Accés més ràpid que el navegador!
155 les relacions: Acrònim, Aida (Verdi), Alessandro Manzoni, Alzira (Verdi), Andrea Maffei, Arrigo Boito, Arturo Toscanini, Attila, Òpera Garnier, Àustria, Busseto, Camillo Benso di Cavour, Canal de Suez, Carl Otto Nicolai, Carles Albert I de Sardenya, Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, Compositor, Don Carlos (Verdi), Egipte, El Caire, Emanuele Muzio, Ernani, Falstaff (Verdi), Felice Romani, Ferdinando Provesi, Florència, Francesco Maria Piave, Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, Friedrich von Schiller, Gaetano Donizetti, Gènova, Gioachino Rossini, Giovanna d'Arco, Giovanni Paisiello, Giuseppina Strepponi, Grand opéra, Her Majesty's Theatre, I due Foscari, I Lombardi, I masnadieri, I vespri siciliani, Il corsaro, Il trovatore, Itàlia, Joseph Haydn, La battaglia di Legnano, La creació (Haydn), La Fenice, La forza del destino, La Scala, ..., La traviata, Le Roncole, Llibret, Llombardia, Londres, Lucia di Lammermoor, Luisa Miller, Macbeth (Verdi), Mestre de capella, Milà, Nabucco, Napoleó Bonaparte, Napoleone Moriani, Nàpols, Oberto, Conte di San Bonifacio, Opera buffa, Organista, Otello (Verdi), Oxford University Press, París, Parma, Piacenza, Pius IX, Quattro Pezzi Sacri, Rèquiem (Verdi), Rímini, Regne d'Itàlia (1861-1946), Richard Wagner, Rigoletto, Roma, Salvadore Cammarano, Sant Petersburg, Sant'Agata Bolognese, Sardenya, Scapigliatura, Senat d'Itàlia, Simon Boccanegra, Soprano, Stiffelio, Suïssa, Teatre Argentina, Teatre Mariïnski, Teatre Principal (Barcelona), Teatro della Pergola, Teatro San Carlo, Teatro Tordinona, Temistocle Solera, Tommaso Grossi, Trieste, Un ballo in maschera, Un giorno di regno, Unificació italiana, Víctor Manuel II, Venècia, Vincenzo Bellini, Vincenzo Lavigna, William Shakespeare, (3975) Verdi, 11 de febrer, 14 de maig, 16 de desembre, 16 de novembre, 17 de novembre, 1822, 1836, 1839, 1840, 1841, 1842, 1843, 1844, 1845, 1846, 1847, 1848, 1849, 1850, 1851, 1852, 1853, 1855, 1857, 1858, 1859, 1860, 1862, 1863, 1865, 1867, 1869, 1871, 1874, 1879, 1884, 1887, 1892, 1893, 1898, 1899, 1900, 22 de maig, 27 de febrer, 3 de novembre, 5 de setembre, 8 de desembre. Ampliar l'índex (105 més) »
Acrònim
Un acrònim (del grec άκρος, 'punt més alt', i όνομα, 'nom') és una abreviació formada per lletres o segments de paraules que componen una frase, per exemple, la paraula informàtica (està formada a partir dinformació i dautomàtica).
Nou!!: Giuseppe Verdi і Acrònim · Veure més »
Aida (Verdi)
Aida (en català, Aïda) és una òpera en quatre actes de Giuseppe Verdi, escrita a partir d'un llibret en italià d'Antonio Ghislanzoni, basat en un argument escrit per l'egiptòleg francès Auguste Mariette.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Aida (Verdi) · Veure més »
Alessandro Manzoni
Alessandro Francesco Tommaso Manzoni (Milà, 7 de març de 1785 - Milà, 22 de maig de 1873) va ser un escriptor italià del romanticisme.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Alessandro Manzoni · Veure més »
Alzira (Verdi)
Alzira és una òpera en un pròleg i dos actes de Giuseppe Verdi sobre llibret en italià de Salvatore Cammarano, basat en l'obra de teatre Alzire, ou les Américains de Voltaire, escrita l'any 1736. Va ser estrenada al Teatro San Carlo de Nàpols el 12 d'agost de 1845. Es tracta potser de l'òpera més desconeguda de Verdi.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Alzira (Verdi) · Veure més »
Andrea Maffei
Andrea Maffei (Molina di Ledro, Trento, 1798 – Milà, 1885) va ser un poeta, traductor, i llibretista italià.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Andrea Maffei · Veure més »
Arrigo Boito
Arrigo Boito (Pàdua, 24 de febrer de 1842 - Milà, 10 de juny de 1918) fou un escriptor, poeta, crític i compositor italià, conegut principalment pels seus llibrets d'òpera, considerats entre les màximes obres mestres del gènere.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Arrigo Boito · Veure més »
Arturo Toscanini
fou un director d'orquestra italià.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Arturo Toscanini · Veure més »
Attila
Attila és una òpera en tres actes amb música de Giuseppe Verdi i llibret de Temistocle Solera, basat en la peça teatral Attila, König Der Hunnen de Zacharias Werner.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Attila · Veure més »
Òpera Garnier
L'Òpera Garnier, també coneguda com l'Òpera de París o Palau Garnier és un dels edificis més característics del 9è districte de París i del paisatge urbà de la capital francesa.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Òpera Garnier · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Àustria · Veure més »
Busseto
Giuseppe Verdi miniatura Busseto és un poble de 7.000 habitants a la província de Parma, a l'Emilia-Romagna al nord d'Itàlia.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Busseto · Veure més »
Camillo Benso di Cavour
Camillo Paolo Filippo Giulio Benso, comte de Cavour, d'Isolabella i de Leri, sovint conegut simplement com a comte de Cavour o Cavour (Torí, 10 d'agost del 1810 – Torí, 6 de juny del 1861) va ser un polític, patriota i empresari italià, protagonista de la unificació italiana com a cap de govern del Regne del Piemont-Sardenya i, posteriorment, com a primer president del Consell de Ministres del Regne d'Itàlia.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Camillo Benso di Cavour · Veure més »
Canal de Suez
El canal de Suez és un canal artificial que enllaça el mar Mediterrani amb el mar Roig a través de l'Istme de Suez i aïllant la península del Sinaí.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Canal de Suez · Veure més »
Carl Otto Nicolai
Carl Otto Nicolai (Königsberg, Prússia, 9 de juny de 1810 - Berlín, 11 de maig de 1849) va ser un compositor alemany, director i fundador de la Filharmònica de Viena.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Carl Otto Nicolai · Veure més »
Carles Albert I de Sardenya
Carles Albert I de Sardenya o Carles Albert de Savoia-Carginano (París, França 1798 - Porto, Regne de Portugal 1849) fou un príncep de Savoia-Carignano amb el tractament d'altesa reial que esdevingué l'any 1831 rei de Sardenya.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Carles Albert I de Sardenya · Veure més »
Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques
El Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques de l'Institut del Teatre (MAE) és una institució museística de Barcelona, que pertany a l'Institut del Teatre i que està especialitzada en teatre, dansa, òpera, sarsuela, varietats, màgia, circ i manifestacions parateatrals.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques · Veure més »
Compositor
Un compositor és algú que compon música, és a dir, que crea una obra reunint o combinant diversos elements musicals.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Compositor · Veure més »
Don Carlos (Verdi)
Don Carlos, en la versió francesa, o Don Carlo, en la versió italiana, és un grand opéra en cinc actes de Giuseppe Verdi, sobre un llibret de Joseph Méry i Camille du Locle, basat en el drama de Friedrich von Schiller (escrit l'any 1805).
Nou!!: Giuseppe Verdi і Don Carlos (Verdi) · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Egipte · Veure més »
El Caire
La ciutat del Caire (literalment ‘la Victoriosa’ o ‘la Triomfant’) és la capital d'Egipte.
