Accés més ràpid que el navegador!
199 les relacions: A fortiori, Aleksei Krilov, Alemany, Alquè, Anàlisi funcional, Anàlisi matemàtica, Anell (matemàtiques), Aplicació lineal, Arquitectura, Arthur Cayley, Augustin Louis Cauchy, Base ortonormal, Camille Jordan, Carl Friedrich Gauß, Cúpula geodèsica, Circuit elèctric, Conducció tèrmica, Conjunt dens, Cos (matemàtiques), Cos algebraicament tancat, Cos finit, Criptografia, Curvatura, David Hilbert, Deformació, Derivada, Determinant (matemàtiques), Diagonalització d'endomorfismes, Dimensió, Dinàmica, Endomorfisme, Enginyeria, Equació de Schrödinger, Equació diferencial, Equació diferencial en derivades parcials, Equació integral, Erhard Schmidt, Espai compacte, Espai de Banach, Espai de Hilbert, Espai de Minkowski, Espai euclidià, Espai separable, Espai topològic, Espai vectorial, Espaitemps, Espectre (matemàtiques), Estàtica, Etè, Figueres, ..., Forma bilineal, Forma canònica de Jordan, Forma quadràtica, Formulació hamiltoniana, Frigyes Riesz, Funció, Funció bijectiva, Funció d'ona, Funció exhaustiva, Funció exponencial, Funció pròpia, Funció quadràtica, Gairebé pertot, Geometria algebraica, Geometria euclidiana, Gradient (matemàtiques), Grup (matemàtiques), Grup cíclic, Grup unitari especial, Hermann Grassmann, Hermann Minkowski, Homotècia, Imatge (matemàtiques), Irving Segal, Isometria, Isostàsia, Issai Schur, Izraïl Moisséievitx Gelfand, Jacob Schwartz, James Joseph Sylvester, Jean-Baptiste-Joseph Fourier, Johan de Witt, John von Neumann, Lagrangià, Laurent Lafforgue, Linus Carl Pauling, Liu Hui, Maksim Kontsévitx, Mark Naimark, Matemàtica pura, Matemàtiques, Matemàtiques aplicades, Matriu (matemàtiques), Matriu d'adjunts, Matriu nilpotent, Matriu triangular, Mètode de reducció de Gauss, Mecànica, Mecànica dels medis continus, Mecànica quàntica, Medalla Fields, Moment d'inèrcia, Monomi, Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, Nelson Dunford, Nombre complex, Nombre p-àdic, Nombre real, Nucli (matemàtiques), Ona estacionària, Operador diferencial, Operador laplacià, Orbital atòmic, Oscil·lació, PageRank, Paul Adrien Maurice Dirac, Pierre de Fermat, Pol geogràfic, Polinomi, Polinomi característic, Polinomi mínim, Premi Nobel de Química, Projecció (matemàtiques), Propietat commutativa, Punt fix, Relativitat especial, Relativitat general, René Descartes, Representació de grup, Richard Feynman, Salvador Dalí i Domènech, Sèrie de potències enteres, Sèrie trigonomètrica, Sòlid rígid, Segle III, Serge Lang, Sistema d'equacions lineals, Sistema de coordenades cartesianes, Sol, Subsuccessió, Teatre-Museu Dalí, Tensió (mecànica), Tensor d'inèrcia, Tensor deformació, Tensor tensió, Teorema espectral, Teorema fonamental de l'àlgebra, Teoria de cordes, Teoria de grafs, Terra, Topologia, Traça (àlgebra lineal), Transformació de Lorentz, Transformació geomètrica, Transformada de Legendre, Valor propi, vector propi i espai propi, Vector (matemàtiques), Walter Rudin, William Rowan Hamilton, 1596, 1601, 1637, 1650, 1665, 1768, 1777, 1789, 1799, 1805, 1809, 1814, 1821, 1830, 1834, 1838, 1845, 1850, 1852, 1855, 1857, 1858, 1862, 1864, 1865, 1876, 1877, 1880, 1895, 1897, 1907, 1909, 1922, 1943, 1956, 1959, 1998, 2002, 783, 850. Ampliar l'índex (149 més) »
A fortiori
A fortiori és una locució adverbial llatina, abreujada de l'original A fortiori ratione, que significa ‘amb major motiu’.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і A fortiori · Veure més »
Aleksei Krilov
va ser un matemàtic, enginyer i militar rus.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Aleksei Krilov · Veure més »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Alemany · Veure més »
Alquè
Etilè Els alquens, també anomenats olefines, són hidrocarburs alifàtics que tenen algun doble enllaç entre els àtoms de carboni i per això són anomenats insaturats.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Alquè · Veure més »
Anàlisi funcional
Lanàlisi funcional és la branca de les matemàtiques, i específicament de l'anàlisi, que tracta de l'estudi d'espais de funcions.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Anàlisi funcional · Veure més »
Anàlisi matemàtica
convergència, la teoria de la mesura, la geometria i la teoria de la probabilitat i l'estadística Lanàlisi matemàtica, o simplement anàlisi (del grec ανάλυσις análysis, 'solució', ἀναλύειν analýein, 'resoldre'), és la branca de les matemàtiques que té per objecte l'estudi de les relacions de dependència d'una variable respecte d'una altra, és a dir, de les funcions.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Anàlisi matemàtica · Veure més »
Anell (matemàtiques)
En matemàtiques, un anell és una estructura algebraica formada per un conjunt A d'elements on hi ha definides dues operacions binàries, que anomenarem suma (+) i producte (·) (tot i que no són necessàriament la suma i el producte de nombres reals habituals) i que compleixen les següents propietats:.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Anell (matemàtiques) · Veure més »
Aplicació lineal
En matemàtiques, una aplicació lineal és un morfisme entre dos espais vectorials que respecta l'operació suma de vectors i la multiplicació escalar definides en aquests espais vectorials, o, en altres paraules que preserven les combinacions lineals.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Aplicació lineal · Veure més »
Arquitectura
'''El somni de l'arquitecte''', Oli sobre tela, 1840. Thomas Cole, Toledo Museum of Art. Toledo (Ohio), Estats Units Larquitectura és l'art de projectar o construir edificis i d'altres estructures físiques.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Arquitectura · Veure més »
Arthur Cayley
Arthur Cayley (Richmond, Surrey, 16 d'agost de 1821 - Cambridge, 26 de gener de 1895) fou un matemàtic britànic.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Arthur Cayley · Veure més »
Augustin Louis Cauchy
,() fou un matemàtic francès, conegut per haver estat el gran sistematitzador del càlcul.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Augustin Louis Cauchy · Veure més »
Base ortonormal
En matemàtiques, i concretament en àlgebra lineal, una base ortonormal d'un espai prehilbertià V de dimensió finita és una base de V, els vectors de la qual són ortonormals.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Base ortonormal · Veure més »
Camille Jordan
Marie Ennemond Camille Jordan (5 de gener de 1838 – 22 de gener de 1922) fou un matemàtic francès, conegut per la seva feina a la fundació de l'estudi de la teoria de grups i per la seva influent obra Cours d'analyse.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Camille Jordan · Veure més »
Carl Friedrich Gauß
Johann Carl Friedrich Gauss (ˈɡaʊs; Gauß, Carolus Fridericus Gauss) (Braunschweig, Regne de Braunschweig-Wolfenbüttel, 30 d'abril del 1777 - Göttingen, Regne de Hannover, 23 de febrer del 1855), fou un matemàtic i científic alemany que feu descobertes significatives en molts camps, incloent-hi la teoria de nombres, l'estadística, l'anàlisi, la geometria diferencial, la geodèsia, l'electroestàtica, l'astronomia i l'òptica.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Carl Friedrich Gauß · Veure més »
Cúpula geodèsica
Una cúpula geodèsica és una estructura amb una forma semiesfèrica,formada per unions de triangles que poden ser de diverses mides.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Cúpula geodèsica · Veure més »
Circuit elèctric
Un circuit elèctric Un circuit elèctric és un conjunt simple o complex de conductors i components elèctrics o electrònics (commutadors, condensadors, bateries, resistències, inductors, transistor, díodes, etc.) interconnectats per tal de formar un recorregut per on pot circular un corrent elèctric.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Circuit elèctric · Veure més »
Conducció tèrmica
La conducció tèrmica o conducció de calor és un mecanisme d'energia tèrmica entre dos sistemes basat en el contacte directe de les seues partícules que tendeixen a igualar la seva temperatura o estat d'excitació tèrmica.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Conducció tèrmica · Veure més »
Conjunt dens
Sigui (X,\mathcal) un espai topològic; A\subset X és un conjunt dens a X\; si i només si \bar A.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Conjunt dens · Veure més »
Cos (matemàtiques)
nombres construïbles. En l'àlgebra abstracta, un cos és un sistema algebraic en què és possible efectuar la suma, resta, multiplicació i divisió (llevat de la divisió per 0), i en la qual se satisfan certes lleis.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Cos (matemàtiques) · Veure més »
Cos algebraicament tancat
En àlgebra abstracta, un cos algebraicament tancat F és un cos que conté una arrel per qualsevol polinomi no-constant de F, l'anell de polinomis en la variable x a coeficients en F.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Cos algebraicament tancat · Veure més »
Cos finit
Joseph Wedderburn demostrà l'última conjectura sobre els cossos finits el 1905 En matemàtiques i més precisament en la branca de la teoria de Galois, un cos finit, anomenat també cos de Galois és un cos el cardinal del qual és finit (té un nombre finit d'elements).
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Cos finit · Veure més »
Criptografia
Enigma. La criptografia (o criptologia, del grec κρυπτός, kryptos, "amagat, secret"; i γράφειν, gráphin, "escriptura", o -λογία, -logia, "estudi", respectivament) és, tradicionalment, l'estudi de formes de convertir informació des de la seva forma original cap a un codi incomprensible, de forma que sigui incomprensible pels que no coneguin aquesta tècnica.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Criptografia · Veure més »
Curvatura
En geometria, la curvatura és la qualitat d'una corba associada al canvi de direcció de diversos punts successius de la corba.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Curvatura · Veure més »
David Hilbert
David Hilbert (Königsberg, Prússia Oriental, 23 de gener de 1862 – Göttingen, Alemanya, 14 de febrer de 1943) va ser un matemàtic alemany.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і David Hilbert · Veure més »
Deformació
La deformació és el canvi en la mida o forma d'un cos a causa d'esforços interns produïts per una o més forces aplicades sobre el mateix o l'ocurrència de dilatació tèrmica.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Deformació · Veure més »
Derivada
pendent de la recta que és tangent a la corba. La recta de color vermell és sempre tangent a la corba blava; el seu pendent és la derivada. En càlcul infinitesimal, la derivada és una mesura de com canvia una funció en modificar el valor de les seves variables.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Derivada · Veure més »
Determinant (matemàtiques)
L'àrea del paral·lelogram és el valor absolut del determinant de la matriu formada pels vectors que representen els costats del paral·lelogram. En matemàtiques, el determinant és una eina molt potent en nombrosos dominis (estudi d'endomorfismes, recerca de valors propis, càlcul diferencial).
