Accés més ràpid que el navegador!
73 les relacions: Adrormizd d'Armènia, Albània del Caucas, Amatuní, Ankl, Antioquia de l'Orontes, Apahuní, Ariana, Armavir (ciutat antiga), Armeni, Arsàcides, Artaxata, Artaxes IV d'Armènia, Artsakh, Artsruní, Ayrarat, Bagratuní, Bahram V, Baluní, Catolicós, Caucas, Còlquida, Constantinoble, Derbent, Erevan, Gabelian, Gàl·lia, Heftalites, Herat, Huns, Imperi Kuixan, Imperi Romà d'Orient, Imperi Sassànida, Kamsarakan, Khorkhoruní, Khoy, Kidarites, Klardjètia, Magus, Mamikonian, Marcià, Marzban, Mesrob d'Armènia, Nakharar, Osakan, Persarmènia, Phaitakaran, Província de Siunia, Regne d'Ibèria, Reixtuní, Riu Kura, ..., Sahak II Bagratuní, Sant Sahak, Taiq, Teodosi II el Jove, Tmoriq, Urtzetsi, Vahevuní, Van, Vardan II Mamikonian, Veh-Mihr-Shapur d'Armènia, Yezdegerd II, Zaravand, Zoroastrisme, 2 de juny, 430, 439, 442, 444, 449, 451, 452, 457, 460. Ampliar l'índex (23 més) »
Adrormizd d'Armènia
Adrormizd o també Adhur-Hormidz va ser marzban d'Armènia de l'any 452 al 465.
Nou!!: Vasak de Siunia і Adrormizd d'Armènia · Veure més »
Albània del Caucas
Albània del Caucas (Albānia en llatí; Ἀλβανία, Albanía en grec; Աղուանք, Ałuankʿ o Aghuank en armeni antic; Ardhan en part; Arran en persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana.
Nou!!: Vasak de Siunia і Albània del Caucas · Veure més »
Amatuní
Els Amatuní (en armeni Ամատունի) van ser una família de nakharark armenis que posseïen terres a l'Aragatsotn (província d'Airarat) centrades a la ciutat de Osakan o Ošakan (al nord de Valarshapat) i que a partir del van continuar amb una branca al districte d'Artaz a Vaspurakan, amb centre a Maku (abans Shawarshan) (al nord-est de Vaspurakan a mig camí entre els llacs Van i Urmia), com a vassalls dels Artsruní.
Nou!!: Vasak de Siunia і Amatuní · Veure més »
Ankl
Ankl (o Angl o Àngel) fou un districte de l'extrem sud-oest d'Armènia, amb capital a la fortalesa d'Ankl (Arkatiokert) a l'est del districte (al nord d'Amida) format per la regió de les fonts del Tigris fins a l'Eufrates.
Nou!!: Vasak de Siunia і Ankl · Veure més »
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Vasak de Siunia і Antioquia de l'Orontes · Veure més »
Apahuní
Els Apahuní (en armeni Ապահունիներ) van ser una important família de nakharark d'Armènia que governaven la regió d'Apahunik a la vall alta del Arsànies, regió que més tard es va anomenar Tauruberan (Turuberan).
Nou!!: Vasak de Siunia і Apahuní · Veure més »
Ariana
Mapa de l'Imperi d'Alexandre. Ariana (en Ariana, en Ἀριανή) va ser una regió de l'imperi Persa i més tard selèucida, que abraçava el conjunt de l'antiga Pèrsia, limitant al nord amb Bactriana, Margiana i Hircània, a l'est amb el riu Indus, al sud, amb l'oceà i el Golf Pèrsic i a l'oest amb la Mèdia, la mar Càspia i les muntanyes al sud d'aquesta mar.
Nou!!: Vasak de Siunia і Ariana · Veure més »
Armavir (ciutat antiga)
Armavir —Արմավիր en idioma armeni — va ser una gran ciutat comercial i la capital de l'antiga Armènia, a la que donà nom, durant el regnat de la dinastia Oròntida.
Nou!!: Vasak de Siunia і Armavir (ciutat antiga) · Veure més »
Armeni
Larmeni (ortografia reformada: հայերեն) és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes.
Nou!!: Vasak de Siunia і Armeni · Veure més »
Arsàcides
Els arsàcides van ser una dinastia de reis de Pàrtia que va regnar a l'Iran creant l'imperi part, que substituí el dels selèucides.
Nou!!: Vasak de Siunia і Arsàcides · Veure més »
Artaxata
Artaxata (en armeni: Արտաշատ, transcripció Artashat o Artašat; també apareix esmentada com a Artaxiasata), fou una ciutat de les planes de la vora de l'Araxes, a la vall del Mont Ararat, que fou fundada pel rei Artaxes I d'Armènia després del 188 aC, probablement el 176 aC, i que va esdevenir capital de l'Armènia Sofene.
Nou!!: Vasak de Siunia і Artaxata · Veure més »
Artaxes IV d'Armènia
Artàxies IV o Artaxes IV d'Armènia (en armeni Արտաշես Դ) va ser rei d'Armènia de l'any 423 al 428.
Nou!!: Vasak de Siunia і Artaxes IV d'Armènia · Veure més »
Artsakh
Artsakh o Artzakh (de vegades Khatchen, Khachen o Khatshen) va ser la desena província (nahang) del Regne d'Armènia des del c. 189 aC fins al 387 dC, quan va passar a formar part de l'Albània caucàsica, un principat subjecte de l'Imperi Sassànida, després de la pau d'Acilisene.
Nou!!: Vasak de Siunia і Artsakh · Veure més »
Artsruní
Els Artsruní van ser una família noble (nakharark) d'Armènia que va governar diversos territoris, i principalment des del el Vaspurakan, territori on van portar el títol de reis entre l'any 908 i el 1021.
Nou!!: Vasak de Siunia і Artsruní · Veure més »
Ayrarat
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Al mapa es veu l'Ararat al centre. Ayrarat (en armeni Այրարատ) va ser una regió o província de l'antiga Armènia formada per territoris que es trobaven al nord i sud del riu Araxes, i al nord-est tocava al llac Sevan.
Nou!!: Vasak de Siunia і Ayrarat · Veure més »
Bagratuní
Els Bagratuní (armeni: Բագրատունիներ, Bagratuniner) o bagràtides foren una dinastia que va governar part de les actuals Armènia, el Bagrevand a les fonts de l'Arsànies al dus de l'Airarat.
Nou!!: Vasak de Siunia і Bagratuní · Veure més »
Bahram V
Bahram V o Varanes V, més conegut com a Bahram Gor (Gor.
Nou!!: Vasak de Siunia і Bahram V · Veure més »
Baluní
miniatura Els Baluní (armeni Բալունի) o també Paluní van ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia amb possessions al Balahovit (Balabitene) i Tsopq Sofene.
Nou!!: Vasak de Siunia і Baluní · Veure més »
Catolicós
Catolicós (del grec) és el títol de la màxima autoritat en algunes Esglésies orientals.
Nou!!: Vasak de Siunia і Catolicós · Veure més »
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Nou!!: Vasak de Siunia і Caucas · Veure més »
Còlquida
Els antics estats georgians entre els anys 600 i 150 aC; Còlquida hi surt de color verd. La Còlquida (georgià: კოლხეთი, k'olxeti; grec antic: ἡ Κολχίς, -ίδος; llatí: Colchĭs -ĭdis; a més a més, grec antic: ὁ Κόλχος -ου ‘còlquide’ m; ἡ Κολχίς, -ίδος ‘ còlquida’ f; Κολχικός, -ή, -όν ‘còlquide -a’ adj.) fou el regne sorgit de la confederació dels Kholka cap al.
