Accés més ràpid que el navegador!
108 les relacions: Alt Empordà, Antoni de Pàdua, Antoni Egea i Codina, Art romànic, Atur, Barcelona, Batlle (antic règim), Bisbat de Girona, Bisbe, Blat, Cadastre, Campana, Campanar, Cementiri, Cens, Cens de Floridablanca, Comarca, Comtat d'Empúries, Conreu, Conseller, Convergència i Unió, Donzell (estament militar), Economia, Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021, Ermessenda de Carcassona, Figueres, Fluvià, Fogatge, Font, França, Garrigar, Garrigàs, Guerra Gran, Hortalissa, La Pobla de Mafumet, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis d'Aragó, Llista de topònims de Vilamalla, Manol, Mas, Monestir de Sant Pere de Rodes, Municipi, Olivera, Polígon Empordà Internacional, Prevere, Relíquia, Remences, Sant Gil, Segle, Siurana, ..., Soldat, Telèfon, Tercera Guerra Carlina, Tonyà, Vessana, Vicenç d'Osca, Vox, 1051, 1058, 1178, 1242, 1275, 1352, 1447, 1455, 1497, 1551, 1553, 1585, 1627, 1653, 1694, 1695, 1717, 1718, 1719, 1721, 1733, 1734, 1735, 1736, 1739, 1757, 1775, 1787, 1794, 1795, 1832, 1868, 1869, 1872, 1875, 1877, 1881, 1904, 1931, 1932, 1936, 1956, 1959, 1971, 1977, 2004, 2010, 2011, 2012, 274, 974. Ampliar l'índex (58 més) »
Alt Empordà
LAlt Empordà és una de les tres comarques en què va quedar dividit l'Empordà en la divisió comarcal de 1936, a les Comarques Gironines.
Nou!!: Vilamalla і Alt Empordà · Veure més »
Antoni de Pàdua
Antoni de Pàdua (Lisboa 1195 - Pàdua 1231) fou un frare franciscà, teòleg i predicador catòlic del, venerat com a sant per la Santa Església Catòlica Apostòlica Romana.
Nou!!: Vilamalla і Antoni de Pàdua · Veure més »
Antoni Egea i Codina
Antoni Egea Codina (Girona, 1957) és un historiador.
Nou!!: Vilamalla і Antoni Egea i Codina · Veure més »
Art romànic
Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
Nou!!: Vilamalla і Art romànic · Veure més »
Atur
Taxes d'atur a la Unió Europea (novembre del 2015). '''Verd fosc:''' 0–4,9% · '''Verd clar:''' 5–9,9% · '''Groc:''' 10–14,9% · '''Taronja:''' 15–19,9% · '''Vermell:''' 20–24,9% · '''Granat:''' ≥ 25% L'atur o desocupació, segons l'OCDE, és la gent per sobre d'una edat especificada (generalment 15 anys) que no tenen una feina remunerada o per compte propi, però que en aquest moment estan disponibles per treballar.
Nou!!: Vilamalla і Atur · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Vilamalla і Barcelona · Veure més »
Batlle (antic règim)
Batlle o batle era el delegat territorial d'un senyor feudal en un lloc determinat, als Països Catalans de l'edat mitjana i moderna.
Nou!!: Vilamalla і Batlle (antic règim) · Veure més »
Bisbat de Girona
El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.
Nou!!: Vilamalla і Bisbat de Girona · Veure més »
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Nou!!: Vilamalla і Bisbe · Veure més »
Blat
Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.
Nou!!: Vilamalla і Blat · Veure més »
Cadastre
El cadastre o la recana (del grec κατάστιχον, registre) immobiliari és un registre administratiu dependent de l'Estat en el qual es descriuen els béns immobles rústics, urbans i de característiques especials.
Nou!!: Vilamalla і Cadastre · Veure més »
Campana
La campana és un instrument musical de percussió que ha tingut diverses afinacions al llarg dels segles.
Nou!!: Vilamalla і Campana · Veure més »
Campanar
Campanar de Sant Climent de Taüll (Alta Ribagorça) Campanar de l'església de Sant Lluc d'Ulldecona (Montsià). Torre campanar de l'església de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) Un campanar o cloquer acostuma a ser una torre, normalment associada a una església, que conté una o diverses campanes.
Nou!!: Vilamalla і Campanar · Veure més »
Cementiri
Cementiri Rochus, a Nuremberg Cementiri a Gjemnes (Noruega)Cementiri civil de Teresa a Bausen Un cementiri o cementeri és el lloc on reposen els cadàvers dels morts.
Nou!!: Vilamalla і Cementiri · Veure més »
Cens
El cens és una mena de contracte, avui dia en desús, que es constitueix quan una persona (censatari) contreu l'obligació de pagar a una altra (anomenada censualista, censalista o censaler) una pensió (també anomenada cànon o renda) de caràcter anual (pagada en diners o espècie), com a contraprestació de la transmissió d'un capital (mobiliari o immobiliari) corresponent, i gravant una propietat seva amb la responsabilitat dels diners i del capital com a garantia del pagament.
Nou!!: Vilamalla і Cens · Veure més »
Cens de Floridablanca
El cens de Floridablanca fou un document censal elaborat a Espanya, dirigit pel Comte de Floridablanca, ministre de Carles III, entre 1785 i 1787; és considerat el primer cens espanyol de població elaborat seguint tècniques estadístiques modernes, tot i que n'existí un d'anterior, el cens d'Aranda, la fiabilitat del qual fou inferior.
Nou!!: Vilamalla і Cens de Floridablanca · Veure més »
Comarca
En general, una comarca és una extensió de territori reduïda que agrupa diverses poblacions, que té una certa unitat a causa de les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els pobles que la formen.
Nou!!: Vilamalla і Comarca · Veure més »
Comtat d'Empúries
El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Vilamalla і Comtat d'Empúries · Veure més »
Conreu
Camp de creïlles Cano d'Alginet, 1949, País Valencià El conreu és fer al sòl i a les plantes les tasques necessàries perquè fruitin.
Nou!!: Vilamalla і Conreu · Veure més »
Conseller
Un conseller és el membre d'un consell.
Nou!!: Vilamalla і Conseller · Veure més »
Convergència i Unió
Convergència i Unió (CiU) va ser, primer, una coalició estable (1978-2001), i, després, una federació (2001-2015) entre dos partits polítics catalanistes, formada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), liberal, i Unió Democràtica de Catalunya (UDC), democristiana.
Nou!!: Vilamalla і Convergència i Unió · Veure més »
Donzell (estament militar)
Un donzell era, a la baixa edat mitjana, al Principat de Catalunya, al Regne de ValènciaMadramany - 1788, pàg.
Nou!!: Vilamalla і Donzell (estament militar) · Veure més »
Economia
L'economia és l'activitat humana que consisteix en la producció, distribució, intercanvi i consum de béns i serveis.
Nou!!: Vilamalla і Economia · Veure més »
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021
Les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021 es van celebrar el 14 de febrer de 2021.
Nou!!: Vilamalla і Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021 · Veure més »
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Nou!!: Vilamalla і Ermessenda de Carcassona · Veure més »
Figueres
La plaça del mercat de Figueres Figueres és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres.
Nou!!: Vilamalla і Figueres · Veure més »
Fluvià
El Fluvià és un riu del Pirineu Oriental.
Nou!!: Vilamalla і Fluvià · Veure més »
Fogatge
El fogatge era un impost directe medieval creat en l'època de Pere III.
Nou!!: Vilamalla і Fogatge · Veure més »
Font
Font ''Font el Chorrico'', situada al terme de Tous (País Valencià) Una font o deu és un indret on l'aigua brolla de la terra o entre les roques.
Nou!!: Vilamalla і Font · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Vilamalla і França · Veure més »
Garrigar
Castelltallat. A l'esquerra un càdec, al front garrics a la part de dalt roures (Quercus cerrioides) La garriga o garrigar és un agrupament vegetal, on predomina el garric, en geobotànica, inclòs dins l'aliança fitosociològica Rhamno-Quercion cocciferae.
Nou!!: Vilamalla і Garrigar · Veure més »
Garrigàs
Garrigàs és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, en el límit entre la plana i el terraprim.
Nou!!: Vilamalla і Garrigàs · Veure més »
Guerra Gran
La Guerra Gran, també coneguda com la Guerra dels Pirineus, Guerra del Rosselló o la Guerra de la Convenció, un episodi de les Guerres de la Revolució Francesa, fou un conflicte bèl·lic en què s'enfrontaren el Regne d'Espanya i la República Francesa, entre el 1793 i el 1795.
Nou!!: Vilamalla і Guerra Gran · Veure més »
Hortalissa
Hortalisses variades Conreu d'hortalisses Les hortalisses són plantes herbàcies, o llegums verds, que es conreen amb fins alimentaris per als humans o animals, i que es poden consumir en estat fresc o cuinats.
Nou!!: Vilamalla і Hortalissa · Veure més »
La Pobla de Mafumet
La Pobla de Mafumet és un municipi de la comarca del Tarragonès, situat al bell mig del Camp de Tarragona, amb una bona xarxa de comunicacions que li donen una situació privilegiada.
Nou!!: Vilamalla і La Pobla de Mafumet · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Vilamalla і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Nou!!: Vilamalla і Llista de reis d'Aragó · Veure més »
Llista de topònims de Vilamalla
Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Vilamalla, a l'Alt Empordà.
Nou!!: Vilamalla і Llista de topònims de Vilamalla · Veure més »
Manol
El Manol és un riu de l'Alt Empordà, afluent de la Muga pel costat dret.
Nou!!: Vilamalla і Manol · Veure més »
Mas
El mas és un format d'explotació agrícola que va desenvolupar-se a l'edat mitjana propi del Principat i la Franja, el País Valencià i bona part d'Occitània.
Nou!!: Vilamalla і Mas · Veure més »
Monestir de Sant Pere de Rodes
Capbreu del s.XV on apareix la denominació que fa referència al plural del topònim.1457. ACA, ORM.MH Vol 973 Casa del Delme de Fortià (1767). El monestir de Sant Pere de Rodes (o de Roda) fou un monestir benedictí de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situat a l'actual terme municipal del Port de la Selva (Alt Empordà).
Nou!!: Vilamalla і Monestir de Sant Pere de Rodes · Veure més »
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Nou!!: Vilamalla і Municipi · Veure més »
Olivera
Lolivera (Olea europaea L., del llatí oleum, 'oli', i Europaeus, 'd'Europa') és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània.
Nou!!: Vilamalla і Olivera · Veure més »
Polígon Empordà Internacional
El Polígon Empordà Internacional és un polígon industrial situat al costat de la N-II i la C-31 al seu pas pel municipi de Vilamalla, a l'Alt Empordà.
Nou!!: Vilamalla і Polígon Empordà Internacional · Veure més »
Prevere
El prevere (del grec πρεσβύτερος, via llatí, presbíteros que significa 'el més ancià', 'degà') és un líder religiós.
Nou!!: Vilamalla і Prevere · Veure més »
Relíquia
En la religió, una relíquia és una part del cos d'un sant o una persona venerada, o bé un altre tipus d'objecte religiós antic, acuradament conservada amb la finalitat de venerar-la o com un monument tangible.
Nou!!: Vilamalla і Relíquia · Veure més »
Remences
Els pagesos de remença estaven al límit de la resistència de les injustes servituds. A la Catalunya feudal, els remences o pagesos de remença eren pagesos sotmesos a la servitud de la gleva que no podien abandonar el mas sense haver-se redimit del seu senyor.
Nou!!: Vilamalla і Remences · Veure més »
Sant Gil
* Biografies.
Nou!!: Vilamalla і Sant Gil · Veure més »
Segle
Un segle és un període de cent anys.
Nou!!: Vilamalla і Segle · Veure més »
Siurana
Siurana és un poble i municipi de la comarca de l'Alt Empordà.
Nou!!: Vilamalla і Siurana · Veure més »
Soldat
Un soldat, en el seu sentit més general, és qualsevol persona que forma part o bé serveix en un exèrcit, i es sotmet a una disciplina jerarquitzada, una reglamentació estricta i l’ús d’uniforme i símbols obligatoris a diferència d'un guerrer o milicià.
Nou!!: Vilamalla і Soldat · Veure més »
Telèfon
Usant un telèfon al 1910. El telèfon (del grec τῆλε,, llunyà i φωνή,, veu) és un dispositiu de telecomunicacions que s'usa per transmetre i rebre so (normalment veu) a través de llargues distàncies.
Nou!!: Vilamalla і Telèfon · Veure més »
Tercera Guerra Carlina
La Tercera Guerra Carlina fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc del 1872 al 1876.
Nou!!: Vilamalla і Tercera Guerra Carlina · Veure més »
Tonyà
Tonyà és una entitat de població a la part est del municipi alt-empordanès de Garrigàs.
Nou!!: Vilamalla і Tonyà · Veure més »
Vessana
La vessana o vessana de rei és una unitat de superfície emprada en algunes de les comarques de Girona.
Nou!!: Vilamalla і Vessana · Veure més »
Vicenç d'Osca
Vicenç Màrtir (o Vicent a València), conegut també com a Sant Vicent de la Roda o com a Vicenç de Saragossa (Osca, – València, ca. 304) va ser un religiós hispanoromà, diaca del bisbe sant Valeri de Saragossa.
Nou!!: Vilamalla і Vicenç d'Osca · Veure més »
Vox
Vox és un partit polític ultradretà, ultranacionalista espanyol, feixista i xenòfob, fundat el 2013 per antics membres del Partit Popular.
Nou!!: Vilamalla і Vox · Veure més »
1051
Sense descripció.
Nou!!: Vilamalla і 1051 · Veure més »
1058
Sense descripció.
Nou!!: Vilamalla і 1058 · Veure més »
1178
Sense descripció.
Nou!!: Vilamalla і 1178 · Veure més »
1242
;Països catalans.
Nou!!: Vilamalla і 1242 · Veure més »
1275
Sense descripció.
Nou!!: Vilamalla і 1275 · Veure més »
1352
Sense descripció.
Nou!!: Vilamalla і 1352 · Veure més »
1447
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Vilamalla і 1447 · Veure més »
1455
;Països Catalans:; Resta del món.
Nou!!: Vilamalla і 1455 · Veure més »
1497
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Vilamalla і 1497 · Veure més »
1551
Sense descripció.
Nou!!: Vilamalla і 1551 · Veure més »
1553
Sense descripció.
Nou!!: Vilamalla і 1553 · Veure més »
1585
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Nou!!: Vilamalla і 1585 · Veure més »
1627
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Vilamalla і 1627 · Veure més »
1653
Sense descripció.
Nou!!: Vilamalla і 1653 · Veure més »
1694
Façana d'una casa del carrer de l'Església de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Vilamalla і 1694 · Veure més »
1695
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Vilamalla і 1695 · Veure més »
1717
;Països Catalans.
Nou!!: Vilamalla і 1717 · Veure més »
1718
La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).
Nou!!: Vilamalla і 1718 · Veure més »
1719
;Països Catalans.
Nou!!: Vilamalla і 1719 · Veure més »
1721
Mapa simplificat d'Europa al final de la Gran Guerra del Nord el 1721.
Nou!!: Vilamalla і 1721 · Veure més »
1733
Resum dels esdeveniments de l'any 1733.
Nou!!: Vilamalla і 1733 · Veure més »
1734
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Vilamalla і 1734 · Veure més »
1735
Sense descripció.
Nou!!: Vilamalla і 1735 · Veure més »
1736
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Vilamalla і 1736 · Veure més »
1739
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Vilamalla і 1739 · Veure més »
1757
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Vilamalla і 1757 · Veure més »
1775
;Països Catalans.
Nou!!: Vilamalla і 1775 · Veure més »
1787
Llinda de la Torre de la Corriu - IB-603.
Nou!!: Vilamalla і 1787 · Veure més »
1794
;Països Catalans.
Nou!!: Vilamalla і 1794 · Veure més »
1795
;Països Catalans.
Nou!!: Vilamalla і 1795 · Veure més »
1832
;Països Catalans.
Nou!!: Vilamalla і 1832 · Veure més »
1868
;Països Catalans.
Nou!!: Vilamalla і 1868 · Veure més »
1869
;Països Catalans.
Nou!!: Vilamalla і 1869 · Veure més »
1872
;Països Catalans.
Nou!!: Vilamalla і 1872 · Veure més »
1875
;Països Catalans.
Nou!!: Vilamalla і 1875 · Veure més »
1877
; Països Catalans.
Nou!!: Vilamalla і 1877 · Veure més »
1881
;Països Catalans.
Nou!!: Vilamalla і 1881 · Veure més »
1904
;Països Catalans.
Nou!!: Vilamalla і 1904 · Veure més »
1931
;Països Catalans.
Nou!!: Vilamalla і 1931 · Veure més »
1932
;Països Catalans.
Nou!!: Vilamalla і 1932 · Veure més »
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Nou!!: Vilamalla і 1936 · Veure més »
1956
1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.
Nou!!: Vilamalla і 1956 · Veure més »
1959
1959 (MCMLIX) fou un any començat en dijous.
Nou!!: Vilamalla і 1959 · Veure més »
1971
;Països Catalans.
Nou!!: Vilamalla і 1971 · Veure més »
1977
1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Vilamalla і 1977 · Veure més »
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Nou!!: Vilamalla і 2004 · Veure més »
2010
L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.
Nou!!: Vilamalla і 2010 · Veure més »
2011
L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.
Nou!!: Vilamalla і 2011 · Veure més »
2012
L'any 2012 fou un any de traspàs començat en diumenge.
Nou!!: Vilamalla і 2012 · Veure més »
274
El 274 (CCLXXIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Vilamalla і 274 · Veure més »
974
Sense descripció.
Nou!!: Vilamalla і 974 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Afores, Vilamallenc, Vilamallenca.
