52 les relacions: Alcover, Arnulf de Vic, Bernat Amat de Claramunt, Borrell II, Calonge i Sant Antoni, Cardona, Carlemany, Casilda Fernández de Córdoba y Rey, Casilda-Ghisla Guerrero-Burgos y Fernández de Córdoba, Castell de Casserres, Castell de Claramunt, Castell de Maldà, Castell de Savassona, Castell de Tagamanent, Castell del Brull, Comtat d'Osona, Ducat de Medinaceli, Ducat de Sogorb, Ducat de Somma, Ferran el Catòlic, Folc d'Anjou, Grandesa d'Espanya, Guifré II de Barcelona, Guillem I de Cardona, Hug II de Cardona, Illes Balears, Jaume el Conqueridor, Joan Ramon Folc IV de Cardona, Llista d'arquebisbes de Tarragona, Llista de bisbes d'Urgell, Llista de comtes de Barcelona, Lloctinent de Catalunya, Marmessor, Montfòrt (Aude), Occitània, Palamós, Pere de Cardona (arquebisbe), Ramon Berenguer II, Ramon Berenguer III, Ramon Borrell I, Ramon de Cardona i d'Empúries, Ramon Folc I de Cardona, Ramon Folc V de Cardona, Reis Catòlics, Rupit i Pruit, Sacre Imperi Romanogermànic, Sant Pere de Casserres (les Masies de Roda), Silvestre II, 1114, 1131, ..., 1150, 986. Ampliar l'índex (2 més) »
Alcover
Alcover és una vila i municipi de Catalunya a la banda occidental de la comarca de l'Alt Camp, als peus de les Muntanyes de Prades.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Alcover · Veure més »
Arnulf de Vic
Arnulf (? - 1010) fou bisbe de Vic entre l'any 993 i el 1010.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Arnulf de Vic · Veure més »
Bernat Amat de Claramunt
Bernat Amat de Cardona abans Bernat Amat de Claramunt (1086- 27 d'abril de 1151).
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Bernat Amat de Claramunt · Veure més »
Borrell II
Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Borrell II · Veure més »
Calonge i Sant Antoni
Calonge i Sant Antoni és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Empordà.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Calonge i Sant Antoni · Veure més »
Cardona
Cardona és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Cardona · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Carlemany · Veure més »
Casilda Fernández de Córdoba y Rey
Casilda Fernández de Córdoba y Rey (Madrid, 1941 - Còrdova, 14 d'abril de 1998) va ser la XX duquessa de Cardona.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Casilda Fernández de Córdoba y Rey · Veure més »
Casilda-Ghisla Guerrero-Burgos y Fernández de Córdoba
Casilda-Ghisla Guerrero-Burgos y Fernández de Córdoba (Còrdova, 1982) és duquessa de Cardona des de 1998.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Casilda-Ghisla Guerrero-Burgos y Fernández de Córdoba · Veure més »
Castell de Casserres
Castell de Casserres fou un castell termenat a l'actual terme municipal de les Masies de Roda (Osona) catalogat com a bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Castell de Casserres · Veure més »
Castell de Claramunt
El castell de la Pobla de Claramunt és un castell medieval d'estil romànic del situat a la Serra de la Guàrdia dominant el municipi de la Pobla de Claramunt, al marge dret del riu Anoia on forma l'entrada al congost de Capellades, marcant l'entrada a la Conca d'Òdena.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Castell de Claramunt · Veure més »
Castell de Maldà
El Castell de Maldà és un edifici de Maldà (Urgell) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Castell de Maldà · Veure més »
Castell de Savassona
El castell de Savassona és un castell medieval que es troba al terme municipal de Tavèrnoles (Osona).
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Castell de Savassona · Veure més »
Castell de Tagamanent
El castell de Tagamanent fou construït dalt del penyal del Tagamanent, que s'alça a 1056 m en un entorn dominat per boscos d'alzinar, pinedes i rodals de roures als torrents.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Castell de Tagamanent · Veure més »
Castell del Brull
El Castell del Brull es troba a El Brull (Osona), tot i que originàriament formava part del terme de Seva, del qual després va ser el centre jurisdiccional.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Castell del Brull · Veure més »
Comtat d'Osona
El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Comtat d'Osona · Veure més »
Ducat de Medinaceli
El ducat de Medinaceli és un títol nobiliari espanyol creat per la reina Isabel la Catòlica el 1479 a favor de Luis de la Cerda i de la Vega, V comte de Medinaceli.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Ducat de Medinaceli · Veure més »
Ducat de Sogorb
Escut dels primers ducs de Sogorb. El Ducat de Sogorb fou un títol nobiliari concedit per Joan II en 1459 al seu nebot, l'infant Enric d'Aragó i Pimentel, també conegut com "l'Infant Fortuna".
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Ducat de Sogorb · Veure més »
Ducat de Somma
El Ducat de Soma, és un títol nobiliari espanyol creat pel rei Ferran II d'Aragó el 12 de desembre de 1502, a favor de Ramon Folc de Cardona i Requesens, XI baró de Bellpuig, I comte de Oliveto, comte d'Alvito, (a Nàpols).
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Ducat de Somma · Veure més »
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Ferran el Catòlic · Veure més »
Folc d'Anjou
* Folc d'Anjou o Folc I el Roig, fill del vescomte d'Anjou, Ingelger, al que va succeir el 888.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Folc d'Anjou · Veure més »
Grandesa d'Espanya
Corona de gran d´Espanya. És una corona de duc amb bonet. La grandesa d'Espanya és la màxima dignitat de la noblesa espanyola immediatament després de la d'Infant d'Espanya, que és la que correspon als fills del monarca.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Grandesa d'Espanya · Veure més »
Guifré II de Barcelona
Guifré II de Barcelona i III de Girona, anomenat també Borrell I o simplement Guifré Borrell (ca. 874 - Barcelona, 26 d'abril de 911 o 914), va ser comte de Barcelona, Girona i Osona (897-911), el darrer comte que va prestar vassallatge a un monarca franc.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Guifré II de Barcelona · Veure més »
Guillem I de Cardona
Guillem de Cardona (1156 - 12 de juliol de 1225) fou vescomte de Cardona (1177-1225).
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Guillem I de Cardona · Veure més »
Hug II de Cardona
Hug II de Cardona Anglesola o Hug Folc II de Cardona Anglesola (15 d'octubre de 1328 - Cardona, 2 d'agost de 1400) fou el primer comte de Cardona (1375-1400).
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Hug II de Cardona · Veure més »
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Illes Balears · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Joan Ramon Folc IV de Cardona
Joan Ramon Folc IV de Cardona (1446 - Arbeca, 1513) fou comte de Cardona (1486-1491), després primer duc de Cardona (1491-1513), primer marquès de Pallars Sobirà (1491-1513), comte de Prades, vescomte de Vilamur (1486-1513) i baró d'Entença (1486-1513).
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Joan Ramon Folc IV de Cardona · Veure més »
Llista d'arquebisbes de Tarragona
El cap de l'Arxidiòcesi (o Arquebisbat de Tarragona) és l'Arquebisbe de Tarragona, el bisbe més important de Catalunya.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Llista d'arquebisbes de Tarragona · Veure més »
Llista de bisbes d'Urgell
Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Llista de bisbes d'Urgell · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Lloctinent de Catalunya
XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Lloctinent de Catalunya · Veure més »
Marmessor
Un marmessor (derivat del llatí manumissor) és la persona encarregada de fer complir i d'executar la darrera voluntat d'un testador.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Marmessor · Veure més »
Montfòrt (Aude)
Montfòrt, o Montfort de Bolzana (en francès Montfort-sur-Boulzane) és un municipi francès, situat al departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Montfòrt (Aude) · Veure més »
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Occitània · Veure més »
Palamós
Palamós és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Empordà.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Palamós · Veure més »
Pere de Cardona (arquebisbe)
Pere (Folc) de Cardona (Tarragona, ? — Alcover, 11 d'abril de 1530) fou Bisbe d'Urgell (1472-1515); President de la Generalitat de Catalunya (1482-1485), arquebisbe de Tarragona (1515-1530) i lloctinent de Catalunya (1521-1523).
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Pere de Cardona (arquebisbe) · Veure més »
Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Ramon Berenguer II · Veure més »
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Ramon Berenguer III · Veure més »
Ramon Borrell I
Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Ramon Borrell I · Veure més »
Ramon de Cardona i d'Empúries
Ramon de Cardona i d'Empúries (?, ?) fou baró de Mazzarone.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Ramon de Cardona i d'Empúries · Veure més »
Ramon Folc I de Cardona
Ramon Folc I de Cardona (?1040-Maldà, 1086) fou Vescomte de Cardona.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Ramon Folc I de Cardona · Veure més »
Ramon Folc V de Cardona
Ramon Folc V de Cardona (?, 1220 - Mallol, 5 de juny de 1276) fou vescomte de Cardona (1241-1276).
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Ramon Folc V de Cardona · Veure més »
Reis Catòlics
Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Reis Catòlics · Veure més »
Rupit i Pruit
Rupit i Pruit és un municipi de la comarca d'Osona, situat a la subcomarca del Collsacabra.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Rupit i Pruit · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Sant Pere de Casserres (les Masies de Roda)
Sant Pere de Casserres és un antic monestir benedictí situat al terme municipal de les Masies de Roda, a la part interior d'un meandre engorjat i molt pronunciat del riu Ter, actualment mig envoltat pel pantà de Sau.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Sant Pere de Casserres (les Masies de Roda) · Veure més »
Silvestre II
fou un Papa de l'Església Catòlica, el primer d'origen occità.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Silvestre II · Veure més »
1114
Sense descripció.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і 1114 · Veure més »
1131
;Resta del món.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і 1131 · Veure més »
1150
Sense descripció.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і 1150 · Veure més »
986
Sense descripció.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і 986 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Cardona (família), Cardona (llinatge), Casa de Cardona, Casal de Cardona, Els Cardona, Llista de senyors de Cardona, Llista dels Senyors de Cardona, Llista dels senyors de Cardona, Nissaga dels Cardona, Senyor de Cardona, Senyora de Cardona, Senyoria de Cardona, Senyors de Cardona, Vegueria de Cardona.