Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Vell anglès (Irlanda)

Índex Vell anglès (Irlanda)

Escut d'Irlanda Irlanda en 1450 mostra en vermell i blau els territoris que reconeixien la sobirania anglesa «Vell anglès» (en gaèlic irlandès, Seanghaill; en anglès, Old English) és un sobrenom aplicat retrospectivament als descendents dels colons que van arribar a Irlanda des de Gal·les, Normandia i Anglaterra després de la conquesta normanda que va tenir lloc a l'illa d'Irlanda en el.

80 les relacions: Anglaterra, Anglès, Anglicanisme, Anglonormand, Bretons, Cambro-normand, Carles I d'Anglaterra, Cognom, Colonat, Colonitzacions d'Irlanda, Comtat de Meath, Concessió del servei públic espanyol, Conquesta d'Irlanda per Cromwell, Cork, Dialecte, Dinastia, Edmund Spenser, Edward Said, Elisabet I d'Anglaterra, Església Catòlica Romana, Estat sobirà, Exogàmia, Filòsof, França, Gaèlic irlandès, Gal·les, Gal·lesos, Govern d'Irlanda, Guerres confederades d'Irlanda, Hiberno-normand, Illa d'Irlanda, Invasió normanda d'Irlanda, Iola, Irlanda, Irlanda Confederada, Irlanda normanda, Jaume I d'Anglaterra, Kilkenny, La Palissada, Limerick, Llista de monarques britànics, Londres, Més irlandesos que els mateixos irlandesos, Noblesa, Normandia, Normands, Països Baixos, Papa, Parlament d'Irlanda, Parlament del Regne Unit, ..., Poeta, Prelat, Rebel·lió irlandesa de 1641, Rebel·lions de Desmond, Reconquesta Tudor d'Irlanda, Reforma Protestant, Renom, Revolució Gloriosa, Seathrún Céitinn, Secta, Segle XVII, Terratinent, Townland, Trinity College (Dublín), Wexford, 1169, 1172, 1367, 1530, 1556, 1571, 1580, 1583, 1595, 1609, 1613, 1620, 1630, 1641, 1700. Ampliar l'índex (30 més) »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Anglaterra · Veure més »

Anglès

L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Anglès · Veure més »

Anglicanisme

Langlicanisme o l'església anglicana és una denominació cristiana protestant que segueix les doctrines establertes per l'Església d'Anglaterra.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Anglicanisme · Veure més »

Anglonormand

Langlonormand és una antiga llengua d'oïl, que es va parlar durant l'edat mitjana a Anglaterra, especialment a la cort reial i entre l'aristocràcia anglonormanda.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Anglonormand · Veure més »

Bretons

Els bretons (bretó bretoned) són un grup ètnic de la Bretanya, que forma part políticament de França.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Bretons · Veure més »

Cambro-normand

Cambro-normand és un terme usat per referir-se als cavallers normands que es van assentar al sud de Gal·les després de la invasió normanda d'Anglaterra de 1066.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Cambro-normand · Veure més »

Carles I d'Anglaterra

Carles I d'Anglaterra (palau de Dunfermline, 19 de novembre de 1600 - Londres, 1649) fou rei d'Anglaterra i d'Escòcia des de 1625 i fins a la seva mort, executat, el 30 de gener de 1649 a Londres.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Carles I d'Anglaterra · Veure més »

Cognom

El cognom o llinatge és el nom oficial que segueix el prenom.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Cognom · Veure més »

Colonat

El colonat és un sistema organitzatiu per l'explotació del camp que va aparèixer durant l'Imperi Romà.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Colonat · Veure més »

Colonitzacions d'Irlanda

Mapa de les colonitzacions d'Irlanda de 1550–1610. Els comtats tradicionals d'Irlanda sotmesos a les plantacions (1556-1620). Aquest mapa és un simplificat, com en el cas d'alguns comtats de la zona de terra colonitzada no cobreix la totalitat de la zona de color Un mapa més detallat de les àrees subjectes a colonitzacions Fronteres polítiques d'Irlanda en 1450, abans de les colonitzacions Les colonitzacions d'Irlanda (gaèlic irlandès Plandálacha na hÉireann) van tenir lloc al llarg del país durant els segles XVI i, mitjançant la confiscació de les terres ocupades pels clans gaèlics i les dinasties hiberno-normandes, principalment a les províncies de Munster i Ulster.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Colonitzacions d'Irlanda · Veure més »

Comtat de Meath

El comtat de Meath (gaèlic irlandès An Mhí) és un comtat de la província de Leinster (República d'Irlanda).

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Comtat de Meath · Veure més »

Concessió del servei públic espanyol

La Concessió del servei públic espanyol és un contracte administratiu en forma de gestió indirecta de serveis públics, que comporta que el concessionari assumeix la gestió i explotació del servei sota el seu propi compte i risc, per a les quals aporta tots els recursos necessaris per dur-lo a terme.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Concessió del servei públic espanyol · Veure més »

Conquesta d'Irlanda per Cromwell

La conquesta d'Irlanda per Cromwell (1649-1653) es va dur a terme entre 1649 i 1653 per les forces del parlament anglès, dirigit per Oliver Cromwell i el seu Nou Exèrcit Model durant les Guerres dels Tres Regnes.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Conquesta d'Irlanda per Cromwell · Veure més »

Cork

Cork (Corcaigh en gaèlic irlandès) és la segona ciutat de la República d'Irlanda i la tercera ciutat més gran de tota l'illa després de Dublín i Belfast, en aquest ordre.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Cork · Veure més »

Dialecte

Un dialecte és una varietat d'una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Dialecte · Veure més »

Dinastia

Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Dinastia · Veure més »

Edmund Spenser

Edmund Spenser (1552-1599) és un dels poetes del cànon anglès, conegut sobretot per la seva obra The Fairy Queen en honor d'Elisabet I d'Anglaterra.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Edmund Spenser · Veure més »

Edward Said

'''Edward Said''' i la seva germana Rosemarie l'any 1940. Edward Said o Edward Saïd —— (Jerusalem, 1 de novembre de 1935 - Nova York, 24 de setembre de 2003) va ser un crític i teòric literari i polític, professor universitari i activista palestí i, posteriorment, estatunidenc.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Edward Said · Veure més »

Elisabet I d'Anglaterra

Elisabet I (7 de setembre de 1533 – 24 de març de 1603) va ser reina d'Anglaterra i d'Irlanda des del 17 de novembre de 1558 fins a la seva mort.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Elisabet I d'Anglaterra · Veure més »

Església Catòlica Romana

Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Església Catòlica Romana · Veure més »

Estat sobirà

Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Estat sobirà · Veure més »

Exogàmia

Exogàmia (del grec amb el significat matrimoni a fora), té dues definicions relacionades de tipus biològic i cultural.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Exogàmia · Veure més »

Filòsof

Un filòsof és una persona que practica o investiga la filosofia.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Filòsof · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і França · Veure més »

Gaèlic irlandès

El gaèlic irlandès o gaèlic irlandés, o simplement irlandès o irlandés (Gaeilge, pronunciat), és una llengua parlada com a llengua nadiua a l'illa d'Irlanda per prop d’unes 70.000 persones com a primera llengua, predominantment a les zones occidentals rurals de l'illa.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Gaèlic irlandès · Veure més »

Gal·les

El País de Gal·les o simplement Gal·les és una de les nacions que conformen el Regne Unit.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Gal·les · Veure més »

Gal·lesos

Els gal·lesos (gal·lès Cymry) són un grup ètnic nadiu de Gal·les i associat a la llengua gal·lesa.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Gal·lesos · Veure més »

Govern d'Irlanda

Escut de la República d'Irlanda El Govern d'Irlanda (gaèlic irlandès Rialtas na hÉireann) és el gabinet que exerceix el poder executiu a la República d'Irlanda.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Govern d'Irlanda · Veure més »

Guerres confederades d'Irlanda

Les Guerres confederades d'Irlanda, sovint anomenada també la guerra dels onze anys (que deriva de la frase irlandesa Cogadh na hAon-déag mBliana), van tenir lloc a Irlanda entre 1641 i 1653.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Guerres confederades d'Irlanda · Veure més »

Hiberno-normand

El terme hiberno-normand s'utilitza per descriure els senyors normands que van colonitzar Irlanda, sense reconèixer-se verdaderament com a vassalls envers els anglo-normands instal·lats a Anglaterra.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Hiberno-normand · Veure més »

Illa d'Irlanda

L'illa d'Irlanda (en Éire, en Airlann) és una illa al nord-oest d'Europa a l'Atlàntic Nord que forma, juntament amb la Gran Bretanya, Man i d'altres illes, l'arxipèlag de les illes Britàniques.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Illa d'Irlanda · Veure més »

Invasió normanda d'Irlanda

Lloc original de la invasió a la badia de Bannow La conquesta normanda d'Irlanda va consistir en una sèrie de campanyes militars iniciades l'1 de maig de 1169 per Dermot MacMurrough, un dels reis de la província irlandesa de Leinster, que es va veure forçat a l'exili quan altres reis de l'illa es van alçar contra ell Va consistir en una extensió de la conquesta de Gal·les, duta a terme pels senyors cambro-normands que actuaven amb major o menor independència de la corona.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Invasió normanda d'Irlanda · Veure més »

Iola

* Toponímia.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Iola · Veure més »

Irlanda

Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Irlanda · Veure més »

Irlanda Confederada

Irlanda confederada fa referència al període de govern irlandès entre la rebel·lió de 1641 i la reconquesta per Cromwell el 1649.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Irlanda Confederada · Veure més »

Irlanda normanda

Una torre prop de Quin (Clare). Els normands van consolidar la seva presència a Irlanda construint centenars de castells i torres com aquesta. El Castell de Trim (1169-) és la major construcció del període Irlanda en 1014. Un mosaic de regnes. Zones sota control normand en 1300. La Irlanda normanda comprèn el període medieval tardà a l'illa d'Irlanda, marcat per la invasió cambro-normanda que va sofrir des de 1169 fins a 1171, quan Enric II d'Anglaterra va desembarcar a Waterford i la va proclamar «Ciutat Reial».

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Irlanda normanda · Veure més »

Jaume I d'Anglaterra

Jaume VI d'Escòcia o Jaume I d'Anglaterra i Irlanda —Charles James— (19 de juny, 1566 - 27 de març, 1625) fou rei d'Escòcia i el primer monarca d'Anglaterra provinent de la Casa d'Estuard, succeint la darrera monarca Tudor, Elisabet I, morta sense descendència.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Jaume I d'Anglaterra · Veure més »

Kilkenny

Kilkenny (Cill Chainnigh en irlandès, que vol dir "església de Cainnech d'Aghaboe") és una ciutat d'Irlanda, a la regió de Leinster, la sisena ciutat d'Irlanda.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Kilkenny · Veure més »

La Palissada

La zona que comprenia '''An Pháil''' en 1450. La Palissada (anglès English Pale o The Pale, gaèlic irlandès An Pháil o An Pháil Sasanach) és el nom que va rebre la regió fortificada que construïren els colonitzadors anglesos a la darreria del als voltants de Dublín a l'efecte de protegir-se contra la incursió dels nadius irlandesos.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і La Palissada · Veure més »

Limerick

Limerick (Luimneach en gaèlic irlandès, que ve de Lom na nEach - lloc obert als cavalls) és la tercera ciutat de la República d'Irlanda i la quarta ciutat més gran de tota l'illa després de Dublín, Belfast i Cork, en aquest ordre.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Limerick · Veure més »

Llista de monarques britànics

Escut d'armes dels Plantagenet Els monarques britànics són aquells que han governat en algun dels dos regnes més importants de la Gran Bretanya, Escòcia i Anglaterra, o a la unió d'aquestes dues corones amb Irlanda primer i Irlanda del Nord després, formant el Regne Unit (de Gran Bretanya i Irlanda del Nord).

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Llista de monarques britànics · Veure més »

Londres

Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Londres · Veure més »

Més irlandesos que els mateixos irlandesos

Relleu amb l'escut dels FitzGerald de Desmond al convent franciscà de Buttevant. Gerald FitzGerald, 3r comte de Desmond (conegut en irlandès com ''Gearóid Iarla'') fou el primer exemple de gaelicització dels Hiberno-Normands «Més irlandesos que els mateixos irlandesos» (en gaèlic irlandès: «Níos Gaelaí ná na Gaeil iad féin»; en llatí: «Hibernis ipsis Hiberniores») era una frase usada en l'edat mitjana irlandesa per descriure el fenomen pel qual els forasters que van arribar a Irlanda al costat de les forces invasores de 1169 van tendir a incloure's en la cultura i la societat irlandeses, adoptant la llengua irlandesa, la seva cultura, la música irlandesa, les vestimentes i la completa identificació amb tot el típic dels nadius de l'illa d'Irlanda.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Més irlandesos que els mateixos irlandesos · Veure més »

Noblesa

La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Noblesa · Veure més »

Normandia

Normandia (en normand, Normaundie; en francès, Normandie) és una antiga regió de França.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Normandia · Veure més »

Normands

Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Normands · Veure més »

Països Baixos

Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Països Baixos · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Papa · Veure més »

Parlament d'Irlanda

Façana de l'edifici del Parlament d'Irlanda, a Dublín. Actualment allotja una branca del Banc d'Irlanda. El Parlament d'Irlanda va ser un cos legislatiu existent a Dublín entre el 1297 i el 1800.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Parlament d'Irlanda · Veure més »

Parlament del Regne Unit

El Parlament del Regne Unit, i de manera més completa, el Parlament del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, és la institució legislativa suprema del Regne Unit i dels Territoris Britànics d'Ultramar, els quals només tenen sobirania parlamentària.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Parlament del Regne Unit · Veure més »

Poeta

Un poeta o una poetessa és una persona que escriu poesia, modernament solen ser obres relativament curts, sovint en versos o amb rima.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Poeta · Veure més »

Prelat

Timbre per a l'escut d'un Prelat Un prelat és un eclesiàstic amb una certa autoritat a l'Església Catòlica, o bé perquè està al capdavant d'una jurisdicció o bé perquè té aquest títol honorífic.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Prelat · Veure més »

Rebel·lió irlandesa de 1641

La Rebel·lió irlandesa de 1641 (gaèlic irlandès Éirí Amach 1641) va començar com un intent de cop d'estat per l'aristocràcia catòlica que poblava l'illa d'Irlanda, però es va convertir en un conjunt d'actes de violència entre els natius del país i els colons procedents d'Anglaterra i d'Escòcia, la qual cosa va donar al lloc al començament del conflicte conegut com les Guerres Confederades.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Rebel·lió irlandesa de 1641 · Veure més »

Rebel·lions de Desmond

Situació de les terres de Desmond a Irlanda Les Rebel·lions de Desmond van ser dos conflictes armats que van tenir lloc entre 1569-1573 i entre 1579-1583 al Sud de la província de Munster, Irlanda.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Rebel·lions de Desmond · Veure més »

Reconquesta Tudor d'Irlanda

pàgines.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Reconquesta Tudor d'Irlanda · Veure més »

Reforma Protestant

luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Reforma Protestant · Veure més »

Renom

Els renoms són noms no oficials que no ha inventat ni l'interessat ni la seva família, per motius afectuosos.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Renom · Veure més »

Revolució Gloriosa

Les tropes de Guillem d'Orange desembarquen a Torbay, moment important de la Revolució Gloriosa, en un gravat de William Turner. La Revolució Gloriosa fou un aixecament de les classes altes angleses que s'alçaren el 1688 contra els intents absolutistes del rei Jaume II.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Revolució Gloriosa · Veure més »

Seathrún Céitinn

Seathrún Céitinn (1569-1644), en anglès Geoffrey Keating, fou un sacerdot catòlic irlandès del, poeta i historiador.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Seathrún Céitinn · Veure més »

Secta

Catàleg de sectes presents a Anglaterra i altres nacions segons un document del 1647. Una secta és un subgrup d'un sistema de creences religioses, polítiques, o filosòfiques, habitualment procedent d'un grup més gran.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Secta · Veure més »

Segle XVII

El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que supon un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avanços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Segle XVII · Veure més »

Terratinent

Terratinent és un terme que es refereix a l'amo o posseïdor d'una terra o finca rústica.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Terratinent · Veure més »

Townland

Un rètol de carretera al Comtat d'Antrim assenyalant que la part de la carretera passa pel townland de Teeshan Un assenyalador de fronteres entre townlands Townland o bally (gaèlic irlandès baile fearainn) és una divisió geogràfica territorial menor usada a Irlanda.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Townland · Veure més »

Trinity College (Dublín)

Trinity College, Dublin (TCD), o formalment College of the Holy and Undivided Trinity of Queen Elizabeth near Dublin (Col·legi de la Santa i Indivisible Trinitat de la Reina Elisabet a la vora de Dublín), va ser fundat el 1592 per la Regina Elisabet I d'Anglaterra, i és l'únic col·legi constituent de la Universitat de Dublín, la universitat més antiga d'Irlanda.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Trinity College (Dublín) · Veure més »

Wexford

Wexford (del nòrdic antic Veisafjǫrðr, iola: Weisforthe, irlandès: Loch Garman) és una ciutat d'Irlanda, capital del comtat de Wexford, a la província de Leinster.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і Wexford · Veure més »

1169

El 1169 (MCLXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і 1169 · Veure més »

1172

El 1172 (MCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і 1172 · Veure més »

1367

Sense descripció.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і 1367 · Veure més »

1530

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і 1530 · Veure més »

1556

;Països Catalans.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і 1556 · Veure més »

1571

;Països Catalans.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і 1571 · Veure més »

1580

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і 1580 · Veure més »

1583

;Països Catalans.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і 1583 · Veure més »

1595

Sense descripció.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і 1595 · Veure més »

1609

1609 (MDCIX) fou un any començat en dijous segons el calendari julià en ús.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і 1609 · Veure més »

1613

Miquel III Romànov.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і 1613 · Veure més »

1620

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і 1620 · Veure més »

1630

;Països Catalans.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і 1630 · Veure més »

1641

;Països Catalans.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і 1641 · Veure més »

1700

Terratrèmol de Cascadia/tsunami.;Països Catalans.

Nou!!: Vell anglès (Irlanda) і 1700 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »