61 les relacions: Associated Press, Bauska, Cadena humana, Caps d'Estat de la Unió Soviètica, Cēsis, Colonialisme, Cop d'estat a la Unió Soviètica, Drets humans, E67, Enemic del poble, Estats bàltics, Estònia, Estonià, Front Popular d'Estònia, Front Popular de Letònia, Germans del Bosc, Glàsnost, Independència, Juny, Letònia, Letó, Lituà, Lituània, Memòria del Món de la UNESCO, Mikhaïl Gorbatxov, Municipi de Rūjiena, No-violència, Pacte Mólotov-Ribbentrop, Panevėžys, Pasvalys, Pärnu, Perestroika, República Socialista Soviètica d'Estònia, República Socialista Soviètica de Letònia, República Socialista Soviètica de Lituània, Revolució Cantant, Riga, Russificació, Sąjūdis, Setembre, Sibèria, Tallinn, Tautiška giesmė, The Times, The Washington Post, Ukmergė, UNESCO, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Valmiera, Vílnius, ..., Via Catalana, 1940, 1985, 1986, 1987, 1988, 1989, 1991, 2009, 21 d'agost, 23 d'agost. Ampliar l'índex (11 més) »
Associated Press
The Associated Press o AP és una agència de notícies dels Estats Units.
Nou!!: Via Bàltica і Associated Press · Veure més »
Bauska
Bauska (Bauske Pawsk) és un poble del municipi Bauska a Letònia, de la regió històrica de Semigàlia.
Nou!!: Via Bàltica і Bauska · Veure més »
Cadena humana
Cinc milions de persones es van donar la mà el 1986 arreu dels Estats Units amb motiu de Hands Across America, un esdeveniment per recaptar fons per lluitar contra la fam. Foto a la Benjamin Franklin Parkway, de Filadèlfia Una cadena humana o via humana és una forma de manifestació en la qual els participants es donen la mà com a símbol de solidaritat en una corrua de gent el més llarg possible.
Nou!!: Via Bàltica і Cadena humana · Veure més »
Caps d'Estat de la Unió Soviètica
Aquesta és una relació de caps d'estat de la República Socialista Federada Soviètica de Rússia (RSFSR) entre 1917 i 1922 i de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) entre 1922 i 1991.
Nou!!: Via Bàltica і Caps d'Estat de la Unió Soviètica · Veure més »
Cēsis
Cēsis (en alemany: Wenden) és un poble al nord de la regió de Vidzeme Letònia del municipi de Cēsis (antigament Raion de Cesu).
Nou!!: Via Bàltica і Cēsis · Veure més »
Colonialisme
Territoris colonitzats el 1800 El colonialisme és la submissió política, comercial i cultural d'un territori sobre un altre.
Nou!!: Via Bàltica і Colonialisme · Veure més »
Cop d'estat a la Unió Soviètica
El cop d'estat a la Unió Soviètica va ser realitzat, l'agost de 1991, pels mateixos militars soviètics que estaven especialment ressentits amb la perestroika.
Nou!!: Via Bàltica і Cop d'estat a la Unió Soviètica · Veure més »
Drets humans
Els drets humans es defineixen generalment com aquelles llibertats, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seva condició humana, per tal de garantir-li una vida digna.
Nou!!: Via Bàltica і Drets humans · Veure més »
E67
La ruta europea E67 és una carretera que forma part de la Xarxa de carreteres europees.
Nou!!: Via Bàltica і E67 · Veure més »
Enemic del poble
Enemic del Poble és un terme de qualificació contra els adversaris polítics o de classe del qui usa l'apel·latiu.
Nou!!: Via Bàltica і Enemic del poble · Veure més »
Estats bàltics
Situació dels estats bàltics a Europa Els estats bàltics són el conjunt format per Estònia, Letònia i Lituània, tots els quals van estar sota el control de la Unió Soviètica durant els anys 1940–1941 i 1944/1945-1991.
Nou!!: Via Bàltica і Estats bàltics · Veure més »
Estònia
La República d'Estònia (en estonià, Eesti Vabariik o Eesti) és un estat de l'Europa del Nord, constituït per una porció continental i un gran arxipèlag al mar Bàltic.
Nou!!: Via Bàltica і Estònia · Veure més »
Estonià
Lestonià (eesti keel) és una de les llengües uralianes.
Nou!!: Via Bàltica і Estonià · Veure més »
Front Popular d'Estònia
Front Popular d'Estònia (estonià Eestimaa Rahvarinne) fou un moviment polític estonià actiu entre 1986 i 1991.
Nou!!: Via Bàltica і Front Popular d'Estònia · Veure més »
Front Popular de Letònia
Front Popular de Letònia (letó Latvijas Tautas fronte) fou una organització política de Letònia de finals de la dècada del 1980 i començaments de la de 1990, i que va dirigir el procés d'independència de Letònia de la Unió Soviètica.
Nou!!: Via Bàltica і Front Popular de Letònia · Veure més »
Germans del Bosc
Els Germans del Bosc (en estonià: metsavennad, letó: mežabrāļi, lituà: miško broliai) eren una guerrilla dels Països bàltics que s'enfrontà a l'Exèrcit Roig durant la invasió soviètica i l'ocupació de Letònia, Estònia i Lituània durant i després de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Via Bàltica і Germans del Bosc · Veure més »
Glàsnost
Glàsnost (en rus: гла́сность, que vol dir "transparència" i té diversos significats generals i específics: una política de màxima obertura en les activitats de les institucions estatals i la llibertat d'informació, la inadmissibilitat dels problemes d'alienació, etc.). S'ha utilitzat en rus per a significar "obertura i transparència" des d'almenys finals del.) va ser la política portada a terme juntament amb la perestroika per Mikhaïl Gorbatxov, dirigent de la Unió Soviètica entre 1985 i 1991. Mentre que la perestroika s'ocupava de la reestructuració econòmica de l'URSS, la glàsnost pretenia liberalitzar el sistema polític, fortament controlat pel PCUS. Segell soviètic del 1988, dedicat a les reformes que en eixes dates es portaven a terme al país. La finalitat principal era fer el govern de la Unió Soviètica transparent i obert per a discutir i sortir del cercle estret dels aparells del partit o apparàttxiki que anteriorment exercien el control complet de l'economia. També va comportar un alt grau de llibertat d'expressió en els mitjans de comunicació i l'alliberament de presoners polítics. En l'Imperi rus del, el terme va estar especialment associat amb les reformes del sistema judicial. Entre elles es trobaven les reformes que permetien l'assistència de la premsa i del públic en els judicis els veredictes dels quals havien de llegir-se en veu alta. Vladimir Lenin va insistir repetidament en la importància de la característica més important de la democràcia. A mitjan 1980, Mikhaïl Gorbatxov ho va popularitzar com un eslògan polític per a augmentar la transparència del govern en la Unió Soviètica.
Nou!!: Via Bàltica і Glàsnost · Veure més »
Independència
Les fronteres polítiques són convencions que es mouen segons els interessos dels seus habitants. Mapa d'Escandinàvia en 1815, de la mobilitat de les seves fronteres i territoris independitzats. La independència és la situació en què algú o quelcom no té cap relació de dependència amb algú o quelcom d'altre, hi estigués sotmès prèviament o no.
Nou!!: Via Bàltica і Independència · Veure més »
Juny
El juny és el sisè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Nou!!: Via Bàltica і Juny · Veure més »
Letònia
La República de Letònia (Latvijas Republika) és una república del nord-est d'Europa amb costa a la mar Bàltica.
Nou!!: Via Bàltica і Letònia · Veure més »
Letó
El letó (latviešu valoda) és una llengua del grup oriental de les llengües bàltiques parlada per 2,2 milions de persones principalment a Letònia, on és idioma oficial des de l'any 1989, dos anys abans de la seva declaració d'independència arran de la desaparició de la Unió Soviètica.
Nou!!: Via Bàltica і Letó · Veure més »
Lituà
El lituà (lietuvių kalba) és una llengua bàltica (amb el letó, són els dos darrers membres d'aquesta família) parlada per uns tres milions de persones, 2,8 milions dels quals a Lituània.
Nou!!: Via Bàltica і Lituà · Veure més »
Lituània
Lituània és un estat d'Europa, i el més al sud dels estats bàltics.
Nou!!: Via Bàltica і Lituània · Veure més »
Memòria del Món de la UNESCO
El programa Memòria del Món de la UNESCO pretén protegir els béns culturals en perill.
Nou!!: Via Bàltica і Memòria del Món de la UNESCO · Veure més »
Mikhaïl Gorbatxov
, nom complet amb patronímic Mikhaïl Serguéievitx Gorbatxov, AFI / mʲɪxɐˈil sʲɪrˈɡʲejɪvʲɪtɕ ɡərbɐˈtɕɵf /, fou un polític rus, destacat com a vuitè i darrer líder de la Unió Soviètica, va exercir com a secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS) entre 1985 i 1991, president del Soviet Suprem del 1988 al 1989 i president de la Unió Soviètica entre 1990 i 1991.
Nou!!: Via Bàltica і Mikhaïl Gorbatxov · Veure més »
Municipi de Rūjiena
El municipi de Rūjiena (en letó: Rūjienass novads) és un dels 110 municipis de Letònia, que es troba localitzat al nord del país bàltic, i que té com a capital la localitat de Rūjiena.
Nou!!: Via Bàltica і Municipi de Rūjiena · Veure més »
No-violència
El Mahatma Gandhi va utilitzar amb èxit les estratègies de la no-violència i la desobediència civil contra l'imperialisme britànic a l'Índia. La no-violència és una filosofia i estratègia per al canvi social que rebutja l'ús de cap tipus de violència física, psicològica, estructural ni judicial.
Nou!!: Via Bàltica і No-violència · Veure més »
Pacte Mólotov-Ribbentrop
El Pacte Mólotov-Ribbentrop va ser un pacte de no agressió entre l'Alemanya nazi i la Unió Soviètica que va permetre a aquestes potències dividir l'Europa de l'Est entre elles.
Nou!!: Via Bàltica і Pacte Mólotov-Ribbentrop · Veure més »
Panevėžys
Panevėžys és la cinquena ciutat més gran de Lituània, que es troba a la part nord del país, a la vora del riu Nevėžis, a mig camí entre Riga i Vílnius, totes dues situades a 130 quilòmetres de la ciutat.
Nou!!: Via Bàltica і Panevėžys · Veure més »
Pasvalys
Pasvalys (en polonès: Pozwoł) és una ciutat del comtat de Panevėžys, Lituània, situada a prop de la riba del riu Svalia.
Nou!!: Via Bàltica і Pasvalys · Veure més »
Pärnu
Vídeo drone de Pärnu 2022 Pärnu (en alemany Pernau, en rus Пярну) és la cinquena ciutat més gran d'Estònia.
Nou!!: Via Bàltica і Pärnu · Veure més »
Perestroika
Segell soviètic del 1988, dedicat a la Perestroika. перестро́йка; "reconstrucció", "reestructuració", és un nom comú per al procés de transformació del sistema socialista a la Unió Soviètica en els anys 1985-1991.
Nou!!: Via Bàltica і Perestroika · Veure més »
República Socialista Soviètica d'Estònia
La República Socialista Soviètica d'Estònia (RSS d'Estònia) és el nom que va rebre Estònia quan va formar part de la Unió Soviètica.
Nou!!: Via Bàltica і República Socialista Soviètica d'Estònia · Veure més »
República Socialista Soviètica de Letònia
La República Socialista Soviètica de Letònia (RSS de Letònia) va ser una república constituent de la Unió Soviètica entre el 1940 i el 1990.
Nou!!: Via Bàltica і República Socialista Soviètica de Letònia · Veure més »
República Socialista Soviètica de Lituània
La República Socialista Soviètica de Lituània (RSS de Lituània) és el nom que va rebre Lituània quan va formar part de la Unió Soviètica entre els anys 1940-1941 i 1944-1990 (1991).
Nou!!: Via Bàltica і República Socialista Soviètica de Lituània · Veure més »
Revolució Cantant
Manifestació a Lituània el 13 de gener de 1991 La Revolució Cantant foren els esdeveniments ocorreguts entre 1987 i 1991 que van concloure amb la recuperació de llur independència per part dels estats d'Estònia, Letònia i Lituània, perduda a conseqüència de l'ocupació soviètica d'aquests territoris durant la Segona Guerra Mundial, en compliment del pacte Mólotov-Ribbentrop amb el Tercer Reich.
Nou!!: Via Bàltica і Revolució Cantant · Veure més »
Riga
Riga és una ciutat europea, capital de Letònia.
Nou!!: Via Bàltica і Riga · Veure més »
Russificació
Països del món on es parla rus La russificació és l'adopció de l'idioma rus o aspectes de la cultura russa, voluntàriament o no, per comunitats no russes.
Nou!!: Via Bàltica і Russificació · Veure més »
Sąjūdis
Sąjūdis o Lietuvos Persitvarkymo Sąjūdis (Moviment de Suport a les Reformes) fou un moviment polític i després partit polític de Lituània.
Nou!!: Via Bàltica і Sąjūdis · Veure més »
Setembre
Representació del setembre al jardí de Belvedere, a Viena (Àustria) El setembre és el novè mes de l'any tant en el calendari gregorià com en el calendari julià, el tercer dels quatre mesos amb una durada de 30 dies i el quart dels cinc mesos amb menys de 31 dies.
Nou!!: Via Bàltica і Setembre · Veure més »
Sibèria
Sibèria és una regió septentrional d'Euràsia, els límits de la qual són, aproximadament, els Urals a l'oest, l'oceà Àrtic al nord, l'oceà Pacífic a l'est i les terres temperades de clima continental de Gobi i de l'Altai (Àsia Central) al sud.
Nou!!: Via Bàltica і Sibèria · Veure més »
Tallinn
Tallinn és la capital, i ciutat més important demogràficament i econòmica, d'Estònia.
Nou!!: Via Bàltica і Tallinn · Veure més »
Tautiška giesmė
Tautiška giesmė ("himne nacional") és el nom de l'himne nacional de Lituània.
Nou!!: Via Bàltica і Tautiška giesmė · Veure més »
The Times
The Times és un diari generalista d'àmbit nacional publicat al Regne Unit amb seu a Londres.
Nou!!: Via Bàltica і The Times · Veure més »
The Washington Post
Una nena sosté l'edició de "The Washington Post" del dia 21 de juliol de 1969. The Washington Post és el major i més antic periòdic de Washington DC, la capital dels Estats Units.
Nou!!: Via Bàltica і The Washington Post · Veure més »
Ukmergė
Ukmergė és una ciutat de Lituània.
Nou!!: Via Bàltica і Ukmergė · Veure més »
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Nou!!: Via Bàltica і UNESCO · Veure més »
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Nou!!: Via Bàltica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »
Valmiera
Riu Gauja a Valmiera Valmiera (Wolmar', estonià: Volmari) és una de les nou ciutats republicanes de Letònia, d'acord amb la Reforma Territorial Administrativa de Letònia de l'1 de juliol de 2009.
Nou!!: Via Bàltica і Valmiera · Veure més »
Vílnius
Vílnius (en lituà Vilnius, en belarús Вільня, en polonès Wilno, en rus Вильнюс i, abans, Вильно, en alemany Wilna) és la capital i la ciutat més gran de Lituània, amb una població de més de 588.412 habitants el 2021.
Nou!!: Via Bàltica і Vílnius · Veure més »
Via Catalana
Via Catalana al seu pas pel Passeig de Colom de Barcelona Un dels trams del Masnou. La Via Catalana cap a la Independència, més coneguda com a Via Catalana, va ser una cadena humana d'uns 400 quilòmetres a Catalunya proposada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) per l'Onze de Setembre de 2013 amb l'objectiu de reivindicar la independència de Catalunya.
Nou!!: Via Bàltica і Via Catalana · Veure més »
1940
;Països Catalans.
Nou!!: Via Bàltica і 1940 · Veure més »
1985
1985 (MCMLXXXV) fou un any normal començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Via Bàltica і 1985 · Veure més »
1986
1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.
Nou!!: Via Bàltica і 1986 · Veure més »
1987
1987 (MCMLXXXVII) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Via Bàltica і 1987 · Veure més »
1988
1988 (MCMLXXXVIII) fon un any bixest començat en divendres.
Nou!!: Via Bàltica і 1988 · Veure més »
1989
1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.
Nou!!: Via Bàltica і 1989 · Veure més »
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Nou!!: Via Bàltica і 1991 · Veure més »
2009
L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.
Nou!!: Via Bàltica і 2009 · Veure més »
21 d'agost
El 21 d'agost és el dos-cents trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Via Bàltica і 21 d'agost · Veure més »
23 d'agost
El 23 d'agost és el dos-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Via Bàltica і 23 d'agost · Veure més »