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Determinant (matemàtiques) · Veure més »
Diagonalització d'endomorfismes
Un endomorfisme és una aplicació lineal f:E \rightarrow F d'un espai vectorial en si mateix.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Diagonalització d'endomorfismes · Veure més »
Dimensió
Aquests dibuixos representen diferents objectes segons les seves dimensions Una dimensió d'un element és, en àlgebra i geometria, el nombre de valors propis independents que té la matriu que el caracteritza.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Dimensió · Veure més »
Dinàmica
La dinàmica és una part de la mecànica clàssica que se centra en les forces i les acceleracions que aquestes produeixen sobre els cossos.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Dinàmica · Veure més »
Endomorfisme
Exemple d'un endomorfisme. En matemàtiques, un endomorfisme és un morfisme que té com a codomini el mateix conjunt que el seu domini.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Endomorfisme · Veure més »
Enginyeria
Un motor F-15 Eagle Pratt & Whitney F100 turboventilador dissenyat per enginyers aerospacials Lenginyeria és l'aplicació pràctica de la ciència i la tecnologia.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Enginyeria · Veure més »
Equació de Schrödinger
Equació general de Schrödinger. En física, especialment en mecànica quàntica, lequació de Schrödinger és una equació que descriu com canvia al llarg del temps l'estat quàntic d'un sistema físic.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Equació de Schrödinger · Veure més »
Equació diferencial
En matemàtiques, una equació diferencial és una equació funcional entre una o diverses funcions desconegudes i les seves funcions derivades.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Equació diferencial · Veure més »
Equació diferencial en derivades parcials
En matemàtiques, una equació diferencial en derivades parcials és una equació que relaciona les derivades parcials d'una funció de diverses variables.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Equació diferencial en derivades parcials · Veure més »
Equació integral
Una equació integral és una equació en la qual una de les incògnites és una funció que apareix en una expressió sota el signe integral.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Equació integral · Veure més »
Erhard Schmidt
va ser un matemàtic alemany.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Erhard Schmidt · Veure més »
Espai compacte
''B''.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Espai compacte · Veure més »
Espai de Banach
En matemàtiques, un espai de Banach és un espai vectorial normat i complet.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Espai de Banach · Veure més »
Espai de Hilbert
En matemàtiques, el concepte d'espai de Hilbert és una generalització del concepte d'espai euclidià.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Espai de Hilbert · Veure més »
Espai de Minkowski
En física i matemàtiques, lespai de Minkowski o espaitemps de Minkowski (M4 o simplement M) és una varietat matemàtica de quatre dimensions, un model d'espaitemps que resulta molt adequat per a la formulació de teoria especial de la relativitat d'Einstein.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Espai de Minkowski · Veure més »
Espai euclidià
Un espai euclidià és un espai vectorial normat de dimensió finita, en què la norma és heretada d'un producte escalar.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Espai euclidià · Veure més »
Espai separable
En topologia, un espai topològic és un espai separable si inclou un subconjunt dens numerable.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Espai separable · Veure més »
Espai topològic
Els espais topològics són els principals objectes de treball en la disciplina matemàtica de la topologia.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Espai topològic · Veure més »
Espai vectorial
'''v''' + 2·'''w'''. Un espai vectorial és, en matemàtiques, i més concretament en àlgebra lineal, una estructura algebraica formada per un conjunt de vectors.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Espai vectorial · Veure més »
Espaitemps
L'espaitemps és un concepte introduït per Hermann Minkowski el 1908, que fusiona el temps i l'espai absoluts de Newton en una nova entitat de quatre dimensions, les tres ordinàries de l'espai amb la quarta del temps.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Espaitemps · Veure més »
Espectre (matemàtiques)
En anàlisi funcional, el concepte d'espectre d'un operador afitat és una generalització del concepte de valor propi per matrius.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Espectre (matemàtiques) · Veure més »
Estàtica
L'estàtica és la part de la mecànica que estudia les condicions d'equilibri d'un sistemes de forces que actua sobre un cos per tal que aquest es mantingui en repòs o enequilibri mecànic, és a dir, en moviment uniforme.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Estàtica · Veure més »
Etè
L'etè o eté, abans també anomenat etilè, és un compost químic orgànic consistent en dos àtoms de carboni enllaçats mitjançant un doble enllaç covalent i quatre àtoms d'hidrogen enllaçats mitjançant enllaços simples covalents als carbonis, dos a cadascun.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Etè · Veure més »
Figueres
La plaça del mercat de Figueres Figueres és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Figueres · Veure més »
Forma bilineal
Siguin V \, i W \, objectes matemàtics qualsevol, tots dos amb estructura lineal, l'un per l'esquerra i l'altre per la dreta, sobre un altre objecte K amb estructura aritmètica.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Forma bilineal · Veure més »
Forma canònica de Jordan
blocs de Jordan i només tenen diferents de zero els valors de la diagonal (els valors propis) i els que queden immediatament per damunt (aquests valen 1). La resta d'elements de la matriu, fora dels blocs de Jordan, són tots zero (aquí representats amb espais en blanc). La forma canònica de Jordan o forma normal de Jordan és un terme matemàtic utilitzat en àlgebra lineal.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Forma canònica de Jordan · Veure més »
Forma quadràtica
Una forma quadràtica (real) és un polinomi homogeni de grau dos que involucra n variables x_1,\dots, x_n: on A_\in \mathbb, \ i,j.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Forma quadràtica · Veure més »
Formulació hamiltoniana
La formulació hamiltoniana o mecànica hamiltoniana és una reformulació de la mecànica clàssica newtoniana introduïda el 1833 per William Rowan Hamilton.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Formulació hamiltoniana · Veure més »
Frigyes Riesz
va ser un matemàtic hongarès que va fer contribucions fonamentals a l'anàlisi funcional.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Frigyes Riesz · Veure més »
Funció
parells ordenats (''x'',''f''(''x'')). En matemàtiques, una funció és la idealització de com una quantitat variable depèn d'una altra quantitat.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Funció · Veure més »
Funció bijectiva
Una funció bijectiva. En matemàtiques, una funció o aplicació bijectiva també anomenada simplement una bijecció és una funció f d'un conjunt X a un conjunt Y (f:X → Y) amb la propietat que per a cada y de Y hi ha exactament un x de X tal que f(x).
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Funció bijectiva · Veure més »
Funció d'ona
Funció d'ona per a una partícula bidimensional tancada en una caixa; les línies de nivell sobre el pla inferior estan relacionades amb la probabilitat de presència. En mecànica quàntica, una funció d'ona \psi(x,y,z,t) és una forma de descriure l'estat físic d'un sistema de partícules i, per tant, conté tota la informació que sigui mesurable de les partícules.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Funció d'ona · Veure més »
Funció exhaustiva
Una funció exhaustiva. Una altra funció exhaustiva. Una funció que '''no és''' exhaustiva. Composició exhaustiva: la primera funció no cal que sigui exhaustiva. En matemàtiques, es diu que una funció f entre dos conjunts és exhaustiva (també dita epijectiva, suprajectiva o surjectiva) quan tot element del conjunt d'arribada és imatge d'almenys un element del domini.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Funció exhaustiva · Veure més »
Funció exponencial
En sentit ampli, una funció exponencial és qualsevol funció del tipus ax, una potenciació on la base a és qualsevol nombre real positiu i l'exponent x és la variable.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Funció exponencial · Veure més »
Funció pròpia
operador de Laplace en un disc. En matemàtiques, una funció pròpia d'un operador lineal D definit en algun espai de funcions és qualsevol funció diferent de zero.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Funció pròpia · Veure més »
Funció quadràtica
còncava amb el focus col·locat a l'eix OY Les funcions y.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Funció quadràtica · Veure més »
Gairebé pertot
En anàlisi matemàtica, i més específicament en teoria de la mesura, es diu que una propietat es compleix gairebé pertot si el conjunt d'elements per als quals no es compleix la propietat és en certa manera negligible; en termes tècnics, quan és un conjunt de mesura nul·la (Halmos 1974).
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Gairebé pertot · Veure més »
Geometria algebraica
locus real. La geometria algebraica és una branca de les matemàtiques que combina l'àlgebra abstracta, especialment l'àlgebra commutativa, amb la geometria.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Geometria algebraica · Veure més »
Geometria euclidiana
Euclides d'Alexandria La geometria euclidiana és la part de la geometria que estudia els objectes o figures i les seves relacions en un espai on es compleixen els cinc postulats d'Euclides i les cinc nocions comunes.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Geometria euclidiana · Veure més »
Gradient (matemàtiques)
En càlcul vectorial, el gradient \nabla f d'un camp escalar f és un camp vectorial que indica en cada punt del camp escalar la direcció del màxim increment d'ell mateix.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Gradient (matemàtiques) · Veure més »
Grup (matemàtiques)
Les possibles manipulacions del cub de Rubik formen un grup. Un grup és una estructura algebraica formada per un conjunt G d'elements on hi ha definida una operació binària, com pot ser la suma o el producte, i que compleix unes propietats determinades que es detallaran més endavant.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Grup (matemàtiques) · Veure més »
Grup cíclic
Un grup és cíclic pot ser generat per algun element.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Grup cíclic · Veure més »
Grup unitari especial
En matemàtiques, el grup unitari especial (o grup especial unitari) de grau n, denominat SU(n), és el grup de matrius unitàries n x n i amb determinant igual a 1, amb nombres complexos als elements del cos C i amb l'operació de grup donada per la multiplicació de matrius.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Grup unitari especial · Veure més »
Hermann Grassmann
Hermann Günther Grassmann (Stettin, 15 d'abril de 1809 - 26 de setembre de 1877) fou un lingüista i matemàtic alemany.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Hermann Grassmann · Veure més »
Hermann Minkowski
Hermann Minkowski (Aleksotas, Imperi Rus, 22 de juny del 1864 - Göttingen, Imperi alemany, 12 de gener del 1909) va ser un matemàtic alemany d'origen jueu que va desenvolupar la teoria geomètrica dels nombres.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Hermann Minkowski · Veure més »
Homotècia
Homotècia amb centre O i on λ>1. Una homotècia és una transformació geomètrica del pla o de l'espai en la qual es compleixen dues condicions: cada punt i la seva imatge estan alineats amb un punt fix O anomenat centre d'homotècia i s'estableix una relació constant λ entre els segments que uneixen el centre d'homotècia amb cada punt i la seva imatge.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Homotècia · Veure més »
Imatge (matemàtiques)
L'oval groc dins ''Y'' és la imatge de ''f'' Siguin X i Y dos conjunts, f una funció f: X → Y, i x un element de X. Diem que la imatge de x sota f, denotada f(x), és l'element únic y de Y que f associa amb x. La imatge d'un subconjunt A ⊆ X sota f denotada f(A) és el subconjunt de Y definit com Per extensió, la imatge de la funció f anomenat també el seu recorregut és la imatge del conjunt domini de la funció f. Per contra, sigui f: X → Y una funció i B un subconjunt de Y, es diu antiimatge de B per f el subconjunt de X definit com A vegades es nota aquest concepte f −1 per a fer distinció amb la notació de la funció inversa de f. De fet, tot i que les dues funcions coincideixen, evidentment només ho poden fer quan la funció inversa està definida, és a dir quan f és una funció invertible.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Imatge (matemàtiques) · Veure més »
Irving Segal
va ser un matemàtic i cosmòleg estatunidenc.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Irving Segal · Veure més »
Isometria
En matemàtiques, una isometria o isomorfisme isomètric és un isomorfisme amb preservació de distància entre espais mètrics.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Isometria · Veure més »
Isostàsia
Isostàsia (del grec ίσος, 'igual', i στασις, 'estabilitat') és un terme utilitzat en geologia que fa referència a l'estat d'equilibri gravitacional entre la litosfera i l'astenosfera terrestres, en el sentit que les plaques tectòniques "suren" amb una elevació determinada en funció del seu gruix i de la seva densitat.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Isostàsia · Veure més »
Issai Schur
va ser un matemàtic jueu - alemany.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Issai Schur · Veure més »
Izraïl Moisséievitx Gelfand
, també conegut com a Israel Gelfand, va ser un matemàtic que va contribuir de manera substancial en diferents branques entre elles teoria de grups, teoria de representació, àlgebra lineal, etc.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Izraïl Moisséievitx Gelfand · Veure més »
Jacob Schwartz
, conegut familiarment con Jack Schwartz, va ser un matemàtic estatunidenc.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Jacob Schwartz · Veure més »
James Joseph Sylvester
James Joseph Sylvester (Londres, 3 de setembre de 1814 - Oxford, 15 de març de 1897) fou un matemàtic anglès.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і James Joseph Sylvester · Veure més »
Jean-Baptiste-Joseph Fourier
Placa a la casa natal de Joseph Fourier a Auxerre Jean-Baptiste-Joseph Fourier (Auxerre, 21 de març de 1768 - París, 16 de maig de 1830), fou un matemàtic, físic i egiptòleg francès, conegut pels seus treballs sobre la descomposició de funcions periòdiques en sèries trigonomètriques convergents anomenades ''sèries de Fourier'', que va acabar desenvolupant-se en l'anàlisi harmònica, així com en les seves aplicacions als problemes de propagació de la calor (Llei de Fourier) i de vibracions.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Jean-Baptiste-Joseph Fourier · Veure més »
Johan de Witt
Johan de Witt o Jan de Witt (Dordrecht, 24 de setembre de 1625 - La Haia, 20 d'agost de 1672) fou un polític neerlandès del que dirigí les Set Províncies Unides dels Països Baixos en oposició a la casa d'Orange i que va ser assassinat amb el seu germà Cornelius el 1672.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Johan de Witt · Veure més »
John von Neumann
fou un científic, físic i matemàtic estatunidenc, jueu d'origen hongarès, considerat per molts com un dels més importants científics del.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і John von Neumann · Veure més »
Lagrangià
El lagrangià (L) és una funció escalar de les variables dinàmiques d'un sistema físic.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Lagrangià · Veure més »
Laurent Lafforgue
Laurent Lafforgue (1966) és un matemàtic francès nascut a Antony, França.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Laurent Lafforgue · Veure més »
Linus Carl Pauling
Linus Carl Pauling (Portland, EUA 1901 - Big Sur, 1994) va ser un químic, bioquímic, enginyer químic, activista per la pau i escriptor estatunidenc.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Linus Carl Pauling · Veure més »
Liu Hui
Liu Hui (en xinès tradicional: 劉徽; en xinès simplificat: 刘徽; en pinyin: Liú Huī) (EC) va ser un matemàtic de l'estat de Cao Wei durant el període dels Tres Regnes de la història xinesa, dC.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Liu Hui · Veure més »
Maksim Kontsévitx
Maksim Lvóvitx Kontsévitx,en rus Максим Львович Концевич (Khimki, 25 d'agost de 1964), és un matemàtic rus.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Maksim Kontsévitx · Veure més »
Mark Naimark
va ser un matemàtic soviètic.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Mark Naimark · Veure més »
Matemàtica pura
consulta.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Matemàtica pura · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Matemàtiques · Veure més »
Matemàtiques aplicades
La matemàtica aplicada o matemàtiques aplicades són tots aquells mètodes i eines matemàtiques que es poden fer servir en l'anàlisi o solució de problemes en l'àmbit de les ciències aplicades o socials.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Matemàtiques aplicades · Veure més »
Matriu (matemàtiques)
En matemàtiques, una matriu és una taula rectangular de nombres o, més generalment, d'elements d'una estructura algebraica de forma d'anell.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Matriu (matemàtiques) · Veure més »
Matriu d'adjunts
Donada una matriu quadrada A, la seva matriu d'adjunts o matriu de cofactors cof(A) és la que resulta de substituir cada terme aij d'A pel seu cofactor.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Matriu d'adjunts · Veure més »
Matriu nilpotent
En àlgebra lineal, una matriu nilpotent és una matriu quadrada N tal que per algun enter positiu k. Hom anomena grau de N el valor k més petit que compleix aquesta propietat.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Matriu nilpotent · Veure més »
Matriu triangular
Una matriu A de n×m elements: A.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Matriu triangular · Veure més »
Mètode de reducció de Gauss
El mètode de reducció de Gauss és un procediment sistemàtic de substitució matemàtica de r vectors d'una certa base de E pels r vectors de \mathcal independents, per tal d'aconseguir una nova base de E i les expressions dels k - r vectors que queden a \mathcal en aquesta nova base.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Mètode de reducció de Gauss · Veure més »
Mecànica
Animació del ''Newton's cradle'' sobre el llibre de Newton ''Principia Mathematica''. La mecànica (del grec Μηχανική mekanicos) és la part de la física que estudia el moviment dels cossos físics i les causes d'aquests moviments, tals com les forces o les energies.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Mecànica · Veure més »
Mecànica dels medis continus
En mecànica, la mecànica dels medis continus és una branca de la mecànica que s'ocupa de l'anàlisi del comportament cinemàtic i mecànic dels materials que es comporten com un continu, tant sòlids com fluids (líquids i gasos).
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Mecànica dels medis continus · Veure més »
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Mecànica quàntica · Veure més »
Medalla Fields
La Medalla Fields, coneguda oficialment com a Medalla Internacional per Descobriments Excel·lents en Matemàtiques (anglès: International Medal for Outstanding Discoveries in Mathematics), és un premi atorgat a dos, tres o quatre matemàtics de fins a 40 anys a cada Congrés Internacional de la Unió Matemàtica Internacional (International Mathematical Union, IMU), un congrés que es duu a terme cada quatre anys.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Medalla Fields · Veure més »
Moment d'inèrcia
En física, el moment d'inèrcia (de símbol I) és la propietat que tenen els cossos de resistir-se al canvi de velocitat de rotació.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Moment d'inèrcia · Veure més »
Monomi
S'anomena monomi l'expressió algèbrica resultant de multiplicar diversos termes algèbrics, com ara: Un monomi està format per un nombre (el coeficient) i una o més lletres que representen variables indeterminades elevades a un exponent natural o 0 (la part literal).
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Monomi · Veure més »
Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí
Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, conegut normalment com a al-Khwarazmí o al-Khuwarizmí (c. 780 - c. 850), fou un matemàtic, geògraf i astròleg/astrònom.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí · Veure més »
Nelson Dunford
va ser un matemàtic estatunidenc.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Nelson Dunford · Veure més »
Nombre complex
Figura 1: Un nombre complex z.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Nombre complex · Veure més »
Nombre p-àdic
El sistema de nombres p-àdics fou descrit per primera vegada per Kurt Hensel el 1897.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Nombre p-àdic · Veure més »
Nombre real
En matemàtiques, els nombres reals (\R) informalment es poden concebre com els nombres associats a longituds o qualsevol mena de magnitud física que se suposa que és contínua.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Nombre real · Veure més »
Nucli (matemàtiques)
En la disciplina matemàtica de l'àlgebra abstracta, el nucli d'un homomorfisme mesura el grau de què li manca a l'homomorfisme injectiu.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Nucli (matemàtiques) · Veure més »
Ona estacionària
Ona estacionària. L'ona incident i la reflectida es mostren en blau i vermell Una ona estacionària es forma per la interferència de dues ones de la mateixa naturalesa amb igual amplitud, longitud d'ona i freqüència que avancen en sentit oposat a través d'un mitjà.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Ona estacionària · Veure més »
Operador diferencial
En matemàtiques, un operador diferencial és un operador lineal definit com una funció de l'operador de diferenciació.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Operador diferencial · Veure més »
Operador laplacià
En càlcul vectorial, l'operador laplacià és un operador diferencial el·líptic de segon ordre, denotat com Δ, relacionat amb certs problemes de minimització de determinades magnituds sobre un cert domini.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Operador laplacià · Veure més »
Orbital atòmic
Representació dels orbitals 1''s,'' 2''s'' i 3''s'' en funció del radi en una dimensió (a baix) i en dues dimensions (a dalt). Un orbital atòmic és cadascuna de les funcions d'ona, solució de l’equació de Schrödinger, que descriuen l’estat estacionari d’un electró que forma part d’un àtom.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Orbital atòmic · Veure més »
Oscil·lació
Un oscil·lador harmònic simple (no amortit) és un exemple de sistema oscil·latori. Una oscil·lació és la variació, pertorbació o fluctuació en el temps d'un medi o sistema físic, al voltant d'un punt central (sovint un punt d'equilibri) o entre dos o més estats.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Oscil·lació · Veure més »
PageRank
PageRank és l'algoritme que utilitza Google per determinar la posició d'una pàgina web a l'hora de fer una consulta mitjançant el seu motor de cerca.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і PageRank · Veure més »
Paul Adrien Maurice Dirac
fou un enginyer, matemàtic i professor britanicosuís, guardonat el 1933 amb el Premi Nobel de Física.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Paul Adrien Maurice Dirac · Veure més »
Pierre de Fermat
Pierre de Fermat (17 d'agost de 1601 o 1607/8 – Tolosa de Llenguadoc, 12 de gener de 1665) fou un jurista i matemàtic occità, sobresortí pels seus treballs matemàtics.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Pierre de Fermat · Veure més »
Pol geogràfic
pol nord d’inaccessibilitat (84 ° 03’N, 174 ° 51’W) (4). Diagrama que mostra l'esfera celeste amb eclíptica i equinoccis Un pol geogràfic és qualsevol dels dos punts fixes a la superfície d'un cos en rotació o planeta, a noranta graus de l'equador, basant-se en l'eix de rotació sobre el qual gira el cos.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Pol geogràfic · Veure més »
Polinomi
Un polinomi és una expressió algebraica formada per la suma o resta de diversos monomis no semblants, anomenats termes del polinomi.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Polinomi · Veure més »
Polinomi característic
En àlgebra lineal, el polinomi característic d'una matriu quadrada és un polinomi que és invariant sota la semblança de la matriu i té els valors propis com a arrels.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Polinomi característic · Veure més »
Polinomi mínim
En matemàtiques, el polinomi mínim d'un element α és el polinomi mònic p de menor grau tal que p(&alpha).
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Polinomi mínim · Veure més »
Premi Nobel de Química
Jacobus van 't Hoff, primer guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1901. El Premi Nobel de Química (en suec: Nobelpriset i kemi) és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment d'ençà del 1901 i és el premi més prestigiós que s'atorga en l'apartat de química.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Premi Nobel de Química · Veure més »
Projecció (matemàtiques)
En matemàtiques, una projecció és una aplicació d'un conjunt (o una altra estructura matemàtica) en un subconjunt (o subestructura), que és igual al seu quadrat per composició de funcions (o, en altres paraules, que és idempotent).
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Projecció (matemàtiques) · Veure més »
Propietat commutativa
Exemple que mostra la commutativitat de la suma: 3 + 2.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Propietat commutativa · Veure més »
Punt fix
Una funció amb tres punts fixos En matemàtiques, un punt fix d'una funció és un punt la imatge del qual per la funció és ell mateix.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Punt fix · Veure més »
Relativitat especial
Albert Einstein 1921 La Teoria especial de la relativitat (coneguda també com a relativitat especial, relativitat restringida o RE), va ser publicada per Albert Einstein el 1905,Albert Einstein (1905).
