Accés més ràpid que el navegador!
42 les relacions: Alemany, Alemanys, Alps Càrnics, Alps Julians, Arquitectura longobarda, Àustria, Cividale del Friuli, Eslovè, Eslovènia, Estatut d'autonomia de Friül-Venècia Júlia, Friül, Friül - Venècia Júlia, Furlà, Gemona del Friuli, Italià, Itàlia, Mandament di Puart, Mar Adriàtica, Mataiur, Oli d'oliva, Pordenone, Presidents de Friül-Venècia Júlia, Província d'Udine, Província de Gorizia, Província de Pordenone, Província de Trieste, Ramaderia, Regió amb Estatut Especial, Ronchi dei Legionari, Sappada, Soča, Tagliamento, Territori Lliure de Trieste, Toponímia autòctona del Friül-Venècia Júlia, Torviscosa, Trieste, Udine, Vènet, Vèneto, Venècia, 10 de maig, 1964.
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Friül - Venècia Júlia і Alemany · Veure més »
Alemanys
Els alemanys són un grup germànic nadiu de l'Europa Central.
Nou!!: Friül - Venècia Júlia і Alemanys · Veure més »
Alps Càrnics
Els Alps Càrnics (en italià: Alpi Carniche) són una subsecció dels Alps Càrnics i del Gail, que queda en els límits del Tirol Oriental, entre Caríntia (Àustria) i Friül (Itàlia).
Nou!!: Friül - Venècia Júlia і Alps Càrnics · Veure més »
Alps Julians
Els Alps julians (eslovè: Julijske Alpe; italià: Alpi Giulie) són una serralada que forma part dels Alps que s'estenen des de nord-est d'Itàlia fins a Eslovènia, on s'alcen fins als 2.864 metres en el puig Triglav.
Nou!!: Friül - Venècia Júlia і Alps Julians · Veure més »
Arquitectura longobarda
L'arquitectura longobarda, també anomenada arquitectura llombarda, constitueix un conjunt d'obres arquitectòniques realitzades a la península Itàlica durant el regnat dels germànics longobards —també anomenats llombards— (568-774), amb una permanència residual a la part meridional de la península, la part anomenada Langobardia Minor governada per reis i ducs longobards, fins als segles i. Baptisteri de Lomello (Pavia) L'activitat arquitectònica desenvolupada a Langobardia Maior, la part septentrional de l'actual Itàlia (citada en endavant com Itàlia a seques), ha arribat als nostres dies molt fragmentada, especialment per motiu de les successives reconstruccions dels edificis sacres i profans aixecats durant els segles i. Excepte el Tempietto Longobardo de Cividale del Friuli, conservat intacte en gran part, les edificacions llombardes civils i religioses de Pavia, Monza i altres localitats han estat molt refetes en els segles posteriors.
Nou!!: Friül - Venècia Júlia і Arquitectura longobarda · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: Friül - Venècia Júlia і Àustria · Veure més »
Cividale del Friuli
Cividale del Friuli (friülà Cividât, eslovè Čedad, alemany Östrich) és un municipi italià, dins de la província d'Udine.
Nou!!: Friül - Venècia Júlia і Cividale del Friuli · Veure més »
Eslovè
L'eslovè o eslové (en eslovè: slovenski jezik o slovenščina, no s'ha de confondre amb el slovenský jazyk, slovenčina, que vol dir eslovac) és una de les llengües eslaves, parlat per uns 2 milions de persones.
Nou!!: Friül - Venècia Júlia і Eslovè · Veure més »
Eslovènia
La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.
Nou!!: Friül - Venècia Júlia і Eslovènia · Veure més »
Estatut d'autonomia de Friül-Venècia Júlia
Estatut regional de Friül-Venècia Júlia fou aprovat mitjançant la llei constitucional número 1 de 31 de gener de 1963 en aplicació de l'article 116 de la Constitució de la República Italiana.
Nou!!: Friül - Venècia Júlia і Estatut d'autonomia de Friül-Venècia Júlia · Veure més »
Friül
El Friül (Friûl i Patrie dal Friûl en furlà, Friùli en italià, Furlanija en eslovè, Friul en vènet, Friaul en alemany) és una regió històrica i geogràfica del nord-est de l'Estat italià que correspon a les províncies d'Udin, Pordenon i Gurize (actualment transformades en sengles "ens de descentralització regional", EDR) i a un petit sector de la de Venècia.
Nou!!: Friül - Venècia Júlia і Friül · Veure més »
Friül - Venècia Júlia
El Friül-Venècia Júlia (en italià Friuli-Venezia Giulia, en furlà Friûl-Vignesie Julie, en eslovè Furlanija-Julijska krajina, en alemany Friaul-Julisch Venetien) és una regió amb Estatut Especial (una regió teòricament autònoma) del nord-est de l'Estat italià, voltada per la regió del Vèneto, les repúbliques d'Àustria i Eslovènia i el mar Adriàtic.
Nou!!: Friül - Venècia Júlia і Friül - Venècia Júlia · Veure més »
Furlà
Identificació del domini lingüístic '''furlà''' en el marc general d'Europa Bandera històrica del Friül El furlà (a voltes conegut com a friülès, friülés o friülà, forma basada en la denominació italiana), en furlà furlan i lenghe furlane, és una llengua romànica que pertany a la branca lingüística retoromànica (vegeu qüestió ladina), i que es parla al Friül (Friûl, nord-est de l'estat italià, a la regió autònoma del Friül-Venècia Júlia).
Nou!!: Friül - Venècia Júlia і Furlà · Veure més »
Gemona del Friuli
Gemona del Friuli (friülà Glemone) és un municipi italià, dins de la província d'Udine.
Nou!!: Friül - Venècia Júlia і Gemona del Friuli · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Friül - Venècia Júlia і Italià · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Friül - Venècia Júlia і Itàlia · Veure més »
Mandament di Puart
El Mandament di Puart (en vènet: Mandamento de Protogruaro o de Portogruèr, en italià: Mandamento di Portogruaro) fou una circumscripció administrativa de la República de Venècia, heretada pels estats habsbúrgics i posteriorment per Itàlia, que comprenia els municipis de Cint, Concuardie, Danon, Fossalte, Gruâr, Puart, Pramaiôr, San Micjêl, San Stin i Tei.
Nou!!: Friül - Venècia Júlia і Mandament di Puart · Veure més »
Mar Adriàtica
La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.
Nou!!: Friül - Venècia Júlia і Mar Adriàtica · Veure més »
Mataiur
El Mataiur és una muntanya dels Alps Julians.
Nou!!: Friül - Venècia Júlia і Mataiur · Veure més »
Oli d'oliva
L'oli d'oliva és un oli vegetal a partir del suc de l'oliva, el fruit de l'olivera.
Nou!!: Friül - Venècia Júlia і Oli d'oliva · Veure més »
Pordenone
Pordenone (friülès i vèneto Pordenon) és un municipi italià, situat a la regió del Friül – Venècia Júlia i a la província de Pordenone.
Nou!!: Friül - Venècia Júlia і Pordenone · Veure més »
Presidents de Friül-Venècia Júlia
Bandera de Friül - Venècia Júlia Anunci en totes les llengües de la regió Els presidents de la regió de Friül-Venècia Júlia han estat.
Nou!!: Friül - Venècia Júlia і Presidents de Friül-Venècia Júlia · Veure més »
Província d'Udine
La província d'Udine (furlà Provincie di Udin) és una província que forma part de la regió de Friül-Venècia Júlia dins d'Itàlia.
Nou!!: Friül - Venècia Júlia і Província d'Udine · Veure més »
Província de Gorizia
La província de Gorizia (furlà Provincie di Gurize, eslovè Goriška pokrajina) és una província que forma part de la regió de Friül-Venècia Júlia dins Itàlia.
Nou!!: Friül - Venècia Júlia і Província de Gorizia · Veure més »
Província de Pordenone
La Província de Pordenone (furlà Provincie di Pordenon) és una província que forma part de la regió de Friül-Venècia Júlia dins Itàlia.
Nou!!: Friül - Venècia Júlia і Província de Pordenone · Veure més »
Província de Trieste
La Província de Trieste (en eslovè, Tržaška pokrajina) és una província que forma part de la regió de Friül-Venècia Júlia dins Itàlia.
Nou!!: Friül - Venècia Júlia і Província de Trieste · Veure més »
Ramaderia
bestiar. La ramaderia és l'activitat humana consistent en la domesticació i explotació d'animals per obtenir-ne aliment, productes derivats (llana, cuir, etc.), o serveis (animals de tir, animals de bast, amb finalitats recreatives, animals per a laboratori, etc.). El conjunt d'animals així emprats s'anomena «bestiar».
Nou!!: Friül - Venècia Júlia і Ramaderia · Veure més »
Regió amb Estatut Especial
Regions amb estatut especial Regió amb Estatut Especial, a Itàlia, és una regió que gaudeix d'una forma particular d'autonomia amb estatut, segons preveu l'article 116 de la Constitució italiana.
Nou!!: Friül - Venècia Júlia і Regió amb Estatut Especial · Veure més »
Ronchi dei Legionari
Ronchi dei Legionari (en friülà, Roncjis di Monfalcon) és un municipi italià, dins de la província de Gorizia.
Nou!!: Friül - Venècia Júlia і Ronchi dei Legionari · Veure més »
Sappada
Sappada (cimbri Plodn, alemany Pladen, friülà Sapade) és una població de la regió geogràfica del Friül.
Nou!!: Friül - Venècia Júlia і Sappada · Veure més »
Soča
El Soča (en eslovè), Lusinç (en furlà) o Isonzo (en italià) és un riu del nord d'Itàlia, al Friül, que neix a Eslovènia.
Nou!!: Friül - Venècia Júlia і Soča · Veure més »
Tagliamento
El Tagliamento (Tiliment en friülà) és un riu del nord d'Itàlia al Friül.
Nou!!: Friül - Venècia Júlia і Tagliamento · Veure més »
Territori Lliure de Trieste
El Territori Lliure de Trieste (en italià Territorio libero di Trieste, en eslovè Svobodno tržaško ozemlje, en croat Slobodni teritorij Trsta) va ser una ciutat estat situada a l'Europa central, entre el nord d'Itàlia i el territori que ocupava l'antiga Iugoslàvia.
Nou!!: Friül - Venècia Júlia і Territori Lliure de Trieste · Veure més »
Toponímia autòctona del Friül-Venècia Júlia
Llistem tot seguit els topònims municipals del Friül-Venècia Júlia en la forma oficial italiana i en la forma autòctona de la llengua respectiva, segons les llistes oficialment establertes.
Nou!!: Friül - Venècia Júlia і Toponímia autòctona del Friül-Venècia Júlia · Veure més »
Torviscosa
Torviscosa (friülà Tor di Zuin) és un municipi italià, dins de la província d'Udine.
Nou!!: Friül - Venècia Júlia і Torviscosa · Veure més »
Trieste
Trieste (forma oficial italiana; en vènet, Trieste; localment Tarieste; en alemany, antigament oficial, Triest; eslovè, Trst; furlà, Triest) és una ciutat situada al nord d'Itàlia, als marges de la mar Adriàtica i gairebé a la frontera amb Eslovènia.
Nou!!: Friül - Venècia Júlia і Trieste · Veure més »
Udine
Udine (en llatí Utinum, en furlà Udin, en eslovè Videm, en alemany Weiden) és una ciutat de 96.678 habitants, capital històrica de la regió geogràfica del Friül, a Itàlia, entre els Alps i el Mar Adriàtic, a 20 km de la frontera eslovena.
Nou!!: Friül - Venècia Júlia і Udine · Veure més »
Vènet
El vènet (en vènet: łéngoa vèneta o vèneto) és una llengua romànica parlada, amb diferents varietats dialectals, al Vèneto, Trentino i Venècia Júlia (Itàlia), a les costes de Croàcia (costa Dàlmata), a Mèxic (a la ciutat de Chipilo), al municipi sard de Fertília (després de la Segona Guerra Mundial s'hi establiren uns 400 exiliats istrians de Pula arran de la cessió d'Ístria a Iugoslàvia, esdevenint un microcosmos al costat de l'Alguer català) i al Brasil (als Estats de Rio Grande do Sul i de Santa Catarina).
Nou!!: Friül - Venècia Júlia і Vènet · Veure més »
Vèneto
El Vènet o Vèneto (en vènet Vèneto; Veneto) és una regió nord-oriental de la península Itàlica amb 4,9 milions d'habitants, la capital de la qual és Venècia.
Nou!!: Friül - Venècia Júlia і Vèneto · Veure més »
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Friül - Venècia Júlia і Venècia · Veure més »
10 de maig
El 10 de maig és el cent trentè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Friül - Venècia Júlia і 10 de maig · Veure més »
1964
;Països Catalans.
Nou!!: Friül - Venècia Júlia і 1964 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Friul, Friuli, Friuli-Venezia Giulia, Friuli-Venècia Julia, Friül Venècia Júlia, Friül – Venècia Júlia, Friül — Venècia Júlia, Friül-Venècia Júlia, Venècia Júlia.