Nou!!: Vasak de Siunia і Còlquida · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Vasak de Siunia і Constantinoble · Veure més »
Derbent
Derbent (en rus: Дербент; en lesguià: Дербент; en àzeri: Dərbənd; en àvar: Дербенд; en persa: دربند) és una ciutat del Daguestan (república constituent de Rússia), prop de la frontera amb l'Azerbaidjan, i a la vora del riu Rubas.
Nou!!: Vasak de Siunia і Derbent · Veure més »
Erevan
Erevan (o;; de vegades escrit Ierevan o Yerevan; antigament anomenada Erivan i Erebuni) és la capital d'Armènia i la ciutat principal del país.
Nou!!: Vasak de Siunia і Erevan · Veure més »
Gabelian
Els Gabelian o Gabeluni van ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia amb feu hereditari al Gabelianq, al sud-oest de la província de l'Airarat a la riba dreta del riu Araxes, enfront del territori dels Abekhian.
Nou!!: Vasak de Siunia і Gabelian · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: Vasak de Siunia і Gàl·lia · Veure més »
Heftalites
Els heftalites, també anomenats huns blancs, segons una teoria foren una horda turcomongola amb predomini mongol originada possiblement a les muntanyes Kin-chan (massís de l'Altai), des d'on haurien baixat a les estepes de l'antic Turquestan rus.
Nou!!: Vasak de Siunia і Heftalites · Veure més »
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Nou!!: Vasak de Siunia і Herat · Veure més »
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Nou!!: Vasak de Siunia і Huns · Veure més »
Imperi Kuixan
L'Imperi kuixan (Kušān) fou un estat que, en el seu apogeu, aproximadament els anys 105-250 dC, s'estengué des del Tadjikistan fins a l'Afganistan, el Pakistan i la vall del Ganges al nord de l'Índia.
Nou!!: Vasak de Siunia і Imperi Kuixan · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Vasak de Siunia і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Vasak de Siunia і Imperi Sassànida · Veure més »
Kamsarakan
Els Kamsarakan (en armeni Կամսարական) van ser una important família de nakharark d'Armènia amb feu hereditari a l'Arxarunik i al Shirak i capital a Ervandashat (Yerevandashat), terres conegudes també amb el nom de Kamsarakan.
Nou!!: Vasak de Siunia і Kamsarakan · Veure més »
Khorkhoruní
Els Khorkhoruní (en armeni: Խորխոռունի) van ser una família de nakharark d'Armènia amb feu hereditari al Khorkhorunik a Vaspurakan.
Nou!!: Vasak de Siunia і Khorkhoruní · Veure més »
Khoy
Darvazeh Sangi (Porta Rocosa) al Bazar de Khoy Khoy (persa: خوی, àzeri: خوی; derivat del kurd khoi que vol dir "sal") (apareix també com a Khoi o Khoï, Khuy i Khvoy) és una ciutat de lustan o província de l'Azerbaidjan Occidental, a l'Iran, al nord de la capital provincial Urmia.
Nou!!: Vasak de Siunia і Khoy · Veure més »
Kidarites
Àsia el 400, amb les terres kidarites i els seus veíns. Els kidarites (Xinès: Ki-To-Lo) foren una dinastia que podria ser yuezhi o bé del clan "Ki", probablement originanda a partir del poble Uar.
Nou!!: Vasak de Siunia і Kidarites · Veure més »
Klardjètia
Klardjètia (també Calarzene) fou una regió històrica del Regne de Geòrgia, al nord del Tao.
Nou!!: Vasak de Siunia і Klardjètia · Veure més »
Magus
El terme ''magus'' va evolucionar adquirint diferents accepcions, una d'elles la de «home savi», emprada als evangelis. Magus (plural magī) és un terme trobat en textos llatins, però que sembla que és de procedència oriental (persa) i era emprat per designar alguns sacerdots del zoroastrisme.
Nou!!: Vasak de Siunia і Magus · Veure més »
Mamikonian
Vardan Mamikonian a la Batalla d'Avarayr (451) Expansió dels Mamikonian Mamikonian (en armeni: Մամիկոնյան; en llatí: Mamiconius) va ser una antiga família de nakharark (senyors hereditaris) d'Armènia, que van governar en diferents moments sobre les regions de Beznunik, Taron, Bidlis, Sassun, Bagrevand i d'altres (c. 300-862).
Nou!!: Vasak de Siunia і Mamikonian · Veure més »
Marcià
Marcià va ser un emperador de l'Imperi Romà d'Orient des del 450 fins al 457.
Nou!!: Vasak de Siunia і Marcià · Veure més »
Marzban
Marzban fou un títol persa equivalent a governador de província fronterera, usat al període sassànida.
Nou!!: Vasak de Siunia і Marzban · Veure més »
Mesrob d'Armènia
Mesrob Maixtots, en armeni Մեսրոպ Մաշտոց (Hatsik, Armènia, 361 - Edjmiatsín, 17 de febrer de 440) fou un monjo i teòleg armeni, creador de l'alfabet armeni, que va ser un pas fonamental per enfortir la identitat nacional armenia.
Nou!!: Vasak de Siunia і Mesrob d'Armènia · Veure més »
Nakharar
Nakharar, en plural nakharark era un títol nobiliari de la gran noblesa d'Armènia, de caràcter hereditari.
Nou!!: Vasak de Siunia і Nakharar · Veure més »
Osakan
Osakan (o Olakan o Oshakan) és una ciutat d'Armènia a uns 15 km a l'oest d'Erevan i uns 10 km al nord de Valarshapat.
Nou!!: Vasak de Siunia і Osakan · Veure més »
Persarmènia
Persarmènia va ser el nom donat a l'Armènia Major o oriental a partir del 387, com a contraposició a l'Armènia Menor o occidental.
Nou!!: Vasak de Siunia і Persarmènia · Veure més »
Phaitakaran
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Phaitakaran és a l'est. Phaitakaran fou una província i ciutat de la costa de la mar Càspia, poblada pels aghuans i dominada després pels armenis.
Nou!!: Vasak de Siunia і Phaitakaran · Veure més »
Província de Siunia
IX Siunia o Siuniq (Sisakan) és un antic nakharar (senyoria/principat) amb títol de regne, a l'est d'Armènia ocupant el que avui és la moderna província de Siunik i part de les regions al sud i oest de l'Alt Karabakh.
Nou!!: Vasak de Siunia і Província de Siunia · Veure més »
Regne d'Ibèria
El Regne d'Ibèria va ser un antic regne situat al sud del Caucas, format per la confederació tribal dels saspers cap a finals del.
Nou!!: Vasak de Siunia і Regne d'Ibèria · Veure més »
Reixtuní
Els Reixtuní (en armeni Ռշտունի) va ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia, que tenien com a feu hereditari el Reixtunik, al sud del Llac Van amb la ciutat capital de Vostan, l'illa-fortalesa d'Althamar i la població de Tospia, (Van) l'antiga capital del regne d'Urartu.
Nou!!: Vasak de Siunia і Reixtuní · Veure més »
Riu Kura
El riu Kura (მტკვარი, Mtkvari, 'lent', o derivat de mdimnaré, paraula del dialecte kartali que vol dir 'riu'; àzeri, Kür; àrab, Nahr al-Kurr) és un riu del Caucas que desaigua a la mar Càspia, després de creuar Geòrgia i l'Azerbaidjan.
Nou!!: Vasak de Siunia і Riu Kura · Veure més »
Sahak II Bagratuní
(en armeni) fou un príncep armeni de la família dels Bagràtides que fou ''marzban'' d'Armènia de 481 a 482.
Nou!!: Vasak de Siunia і Sahak II Bagratuní · Veure més »
Sant Sahak
Sant Sahak fou patriarca d'Armènia en temps del rei Artaxes IV d'Armènia.
Nou!!: Vasak de Siunia і Sant Sahak · Veure més »
Taiq
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Taiq és al nord-oest. Taiq (en georgià Tao) fou una regió armènia i més tard georgiana de la part nord-oest d'Armènia a la zona que feia frontera amb l'Imperi Romà i després romà d'Orient.
Nou!!: Vasak de Siunia і Taiq · Veure més »
Teodosi II el Jove
Teodosi II (en llatí Flavius Theodosius; abril del 401 – 28 de juliol del 450) fou emperador romà d'Orient del 408 al 450.
Nou!!: Vasak de Siunia і Teodosi II el Jove · Veure més »
Tmoriq
Tmoriq, Dmoriq o Demoris, anomenada Tamoritis per Estrabó, fou una fortalesa i comarca muntanyosa del nord de la Corduena, just al sud de la província de Mokq, a Armènia, durant l'edat antiga i l'alta edat mitjana.
Nou!!: Vasak de Siunia і Tmoriq · Veure més »
Urtzetsi
Els Urtzetsi o també Urtza i Urtzi van ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia amb feu hereditari a la comarca de l'Urdz o Urtz Tzor (Urtsadzor) a la província de l'Airarat a la vall del riu Urts o Urtz.
Nou!!: Vasak de Siunia і Urtzetsi · Veure més »
Vahevuní
Els Vahevuní foren una família de nakharark (nobles) d'Armènia que governaven el Mardali, a l'oest del Tauruberan i a l'est del Mananali.
Nou!!: Vasak de Siunia і Vahevuní · Veure més »
Van
Llac Van Van és una ciutat de Turquia a la costa est del llac Van, capital de la Província de Van.
Nou!!: Vasak de Siunia і Van · Veure més »
Vardan II Mamikonian
Vardan II Mamikonian fou príncep de la casa Mamikonian d'Armènia, i cap de la revolta nacional contra la imposició del mazdaisme pels perses el 450-451.
Nou!!: Vasak de Siunia і Vardan II Mamikonian · Veure més »
Veh-Mihr-Shapur d'Armènia
Veh-Mihr-Shapur va ser marzban (governador) d'Armènia de l'any 428 al 442.
Nou!!: Vasak de Siunia і Veh-Mihr-Shapur d'Armènia · Veure més »
Yezdegerd II
Yezdegerd II (etimològicament, en persa, Izdegerdes o "fet per Déu") va ser rei de Pèrsia del 438 al 457.
Nou!!: Vasak de Siunia і Yezdegerd II · Veure més »
Zaravand
Zaravand fou una ciutat i un districte de la regió del llac Urmia, a Armènia, situat al nord d'Her (Khoi).
Nou!!: Vasak de Siunia і Zaravand · Veure més »
Zoroastrisme
L'atar, el foc sagrat, és un concepte fonamental del zoroastrisme. El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme és una de les religions més antigues del món.
Nou!!: Vasak de Siunia і Zoroastrisme · Veure més »
2 de juny
El 2 de juny és el cent cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vasak de Siunia і 2 de juny · Veure més »
430
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Vasak de Siunia і 430 · Veure més »
439
El 439 (CDXXXIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Vasak de Siunia і 439 · Veure més »
442
Sense descripció.
Nou!!: Vasak de Siunia і 442 · Veure més »
444
444 (CDXLIV) va ser un any comú començat en dissabte del calendari julià, en vigor en aquella data.
Nou!!: Vasak de Siunia і 444 · Veure més »
449
Sense descripció.
Nou!!: Vasak de Siunia і 449 · Veure més »
451
Sense descripció.
Nou!!: Vasak de Siunia і 451 · Veure més »
452
El 452 (CDLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a les darreries de l'edat antiga.
Nou!!: Vasak de Siunia і 452 · Veure més »
457
Sense descripció.
Nou!!: Vasak de Siunia і 457 · Veure més »
460
Sense descripció.
Nou!!: Vasak de Siunia і 460 · Veure més »
