Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Via Làctia

Índex Via Làctia

La Via Làctia és una galàxia en forma d'espiral (més concretament d'espiral barrada), on es troba el sistema solar.

116 les relacions: Agrupament vermell, Al-Biruní, Anaxàgores de Clazòmenes, Andròmeda (constel·lació), Any llum, Aristòtil, ArXiv, Ascensió recta, Avicenna, Època (astronomia), Àsia, Beril·li, Bessons, Ca Major, Camí de Sant Jaume, Cúmul globular, Cefeida, Cel, Centre Galàctic, Classificació morfològica de les galàxies, Col·lisió entre Andròmeda i la Via Làctia, Constel·lació, Constel·lació d'Escaire, Constel·lació de Cassiopea, Constel·lació de Cefeu, Constel·lació de Centaure, Constel·lació de l'Altar, Constel·lació de l'Àguila, Constel·lació de l'Escut, Constel·lació de l'Unicorn, Constel·lació de la Guineueta, Constel·lació de la Mosca, Constel·lació de la Popa, Constel·lació de la Quilla, Constel·lació de la Sageta, Constel·lació de la Vela, Constel·lació de Perseu, Constel·lació del Cigne, Constel·lació del Compàs, Constel·lació del Llangardaix, Constel·lació del Sagitari, Corea, Cotxer, Creu del Sud, Dècada del 1990, Declinació (astronomia), Demòcrit d'Abdera, Doppler, Eclíptica, Edat de l'Univers, ..., Edwin Hubble, Escorpió, Esfera celeste, Espiral logarítmica, Estrella, Fals color, Finès, Forat negre supermassiu, Formació estel·lar, Galàxia, Galàxia del Compàs, Galàxia espiral, Galàxia espiral barrada, Galileo Galilei, Ganges, Geometria, Gran galàxia d'Andròmeda, Gran Núvol de Magalhães, Gravetat, Grec, Grup Local, Halo galàctic, Harlow Shapley, Hèracles, Hera, Ibèria, Ibn al-Hàytham, Immanuel Kant, Japó, Japonès, Llengües sinítiques, Massa, Massa solar, Matèria fosca, Medi interestel·lar, Mesura, Meteorològica (Aristòtil), Mitologia grega, Nana El·líptica de Sagitari, Núvol d'Oort, Núvols de Magalhães, Nebulosa, Nebulosa de l'Espirògraf, Nova, Orió (constel·lació), Petit Núvol de Magalhães, Planeta, Quilòmetre, Radiació còsmica de fons, S Andromedae, Satèl·lit natural, Serpentari (constel·lació), Sistema solar, Sol, Suec, Taure, Telescopi, Terra, The Sydney Morning Herald, Triangle Austral, Vall de la Mort, Variable RR Lyrae, Velocitat angular, Very Large Telescope, William Herschel, 2004. Ampliar l'índex (66 més) »

Agrupament vermell

Evolució d'estels de diferents masses representades en el diagrama de Hertzsprung-Russell. La fase de l'agrupament vermell està marcada com a AV per al cas d'un estel de dues masses. L'agrupament vermell (red clump en anglès), o més exactament agrupament dels vermells, és una regió en el diagrama de Hertzsprung-Russell ocupada bàsicament per estels gegants vermells rics en metall.

Nou!!: Via Làctia і Agrupament vermell · Veure més »

Al-Biruní

Abu-r-Rayhan Muhàmmad ibn Àhmad al-Biruní o Beruni, més conegut simplement com al-Biruní i, de vegades, com al-Khwarizmí (Kath, 15 de setembre del 973 - Gazni 13 de desembre del 1048) fou un erudit musulmà d'origen persa que va contribuir de manera important en els dominis de les matemàtiques, la filosofia, la medicina, i les ciències Tadjik, seguidor del xiisme, va estudiar a Kath (avui a la República autònoma dels Karakalpaks) fins als 25 anys.

Nou!!: Via Làctia і Al-Biruní · Veure més »

Anaxàgores de Clazòmenes

Anaxàgores de Clazòmenes o senzillament Anaxàgores (Anaxagoras) (500 aC-428 aC) fou un filòsof grec natural de Clazòmenes.

Nou!!: Via Làctia і Anaxàgores de Clazòmenes · Veure més »

Andròmeda (constel·lació)

Andròmeda (Andromeda) és una constel·lació que té 722º quadrats, i ocupa el lloc 19, en tossa, entre les 88 constel·lacions.

Nou!!: Via Làctia і Andròmeda (constel·lació) · Veure més »

Any llum

La capa externa és a un any llum del Sol i la línia groga de l'esquerra és l'òrbita del cometa 1910 A1. La capa interna és d'un mes llum. Un any de llum o any llum (anglicisme per calc sintàctic) és una unitat de longitud que es fa servir en la divulgació per indicar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i galàxies.

Nou!!: Via Làctia і Any llum · Veure més »

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'Antiga Grècia.

Nou!!: Via Làctia і Aristòtil · Veure més »

ArXiv

arΧiv (on la Χ és la lletra grega khi) és un repositori científic per a la publicació d'articles científics en format digital en els camps de les matemàtiques, física, informàtica i biologia que poden ser obtinguts lliurement a través d'Internet.

Nou!!: Via Làctia і ArXiv · Veure més »

Ascensió recta

Ascenció recta (α) de color taronja L'ascensió recta és una de les coordenades equatorials que s'utilitzen per a localitzar els astres sobre l'esfera celeste.

Nou!!: Via Làctia і Ascensió recta · Veure més »

Avicenna

Abu-Alí at-Hussayn ibn Abdullah ibn Sina (en persa: ابوعلى سينا; en àrab: أبو علي الحسين بن عبد الله بن سينا, Abū ʿAlī al-Ḥusayn ibn ʿAbd Allāh ibn Sīnā) (Afshana, prop de Bukhara, 980 - Hamadan, 1037), més conegut senzillament com a Ibn Sina, va ser un filòsof i metge musulmà persa molt reconegut, autor de més de 450 obres, entre les quals destaca el Cànon de la medicina.

Nou!!: Via Làctia і Avicenna · Veure més »

Època (astronomia)

En astronomia, una època és una data concreta a la qual fan referència les coordenades celestes o els elements orbitals d'un cos celeste.

Nou!!: Via Làctia і Època (astronomia) · Veure més »

Àsia

LÀsia és el continent més gran i més poblat del planeta, i la part més extensa del supercontinent d'Euràsia.

Nou!!: Via Làctia і Àsia · Veure més »

Beril·li

El beril·li és un element químic de símbol Be i nombre atòmic 4.

Nou!!: Via Làctia і Beril·li · Veure més »

Bessons

Els Bessons (Gemini) és una constel·lació zodiacal.

Nou!!: Via Làctia і Bessons · Veure més »

Ca Major

El Ca Major (Canis Major) és una de les 88 constel·lacions, i també figurava a la llista de 48 constel·lacions de Claudi Ptolemeu.

Nou!!: Via Làctia і Ca Major · Veure més »

Camí de Sant Jaume

Basílica de Santiago El Camí de Sant Jaume (en gallec: Camiño de Santiago; en castellà: Camino de Santiago; en occità: Camin de Sant Jacme; en francès: Chemin de Saint Jacques) és una ruta que recorren els pelegrins procedents d'Espanya i tot Europa per a arribar a la catedral de Santiago de Compostel·la, on es veneren les relíquies de l'apòstol Sant Jaume.

Nou!!: Via Làctia і Camí de Sant Jaume · Veure més »

Cúmul globular

El cúmul globular M80 Un cúmul globular és un grup esfèric d'estrelles velles (cúmul d'estrelles) que orbita entorn d'una galàxia com si fos un satèl·lit.

Nou!!: Via Làctia і Cúmul globular · Veure més »

Cefeida

Una cefeida o variable cefeida és una classe particular d'estrella variable, la lluminositat de les quals varia de forma periòdica.

Nou!!: Via Làctia і Cefeida · Veure més »

Cel

El cel de dia El cel és l'espai visible des de la Terra quan es mira en direcció oposada a aquesta.

Nou!!: Via Làctia і Cel · Veure més »

Centre Galàctic

El centre galàctic és la zona central d'una galàxia, normalment formada per un forat negre supermassiu.

Nou!!: Via Làctia і Centre Galàctic · Veure més »

Classificació morfològica de les galàxies

Imatge de la NGC 6782 del Telescopi Espacial Hubble Les galàxies es poden classificar segons la seva forma i aparença visual.

Nou!!: Via Làctia і Classificació morfològica de les galàxies · Veure més »

Col·lisió entre Andròmeda i la Via Làctia

Visió ampliada de les primeres fases d'una futura col·lisió entre Andròmeda i la Via Làctia La col·lisió entre Andròmeda i la Via Làctia és una col·lisió galàctica prevista per d'aquí a 3.000 milions d'anys entre les dues galàxies més grans del Grup Local, la Via Làctia i Andròmeda.

