Accés més ràpid que el navegador!
70 les relacions: Absis, Agricultura de secà, Alfa, Arbocer, Baix Cinca, Baptisteri, Barcelona, Basílica, Bé cultural d'interès nacional, Cenotafi, Cesaraugusta, Cinca, Circell, Clàssic, Creu llatina, Creuer (arquitectura), Crismó, Cristianisme, Ebre, Ermita de Sant Valeri, Eros (fill d'Ares), Exedra, Feix romà, Feliu Elias i Bracons, Fraga, Fust, Gerd, Gres, Hispània, Ilerda, Imperi Romà, Insula, Josep de Calassanç Serra i Ràfols, Latifundi, Latrina, Litúrgia, Magrana, Marga, Mill, Molí hidràulic, Mosaic, Museu de Saragossa, Necròpolis, Oligocè, Omega, Paganisme, Peristil, Pica baptismal, Pintura al fresc, Podi (arquitectura), ..., Politeisme, Psique (mitologia), Raïm, Radiologia, Regadiu, Roca sedimentària, Roma, Segle II aC, Segle VI, Segre, Termes romanes, Terra sigillata, Torrent de Cinca, Transsepte, Universitat de Barcelona, Universitat de Saragossa, Venus (mitologia), Vil·la romana, Visigots, 1926. Ampliar l'índex (20 més) »
Absis
Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Absis · Veure més »
Agricultura de secà
Castelltallat (Bages) amb ordi ja collit i trepadella encara verda Lagricultura de secà és aquella en què no es fa aportació d'aigua per l'home, utilitzant només la que prové de la pluja directament damunt el cultiu.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Agricultura de secà · Veure més »
Alfa
L'alfa és la primera lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Alfa · Veure més »
Arbocer
L'arboç, arbocer, arbocera, cirerer d'arboç, cirerer de llop, cirerer de pastor o llipoter (Arbutus unedo), és una planta amb flors de la família de les ericàcies.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Arbocer · Veure més »
Baix Cinca
La comarca del Baix Cinca (en castellà Bajo Cinca) és una comarca d'Aragó que es troba a l'est dels límits autonòmics, a cavall de les províncies d'Osca i Saragossa.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Baix Cinca · Veure més »
Baptisteri
El '''baptisteri''' de la ciutat de Parma Maqueta del baptisteri Notre-Dame aux Fonts de Lieja, a costat de la catedral gòtica Pica baptismal de la catedral de Barcelona El baptisteri (del llatí baptisterium) és l'edifici on els cristians atorguen el sagrament del baptisme a aquells que volen entrar a llur religió.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Baptisteri · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Barcelona · Veure més »
Basílica
Basílica Major de Sant Pere, Vaticà, seu del Papa de l’Església Catòlica. És un edifici de planta central amb una nau basilical allargada Avui dia una basílica és una església catòlica rellevant per algun motiu i que gaudeix d'un estatus especial atorgat pel Papa de Roma.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Basílica · Veure més »
Bé cultural d'interès nacional
Vil·la romana de Can Llauder, a Mataró, un BCIN zona arqueològica. Castell de Maldà a l'Urgell, un BCIN monument històric Un bé cultural d'interès nacional (abreviat BCIN) és una categoria de protecció legal dels béns més rellevants del patrimoni cultural català, tant mobles com immobles o immaterials, atorgada per l'Administració de la Generalitat, que l'ha d'inscriure al Registre de Béns Culturals d'Interès Nacional.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Bé cultural d'interès nacional · Veure més »
Cenotafi
Un cenotafi (del llatí cenotaphium) és una tomba honorària buida erigida en memòria de persones que estan enterrades a un altre lloc, o de les quals no s'ha trobat el cos.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Cenotafi · Veure més »
Cesaraugusta
