Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Vil·la Adriana

Índex Vil·la Adriana

La vil·la Adriana (en italià: Villa Adriana) és un dels més famosos complexos arqueològics romans.

48 les relacions: Alexandria, Antínous, Antic Egipte, Apol·lodor de Damasc, Arquitectura romana antiga, Atenes, Bes, Canop, Cariàtide, Cúpula, Cocodrils, Columna, Corinti, Cristina de Suècia, Diana, Discòbol, Estoa, Estoïcisme, Exedra, Hadrià, Hipòlit II d'Este, Imperi Romà, Italià, Jònic, Miró (escultor), Muses, Museu Britànic, Museu del Louvre, Museu del Prado, Museus Capitolins, Ordres clàssics, Palatí, Patrimoni de la Humanitat, Pòrtic, Peristil, Pilar (arquitectura), Pretorià, Roma, Serapis, Tívoli, Triclini, UNESCO, Venus (mitologia), Versalles, Vil·la d'Este, Vil·la romana, 1998, 1999.

Alexandria

Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.

Nou!!: Vil·la Adriana і Alexandria · Veure més »

Antínous

Antínous o Antinoös (del grec Ἀντίνους) (Bitinium-Claudòpolis, Bitínia, 27 de novembre entre el 110 i el 115 - riu Nil, prop de Besa, 30 d'octubre del 130) va ser un jove d'origen humil, favorit, amant i estimat per l'emperador romà Adrià.

Nou!!: Vil·la Adriana і Antínous · Veure més »

Antic Egipte

Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.

Nou!!: Vil·la Adriana і Antic Egipte · Veure més »

Apol·lodor de Damasc

Apol·lodor de Damasc fou un arquitecte i enginyer grec que va viure sota els emperadors Trajà i Adrià.

Nou!!: Vil·la Adriana і Apol·lodor de Damasc · Veure més »

Arquitectura romana antiga

Nîmes, un exemple clàssic d'arquitectura romanaL'arquitectura romana és probablement el testimoni més significatiu de la civilització romana.

Nou!!: Vil·la Adriana і Arquitectura romana antiga · Veure més »

Atenes

Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.

Nou!!: Vil·la Adriana і Atenes · Veure més »

Bes

En la mitologia egípcia, Bes o Bisu era un déu nan horriblement lleig que protegia contra els esperits i la mala sort.

Nou!!: Vil·la Adriana і Bes · Veure més »

Canop

Canop (en Canopus o Canobus, en Κάνωπος) era una antiga ciutat de la costa occidental del delta del Nil, vora la branca Canòpica (Κανωβικὴ διῶρυξ 'kanobike diorix', segons Estrabó), a l'antic Egipte.

Nou!!: Vil·la Adriana і Canop · Veure més »

Cariàtide

l'Erectèon Una cariàtide és una columna en forma d'estàtua femenina que té una funció estructural en aguantar el pes de la coberta amb el cap.

Nou!!: Vil·la Adriana і Cariàtide · Veure més »

Cúpula

Cúpula central de la basílica de Sant Pere del Vaticà, dissenyada per Miquel Àngel. Té 42,5 metres de diàmetre i 132 metres d'alçària Una cúpula és un element estructural de l'arquitectura que s'assembla a la meitat del buit d'una esfera; és una volta la geometria de la qual és una semiesfera per l'interior.

Nou!!: Vil·la Adriana і Cúpula · Veure més »

Cocodrils

Distribució dels cocodrils Els cocodrils, crocodils o cocodrílids (Crocodylidae) són una família de crocodilians.

Nou!!: Vil·la Adriana і Cocodrils · Veure més »

Columna

Tipus de columnes segons els ordres clàssics Una columna és un element arquitectònic de suport, molt més alt que ample, caracteritzat pel fet d'ésser de secció circular a diferència del pilar que és de secció quadrada o poligonal Ambdós elements acompleixen la funció de suportar les pressions verticals i obliqües de l'arquitrau i l'arc.

Nou!!: Vil·la Adriana і Columna · Veure més »

Corinti

Il·lustració d'un capitell corinti. L'ordre corinti és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el jònic).

Nou!!: Vil·la Adriana і Corinti · Veure més »

Cristina de Suècia

, més tard coneguda com a Cristina Maria Alexandra, va ser reina de Suècia del 1632 al 1654.

Nou!!: Vil·la Adriana і Cristina de Suècia · Veure més »

Diana

Escultura "Companya de Diana" (1970) als jardins del Palauet Albéniz Diana ("del dia" o "divina" en llatí), deessa dels boscos i de la caça.

Nou!!: Vil·la Adriana і Diana · Veure més »

Discòbol

Discòbol al Jardí Botànic de Copenhaguen, Dinamarca ''Discòbol'', Londres, Museu Britànic, amb el cap restaurat de manera errònia El Discòbol (Δισκοβόλος, Diskobólos) és una escultura del grec Miró anomenat l'Atenenc tot i que era d'Elèutera a Beòcia, i creada vers el 455 aC.

Nou!!: Vil·la Adriana і Discòbol · Veure més »

Estoa

L'estoa d'Àtal, reconstruïda, a Atenes Estoa (del grec antic στοά, stoá), és la denominació que rep en l'arquitectura grega un pòrtic.

Nou!!: Vil·la Adriana і Estoa · Veure més »

Estoïcisme

Zenó de Cítion. Foto Paolo Monti, 1969. L'estoïcisme és un sistema filosòfic fundat per Zenó de Cítion (336 aC-264 aC).

Nou!!: Vil·la Adriana і Estoïcisme · Veure més »

Exedra

'''Exedra''' en una sala de l'Ermitage, a Sant Petersburg Una exedra (del grec εξέδρα, 'seient a l'exterior') és un espai semicircular, cobert per una semicúpula, que acostuma a sobresortir del mur d'un edifici, a la manera d'un absis, si bé també pot ser una obertura en una paret interna.

Nou!!: Vil·la Adriana і Exedra · Veure més »

Hadrià

Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.

Nou!!: Vil·la Adriana і Hadrià · Veure més »

Hipòlit II d'Este

Hipòlit d'Este, també anomenat Hipòlit II d'Este, (Ferrara, Ducat de Ferrara, 1509 - Roma, Estats Pontificis, 1572) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir cardenal de l'Església Catòlica.

Nou!!: Vil·la Adriana і Hipòlit II d'Este · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Vil·la Adriana і Imperi Romà · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Vil·la Adriana і Italià · Veure més »

Jònic

L'estil jònic (del llatí Ionicus, al seu torn del grec Ἰωνικός 'de Jònia') és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el corinti).

Nou!!: Vil·la Adriana і Jònic · Veure més »

Miró (escultor)

Còpia reduïda de bronze del ''Discòbol'' de '''Miró''' (segle II), conservada a la Gliptoteca de Múnic Miró (Myron, fou un escultor grec un dels més importants, esmentat també com a gravador. Va néixer a Elèuteres a Beòcia vers el 480 aC. Pausànies el fa atenenc perquè Elèuteres (Eleutherae) havia estat admesa a la ciutadania atenenca. Fou deixeble d'Agelades i contemporani de Fídies. Va morir vers el 431 aC (olimpíada 87) al començament de la guerra del Peloponès. Tenia un gran poder expressiu per tota mena de formes. Primer per les figures humanes i després per animals que fou el primer gran artista que va representar acuradament (Plini el Vell diu Primus hic nmultiplicasse veritatem videtur, numerosior quam Polycletus). La multiplicitat de les formes va anar en detriment de la proporció i de l'expressió intel·lectual. Tot i la seva grandesa no era un escultor amb excessius detalls a les seves obres i mirava més l'efecte general. Quintilià esmenta els seus busts com especialment admirables. Quasi tots els seus treballs foren en bronze, de la variat dèlic (Políclet en canvi preferia el bronze d'Egina). La seva obra més coneguda fou el Discobolus, del que els van fer nombroses còpies al seu temps moltes de les quals es conserven. Llucià descriu el Discòbol:. Altres obres són.

Nou!!: Vil·la Adriana і Miró (escultor) · Veure més »

Muses

Muses, una sosté un pergamí i una altra un instrument musical Les muses o heliconíades són a la mitologia grega les divinitats que inspiren les arts de l'oratòria, el teatre, la dansa i la música.

Nou!!: Vil·la Adriana і Muses · Veure més »

Museu Britànic

El Museu Britànic de Londres (en anglès British Museum) és el museu més important del Regne Unit i un dels més importants del món sobre història i cultura.

Nou!!: Vil·la Adriana і Museu Britànic · Veure més »

Museu del Louvre

El Museu del Louvre (en francès Musée du Louvre) o simplement el Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.

Nou!!: Vil·la Adriana і Museu del Louvre · Veure més »

Museu del Prado

El Museu del Prado és un museu d'art considerat un dels millors museus d'art del món, especialment la seva pinacoteca, ja que té una gran col·lecció de pintura espanyola, italiana i flamenca.

Nou!!: Vil·la Adriana і Museu del Prado · Veure més »

Museus Capitolins

El Palazzo Nuovo, un dels edificis dels Museus Capitolins, a la plaça del Capitoli de Roma. Els Museus Capitolins (en italià Musei Capitolini) és el museu municipal més important de la ciutat de Roma.

Nou!!: Vil·la Adriana і Museus Capitolins · Veure més »

Ordres clàssics

Els ordres clàssics són estils arquitectònics canònics amb els quals, en l'arquitectura grega i romana, s'intentava obtenir edificis de proporcions harmonioses en totes les seves parts.

Nou!!: Vil·la Adriana і Ordres clàssics · Veure més »

Palatí

El turó del '''Palatí''' des del Fòrum Romà El Palatí (en Palatino (en Palatinus) és un dels set turons de Roma, situat entre el Fòrum Romà i el Circ Màxim. La mitologia fa del Palatí, o més pròpiament del Velabrum, la vall a la vessant occidental, el lloc on vivia Luperca, la lloba que va alletar Ròmul i Rem. Històricament, en aquest turó hi havia el temple de la tríada palatina: Júpiter, la seva esposa Juno i la filla Minerva. El temple el va construir el rei Tarquini Prisc i es considerava el més destacat de la ciutat. Es va salvar dels gals quan van ocupar Roma el 390 aC. La mitologia romana, tal com explica lEneida de Virgili, per exemple, afirma que la ciutat de Roma va ser fundada al mont Palatí per Evandre de Pal·làntion i altres grecs antics abans de la guerra de Troia, i que va anomenar Pallantium a la ciutat en honor del seu fill, Pal·lant. Alguns autors antics parlen de la Roma quadrata i en donen aquesta explicació: segons Plutarc, Dionisi d'Halicarnàs i Apià, seria l'antecedent de la ciutat de Roma, fundada al turó del Palatí pels antics habitants de la zona, probablement sabins. Durant la República el palatí va acollir les residències de diverses personalitats polítiques i aristocràtiques: Marc Valeri Volús, cònsol l'any 505 aC, Gneu Octavi, cònsol el 165 aC i avantpassat d'August, Tiberi Semproni Grac, cònsol el 177 aC i pare dels dos famosos tribuns de la plebs Tiberi i Gai Grac, Marc Fulvi Flac, cònsol l'any 125 aC, Marc Livi Drus, tribú de la plebs l'any 91 aC, Ciceró i el seu germà Quint, Tit Anni Papià Miló, amic de Ciceró i assassí de Publi Clodi, que possiblement també va viure al Palatí, Quint Hortensi Hòrtal, l'orador (la seva casa la va comprar August), el triumvir Marc Antoni i Tiberi Claudi Neró, pare de l'emperador Tiberi. Els emperadors August, Tiberi, Calígula i Neró hi van construir palaus sumptuosos. Septimi Sever hi va fer el Septizodium. Avui en dia en queden algunes restes, com les domus Flàvia i Augustana i la casa de Lívia, i el jardí renaixentista anomenat Orti Farnesiani.

Nou!!: Vil·la Adriana і Palatí · Veure més »

Patrimoni de la Humanitat

La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.

Nou!!: Vil·la Adriana і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »

Pòrtic

Prónaos del Panteó de Roma En la seva accepció genèrica estructural, un pòrtic és un element arquitectònic pla format per uns pilars i una o vàries bigues.

Nou!!: Vil·la Adriana і Pòrtic · Veure més »

Peristil

Casa dels Vetis de Pompeia, amb el ''peristylium'' o jardí central porticat El peristil (del llatí peristylum) és, en l'arquitectura clàssica, un tipus de columnata formada per una sèrie continuada de fileres de columnes a l'entorn d'un pati o edifici que marcava la separació del pòrtic, construcció en què els pilars no rodejaven l'espai sinó que estaven disposats en una o més línies paral·leles.

Nou!!: Vil·la Adriana і Peristil · Veure més »

Pilar (arquitectura)

Mode típic de fallada estructural en pilars per vinclament En enginyeria i arquitectura, un pilar és un element vertical (o lleugerament inclinat) sustentant exempt d'una estructura, destinat a rebre càrregues verticals per transmetre a la fonamentació i que, a diferència de la columna, té secció poligonal.

Nou!!: Vil·la Adriana і Pilar (arquitectura) · Veure més »

Pretorià

Pretorià (en llatí Praetorianus) va ser un rang romà donat inicialment als que havien exèrcit el càrrec de pretor que després va passar a ser només un títol.

Nou!!: Vil·la Adriana і Pretorià · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Vil·la Adriana і Roma · Veure més »

Serapis

Estàtua de Serapis (Museus Vaticans) Serapis o Sarapis fou una divinitat grecoegípcia.

Nou!!: Vil·la Adriana і Serapis · Veure més »

Tívoli

Tivoli, antiga Tibur, és una ciutat del Laci, a Itàlia, que pertany a l'àrea administrativa anomenada ciutat metropolitana de Roma Capital, amb uns 80.000 habitants.

Nou!!: Vil·la Adriana і Tívoli · Veure més »

Triclini

'''Triclini''' romà en un dibuix del segle XIX Recreació d'un triclini El triclini (del llatí triclinium, provinent del grec τρικλίνιον, triklínion, de τρι-, tri-, 'tres', i κλίνη, kline, mena de llit, butaca llarga, sofà o, més aviat, chaise longue) era l'estança d'una casa romana amb la funció de menjador.

Nou!!: Vil·la Adriana і Triclini · Veure més »

UNESCO

LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.

Nou!!: Vil·la Adriana і UNESCO · Veure més »

Venus (mitologia)

Venus és una deessa romana principalment associada amb l'amor i la bellesa, amplament, encara que no completament, equivalent a la bella grega Afrodita.

Nou!!: Vil·la Adriana і Venus (mitologia) · Veure més »

Versalles

Versalles (en francès, Versailles) és un municipi francès situat al departament d'Yvelines i a la regió d'Illa de França.

Nou!!: Vil·la Adriana і Versalles · Veure més »

Vil·la d'Este

La vil·la d'Este és una vil·la a Tívoli, prop de Roma.

Nou!!: Vil·la Adriana і Vil·la d'Este · Veure més »

Vil·la romana

Restes de la vil·la romana de Can Llauder, situada a Mataró Una vil·la (villa), a l'antiga Roma, era un centre d'explotació agrària que en alguns casos esdevingué segona residència de patricis que vivien a la ciutat, construïda durant la república romana i l'Imperi romà.

Nou!!: Vil·la Adriana і Vil·la romana · Veure més »

1998

1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.

Nou!!: Vil·la Adriana і 1998 · Veure més »

1999

1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.

Nou!!: Vil·la Adriana і 1999 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Villa Adriana, Vil·la d'Adrià.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »