Accés més ràpid que el navegador!
105 les relacions: Acetilè, Afinitat química, Aigua, Alemany, Alfred Werner, Amoníac, Òxid d'arsènic(III), Òxid de ferro(II), Òxid de ferro(III), Àcid perclòric, Àcid sulfúric, Àcid sulfhídric, Àtom, Calci, Capa d'electrons, Carboni, Catió, Cesi, Cianur de sodi, Clor, Clorur d'alumini, Clorur d'hidrogen, Clorur de dioxigen, Clorur de magnesi, Clorur de sodi, Compendium of Chemical Terminology, Complex de coordinació, Compost inorgànic, Compost orgànic, Compost químic, Dècada del 1930, Diòxid de nitrogen, Diòxid de sofre, Diborà, Diclorometà, Diclorur d'heptaoxigen, Edward Frankland, Electró, Electró de valència, Electronegativitat, Element químic, Elements del bloc p, Enllaç covalent, Enllaç iònic, Enllaç químic, Estat d'oxidació, Estructura de Lewis, Etimologia, Fòsfor, Fórmula estructural, ..., Ferro, Fluor, Fosfà, Friedrich August Kekulé, Geometria molecular, Gilbert Newton Lewis, Google, Google Llibres, Grec antic, Grup de la taula periòdica, Heurística, Hexafluorur de sofre, Hibridació d'orbitals, Hidrogen, Hidrur de sodi, Ió (àtom), Irving Langmuir, Journal of the American Chemical Society, Linus Carl Pauling, Llatí, Mecànica quàntica, Medicina, Metall de transició, Metà, Model atòmic de Rutherford, Molècula, Monòxid de carboni, Nitrogen, Nombre de coordinació, Nomenclatura química dels compostos inorgànics, Orbital atòmic, Oxigen, Pentaòxid de dinitrogen, Pentaclorur de fòsfor, Peròxid d'hidrogen, Perclorat, Polaritat química, Prefix, Propà, Proti, Química, Química quàntica, Regla d'Abegg, Regla de l'octet, Richard Abegg, Ruteni, Sofre, Taula periòdica, Teoria d'enllaç de valència, Teoria de repulsió de parells electrònics de la capa de valència, Triòxid de sofre, Unió Internacional de Química Pura i Aplicada, Vacuna, València, William Huggins. Ampliar l'índex (55 més) »
Acetilè
L'acetilè (o acetilé) o etí és l'alquí més senzill.
Nou!!: València (química) і Acetilè · Veure més »
Afinitat química
L'afinitat química en la química física és la propietat electrònica per la qual espècies químiques dissimilars són capaces de formar compostos químics.
Nou!!: València (química) і Afinitat química · Veure més »
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Nou!!: València (química) і Aigua · Veure més »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: València (química) і Alemany · Veure més »
Alfred Werner
Alfred Werner (1866-1919) fou un químic francès de nacionalitat suïssa reconegut com el fundador de la Química de coordinació, raó per la qual obtingué el Premi Nobel de Química el 1913.
Nou!!: València (química) і Alfred Werner · Veure més »
Amoníac
Lamoníac, de noms sistemàtics trihidrur de nitrogen o azà, és un compost químic molecular, la molècula del qual consta d'un àtom de nitrogen enllaçat mitjançant enllaços simples covalents a tres àtoms d'hidrogen d'acord amb la fórmula NH3.
Nou!!: València (química) і Amoníac · Veure més »
Òxid d'arsènic(III)
El triòxid de diarsènic, de fórmula As₂O₃, és un component important en la indústria i és precursor de molts altres compostos d'arsènic.
Nou!!: València (química) і Òxid d'arsènic(III) · Veure més »
Òxid de ferro(II)
L'òxid de ferro(II), antigament conegut com a òxid ferrós, és un dels òxids de ferro, la fórmula del qual és FeO.
Nou!!: València (química) і Òxid de ferro(II) · Veure més »
Òxid de ferro(III)
Òxid de ferro(III) (antigament òxid fèrric) és el compost inorgànic amb la fórmula Fe₂O₃.
Nou!!: València (química) і Òxid de ferro(III) · Veure més »
Àcid perclòric
Estructura L'àcid perclòric és un compost inorgànic amb la fórmula HClO₄.
Nou!!: València (química) і Àcid perclòric · Veure més »
Àcid sulfúric
Làcid sulfúric és un oxoàcid de fórmula H2SO4.
Nou!!: València (química) і Àcid sulfúric · Veure més »
Àcid sulfhídric
Estructura química de l'àcid sulfhídric Làcid sulfhídric o sulfur d'hidrogen és un compost químic de fórmula química H₂S.
Nou!!: València (química) і Àcid sulfhídric · Veure més »
Àtom
Un àtom és la unitat constituent més petita de la matèria ordinària que forma un element químic.
Nou!!: València (química) і Àtom · Veure més »
Calci
El calci és l'element químic de símbol Ca i nombre atòmic 20.
Nou!!: València (química) і Calci · Veure més »
Capa d'electrons
La taula periòdica amb les capes d'electrons. Una capa d'electrons és cadascun dels nivells d'energia en què es distribueixen els electrons d'un àtom.
Nou!!: València (química) і Capa d'electrons · Veure més »
Carboni
El carboni és l'element químic de símbol C i nombre atòmic 6.
Nou!!: València (química) і Carboni · Veure més »
Catió
Un catió és un ió (sigui àtom o molècula) amb càrrega elèctrica positiva, això és, amb defecte d'electrons.
Nou!!: València (química) і Catió · Veure més »
Cesi
El cesi és l'element químic de símbol Cs i nombre atòmic 55.
Nou!!: València (química) і Cesi · Veure més »
Cianur de sodi
El cianur de sodi (en anglès:Sodium cyanide) és un compost inorgànic am la fórmula química NaCN.
Nou!!: València (química) і Cianur de sodi · Veure més »
Clor
El clor és un element químic de nombre atòmic 17 situat en el grup dels halògens (grup 17) de la taula periòdica dels elements.
Nou!!: València (química) і Clor · Veure més »
Clorur d'alumini
El clorur d'alumini (AlCl₃) és un compost inorgànic format per clor i alumini.
Nou!!: València (química) і Clorur d'alumini · Veure més »
Clorur d'hidrogen
El clorur d'hidrogen és un compost covalent format per molècules diatòmiques amb un àtom d'hidrogen i un de clor, de fórmula HCl, que a temperatura ambient es troba en estat gasós.
Nou!!: València (química) і Clorur d'hidrogen · Veure més »
Clorur de dioxigen
El clorur de dioxigen (antigament diòxid de clor) és un compost químic binari format per clor i oxigen, que té la fórmula química O2Cl.
Nou!!: València (química) і Clorur de dioxigen · Veure més »
Clorur de magnesi
Clorur de magnesi (antigament clorur magnèsic) és el nom del compost químic amb la fórmula química MgCl₂ i amb les seves variants hidratades (hidroxiclorurs) MgCl₂(H₂O)x.
Nou!!: València (química) і Clorur de magnesi · Veure més »
Clorur de sodi
El clorur de sodi (antigament clorur sòdic), és un compost químic binari, de naturalesa iònica, constituït per cations sodi i anions clorur, la qual fórmula química és NaCl.
Nou!!: València (química) і Clorur de sodi · Veure més »
Compendium of Chemical Terminology
El Compendium of Chemical Terminology (Compendi de terminologia química) és un llibre publicat per la IUPAC (International Union of Pure and Applied Chemistry) que conté les definicions acceptades internacionalment dels termes de la química.
Nou!!: València (química) і Compendium of Chemical Terminology · Veure més »
Complex de coordinació
miniatura En l'àmbit de la química, un complex de coordinació o complex metàl·lic és una estructura composta per un àtom central o ió (generalment metàl·lic), unit a una sèrie de molècules o anions, ja siguin lligands o agents complexants, que s'hi troben al voltant.
Nou!!: València (química) і Complex de coordinació · Veure més »
Compost inorgànic
Compost inorgànic Un compost inorgànic és un compost químic format per elements que, entre ells, no es troba el carboni.
Nou!!: València (química) і Compost inorgànic · Veure més »
Compost orgànic
Un compost orgànic és un compost químic que conté una cadena d'àtoms de carboni, enllaçats entre ells mitjançant enllaços covalents, i enllaçats a àtoms d'hidrogen, amb la possibilitat de formar enllaços amb altres elements químics dels no-metalls.
Nou!!: València (química) і Compost orgànic · Veure més »
Compost químic
Un compost químic és una substància pura formada per dos o més elements químics i que pot descompondre's en aquests per mètodes químics apropiats.
Nou!!: València (química) і Compost químic · Veure més »
Dècada del 1930
Sense descripció.
Nou!!: València (química) і Dècada del 1930 · Veure més »
Diòxid de nitrogen
El diòxid de nitrogen és un compost químic binari format per nitrogen i oxigen, un òxid de nitrogen de fórmula NO2.
Nou!!: València (química) і Diòxid de nitrogen · Veure més »
Diòxid de sofre
El diòxid de sofre és un compost binari de sofre i oxigen, un òxid de fórmula SO2.
Nou!!: València (química) і Diòxid de sofre · Veure més »
Diborà
El diborà, diborà(6) o hexahidrur de dibor, és un compost químic de la família dels borans (el més senzill en estat pur) amb la fórmula B2H6.
Nou!!: València (química) і Diborà · Veure més »
Diclorometà
El diclorometà (DCM)—o clorur de metilè—és un compost orgànic amb la fórmula CH₂Cl₂.
Nou!!: València (química) і Diclorometà · Veure més »
Diclorur d'heptaoxigen
El diclorur d'heptaoxigen (també anomenat òxid perclòric, anhídrid perclòric, heptaòxid de diclor, òxid de clor(VII)), és un compost químic inorgànic la fórmula del qual és: Cl2O7.
Nou!!: València (química) і Diclorur d'heptaoxigen · Veure més »
Edward Frankland
Edward Frankland (Lancaster, Anglaterra, 18 de gener de 1825 - Golaa, Noruega, 9 d'agost de 1889), químic anglès, possiblement el de més rellevància dins la química britànica de la segona meitat del.
Nou!!: València (química) і Edward Frankland · Veure més »
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Nou!!: València (química) і Electró · Veure més »
Electró de valència
Quatre enllaços covalents. El carboni té 4 electrons de valència. Els electrons de valència o la capa de valència, són els electrons que es troben en l'últim nivell d'energia de l'àtom que són els de més externs i de gran energia, i que participen en la formació d'enllaços químics.
Nou!!: València (química) і Electró de valència · Veure més »
Electronegativitat
Mapa de potencial electroestàtic d’una molècula d’aigua, on l’àtom d’oxigen té una càrrega més negativa (vermella) que els àtoms d’hidrogen positius (blaus) L'electronegativitat és una magnitud química que mesura la força d'atracció que exerceix un àtom sobre els electrons d'un altre àtom en un enllaç químic.
Nou!!: València (química) і Electronegativitat · Veure més »
Element químic
La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.
Nou!!: València (química) і Element químic · Veure més »
Elements del bloc p
Els elements del bloc p (de principal) són aquells que estan als grups del 13 al 18 de la taula periòdica.
Nou!!: València (química) і Elements del bloc p · Veure més »
Enllaç covalent
Enllaç covalent entre hidrogen i carboni per formar metà L'enllaç covalent és un tipus d'enllaç químic en què dos àtoms comparteixen un o més parells d'electrons de tal manera que la seva escorça quedi plena.
Nou!!: València (química) і Enllaç covalent · Veure més »
Enllaç iònic
Esquema de l'enllaç iònic en el clorur de sodi Estructura d'un cristall de fluorur d'argent L'enllaç iònic és un dels tres tipus d'enllaç químic habituals.
Nou!!: València (química) і Enllaç iònic · Veure més »
Enllaç químic
Lenllaç químic és el fenomen fisicoquímic pel qual dos o més àtoms o ions s'uneixen per a formar compostos químics, obtenint així una major estabilitat.
Nou!!: València (química) і Enllaç químic · Veure més »
Estat d'oxidació
Nombres d'oxidació dels elements del 2n període de la taula periòdica. Els cercles plens representen els valors habituals. L'estat d'oxidació o nombre d'oxidació és la càrrega elèctrica, en unitats de càrrega elèctrica elemental, d'un àtom en un compost químic establerta a partir de l'assignació de més o menys electrons que els de l'àtom neutre segons la seva electronegativitat i la dels àtoms veïns amb els quals està enllaçat.
Nou!!: València (química) і Estat d'oxidació · Veure més »
Estructura de Lewis
Estructura de Lewis de l'aigua Les estructures de Lewis són diagrames que mostren l'enllaç entre els àtoms de la molècula i els parells d'electrons que hi ha.
Nou!!: València (química) і Estructura de Lewis · Veure més »
Etimologia
L'etimologia és la ciència que estudia l'origen i l'evolució de les paraules: quan van entrar en la llengua, de quina font, i la manera en què la seva forma i significat han canviat, doncs el sentit actual en pot ser diferent de l'original (en contra de la fal·làcia etimològica).
Nou!!: València (química) і Etimologia · Veure més »
Fòsfor
El fòsfor és l'element químic de símbol P i nombre atòmic 15.
Nou!!: València (química) і Fòsfor · Veure més »
Fórmula estructural
La fórmula estructural de l'aigua segons l'Estructura de LewisLa fórmula estructural d'un compost químic és una representació gràfica de l'estructura molecular, que mostra com s'ordenen o distribueixen espacialment els àtoms.
Nou!!: València (química) і Fórmula estructural · Veure més »
Ferro
El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.
Nou!!: València (química) і Ferro · Veure més »
Fluor
El fluor és un element químic de nombre atòmic 9, situat en el grup dels halògens (grup 17) de la taula periòdica.
Nou!!: València (química) і Fluor · Veure més »
Fosfà
El fosfà, abans conegut com a fosfina, fosfamina o fosfur d'hidrogen, és un compost binari de fòsfor i hidrogen la qual fórmula química és PH3.
Nou!!: València (química) і Fosfà · Veure més »
Friedrich August Kekulé
Friedrich August Kekulé (Darmstadt, 1829 – Bonn, 1896) fou un químic orgànic alemany considerat el creador de la teoria estructural i un dels grans fundadors de la química orgànica moderna.
Nou!!: València (química) і Friedrich August Kekulé · Veure més »
Geometria molecular
molècula d'aigua La geometria molecular o estructura molecular és la disposició tridimensional dels àtoms que formen una molècula.
Nou!!: València (química) і Geometria molecular · Veure més »
Gilbert Newton Lewis
Gilbert Newton Lewis, ForMemRS, (1875 – 1946) fou un químic físic nord-americà conegut pel descobriment de l'enllaç covalent i el seu concepte de parell d'electrons, les estructures de Lewis i altres contribucions a la teoria de l'enllaç de valència que han donat forma a les teories modernes dels enllaços químics.
Nou!!: València (química) і Gilbert Newton Lewis · Veure més »
Sergey Brin, un dels fundadors de Google Cartell de benvinguda de Google Google Inc. és l'empresa propietària de la marca Google, el producte principal de la qual és el motor de recerca del mateix nom.
Nou!!: València (química) і Google · Veure més »
Google Llibres
Google Llibres o Google Books és la biblioteca virtual de Google, amb centenars de milers de llibres digitalitzats totalment o parcialment consultables en línia, que inclou la digitalització de fons de la Biblioteca de Catalunya i altres quatre biblioteques catalanes (Biblioteca de l'Abadia de Montserrat, de l'Ateneu Barcelonès, del Centre Excursionista de Catalunya i Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona).
Nou!!: València (química) і Google Llibres · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: València (química) і Grec antic · Veure més »
Grup de la taula periòdica
Un grup d'elements equival a una columna de la taula periòdica.
Nou!!: València (química) і Grup de la taula periòdica · Veure més »
Heurística
Lheurística és una forma de treball per resoldre problemes, aprendre, o fer descobriments que utilitza mètodes pràctics que no garanteixen una solució òptima o perfecta, però que són suficients per als objectius immediats.
Nou!!: València (química) і Heurística · Veure més »
Hexafluorur de sofre
L'hexafluorur de sofre és un compost químic binari, un fluorur de fórmula SF6.
Nou!!: València (química) і Hexafluorur de sofre · Veure més »
Hibridació d'orbitals
Una hibridació d'orbitals és una combinació lineal d'orbitals atòmics que pertanyen a un mateix àtom amb l'objectiu de crear-ne uns altres, els orbitals híbrids, que permeten explicar les geometries observades de les molècules i les forces dels enllaços.
Nou!!: València (química) і Hibridació d'orbitals · Veure més »
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Nou!!: València (química) і Hidrogen · Veure més »
Hidrur de sodi
L'hidrur de sodi, NaH és un representant dels hidrurs metàl·lics compostos per cations Na+ i anions H−, en contrast amb els hidrurs moleculars com el borà, metà, amoníac i aigua que són compostos covalents.
Nou!!: València (química) і Hidrur de sodi · Veure més »
Ió (àtom)
304x304pxUn ió (del grec ἰών, 'ió') és una partícula carregada elèctricament constituïda per un àtom o molècula que no és elèctricament neutre.
Nou!!: València (química) і Ió (àtom) · Veure més »
Irving Langmuir
Irving Langmuir (Nova York, EUA, 1881 - Falmouth, 1957) fou un físic i químic estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1932.
Nou!!: València (química) і Irving Langmuir · Veure més »
Journal of the American Chemical Society
Journal of the American Chemical Society (abreviatura J. Am. Chem. Soc.), coneguda com a JACS, és la més important revista científica dedicada a la química en general.
Nou!!: València (química) і Journal of the American Chemical Society · Veure més »
Linus Carl Pauling
Linus Carl Pauling (Portland, EUA 1901 - Big Sur, 1994) va ser un químic, bioquímic, enginyer químic, activista per la pau i escriptor estatunidenc.
Nou!!: València (química) і Linus Carl Pauling · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: València (química) і Llatí · Veure més »
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Nou!!: València (química) і Mecànica quàntica · Veure més »
Medicina
Vara d'Esculapi, símbol de la medicina. La medicina és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions des del punt de vista de l'homeòstasi de les persones.
Nou!!: València (química) і Medicina · Veure més »
Metall de transició
Els metalls de transició, o elements de transició principals, són aquells elements químics que, sia en l'estat fonamental, sia en algun dels seus estats d’oxidació, presenten una configuració electrònica amb la capa d parcialment ocupada.
Nou!!: València (química) і Metall de transició · Veure més »
Metà
El metà és un hidrocarbur saturat, el més senzill de la sèrie dels alcans.
Nou!!: València (química) і Metà · Veure més »
Model atòmic de Rutherford
A sobre, el model atòmic de Thomson i, a sota, el de Rutherford El 1911 Ernest Rutherford va publicar un model atòmic, ja que l'evidència demostrava que el model atòmic de Thomson no podia explicar els resultats que havia trobat en el seu famós experiment.
Nou!!: València (química) і Model atòmic de Rutherford · Veure més »
Molècula
Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).
Nou!!: València (química) і Molècula · Veure més »
Monòxid de carboni
El monòxid de carboni (CO), també anomenat òxid carbonós, és un gas incolor, inodor i insípid que és una mica més lleuger que l'aire.
Nou!!: València (química) і Monòxid de carboni · Veure més »
Nitrogen
El nitrogen o azot és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.
Nou!!: València (química) і Nitrogen · Veure més »
Nombre de coordinació
El nombre de coordinació, en la química i la cristal·lografia, d'un àtom central en una molècula o un cristall és el nombre dels seus veïns més propers.
Nou!!: València (química) і Nombre de coordinació · Veure més »
Nomenclatura química dels compostos inorgànics
La nomenclatura química és la manera en que anomenem als compostos químics, en aquest cas, inorgànics.
Nou!!: València (química) і Nomenclatura química dels compostos inorgànics · Veure més »
Orbital atòmic
Representació dels orbitals 1''s,'' 2''s'' i 3''s'' en funció del radi en una dimensió (a baix) i en dues dimensions (a dalt). Un orbital atòmic és cadascuna de les funcions d'ona, solució de l’equació de Schrödinger, que descriuen l’estat estacionari d’un electró que forma part d’un àtom.
Nou!!: València (química) і Orbital atòmic · Veure més »
Oxigen
L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.
Nou!!: València (química) і Oxigen · Veure més »
Pentaòxid de dinitrogen
El pentaòxid de dinitrogen és compost binari de nitrogen i oxigen, un òxid de fórmula N2O5.
Nou!!: València (química) і Pentaòxid de dinitrogen · Veure més »
Pentaclorur de fòsfor
El pentaclorur de fòsfor és un compost químic binari de clor i fòsfor, amb fórmula PCl5.
Nou!!: València (química) і Pentaclorur de fòsfor · Veure més »
Peròxid d'hidrogen
El peròxid d'hidrogen és un compost inorgànic molecular, un peròxid inorgànic, constituït per dos àtoms d'oxigen enllaçats entre sí i enllaçats cadascun d'ells a un hidrogen, de fórmula química H2O2.
Nou!!: València (química) і Peròxid d'hidrogen · Veure més »
Perclorat
Els perclorats són sals derivades de l'àcid perclòric (HClO₄).
Nou!!: València (química) і Perclorat · Veure més »
Polaritat química
Una molècula d'aigua és un exemple comú de la polaritat química. Les seves càrregues es presenten amb una càrrega negativa al mig (en vermell) i una càrrega positiva als extrems (en blau). La polaritat en química es refereix a la separació de la càrrega elèctrica que porta una molècula o els seus grups químics a tenir uns moments elèctrics dipol o multipol.
Nou!!: València (química) і Polaritat química · Veure més »
Prefix
Els prefixos són afixos que es col·loquen davant de la paraula, és a dir, partícules que s'afegeixen a un lexema per formar derivats.
Nou!!: València (química) і Prefix · Veure més »
Propà
El propà és un compost químic del grup dels hidrocarburs, la qual molècula està constituïda per tres àtoms de carboni enllaçats linealment i vuit àtoms d'hidrogen enllaçats als carbonis, la qual fórmula molecular és C3H8.
Nou!!: València (química) і Propà · Veure més »
Proti
El proti, o ¹H, és un àtom de l'element hidrogen.
Nou!!: València (química) і Proti · Veure més »
Química
La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.
Nou!!: València (química) і Química · Veure més »
Química quàntica
La química quàntica és una branca de la química teòrica, que es basa a aplicar tant la mecànica quàntica com la teoria quàntica de camps per tal de resoldre problemes en l'àmbit de la química.
Nou!!: València (química) і Química quàntica · Veure més »
Regla d'Abegg
En química la regla d'Abegg estableix que la diferència entre el màxim i el mínim número d'oxidació d'un element químic és freqüentment vuit.
Nou!!: València (química) і Regla d'Abegg · Veure més »
Regla de l'octet
Estructures de Lewis d'alguns elements amb la representació dels electrons de la capa de valència i dos composts on l'O compleix la regla de l'octet La regla de l'octet fou enunciada pel químic nord-americà Gilbert Newton Lewis (1875-1946) l'any 1916 i diu: Els gasos nobles (He, Ne, Ar, Kr, Xe, Rn) estan ubicats a l'extrem dret de la taula periòdica i són inerts, o sigui que és molt difícil que reaccionin amb un altre element.
Nou!!: València (química) і Regla de l'octet · Veure més »
Richard Abegg
Richard Abegg (Danzig (Gdańsk), 9 de gener del 1869 - Kröslin, 3 d'abril del 1910) va ser un químic alemany.
Nou!!: València (química) і Richard Abegg · Veure més »
Ruteni
El ruteni és un element químic de nombre atòmic 44 que pertany al grup 8 de la taula periòdica dels elements.
Nou!!: València (química) і Ruteni · Veure més »
Sofre
El sofre és un element químic de nombre atòmic 16 i símbol S, i també és un mineral.
Nou!!: València (química) і Sofre · Veure més »
Taula periòdica
upright.
Nou!!: València (química) і Taula periòdica · Veure més »
Teoria d'enllaç de valència
Formació d'un enllaç simple Cl-Cl mitjançant la compartició de dos electrons aportats un per cada àtom de clor, segons Lewis La teoria d'enllaç de valència (TEV) és una de les dues teories bàsiques, juntament amb la teoria dels orbitals moleculars (TOM) que empren la mecànica quàntica per descriure l'enllaç covalent.
Nou!!: València (química) і Teoria d'enllaç de valència · Veure més »
Teoria de repulsió de parells electrònics de la capa de valència
La teoria de repulsió de parells d'electrons de la capa de valència, teoria RPECV simplificada, o teoria VSEPR per les seves sigles en anglès (Valence Shell Electron Pair Repulsion theory) és una teoria de la química que hom empra per predir la geometria molecular a partir de les repulsions electroestàtiques entre els parells d'electrons que formen els enllaços covalents o que ocupen un orbital no enllaçant.
Nou!!: València (química) і Teoria de repulsió de parells electrònics de la capa de valència · Veure més »
Triòxid de sofre
El triòxid de sofre és un compost binari de sofre i oxigen, un òxid de fórmula SO3.
Nou!!: València (química) і Triòxid de sofre · Veure més »
Unió Internacional de Química Pura i Aplicada
La Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC), de l'anglès (International Union of Pure and Applied Chemistry) és una organització no governamental, dedicada als progressos de la química.
Nou!!: València (química) і Unió Internacional de Química Pura i Aplicada · Veure més »
Vacuna
Vacuna de la verola Una vacuna o vaccí és un preparat antigen de microorganismes complets (vius o morts) o d'alguna de les seves proteïnes o toxines que s'utilitza per a la prevenció o reducció de malalties en animals i humans.
Nou!!: València (química) і Vacuna · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: València (química) і València · Veure més »
William Huggins
Sir William Huggins, OM, FRS (7 de febrer de 1824 — 12 de maig de 1910), fou un astrònom anglès conegut pels seus treballs pioners d'espectroscòpia astronòmica.
Nou!!: València (química) і William Huggins · Veure més »
Redirigeix aquí:
Quantivalència, Tetravalent, Trivalent, Univalent, València (Química), València atòmica, València química, Valències.