Nou!!: Via Làctia і Col·lisió entre Andròmeda i la Via Làctia · Veure més »

Constel·lació

Orió en el llibre ''Uranometria'' de Johann Bayer. Una constel·lació (del llatí constellatio) és un conjunt d'estels fixos o estrelles sense relació entre ells i que formen un dibuix imaginari.

Nou!!: Via Làctia і Constel·lació · Veure més »

Constel·lació d'Escaire

Escaire (Norma) és una petita i poc llampant constel·lació de l'hemisferi sud situada entre Scorpius i Centaurus, entravessada per la Via Làctia, anomenada originalment Norma et Regula, fent referència a les eines del fuster: "Escaire i Nivell".

Nou!!: Via Làctia і Constel·lació d'Escaire · Veure més »

Constel·lació de Cassiopea

Cassiopea (Cassiopeia) és una constel·lació de l'hemisferi nord, les cinc estrelles més brillants de la qual presenten una característica forma de ve doble (W) que, en funció de l'època de l'any i de la latitud es pot veure dreta, de costat o invertida.

Nou!!: Via Làctia і Constel·lació de Cassiopea · Veure més »

Constel·lació de Cefeu

Cefeu (Cepheus) és una constel·lació de l'hemisferi nord relacionada amb el mite de Perseu i Andròmeda.

Nou!!: Via Làctia і Constel·lació de Cefeu · Veure més »

Constel·lació de Centaure

Centaure (Centaurus) era una de les 48 constel·lacions ptolemaiques, i una de les 88 constel·lacions modernes.

Nou!!: Via Làctia і Constel·lació de Centaure · Veure més »

Constel·lació de l'Altar

LAltar (Ara) és una feble constel·lació de l'hemisferi sud, entre Centaurus i Lupus.

Nou!!: Via Làctia і Constel·lació de l'Altar · Veure més »

Constel·lació de l'Àguila

Àguila (Aquila) és una de les 48 constel·lacions ptolemaiques, i una de les 88 constel·lacions en què es va dividir el cel per la Unió Astronòmica Internacional.

Nou!!: Via Làctia і Constel·lació de l'Àguila · Veure més »

Constel·lació de l'Escut

L'Escut (Scutum) és una petita constel·lació.

Nou!!: Via Làctia і Constel·lació de l'Escut · Veure més »

Constel·lació de l'Unicorn

LUnicorn (Monoceros) és una constel·lació feble del cel hivernal, envoltada per Orió a l'oest, Canis Major al sud, Hydra a l'est.

Nou!!: Via Làctia і Constel·lació de l'Unicorn · Veure més »

Constel·lació de la Guineueta

La Guineueta (Vulpecula) és una constel·lació de l'hemisferi nord situada a dins del Triangle d'Estiu, un asterisme que consisteix en les tres estrelles brillants Deneb, Vega i Altair.

Nou!!: Via Làctia і Constel·lació de la Guineueta · Veure més »

Constel·lació de la Mosca

La Mosca (Musca) és una de les constel·lacions situades més al sud.

Nou!!: Via Làctia і Constel·lació de la Mosca · Veure més »

Constel·lació de la Popa

La Popa (Puppis) és una constel·lació de l'hemisferi sud.

Nou!!: Via Làctia і Constel·lació de la Popa · Veure més »

Constel·lació de la Quilla

La Quilla (Carina segons la denominació en llatí de la Unió Astronòmica Internacional) és una constel·lació que formà part de l'antiga constel·lació Argo Navis, juntament amb Vela i Puppis.

Nou!!: Via Làctia і Constel·lació de la Quilla · Veure més »

Constel·lació de la Sageta

La Sageta (Sagitta) és la tercera de les constel·lacions, començant per la més petita (només Equuleus i Crux són més petites).

Nou!!: Via Làctia і Constel·lació de la Sageta · Veure més »

Constel·lació de la Vela

La constel·lació de la Vela (Vela) és una de les quatre en què es va dividir la gegantina constel·lació coneguda com el Vaixell d'Argos quan la Unió Astronòmica Internacional definí les 88 constel·lacions.

Nou!!: Via Làctia і Constel·lació de la Vela · Veure més »

Constel·lació de Perseu

Perseu (Perseus) és una constel·lació de l'hemisferi nord, associada a l'heroi grec que va matar el monstre Medusa (Perseu).

Nou!!: Via Làctia і Constel·lació de Perseu · Veure més »

Constel·lació del Cigne

El Cigne (Cygnus) és una constel·lació de l'hemisferi nord.

Nou!!: Via Làctia і Constel·lació del Cigne · Veure més »

Constel·lació del Compàs

El Compàs (Circinus) és una de les petites constel·lacions australs (declinació de −50 a −60 graus).

Nou!!: Via Làctia і Constel·lació del Compàs · Veure més »

Constel·lació del Llangardaix

Llargandaix (Lacerta) és una de les 88 constel·lacions modernes segons la divisió de la Unió Astronòmica Internacional.

Nou!!: Via Làctia і Constel·lació del Llangardaix · Veure més »

Constel·lació del Sagitari

Sagitari (Sagittarius, amb símbol Sagitari) és una constel·lació zodiacal situada entre les de l'Àguila, Capricorn, el Microscopi, el Telescopi, la Corona Austral, l'Escorpió, el Serpentari, Serpent i l'Escut.

Nou!!: Via Làctia і Constel·lació del Sagitari · Veure més »

Corea

Corea — 한국 Hanguk hanɡuːk o 조선 Joseon /tɕosʌn/ — és un país de l'Extrem Orient que ocupa la península de Corea dividit actualment en dos estats separats: Corea del Nord i Corea del Sud.

Nou!!: Via Làctia і Corea · Veure més »

Cotxer

El Cotxer (Auriga segons la denominació de la Unió Astronòmica Internacional) és una constel·lació de l'hemisferi nord.

Nou!!: Via Làctia і Cotxer · Veure més »

Creu del Sud

La Creu del Sud (Crux o Crux Australis), per contrast amb la Creu del Nord, és la més petita de les 88 constel·lacions modernes, però també una de les més famoses.

Nou!!: Via Làctia і Creu del Sud · Veure més »

Dècada del 1990

La dècada de 1990 comprèn el període d'anys entre el 1990 i el 1999, tots dos inclosos.

Nou!!: Via Làctia і Dècada del 1990 · Veure més »

Declinació (astronomia)

Declinació solar. La trajectòria del Sol per l'esfera celeste canvia amb la seva declinació al llarg de l'any. Aquí es pot veure en l'eix horitzontal l'azimut (en ºN) on el Sol surt i es pon a l'estiu i a l'hivern (solsticis), per a un observador a 56°N La declinació és la distància angular d'un astre sobre l'equador celeste, mesura equivalent a la latitud sobre la Terra; es mesura entre 0° i ±90° (positiva si va cap al pol nord celeste i negativa en la direcció del pol sud celeste).

Nou!!: Via Làctia і Declinació (astronomia) · Veure més »

Demòcrit d'Abdera

Demòcrit d'Abdera o senzillament Demòcrit (Democritus, Demókritos Δημόκριτος) (Abdera, Tràcia, una colònia de Teos, 460 aC - ? 370 aC) fou un filòsof presocràtic grec, mestre de Nausífanes que, juntament amb Leucip, va ser el primer a postular que tota la matèria està composta per petits elements indivisibles que ell va anomenar «àtoms».

Nou!!: Via Làctia і Demòcrit d'Abdera · Veure més »

Doppler

* Ecografia Doppler, varietat d'ecografia en la qual, emprant ultrasons i l'efecte Doppler.

Nou!!: Via Làctia і Doppler · Veure més »

Eclíptica

Mercuri. L'eclíptica és la línia corba creada per la posició on es «veu» el Sol, al llarg de l'any, en el seu «moviment aparent», vist des de la Terra, imaginada «fixa».

Nou!!: Via Làctia і Eclíptica · Veure més »

Edat de l'Univers

Hubble L'edat de l'univers, d'acord amb la teoria del ''big bang'', és el temps que ha passat entre el big bang i el present.

Nou!!: Via Làctia і Edat de l'Univers · Veure més »

Edwin Hubble

Edwin Powell Hubble (Marshfield, Missouri 20 de novembre del 1889 - Pasadena, Califòrnia 28 de setembre del 1953) va ser un dels més importants astrònoms nord-americans del segle XX, famós principalment per haver demostrat l'expansió de l'univers mesurant el desplaçament al roig de galàxies distants.

Nou!!: Via Làctia і Edwin Hubble · Veure més »

Escorpió

L'escorpió o escorpí (Scorpius) és una constel·lació zodiacal (símbol: Escorpió) situada entre el Serpentari i l'Escaire.

