Accés més ràpid que el navegador!
26 les relacions: Alt Maresme, Alt Penedès, Àmbit metropolità de Barcelona, Baix Llobregat, Baix Maresme, Caldes d'Estrac, Carreratge, Comarques gironines, Corregiment, Decrets de Nova Planta, Felip V d'Espanya, Garraf, Igualada, Informe Roca, Manresa, Mataró, Moià, Pla de Barcelona, Pla territorial general de Catalunya, Principat de Catalunya, Sotsvegueria d'Igualada, Sotsvegueria del Moianès, Sotsvegueria del Vallès, Vallès, Vegueria, Vegueria de Vilafranca.
Alt Maresme
Ermita a Tordera Ruïnes de l'antic Castell de Palafolls LAlt Maresme és una subcomarca sense ús administratiu que inclou diversos municipis del Maresme, al nord-est de Mataró, i històricament reclamada, en especial pel que fa als municipis de Tordera, Malgrat i Palafolls, limítrofs amb la Selva.
Nou!!: Vegueria de Barcelona і Alt Maresme · Veure més »
Alt Penedès
L'Alt Penedès és una comarca a la regió del Penedès, i és una de les quatre comarques en què quedà dividida la vegueria del Penedès en la divisió territorial de Catalunya de 1936 i en la restitució comarcal de 1987.
Nou!!: Vegueria de Barcelona і Alt Penedès · Veure més »
Àmbit metropolità de Barcelona
Àmbit metropolità L'Àmbit metropolità de Barcelona és un dels vuit àmbits funcionals territorials definits en el Pla territorial general de Catalunya.
Nou!!: Vegueria de Barcelona і Àmbit metropolità de Barcelona · Veure més »
Baix Llobregat
Cal Felip al fons El Baix Llobregat és una comarca situada al sud de la província de Barcelona.
Nou!!: Vegueria de Barcelona і Baix Llobregat · Veure més »
Baix Maresme
Àrea del Baix Maresme El Baix Maresme és una subcomarca del Maresme.
Nou!!: Vegueria de Barcelona і Baix Maresme · Veure més »
Caldes d'Estrac
Caldes d'Estrac, popularment coneguda amb el diminutiu Caldetes, és una vila i municipi de la comarca del Maresme. El topònim deriva del llatí caldarios, "banys calents", i del nom de persona Astaracum "procedent d'Aquitània" que també va donar nom al territori gascó d'Astarac.
Nou!!: Vegueria de Barcelona і Caldes d'Estrac · Veure més »
Carreratge
El sistema del carreratge va ser un dret segons el qual una població subjecta a baronia passava a formar part («carrer i cos») d'una població reial i n'adquiria el seu veïnatge, així com els seus privilegis, que va funcionar als territoris de la Corona d'Aragó durant els segles i. Aquesta institució es va veure afavorida per les circumstàncies de l'època, un moment en què les ciutats veien el seu entorn rural com quelcom indispensable i comencen a adquirir-lo mitjançant diversos mètodes per expandir-se territorialment, a través de llur ingerència en la seva demarcació com a capital socioeconòmica i regió administrativa.
Nou!!: Vegueria de Barcelona і Carreratge · Veure més »
Comarques gironines
Comarques gironines Mapa comarcal i municipal Les Comarques Gironines és un dels vuit àmbits funcionals territorials de la Generalitat de Catalunya definits en el Pla territorial general de Catalunya.
Nou!!: Vegueria de Barcelona і Comarques gironines · Veure més »
Corregiment
Un corregiment era, primigèniament, una demarcació administrativa del regne de Castella, a càrrec d'un corregidor i d'un tinent de corregidor.
Nou!!: Vegueria de Barcelona і Corregiment · Veure més »
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Nou!!: Vegueria de Barcelona і Decrets de Nova Planta · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Vegueria de Barcelona і Felip V d'Espanya · Veure més »
Garraf
El Garraf és una de les comarques en què es dividí Catalunya en la divisió comarcal de 1936.
Nou!!: Vegueria de Barcelona і Garraf · Veure més »
Igualada
Igualada és una ciutat i municipi, capital de la comarca de l'Anoia, Catalunya.
Nou!!: Vegueria de Barcelona і Igualada · Veure més »
Informe Roca
L'Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya, conegut informalment com l'Informe Roca, és la proposta de reorganització territorial de Catalunya feta per iniciativa del Parlament de Catalunya.
Nou!!: Vegueria de Barcelona і Informe Roca · Veure més »
Manresa
Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.
Nou!!: Vegueria de Barcelona і Manresa · Veure més »
Mataró
Mataró és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Maresme.
Nou!!: Vegueria de Barcelona і Mataró · Veure més »
Moià
Monument en el lloc on hi hagué l'església de Sant Sebastià, davant de la Casa de la Vila Moià és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, capital de la comarca del Moianès, de la qual n'està situat al centre.
Nou!!: Vegueria de Barcelona і Moià · Veure més »
Pla de Barcelona
Evolució de la línia de la costa al districte de Ciutat Vella. El Pla de Barcelona és una plana situada a la comarca catalana del Barcelonès.
Nou!!: Vegueria de Barcelona і Pla de Barcelona · Veure més »
Pla territorial general de Catalunya
Terres de l'Ebre El Pla territorial general de Catalunya (PTGC) és l'instrument bàsic d'ordenació del territori de Catalunya, la seva planificació i definició de polítiques específiques de desenvolupament i reequilibri territorial.
Nou!!: Vegueria de Barcelona і Pla territorial general de Catalunya · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Vegueria de Barcelona і Principat de Catalunya · Veure més »
Sotsvegueria d'Igualada
La Sotsvegueria d'Igualada és una sotsvegueria, una antiga demarcació administrativa, depenent de la vegueria de Vilafranca i després de la vegueria de Barcelona.
Nou!!: Vegueria de Barcelona і Sotsvegueria d'Igualada · Veure més »
Sotsvegueria del Moianès
La Sotsvegueria del Moianès és una antiga demarcació administrativa o sotsvegueria que depenia de la vegueria del Bages.
Nou!!: Vegueria de Barcelona і Sotsvegueria del Moianès · Veure més »
Sotsvegueria del Vallès
La sotsvegueria del Vallès va ser una antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya que comprenia gairebé tot el Vallès, excepte Rellinars, Vacarisses, Castellterçol, Sant Quirze Safaja, Castellcir i Aiguafreda.
Nou!!: Vegueria de Barcelona і Sotsvegueria del Vallès · Veure més »
Vallès
Localització del Vallès (límits fins a abril de 2015) El Vallès és un territori històric de Catalunya que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Vallès Occidental i el Vallès Oriental.
Nou!!: Vegueria de Barcelona і Vallès · Veure més »
Vegueria
230x230px Una vegueria és la divisió territorial de Catalunya que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Vegueria de Barcelona і Vegueria · Veure més »
Vegueria de Vilafranca
La vegueria de Vilafranca fou una de les vegueries històriques del Principat de Catalunya, entre el i 1716, amb capital a Vilafranca del Penedès.
Nou!!: Vegueria de Barcelona і Vegueria de Vilafranca · Veure més »
Redirigeix aquí:
Veguer de Barcelona, Vegueria de Barcelona i del Vallès, Vegueria de Barcelona i el Vallès.