Nou!!: Giuseppe Verdi і El Caire · Veure més »
Emanuele Muzio
Emanuele Muzio (Zibello, Parma, 24 d'agost de 1821 - París, Illa de França, 27 de novembre de 1890) fou un director d'orquestra i compositor italià.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Emanuele Muzio · Veure més »
Ernani
Ernani és una òpera en quatre actes de Giuseppe Verdi sobre un llibret italià de Francesco Maria Piave, basada en la peça teatral Hernani (París, 1830) de Victor Hugo.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Ernani · Veure més »
Falstaff (Verdi)
Falstaff és una commedia lirica operística en tres actes de Giuseppe Verdi, segons un llibret d'Arrigo Boito adaptant les obres de Shakespeare The Merry Wives of Windsor i Henry IV.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Falstaff (Verdi) · Veure més »
Felice Romani
Felice Romani (Gènova, 31 de gener de 1788 - Moneglia, 28 de gener de 1865) va ser un poeta, llibretista i professor de literatura i mitologia, italià.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Felice Romani · Veure més »
Ferdinando Provesi
Ferdinando Provesi (-) va ser un dels primers tutors de Giuseppe Verdi, considerat com un dels més grans compositors de l'òpera italiana.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Ferdinando Provesi · Veure més »
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Florència · Veure més »
Francesco Maria Piave
Francesco Maria Piave (Murano, 18 de maig de 1810 – Milà, 5 de març de 1876) fou un poeta, molt conegut per ser un dels llibretistes preferits de Giuseppe Verdi, sent el seu col·laborador i amic durant pràcticament tota la vida.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Francesco Maria Piave · Veure més »
Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Friedrich von Schiller
fou un poeta, escriptor, filòsof, historiador i professor alemany.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Friedrich von Schiller · Veure més »
Gaetano Donizetti
Gaetano Donizetti (Bèrgam, Llombardia, 29 de novembre de 1797 - Bèrgam, 8 d'abril de 1848) fou un compositor italià d'òpera.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Gaetano Donizetti · Veure més »
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Gènova · Veure més »
Gioachino Rossini
fou un compositor italià, considerat la figura més important de l'òpera del primer terç del.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Gioachino Rossini · Veure més »
Giovanna d'Arco
Giovanna d'Arco (Joana d'Arc) és una òpera amb pròleg i tres actes de Giuseppe Verdi sobre un llibret en italià de Temistocle Solera.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Giovanna d'Arco · Veure més »
Giovanni Paisiello
Giovanni Paisiello (o Paesiello) (Tàrent, 9 de maig de 1740 - Nàpols, 5 de juny de 1816) fou un compositor clàssic italià, membre de l'escola napolitana, principalment en el camp de l'opera buffa.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Giovanni Paisiello · Veure més »
Giuseppina Strepponi
Giuseppina Strepponi en la dècada de 1840 Giuseppina Strepponi (de nom vertader, Clelia Maria Josepha Strepponi) (Lodi, 8 de setembre de 1815 - Sant'Agata, Villanova sull'Arda, 14 de novembre de 1897) va ser una soprano italiana coneguda fonamentalment per la seua relació sentimental amb Giuseppe Verdi, amb qui finalment es va casar.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Giuseppina Strepponi · Veure més »
Grand opéra
La grand opéra és un estil d'òpera aparegut sobretot a París a mitjan i caracteritzat per la seva grandiositat.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Grand opéra · Veure més »
Her Majesty's Theatre
Her Majesty's Theatre (Teatre de sa Majestat) és un teatre del West End, a Haymarket, Ciutat de Westminster, Londres.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Her Majesty's Theatre · Veure més »
I due Foscari
I due Foscari és una òpera en tres actes composta per Giuseppe Verdi sobre un llibret de Francesco Maria Piave, basat en la novel·la The Two Foscari de Lord Byron.
Nou!!: Giuseppe Verdi і I due Foscari · Veure més »
I Lombardi
I Lombardi alla prima crociata o I Lombardi és una òpera en quatre actes de Giuseppe Verdi, amb llibret de Temistocle Solera.
Nou!!: Giuseppe Verdi і I Lombardi · Veure més »
I masnadieri
I masnadieri (Els bandolers) és una òpera en quatre actes de Giuseppe Verdi sobre llibret italià d'Andrea Maffei, basada en Die Räuber de Friedrich von Schiller. Va ser estrenada al Her Majesty's Theatre (Teatre de sa Majestat) de Londres el 22 de juliol de 1847.
Nou!!: Giuseppe Verdi і I masnadieri · Veure més »
I vespri siciliani
Les vêpres siciliennes, més coneguda amb el títol italià dI vespri siciliani (Les vespres sicilianes), és un grand opéra en cinc actes amb música de Giuseppe Verdi i llibret en francès de Charles Duveyrier i Eugène Scribe a partir de la seua obra Le Duc d'Albe.
Nou!!: Giuseppe Verdi і I vespri siciliani · Veure més »
Il corsaro
Il Corsaro (El corsari, originalment en italià) és una òpera en tres actes amb música de Giuseppe Verdi i llibret de Francesco Maria Piave, basat en el poema The Corsair de Lord Byron.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Il corsaro · Veure més »
Il trovatore
Il trovatore (El trobador) és una òpera en quatre actes de Giuseppe Verdi sobre un llibret italià de Leone Emanuele Bardare i Salvatore Cammarano, basat en l'obra teatral El trobador d'Antonio García Gutiérrez.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Il trovatore · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Itàlia · Veure més »
Joseph Haydn
, nascut Franz Joseph Haydn, fou un compositor austríac del Classicisme. És exponent del Classicisme vienès o Escola de Viena en la mateixa mesura que ho són Mozart i Beethoven, tres compositors que la posteritat, sobretot en el Romanticisme, van ser agrupats amb el nom de trinitat. La seva carrera musical cobreix tot el període que va des del final del Barroc fins al principi del Romanticisme. Fou a la vegada el pont i el motor que permeté que es portés a terme aquesta evolució.Dictionnaire de la musique, Marc Vignal - Larousse 2005 Article Haydn La imatge i el sobrenom de Papa Haydn no li ve pas dels títols de pare de la simfonia o de pare del quartet de corda que generosament se li va atorgar des del i fins als nostres dies. La creació d'aquests gèneres revela una gènesi una mica més complexa, però veritablement Haydn va contribuir de manera decisiva com pocs a fer que emergissin, es difonguessin i es consolidessin. Dos dels seus germans també van ser músics.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Joseph Haydn · Veure més »
La battaglia di Legnano
La battaglia di Legnano (La batalla de Legnano) és una òpera en quatre actes amb música de Giuseppe Verdi i llibret de Salvatore Cammarano, basada en la peça La Battaille de Toulouse de Joseph Méry.
Nou!!: Giuseppe Verdi і La battaglia di Legnano · Veure més »
La creació (Haydn)
La Creació (en alemany Die Schöpfung) és un oratori de Franz Joseph Haydn, estrenat al Burgtheater de Viena el 19 de març de 1799.
Nou!!: Giuseppe Verdi і La creació (Haydn) · Veure més »
La Fenice
L'interior de La Fenice el 1837 La Fenice és un dels teatres operístics més famosos d'Europa ubicat a Venècia, Itàlia.
Nou!!: Giuseppe Verdi і La Fenice · Veure més »
La forza del destino
La forza del destino (La força del destí) és una òpera en quatre actes de Giuseppe Verdi.
Nou!!: Giuseppe Verdi і La forza del destino · Veure més »
La Scala
El Teatro alla Scala (també conegut com La Scala de Milà) és un dels teatres d'òpera més famosos del món.
Nou!!: Giuseppe Verdi і La Scala · Veure més »
La traviata
A Catalunya es va estrenar al Gran Teatre del Liceu el 25 d'octubre de 1855.
Nou!!: Giuseppe Verdi і La traviata · Veure més »
Le Roncole
Le Roncole (avui conegut com a Roncole Verdi) és un poble situat a la província de Parma (Emilia-Romagna), una frazione de la comune de Busseto.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Le Roncole · Veure més »
Llibret
El llibret és el text utilitzat en una obra musical de caràcter teatral com ara l'òpera, l'opereta, la sarsuela, l'oratori o el musical.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Llibret · Veure més »
Llombardia
Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Llombardia · Veure més »
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Londres · Veure més »
Lucia di Lammermoor
Lucia di Lammermoor és una òpera en tres actes composta per Gaetano Donizetti sobre un llibret italià de Salvatore Cammarano, basat en la novel·la The Bride of Lammermoor de Walter Scott.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Lucia di Lammermoor · Veure més »
Luisa Miller
Luisa Miller és una òpera de Giuseppe Verdi, sobre llibret en italià de Salvadore Cammarano.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Luisa Miller · Veure més »
Macbeth (Verdi)
Macbeth és una òpera en quatre actes de Giuseppe Verdi.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Macbeth (Verdi) · Veure més »
Mestre de capella
El mestre de capella era el director de la capella de música, centre de l'activitat musical durant l'edat mitjana i fins a la fi de l'antic règim.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Mestre de capella · Veure més »
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Milà · Veure més »
Nabucco
Nabucco és una òpera en quatre actes amb música del compositor Giuseppe Verdi i llibret de Temistocle Solera, basada en l'Antic Testament i l'obra Nabuchodonosor de Francis Cornue i Anicète Bourgeois.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Nabucco · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Napoleone Moriani
Napoleone Moriani (Florència, 10 de març de 1808 – 4 de març de 1878) fou tenor italià del Romanticisme.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Napoleone Moriani · Veure més »
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Nàpols · Veure més »
Oberto, Conte di San Bonifacio
Oberto, Conte di San Bonifacio és una òpera en dos actes de Giuseppe Verdi amb llibret d'Antonio Piazza i Temistocle Solera.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Oberto, Conte di San Bonifacio · Veure més »
Opera buffa
''Il barbiere di Siviglia'', a l'any 2015 Lopera buffa, o catalanitzat òpera bufa, és un gènere d'òpera que nasqué en ple període barroc, es desenvolupà a Nàpols en la primera part del.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Opera buffa · Veure més »
Organista
Un organista és una persona que toca l'orgue.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Organista · Veure més »
Otello (Verdi)
Otel·lo és una òpera en quatre actes de Giuseppe Verdi amb llibret d'Arrigo Boito basada en la tragèdia de Shakespeare amb el mateix nom (Othello).
Nou!!: Giuseppe Verdi і Otello (Verdi) · Veure més »
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Oxford University Press · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Giuseppe Verdi і París · Veure més »
Parma
Parma (en emilià-romanyol Pärma) és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Parma.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Parma · Veure més »
Piacenza
Piacenza, o bé Plasència (d'Itàlia) (en Placentia; en emilià: Piasëinsa), és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Piacenza, amb una mica més de 102.404 habitants en el 2013.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Piacenza · Veure més »
Pius IX
Pius IX (nascut Giovanni Maria Mastai Ferretti; 13 de maig de 1792 - 7 de febrer de 1878) va ser el cap de l'Església catòlica del 1846 al 1878, el regnat papal més longeu.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Pius IX · Veure més »
Quattro Pezzi Sacri
Les Quattro Pezzi Sacri (Quatre peces sacres), són obres vocals de Giuseppe Verdi.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Quattro Pezzi Sacri · Veure més »
Rèquiem (Verdi)
La Missa de rèquiem (en italià Messa da Requiem), per a cor, veus solistes i orquestra, és una composició sacra de Giuseppe Verdi estrenada el 22 de maig de 1874 a San Marco de Milà.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Rèquiem (Verdi) · Veure més »
Rímini
Rímini (en italià Rimini, en romanyol Rémin o Remne) és una ciutat d'Itàlia a la regió de l'Emília-Romanya, a la costa de la mar Adriàtica, i capital de la província de Rímini.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Rímini · Veure més »
Regne d'Itàlia (1861-1946)
El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Regne d'Itàlia (1861-1946) · Veure més »
Richard Wagner
Richard Wagner (Leipzig, 22 de maig de 1813 - Venècia, 13 de febrer de 1883) fou un compositor d'òpera, director d'orquestra i teòric musical alemany.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Richard Wagner · Veure més »
Rigoletto
Rigoletto és una òpera en 3 actes amb música de Giuseppe Verdi i llibret de Francesco Maria Piave, basat en l'obra teatral Le roi s'amuse de Victor Hugo.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Rigoletto · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Roma · Veure més »
Salvadore Cammarano
Salvadore Cammarano (de vegades Salvatore) (Nàpols, 19 de març de 1801 - Nàpols, 17 de juliol de 1852) va ser un dramaturg i llibretista italià del.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Salvadore Cammarano · Veure més »
Sant Petersburg
Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Sant Petersburg · Veure més »
Sant'Agata Bolognese
Sant'Agata Bolognese (en dialecte bolonyès: Sant'Èghete o Sant'Ègata) és un petit comune (municipi) de la Ciutat metropolitana de Bolonya (antiga província de Bolonya), a la regió d'Emilia-Romagna, al nord d'Itàlia.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Sant'Agata Bolognese · Veure més »
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Sardenya · Veure més »
Scapigliatura
La Scapigliatura va ser un moviment artístic i literari desenvolupat a Itàlia septentrional, que va tenir el seu centre a Milà i que després es va expandir instal·lant-se en tota la península, sobretot en els anys seixanta, setanta i vuitanta del.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Scapigliatura · Veure més »
Senat d'Itàlia
Senat d'Itàlia (italià Senato della Repubblica) és una de les dues assemblees parlamentàries del Parlament d'Itàlia, juntament amb la Cambra dels Diputats (Camera dei Deputati).
Nou!!: Giuseppe Verdi і Senat d'Itàlia · Veure més »
Simon Boccanegra
Simon Boccanegra és una òpera en un pròleg i tres actes, amb música de Giuseppe Verdi i llibret italià de Francesco Maria Piave, basat en el drama homònim d'Antonio García Gutiérrez.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Simon Boccanegra · Veure més »
Soprano
Una soprano (o tiple) és la cantant femenina clàssica i té el rang vocal més alt de tots els tipus de veu.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Soprano · Veure més »
Stiffelio
Stiffelio és una òpera en tres actes amb música de Giuseppe Verdi i llibret de Francesco Maria Piave, que va ser estrenada el 16 de novembre de 1850 al Teatro Grande de Trieste.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Stiffelio · Veure més »
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Nou!!: Giuseppe Verdi і Suïssa · Veure més »
Teatre Argentina
El Teatre Argentina (en italià: Teatro Argentina) és un teatre d'òpera que es troba a Largo di Torre Argentina, una plaça de Roma, Itàlia.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Teatre Argentina · Veure més »
Teatre Mariïnski
El Teatre Mariïnski (en rus: Марии́нский теа́тр), que també va ser conegut formalment com el Teatre d'Òpera i Ballet Kírov (1935-1992) i com Acadèmia Nacional d'Òpera i Ballet (1920-1935), és un teatre històric d'òpera i ballet situat a Sant Petersburg, Rússia.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Teatre Mariïnski · Veure més »
Teatre Principal (Barcelona)
El Teatre Principal és un edifici situat a la Rambla de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Teatre Principal (Barcelona) · Veure més »
Teatro della Pergola
El Teatro della Pergola, també conegut com el Teatro degl'Immobili, és un teatre d'òpera de la ciutat de Florència a Itàlia.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Teatro della Pergola · Veure més »
Teatro San Carlo
El Real Teatro di San Carlo (en napolità: Rial Triato 'e San Carlo), més conegut com el Teatro San Carlo, és el teatre d'òpera de Nàpols, un dels més antics en funcionament ininterromput des de la seva fundació.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Teatro San Carlo · Veure més »
Teatro Tordinona
El Teatro Tordinona és un teatre de Roma que ha sigut exposat a moltes vicissituds de desaparicions i recreacions, i que va portar els noms successivament, entre d'altres, de Teatro Apollo i Teatro Pirandello.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Teatro Tordinona · Veure més »
Temistocle Solera
Temistocle Solera (Ferrara, 25 de desembre de 1815 - Milà, 21 d'abril de 1878) va ser un poeta i llibretista italià.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Temistocle Solera · Veure més »
Tommaso Grossi
Tommaso Grossi (Bellano, 20 de gener de 1790 - Milà, 10 de desembre de 1853) escriptor i poeta italià del.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Tommaso Grossi · Veure més »
Trieste
Trieste (forma oficial italiana; en vènet, Trieste; localment Tarieste; en alemany, antigament oficial, Triest; eslovè, Trst; furlà, Triest) és una ciutat situada al nord d'Itàlia, als marges de la mar Adriàtica i gairebé a la frontera amb Eslovènia.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Trieste · Veure més »
Un ballo in maschera
Un ballo in maschera (Un ball de màscares) és una òpera en tres actes de Giuseppe Verdi sobre un llibret d'Antonio Somma.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Un ballo in maschera · Veure més »
Un giorno di regno
Un giorno di regno, ossia il finto Stanislao (Un dia de regnat, o el fals Estanislao) és una òpera en dos actes composta per Giuseppe Verdi amb llibret de Felice Romani, basada en la peça Le faux Stanislas d'Alexandre Vincent Pineux-Duval.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Un giorno di regno · Veure més »
Unificació italiana
La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).
Nou!!: Giuseppe Verdi і Unificació italiana · Veure més »
Víctor Manuel II
Víctor Manuel II d'Itàlia i de Sardenya (Torí, Regne de Sardenya-Piemont, 14 de març de 1820 - Roma, Itàlia, 9 de gener de 1878) fou el duc de Savoia i rei de Sardenya entre 1849 i 1860.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Víctor Manuel II · Veure més »
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Venècia · Veure més »
Vincenzo Bellini
Vincenzo Salvatore Carmelo Francesco Bellini (Catània 3 de novembre 1801 - Puteaux 23 de setembre 1835) és un dels més celebres compositors d'òpera italià.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Vincenzo Bellini · Veure més »
Vincenzo Lavigna
Vincenzo Lavigna (Altamura, 21 de febrer de 1776 – Milà, 14 de setembre de 1836) fou un compositor italià.
Nou!!: Giuseppe Verdi і Vincenzo Lavigna · Veure més »
William Shakespeare
William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, batejat el 26 d'abril de 1564 del calendari juliàLa data de naixement és desconeguda. Els registres de la parròquia d'Stratford certifiquen que fou batejat el dia 26 d'abril de 1564, segons el calendari julià.(Lee 1901, pàg.8). Sidney Lee assenyala la data del seu naixement el dia 22 o 23 d'abril, basant-se en el fet que el bateig solia dur-se a terme en el termini de tres dies des del naixement. A partir d'aquesta elucubració i del factor estètic de la coincidència entre el dia i mes de naixement i els de defunció, es va estendre l'hàbit de considerar el 23 d'abril de 1564 com a data de naixement de Shakespeare. (Schoenbaum 1987, pàg. 25). - 23 d'abril de 1616 del calendari julià; 3 de maig de 1616 del calendari gregorià)Les dates segueixen el calendari julià, usat a Anglaterra al naixement de Shakespeare.
Nou!!: Giuseppe Verdi і William Shakespeare · Veure més »
(3975) Verdi
(3975) Verdi és un petit asteroide del cinturó principal d'asteroides.
Nou!!: Giuseppe Verdi і (3975) Verdi · Veure més »
11 de febrer
L11 de febrer és el quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Giuseppe Verdi і 11 de febrer · Veure més »
14 de maig
El 14 de maig és el cent trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Giuseppe Verdi і 14 de maig · Veure més »
16 de desembre
El 16 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Giuseppe Verdi і 16 de desembre · Veure més »
16 de novembre
El 16 de novembre o 16 de santandria és el tres-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Giuseppe Verdi і 16 de novembre · Veure més »
17 de novembre
El 17 de novembre o 17 de santandria és el tres-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Giuseppe Verdi і 17 de novembre · Veure més »
1822
Sense descripció.
Nou!!: Giuseppe Verdi і 1822 · Veure més »
1836
Llinda d'una casa del carrer del Pont Vell de Besalú Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836;Països Catalans.
Nou!!: Giuseppe Verdi і 1836 · Veure més »
1839
;Països Catalans.
Nou!!: Giuseppe Verdi і 1839 · Veure més »
1840
;Països Catalans.
Nou!!: Giuseppe Verdi і 1840 · Veure més »
1841
Sense descripció.
Nou!!: Giuseppe Verdi і 1841 · Veure més »
1842
;Països Catalans: Espartero a Barcelona.
Nou!!: Giuseppe Verdi і 1842 · Veure més »
1843
;Països Catalans.
Nou!!: Giuseppe Verdi і 1843 · Veure més »
1844
;Països Catalans.
Nou!!: Giuseppe Verdi і 1844 · Veure més »
1845
Sense descripció.
Nou!!: Giuseppe Verdi і 1845 · Veure més »
1846
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Giuseppe Verdi і 1846 · Veure més »
1847
;Països Catalans.
Nou!!: Giuseppe Verdi і 1847 · Veure més »
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Nou!!: Giuseppe Verdi і 1848 · Veure més »
1849
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Giuseppe Verdi і 1849 · Veure més »
1850
Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.
Nou!!: Giuseppe Verdi і 1850 · Veure més »
1851
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Giuseppe Verdi і 1851 · Veure més »
1852
El 1852 (MDCCCLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Giuseppe Verdi і 1852 · Veure més »
1853
;Països Catalans.
Nou!!: Giuseppe Verdi і 1853 · Veure més »
1855
;Països Catalans.
Nou!!: Giuseppe Verdi і 1855 · Veure més »
1857
;Països Catalans.
Nou!!: Giuseppe Verdi і 1857 · Veure més »
1858
Sense descripció.
Nou!!: Giuseppe Verdi і 1858 · Veure més »
1859
;Països Catalans.
Nou!!: Giuseppe Verdi і 1859 · Veure més »
1860
;Països Catalans.
Nou!!: Giuseppe Verdi і 1860 · Veure més »
1862
Reixa de la capella de Sant Cristòfor, BarcelonaPaïsos Catalans.
Nou!!: Giuseppe Verdi і 1862 · Veure més »
1863
;Països Catalans.
Nou!!: Giuseppe Verdi і 1863 · Veure més »
1865
Països Catalans.
Nou!!: Giuseppe Verdi і 1865 · Veure més »
1867
Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.
Nou!!: Giuseppe Verdi і 1867 · Veure més »
1869
;Països Catalans.
Nou!!: Giuseppe Verdi і 1869 · Veure més »
1871
;Països Catalans.
Nou!!: Giuseppe Verdi і 1871 · Veure més »
1874
;Països Catalans.
Nou!!: Giuseppe Verdi і 1874 · Veure més »
1879
199x199px;Països Catalans.
Nou!!: Giuseppe Verdi і 1879 · Veure més »
1884
; Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Giuseppe Verdi і 1884 · Veure més »
1887
;Països Catalans.
Nou!!: Giuseppe Verdi і 1887 · Veure més »
1892
Llinda amb data a l'Eixample de Barcelona.
Nou!!: Giuseppe Verdi і 1892 · Veure més »
1893
;Països Catalans.
Nou!!: Giuseppe Verdi і 1893 · Veure més »
1898
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Giuseppe Verdi і 1898 · Veure més »
1899
1899 (MDCCCXCIX) fou un any començat en diumenge.
Nou!!: Giuseppe Verdi і 1899 · Veure més »
1900
;Països Catalans.
Nou!!: Giuseppe Verdi і 1900 · Veure més »
22 de maig
El 22 de maig és el cent quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Giuseppe Verdi і 22 de maig · Veure més »
27 de febrer
El 27 de febrer és el cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Giuseppe Verdi і 27 de febrer · Veure més »
3 de novembre
El 3 de novembre o 3 de santandria és el tres-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Giuseppe Verdi і 3 de novembre · Veure més »
5 de setembre
El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Giuseppe Verdi і 5 de setembre · Veure més »
8 de desembre
El 8 de desembre és el tres-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Giuseppe Verdi і 8 de desembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Giuseppe Fortunino Francesco Verdi, Verdi, Verdiana, Verdianes, Verdians, Verdià.