Nou!!: Via Làctia і Escorpió · Veure més »

Esfera celeste

''' Esfera celeste ''' de Jost Bürgi. 1594. L'esfera celeste és una esfera imaginària de radi arbitrari i centre en l'observador, sobre la qual es poden representar els estels i els planetes per a estudiar les seves posicions i moviments respecte a l'observador.

Nou!!: Via Làctia і Esfera celeste · Veure més »

Espiral logarítmica

Espiral logarítmica (grau 10&deg). Tall de la conquilla d'un nàutil on s'aprecien les cambres formant aproximadament una espiral logarítmica. depressió sobre Islàndia. El patró que segueix és aproximadament el d'una espiral logarítmica. Una espiral logarítmica és una classe de corba espiral que apareix sovint a la naturalesa.

Nou!!: Via Làctia і Espiral logarítmica · Veure més »

Estrella

Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrela o estrella i antigament i dialectalment estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.

Nou!!: Via Làctia і Estrella · Veure més »

Fals color

El fals color és una tècnica de s'utilitza en les tecnologies d'imatge (en astronomia, en imatges de satèl·lit, en imatges mèdiques, exploració o mineria), on es poden aprofitar per posar en relleu petites variacions corresponents a diferents tons de gris.

Nou!!: Via Làctia і Fals color · Veure més »

Finès

El finès o finés (suomi) és un dels idiomes oficials (juntament amb el suec) de Finlàndia.

Nou!!: Via Làctia і Finès · Veure més »

Forat negre supermassiu

Concepte artístic d'un forat negre supermassiu amb milions de bilions de cops la massa del Sol Imatge del forat negre supermassiu de la galàxia Centaurus A Un forat negre supermassiu és un forat negre amb una massa de l'ordre de milions o milers de milions de masses solars.

Nou!!: Via Làctia і Forat negre supermassiu · Veure més »

Formació estel·lar

Pilars de gas molecular en la nebulosa de l'àguila. Algunes estrelles estan encara formant-se en el seu interior. La formació d'estrelles és el procés pel qual les parts denses del núvols moleculars col·lapsen en una bola de plasma per a formar una estrella.

Nou!!: Via Làctia і Formació estel·lar · Veure més »

Galàxia

Una galàxia és un sistema ensems gravitacionalment, format per milers de milions d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas i pols còsmica i matèria fosca.

Nou!!: Via Làctia і Galàxia · Veure més »

Galàxia del Compàs

La Galàxia del Compàs (ESO 97-G13) és una Galàxia Seyfert en la constel·lació del Compàs.

Nou!!: Via Làctia і Galàxia del Compàs · Veure més »

Galàxia espiral

285x285px Una galàxia espiral és un cert tipus de galàxia originàriament descrit per Edwin Hubble el 1936 en la seva obra The Realm of the Nebulae ('El regne de les nebuloses') i, com a tal, forma part de la seqüència d'Hubble.

Nou!!: Via Làctia і Galàxia espiral · Veure més »

Galàxia espiral barrada

La galàxia espiral barrada NGC 1300 Una galàxia espiral barrada és una galàxia espiral amb una estructura rectangular cap al centre.

Nou!!: Via Làctia і Galàxia espiral barrada · Veure més »

Galileo Galilei

Galileo Galilei, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dóna segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.

Nou!!: Via Làctia і Galileo Galilei · Veure més »

Ganges

El Ganges (en sànscrit, Ganga; en devanagari: गंगा Gaṅgā, com en la majoria de les llengües índies) és un dels grans rius del subcontinent indi, que flueix en direcció est des del nord de l'Índia creuant la plana del Ganges fins a Bangla Desh.

Nou!!: Via Làctia і Ganges · Veure més »

Geometria

Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.

Nou!!: Via Làctia і Geometria · Veure més »

Gran galàxia d'Andròmeda

La Galàxia d'Andròmeda, Messier 31,M31 o NGC 224, és una galàxia espiral gegant catalogada per Charles Messier el 1764.

Nou!!: Via Làctia і Gran galàxia d'Andròmeda · Veure més »

Gran Núvol de Magalhães

El Gran Núvol de Magalhães (LMC, de l'anglès Large Magellanic Cloud) és una galàxia irregular que orbita al voltant de la Via Làctia i, per tant, forma part del Grup Local de galàxies.

Nou!!: Via Làctia і Gran Núvol de Magalhães · Veure més »

Gravetat

La gravetat manté els planetes en òrbita al voltant del Sol (imatge no a escala) La gravetat és la forca d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.