NOTA Caesaraugusta o Caesar Augusta va ser el nom de la ciutat romana de Saragossa, fundada com a colònia immune de Roma en l'any 14 aC,Guillermo Fatás (dir.), Guía Histórico-Artística de Zaragoza, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico»-Ayto.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Cesaraugusta · Veure més »
Cinca
El Cinca (a Cinca en aragonès) és un riu de l'Aragó, i el segon riu més cabalós de la comunitat autònoma.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Cinca · Veure més »
Circell
Circell. Circell en botànica és un òrgan vegetal especialitzat amb aspecte de tija molt prima.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Circell · Veure més »
Clàssic
s. El terme clàssic fa referència a un conjunt difús i alhora ampli de conceptes estètics que abracen la majoria de disciplines artístiques considerades canòniques.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Clàssic · Veure més »
Creu llatina
Creu llatina Planta de la Catedral de Santiago de Compostel·la. La creu llatina és una creu formada per dos segments de diferent llargada que es creuen en angle recte, on el segment menor creua el més llarg en una proporció de tres quarts.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Creu llatina · Veure més »
Creuer (arquitectura)
El creuer d'una església. El creuer és, en les esglésies la planta de les quals té forma de creu llatina o grega, l'espai definit per la intersecció de la nau principal i la nau transversal o transsepte.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Creuer (arquitectura) · Veure més »
Crismó
Aquest símbol es va utilitzar en les monedes i estendards romans El Crismó (del llatí Christi Monogramma) significa monograma de Crist.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Crismó · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Cristianisme · Veure més »
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Ebre · Veure més »
Ermita de Sant Valeri
Lermita de Sant Valeri és una església romànica de Vilella de Cinca (Baix Cinca) construïda sobre les restes d'un mausoleu romà conegut com a mausoleu de Sant Valeri.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Ermita de Sant Valeri · Veure més »
Eros (fill d'Ares)
Eros (en grec Ἔρως, ‘amor') és el déu de l'amor en la mitologia grega.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Eros (fill d'Ares) · Veure més »
Exedra
'''Exedra''' en una sala de l'Ermitage, a Sant Petersburg Una exedra (del grec εξέδρα, 'seient a l'exterior') és un espai semicircular, cobert per una semicúpula, que acostuma a sobresortir del mur d'un edifici, a la manera d'un absis, si bé també pot ser una obertura en una paret interna.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Exedra · Veure més »
Feix romà
'''Feix romà''' El feix (en llatí fasces) era, a l'antiga Roma, un conjunt de varetes en forma de paquet cilíndric lligat amb cintes de cuir vermell, que contenien una destral (securis) que emergia entre les varetes.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Feix romà · Veure més »
Feliu Elias i Bracons
Feliu Elias i Bracons (Barcelona, 8 d'octubre de 1878 - Barcelona, 7 d'agost de 1948) va ser un dibuixant, caricaturista, pintor, il·lustrador i crític d'art català, conegut popularment pels seus pseudònims Apa (per al dibuix humorístic i la caricatura) i Joan Sacs (per a la teoria de l'art i l'escriptura).
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Feliu Elias i Bracons · Veure més »
Fraga
Fraga és una localitat de l'Aragó de parla catalana situada a la Franja de Ponent, a l'extrem sud-est de la província d'Osca, en l'últim tram de la vall del Cinca (a 115 km de Saragossa i a 25 km de Lleida).
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Fraga · Veure més »
Fust
Fust de la Columna de Trajà. El fust és la part central de la columna, el tros allargat que li dona altura i forma.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Fust · Veure més »
Gerd
El gerd, gerdó, gerdonera, cordonera o ru en alguerés (Rubus idaeus) és un arbust de la família de les rosàcies.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Gerd · Veure més »
Gres
Gres El gres o pedra sorrenca és una roca sedimentària detrítica de color variable, que conté clasts de la mida de la sorra.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Gres · Veure més »
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Hispània · Veure més »
Ilerda
Lleida fou la nova capital dels ilergets durant el període romà, quan aquesta tribu ibèrica, ja en ple declivi, va abandonar l'antiga capital, la ciutat ibèrica de Tornabous, coneguda com a Atanagrum.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Ilerda · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Imperi Romà · Veure més »
Insula
Ruïnes d'una '''''insula''''' a Òstia Una insula (mot llatí que significa 'illa', en plural insulae; es pronuncia esdrúixol, amb l'accent sobre la i) era, al final del període republicà i durant el període imperial romà, un bloc d'habitatges, normalment en règim de lloguer, de diversos pisos.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Insula · Veure més »
Josep de Calassanç Serra i Ràfols
Josep de Calassanç Serra i Ràfols (Maó, Menorca, 1900 - Barcelona, 1971) fou un historiador i arqueòleg català.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Josep de Calassanç Serra i Ràfols · Veure més »
Latifundi
Un latifundi (del llatí latifundĭum) és una explotació agrària de grans dimensions.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Latifundi · Veure més »
Latrina
Latrines romanes per a ús públic, trobades a Òstia. Latrines al Krak dels Cavallers a Síria Una latrina, comuna o comú, excusat, secreta (o secretes), i humorísticament can Felip o ca Garcia (al País Valencià) és un espai destinat a defecar i orinar.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Latrina · Veure més »
Litúrgia
200x200px La litúrgia és el culte públic habitual que realitza un grup religiós.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Litúrgia · Veure més »
Magrana
La magrana (Punica granatum) és el fruit del magraner, una espècie de la família Lythraceae.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Magrana · Veure més »
Marga
Una marga és una roca sedimentària de tipus terrigen, composta d'una fracció argilosa i d'una fracció carbonatada, generalment de carbonat de calci (calcita), o bé d'hidrogencarbonat de magnesi i calci (dolomita). Com minerals accessoris, es troben generalment quars, mica, grafit, guix, pirita.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Marga · Veure més »
Mill
Camp de mill perlat Camp de mill africà Mill comú madur Brots germinats de plantes de mill El mill és un grup de gramínies de llavor petita i variable, conreat en gran part del món per a farratge i aliment humà.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Mill · Veure més »
Molí hidràulic
Un molí d'aigua a Sythen (Alemanya). Un molí hidràulic o molí d'aigua és un tipus de molí mogut per l'aigua que permet moldre el gra, generar electricitat, i el drenatge de grans àrees d'aiguamolls emprant l'energia potencial de l'aigua alliberada en fluir.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Molí hidràulic · Veure més »
Mosaic
Santa Sofia (Istanbul) Un mosaic, en origen, fou una composició decorativa elaborada a partir de diferents colors i materials, com ara marbre, terracota o vidre.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Mosaic · Veure més »
Museu de Saragossa
Pati del Museu de Saragossa ''Conversió del duc Guillem d'Aquitània'' (1673), de Vicente Berdusán El Museu de Saragossa conté obres d'arqueologia, belles arts, etnologia i ceràmica i està situat a la plaça de los Sitios núm.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Museu de Saragossa · Veure més »
Necròpolis
Vall dels Reis (Luxor)Una necròpolis (o necròpoli) és un cementiri o lloc de soterrament.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Necròpolis · Veure més »
Oligocè
LOligocè és l'època geològica que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Oligocè · Veure més »
Omega
Lomegao l'òmegaAlberich i Ros proposen «òmega», tot apuntant que la grafia sense accent és la més habitual.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Omega · Veure més »
Paganisme
Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Paganisme · Veure més »
Peristil
Casa dels Vetis de Pompeia, amb el ''peristylium'' o jardí central porticat El peristil (del llatí peristylum) és, en l'arquitectura clàssica, un tipus de columnata formada per una sèrie continuada de fileres de columnes a l'entorn d'un pati o edifici que marcava la separació del pòrtic, construcció en què els pilars no rodejaven l'espai sinó que estaven disposats en una o més línies paral·leles.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Peristil · Veure més »
Pica baptismal
XII cognom.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Pica baptismal · Veure més »
Pintura al fresc
Fresc txola del temple Brihadiswara, Thanjavur. Suport de fusta emprat al Museu Nacional d'Art de Catalunya en la reconstrucció d'una pintura mural arrencada per la tècnica de l'''strappo'' Un fresc és una pintura realitzada sobre una superfície coberta amb dues capes de morter de calç, la primera (arricio) de major gruix, amb calç apagada, sorra de riu i aigua, i la segona (intonaco) més fina formada per pols de marbre, calç apagada i aigua, sobre la qual es van aplicant els pigments, quan aquesta darrera capa encara està humida, i per jornades (giornatas).
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Pintura al fresc · Veure més »
Podi (arquitectura)
'''Podi''' a la base del temple romà de Vic En arquitectura hom anomena podi o pòdium una base o pedestal que construïen els antics al voltant dels temples.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Podi (arquitectura) · Veure més »
Politeisme
Processó dels déus al sarcòfag de Prometeu, c. 240 aC, al Museu del Louvre El politeisme (del grec: πολλοί θεός: molts déus) consisteix a creure i/o adorar molts déus o divinitats.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Politeisme · Veure més »
Psique (mitologia)
''El rapte de Psique'' de William-Adolphe Bouguereau Psique (en grec Ψυχή) és el nom de lànima.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Psique (mitologia) · Veure més »
Raïm
Diferents tipus de raïm El raïm és el fruit comestible de la vinya (Vitis vinifera), és una infructescència formada per una agrupació de baies, els grans de raïm.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Raïm · Veure més »
Radiologia
''Dr. Macintyre's X-Ray Film'' (1896) La radiologia també anomenada diagnòstic per la imatge és una especialitat mèdica que tracta d'auxiliar en el diagnòstic i pronòstic dels estats de la salut i la malaltia a través de l'ús de tecnologies de producció i anàlisi de la imatge.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Radiologia · Veure més »
Regadiu
Regant un cultiu de cotó als Estats Units d'Amèrica Canal de reg a Anatòlia El regadiu és el terreny on s'aplica l'operació de proporcionar aigua a la terra per a afavorir l'òptim desenvolupament de les plantes que s'hi cultiven.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Regadiu · Veure més »
Roca sedimentària
Les roques sedimentàries són les que es componen de residus o detrits d'altres roques anteriors.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Roca sedimentària · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Roma · Veure més »
Segle II aC
El segle II aC està dins del període hel·lenístic i comprèn els anys inclosos entre el 200 aC i el 101 aC.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Segle II aC · Veure més »
Segle VI
El segle VI és un període de la primera edat mitjana que comprèn els anys inclosos entre el 501 i el 600.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Segle VI · Veure més »
Segre
En groc, la Conca del Segre (Catalunya, Andorra i Aragó). Gràfic de règim fluvial del Segre, segons l'Estació d'aforament de la Seu d'Urgell El Segre (en llatí Sĭcŏris flumen) és un riu de Catalunya, afluent de l'Ebre per l'esquerra.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Segre · Veure més »
Termes romanes
Les Termes de Dioclecià, a Roma Frigidari de la vil·la romana de Can Llauder, a Mataró Les termes (del llatí thermae) eren edificis públics amb prestacions que avui en diríem higienicosanitàries.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Termes romanes · Veure més »
Terra sigillata
Vas de terra sigillata itàlica decorada amb escena dionisíaca amb mènades Sigillata i terra sigillata (TS) són un terme i una expressió llatina que signifiquen "terra (o ceràmica) segellada".
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Terra sigillata · Veure més »
Torrent de Cinca
Torrent de Cinca és un municipi de la Franja al Baix Cinca.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Torrent de Cinca · Veure més »
Transsepte
Transsepte El transsepte (en llatí: transeptum) és, en una església, la nau transversal que creua perpendicularment a la nau central de l'edifici.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Transsepte · Veure més »
Universitat de Barcelona
La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Universitat de Barcelona · Veure més »
Universitat de Saragossa
La Universitat de Saragossa (oficialment Universidad de Zaragoza) és un centre d'educació superior públic aragonès, repartit geogràficament entre els campus de Saragossa, Osca, Jaca, Terol i La Almunia de Doña Godina, tots ells a Aragó.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Universitat de Saragossa · Veure més »
Venus (mitologia)
Venus és una deessa romana principalment associada amb l'amor i la bellesa, amplament, encara que no completament, equivalent a la bella grega Afrodita.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Venus (mitologia) · Veure més »
Vil·la romana
Restes de la vil·la romana de Can Llauder, situada a Mataró Una vil·la (villa), a l'antiga Roma, era un centre d'explotació agrària que en alguns casos esdevingué segona residència de patricis que vivien a la ciutat, construïda durant la república romana i l'Imperi romà.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Vil·la romana · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Vil·la Fortunatus і Visigots · Veure més »
1926
;Països Catalans.
Nou!!: Vil·la Fortunatus і 1926 · Veure més »
