Accés més ràpid que el navegador!
87 les relacions: Ab Urbe Condita, Alba Longa, Anc Marci, Aniene, Aríccia, Arrunt (fill de Porsenna), Atenes, August, Aventí, Òstia, Àl·lia, Batalla de l'Àl·lia, Caere, Capena, Cesó Fabi Vibulà, Chiusi, Colònia romana, Constanci I Clor, Cremera, Dictador romà, Dionisi d'Halicarnàs, Eretum, Etrúria, Eutropi (historiador), Fanum Voltumnae, Feix romà, Fidenes, Fita, Gals, Gens Fàbia, Gneu Manli Vulsó (cònsol 474 aC), Grec antic, Horaci, Janícul, Jugera, Juli Cèsar, Juno, Lictor, Llac Albanus, Llatí, Llista de ciutats d'Etrúria, Longobards, Luci Emili Mamerc, Mamerc Emili Mamercí (tribú), Marc Fabi Vibulà (cònsol 483 aC), Marc Furi Camil, Marc Terenci Varró, Municipi romà, Nomentum, Oracle de Delfos, ..., Osc, Pavor, Porsenna, Porta Col·lina, Porta Maggiore, Portonaccio, Presa de Fidenes, Publi Valeri Publícola (cònsol 475 aC), Quint Fabi Vibulà (cònsol 485 aC), Quint Servili Prisc Fidenat, Ròmul i Rem, Romília, Sabins, Salii, Senat Romà, Senatconsult, Servi Corneli Cos, Servi Tul·li, Sext Pompeu Fest, Silva Àrsia, Tarquínia, Tarquini el Superb, Tarquini Prisc, Taula de Peutinger, Tíber, Tercera Guerra Civil Romana, Tit Sicini Sabí, Titus Livi, Tolumni, Tribú militar, Triomf, Tul·lus Hostili, Turó Vaticà, Via Càssia, 13 de febrer, 1810, 476. Ampliar l'índex (37 més) »
Ab Urbe Condita
lloba nacional nodreix Ròmul i Rem, fundadors de Roma, en el moment en què els pastors estan a punt de trobar-los. Se'n pot veure una de les cabres mentre que les imatges de petits animals denoten el caràcter silvestre del paratge. L'àguila hi és representada Ab Urbe Condita Libri —sovint abreujat Ab Urbe Condita— és una monumental història de l'antiga Roma escrita en llatí per Titus Livi (59 aC - 17) la redacció de la qual deuria començar entre els anys 27 i 25 aC.
Nou!!: Veios і Ab Urbe Condita · Veure més »
Alba Longa
Alba Longa fou una ciutat del Latium a la riba est del llac Albanus i al peu de la muntanya Albanus.
Nou!!: Veios і Alba Longa · Veure més »
Anc Marci
Anc Marci (Ancus Martius) fou el quart rei de Roma al.
Nou!!: Veios і Anc Marci · Veure més »
Aniene
LAniene és un riu d'Itàlia, que transcorre pel Laci, i és afluent del Tíber.
Nou!!: Veios і Aniene · Veure més »
Aríccia
Aríccia és un municipi de la ciutat metropolitana de Roma Capital de la regió italiana del Laci.
Nou!!: Veios і Aríccia · Veure més »
Arrunt (fill de Porsenna)
Arrunt (en llatí Arruntius) va ser fill del rei etrusc Porsenna, rei de la ciutat de Clusium (avui Chiusi).
Nou!!: Veios і Arrunt (fill de Porsenna) · Veure més »
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Nou!!: Veios і Atenes · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Veios і August · Veure més »
Aventí
LAventí (en Aventino) és un dels set turons de Roma; és el més meridional, i en part està voltat pel riu Tíber.
Nou!!: Veios і Aventí · Veure més »
Òstia
Òstia (Ostia Ὠστία) va ser una ciutat del Latium situada a la desembocadura del Tíber, a la seva riba esquerra, a uns 25 km de Roma, i enllaçava amb la capital per la via Ostiense.
Nou!!: Veios і Òstia · Veure més »
Àl·lia
Àl·lia (῾ο Ἀλίας) és un riu situat a 18 km de Roma, afluent del Tíber pel seu costat esquerre, a unes 11 milles al nord de Roma, on es va lliurar la Batalla de l'Àl·lia l'any 387 aC entre els romans i els gals sènons comandats pel cabdill Brennus, que van prendre i destruir la ciutat.
Nou!!: Veios і Àl·lia · Veure més »
Batalla de l'Àl·lia
La batalla de Àl·lia va ser una batalla esdevinguda durant la primera invasió gal·la d'Itàlia.
Nou!!: Veios і Batalla de l'Àl·lia · Veure més »
Caere
Caere (en llatí Caere, en grec antic Κἱρε, segons Claudi Ptolemeu o Καιρέα segons Estrabó) també anomenada Agilla (Ἄγυλλα) pels grecs, va ser una antiga ciutat d'Etrúria, a poca distància de la costa de la mar Tirrena, a la vora d'un riu anomenat Caeretanus Amnis, segons Plini el Vell, (avui Vaccina).
Nou!!: Veios і Caere · Veure més »
Capena
Capena és un municipi de la ciutat metropolitana de Roma Capital de la regió italiana del Laci.
Nou!!: Veios і Capena · Veure més »
Cesó Fabi Vibulà
Cesó Fabi Vibulà (en llatí Kaeso Fabius K. F. Vibulanus) va ser un magistrat romà que va viure al.
Nou!!: Veios і Cesó Fabi Vibulà · Veure més »
Chiusi
Chiusi és una ciutat de Toscana a Itàlia, a la província de Siena, amb uns 15.000 habitants.
Nou!!: Veios і Chiusi · Veure més »
Colònia romana
Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.
Nou!!: Veios і Colònia romana · Veure més »
Constanci I Clor
Flavi Valeri Constanci (llatí: Flavius Valerius Constantius; nascut el 31 de març d'un any proper al 250 i mort el 25 de juliol del 306), conegut habitualment com a Constanti I Clor en la historiografia romana, fou emperador de l'Imperi Romà a finals del i principis del, primer com a cèsar (emperador de rang inferior) entre el 293 i el 305 i seguidament com a august (emperador de rang superior) entre el 305 i la seva mort el 306.
Nou!!: Veios і Constanci I Clor · Veure més »
Cremera
El Cremera Cremera Κρεμέρα) és un rierol d'Etrúria que desaigua al Tíber a uns quilòmetres de Roma. El riu és cèlebre, segons la llegenda que s'explica de la gens Fàbia, que assegura que després que haguessin tingut el càrrec de cònsol per set vegades consecutives, l'any 479 aC van encetar una guerra contra la ciutat de Veïs com si es tractés d'una obligació privada i no un assumpte públic. Van aplegar una milícia d'uns tres-cents homes de la seva gens, juntament amb amics i clients, que en total arribaven als quatre mil soldats. Aquesta milícia es va instal·lar sobre un turó que dominava la vista sobre el riu. La causa d'aquesta decisió, presa a banda del senat, era l'enemistat que havia sorgit entre la resta de patricis i els Fabis, a qui ja començaven a veure com a traïdors per fer costat a les demandes dels plebeus. El destacament armat va restar al turó durant dos anys, fent oposició contínua a Veïs, fins que van ser víctimes d'una emboscada i van morir passats per l'espasa. Segons Titus Livi aquesta matança va tenir lloc el 16 de juliol. No se'n fa cap altra menció a la història, ni cap dels geògrafs antics cita el seu nom. És evident que no era més que un corrent insignificant. Ovidi diu que el Cremera era un torrent violent (Cremeram rapacem), però afegeix que ho era després de pluges torrencials. El riuet o riera passa per alguns llocs escarpats, a gran fondària, que bé hauria pogut servir com a lloc de defensa als Fabis. El castell dels Fabis, al qual tant Titus Livi com Dionís d'Halicarnàs anomenen Cremera, era només un simple lloc fortificat que va ser destruït pels habitants de Veïs.
Nou!!: Veios і Cremera · Veure més »
Dictador romà
El dictador és un magistrat extraordinari de la República Romana.
Nou!!: Veios і Dictador romà · Veure més »
Dionisi d'Halicarnàs
Dionisi d'Halicarnàs (en Dionysius) va ser un historiador de l'antiga Grècia natural d'Halicarnàs, a l'Àsia Menor, grec, fill d'Alexandre d'Halicarnàs, que va néixer entre el 78 aC i el 54 aC i va morir poc després del 7 aC, any en què va completar i publicar el seu gran llibre sobre la història de Roma, que ha arribat fins als nostres dies.
Nou!!: Veios і Dionisi d'Halicarnàs · Veure més »
Eretum
Eretum (Eretum Ἠρητόν) va ser una ciutat dels sabins situada a la via Salària, quan s'unia amb la via Nomentana, prop del Tíber i a menys de 30 km de Roma.
Nou!!: Veios і Eretum · Veure més »
Etrúria
Etrúria era el nom del país dels etruscs.
Nou!!: Veios і Etrúria · Veure més »
Eutropi (historiador)
Eutropi (en llatí Eutropius) va ser un historiador romà conegut també de vegades com a Flavi Eutropi.
Nou!!: Veios і Eutropi (historiador) · Veure més »
Fanum Voltumnae
Fanum Voltumnae va ser el principal santuari d'Etrúria, on les ciutats etrusques tenien les seves reunions anyals, de caràcter més religiós que polític.
Nou!!: Veios і Fanum Voltumnae · Veure més »
Feix romà
'''Feix romà''' El feix (en llatí fasces) era, a l'antiga Roma, un conjunt de varetes en forma de paquet cilíndric lligat amb cintes de cuir vermell, que contenien una destral (securis) que emergia entre les varetes.
Nou!!: Veios і Feix romà · Veure més »
Fidenes
Fidenes (Fidenae Φιδήνη) va ser una antiga ciutat del Latium a l'esquerra del Tíber, a la via Salària, a uns 8 km (40 estadis) de Roma.
Nou!!: Veios і Fidenes · Veure més »
Fita
Mas Pinell, al municipi de Torroella de Montgrí. Una fita, fita de terme, pedra de fita o molló és una marca sobre el terra que serveix per a delimitar un terme o finca o bé per a marcar el recorregut d'una via, camí o carretera.
Nou!!: Veios і Fita · Veure més »
Gals
L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).
Nou!!: Veios і Gals · Veure més »
Gens Fàbia
Moneda encunyada per August amb l'efígie de Quint Fabi Màxim Rul·lià. La gens Fàbia (en llatí: Fabia, en plural Fabii) era una gens romana, una de les més antigues famílies patrícies de Roma, que deia ser descendent d'Hèrcules i de l'arcadi Evandre.
Nou!!: Veios і Gens Fàbia · Veure més »
Gneu Manli Vulsó (cònsol 474 aC)
Gneu Manli Vulsó (en llatí Cnaeus Manlius Vulso) va ser un magistrat romà que va viure al.
Nou!!: Veios і Gneu Manli Vulsó (cònsol 474 aC) · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Veios і Grec antic · Veure més »
Horaci
Quint Horaci Flac (Quintus Horatius Flaccus), conegut simplement com a Horaci (Venosa, a la regió de la Basilicata (antiga Lucània), a l'actual Itàlia, 8 de desembre del 65 aC - Roma, 27 de novembre del 8 aC), fou un poeta líric i satíric llatí.
Nou!!: Veios і Horaci · Veure més »
Janícul
El Janícul (en italià Gianicolo) és un turó de la ciutat de Roma, al Trastevere.
Nou!!: Veios і Janícul · Veure més »
Jugera
Parella de bous units amb un jou La jugera o juguera (iugera, iugerum o iugus en llatí) fou una unitat de superfície romana,que mesurava 73 metres de llarg i 36 d'ample, equivalent a 0,2518 hectàrees, i que es correspon amb l'extensió de terreny que es podia llaurar en un dia amb un parell de bous.
Nou!!: Veios і Jugera · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Veios і Juli Cèsar · Veure més »
Juno
En la mitologia romana, Juno era l'esposa de Júpiter.
Nou!!: Veios і Juno · Veure més »
Lictor
Els lictors, paraula derivada del llatí ligare (lligar), eren uns oficials públics o heralds que durant el període de la República i Imperi romans, s'encarregaven d'escortar magistrats i altres alts càrrecs.
Nou!!: Veios і Lictor · Veure més »
Llac Albanus
El llac Albanus fou el nom d'un antic llac proper a Alba Longa, que ocupava el cràter d'un volcà extingit.
Nou!!: Veios і Llac Albanus · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Veios і Llatí · Veure més »
Llista de ciutats d'Etrúria
Aquesta és una llista de ciutats d'Etrúria:; Ameria: Ameria és considerada la ciutat més antiga d'Úmbria.
Nou!!: Veios і Llista de ciutats d'Etrúria · Veure més »
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Nou!!: Veios і Longobards · Veure més »
Luci Emili Mamerc
Luci Emili Mamerc (en Lucius Aemilius Mam.) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Veios і Luci Emili Mamerc · Veure més »
Mamerc Emili Mamercí (tribú)
Mamerc Emili Mamercí (Mamercus Aemilius M. F. Mamercinus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Veios і Mamerc Emili Mamercí (tribú) · Veure més »
Marc Fabi Vibulà (cònsol 483 aC)
Marc Fabi Vibulà (en llatí Marcus Fabius K. F. Vibulanus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Veios і Marc Fabi Vibulà (cònsol 483 aC) · Veure més »
Marc Furi Camil
Marc Furi Camil (en llatí Marcus Furius Camillus) (446 aC - 365 aC), sovint esmentat simplement com a Camil, va ser un magistrat romà, un dels més importants de la República Romana.
Nou!!: Veios і Marc Furi Camil · Veure més »
Marc Terenci Varró
Marc Terenci Varró (Marcus Terentius Varro; Reate, -) va ser un polígraf, escriptor, militar i magistrat romà, i es considera un dels erudits més grans de la història de Roma segons Quintilià.
Nou!!: Veios і Marc Terenci Varró · Veure més »
Municipi romà
Un municipi romà (en llatí municipium) era el nom que prenia cada una de les ciutats romanes amb dret de ciutadania.
Nou!!: Veios і Municipi romà · Veure més »
Nomentum
Les restes pavimentades de l'antiga Via Nomentana, assignada per connectar Roma amb Nomentum Nomentum (Νώμεντον) va ser una ciutat del Laci fronterera amb els sabins situada a l'est de Crustumerium, a unes quatre milles romanes del Tíber i a catorze de Roma, vora la via Nomentana.
Nou!!: Veios і Nomentum · Veure més »
Oracle de Delfos
Ruïnes de Delfos Loracle de Delfos fou un santuari dedicat a la serp Pitó (Pytho), prop de la ciutat de Delfos (Delphi), on es consultava la divinitat sobre temes diversos i s'obtenien les seves respostes i prediccions, de gran reputació.
Nou!!: Veios і Oracle de Delfos · Veure més »
Osc
Losc és un idioma extingit de les llengües indoeuropees parlades a la península Itàlica pels oscs i altres comunitats des del s. V aC.
Nou!!: Veios і Osc · Veure més »
Pavor
Pavor, és a dir, la Por, va ser una deïtat romana, que personificava el temor o el terror.
Nou!!: Veios і Pavor · Veure més »
Porsenna
Porsenna o Lars Porsenna va ser rei de la ciutat etrusca de Clusium.
Nou!!: Veios і Porsenna · Veure més »
Porta Col·lina
La Porta Col·lina (també coneguda per la seva grafia llatina de Porta Collina) va ser un indret històric de l'antiga Roma.
Nou!!: Veios і Porta Col·lina · Veure més »
Porta Maggiore
Part externa de la Porta Maggiore. Restes de la porta d'Honori, que no hi són ubicades en el seu lloc original. La Porta Maggiore ('Porta Gran'), o Porta Praenestina, és una de les portes orientals de la Muralla Aureliana, a Roma.
Nou!!: Veios і Porta Maggiore · Veure més »
Portonaccio
Apol·lo del temple de Portonaccio de Veio Portonaccio és un jaciment arqueològic prop de l'antiga ciutat etrusca de Veïs, al nord de Roma, Itàlia central.
Nou!!: Veios і Portonaccio · Veure més »
Presa de Fidenes
La República de Roma va derrotar els Veïs en la presa de Fidenes (Fidenae) l'any 435 aC.
Nou!!: Veios і Presa de Fidenes · Veure més »
Publi Valeri Publícola (cònsol 475 aC)
Publi Valeri Publícola (en llatí Publius Valerius P. F. Volusi N. Publicola) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Veios і Publi Valeri Publícola (cònsol 475 aC) · Veure més »
Quint Fabi Vibulà (cònsol 485 aC)
Quint Fabi Vibulà (en Quintus Fabius K. F. Vibulanus) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Veios і Quint Fabi Vibulà (cònsol 485 aC) · Veure més »
Quint Servili Prisc Fidenat
Quint Servili Prisc Fidenat (Quintus Servilius P. f. Sp.) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Veios і Quint Servili Prisc Fidenat · Veure més »
Ròmul i Rem
En la mitologia romana, els bessons Ròmul i Rem (llatí: Romulus et Remus) foren els fundadors de la ciutat de Roma.
Nou!!: Veios і Ròmul i Rem · Veure més »
Romília
Romília (en llatí Romilia) va ser una de les 31 tribus anomenades rústiques a l'antiga Roma.
Nou!!: Veios і Romília · Veure més »
Sabins
Territori dels sabins i els pobles veïns. Els sabins (en llatí) eren un poble que habitava el centre de la península Itàlica durant la prehistòria i que van ser absorbits per l'antiga Roma, la unió entre ambdós pobles es remunta als inicis de Roma, alguns reis romans eren immigrants sabins.
Nou!!: Veios і Sabins · Veure més »
Salii
Relleu representant dos ''salii'' al costat d'un cavaller. Museu nacional romà del palazzo Altemps Els Salii eren els sacerdots saltadorssallii deriva del verb salio, que vol dir "saltar" de l'antiga religió romana.
Nou!!: Veios і Salii · Veure més »
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Nou!!: Veios і Senat Romà · Veure més »
Senatconsult
Un senatconsult (Senatusconsultum) era una decisió del senat romà que no era estrictament una llei però que tenia la mateixa validesa.
Nou!!: Veios і Senatconsult · Veure més »
Servi Corneli Cos
Servi Corneli Cos (en llatí Servius Cornelius M. F. L. N. Cossus) va ser un polític i militar romà del.
Nou!!: Veios і Servi Corneli Cos · Veure més »
Servi Tul·li
'''Servi Tul·li''', sisè rei de Roma,(578-535 aC) Servi Tul·li (en llatí) va ser el sisè rei de Roma (578-535 aC).
Nou!!: Veios і Servi Tul·li · Veure més »
Sext Pompeu Fest
Sext Pompeu Fest (en Sextus Pompeius Festus) va ser un lexicògraf romà a cavall dels segles i dC autor d'un epítome en vint llibres de l'obra de Marc Verri Flac De significatu verborum ('sobre el significat dels mots') intitulat Sexti Pompeii Festi de verborum significatione.
Nou!!: Veios і Sext Pompeu Fest · Veure més »
Silva Àrsia
La Silva Àrsia fou un bosc situat entre Roma i Veïs on es va lliurar la batalla de Silva Àrsia el 509 aC entre les tropes de Veïs (aliats amb Tarquínia) i els exiliats tarquínis, i Roma.
Nou!!: Veios і Silva Àrsia · Veure més »
Tarquínia
Tarquínia (Tarkynia) és un municipi d'Itàlia, famós pel seu passat històric quan era una ciutat d'Etrúria.
Nou!!: Veios і Tarquínia · Veure més »
Tarquini el Superb
Luci Tarquini, dit el Superb, (Lucius Tarquinius o Tarquinius Superbus) va ser el setè i darrer rei de Roma (-) de la dinastia etrusca del regne romà.
Nou!!: Veios і Tarquini el Superb · Veure més »
Tarquini Prisc
Tarquini Prisc (Lucius Tarquinius Priscus) va ser el cinquè rei de Roma (~-), originari d'Etrúria.
Nou!!: Veios і Tarquini Prisc · Veure més »
Taula de Peutinger
Conrad Peutinger La taula de Peutinger (o Tabula Peutingeriana) és un pergamí conservat a la Biblioteca imperial de Viena.
Nou!!: Veios і Taula de Peutinger · Veure més »
Tíber
El Tíber (en italià Tevere) és el riu principal de la Itàlia central a la conca tirrènica, amb 405 km de longitud.
Nou!!: Veios і Tíber · Veure més »
Tercera Guerra Civil Romana
La Tercera Guerra Civil Romana fou la guerra Civil romana desencadenada arran de l'assassinat de Juli Cèsar (44 aC).
Nou!!: Veios і Tercera Guerra Civil Romana · Veure més »
Tit Sicini Sabí
Tit Sicini Sabí (en Titus Sicinius Sabinus) va ser un magistrat romà del segle V aC.
Nou!!: Veios і Tit Sicini Sabí · Veure més »
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Nou!!: Veios і Titus Livi · Veure més »
Tolumni
Lar Tolumni (en lar Tolumnius) va ser rei (lucumó) de Veïs.
Nou!!: Veios і Tolumni · Veure més »
Tribú militar
Tribú militar (en llatí tribunus militum) era el nom dels oficials comandants de les legions romanes.
Nou!!: Veios і Tribú militar · Veure més »
Triomf
Alma Tadema, 1885). Moneda encunyada per celebrar el triomf de Trajà sobre els dacis Triomf (Triumphus) era el màxim honor que es podia donar a una persona en l'antiga Roma, gairebé sempre era dedicat a un general després d'una victòria i s'acompanyava amb una celebració desfilant pels carrers principals de la ciutat.
Nou!!: Veios і Triomf · Veure més »
Tul·lus Hostili
Tul·lus Hostili (Tullus Hostilius; 673-642 aC) va ser el tercer rei de Roma i el segon d'origen sabí.
Nou!!: Veios і Tul·lus Hostili · Veure més »
Turó Vaticà
El turó Vaticà (en llatí Collis Vaticanus, en italià Colle Vaticano) és el nom donat, molt abans de l'inici de la cristiandat, a un dels turons situats a l'oest del riu Tíber, el costat oposat a aquell on se situen els set turons tradicionals de Roma.
Nou!!: Veios і Turó Vaticà · Veure més »
Via Càssia
La '''via Càssia''' en verd La via Càssia (en llatí Via Cassia) era el nom d'una via romana a Itàlia, que portava de Roma a Arretium per Florència i Lucca.
Nou!!: Veios і Via Càssia · Veure més »
13 de febrer
El 13 de febrer és el quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Veios і 13 de febrer · Veure més »
1810
;Països Catalans.
Nou!!: Veios і 1810 · Veure més »
476
Sense descripció.
Nou!!: Veios і 476 · Veure més »