Nou!!: Via Làctia і Gravetat · Veure més »

Grec

La llengua grega (ελληνική γλώσσα o simplement ελληνικά AFI hel·lènic) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Via Làctia і Grec · Veure més »

Grup Local

Esquema de la distribució d'algunes galàxies al Grup Local. El Grup Local és el grup de galàxies unides gravitatòriament en què està inclosa la Via Làctia, galàxia on es troba el sistema solar.

Nou!!: Via Làctia і Grup Local · Veure més »

Halo galàctic

L'halo galàctic és la regió de l'espai que envolta les galàxies espirals, com ara la nostra galàxia, la Via Làctia.

Nou!!: Via Làctia і Halo galàctic · Veure més »

Harlow Shapley

Harlow Shapley (Nashville, Missouri, 2 de novembre de 1885 – Boulder, Colorado, 20 d'octubre de 1972) fou un astrònom estatunidenc.

Nou!!: Via Làctia і Harlow Shapley · Veure més »

Hèracles

En la mitologia grega, Hèracles o Heraclès (del grec antic, Hēraklḗs, nom format per la juxtaposició del nom de la deessa Hēra i kleos que significa «glòria», és a dir, «glòria d'Hera», sobrenom dAlceides o Alcaeus), era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmena, néta de Perseu i esposa d'Amfitrió.

Nou!!: Via Làctia і Hèracles · Veure més »

Hera

En la mitologia grega, Hera (en grec antic Ἥρα) va ser la més gran de les deesses de l'Olimp.

Nou!!: Via Làctia і Hera · Veure més »

Ibèria

Moneda ibèrica de Bora (Jaén). Ibèria és el nom amb què els grecs coneixien des de temps remots el que avui anomenem península Ibèrica.

Nou!!: Via Làctia і Ibèria · Veure més »

Ibn al-Hàytham

Abu-Alí al-Hàssan ibn al-Hàssan (o Hussayn) ibn al-Hàytham al-Basrí al-Misrí, més conegut simplement com a Ibn al-Hàytham o, a Occident, com a Alhazen —en àrab أبو علي الحسن بن الحسن بن الهيثم, Abū ʿAlī al-Ḥasan b. al-Ḥasan b. al-Hayṯam— (Bàssora, ~965 - el Caire, 1040) va ser un matemàtic, físic i astrònom àrab xiïta qui va realitzar importants contribucions als principis de l'òptica i a la concepció dels experiments científics.

Nou!!: Via Làctia і Ibn al-Hàytham · Veure més »

Immanuel Kant

Immanuel Kant (22 d'abril del 1724 - 12 de febrer del 1804) fou un destacat filòsof prussià.

Nou!!: Via Làctia і Immanuel Kant · Veure més »

Japó

El Japó (en japonès 日本, Nihon o Nippon; oficialment 日本国, Nihon-koku o Nipon-koku o Estat del Japó) és un país insular de l'Àsia Oriental.

Nou!!: Via Làctia і Japó · Veure més »

Japonès

El japonès o japonés (日本語 nihongo o nippongo, en japonès) és una llengua parlada per uns 130 milions de persones al Japó, les comunitats d'emigrants japonesos, especialment al Perú i al Brasil i a l'illa d'Angaur a la República de Palau.

Nou!!: Via Làctia і Japonès · Veure més »

Llengües sinítiques

El que es coneix generalment per xinès o xinés és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions a la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada. L'escriptura xinesa, però, ha canviat molt més lentament que la llengua parlada, i, per tant, manté molta més uniformitat. És necessari fer notar, tanmateix, que la forma escrita del xinès, encara que s'ensenya i s'usa entre parlants de totes les llengües xineses, és basada en el mandarí i no és «neutral» en relació a les varietats del xinès. Hi ha formes escrites de cantonès i min que difereixen de l'estàndard, reflectint diferències del mandarí en el vocabulari i la gramàtica. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com a llengua materna. Això fa que siga la llengua amb més nombre de parlants natius del món. El llenguatge xinès, parlat en la forma de l'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de la Xina (中华人民共和国) i la República de la Xina (Taiwan), un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides. És una llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on és parlada per la gran majoria de la població. A la meitat dels anys noranta tenia uns 1.220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1.200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el dialecte mandarí és llengua oficial. També era oficial a l'antiga colònia britànica de Hong Kong (integrada a la Xina el 1997) i a Taiwan. Fora de la Xina és parlat per uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam. A la resta del món, les colònies més nombroses es concentren als Estats Units.

Nou!!: Via Làctia і Llengües sinítiques · Veure més »

Massa

La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.

Nou!!: Via Làctia і Massa · Veure més »

Massa solar

La massa solar és una unitat de mesura de massa que equival a la massa del Sol, i que val 1,989·1030 kg.

Nou!!: Via Làctia і Massa solar · Veure més »

Matèria fosca

En cosmologia, matèria fosca és un tipus de matèria hipotètica, de composició desconeguda, que no interacciona amb la radiació electromagnètica, però la presència de la qual es pot inferir a partir dels efectes gravitatoris sobre galàxies.

Nou!!: Via Làctia і Matèria fosca · Veure més »

Medi interestel·lar

El medi interestel·lar (MIE) és el gas i la pols còsmica que omplen l'espai interestel·lar.

Nou!!: Via Làctia і Medi interestel·lar · Veure més »

Mesura

Patró del quilogram estàndard conservat al ''National Institute of Standards and Technology'' dels EUA. Una mesura o mida és un valor numèric o magnitud d'algun atribut físic d'un objecte, com per exemple la longitud, la capacitat, el volum o el pes, obtingut per experimentació mitjançant mètodes empírics i expressat segons uns patrons, les unitats de mesura, determinats per alguna norma estàndard, com podem ser el metre, el litre o el quilogram.

Nou!!: Via Làctia і Mesura · Veure més »

Meteorològica (Aristòtil)

Meteorologica o Meteora és el títol d'un tractat d’Aristòtil que conté les seves teories sobre les ciències de la Terra.

Nou!!: Via Làctia і Meteorològica (Aristòtil) · Veure més »

Mitologia grega

Bust de Zeus trobat a Ocriculum (Sala Rotonda, Museus Vaticans, Vaticà). La mitologia grega és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.

Nou!!: Via Làctia і Mitologia grega · Veure més »

Nana El·líptica de Sagitari

La Galàxia Nana El·líptica de Sagitari o SagDEG (Sagittarius Dwarf Elliptical Galaxy en anglès) és una galàxia el·líptica satèl·lit de Via Làctia.

Nou!!: Via Làctia і Nana El·líptica de Sagitari · Veure més »

Núvol d'Oort

Visió artística del '''núvol d'Oort'''. La regió central més densa seria el núvol d'Oort intern. En la imatge ampliada, el cinturó de Kuiper, les òrbites dels planetes i el Sol. El núvol d'Oort (pronunciat i que porta el nom de l'astrònom neerlandès Jan Oort), també anomenat núvol d'Öpik-Oort, és un hipotètic conjunt en forma esfèrica d'objectes sòlids congelats al límit més exterior del sistema solar.

Nou!!: Via Làctia і Núvol d'Oort · Veure més »

Núvols de Magalhães

Els Núvols de Magalhães són dues galàxies nanes irregulars que orbiten voltant la Via Làctia i són també membres del Grup Local.

Nou!!: Via Làctia і Núvols de Magalhães · Veure més »

Nebulosa

Nebulosa Nord-amèrica Una nebulosa és una regió del medi interestel·lar format per gas i per pols.

Nou!!: Via Làctia і Nebulosa · Veure més »

Nebulosa de l'Espirògraf

La nebulosa de l'Espirògraf és una nebulosa planetària en la Via Làctia.

Nou!!: Via Làctia і Nebulosa de l'Espirògraf · Veure més »

Nova

Una nova és una explosió termonuclear a la superfície d'una nana blanca, causada per l'acreció d'hidrogen.

Nou!!: Via Làctia і Nova · Veure més »

Orió (constel·lació)

Orió o El Caçador (Orion) és una constel·lació prominent situada a l'equador celeste, i, per tant, és visible des de qualsevol lloc del món.

Nou!!: Via Làctia і Orió (constel·lació) · Veure més »

Petit Núvol de Magalhães

El petit Núvol de Magalhães (Small Magallanic Cloud o SMC, en anglès) és una galàxia nana que sembla orbitar voltant la Via Làctia.

Nou!!: Via Làctia і Petit Núvol de Magalhães · Veure més »

Planeta

Venus (a escala) Plutó i Haumea (a escala). La resta es veu augmentat a la fotografia inferior Un planeta és un astre sense llum pròpia que gira al voltant d'una estrella; és abastament massiu per tenir forma esfèrica, o quasi esfèrica; i és l'element principal dins la seva òrbita; segons la definició de la reunió de la Unió Astronòmica Internacional de Praga, de l'any 2006.

Nou!!: Via Làctia і Planeta · Veure més »

Quilòmetre

Un quilòmetre o kilòmetre (símbol km) és una unitat de longitud equivalent a 1.000 metres.

Nou!!: Via Làctia і Quilòmetre · Veure més »

Radiació còsmica de fons

La radiació còsmica de fons (també anomenada fons còsmic de microones o CMB, de l'anglès Cosmic microwave background) és una radiació residual isòtropa procedent del període del desacoblament, quan l'univers tenia només 400.000 anys.

Nou!!: Via Làctia і Radiació còsmica de fons · Veure més »

S Andromedae

S Andromeda (també SN 1885A) fou una supernova a la galàxia d'Andròmeda, l'única vista en aquesta galàxia tant a lluny pels astrònoms, i la primera mai vista a fora la Via Làctia.

Nou!!: Via Làctia і S Andromedae · Veure més »

Satèl·lit natural

Principals satèl·lits naturals del sistema solar. Cliqueu la imatge per ampliar-la En astronomia, un satèl·lit natural és qualsevol objecte natural que gira al voltant d'un planeta.

Nou!!: Via Làctia і Satèl·lit natural · Veure més »

Serpentari (constel·lació)

El serpentari (Ophiuchus) és una constel·lació de l'hemisferi nord.

Nou!!: Via Làctia і Serpentari (constel·lació) · Veure més »

Sistema solar

El sistema solarLes majúscules del nom varia.

Nou!!: Via Làctia і Sistema solar · Veure més »

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Nou!!: Via Làctia і Sol · Veure més »

Suec

El suec és una llengua escandinava parlada per més de nou milions de persones, principalment a Suècia i parts de Finlàndia, especialment a la costa i a les illes Åland.

Nou!!: Via Làctia і Suec · Veure més »

Taure

El Taure (Taurus) és una de les constel·lacions del zodíac, el bou (símbol Símbol del Taure).

Nou!!: Via Làctia і Taure · Veure més »

Telescopi

Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.

Nou!!: Via Làctia і Telescopi · Veure més »

Terra

La Terra és el tercer planeta en distància respecte al Sol, el més dens i el cinquè en mida dels vuit planetes del sistema solar.

Nou!!: Via Làctia і Terra · Veure més »

The Sydney Morning Herald

The Sydney Morning Herald (SMH) és un diari amb base a la ciutat de Sydney propietat de Fairfax Media Limited.

Nou!!: Via Làctia і The Sydney Morning Herald · Veure més »

Triangle Austral

El Triangle Austral (Triangulum Australe) és una petita constel·lació de l'hemisferi sud.

Nou!!: Via Làctia і Triangle Austral · Veure més »

Vall de la Mort

La '''vall de la Mort''' vista des d'un satèl·lit La vall de la Mort La vall de la Mort (en anglès Death Valley) és una conca situada al sud-oest de Califòrnia, Estats Units, i forma part del desert de Mojave.

Nou!!: Via Làctia і Vall de la Mort · Veure més »

Variable RR Lyrae

Les variables RR Lyrae són estrelles variables usades com a candeles estàndard.

Nou!!: Via Làctia і Variable RR Lyrae · Veure més »

Velocitat angular

La velocitat angular es representa per la lletra grega \omega \. El seu mòdul indica amb quina rapidesa s'efectua el moviment; i el seu sentit, el sentit de la rotació. Per facilitar els càlculs normalment es treballa a escala, utilitzant el signe per diferenciar el sentit de rotació, i es representa amb una fletxa giratòria. La velocitat angular, també anomenada velocitat de rotació, i de vegades pulsació o freqüència angular, està compresa en el concepte general de velocitat o variació d'una magnitud, en aquest cas la mesura d'un angle, amb el temps.

Nou!!: Via Làctia і Velocitat angular · Veure més »

Very Large Telescope

Vista aèria del VLT El Very Large Telescope o VLT (Telescopi molt gran en anglès) és un sistema de quatre telescopis òptics separats, envoltats per diversos instruments menors.

Nou!!: Via Làctia і Very Large Telescope · Veure més »

William Herschel

William Herschel (Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi romanogermànic, 1738 - Slough, Anglaterra, Regne Unit, 1822) va ser l'astrònom més famós de la seva època.

Nou!!: Via Làctia і William Herschel · Veure més »

2004

Sense descripció.

Nou!!: Via Làctia і 2004 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Galàxia de la Via Làctia, La Via Làctia, Milky Way, Via lactea, Via làctia.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »