Accés més ràpid que el navegador!
94 les relacions: Albellatge, Alcalatén, Altiplà de la Segarra, Alzinar amb marfull, Alzinar muntanyenc, Aneto, Arçot, Associació (fitosociologia), Aude, Avet, Boix comú, Boscos d'Europa, Boscos de la península Ibèrica, Brolla, Bruc boal, Bruc d'hivern, Canigó, Capcir, Cardó, Caro, Carrascar, Catalunya, Catalunya del Nord, Cistàcies, Clímax, Clima de Catalunya, Conca d'Òdena, Conca de Barberà, Conreu, Corberes, El Perelló, El·lèbor verd, Espècie, Faig, Falla, Fenassar, Garona, Garraf, Garric, Garrigar, Garrotxa, Guix, Hectàrea, Horst, Joliu, La Galera, Legislació, Llistó, Llistonar, Margalló, ..., Massís de les Gavarres, Màquia, Moianès, Montseny, Montserrat, Muntanya mitjana, Neret, País Valencià, Pi blanc, Pi pinyer, Pi roig, Pica d'Estats, Pinassa, Pineda (bosc), Pinus mugo, Pla de Bages, Plana de Vic, Ports de Tortosa-Beseit, Prades, Prímula, Principat de Catalunya, Priorat, Puig Neulós, Reboll, Riu Gaià, Romaní, Roure de fulla grossa, Roure de fulla petita, Roure martinenc, Roure pènol, Sabana, Santa Pau, Sòl, Segarra, Segrià, Serra de Boumort, Serra de l'Albera, Serra del Montsec, Sureda (bosc), Tramuntana, Vall d'Aran, Vegetació d'Espanya, Vegetació d'Europa, Vegetació dels Països Catalans. Ampliar l'índex (44 més) »
Albellatge
L'albellatge (Hyparrhenia hirta), també anomenat jaç,DCVB herbamans, llistó o fenàs de cuques és una poàcia que es troba en prats i pastures seques de l'Àfrica, el sud d'Europa i Àsia.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Albellatge · Veure més »
Alcalatén
Mapa municipal de l'Alcalatén abans de la reforma de 2023 L'Alcalatén és una comarca del nord del País Valencià, amb capital a l'Alcora.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Alcalatén · Veure més »
Altiplà de la Segarra
Extensió de la comarca natural de la Segarra. L'altiplà de la Segarra, o simplement la Segarra, és un altiplà que va dels 450 als 900 metres d'altitud i està situat prop del centre de Catalunya, entremig de la conca del riu Segre (a ponent), la conca del riu Anoia i la conca del riu Llobregat (a llevant tots dos), i per tant a una elevació més alta que les terres circumdants.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Altiplà de la Segarra · Veure més »
Alzinar amb marfull
L'alzinar amb marfull (Viburno tini-Quercetum ilicis subass. pistacietosum) és un bosc esclerofil·le dominat per les alzines a l'estrat arbori, però amb un doble estrat arbustiu on abunden els arbusts i les lianes.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Alzinar amb marfull · Veure més »
Alzinar muntanyenc
L'alzinar muntanyenc (Quercetum mediterraneo-montanum) es localitza a les serres i massissos que limiten la comarca de l'Alt Empordà pel nord i l'oest, a altituds compreses entre els 500 i els 800 metres, o fins i tot a cotes inferiors on el clima mediterrani adquireix un caràcter més humit i fred.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Alzinar muntanyenc · Veure més »
Aneto
Aneto és una població situada a la part nord de la vall de Barravés, costat Aragó, comarca de la Ribagorça.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Aneto · Veure més »
Arçot
L'arçot o espí negre (Rhamnus lycioides), és una espècie de la família de les ramnàcies.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Arçot · Veure més »
Associació (fitosociologia)
L'associació és la unitat bàsica de classificació de les comunitats vegetals en la tipologia sigmatista (o sigui, seguint els criteris establerts pel S.I.G.M.A., Station Internationale de Géobotanique Méditerranéenne et Alpine, fundada pel botànic Josias Braun-Blanquet a Montpeller).
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Associació (fitosociologia) · Veure més »
Aude
L'Aude (11) és un departament francès de la nova regió d'Occitània, que pren el nom del riu Aude, que neix al massís pirinenc del Carlit i desemboca a la Mediterrània després de recórrer 220 km.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Aude · Veure més »
Avet
Fulles d'''Abies grandis'' Pinyes ''Abies alba'' Els avets són coníferes de la família de les pinàcies (Pinaceae), la majoria dels quals estan ubicats al gènere Abies (45 a 55 espècies), per bé que hi ha avets que pertanyen a altres gèneres (Picea, Pseudotsuga).
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Avet · Veure més »
Boix comú
El boix comú (Buxus sempervirens) és una espècie d'angiosperma de la família Buxaceae freqüent als Països Catalans.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Boix comú · Veure més »
Boscos d'Europa
Els boscos d'Europa són rics i variats.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Boscos d'Europa · Veure més »
Boscos de la península Ibèrica
Bosc d'alzina surera al sud de Portugal (Algarve) Ocupació ideal dels boscos ibèrics Els boscos de la península Ibèrica -aquesta última, integrada actualment pels estats europeus d'Espanya, Portugal, Andorra i el Regne Unit, aquest pel petit territori britànic de Gibraltar- s'enquadren dins de dos grans regions florístiques; cadascuna caracteritzada per una sèrie de plantes i comunitats vegetals que li són pròpies, a més de tindre moltes d'altres en comú.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Boscos de la península Ibèrica · Veure més »
Brolla
Brolla de romaní a l'estiu La brolla, brosta, bilorda o bulorda és una formació vegetal que pot recobrir la major part del sòl però deixa passar molta claror.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Brolla · Veure més »
Bruc boal
Sant Llorenç de Munt El bruc boal (Erica arborea) és un arbust de la família de les ericàcies.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Bruc boal · Veure més »
Bruc d'hivern
El bruc d'hivern (Erica multiflora) és un arbust pertanyent al gènere Erica i de la família de les ericàcies.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Bruc d'hivern · Veure més »
Canigó
El Canigó és una muntanya del Pirineu, situada entre les comarques nord-catalanes del Conflent i el Vallespir, tot i que el cim és íntegrament en el Conflent, entre les comunes de Taurinyà (est) i Vernet (oest).
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Canigó · Veure més »
Capcir
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques. El Capcir (localment pronunciat) és una comarca del Principat de Catalunya que actualment es troba sota l'administració de l'Estat francès.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Capcir · Veure més »
Cardó
Il·lustració del cardó '' Dipsacus fullonum '' El cardó (Dipsacus fullonum) és una espècie de planta amb flors del gènere Dipsacus, dins la família de les caprifoliàcies.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Cardó · Veure més »
Caro
El Caro (Mont Caro o, impròpiament, Montcaro) (1.442 m) és un cim del massís dels Ports de Tortosa-Beseit situat al Baix Ebre, al municipi de Roquetes, dins del Parc Natural dels Ports.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Caro · Veure més »
Carrascar
Castelltallat El carrascar (associació Quercetum rotundifoliae) és un bosc on domina la carrasca o alzina de gla sovint dolça (Quercus rotundifolia) En el llenguatge comú no està clara la diferenciació entre carrasca com Quercus rotundifolia i alzina (vera) com Quercus ilex i el carrascar de la Font Roja d'Alcoi és en realitat un alzinar de Quercus ilex.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Carrascar · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Catalunya · Veure més »
Catalunya del Nord
Situació de la Catalunya Nord respecte als Països Catalans La Catalunya del Nord és la part històrica i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659).
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Catalunya del Nord · Veure més »
Cistàcies
Cistàcia, Cistàcies o Cistaceae és una família de plantes amb flors.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Cistàcies · Veure més »
Clímax
La fageda d'en Jordà és un exemple de clímax de la vegetació El clímax — en grec vol dir «escala»— és l'etapa final estable cap a la qual tendeix a evolucionar la vegetació i el sòl sota determinats factors ambientals especialment el clima i sense acció humana després de molt de temps.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Clímax · Veure més »
Clima de Catalunya
Estany Gento al Pirineu, on el 1956 hi va haver la temperatura més baixa enregistrada, fins a l'any 2020, a la península Ibèrica. El clima de Catalunya és d'hiverns amb temperatures suaus i estius calorosos i secs, característiques del clima mediterrani, amb l'excepció de la Vall d'Aran, d'hiverns freds i plujosos i estius frescos i relativament humits, i per tant de clima atlàntic.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Clima de Catalunya · Veure més »
Conca d'Òdena
La Conca d'Òdena és el sector central de la comarca de l'Anoia.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Conca d'Òdena · Veure més »
Conca de Barberà
La Conca de Barberà és una comarca de Catalunya situada al nord del Camp de Tarragona.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Conca de Barberà · Veure més »
Conreu
Camp de creïlles Cano d'Alginet, 1949, País Valencià El conreu és fer al sòl i a les plantes les tasques necessàries perquè fruitin.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Conreu · Veure més »
Corberes
Les Corberes (en occità Corbièras o Corbièiras; en francès Corbières) o massís de les Corberes són un conjunt de muntanyes al límit entre el Rosselló i la Fenolleda al sud i l'Aude (Llenguadoc) al nord.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Corberes · Veure més »
El Perelló
El Perelló, antigament anomenat la Font del Perelló, és un municipi de la comarca del Baix Ebre.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і El Perelló · Veure més »
El·lèbor verd
L'el·lèbor verd, Helleborus viridis, és una espècie de planta amb flors dins la família ranunculàcia.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і El·lèbor verd · Veure més »
Espècie
En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Espècie · Veure més »
Faig
La Fageda d'en Jordà, bosc situat a Santa Pau (Garrotxa) ''Fagus sylvatica'' El faig (Fagus sylvatica) és un gran arbre caducifoli del gènere Fagus i de la família Fagaceae.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Faig · Veure més »
Falla
Falla a Bedarius, Occitània. desert de Taklamakan. Les dues crestes de colors (a la part inferior esquerra i superior dreta) solen formar una única línia contínua, però han estat separades pel moviment al llarg de la falla. Una falla, en geologia, és una fractura o discontinuïtat d'un pla en un volum de roca a través del qual hi ha hagut un desplaçament important com a resultat dels moviments de massa de roca.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Falla · Veure més »
Fenassar
Un gríl·lid i una rosella en un fenassar a la Serra de Castelltallat Imatge estival d'un fenassar típic (''Brachipodietum phoenicoides'') en un marge al Papiol (Baix Llobregat). Hi destaquen sobretot el fenàs de marge (''Brachypodium phoenicoides''), amb moltes fulles, i algunes espigues de ''Dactylis glomerata''. Fixeu-vos també en els pins bords (''Pinus halepensis'') que, en absència de pastura o estassades, tendeixen a envair el fenassar. Un fenassar és un prat, més aviat sec, dominat pel fenàs de marge (Brachypodium phoenicoides), una gramínia.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Fenassar · Veure més »
Garona
La Garona (en occità: Garona, en francès: Garonne, del llatí Garumna) és un riu que discorre per la Gascunya.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Garona · Veure més »
Garraf
El Garraf és una de les comarques en què es dividí Catalunya en la divisió comarcal de 1936.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Garraf · Veure més »
Garric
El garric (Quercus coccifera) és una planta semblant a l'alzina però de port arbustiu.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Garric · Veure més »
Garrigar
Castelltallat. A l'esquerra un càdec, al front garrics a la part de dalt roures (Quercus cerrioides) La garriga o garrigar és un agrupament vegetal, on predomina el garric, en geobotànica, inclòs dins l'aliança fitosociològica Rhamno-Quercion cocciferae.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Garrigar · Veure més »
Garrotxa
La Garrotxa és una comarca catalana prepirinenca que limita amb les comarques del Ripollès, Osona, la Selva, el Gironès, el Pla de l'Estany, l'Alt Empordà i el Vallespir.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Garrotxa · Veure més »
Guix
Guix selenític amb macla tipus punta de fletxa El guix (també conegut com algeps o ges) és un mineral format per sulfat de calci dihidratat (CaSO₄·2H₂O), que cristal·litza en el sistema monoclínic.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Guix · Veure més »
Hectàrea
Lhectàrea és una unitat de mesura de superfície fora del Sistema Internacional d'Unitats, equivalent a 1 hectòmetre quadrat (hm²), 100 àrees o 10 000 metres quadrats.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Hectàrea · Veure més »
Horst
Imatge USGS Un horst, que deriva del l'alemany horst 'gep', en geografia física i geologia, és una regió elevada limitada per dues falles normals paral·leles.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Horst · Veure més »
Joliu
El joliu (Scilla lilio-hyacinthus) és una espècie de plantes angiospermes del gènere Scilla dins la família de les asparagàcies A les antigues classificacions botàniques clàssiques era dins la família de les liliàcies (Liliaceae) i a la classificació filogenètica APG II va se ubicada a la família Hyacinthaceae.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Joliu · Veure més »
La Galera
La Galera és una vila i municipi de la comarca del Montsià.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і La Galera · Veure més »
Legislació
La legislació és el conjunt de lleis que regulen un aspecte de la vida d'una comunitat.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Legislació · Veure més »
Llistó
El llistó és una planta herbàcia habitual a erms i prats.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Llistó · Veure més »
Llistonar
Castelltallat Llistonar a l'hivern a Canyelles (Garraf): s'hi veu la migradesa del sòlUn llistonar és un prat sec on hi predomina el llistó (Brachypodium retusum), una espècie perenne de fulles dures.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Llistonar · Veure més »
Margalló
El margalló (Chamaerops humilis) és una planta dioica de la família de les palmeres, una de les dues espècies, amb Phoenix theophrasti, de la familia de les palmeres (Arecaceae) nadiua de la Europa meridional.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Margalló · Veure més »
Massís de les Gavarres
El massís de les Gavarres és una alineació muntanyosa de la Serralada Litoral Catalana que forma un arc que marca els límits geogràfics meridionals de la plana de l'Empordà.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Massís de les Gavarres · Veure més »
Màquia
Màquia als vessants del Mata-redona, Serra del Montsià, La màquia és una formació vegetal densa i ombrívola formada per arbustos alts (1,5-4 m) de tipus esclerofil·le, és a dir, adaptada a la sequera.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Màquia · Veure més »
Moianès
El Moianès és una comarca de Catalunya, situada a la zona més elevada de l'altiplà central català.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Moianès · Veure més »
Montseny
Montseny és un municipi de la comarca del Vallès Oriental.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Montseny · Veure més »
Montserrat
Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya, situada a cavall de les comarques del Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Montserrat · Veure més »
Muntanya mitjana
La muntanya mitjana és aquell territori muntanyenc que, a l'àrea dels Països Catalans, va des de l'estatge basal (600 a 900 metres) fins a l'inici de l'alta muntanya (a partir de 1.600 metres).
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Muntanya mitjana · Veure més »
Neret
El neret (Rhododendron ferrugineum) és un arbust de la família de les ericàcies.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Neret · Veure més »
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і País Valencià · Veure més »
Pi blanc
El pi blanc (Pinus halepensis) és una espècie de conífera de la família Pinaceae originari de la regió mediterrània, tant del nord com del sud.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Pi blanc · Veure més »
Pi pinyer
El pi pinyer (Pinus pinea) és una espècie de pi de la família de les pinàcies caracteritzat per tenir la llavor comestible, el pinyó.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Pi pinyer · Veure més »
Pi roig
El pi roig (Pinus sylvestris) és una espècie de conífera de la família Pinaceae freqüent als Països Catalans.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Pi roig · Veure més »
Pica d'Estats
La Pica d'Estats o Pui de Sotllo (en occità: Pica d'Estats, en francès: Pique d'Estats) és una muntanya de 3.143 metres, situada entre la comarca del Pallars Sobirà i el departament francès d'Arieja, i que és el cim més alt de Catalunya.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Pica d'Estats · Veure més »
Pinassa
La pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii), coneguda com a pi negral a les Terres de l'Ebre, és la subespècie de Pinus nigra present als Països Catalans.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Pinassa · Veure més »
Pineda (bosc)
Distribució de les pinedes al món Les pinedes (o pinades, pinars i pinoses) són els boscos on els pins són l'espècie dominant.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Pineda (bosc) · Veure més »
Pinus mugo
Pinus mugo és una espècie de conífera de la família Pinaceae pròpia de l'alta muntanya europea (viu a l'estatge subalpí) i que presenta dues subespècies d'aspecte força diferent, que per alguns autors són dues espècies diferents: Pinus mugo subsp.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Pinus mugo · Veure més »
Pla de Bages
Mapa topogràfic del pla de Bages, al centre, de color verd. A la imatge s'hi aprecia: el massís de la muntanya de Montserrat, al sud; el massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac, al sud-est; l'altiplà del Moianès, a l'est; les valls de la riera Gavarresa, el riu Llobregat i el riu Cardener, al nord; la serra de Castelltallat, al nord-oest, i la serra de Palomes, al sud-oest. El pla de Bages és una plana de la Catalunya central que conforma el nucli de la comarca del Bages, vorejada en els seus extrems per terres més altes com ara les serres de Castelltallat a l'oest, Montserrat al sud, Sant Llorenç del Munt al sud-est i l'altiplà del Moianès a l'est, entre altres.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Pla de Bages · Veure més »
Plana de Vic
Localització de la Plana de Vic Montseny al fons. La Plana de Vic és una depressió allargada en direcció nord-sud que constitueix el nucli central de la comarca d'Osona.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Plana de Vic · Veure més »
Ports de Tortosa-Beseit
Els Ports nevats a l'hivern Els ports de Tortosa-Beseit (també dits Ports de Beseit, Ports de Tortosa, els Ports o lo Port) és un massís muntanyenc situat a l'extrem oriental del sistema Ibèric i que constitueix una zona de transició a la Serralada Prelitoral Catalana.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Ports de Tortosa-Beseit · Veure més »
Prades
Prades (del llatí Pratum "prada") és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Prades · Veure més »
Prímula
Primula és un gènere de plantes amb flors que conté unes 400-500 espècies herbàcies, anomenades comunament prímules en català.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Prímula · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Principat de Catalunya · Veure més »
Priorat
El Priorat és una comarca al bell mig de la Serralada Prelitoral Catalana a cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, que limita amb les comarques del Baix Camp, la Ribera d'Ebre, les Garrigues i la Conca de Barberà.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Priorat · Veure més »
Puig Neulós
El Puig Neulós (en francès pic du Néoulous, adaptació de la pronúncia rossellonesa "puig Neulús") és una muntanya de la serra de l'Albera, de la qual és el pic culminant (1.256 m).
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Puig Neulós · Veure més »
Reboll
El reboll o roure reboll (Quercus pyrenaica) és un roure present en molts llocs de la península Ibèrica però que, per singular capritx taxonòmic, duu aquest nom científic tot i no haver-n'hi al Pirineu.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Reboll · Veure més »
Riu Gaià
El Gaià és un riu de les comarques de Tarragona.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Riu Gaià · Veure més »
Romaní
La llengua romaní o romanó (estrictament i en romaní, "romaní" és la forma femenina de la paraula i "romanó" la masculina) pertany a la branca indoària de les llengües indoiranianes, subgrup dins de la família indoeuropea.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Romaní · Veure més »
Roure de fulla grossa
El roure de fulla grossa (Quercus petraea) és un roure que viu a la major part d'Europa i Anatòlia.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Roure de fulla grossa · Veure més »
Roure de fulla petita
El roure de fulla petita, galer, roure garriguenc, o roure valencià (Quercus faginea) és un arbre marcescent de grandària mitjana, de fins a 20 metres d'altura, típic de les zones de clima mediterrani del nord d'Àfrica i la península Ibèrica.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Roure de fulla petita · Veure més »
Roure martinenc
El roure martinenc (Quercus pubescens) és un arbre caducifoli mitjà que pot arribar als 25 metres.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Roure martinenc · Veure més »
Roure pènol
El roure pènol (Quercus robur) és un arbre caducifoli molt gran, fins a 40 m.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Roure pènol · Veure més »
Sabana
Distribució geogràfica del bioma de la sabana. La sabana és un bioma terrestre.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Sabana · Veure més »
Santa Pau
Santa Pau és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Santa Pau · Veure més »
Sòl
'''A''' representa el sòl; '''B''' representa la laterita, una regolita; C representa saprolita, una regolita menys meteoritzada; la capa inferior representa la roca mare El sòl és la capa externa de l'escorça terrestre, originada per l'alteració de les roques sota la influència de la meteorització i erosió dels éssers vius.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Sòl · Veure més »
Segarra
La Segarra és una comarca de l'interior de Catalunya, la capital de la qual és Cervera i es troba a l'àmbit funcional territorial de Ponent.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Segarra · Veure més »
Segrià
El Segrià és una comarca de Catalunya, la seva capital és Lleida.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Segrià · Veure més »
Serra de Boumort
La serra de Boumort és una muntanya calcària que emergeix al nord-est de la Conca de Dalt i de la mateixa comarca del Pallars Jussà.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Serra de Boumort · Veure més »
Serra de l'Albera
La serra de l'Albera, o també massís de l'Albera, és el principal contrafort oriental dels Pirineus.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Serra de l'Albera · Veure més »
Serra del Montsec
El Montsec és la serralada més meridional del Prepirineu català, i s'estén d'est a oest per les comarques de la Noguera, el Pallars Jussà i la Baixa Ribagorça.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Serra del Montsec · Veure més »
Sureda (bosc)
Imatge típica d'una sureda en explotació La sureda (Viburno tini-Quercetum ilicis subas. suberetosum) és un bosc esclerofil·le en què l'estrat arbori és format majoritàriament per sureres (Quercus suber).
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Sureda (bosc) · Veure més »
Tramuntana
Caractarístic núvol de tramuntana sobre Requesens i el puig Neulós a la serralada de l'Albera. La tramuntana és un vent fort i fred que ve del nord, d'origen polar, usant el nord dels Pirineus i el sud-oest del Massís Central com a zona d'acceleració.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Tramuntana · Veure més »
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Vall d'Aran · Veure més »
Vegetació d'Espanya
miniatura La vegetació d'Espanya és molt variada, a causa de diversos factors com són: la diversitat del relleu, del clima i la seva latitud.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Vegetació d'Espanya · Veure més »
Vegetació d'Europa
Alzinar al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. La zona de vegetació més gran d'Europa, que divideix la meitat del continent des de l'Atlàntic fins als Urals, és un cinturó d'arbres de fulla caduca i coníferes: roures, arç, oms barrejats amb pins i avets.
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Vegetació d'Europa · Veure més »
Vegetació dels Països Catalans
Roureda a la Font del Racó (Barcelona) La vegetació dels Països Catalans comprèn la cobertura vegetal, tant l'espontània com la conreada, d'aquest territori que ocupa una superfície d'uns 70.000 km².
Nou!!: Vegetació de Catalunya і Vegetació dels Països Catalans · Veure més »
