Accés més ràpid que el navegador!
122 les relacions: Acaia, Alexandria, Anatòlia, Any dels quatre emperadors, Apol·loni de Tíana, Arri Var, Aulus Cecina Aliè, Àfrica (província romana), Basilides (endeví), Bataus, Bètica, Bilbao, Bizanci, Bonn, Brigants, Britànnia, Calígula, Canninefates, Capitoli, Casament, Cònsol romà, Cenis, Centurió, Cilícia, Cirene i Creta, Claudi, Climent d'Arretium, Colònia romana, Commagena, Congiari, Creditor, Cremona, Dalmàcia, Deutor, Dinastia Flàvia, Domicià, Edil romà, Emperador romà, Esclavitud, Flàvia Domicil·la (esposa de Vespasià), Fonteu Agripa, Gai Musoni Rufus, Gai Suetoni Paulí, Gal·les, Galba, Gàl·lia, Gàl·lia Cisalpina, Gàl·lia Narbonesa, Germània (regió), Gneu Juli Agrícola, ..., Helvidi Prisc, Herenni Gal (llegat), Hispània Tarraconense, Hordeoni Flac, Illa de Rodes, Illa de Wight, Judea, Juli Cèsar, Juli Civilis, Juli Sabí, Lícia, Legió romana, Lió, Licini Mucià, Luci Juni Cesenni Petus, Luxúria, Magúncia, Marc Antoni Prim, Marc Salvi Otó, Mèsia, Minuci Acilià, Mummi Luperc, Narcís (llibert), Neró, Nerva, Pannònia, Pisó, Plini el Vell, Préstec, Pretor, Procònsol, Província romana de Síria, Publicà, Quint Petil·li Cerial, Quintilià, Rin, Rubri Gal, Samòsata, Sàpiens, Sàrmates, Senat Romà, Sesterci, Sext Juli Frontí, Silurs, Tit (emperador), Tit Flavi Sabí (pare de Vespasià), Tràcia, Tribú, Vespàsia Pol·la, Veterà, Vitel·li, Ynys Môn, 1 de gener, 1 de juliol, 17 de novembre, 20 de desembre, 24 de juny, 25 d'octubre, 43, 51, 66, 69, 70, 71, 72, 73, 74, 75, 77, 78, 79, 9. Ampliar l'índex (72 més) »
Acaia
(http://sharemap.org/public/Ancient_peloponnese versió interactiva) Acaia (Ἀχαΐα, Akhaía) fou un territori de l'antiga Grècia poblat pels aqueus i que es correspon, a grans trets, amb l'actual unitat perifèrica d'Acaia.
Nou!!: Vespasià і Acaia · Veure més »
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Nou!!: Vespasià і Alexandria · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Vespasià і Anatòlia · Veure més »
Any dels quatre emperadors
Vespasià LAny dels quatre emperadors és com es coneix un breu període de guerra civil de l'antiga Roma que succeí l'any.
Nou!!: Vespasià і Any dels quatre emperadors · Veure més »
Apol·loni de Tíana
miniatura Moneda amb l'efígie d'Apol·loni Apol·loni de Tíana (en grec antic Ἀπολλώνιος ὁ Τυανεύς Apollonios ho Tyaneus) va ser un filòsof pitagòric nascut a Tíana (Capadòcia) es creu tradicionalment que a finals del segle I aC, però probablement ja en el segle I dC.
Nou!!: Vespasià і Apol·loni de Tíana · Veure més »
Arri Var
Arri Var (en Arrius Varus) va ser un militar romà.
Nou!!: Vespasià і Arri Var · Veure més »
Aulus Cecina Aliè
Aulus Cecina Aliè (Aulus Caecina Alienus, i esmentat als Fastos com a Aulus Licinius Caecina) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Vespasià і Aulus Cecina Aliè · Veure més »
Àfrica (província romana)
Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.
Nou!!: Vespasià і Àfrica (província romana) · Veure més »
Basilides (endeví)
Basílides (en Βασιλίδης) fou un sacerdot i endeví egipci que va trobar-se dues vegades amb Vespasià poc abans que aquest fos emperador.
Nou!!: Vespasià і Basilides (endeví) · Veure més »
Bataus
Els bataus, bataves o batavis (en Batāvi) eren un poble germànic que vivia al que ara són els Països Baixos.
Nou!!: Vespasià і Bataus · Veure més »
Bètica
La Bètica (en llatí Baetica) era una província de l'Imperi Romà i visigoda d'Hispània.
Nou!!: Vespasià і Bètica · Veure més »
Bilbao
Bilbao (en basc: Bilbo) és la ciutat més poblada del País Basc i la capital del territori foral de Biscaia.
Nou!!: Vespasià і Bilbao · Veure més »
Bizanci
Bizanci (Byzantium, Βυζάντιον) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.
Nou!!: Vespasià і Bizanci · Veure més »
Bonn
Bonn és una ciutat alemanya a la riba esquerra del Rin.
Nou!!: Vespasià і Bonn · Veure més »
Brigants
Els brigants (llatí Brigantes) foren un poble de Britània, sobre el que va governar la famosa reina Cartimandua.
Nou!!: Vespasià і Brigants · Veure més »
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Nou!!: Vespasià і Britànnia · Veure més »
Calígula
Gai Juli Cèsar August Germànic (llatí: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; nascut el 31 d'agost del 12 i mort el 24 de gener del 41), més conegut com a Calígula (Caligula), fou el tercer emperador de l'Imperi Romà entre el 37 i el 41.
Nou!!: Vespasià і Calígula · Veure més »
Canninefates
Els canninefates (en Canninefates) eren probablement una tribu germànica del poble dels bataus, més que no pas un grup separat.
Nou!!: Vespasià і Canninefates · Veure més »
Capitoli
La plaça del Capitoli, amb l'Ajuntament i l'estàtua de Marc Aureli El Capitoli (en Campidoglio), situat entre el Fòrum i el Camp de Mart, és un dels set turons de Roma.
Nou!!: Vespasià і Capitoli · Veure més »
Casament
Casament de 1935, a Barcelona. El casament o noces, és la cerimònia en què dues persones es converteixen en un matrimoni.
Nou!!: Vespasià і Casament · Veure més »
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Nou!!: Vespasià і Cònsol romà · Veure més »
Cenis
Cenis (en llatí Caenis) va ser l'amant de Vespasià.
Nou!!: Vespasià і Cenis · Veure més »
Centurió
Aspecte d'un centurió de l'any 70 dC El centurió (centurio) era un oficial de l'exèrcit romà que a les legions romanes comandava una centúria, formada cadascuna per 80 homes, tret que la centúria formés part de la Primera cohort, que tenia el doble de soldats.
Nou!!: Vespasià і Centurió · Veure més »
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Nou!!: Vespasià і Cilícia · Veure més »
Cirene i Creta
Província de Cirene i Creta (o Creta i Cirene) Cirene i Creta (Cyrene et Creta) van ser una província romana constituïda amb els territoris de l'illa de Creta i de la Cirenaica, que va existir almenys per dos segles, d'August a Sèptim Sever.
Nou!!: Vespasià і Cirene i Creta · Veure més »
Claudi
nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.
Nou!!: Vespasià і Claudi · Veure més »
Climent d'Arretium
Climent d'Arretium o Climent Arretí (en llatí Clemens Arretinus) era un romà de rang senatorial, connectat per matrimoni a la família de Vespasià i íntim amic de Domicià.
Nou!!: Vespasià і Climent d'Arretium · Veure més »
Colònia romana
Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.
Nou!!: Vespasià і Colònia romana · Veure més »
Commagena
La Commagena (en llatí Commagene, en grec antic Κομμαγηνή) va ser una regió situada al sud-oest d'Armènia i al nord de Síria, a la zona al sud de la ciutat turca de Melitene fins al riu Eufrates.
Nou!!: Vespasià і Commagena · Veure més »
Congiari
A l'antiga Roma, un congiari (en llatí Congiarium) era una gerra per contenir un congi (congius), equivalent a sis sextaris, que era la mesura més corrent per l'oli.
Nou!!: Vespasià і Congiari · Veure més »
Creditor
Un creditor és aquella persona (física o jurídica) legítimament facultada per exigir el pagament o compliment d'una obligació contreta per dues parts amb anterioritat.
Nou!!: Vespasià і Creditor · Veure més »
Cremona
Cremona (en llombard local, en italià) és una ciutat de Llombardia a Itàlia, capital de la província de Cremona, que té uns cent mil habitants.
Nou!!: Vespasià і Cremona · Veure més »
Dalmàcia
Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.
Nou!!: Vespasià і Dalmàcia · Veure més »
Deutor
Un deutor és aquella persona física o jurídica que per mitjà d'un contracte prèviament establert entre ambdues parts (part contractant i part contractada), la part contractada no efectua els pagaments establerts a la part contractant.
Nou!!: Vespasià і Deutor · Veure més »
Dinastia Flàvia
La dinastia Flàvia va ser la tercera dinastia de l'Imperi Romà fundada per l'emperador Vespasià que va governar de l'any 69 al 79, continuada amb els seus dos fills Titus (del 79 al 81) i Domicià (del 81 al 96).
Nou!!: Vespasià і Dinastia Flàvia · Veure més »
Domicià
Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).
Nou!!: Vespasià і Domicià · Veure més »
Edil romà
Ledil (en llatí, aedilis) era una magistratura romana.
Nou!!: Vespasià і Edil romà · Veure més »
Emperador romà
L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.
Nou!!: Vespasià і Emperador romà · Veure més »
Esclavitud
''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.
Nou!!: Vespasià і Esclavitud · Veure més »
Flàvia Domicil·la (esposa de Vespasià)
Flàvia Domicil·la (en Flavia Domitilla), va ser la primera esposa de Vespasià abans que fos emperador.
Nou!!: Vespasià і Flàvia Domicil·la (esposa de Vespasià) · Veure més »
Fonteu Agripa
Fonteu Agripa (en llatí Fonteius Agrippa) va ser un cavaller romà del.
Nou!!: Vespasià і Fonteu Agripa · Veure més »
Gai Musoni Rufus
Gai Musoni Rufus (Gaius Musonius Rufus) va ser un filòsof estoic romà del dC.
Nou!!: Vespasià і Gai Musoni Rufus · Veure més »
Gai Suetoni Paulí
Gai Suetoni Paulí (en llatí Caius Suetonius Paulinus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Vespasià і Gai Suetoni Paulí · Veure més »
Gal·les
El País de Gal·les o simplement Gal·les és una de les nacions que conformen el Regne Unit.
Nou!!: Vespasià і Gal·les · Veure més »
Galba
Servi Sulpici Galba (en llatí Lucius Livius Ocella Servius Sulpicius Galba i després de ser coronat, Servius Galba Imperator Caesar Augustus) (Terracina, 24 de desembre de l'any 3 aC - Roma, 15 de gener del 69) va ser emperador de Roma del 68 al 69.
Nou!!: Vespasià і Galba · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: Vespasià і Gàl·lia · Veure més »
Gàl·lia Cisalpina
Situació de la Gàl·lia Cisalpina Gàl·lia Cisalpina o Gàl·lia Citerior (en llatí Gallia Cisalpina), va ser el nom que els romans van donar a la regió del nord d'Itàlia.
Nou!!: Vespasià і Gàl·lia Cisalpina · Veure més »
Gàl·lia Narbonesa
La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.
Nou!!: Vespasià і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »
Germània (regió)
II). Germània fou el nom donat pels romans a una regió centreeuropea, equivalent a grans trets a l'actual Alemanya, poblada pels germànics.
Nou!!: Vespasià і Germània (regió) · Veure més »
Gneu Juli Agrícola
Gneu Juli Agrícola (en llatí Gnaeus Julius Agricola) va ser un general romà i governador de Britània nascut a Fòrum Julii (Frejús) el 13 de juny del 37.
Nou!!: Vespasià і Gneu Juli Agrícola · Veure més »
Helvidi Prisc
Helvidi Prisc (en llatí Helvidius Priscus) va ser un filòsof i magistrat romà gendre de Trasea Pet, destacat pel seu amor a la llibertat que va pagar amb la seva sang.
Nou!!: Vespasià і Helvidi Prisc · Veure més »
Herenni Gal (llegat)
Herenni Gal (en llatí Herennius Gallus) va ser un militar romà del.
Nou!!: Vespasià і Herenni Gal (llegat) · Veure més »
Hispània Tarraconense
La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).
Nou!!: Vespasià і Hispània Tarraconense · Veure més »
Hordeoni Flac
Hordeoni Flac (en llatí Hordeonius Flaccus) va ser un militar romà que era llegat consular a l'exèrcit de la Germània Superior en el moment de la mort de Neró l'any 68.
Nou!!: Vespasià і Hordeoni Flac · Veure més »
Illa de Rodes
Topografia de Rodes. Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) és l'illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea.
Nou!!: Vespasià і Illa de Rodes · Veure més »
Illa de Wight
L'illa de Wight forma un comtat insular de la costa sud d'Anglaterra, davant les ciutats de Southampton i Portsmouth, l'antiga Portus Magnus.
Nou!!: Vespasià і Illa de Wight · Veure més »
Judea
Regne de Moab Judea fou un antic regne i província romana, format a partir de l'encara més antic regne de Judà i situat en la actual Palestina.
Nou!!: Vespasià і Judea · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Vespasià і Juli Cèsar · Veure més »
Juli Civilis
Claudi Civilis o més correctament Gai Juli Civilis (en llatí Claudius Civilis o Caius Julius Civilis) va ser el líder dels bataus, poble germànic que es revoltà contra Roma l'any 69.
Nou!!: Vespasià і Juli Civilis · Veure més »
Juli Sabí
Juli Sabí (en llatí Julius Sabinus) era un cap dels lingons, que es va unir a la revolta dels bataus l'any 70.
Nou!!: Vespasià і Juli Sabí · Veure més »
Lícia
Tombes de Dalyan. Lícia (en llatí Lycia, en grec antic Λυκία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor entre Cària i Pamfília.
Nou!!: Vespasià і Lícia · Veure més »
Legió romana
La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.
Nou!!: Vespasià і Legió romana · Veure més »
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.
Nou!!: Vespasià і Lió · Veure més »
Licini Mucià
probablement Gai Licini Mucià en llatí Caius Licinius Mucianus, va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Vespasià і Licini Mucià · Veure més »
Luci Juni Cesenni Petus
Luci Juni Cesenni Petus (en Lucius Junius Caesennius Paetus), nascut probablement Gai Cesenni Petus (Gaius Caesennius Paetus), va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Vespasià і Luci Juni Cesenni Petus · Veure més »
Luxúria
La luxúria, en la Taula dels set pecats capitals de Hieronymus Bosch. Representació de la luxúria com a pecat capital La luxúria és un desig sexual desordenat i incontrolable.
Nou!!: Vespasià і Luxúria · Veure més »
Magúncia
Magúncia (Mainz) és una ciutat d'Alemanya.
Nou!!: Vespasià і Magúncia · Veure més »
Marc Antoni Prim
Marc Antoni Prim (en llatí Marcus Antonius Primus), (27 de març 35-81) va ser un general romà nascut a Tolosa al.
Nou!!: Vespasià і Marc Antoni Prim · Veure més »
Marc Salvi Otó
Marc Salvi Otó (Marcus Salvius Otho) també anomenat a vegades Marc Otó Cèsar August i més comunament conegut com a Otó (Ferentinum, 25 d'abril del 32 - Bedriacum, 16 d'abril del 69) fou emperador romà l'any 69, fill de Luci Salvi Otó (Lucius Salvius Otho).
Nou!!: Vespasià і Marc Salvi Otó · Veure més »
Mèsia
Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana situada als Balcans.
Nou!!: Vespasià і Mèsia · Veure més »
Minuci Acilià
Minuci Acilià (llatí: Minucius Acilianus) va ser un magistrat romà, amic de Plini el jove.
Nou!!: Vespasià і Minuci Acilià · Veure més »
Mummi Luperc
Mummi Luperc (en llatí Mummius Lupercus) va ser un militar romà del.
Nou!!: Vespasià і Mummi Luperc · Veure més »
Narcís (llibert)
(Narcissus) va ser un llibert de l'emperador Claudi, sobre el qual va exercir notable influència.
Nou!!: Vespasià і Narcís (llibert) · Veure més »
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Nou!!: Vespasià і Neró · Veure més »
Nerva
Nerva, de nom complet Marc Cocceu Nerva (Marcus Cocceius Nerva) (8 de novembre del 30 - 27 de gener del 98), fou emperador de Roma de l'any 96 al 98.
Nou!!: Vespasià і Nerva · Veure més »
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Nou!!: Vespasià і Pannònia · Veure més »
Pisó
Pisó (en llatí Piso) era el cognomen de la branca més distingida de la gens Calpúrnia, una família romana d'origen plebeu.
Nou!!: Vespasià і Pisó · Veure més »
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Nou!!: Vespasià і Plini el Vell · Veure més »
Préstec
Un préstec és un acte jurídic que consisteix a transmetre, sense exigir-ne el pagament, la possessió i l'ús d'un bé tot conservant-ne la propietat.
Nou!!: Vespasià і Préstec · Veure més »
Pretor
El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.
Nou!!: Vespasià і Pretor · Veure més »
Procònsol
Procònsol (en llatí proconsul) era un magistrat romà que actuava al lloc del cònsol, sense exercir l'ofici mateix de cònsol.
Nou!!: Vespasià і Procònsol · Veure més »
Província romana de Síria
La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.
Nou!!: Vespasià і Província romana de Síria · Veure més »
Publicà
Els publicans (publicani en llatí plural) eren capitalistes i homes de negocis a l'antiga Roma.
Nou!!: Vespasià і Publicà · Veure més »
Quint Petil·li Cerial
en Quinctus Petilius Cerialis va ser un general romà parent proper de l'emperador Vespasià.
Nou!!: Vespasià і Quint Petil·li Cerial · Veure més »
Quintilià
Marc Fabi Quintilià (en llatí Marcus Fabius Quintilianus; Calahorra, ca. 30 — Calahorra, ca. 95) va ser un retòric romà nascut a Calagurris (es discuteix que fos romà d'origen).
Nou!!: Vespasià і Quintilià · Veure més »
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Nou!!: Vespasià і Rin · Veure més »
Rubri Gal
Rubri Gal (en llatí Rubrius Gallus) era un militar romà que va viure a la part central del.
Nou!!: Vespasià і Rubri Gal · Veure més »
Samòsata
Samòsata (Samosata; tr; tr) va ser una ciutat situada a la riba de l'Eufrates.
Nou!!: Vespasià і Samòsata · Veure més »
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Nou!!: Vespasià і Sàpiens · Veure més »
Sàrmates
Els sàrmates foren un poble iranià oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.
Nou!!: Vespasià і Sàrmates · Veure més »
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Nou!!: Vespasià і Senat Romà · Veure més »
Sesterci
Un sesterci d'Adrià El sesterci (en llatí sestertius) fou una moneda romana de plata, de vegades anomenada també nummus.
Nou!!: Vespasià і Sesterci · Veure més »
Sext Juli Frontí
va ser un polític, militar i escriptor romà.
Nou!!: Vespasià і Sext Juli Frontí · Veure més »
Silurs
Els silurs (en llatí Silures, en grec antic Σίλυρες) eren un poderós poble guerrer que vivien a la part occidental de Britània, al sud-est de Gal·les i que tenia al sud l'estuari de Sabrina.
Nou!!: Vespasià і Silurs · Veure més »
Tit (emperador)
Tit Flavi Sabí Vespasià conegut com a Tit (30 de desembre de 39 - 13 de setembre de 81) fou emperador romà de l'any 79 fins a la seua mort al 81.
Nou!!: Vespasià і Tit (emperador) · Veure més »
Tit Flavi Sabí (pare de Vespasià)
Tit Flavi Sabí (en llatí Titus Flavius Sabinus) va ser el pare de l'emperador Vespasià.
Nou!!: Vespasià і Tit Flavi Sabí (pare de Vespasià) · Veure més »
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Nou!!: Vespasià і Tràcia · Veure més »
Tribú
Tribú (en llatí tribunus) és el nom de diverses magistratures electives i altres càrrecs governamentals i militars de la República Romana i l'Imperi.
Nou!!: Vespasià і Tribú · Veure més »
Vespàsia Pol·la
Vespàsia Pol·la (en llatí Vespasia Polla) va ser la mare de l'emperador Vespasià, i l'àvia dels seus successors Tit i Domicià.
Nou!!: Vespasià і Vespàsia Pol·la · Veure més »
Veterà
Veterans de guerra reunits en un aniversari Escut de la Reial Germandat de Veterans de les Forces Armades d'Espanya. El mot veterà (del llatí vetus, "vell") és un terme polisèmic: d'una banda, és una persona que té experiència en una àrea particular, i d'altra banda també és referit especialment a les persones retirades en les forces armades i molt especialment a persones que són soldats supervivents d'algun conflicte.
Nou!!: Vespasià і Veterà · Veure més »
Vitel·li
Aulus o Aule Vitel·li Germànic (Aulus Vitellius Germanicus Imperator Augustus, Roma, 24 de setembre del 15- 22 de desembre del 69) fou emperador romà, aclamat per les legions de Germània l'any 68.
Nou!!: Vespasià і Vitel·li · Veure més »
Ynys Môn
Ynys Môn (anglès: Anglesey) és una illa Gal·les i separada de Gales per l'estret de Menai.
Nou!!: Vespasià і Ynys Môn · Veure més »
1 de gener
El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Vespasià і 1 de gener · Veure més »
1 de juliol
El primer de juliol és el cent vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vespasià і 1 de juliol · Veure més »
17 de novembre
El 17 de novembre o 17 de santandria és el tres-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vespasià і 17 de novembre · Veure més »
20 de desembre
El 20 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vespasià і 20 de desembre · Veure més »
24 de juny
El 24 de juny és el cent setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vespasià і 24 de juny · Veure més »
25 d'octubre
El 25 d'octubre és el dos-cents noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vespasià і 25 d'octubre · Veure més »
43
Sense descripció.
Nou!!: Vespasià і 43 · Veure més »
51
Sense descripció.
Nou!!: Vespasià і 51 · Veure més »
66
Sense descripció.
Nou!!: Vespasià і 66 · Veure més »
69
; Països Catalans.
Nou!!: Vespasià і 69 · Veure més »
70
Sense descripció.
Nou!!: Vespasià і 70 · Veure més »
71
El 71 (LXXI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Vespasià і 71 · Veure més »
72
Sense descripció.
Nou!!: Vespasià і 72 · Veure més »
73
El 73 (LXXIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Vespasià і 73 · Veure més »
74
El 74 (LXXIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Vespasià і 74 · Veure més »
75
El 75 (LXXV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Vespasià і 75 · Veure més »
77
El 77 (LXXVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Vespasià і 77 · Veure més »
78
Sense descripció.
Nou!!: Vespasià і 78 · Veure més »
79
Sense descripció.
Nou!!: Vespasià і 79 · Veure més »
9
Sense descripció.
Nou!!: Vespasià і 9 · Veure més »