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Relativitat especial · Veure més »
Relativitat general
Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Relativitat general · Veure més »
René Descartes
René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і René Descartes · Veure més »
Representació de grup
simetries d'un polígon regular, consistents en reflexions i rotacions, transformen el polígon. En el camp matemàtic de la teoria de representacions, les representacions de grups descriuen grups abstractes en termes de transformacions lineals d'espais vectorials; en particular, es poden utilitzar per representar els elements del grup com a matrius, de tal manera que l'operació del grup es pot representar mitjançant la multiplicació de matrius.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Representació de grup · Veure més »
Richard Feynman
fou un físic nord-americà, considerat com un dels més importants del.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Richard Feynman · Veure més »
Salvador Dalí i Domènech
Salvador Dalí i Domènech, marquès de Dalí de Púbol (Figueres, l'Alt Empordà, Catalunya, 11 de maig de 1904 - 23 de gener de 1989) fou un pintor, escultor, decorador, escriptor i pensador català, que va esdevenir un dels principals representants del surrealisme.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Salvador Dalí i Domènech · Veure més »
Sèrie de potències enteres
En matemàtiques i particularment en anàlisi matemàtica, una sèrie de potències enteres anomenada també sèrie de potències o sèrie entera és una sèrie matemàtica de funcions de la forma On els coeficients an formen una successió real o complexa.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Sèrie de potències enteres · Veure més »
Sèrie trigonomètrica
Una sèrie trigonomètrica és un tipus de sèrie amb la forma: S'anomena sèrie de Fourier quan els termes An i Bn tenen la forma: on f és una funció integrable.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Sèrie trigonomètrica · Veure més »
Sòlid rígid
Un sòlid rígid és, en mecànica, un cos format per un conjunt de punts que sempre estan a la mateixa distància entre ells.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Sòlid rígid · Veure més »
Segle III
El segle III comprèn els anys inclosos entre el 201 i el 300 i suposa un període de gran inestabilitat per a Roma; per això, tota l'època es coneix com a ''crisi del'' ''segle III''.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Segle III · Veure més »
Serge Lang
Serge Lang (París, 1927 - Berkeley, 2005) va ser un matemàtic francès expert en teoria de nombres conegut també pel seu activisme polític, que va iniciar-se en les campanyes contra la Guerra de Vietnam.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Serge Lang · Veure més »
Sistema d'equacions lineals
Cada equació d'un sistema d'equacions amb tres variables determina un pla. Resoldre el sistema és trobar els punt d'intersecció de tots els plans. En el sistema representat de la il·lustració determina tres plans (tres equacions) que es tallen en un punt, de manera que el sistema té una única solució (sistema compatible determinat). En matemàtiques, un sistema d'equacions lineals és un conjunt d'equacions lineals que comparteixen el mateix conjunt de variables o incògnites.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Sistema d'equacions lineals · Veure més »
Sistema de coordenades cartesianes
Fig. 1 – Sistema de coordenades cartesianes. S'han assenyalat quatre punts: (2,3) en verd, (-3,1) en vermell, (-1.5,-2.5) en blau i (0,0), l'origen, en morat. Fig. 2 – Sistema de coordenades cartesianes amb la circumferència de radi 2 centrada a l'origen dibuixada en vermell. L'equació del cercle és x^2+y^2.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Sistema de coordenades cartesianes · Veure més »
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Sol · Veure més »
Subsuccessió
En matemàtiques, una subsuccessió o successió parcial és una successió formada per infinits termes d'una successió.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Subsuccessió · Veure més »
Teatre-Museu Dalí
El Teatre-Museu Dalí, inaugurat el 1974, fou construït sobre les restes de l'antic teatre de Figueres, i forma part del triangle dalinià empordanès junt amb el Castell Gala Dalí de Púbol i la Casa-Museu Salvador Dalí de Portlligat, tots gestionats per la Fundació Gala-Salvador Dalí.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Teatre-Museu Dalí · Veure més »
Tensió (mecànica)
En física i enginyeria, la tensió mecànica és valor de la distribució de forces per unitat d'àrea, en l'entorn d'un material i dins d'un cos o un medi continu.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Tensió (mecànica) · Veure més »
Tensor d'inèrcia
El tensor d'inèrcia és un tensor simètric d'ordre 2 que caracteritza la inèrcia rotacional d'un sòlid rígid.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Tensor d'inèrcia · Veure més »
Tensor deformació
El tensor deformació o tensor de deformacions és un tensor simètric usat en mecànica dels medis continus i mecànica de sòlids deformables per caracteritzar el canvi de forma i volum d'un cos.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Tensor deformació · Veure més »
Tensor tensió
Components del '''tensor tensió''' en un punt P d'un sòlid deformable. En mecànica dels medis continus, el tensor tensió o tensor de tensions és el tensor que dona compte de la distribució de tensions i esforços interns al medi continu.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Tensor tensió · Veure més »
Teorema espectral
En matemàtiques, en particular en àlgebra lineal i anàlisi funcional, el teorema espectral fa referència a diferents resultats sobre operadors lineals o matriu.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Teorema espectral · Veure més »
Teorema fonamental de l'àlgebra
El teorema fonamental de l'àlgebra estableix que un polinomi en una variable, no constant i amb coeficients complexos; té tantes arrels com indica el seu grau, comptant les arrels amb les seves multiplicitats.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Teorema fonamental de l'àlgebra · Veure més »
Teoria de cordes
model estàndard (esquerra) o corda tancada sense extrems i en forma de cercle com afirma la teoria de cordes (dreta). Quarks (protons i neutrons). cordes. La teoria de cordes és una proposta de descripció quàntica unificada de totes les interaccions, incloent-hi la gravetat, que considera que els constituents fonamentals de la matèria no són partícules puntuals sinó objectes unidimensionals (cordes).
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Teoria de cordes · Veure més »
Teoria de grafs
La teoria de grafs és una branca de les matemàtiques i la informàtica que es dedica a l'estudi dels grafs, estructures matemàtiques utilitzades per a modelitzar relacions entre parelles d'objectes.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Teoria de grafs · Veure més »
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Terra · Veure més »
Topologia
Una ''cinta de Möbius'', un objecte amb només una superfície i una vora. Aquest tipus d'estructures són objecte de l'estudi de la topologia. La topologia (del Grec topos, lloc i logos, ciència) és una branca de les matemàtiques que estudia les propietats espacials i les deformacions bicontínues (dues dimensions) de l'espai.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Topologia · Veure més »
Traça (àlgebra lineal)
Traça d'una matriu de 4×4 En àlgebra lineal, la traça d'una matriu quadrada A dnxn es defineix com la suma dels elements de la diagonal principal dA, és a dir on aij representa l'element que és a la fila i-èsima i a la columna j-èsima dA.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Traça (àlgebra lineal) · Veure més »
Transformació de Lorentz
La transformació de Lorentz (Hendrik Lorentz, 1853 - 1928) estableix una de les bases matemàtiques de la teoria de la relativitat especial que havia estat introduïda per a resoldre certes inconsistències entre l'electromagnetisme i la mecànica clàssica.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Transformació de Lorentz · Veure més »
Transformació geomètrica
Una transformació geomètrica és qualsevol bijecció d'un conjunt que tingui alguna estructura geomètrica cap a si mateix o cap a un altre conjunt d'aquest tipus.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Transformació geomètrica · Veure més »
Transformada de Legendre
Interpretació geomètrica de la Transformada de Legendre. En matemàtica es diu que dues funcions diferenciables f i g són una transformada de Legendre si cadascuna de les seves primeres derivades són funció inversa de l'altra: Aleshores es diu de f i g que estan relacionades per una transformada de Legendre.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Transformada de Legendre · Veure més »
Valor propi, vector propi i espai propi
imatges els vectors verds. Conserven la mateixa direcció, per tant són vectors propis. El valor propi associat és -1/2 (perquè canvien de sentit i el mòdul és la meitat). En aquest cas particular l'espai propi és l'espai sencer. Figura. 2. En aquesta aplicació lineal el quadre de la Mona Lisa, es transforma de tal manera que els vectors de l'eix vertical central (vector vermell) no ha canviat ni de direcció ni de sentit ni de mòdul, en canvi el vector diagonal (blau) ha canviat de direcció. En aquest cas el vector vermell és un '''vector propi''' de l'aplicació però el vector blau no ho és. Com que el vector vermell no ha canviat ni de direcció ni de mòdul, el seu '''valor propi''' és 1. Tots els vectors amb la mateixa direcció que el vector vermell són també vectors propis, amb el mateix valor propi. Tots junts, afegint-hi el vector zero formen l''''espai propi''' d'aquesta aplicació que en aquest cas és un espai de dimensió 1. En matemàtiques, i més concretament en àlgebra el concepte de vector propi és una noció que es refereix a una aplicació lineal d'un espai en si mateix.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Valor propi, vector propi i espai propi · Veure més »
Vector (matemàtiques)
Un vector és qualsevol element d'un espai vectorial i, per extensió, d'un mòdul sobre un anell commutatiu unitari.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Vector (matemàtiques) · Veure més »
Walter Rudin
va ser un matemàtic estatunidenc d'origen austríac.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і Walter Rudin · Veure més »
William Rowan Hamilton
va ser un matemàtic, físic i astrònom irlandès.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і William Rowan Hamilton · Veure més »
1596
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і 1596 · Veure més »
1601
Sense descripció.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і 1601 · Veure més »
1637
Sense descripció.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і 1637 · Veure més »
1650
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і 1650 · Veure més »
1665
Sense descripció.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і 1665 · Veure més »
1768
;Països Catalans.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і 1768 · Veure més »
1777
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і 1777 · Veure més »
1789
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і 1789 · Veure més »
1799
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і 1799 · Veure més »
1805
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і 1805 · Veure més »
1809
;Països Catalans.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і 1809 · Veure més »
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і 1814 · Veure més »
1821
;Països Catalans.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і 1821 · Veure més »
1830
;Països Catalans.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і 1830 · Veure més »
1834
;Països catalans.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і 1834 · Veure més »
1838
centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre);Països catalans.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і 1838 · Veure més »
1845
Sense descripció.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і 1845 · Veure més »
1850
Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і 1850 · Veure més »
1852
El 1852 (MDCCCLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і 1852 · Veure més »
1855
;Països Catalans.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і 1855 · Veure més »
1857
;Països Catalans.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і 1857 · Veure més »
1858
Sense descripció.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і 1858 · Veure més »
1862
Reixa de la capella de Sant Cristòfor, BarcelonaPaïsos Catalans.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і 1862 · Veure més »
1864
;Països Catalans.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і 1864 · Veure més »
1865
Països Catalans.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і 1865 · Veure més »
1876
;Països Catalans.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і 1876 · Veure més »
1877
; Països Catalans.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і 1877 · Veure més »
1880
;Països Catalans.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і 1880 · Veure més »
1895
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і 1895 · Veure més »
1897
barceloní del Fort Pienc.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і 1897 · Veure més »
1907
;Països Catalans.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і 1907 · Veure més »
1909
;Països Catalans.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і 1909 · Veure més »
1922
;Països Catalans.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і 1922 · Veure més »
1943
;Països Catalans.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і 1943 · Veure més »
1956
1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і 1956 · Veure més »
1959
1959 (MCMLIX) fou un any començat en dijous.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і 1959 · Veure més »
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і 1998 · Veure més »
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і 2002 · Veure més »
783
Sense descripció.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і 783 · Veure més »
850
El 850 (DCCCL) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Valor propi, vector propi i espai propi і 850 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Autoespai, Autoestat, Autovalor, Autovalor i autovector, Autovector, Eigenespai, Eigenvalor, Eigenvalue, Eigenvector, Eigenvektor, Espai propi, Subespai propi, Valor propi, Valor propi (síntesi), Valors propis, Vap, Vector propi, Vectors propis, Vep.
