcesi de Toledo, Barcelona, Béla III d'Hongria, Borgonya, Canals, Castelló de la Plana, Catedral de Barcelona, Constança d'Aragó i d'Hongria, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Creu patent, Dinastia Árpád, Elionor de Castella i d'Anglaterra, Elisabet d'Aragó i d'Hongria, Esztergom, Felip III de França, Flandes, Gegants de la Ciutat de Barcelona, Gregori IX, Hongarès, Hongria, Infant d'Espanya, Infant Ferran d'Aragó, Jaume el Conqueridor, Jaume II de Mallorca, Jerusalem, Les Borges Blanques, Llatí, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Mallorca, Llista de reis de València, Madrid, Manuel de Borgonya, Maria d'Aragó i d'Hongria, Mocadorada, Nemours, Osca, Pere el Gran, Pere II de Courtenay, Regne de València, Salas, Sanç d'Aragó i d'Hongria, Sança d'Aragó i Hongria, Santa Maria de Vallbona de les Monges, ..., Santiago de Compostel·la, Sàpiens, Senyera reial, Senyoria d'Omeladès, Senyoria de Montpeller, Terra Santa, Tractat d'Almizra, València, Vescomtat de Millau, Violant d'Aragó i d'Hongria, Violant de Courtenay, Violant de Flandes, Zayyan ibn Mardanix, 12 d'octubre, 1216, 1234, 1235, 1236, 1238, 1239, 1240, 1243, 1244, 1247, 1248, 1251, 1256, 1262, 1267, 1271, 1275, 1285, 1300, 1311, 1942, 1980, 2001, 2002, 2008, 8 de setembre, 9 d'octubre. Ampliar l'índex (41 més) »
Agnès d'Antioquia
Agnès d'Antioquia (1154 – 1184) o, també, de Châtillon, pel cognom del seu pare, i també Anna, després del seu bateig ortodox, fou reina consort d'Hongria i àvia de la reina Violant d'Hongria, esposa de Jaume I el Conqueridor.
Nou!!: Violant d'Hongria і Agnès d'Antioquia · Veure més »
Alfons d'Aragó i Castella
84-88833-02-4 Alfons d'Aragó (1222 - Calataiud, 1260) fou infant d'Aragó, fill primogènit de Jaume I el Conqueridor i la seva primera esposa, Elionor de Castella.
Nou!!: Violant d'Hongria і Alfons d'Aragó i Castella · Veure més »
Alfons X de Castella
Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).
Nou!!: Violant d'Hongria і Alfons X de Castella · Veure més »
Andreu II d'Hongria
Andreu II d'Hongria (c. 1175 - 26 d'octubre de 1235) (en hongarès II. Andras), rei d'Hongria i de Croàcia entre 1205 i 1235 i del Regne de Galítsia i Lodomèria.
Nou!!: Violant d'Hongria і Andreu II d'Hongria · Veure més »
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Nou!!: Violant d'Hongria і Aragó · Veure més »
Arxidiòcesi de Toledo
Larxidiòcesi de Toledo, a Espanya, és la diòcesi principal de la província eclesiàstica de Toledo, de la qual són sufragànies les diòcesis de Sigüenza-Guadalajara, Conca, Ciudad Real i Albacete.
Nou!!: Violant d'Hongria і Arxidiòcesi de Toledo · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Violant d'Hongria і Barcelona · Veure més »
Béla III d'Hongria
Bela III (vers 1148 - 23 d'abril de 1196) va ser rei d'Hongria des de 1172 fins a la seva mort.
Nou!!: Violant d'Hongria і Béla III d'Hongria · Veure més »
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Nou!!: Violant d'Hongria і Borgonya · Veure més »
Canals
Canals és una població del País Valencià situat a la comarca de la Costera.
Nou!!: Violant d'Hongria і Canals · Veure més »
Castelló de la Plana
Castelló de la Plana —o localment simplement Castelló— és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Alta i de la província de Castelló.
Nou!!: Violant d'Hongria і Castelló de la Plana · Veure més »
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Violant d'Hongria і Catedral de Barcelona · Veure més »
Constança d'Aragó i d'Hongria
Constança d'Aragó i d'Hongria (1239 - 1275) fou infanta d'Aragó.
Nou!!: Violant d'Hongria і Constança d'Aragó i d'Hongria · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Violant d'Hongria і Corona d'Aragó · Veure més »
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Nou!!: Violant d'Hongria і Corona de Castella i Lleó · Veure més »
Creu patent
Creu patent o Creu pàtea com se la denomina de vegades, és aquella creu en què els braços s'estrenyen en arribar al centre i s'eixamplen en els extrems.
Nou!!: Violant d'Hongria і Creu patent · Veure més »
Dinastia Árpád
La dinastia Árpád és la primera que regnà a Hongria del 896 al 1301, segons el nom del seu primer duc, Árpád d'Hongria, que regnà del 896 al 907.
Nou!!: Violant d'Hongria і Dinastia Árpád · Veure més »
Elionor de Castella i d'Anglaterra
Elionor de Castella (1202 - Burgos, 1251) fou infanta de Castella i reina consort d'Aragó (1221-1229).
Nou!!: Violant d'Hongria і Elionor de Castella i d'Anglaterra · Veure més »
Elisabet d'Aragó i d'Hongria
Tomba d'Elisabet d'Aragó a la basílica de Saint-Denis Elisabet d'Aragó (?, 1245 - Cosenza, Calàbria, 1271) va ser reina de França del 1270 al 1271, gràcies al seu casament amb Felip III de França, i infanta d'Aragó.
Nou!!: Violant d'Hongria і Elisabet d'Aragó i d'Hongria · Veure més »
Esztergom
Esztergom (En llatí s'anomena Strigonium, en eslovac Ostrihom, en hongarès Esztergom, en turc Estergon, i en alemany Gran) és una ciutat d'Hongria, antiga capital del país fins a 1241.
Nou!!: Violant d'Hongria і Esztergom · Veure més »
Felip III de França
Felip III de França, dit l'Ardit (Poissy 1245 - Perpinyà 1285), fou rei de França (1270-1285).
Nou!!: Violant d'Hongria і Felip III de França · Veure més »
Flandes
Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.
Nou!!: Violant d'Hongria і Flandes · Veure més »
Gegants de la Ciutat de Barcelona
Els Gegants de la Ciutat de Barcelona o Gegants de la Ciutat són una parella de gegants, anomenats Jaume I i Violant d'Hongria, propietat de l'Ajuntament de Barcelona i delegats a la Coordinadora de Geganters de Barcelona.
Nou!!: Violant d'Hongria і Gegants de la Ciutat de Barcelona · Veure més »
Gregori IX
Gregori IX (Anagni, (1143) - Roma, 22 d'agost de 1241) fou papa de Roma del 1227 al 1241.
Nou!!: Violant d'Hongria і Gregori IX · Veure més »
Hongarès
L'hongarès o hongarés (magyar nyelv; és una llengua úgrica parlada per més de 14 milions de persones arreu del món. La majoria es concentren a Hongria (més de 10 milions), a Transsilvània (actualment a Romania) més d'1,3 milions, a Voivodina (Sèrbia) al voltant del mig milió, a Eslovàquia més de mig milió, a la Transcarpàcia ucraïnesa gairebé 200.000 persones. La resta es troba en la diàspora, principalment a Israel i als Estats Units.
Nou!!: Violant d'Hongria і Hongarès · Veure més »
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Nou!!: Violant d'Hongria і Hongria · Veure més »
Infant d'Espanya
Corona d'infant.Infant d'Espanya és un títol que s'atorga al Regne d'Espanya als fills no primogènits del rei, amb el tractament d'Altesa Reial.
Nou!!: Violant d'Hongria і Infant d'Espanya · Veure més »
Infant Ferran d'Aragó
L'Infant Ferran d'Aragó (1248-1251) va ser el novè i últim fill de Jaume I i de Violant d'Hongria.
Nou!!: Violant d'Hongria і Infant Ferran d'Aragó · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Violant d'Hongria і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume II de Mallorca
Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).
Nou!!: Violant d'Hongria і Jaume II de Mallorca · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Violant d'Hongria і Jerusalem · Veure més »
Les Borges Blanques
Les Borges Blanques és un municipi de Catalunya capital de la comarca de les Garrigues.
Nou!!: Violant d'Hongria і Les Borges Blanques · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Violant d'Hongria і Llatí · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Violant d'Hongria і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Nou!!: Violant d'Hongria і Llista de reis d'Aragó · Veure més »
Llista de reis de Mallorca
El que segueix és la llista de reis de Mallorca des de la creació del Regne de Mallorca per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1229 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1715.
Nou!!: Violant d'Hongria і Llista de reis de Mallorca · Veure més »
Llista de reis de València
El que segueix és la llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1238 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.
Nou!!: Violant d'Hongria і Llista de reis de València · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Violant d'Hongria і Madrid · Veure més »
Manuel de Borgonya
Manuel de Borgonya i de Suàbia o Manuel de Castella (Carrión de los Condes, 1234 - Peñafiel, 25 de desembre de 1283) fou infant de Castella i de Lleó i senyor d'Escalona, Peñafiel i Villena.
Nou!!: Violant d'Hongria і Manuel de Borgonya · Veure més »
Maria d'Aragó i d'Hongria
Maria d'Aragó i d'Hongria (ca. 1248-1268 - Saragossa) fou infanta d'Aragó i monja, l'última filla del rei Jaume el Conqueridor i Violant d'Hongria.
Nou!!: Violant d'Hongria і Maria d'Aragó i d'Hongria · Veure més »
Mocadorada
Ninots de massapà, part d'un aparador d'una pastisseria. És tradicional la creació de decoracions a base de massapà per al dia de Sant Dionís La Mocadorada o Mocadorà (pronunciat en valencià central /mokaoˈɾaː/) és una celebració popular valenciana, generalment vinculada a la data del 9 d'octubre, dia de Sant Donís, coincidint amb la Diada Nacional del País Valencià.
Nou!!: Violant d'Hongria і Mocadorada · Veure més »
Nemours
Nemours és un municipi francès, situat al departament de Sena i Marne i a la regió de 77333.
Nou!!: Violant d'Hongria і Nemours · Veure més »
Osca
Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.
Nou!!: Violant d'Hongria і Osca · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Violant d'Hongria і Pere el Gran · Veure més »
Pere II de Courtenay
Pere II de Courtenay o I de Constantinoble (~1165 -1219) fou emperador llatí nominalment del 1216 al 1219.
Nou!!: Violant d'Hongria і Pere II de Courtenay · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: Violant d'Hongria і Regne de València · Veure més »
Salas
* Toponímia.
Nou!!: Violant d'Hongria і Salas · Veure més »
Sanç d'Aragó i d'Hongria
Sanç d'Aragó (Barcelona?, 1247 - Martos, Jaén, 1275), va ser un infant d'Aragó, fill de Jaume I el Conqueridor, i religiós mercedari, que fou bisbe de Toledo.
Nou!!: Violant d'Hongria і Sanç d'Aragó i d'Hongria · Veure més »
Sança d'Aragó i Hongria
Sança d'Aragó (Barcelona, ca. 1241-1247 - Jerusalem, abans de 1291) va ser una peregrina i infanta catalana, la tercera filla del rei Jaume el Conqueridor i Violant d'Hongria.
Nou!!: Violant d'Hongria і Sança d'Aragó i Hongria · Veure més »
Santa Maria de Vallbona de les Monges
Santa Maria de Vallbona de les Monges és un monestir cistercenc, al municipi de Vallbona de les Monges, a la comarca de l'Urgell.
Nou!!: Violant d'Hongria і Santa Maria de Vallbona de les Monges · Veure més »
Santiago de Compostel·la
Santiago de Compostel·la (en gallec: Santiago de Compostela), coneguda també històricament com a Sant Jaume de Galícia, és un municipi i una ciutat de la província de la Corunya, capital de Galícia i de la comarca de Santiago.
Nou!!: Violant d'Hongria і Santiago de Compostel·la · Veure més »
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Nou!!: Violant d'Hongria і Sàpiens · Veure més »
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: Violant d'Hongria і Senyera reial · Veure més »
Senyoria d'Omeladès
La senyoria d'Omeladès fou una jurisdicció feudal centrada a la ciutat d'Omelàs, prop de Montpeller.
Nou!!: Violant d'Hongria і Senyoria d'Omeladès · Veure més »
Senyoria de Montpeller
La senyoria de Montpeller fou una jurisdicció feudal del Llenguadoc amb centre a la ciutat de Montpeller.
Nou!!: Violant d'Hongria і Senyoria de Montpeller · Veure més »
Terra Santa
Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.
Nou!!: Violant d'Hongria і Terra Santa · Veure més »
Tractat d'Almizra
Tractat d'Almizra, Camp de Mirra El Tractat d'Almizra (també anomenat d'Almisrà i d'Almirra) és el tractat de pau entre la Corona d'Aragó i la Corona de Castella al segle XIII que estipulà els límits del Regne de València.
Nou!!: Violant d'Hongria і Tractat d'Almizra · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Violant d'Hongria і València · Veure més »
Vescomtat de Millau
El vescomtat de Millau fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió de Millau o Milhau, amb capçalera a un poble anomenat també Millau a mig camí entre Albi (Albigès) i Mende, la capital del Gavaldà.
Nou!!: Violant d'Hongria і Vescomtat de Millau · Veure més »
Violant d'Aragó i d'Hongria
Violant d'Aragó (?, 1236 - Roncesvalls, Regne de Navarra, 1301) va ser infanta d'Aragó i reina consort de Castella (1252-1284).
Nou!!: Violant d'Hongria і Violant d'Aragó i d'Hongria · Veure més »
Violant de Courtenay
Violant de Courtenay —en francès Yolande de Courtenay, en hongarès Courtenay Jolánta— (1200 – 1233) fou la segona esposa del rei Andreu II d'Hongria, i per tant reina consort d'aquest estat.
Nou!!: Violant d'Hongria і Violant de Courtenay · Veure més »
Violant de Flandes
Violant de Namur o Violant d'Hainaut esmentada a vegades com Violant de Flandes (1175-1219) fou comtessa-marquesa de Namur (1212-1216) i regent de l'Imperi Llatí en absència del seu marit Pere II de Courtenay de 1217 a 1219.
Nou!!: Violant d'Hongria і Violant de Flandes · Veure més »
Zayyan ibn Mardanix
Zayyan ibn Mudafi ibn Yússuf ibn Sad ibn Mardanix al-Judhamí, més conegut simplement com Zayyan ibn Mardanix (Onda (Plana Baixa), ? - Tunis, 1270) fou el darrer emir de Balànsiya.
Nou!!: Violant d'Hongria і Zayyan ibn Mardanix · Veure més »
12 d'octubre
El 12 d'octubre és el dos-cents vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Violant d'Hongria і 12 d'octubre · Veure més »
1216
Sense descripció.
Nou!!: Violant d'Hongria і 1216 · Veure més »
1234
Sense descripció.
Nou!!: Violant d'Hongria і 1234 · Veure més »
1235
Sense descripció.
Nou!!: Violant d'Hongria і 1235 · Veure més »
1236
Sense descripció.
Nou!!: Violant d'Hongria і 1236 · Veure més »
1238
1238 (MCCXXXVIII) fon un any normal del calendari julià començat en divendres; correspon a l'any 600 del calendari birmà.
Nou!!: Violant d'Hongria і 1238 · Veure més »
1239
Sense descripció.
Nou!!: Violant d'Hongria і 1239 · Veure més »
1240
Sense descripció.
Nou!!: Violant d'Hongria і 1240 · Veure més »
1243
Sense descripció.
Nou!!: Violant d'Hongria і 1243 · Veure més »
1244
Sense descripció.
Nou!!: Violant d'Hongria і 1244 · Veure més »
1247
Castell de Benacantil En la primavera de l'any 1247 (any 645 de l'hègira) el rais d'al-Laqant, Zayyan ibn Mardanix, abandona la medina via mar pel port de Baver, rumb a l'exili a Kairuan (califat d'Ifríqiya).
Nou!!: Violant d'Hongria і 1247 · Veure més »
1248
El 1248 (MCCXLVIII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Violant d'Hongria і 1248 · Veure més »
1251
1251 (MCCLI) fon un any començat en diumenge segons el calendari julià, corresponent a l'any 700 del calendari armeni.
Nou!!: Violant d'Hongria і 1251 · Veure més »
1256
Sense descripció.
Nou!!: Violant d'Hongria і 1256 · Veure més »
1262
El 1262 (MCCLXII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.
Nou!!: Violant d'Hongria і 1262 · Veure més »
1267
Sense descripció.
Nou!!: Violant d'Hongria і 1267 · Veure més »
1271
El 1271 (MCCLXXI) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Violant d'Hongria і 1271 · Veure més »
1275
Sense descripció.
Nou!!: Violant d'Hongria і 1275 · Veure més »
1285
Sense descripció.
Nou!!: Violant d'Hongria і 1285 · Veure més »
1300
Sense descripció.
Nou!!: Violant d'Hongria і 1300 · Veure més »
1311
Sense descripció.
Nou!!: Violant d'Hongria і 1311 · Veure més »
1942
;Països Catalans.
Nou!!: Violant d'Hongria і 1942 · Veure més »
1980
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Nou!!: Violant d'Hongria і 1980 · Veure més »
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Nou!!: Violant d'Hongria і 2001 · Veure més »
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Violant d'Hongria і 2002 · Veure més »
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Nou!!: Violant d'Hongria і 2008 · Veure més »
8 de setembre
El 8 de setembre és el dos-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Violant d'Hongria і 8 de setembre · Veure més »
9 d'octubre
El 9 d'octubre és el dos-cents vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Violant d'Hongria і 9 d'octubre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Iolant d'Hongria, Jolánta Árpád, Violant d’Hongria, Yolant d'Hongria.
