Accés més ràpid que el navegador!
26 les relacions: Bisbat de Lavaur, Comtat d'Armanyac, Comtat d'Astarac, Comtat d'Aura, Comtat de Bigorra, Comtat de Comenge, Feudalisme, Francès, Fumèl, Gascunya, Joan XXII, Quatre Valls, Vescomtat de Labarta, 1236, 1256, 1259, 1285, 1317, 1319, 1334, 1340, 1352, 1748, 1749, 1789, 1950.
Bisbat de Lavaur
El Bisbat de Lavaur (francès: Diocèse de Lavaur, occità: Diocèsi de La Vaur, llatí: Dioecesis Vaurensis) fou una jurisdicció eclesiàstica França, sorgida el 1317 per decisió del Papa Joan XXII.
Nou!!: Vescomtat de Manhoac і Bisbat de Lavaur · Veure més »
Comtat d'Armanyac
Escut dels comtes d'Armanyac fins a 1314: ''d'argent amb lleó de gules'' El comtat d'Armanyac (en occità Armanhac, en francès Armagnac) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, a la Gascunya, creada a finals del.
Nou!!: Vescomtat de Manhoac і Comtat d'Armanyac · Veure més »
Comtat d'Astarac
Mapa de la Gascunya vers 1150 El comtat d'Astarac fou una jurisdicció feudal que va tenir per centre Castillon (avui Vilafranca) i més tard Miranda.
Nou!!: Vescomtat de Manhoac і Comtat d'Astarac · Veure més »
Comtat d'Aura
El Comtat d'Aura o d'Aure (en francès) fou una jurisdicció feudal de Gascunya centrada a la Vall d'Aura.
Nou!!: Vescomtat de Manhoac і Comtat d'Aura · Veure més »
Comtat de Bigorra
El comtat de Bigorra (en occità: Comtat de Bigòrra) fou una jurisdicció feudal d'Aquitània a la regió de Tarba (Tarbes) que va prendre el seu nom d'un castell.
Nou!!: Vescomtat de Manhoac і Comtat de Bigorra · Veure més »
Comtat de Comenge
El comtat de Comenge (en francès Comminges) fou una jurisdicció feudal de Gascunya (Occitània) situat entre el Tolosà i la Vall d'Aran.
Nou!!: Vescomtat de Manhoac і Comtat de Comenge · Veure més »
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Nou!!: Vescomtat de Manhoac і Feudalisme · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Vescomtat de Manhoac і Francès · Veure més »
Fumèl
Fumèl (en francès Fumel) és un municipi francès, situat a la regió de la Nova Aquitània, departament d'Òlt i Garona, sotsprefectura de Vilanova d'Òlt (Villeneuve-sur-Lot), cap del Cantó de Fumèl.
Nou!!: Vescomtat de Manhoac і Fumèl · Veure més »
Gascunya
Gascunya (Gasconha en occità gascó, Gascogne en francès) és una regió històrica d'Occitània, que forma la part sud d'Aquitània i s'estén fins al departament de l'Arieja.
Nou!!: Vescomtat de Manhoac і Gascunya · Veure més »
Joan XXII
Joan XXII (Caors, 1249 – † Avinyó, 4 de desembre de 1334) és el nom que va prendre Jacme Duesa (o d'Euse), en occità, o Jacques Duèze, en francès, en ser elegit papa; el segon del pontificat d'Avinyó, que va transcórrer des del 7 d'agost de 1316 fins al 4 de desembre de 1334.
Nou!!: Vescomtat de Manhoac і Joan XXII · Veure més »
Quatre Valls
Quatre Valls és una zona de valls pirenaiques entre Bigorra i Comenge a França formada per l'Aura, N'esta (Nesta), Barusa i Manhoac.
Nou!!: Vescomtat de Manhoac і Quatre Valls · Veure més »
Vescomtat de Labarta
El vescomtat de Labarta (en francès La Barthe o Labarthe) fou una jurisdicció feudal al comtat d'Aure o Aura, amb la Vall de La Neste i la baronia de Bramavaca.
Nou!!: Vescomtat de Manhoac і Vescomtat de Labarta · Veure més »
1236
Sense descripció.
Nou!!: Vescomtat de Manhoac і 1236 · Veure més »
1256
Sense descripció.
Nou!!: Vescomtat de Manhoac і 1256 · Veure més »
1259
El 1259 (MCCLIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Vescomtat de Manhoac і 1259 · Veure més »
1285
Sense descripció.
Nou!!: Vescomtat de Manhoac і 1285 · Veure més »
1317
El 1317 (MCCCXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Vescomtat de Manhoac і 1317 · Veure més »
1319
Sense descripció.
Nou!!: Vescomtat de Manhoac і 1319 · Veure més »
1334
El 1334 (MCCCXXXIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Vescomtat de Manhoac і 1334 · Veure més »
1340
Una miniatura de la batalla de les '' Cròniques de Jean Froissart''.
Nou!!: Vescomtat de Manhoac і 1340 · Veure més »
1352
Sense descripció.
Nou!!: Vescomtat de Manhoac і 1352 · Veure més »
1748
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Vescomtat de Manhoac і 1748 · Veure més »
1749
Llinda d'una casa de Besalú.
Nou!!: Vescomtat de Manhoac і 1749 · Veure més »
1789
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.
Nou!!: Vescomtat de Manhoac і 1789 · Veure més »
1950
1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.
Nou!!: Vescomtat de Manhoac і 1950 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Vescomte de Magnoac, Vescomte de Manhoac, Vescomtes de Magnoac, Vescomtes de Manhoac, Vescomtessa de Magnoac, Vescomtessa de Manhoac.
