Comunicació

592 les relacions: Abd-al-Aziz al-Mansur, Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ada Lovelace, Agapit Vallmitjana i Barbany, Aiguamoll, Aiora (barri de València), Ajuntament, Ajuntament de València, Al-Àndalus, Albal, Albalat dels Sorells, Albereda de València, Alboraia, Albors, Albuixec, Alcoi, Alexandre VI, Alfafar, Alfara del Patriarca, Alfons el Magnànim, Alfons XII d'Espanya, Algirós, Allipebre, Almàssera, Almodí de València, Amalia Juana María Fenollosa Peris, Amèrica, Antonia Gómez de Orga, Apicultura, Arrancapins, Arròs, Arsenio Martínez-Campos Antón, Ausiàs March, Autogovern, Òpera, Àgora (València), Àrab, Àrea Metropolitana de València, Balànsiya, Banys de l'Almirall, Barcelona, Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats, Batalla de Paterna, Batalla de València, Batlle, Bétera, Benetússer, Benicalap, Benifaraig, Beniferri, ..., Benimaclet, Benimàmet, Bernardino Landete Aragó, Beteró, Bioparc València, Bonifaci Ferrer, Bonrepòs i Mirambell, Borbotó, Bunyol (gastronomia), Burjassot, Cabanyal-Canyamelar, Calixt III, Camí de Vera (barri de València), Camí Fondo, Camí reial, Camins al Grau, Camp de Túria, Campanar (València), Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carlisme, Carpesa, Carrer dels Cavallers, Carrer dels Sants Just i Pastor, Casa de Sa Majestat el Rei (Espanya), Casa-Museu de Blasco Ibáñez, Castella, Castellà, Catarroja, Catedral de València, Còrdova, Centre Arqueològic de l'Almoina, Centre Cultural la Beneficència, Centre del Carme, Ciutadans - Partit de la Ciutadania, Ciutat de l'Artista Faller, Ciutat de les Arts i les Ciències, Ciutat de les Arts i les Ciències (barri de València), Ciutat Jardí (barri de València), Ciutat Universitària (barri de València), Ciutat Vella de València, Claustre, Clementina Ródenas i Villena, Clima, Clima mediterrani, Coalició Compromís, Colònia romana, Comerç, Compromís de Casp, Compromís per València, Comunitat de Regants, Concepción Aleixandre Ballester, Conreu, Consell del País Valencià, Constantí Llombart, Convent de Sant Doménec (València), Copa Amèrica de vela, Cornucòpia, Corona d'Aragó, Corts de Cadis, Cripta Arqueològica de Sant Vicent Màrtir, Cristina Piris López-Doriga, Damià Forment, Dècim Juni Brut Galaic, Decidix, Decrets de Nova Planta, Desamortitzacions espanyoles, Dictadura de Primo de Rivera, Dinastia almoràvit, Dinastia dels Habsburg, Dinastia Trastàmara, Dorotea i Margarita Joanes, Drassanes del Grau, Dreta Regional Valenciana, Ebre, Edetans, Edifici de Correus (València), El Botànic, El Calvari (barri de València), El Carme (barri de València), El Castellar-l'Oliveral, El Forn d'Alcedo, El Grau de València, El Mercat, El Palmar (barri de València), El Perellonet, El Puig de Santa Maria, El Saler, Eleccions municipals de València de 2023, Elena Just, Els Orriols, Els viatges de Gulliver, Elx, Emirat de Balànsiya, Empar Navarro i Giner, En Corts, Enclavament, Enriqueta Agut Armer, Escala i corda, Escons en Blanc, Escultura, Església de Sant Joan de l'Hospital, Església de Sant Joan del Mercat, Església de Sant Nicolau (València), Església de Santa Caterina (València), Espanya, Esport, Esquerra Republicana del País Valencià, Estació d'Aiora, Estació del Nord (València), Estadi Ciutat de València, Estadi de Mestalla, Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, Estiu, Europa, Exposició Regional Valenciana del 1909, Expulsió dels moriscos, Extramurs, Faitanar, Falles, Favara (barri de València), Fórmula 1, Felip V d'Espanya, Fernando Giner Grima, Fernando Maria Bonilla-Musoles, Fernando Miranda i Casellas, Ferran I de Lleó, Ferran Martínez Castellano, Ferran VII d'Espanya, Fira de València, Florence Nightingale, Foios, Francesc Cuesta Gómez, Francesc Eiximenis, Francesc Gil Gandia, Francesos, Francis Montesinos, Francisco Franco Bahamonde, Franquisme, Front Popular (Espanya), Frontó, Furs de València, Gaietà Ripoll i Pla, Galotxa, Gener, Generalitat Valenciana, Germana de Foix, Gneu Pompeu Magne, Godella, Golf de València, Gonçal Peris Sarrià, Gota freda, Gran Premi d'Europa, Gran Riuada de València, Gran Via (barri de València), Gregori Maians i Siscar, Guerra de la Unió, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Guerra dels Dos Peres, Hivern, Horta Nord, Horta Oest, Horta Sud, Ignasi Pinazo i Camarlench, Imperi Romà, Indústria, Indústria sedera de València, Institut Nacional d'Estadística d'Espanya, Institut Valencià d'Art Modern, Isabel de Villena, Isabel II d'Espanya, Isabel Rey, Islam, Itàlia, Jaime Milans del Bosch y Ussía, Jardí botànic, Jardí del Túria, Jardins del Real, Jaume el Conqueridor, Jaume Roig, Jaume Roig (barri de València), Jerònima Galés, Jesús (València), Joan de Joanes, Joan Lerma i Blasco, Joan Ribó i Canut, Joan Roís de Corella, Joanot Martorell, Joaquim Gil, Joaquim Sorolla i Bastida, Jonathan Swift, Jordi Sevilla Segura, Josefina Landete Aragó, Josep de Natzaret, Juan José Millás, L'Amistat (barri de València), L'Eixample (València), L'Exposició (barri de València), L'Hemisfèric, L'Hort de Senabre, L'Horta de València, L'Illa Perduda, L'Oceanogràfic de València, L'Olivereta, L'Umbracle, La Bega Baixa, La Carrasca, La Creu Coberta, La Creu del Grau, La Fonteta de Sant Lluís, La Fontsanta, La Llum, La Malva-rosa, La Petxina, La Punta (València), La Raïosa, La Roqueta (barri de València), La Saïdia, La Seu (barri de València), La Torre (València), La Xerea, Les Cases de Bàrcena, Les Tendetes, Levante-EMV, Literatura, Llargues, Llatí, Llíria, Llevant espanyol, Llibre del Repartiment, Llista de festes declarades d'interès turístic, Llista de municipis d'Espanya per població, Llista de ponts de la ciutat de València, Llotja de la Seda, Lluís Dalmau, Lluís XVI de França, Lo Rat Penat, Louis Gabriel Suchet, Lucía Sánchez Saornil, Malilla, Manuel Sanchis i Guarner, Manuela Solís i Claràs, Mar Mediterrània, Marató de València, María Cambrils Sendra, María José Català Verdet, María Teresa Fernández de la Vega Sanz, Margarida Borràs, Maria Josep Colomer i Luque, Marià Benlliure i Gil, Marie Curie, Martí l'Humà, Marxalenes, Massalfassar, Massamagrell, Massanassa, Massarrojos, Matilde Salvador i Segarra, Mauella, Meliana, Mercat Central (València), Mercat de Colom, Mestalla (barri de València), Metrovalència, Micalet, Mislata, Mitja Marató de València, Mocadorada, Montcada (Horta Nord), Montolivet (barri de València), Moriscos, Morvedre (barri de València), Muralla àrab de València, Muralla medieval de València, Museros, Museu de Belles Arts de València, Museu de les Ciències Príncep Felip, Museu de Prehistòria de València, Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries «González Martí», Museu Valencià d'Etnologia, Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat, Musulmà, Na Rovella, Nacho Duato, Napoleó Bonaparte, Natzaret (barri de València), Nit de Sant Joan, Nou Moles, Oceà Atlàntic, Olimpia Arozena Torres, Ortifus, Orxata, País Valencià, Paella d'arròs, Paiporta, Palau de Benicarló, Palau de Congressos de València, Palau de Justícia de València, Palau de la Generalitat Valenciana, Palau de la Música de València, Palau de les Arts Reina Sofia, Palau del Marqués de Campo, Palau del Real, Palauet d'Aiora, Papa, Parc Central de València, Parc de Capçalera, Parc Gulliver, Parc Natural de l'Albufera de València, Parterre, Partit Animalista Amb el Medi Ambient, Partit Comunista dels Pobles d'Espanya, Partit Popular de la Comunitat Valenciana, Partit Socialista del País Valencià-PSOE, Paterna, Pati de l'Ambaixador Vich, Patraix (districte de València), Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat als Països Catalans, Patrimoni de la Humanitat, Paz Azzati Cutanda, Península Ibèrica, Penya-roja (barri de València), Per Un Món Més Just, Pere Maria Orts i Bosch, Pesseta, Pesta Negra, Picanya, Pilar Lima Gozálvez, Pilar Soler i Miquel, Pilota, Pilota a mà, Pilota a raspall, Pilota basca, Pilota valenciana, Pinedo, Pintura, Pla del Real, Pla del Remei (barri de València), Plaça d'Alfons el Magnànim, Plaça de l'Ajuntament, Plaça del Mercat (València), Plaça Redona, Platja de la Malva-rosa, Poblats Marítims, Poble Nou (barri de València), Pobles de l'Oest, Pobles del Nord, Pobles del Sud (València), Pont, Pont d'Ademús, Pont d'Aragó, Pont de Campanar, Pont de Fusta, Pont de l'Assut de l'Or, Pont de l'Àngel Custodi, Pont de l'Exposició, Pont de la Mar, Pont de la Trinitat, Pont de les Arts, Pont de les Drassanes, Pont de les Flors, Pont de Montolivet, Pont de Sant Josep, Pont del Nou d'Octubre, Pont del Real, Pont del Regne de València, Pont dels Serrans, Port de València, Porta de Quart, Porta dels Serrans, Portal de la Valldigna, Presentación Sáez de Descatllar, Primavera, Primera República Espanyola, Província de València, Quart de Poblet, Quatre Carreres, Quilòmetre, Quint Sertori, Rajola de València, Rascanya, Rècords del Món d'Atletisme, Regadiu, Regne de Castella, Regne de València, Rei Carnestoltes, Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi, Renaixença, Republicanisme espanyol, Revolta de les Germanies, Ribera Baixa, Ricard Maria Carles i Gordó, Ricard Pérez Casado, Rita Barberà Nolla, Rita Mas, Rocafort, Rodrigo Díaz de Vivar, Rosa Estruch Espinós, Rosalind Franklin, Russafa, Safranar, Sagunt, Sandra Gómez López, Sant Antoni (barri de València), Sant Francesc (barri de València), Sant Isidre (barri de València), Sant Llorenç (barri de València), Sant Marcel·lí (barri de València), Sant Pau (barri de València), Sant Vicent Ferrer, Santiago Calatrava Valls, Santiago Grisolía García, Séquia de Favara, Séquia de Mestalla, Séquia de Mislata, Séquia de Rascanya, Séquia de Rovella, Séquia de Tormos, Séquia Reial de Montcada, Sector primari, Sector terciari, Sedaví, Segle d'or valencià, Segle III, Segle XIV, Segle XIX, Segle XV, Segle XVI, Segle XVII, Segle XVIII, Segona República Espanyola, Senyera del País Valencià, Serra Calderona, Setge de València (1359), Setge de València (1363), Setge de València (1364), Setge de València (1812), Setmana Santa, Silla, Societat dels Ferrocarrils d'Almansa a València i Tarragona, Sollana, Soternes, Sueca, Taifa, Tardor, Taula de Canvis i Depòsits, Tavernes Blanques, Túria, Teatre Principal (València), Teodor Llorente Olivares, Tetera, Tirant lo Blanc, Toponímia del País Valencià, Tormos (barri de València), Torrefiel, Tres Forques, Tribunal de les Aigües de València, Trienni Liberal, Trinitat (barri de València), Trinquet (esport), Trinquet de Pelayo, Turisme, UNESCO, Unides Podem, Universitat de València, Universitat Politècnica de València, València en Comú, Valencia Open, Valentia, Vara de Quart, Velluters, Vicenç d'Osca, Vicent Blasco Ibáñez, Vicent Doménech el Palleter, Vilallonga, Vinalesa, Visigots, Vox, Xàtiva, Xúquer, Xirivella, Xocolata, 1 d'octubre, 1065, 1094, 1099, 11 de gener, 1102, 12 de gener, 1238, 1321, 1348, 138 aC, 1392, 1482, 15 de març, 1519, 1522, 1609, 1702, 1707, 1709, 1762, 1793, 1814, 1820, 1850, 1851, 1854, 1865, 1870, 1875, 1891, 19 de març, 1900, 1930, 1940, 1976, 1977, 1996, 20 de juliol, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004, 2005, 2006, 2009, 2010, 2011, 2012, 2013, 2014, 2015, 2016, 25 d'abril, 30 de març, 31 de juliol, 711, 75 aC, 9 d'octubre. Ampliar l'índex (542 més) » « Shrink índex

Abd-al-Aziz al-Mansur

Al-Mansur Abu-l-Hàssan Abd-al-Aziz ibn Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Mútamin Dhu-s-Sabiqatayn, més conegut simplement com a Abd-al-Aziz al-Mansur (vers 1005 - gener de 1061) fou el primer rei amírida de Balànsiya (abril de 1021-gener de 1061).

Nou!!: València і Abd-al-Aziz al-Mansur · Veure més »

Acadèmia Valenciana de la Llengua

LAcadèmia Valenciana de la Llengua, també coneguda per les seues sigles AVL, és la institució de caràcter públic de la Generalitat Valenciana que té per funció determinar i elaborar, si és el cas, la normativa lingüística de la varietat de la llengua catalana coneguda com a valencià.

Nou!!: València і Acadèmia Valenciana de la Llengua · Veure més »

Ada Lovelace

Augusta Ada Byron King, comtessa de Lovelace (Londres, 10 de desembre de 1815 - 27 de novembre de 1852), va ser la primera programadora en la història dels ordinadors.

Nou!!: València і Ada Lovelace · Veure més »

Agapit Vallmitjana i Barbany

Agapit Vallmitjana i Barbany (Barcelona, 24 de març de 1832 - Barcelona, 25 de novembre de 1905) fou un escultor català.

Nou!!: València і Agapit Vallmitjana i Barbany · Veure més »

Aiguamoll

Aiguamolls de l'Empordà Cano d'Alginet, el 1949. Actualment camp de fruiters. En geografia, un aiguamoll, aiguamoix, maresma/maresme, marenda, mareny, marjal, mullera o patamoll és un terreny impermeable i planer amb herbes, joncs, canyes, boga i altres plantes herbàcies (a vegades, amb la presència també de plantes llenyoses d'alçada reduïda, com els tamarius) en un medi d'aigües someres.

Nou!!: València і Aiguamoll · Veure més »

Aiora (barri de València)

Aiora és un barri de l'est de la ciutat de València inclòs al districte de Camins al Grau.

Nou!!: València і Aiora (barri de València) · Veure més »

Ajuntament

Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.

Nou!!: València і Ajuntament · Veure més »

Ajuntament de València

L'Ajuntament de València és la institució que s'encarrega de governar la ciutat i el municipi de València.

Nou!!: València і Ajuntament de València · Veure més »

Al-Àndalus

XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Nou!!: València і Al-Àndalus · Veure més »

Albal

Albal és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud i que té 16.399 habitants (INE 2019).

Nou!!: València і Albal · Veure més »

Albalat dels Sorells

Albalat dels Sorells, Albalat de Mossèn Sorell o Albalat de Codinats és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: València і Albalat dels Sorells · Veure més »

Albereda de València

L'Albereda és un passeig i avinguda de la ciutat de València que tradicionalment s'estén des dels Jardins del Real fins a la plaça de Saragossa, vorejant la riba nord del Jardí del Túria, antic llit del riu Túria al seu pas per la ciutat de València.

Nou!!: València і Albereda de València · Veure més »

Alboraia

Alboraia és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: València і Alboraia · Veure més »

Albors

Albors és un barri de la ciutat de València que forma part del districte dels Camins al Grau, a l'est de la ciutat.

Nou!!: València і Albors · Veure més »

Albuixec

Albuixec (oficialment Albuixech) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: València і Albuixec · Veure més »

Alcoi

Alcoi (oficialment Alcoi/Alcoy) és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de l'Alcoià i cap de partit judicial.

Nou!!: València і Alcoi · Veure més »

Alexandre VI

Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.

Nou!!: València і Alexandre VI · Veure més »

Alfafar

Alfafar és un municipi del País Valencià, situat a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: València і Alfafar · Veure més »

Alfara del Patriarca

Alfara del Patriarca, Alfara de l'Horta, Alfara dels Rajolers o Alfara de Cruïlles és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: València і Alfara del Patriarca · Veure més »

Alfons el Magnànim

Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.

Nou!!: València і Alfons el Magnànim · Veure més »

Alfons XII d'Espanya

Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885).

Nou!!: València і Alfons XII d'Espanya · Veure més »

Algirós

Algirós és un districte de la ciutat de València.

Nou!!: València і Algirós · Veure més »

Allipebre

Lallipebre és una tècnica culinaria pròpia del sud de l'Horta de València i el nord de la Ribera Alta i la Ribera Baixa, comarques que voregen l'Albufera de València.

Nou!!: València і Allipebre · Veure més »

Almàssera

Almàssera és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: València і Almàssera · Veure més »

Almodí de València

L'edifici de l'Almodí se situa al carrer de l'Almodí núm.

Nou!!: València і Almodí de València · Veure més »

Amalia Juana María Fenollosa Peris

Amalia Juana María Fenollosa Peris (Castelló de la Plana, 8 de febrer de 1825 - Barcelona, 1 de maig de 1869) fou una novel·lista i poetessa romàntica.

Nou!!: València і Amalia Juana María Fenollosa Peris · Veure més »

Amèrica

Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.

Nou!!: València і Amèrica · Veure més »

Antonia Gómez de Orga

Antonia Gómez (València, 1715-1780), viuda de Orga i ama d'una de les impremtes més famoses de la ciutat de València al.

Nou!!: València і Antonia Gómez de Orga · Veure més »

Apicultura

Representació del neolític (fa uns 6.000 anys) de la recol·lecció de la mel segons una pintura de paret a la ''Cueva de la Araña'' a Bicorb País Valencià Lapicultura és una especialització de la ramaderia que consisteix en la cria de l'abella Apis mellifera per l'home per tal d'explotar els productes del rusc.

Nou!!: València і Apicultura · Veure més »

Arrancapins

Arrancapins és un barri de la ciutat de València situat al districte d'Extramurs, al sud-oest de la Ciutat Vella.

Nou!!: València і Arrancapins · Veure més »

Arròs

Larròs és una planta herbàcia i semiaquàtica del gènere Oryza, de la família de les poàcies.

Nou!!: València і Arròs · Veure més »

Arsenio Martínez-Campos Antón

va ser un oficial espanyol que es va pronunciar en contra de la primera República el 1874, donant inici a la restauració borbònica.

Nou!!: València і Arsenio Martínez-Campos Antón · Veure més »

Ausiàs March

Col·legiata de Xàtiva, on abans es pensava que era retratat Ausiàs March Ausiàs March, també escrit Ausiàs Marc (Regne de València, ca. 1397 - València, 3 de març del 1459), va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques.

Nou!!: València і Ausiàs March · Veure més »

Autogovern

L'autogovern és l'autonomia d'una jurisdicció que es regeix a si mateixa, en què cap poder extern té autoritat sobre aquesta.

Nou!!: València і Autogovern · Veure més »

Òpera

''Lady Macbeth de Mtsensk'', 2014 L'òpera és una art escènica amb text dramàtic que s'escenifica cantant amb acompanyament orquestral i que pot tenir una posada en escena més o menys teatral.

Nou!!: València і Òpera · Veure més »

Àgora (València)

L'Àgora, amb el pont de l'Assut de l'Or i la resta d'edificis de la Ciutat de les Arts i les Ciències al fons L'Àgora és un edifici situat al conjunt de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València.

Nou!!: València і Àgora (València) · Veure més »

Àrab

Banderes dels estats de llengua àrab La llengua àrab (en àrab) és la llengua parlada en origen pel poble àrab.

Nou!!: València і Àrab · Veure més »

Àrea Metropolitana de València

Barris de València LÀrea Metropolitana de València es troba en la costa central del País Valencià, a l'entorn de la seua ciutat principal: València.

Nou!!: València і Àrea Metropolitana de València · Veure més »

Balànsiya

Ciutat Vella). És una de les poques restes del període musulmà de València Seu) Balànsiya —— fou el nom amb què fou coneguda l'actual ciutat de València en l'època àrab.

Nou!!: València і Balànsiya · Veure més »

Banys de l'Almirall

Els Banys de l'Almirall és un edifici al barri de la Xerea, districte de la Ciutat Vella de València proper al Palau de l'Almirall d'Aragó, d'arquitectura islàmica, construït en el i utilitzat fins al.

Nou!!: València і Banys de l'Almirall · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: València і Barcelona · Veure més »

Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats

La Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats de la ciutat de València alberga la imatge de la Mare de Déu del mateix nom, la més venerada pels valencians.

Nou!!: València і Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats · Veure més »

Batalla de Paterna

La batalla de Paterna de 1065 fou un dels episodis del setge lleonès de Balansiya en 1065.

Nou!!: València і Batalla de Paterna · Veure més »

Batalla de València

La Batalla de València fou un conflicte identitari que va enfrontar la societat valenciana en la transició democràtica espanyola, caracteritzada per una notable conflictivitat i violència, i que provocà una fractura política i social al País Valencià, especialment pel que fa al relat del valencianisme i els símbols del País Valencià.

Nou!!: València і Batalla de València · Veure més »

Batlle

miniatura El batlle, batle o alcalde (vegeu altres denominacions) és la màxima autoritat d'un municipi, és qui presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament.

Nou!!: València і Batlle · Veure més »

Bétera

Bétera és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria, sent el segon més gran de la comarca.

Nou!!: València і Bétera · Veure més »

Benetússer

Benetússer és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: València і Benetússer · Veure més »

Benicalap

Benicalap és un districte de la ciutat de València, situat a l'extrem nord-oest de la ciutat.

Nou!!: València і Benicalap · Veure més »

Benifaraig

Benifaraig és una pedania del municipi de València, en plena Horta Nord, a 5 km de ciutat, al límit amb el terme d'Alfara del Patriarca i Montcada.

Nou!!: València і Benifaraig · Veure més »

Beniferri

Beniferri és una pedania de la ciutat de València del districte de Pobles de l'Oest que va ser un poble independent des de 1811 fins a 1872, moment en què va ser annexionat a València.

Nou!!: València і Beniferri · Veure més »

Benimaclet

Benimaclet és el districte número 14 de la ciutat de València (antic poble annexionat), a la part nord-est de la ciutat, que limita amb el barri d'Orriols a l'oest, Alboraia al nord, la Universitat Politècnica de València a l'est i la ronda de Trànsits (Primat Reig) al sud.

Nou!!: València і Benimaclet · Veure més »

Benimàmet

Benimàmet és una pedania de València, inclosa en el barri dels Poblats de l'Oest, que limita pel nord i junt amb el camí vell de Llíria amb el municipi de Burjassot per mitjà dels carrers Dr.

Nou!!: València і Benimàmet · Veure més »

Bernardino Landete Aragó

Bernardino Landete Aragó (València, 1879 - Madrid, 1968) fou un metge i científic valencià considerat el pioner de l'estomatologia espanyola i creador de la cirugia maxil·lofacial a Espanya.

Nou!!: València і Bernardino Landete Aragó · Veure més »

Beteró

Beteró és un barri de la ciutat de València pertanyent al districte dels Poblats Marítims de València, entre els barris del Cabanyal i l'Illa Perduda, i fitant amb la Vega Baixa.

Nou!!: València і Beteró · Veure més »

Bioparc València

El Bioparc és l'actual zoo de València que subtitueix el zoo de Vivers des de la seua innauguració el 2008.

Nou!!: València і Bioparc València · Veure més »

Bonifaci Ferrer

Bonifaci Ferrer (València 1350 - Cartoixa de Vall de Crist 1417) fou un religiós valencià a qui s’atribueix la traducció del text imprès l’any 1478 de la Bíblia al català.

Nou!!: València і Bonifaci Ferrer · Veure més »

Bonrepòs i Mirambell

Via verda col-end Bonrepòs i Mirambell és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: València і Bonrepòs i Mirambell · Veure més »

Borbotó

Borbotó és una pedania de la ciutat de València, inclosa en el districte de Poblats del Nord, que limita pel nord amb la pedania de Benifaraig, a l'oest amb els municipis de Rocafort i Godella, a l'est amb la pedania de Carpesa, i al sud amb la pedania de Poble Nou.

Nou!!: València і Borbotó · Veure més »

Bunyol (gastronomia)

Un bunyol o brunyol és una massa de pasta (generalment feta d'aigua, rent i farina de forment amb, possiblement, algun altre ingredient), fregida en oli.

Nou!!: València і Bunyol (gastronomia) · Veure més »

Burjassot

Burjassot és un municipi del País Valencià, a la comarca de l'Horta Nord, i situada a la zona oest de l'Àrea Metropolitana de València.

Nou!!: València і Burjassot · Veure més »

Cabanyal-Canyamelar

El barri del Cabanyal-Canyamelar és, des de finals del, un barri mariner de la ciutat de València.

Nou!!: València і Cabanyal-Canyamelar · Veure més »

Calixt III

Escultura de Calixt III a Gandia Alfons de Borja (la Torreta de Canals, avui barri de Canals, població que pertanyia aleshores a Xàtiva, la Costera, 1378 - Roma, 1458) fou Papa de l'Església Catòlica de Roma amb el nom Calixt III de 1455 a 1458.

Nou!!: València і Calixt III · Veure més »

Camí de Vera (barri de València)

Camí de Vera és un barri que pertany al districte de Benimaclet de la ciutat de València.

Nou!!: València і Camí de Vera (barri de València) · Veure més »

Camí Fondo

Camí Fondo és un barri de la ciutat de València que pertany al districte dels Camins al Grau, a l'est de la ciutat.

Nou!!: València і Camí Fondo · Veure més »

Camí reial

Un camí reial (també anomenat camí ral o camí real) és un camí públic principal, que en el seu temps era l'equivalent a les carreteres.

Nou!!: València і Camí reial · Veure més »

Camins al Grau

Camins al Grau és el nom que rep el districte número 12 de la ciutat de València (País Valencià).

Nou!!: València і Camins al Grau · Veure més »

Camp de Túria

El Camp de Túria és una comarca valencianoparlant del centre del País Valencià, amb capital a Llíria.

Nou!!: València і Camp de Túria · Veure més »

Campanar (València)

Campanar és un barri del districte homònim, a la ciutat de València, capital del País Valencià.

Nou!!: València і Campanar (València) · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: València і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carlisme

Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.

Nou!!: València і Carlisme · Veure més »

Carpesa

Carpesa és un poble de València (antigament dit pedania), inclosa en el districte de Pobles del Nord.

Nou!!: València і Carpesa · Veure més »

Carrer dels Cavallers

El carrer dels Cavallers és una via urbana històrica del centre de València.

Nou!!: València і Carrer dels Cavallers · Veure més »

Carrer dels Sants Just i Pastor

El carrer de Sants Just i Pastor és una via urbana de l'est València, situada d'oest a est entre l'avinguda de Cardenal Benlloch i el carrer de la Serradora.

Nou!!: València і Carrer dels Sants Just i Pastor · Veure més »

Casa de Sa Majestat el Rei (Espanya)

La Casa de Sa Majestat el Rei és l'organisme públic espanyol que, sota la dependència directa del rei d'Espanya, té com a missió servir-li de suport a totes les activitats que es derivin de les seves funcions com a cap d'Estat.

Nou!!: València і Casa de Sa Majestat el Rei (Espanya) · Veure més »

Casa-Museu de Blasco Ibáñez

La Casa museu Blasco Ibáñez és la denominació actual, després de la seua reedificació, de l'habitatge de l'escriptor valencià Vicente Blasco Ibáñez, que està situada en un extrem de la platja de la Malva-rosa de la ciutat de València, declarada Monument Historicoartístic i reconeguda com a Bé d'interès cultural (RI-51-0004451), amb el nom amb el qual és coneguda a València, Xalet de Vicente Blasco Ibáñez.

Nou!!: València і Casa-Museu de Blasco Ibáñez · Veure més »

Castella

Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.

Nou!!: València і Castella · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: València і Castellà · Veure més »

Catarroja

Catarroja és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: València і Catarroja · Veure més »

Catedral de València

La catedral de València (basílica metropolitana) és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I, fidel a la tradicional devoció mariana del.

Nou!!: València і Catedral de València · Veure més »

Còrdova

Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.

Nou!!: València і Còrdova · Veure més »

Centre Arqueològic de l'Almoina

Dades del museu.

Nou!!: València і Centre Arqueològic de l'Almoina · Veure més »

Centre Cultural la Beneficència

El Centre Cultural la Beneficència és un centre cultural situat a l'antiga casa de la Beneficència de la ciutat de València.

Nou!!: València і Centre Cultural la Beneficència · Veure més »

Centre del Carme

El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC), dependent del Museu de Belles Arts de València, és un espai cultural ubicat a l'antic convent del Carme de la ciutat de València, seu del Consorci de Museus de la Generalitat Valenciana.

Nou!!: València і Centre del Carme · Veure més »

Ciutadans - Partit de la Ciutadania

Ciutadans - Partit de la Ciutadania (denominació electoral: Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, denominació oficial en castellà: Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía, acrònim: Cs) és un partit polític d'àmbit espanyol originat a Catalunya.

Nou!!: València і Ciutadans - Partit de la Ciutadania · Veure més »

Ciutat de l'Artista Faller

Imatge d'un taller faller a la Ciutat Fallera La Ciutat de l'Artista Faller o Ciutat Fallera és un barri de la ciutat de València integrat al districte de Benicalap, a l'extrem nord-oest de la ciutat.

Nou!!: València і Ciutat de l'Artista Faller · Veure més »

Ciutat de les Arts i les Ciències

La Ciutat de les Arts i les Ciències (CAC), Ciutat de les Ciències en el projecte inicial, és un complex arquitectònic, cultural i d'entreteniment de la ciutat de València.

Nou!!: València і Ciutat de les Arts i les Ciències · Veure més »

Ciutat de les Arts i les Ciències (barri de València)

La Ciutat de les Arts i les Ciències és un barri de la ciutat de València inclòs al districte de Quatre Carreres.

Nou!!: València і Ciutat de les Arts i les Ciències (barri de València) · Veure més »

Ciutat Jardí (barri de València)

Ciutat Jardí, més conegut com El Cedre és un barri de València, part del districte d'Algirós.

Nou!!: València і Ciutat Jardí (barri de València) · Veure més »

Ciutat Universitària (barri de València)

La Ciutat Universitària és un barri de la ciutat de València inclòs al districte del Pla del Real, a l'est de la ciutat.

Nou!!: València і Ciutat Universitària (barri de València) · Veure més »

Ciutat Vella de València

La Ciutat Vella és un districte de la ciutat de València situat al centre geogràfic del municipi.

Nou!!: València і Ciutat Vella de València · Veure més »

Claustre

Claustre d'Elna Un claustre (del llatí claustrum) és un espai arquitectònic al costat d'una catedral o contigu a aquesta, una abadia o un altre edifici religiós.

Nou!!: València і Claustre · Veure més »

Clementina Ródenas i Villena

Clementina Ródenas Villena (Aiora, 1949) és una professora i política valenciana, fou alcaldessa de València (1989-1991) i presidenta de la Diputació de València (1991-1995).

Nou!!: València і Clementina Ródenas i Villena · Veure més »

Clima

Zones climàtiques del món segons la classificació climàtica de Köppen El clima és el conjunt de condicions mitjanes del temps meteorològic a llarg termini, que generalment es calculen sobre un període de 30 anys.

Nou!!: València і Clima · Veure més »

Clima mediterrani

Clima supra-mediterrani d'estiu càlid (Csb) Climograma de València, típicament mediterrani El clima mediterrani és un clima de transició entre el clima temperat i el clima subtropical i tropical.

Nou!!: València і Clima mediterrani · Veure més »

Coalició Compromís

La Coalició Compromís és una coalició política valenciana amb caràcter estable i permanent integrada per Més - Compromís (antigament Bloc Nacionalista Valencià), Iniciativa del Poble Valencià i Verds Equo, a més de militants independents adherits a Compromís.

Nou!!: València і Coalició Compromís · Veure més »

Colònia romana

Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.

Nou!!: València і Colònia romana · Veure més »

Comerç

Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.

Nou!!: València і Comerç · Veure més »

Compromís de Casp

El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.

Nou!!: València і Compromís de Casp · Veure més »

Compromís per València

Joan Ribó, en campanya com a candidat a l'alcaldia de València per la Coalició Compromís: BLOC-Iniciativa-Verds. Compromís per València és el nom que rep la candidatura municipal a la ciutat de València de Compromís.

Nou!!: València і Compromís per València · Veure més »

Comunitat de Regants

Les Comunitats de Regants son corporacions de dret públic que agrupen els regants i altres usuaris amb dret a utilitzar una determinada concessió d'aigües públiques, tant superficials com subterrànies, per a distribuir-la entre els seus components, que son els propietaris de terres i d'altres aprofitaments (domèstics, ramaders, industrials o hidroelèctrics) situats dins d'un àmbit geogràfic concret anomenat zona concessional.

Nou!!: València і Comunitat de Regants · Veure més »

Concepción Aleixandre Ballester

Concepción Aleixandre Ballester (València, 25 de febrer de 1862 - 1952) fou una metgessa ginecòloga pionera i una gran treballadora per a la salut de les dones en els anys de final del i començament del.

Nou!!: València і Concepción Aleixandre Ballester · Veure més »

Conreu

Camp de creïlles Cano d'Alginet, 1949, País Valencià El conreu és fer al sòl i a les plantes les tasques necessàries perquè fruitin.

Nou!!: València і Conreu · Veure més »

Consell del País Valencià

El Consell del País Valencià fou una institució del País Valencià aprovat per reial decret de 17 de març de 1978 negociat per l'Assemblea de Parlamentaris del País Valencià amb el govern d'Adolfo Suàrez, i que havia de conduir el País Valencià cap al restabliment d'un autogovern.

Nou!!: València і Consell del País Valencià · Veure més »

Constantí Llombart

Carmel Navarro i Llombart, més conegut pel seu pseudònim de Constantí Llombart (Campanar, Ciutat de València, 8 de setembre de 1848 - 30 de març de 1893) fon un escriptor valencià i activista valencianista.

Nou!!: València і Constantí Llombart · Veure més »

Convent de Sant Doménec (València)

El convent de Sant Doménec és un dels monuments gòtics més importants de la ciutat de València, fundat per Jaume I i llar de sant Vicent Ferrer i Lluís Bertran, visitat i protegit pels reis d'Aragó i de la casa d'Àustria, diverses vegades seu de les Corts valencianes, precedent de les llotges de Palma i de València i gran focus religiós i cultural.

Nou!!: València і Convent de Sant Doménec (València) · Veure més »

Copa Amèrica de vela

Trofeu de la Copa Amèrica de vela Copa Amèrica de vela (que formalment també podem dir-li Copa de l'America, de l'anglès America's Cup) és una regata internacional de vela basada en un repte (en anglès challenge) i un acte notarial de transferència d'un obsequi (en anglès deed of gift).

Nou!!: València і Copa Amèrica de vela · Veure més »

Cornucòpia

Cornucòpia La cornucòpia o corn de l'abundància era la banya d'Amaltea, que Zeus va trencar sense voler.

Nou!!: València і Cornucòpia · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: València і Corona d'Aragó · Veure més »

Corts de Cadis

Jurament de les Corts de Cadis a l'Església Major parroquial de San Fernando. Exposat al Congrés dels Diputats de Madrid. 1.

Nou!!: València і Corts de Cadis · Veure més »

Cripta Arqueològica de Sant Vicent Màrtir

La cripta arqueològica de Sant Vicent Màrtir és als voltants de la seu de València, prop de la porta romànica, i al costat del conjunt arqueològic de l'Almoina.

Nou!!: València і Cripta Arqueològica de Sant Vicent Màrtir · Veure més »

Cristina Piris López-Doriga

Cristina Piris López-Doriga (Santander, 20 de desembre de 1949 - València, 26 de desembre de 2003) fou una política i sindicalista valenciana.

Nou!!: València і Cristina Piris López-Doriga · Veure més »

Damià Forment

Damià Forment (València, entre 1475 i 1480 - Santo Domingo de la Calzada, Logronyo, 22 de desembre de 1540) fou un escultor valencià.

Nou!!: València і Damià Forment · Veure més »

Dècim Juni Brut Galaic

Dècim Juni Brut Gal·lec o Galaic (en llatí Decimus Junius M. F. M. N. Brutus Gallaecus o Callaecus o Callaicus) (180-120 aC) va ser un general i polític romà que liderà les tropes romanes en la campanya de conquesta de l'actual Galícia i nord de Portugal, territori que després rebé el nom de Gallaecia.

Nou!!: València і Dècim Juni Brut Galaic · Veure més »

Decidix

Decidix és una federació valenciana de partits de tendència blavera formada l'any 2021 a partir de les formacions Poble Democràtic, Acció Nacionalista Valenciana i Avant, membres de les quals havien format l'espai L'Encontre l'any anterior.

Nou!!: València і Decidix · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: València і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Desamortitzacions espanyoles

vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.

Nou!!: València і Desamortitzacions espanyoles · Veure més »

Dictadura de Primo de Rivera

Directori militar l'any 1923. La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.

Nou!!: València і Dictadura de Primo de Rivera · Veure més »

Dinastia almoràvit

Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.

Nou!!: València і Dinastia almoràvit · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: València і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Dinastia Trastàmara

Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.

Nou!!: València і Dinastia Trastàmara · Veure més »

Dorotea i Margarita Joanes

Dorotea Joanes i Margarita Joanes (segle XVI - 1609) foren dues germanes pintores, filles de Joan de Joanes.

Nou!!: València і Dorotea i Margarita Joanes · Veure més »

Drassanes del Grau

Les drassanes del Grau de la ciutat de València (L'Horta) situades a la plaça de Juan Antonio Benlliure, són unes drassanes construïdes en el en estil gòtic.

Nou!!: València і Drassanes del Grau · Veure més »

Dreta Regional Valenciana

Dreta Regional Valenciana (DRV) fou un partit polític valencià fundat a la ciutat de València el 1930.

Nou!!: València і Dreta Regional Valenciana · Veure més »

Ebre

Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.

Nou!!: València і Ebre · Veure més »

Edetans

Els edetans (en llatí edetani, en grec antic Ἠδητανοί) eren un poble iber d'Hispània, a la Tarraconense.

Nou!!: València і Edetans · Veure més »

Edifici de Correus (València)

L'Edifici de Correus o Palau de correus i telègrafs de València és un edifici situat a la plaça de l'Ajuntament, va ser construït entre 1915 i 1922 i inaugurat l'any 1923, on es trobava en part l'antic barri de pescadors, quedant com a testimoni proper el carrer les Barques, va ser subvencionat pel govern de Maura per a la modernització dels serveis postals a Espanya.

Nou!!: València і Edifici de Correus (València) · Veure més »

El Botànic

El Botànic és un barri pertanyent al districte d'Extramurs de la ciutat de València.

Nou!!: València і El Botànic · Veure més »

El Calvari (barri de València)

El Calvari és un barri de la ciutat de València que pertany al districte de Campanar, al nord-oest de la ciutat.

Nou!!: València і El Calvari (barri de València) · Veure més »

El Carme (barri de València)

Plànol de carrers. En ocre el barri del Carme El Carme és el més populós dels barris que componen el districte de Ciutat Vella de València, amb 6.224 habitants l'any 2009, motiu pel qual es tracta del barri més popular del centre històric, a més de per la seua oferta de restauració i oci nocturn.

Nou!!: València і El Carme (barri de València) · Veure més »

El Castellar-l'Oliveral

Carrer Principal amb carrer Alqueria d'Aznar El Castellar-l'Oliveral és una pedania de la ciutat de València, situada al sud d'aquesta.

Nou!!: València і El Castellar-l'Oliveral · Veure més »

El Forn d'Alcedo

El Forn d'Alcedo és un poble de l'Horta de València i barri de la ciutat de València, part del districte de Poblats del Sud entre la nova llera del riu Túria i l'Albufera de València.

Nou!!: València і El Forn d'Alcedo · Veure més »

El Grau de València

El Grau de València (conegut simplement com el Grau) eren uns poblats al voltant del port de València, que hui en dia s'han integrat a la ciutat a causa del seu creixement.

Nou!!: València і El Grau de València · Veure més »

El Mercat

Plànol de carrers. En ocre el barri del Mercat. El Mercat és un dels sis barris que componen el districte de Ciutat Vella de València.

Nou!!: València і El Mercat · Veure més »

El Palmar (barri de València)

El Palmar és una pedania de València, molt coneguda per les seues paelles a causa dels arrossars que l'envolten i en destaquen nombrosos restaurants.

Nou!!: València і El Palmar (barri de València) · Veure més »

El Perellonet

El Perellonet és una pedania de València, situat a la vora de l'Albufera, concretament al voltant de l'eixida al mar anomenada la Gola del Perelló.

Nou!!: València і El Perellonet · Veure més »

El Puig de Santa Maria

El Puig de Santa Maria, abans de 2012 reconegut oficialment com el Puig, és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: València і El Puig de Santa Maria · Veure més »

El Saler

Pinada de la platja del Saler i la mar Mediterrània al fons Vegetació típica de la Devesa, a prop del Saler El Saler és una pedania de la ciutat de València i forma part de la comarca nova de la Ciutat de València, si bé es considera tradicionalment com a part de la Ribera Baixa.

Nou!!: València і El Saler · Veure més »

Eleccions municipals de València de 2023

Les eleccions municipals de València de 2023 se celebraren el diumenge 28 de maig de 2023.

Nou!!: València і Eleccions municipals de València de 2023 · Veure més »

Elena Just

fou una política i lliurepensadora valenciana.

Nou!!: València і Elena Just · Veure més »

Els Orriols

Monestir de Sant Miquel dels Reis, situat en la punta septentrional del barri i separat d'aquest per l'avinguda dels Germans Machado Els Orriols o simplement Orriols és un barri de la ciutat de València, inclòs en el districte de Rascanya, a l'extrem nord de la ciutat, fitant amb el municipi d'Alboraia a l'oest i amb els districtes valencians de Benimaclet a l'est, la Saïdia al sud i el barri de Torrefiel a l'oest.

Nou!!: València і Els Orriols · Veure més »

Els viatges de Gulliver

Els viatges de Gulliver (títol complet: Viatges a diverses nacions remotes del món, en quatre parts. Per Lemuel Gulliver, un cirurgià especialista primer, a continuació, un capità de diversos vaixells) és una obra de l'escriptor i clergue irlandès Jonathan Swift de 1726 (revisat el 1735).

Nou!!: València і Els viatges de Gulliver · Veure més »

Elx

Elx (IPA), en i oficialment, Elche/Elx és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca del Baix Vinalopó, a la vora del riu Vinalopó.

Nou!!: València і Elx · Veure més »

Emirat de Balànsiya

L'emirat de Balànsiya o taifa de València fou un dels regnes musulmans creats arran de la fi del califat de Còrdova el 1010.

Nou!!: València і Emirat de Balànsiya · Veure més »

Empar Navarro i Giner

Empar Navarro i Giner (València, 27 de novembre de 1900 - 24 de desembre de 1986) fou una mestra i política valenciana, renovadora pedagògica i impulsora d'una educació pública, laica i en català al País Valencià durant la Segona República.

Nou!!: València і Empar Navarro i Giner · Veure més »

En Corts

En Corts és un barri de la ciutat de València que pertany al districte de Quatre Carreres, al sud-est de la ciutat.

Nou!!: València і En Corts · Veure més »

Enclavament

Enclavament idealitzat. C és un enclavament del B dins del territori d'A. En geografia política, un enclavament és una part d'un territori que està completament envoltat per un altre territori de la mateixa categoria.

Nou!!: València і Enclavament · Veure més »

Enriqueta Agut Armer

Enriqueta Agut Armer (Castelló de la Plana, Plana Alta, 16 de setembre de 1912 - Mèxic, 22 de juny de 1998) fou una mestra feminista i republicana valenciana.

Nou!!: València і Enriqueta Agut Armer · Veure més »

Escala i corda

Partida d'escala i corda a l'Eliana. L'escala i corda, o "per dalt corda", és la modalitat de més prestigi de la pilota valenciana i l'única, amb el raspall, que té pilotaires professionals.

Nou!!: València і Escala i corda · Veure més »

Escons en Blanc

Escons en Blanc (EB) (en castellà: Escaños en Blanco, en basc: Aulki Zuriak, en gallec: Escanos en Branco), és un partit polític espanyol fundat el 2010 que deixa buits els escons que aconsegueix.

Nou!!: València і Escons en Blanc · Veure més »

Escultura

La ''Victòria de Samotràcia'', escultura de l'antiga Grècia Lescultura (del llatí sculptura) és una de les belles arts.

Nou!!: València і Escultura · Veure més »

Església de Sant Joan de l'Hospital

L'església de Sant Joan de l'Hospital, gòtica cistercenca amb alguns elements romànics, és la més antiga de la ciutat de València.

Nou!!: València і Església de Sant Joan de l'Hospital · Veure més »

Església de Sant Joan del Mercat

L'església de Sant Joan del Mercat o Església dels Sants Joans és una de les esglésies més antigues de la ciutat de València, situada enfront de la Llotja de la Seda i al costat del Mercat Central.

Nou!!: València і Església de Sant Joan del Mercat · Veure més »

Església de Sant Nicolau (València)

L'església de Sant Nicolau, de Sant Nicolau de Bari i Sant Pere Màrtir, ja apareix al Llibre del Repartiment el 1239.

Nou!!: València і Església de Sant Nicolau (València) · Veure més »

Església de Santa Caterina (València)

1.

Nou!!: València і Església de Santa Caterina (València) · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: València і Espanya · Veure més »

Esport

Dona fent esport Un esport o deport és un joc o activitat en un marc reglamentat i competitiu, basada en un reglament estricte.

Nou!!: València і Esport · Veure més »

Esquerra Republicana del País Valencià

Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) és la federació territorial del País Valencià d'Esquerra Republicana.

Nou!!: València і Esquerra Republicana del País Valencià · Veure més »

Estació d'Aiora

L'Estació d'Aiora, oficialment i en castellà Ayora, és una de les estacions del metro de València servint les línies 5 i 7.

Nou!!: València і Estació d'Aiora · Veure més »

Estació del Nord (València)

L'Estació del Nord (oficialment, València-nord, i antigament també coneguda com a València-terme) és la principal estació de ferrocarril de la ciutat de València i un dels monuments més emblemàtics de la seua arquitectura civil.

Nou!!: València і Estació del Nord (València) · Veure més »

Estadi Ciutat de València

LEstadi Ciutat de València és el camp on juga els seus partits el Llevant UE.

Nou!!: València і Estadi Ciutat de València · Veure més »

Estadi de Mestalla

LEstadi de Mestalla és un camp de futbol situat a la ciutat de València, entre l'avinguda d'Aragó i de Suècia.

Nou!!: València і Estadi de Mestalla · Veure més »

Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana

Rajoleta amb el gat Pumbi commemorant l'Estatut d'Autonomia, al Parc Temàtic d'Història Valenciana de Manises. Manifestació pro-Estatut a Alzira, 1932.L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (EACV) és la norma bàsica que regula la Generalitat, l'òrgan d'autogovern de la Comunitat Valenciana.

Nou!!: València і Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana · Veure més »

Estiu

Camp de gira-sols en un paisatge estiuenc. L'estiu és una de les quatre estacions de les zones temperades.

Nou!!: València і Estiu · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: València і Europa · Veure més »

Exposició Regional Valenciana del 1909

Maqueta de l'Exposició, fotografiada durant l'exposició del centenari al Palau de l'Exposició. Al centre, la Fàbrica de Tabacs de València, i a sota, el Palau esmentat Plànol de la situació de l'Exposició en relació amb el riu Túria Palau de l'Exposició L'Exposició Regional fou una mostra del comerç i indústria que es va realitzar a la ciutat de València entre el 22 de maig i el 22 de desembre del 1909 sota el mandat de l'alcalde José Maestre Laborde-Boix.

Nou!!: València і Exposició Regional Valenciana del 1909 · Veure més »

Expulsió dels moriscos

Embarcament de moriscos en el Grau de València, per Pere Oromig, uns anys després dels fets Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu.

Nou!!: València і Expulsió dels moriscos · Veure més »

Extramurs

Extramurs és el nom que rep el districte número 3 de la ciutat de València.

Nou!!: València і Extramurs · Veure més »

Faitanar

Faitanar és una pedania de la ciutat de València pertanyent al districte dels Poblats del Sud.

Nou!!: València і Faitanar · Veure més »

Falles

Monyo de valenciana. Il·lustració del Museu Valencià d'Etnologia. Les falles o falles de Sant Josep són la setmana de festa de la ciutat de València, durant les quals es planten i es cremen les falles (vegeu ''Falla'').

Nou!!: València і Falles · Veure més »

Favara (barri de València)

El barri de Favara és un barri de la ciutat de València inclòs al districte de Patraix, al sud-oest de la ciutat.

Nou!!: València і Favara (barri de València) · Veure més »

Fórmula 1

La Fórmula 1 (F1) és la disciplina d'automobilisme més prestigiosa de la Fédération Internationale de l'Automobile (FIA), entitat governant de l'automobilisme mundial.

Nou!!: València і Fórmula 1 · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: València і Felip V d'Espanya · Veure més »

Fernando Giner Grima

Fernando Giner Grima (València, 10 d'octubre de 1964) és un polític i economista valencià especialitzat en màrqueting estratègic, consultor d'empresa familiar i professor en diverses escoles de negocis.

Nou!!: València і Fernando Giner Grima · Veure més »

Fernando Maria Bonilla-Musoles

Fernando Maria Bonilla-Musoles (València, 1944) és un obstetre i ginecòleg valencià.

Nou!!: València і Fernando Maria Bonilla-Musoles · Veure més »

Fernando Miranda i Casellas

Fernando Miranda i Casellas (València, 1842 – Nova York, 9 de maig de 1925) va ser un escultor arquitectònic i il·lustrador valencià-americà.

Nou!!: València і Fernando Miranda i Casellas · Veure més »

Ferran I de Lleó

Ferran I de Lleó i Castella, dit el Magne (Navarra, 1016 - Lleó, 27 de desembre de 1065), fou rei de Lleó (1037- 1065).

Nou!!: València і Ferran I de Lleó · Veure més »

Ferran Martínez Castellano

Ferran Martínez Castellano (València, 1942) és un polític valencià.

Nou!!: València і Ferran Martínez Castellano · Veure més »

Ferran VII d'Espanya

Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).

Nou!!: València і Ferran VII d'Espanya · Veure més »

Fira de València

Interior de Fira València La Fira Mostrari Internacional de València o Fira de València és una institució fundada el 1917 —la més antiga d'Espanya en actiu de manera continuada— i dedicada a l'organització de fires comercials.

Nou!!: València і Fira de València · Veure més »

Florence Nightingale

Florence Nightingale, OM (Florència, Gran Ducat de Toscana, 12 de maig de 1820-Londres, 13 d'agost de 1910), fou una infermera, estadística i reformadora social britànica, considerada la mare de la infermeria moderna i la creadora del seu primer model conceptual.

Nou!!: València і Florence Nightingale · Veure més »

Foios

Foios és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: València і Foios · Veure més »

Francesc Cuesta Gómez

Francesc Cuesta Gómez (València, 26 de maig de 1889-València 23 de maig del 1921) va ser un pianista, músic i compositor valencià.

Nou!!: València і Francesc Cuesta Gómez · Veure més »

Francesc Eiximenis

Francesc Eiximenis —també Ximenes, Eiximenes o Jimenez— (Girona, 1330 - Perpinyà, 1409) fou un escriptor franciscà (OFM) català del a la Corona d'Aragó.

Nou!!: València і Francesc Eiximenis · Veure més »

Francesc Gil Gandia

Francesc Gil Gandia (València, 1932 - 2017) fou un canonge de la Catedral de València i destacat articulista a la premsa valenciana.

Nou!!: València і Francesc Gil Gandia · Veure més »

Francesos

Els francesos (en francès, les Français) són els ciutadans de França, que prenen el seu nom dels francs (que vol dir "lliures"), una tribu germànica que envaí la Gàl·lia cap a la fi de l'Imperi Romà.

Nou!!: València і Francesos · Veure més »

Francis Montesinos

Francisco Montesinos Gil (Francis Montesinos) (Lliria, València, 12 de desembre del 1950) és un dissenyador de moda valencià.

Nou!!: València і Francis Montesinos · Veure més »

Francisco Franco Bahamonde

Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.

Nou!!: València і Francisco Franco Bahamonde · Veure més »

Franquisme

El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.

Nou!!: València і Franquisme · Veure més »

Front Popular (Espanya)

UGT. El Front Popular a Espanya va ser un pacte de coalició electoral signat el gener de 1936 per diversos partits i altres organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer d'aquell mateix any.

Nou!!: València і Front Popular (Espanya) · Veure més »

Frontó

El frontó és la paret contra la qual es llança la pilota en certs jocs de pilota en què els jugadors han de fer rebotar la pilota.

Nou!!: València і Frontó · Veure més »

Furs de València

Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.

Nou!!: València і Furs de València · Veure més »

Gaietà Ripoll i Pla

Gaietà Ripoll i Pla (Solsona, 22 de gener de 1778 - València, 31 de juliol del 1826) fou un mestre de Russafa que morí condemnat a la forca per promoure l'ensenyament laic durant la Dècada Ominosa.

Nou!!: València і Gaietà Ripoll i Pla · Veure més »

Galotxa

La galotxa és una modalitat de pilota valenciana que es juga sempre al carrer, bé siga natural o artificial, practicada majoritàriament a les comarques del Camp de Morvedre, l'Horta de València, la Marina Alta i Baixa, la Ribera Alta i Baixa, i la Foia de Bunyol.

Nou!!: València і Galotxa · Veure més »

Gener

Gener (o, col·loquialment, giner) és el primer mes de l'any del calendari gregorià i el primer dels set mesos amb 31 dies.

Nou!!: València і Gener · Veure més »

Generalitat Valenciana

La Generalitat Valenciana és el conjunt d'institucions d'autogovern del País Valencià.

Nou!!: València і Generalitat Valenciana · Veure més »

Germana de Foix

Germana de Foix (Foix, 1488 - Llíria, 15 d'octubre de 1536) fou virreina de València (1523-1536), reina consort d'Aragó (1505-1516) i vescomtessa de Castellbò (1513-1536).

Nou!!: València і Germana de Foix · Veure més »

Gneu Pompeu Magne

Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.

Nou!!: València і Gneu Pompeu Magne · Veure més »

Godella

Godella és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: València і Godella · Veure més »

Golf de València

Mapa del Golf de València El Golf de València és un entrant del mar Mediterrani en les costes de l'est de la península Ibèrica, des del cap de la Nau (Marina Alta) fins al d'Orpesa (Plana Alta).

Nou!!: València і Golf de València · Veure més »

Gonçal Peris Sarrià

''Verònica'' de Gonçal Peris al Museu de Belles Arts de València Gonçal Peris o Gonçal Peris Sarrià fou un pintor documentat entre 1380 i 1451; és una de les principals figures de la pintura valenciana de la primera meitat del, junt amb Antoni Peris, Miquel Alcanyís i Jaume Mateu.

Nou!!: València і Gonçal Peris Sarrià · Veure més »

Gota freda

Una tempesta a Menorca el 2014. La gota freda, més coneguda pels meteoròlegs com a DANA (depressió aïllada a nivells alts), és una pertorbació atmosfèrica extratropical no frontal que pot provocar precipitacions violentes i intenses durant unes hores o dies, acompanyada de vent, llamps i calamarsa.

Nou!!: València і Gota freda · Veure més »

Gran Premi d'Europa

El Gran Premi d'Europa és una carrera automobilística puntuable pel campionat de Fórmula 1 que s'ha anat disputant a diferents circuits europeus des del 1983.

Nou!!: València і Gran Premi d'Europa · Veure més »

Gran Riuada de València

La gran riuada de València o col·loquialment, la gran riuà, va ser l'última inundació de la ciutat de València provocada pel Túria.

Nou!!: València і Gran Riuada de València · Veure més »

Gran Via (barri de València)

Gran Via és un barri de la ciutat de València, al districte de L'Eixample.

Nou!!: València і Gran Via (barri de València) · Veure més »

Gregori Maians i Siscar

Retrat Gregori Maians i Siscar (Oliva, 1699 - València, 1781) va ser un erudit, historiador, lingüista i polígraf valencià, típic representant de la primera Il·lustració espanyola.

Nou!!: València і Gregori Maians i Siscar · Veure més »

Guerra de la Unió

La Guerra de la Unió (1347-48) és un període conflictiu esdevingut a la corona d'Aragó que mantingué enfrontats, d'una banda les tropes dels fidels al rei Pere el Cerimoniós coneguts com la Fraternitat i de l'altra, la coalició formada sota el nom dUnió d'Aragó i Unió de València, que eren formades per alguns nobles i el braç popular de les ciutats i viles que s'adheriren al moviment senyorial en aquells regnes.

Nou!!: València і Guerra de la Unió · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: València і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerra del Francès

La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.

Nou!!: València і Guerra del Francès · Veure més »

Guerra dels Dos Peres

La guerra dels Dos Peres, que tingué lloc entre 1356 i 1375, enfrontà la Corona d'Aragó i el Regne de Castella i en certa manera fou també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel.

Nou!!: València і Guerra dels Dos Peres · Veure més »

Hivern

alemany L'hivern (del llatí hibernus) és una de les quatre estacions de les zones temperades.

Nou!!: València і Hivern · Veure més »

Horta Nord

L'Horta Nord és una comarca valencianoparlant pertanyent a la província de València, al centre del País Valencià.

Nou!!: València і Horta Nord · Veure més »

Horta Oest

L'Horta Oest respecte l'Horta de València. L'Horta Oest fou una comarca del País Valencià fins al 31 de desembre del 2022 i que tingué la seua capital a Torrent (encara que no fon capital administrativa ni històrica).

Nou!!: València і Horta Oest · Veure més »

Horta Sud

L'Horta Sud respecte altres comarques. L'Horta Sud és una comarca valenciana, ubicada al sud de l'Àrea Metropolitana de València.

Nou!!: València і Horta Sud · Veure més »

Ignasi Pinazo i Camarlench

Ignacio Pinazo i Camarlenc, en valencià Ignasi Pinazo i Camarlenc (València, 11 de gener de 1849—Godella, 18 d'octubre de 1916) va ser un pintor valencià.

Nou!!: València і Ignasi Pinazo i Camarlench · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: València і Imperi Romà · Veure més »

Indústria

Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.

Nou!!: València і Indústria · Veure més »

Indústria sedera de València

La indústria sedera de València ha estat des del al XVIII la més puixant de la ciutat.

Nou!!: València і Indústria sedera de València · Veure més »

Institut Nacional d'Estadística d'Espanya

L'INE o Institut Nacional d'Estadística és l'organisme oficial espanyol, encarregat de recopilar les estadístiques demogràfiques, socials i econòmiques així com planificar, aixecar i analitzar el cens de la població.

Nou!!: València і Institut Nacional d'Estadística d'Espanya · Veure més »

Institut Valencià d'Art Modern

L'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) és el museu més important d'art modern de la ciutat de València i del País Valencià.

Nou!!: València і Institut Valencià d'Art Modern · Veure més »

Isabel de Villena

Isabel de Villena (c. 1430 - València, 2 de juliol de 1490) va ser una religiosa i escriptora valenciana del xv.

Nou!!: València і Isabel de Villena · Veure més »

Isabel II d'Espanya

Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.

Nou!!: València і Isabel II d'Espanya · Veure més »

Isabel Rey

Isabel Rey (València, 1965?) és una soprano valenciana.

Nou!!: València і Isabel Rey · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: València і Islam · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: València і Itàlia · Veure més »

Jaime Milans del Bosch y Ussía

Jaime Milans del Bosch (Madrid, 8 de juny de 1915 – Madrid, 26 de juliol de 1997) fou un militar espanyol fonamentalment conegut per la seva participació en el Cop d'estat del 23 de febrer de 1981.

Nou!!: València і Jaime Milans del Bosch y Ussía · Veure més »

Jardí botànic

Jardí Botànic de Curitiba (Regió Sud del Brasil). Un Jardí botànic és un terreny condicionat per una institució pública, privada o mixta que té com a objectiu l'exhibició d'espècies o varietats vegetals.

Nou!!: València і Jardí botànic · Veure més »

Jardí del Túria

Verdor al Jardí del Túria Bosc al Jardí del Túria, amb el Palau de la Música al fons. Vista aèria de la ciutat, amb el Jardí a l'esquerra i la nova llera a la dreta. El Jardí del Túria és un parc urbà situat a l'antic llit del riu Túria de la ciutat de València.

Nou!!: València і Jardí del Túria · Veure més »

Jardins del Real

Vista d'una part dels jardins Dades del contacte i horari.

Nou!!: València і Jardins del Real · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: València і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume Roig

Ninot de Jaume Roig a la Falla infantil de l'Ajuntament de 2013. Jaume Roig (València, ca. 1400 – Benimàmet, l'Horta, 5 d'abril de 1478) fou un metge i escriptor valencià, famós per ser l'autor dEspill o Llibre de les dones (ca. 1460), una de les obres més rellevants de la literatura catalana medieval.

Nou!!: València і Jaume Roig · Veure més »

Jaume Roig (barri de València)

Jaume Roig és un barri de la ciutat de València de només 0,191 km² d'extensió que pertany al districte del Pla del Real, amb una població el 2009 de 6.750 habitants.

Nou!!: València і Jaume Roig (barri de València) · Veure més »

Jerònima Galés

Felipa Jerònima Galés (? - València, octubre de 1587) fou una destacada impressora del, activa a la ciutat de València.

Nou!!: València і Jerònima Galés · Veure més »

Jesús (València)

Jesús és el nom que rep el districte número 9 de la ciutat de València (País Valencià).

Nou!!: València і Jesús (València) · Veure més »

Joan de Joanes

''El Sant Sopar'' (h. 1550), Museu del Prado Joan de Joanes (La Font de la Figuera, c. 1507- Bocairent, 1579), nom pel qual es coneix Joan Vicent Macip, va ser un pintor valencià del Renaixement, fill de Vicent Macip.

Nou!!: València і Joan de Joanes · Veure més »

Joan Lerma i Blasco

és un polític valencià que fou el segon president de la Generalitat Valenciana, el primer elegit democràticament.

Nou!!: València і Joan Lerma i Blasco · Veure més »

Joan Ribó i Canut

Joan Ribó i Canut (Manresa, 17 de setembre de 1947) és un polític valencià.

Nou!!: València і Joan Ribó i Canut · Veure més »

Joan Roís de Corella

Joan Roís de Corella i de Cabrera (Gandia o València, 28 de setembre de 1435 - València, 6 d'octubre de 1497), senyor de l'alqueria de Beneito i senyor de Miraflor (La Marina Alta), fou un religiós conegut per la seva obra literària.

Nou!!: València і Joan Roís de Corella · Veure més »

Joanot Martorell

Titella de Joanot Martorell produït per a una versió televisiva del ''Tirant lo Blanc''. Joanot Martorell (originalment Johanot Martorell) (Gandia, aprox. 1410 - 1465) fou un escriptor medieval valencià, conegut per haver escrit el Tirant lo Blanc, la seua obra més coneguda i considerada la primera novel·la moderna d'Europa.

Nou!!: València і Joanot Martorell · Veure més »

Joaquim Gil

va ser un sacerdot, tenor i músic valencià.

Nou!!: València і Joaquim Gil · Veure més »

Joaquim Sorolla i Bastida

Joaquim Sorolla i Bastida (València, 27 de febrer de 1863 - Cercedilla, 10 d'agost de 1923) fou un pintorNavarro (1999), p. 166 i artista gràfic valencià.

Nou!!: València і Joaquim Sorolla i Bastida · Veure més »

Jonathan Swift

Jonathan Swift (Dublín, Irlanda, 30 de novembre de 1667 - 19 d'octubre de 1745) fou un escriptor irlandès autor, entre altres, dEls Viatges de Gulliver (Gulliver's Travels, 1726).

Nou!!: València і Jonathan Swift · Veure més »

Jordi Sevilla Segura

Jordi Sevilla Segura (València, País Valencià 1956) és un polític valencià, que fou Ministre d'Administracions Públiques durant la VIII Legislatura.

Nou!!: València і Jordi Sevilla Segura · Veure més »

Josefina Landete Aragó

Josefina Landete Aragó (València, 1885 - 2 de novembre de 1969), fou una mestra, llicenciada en medicina i odontologia, essent la primera dona espanyola a obtenir el títol d'odontòloga.

Nou!!: València і Josefina Landete Aragó · Veure més »

Josep de Natzaret

Segons els evangelis, Josep (en arameu Yosef bar Yaqob i en hebreu יוֹסֵף בן-יַעֲקֹב Yôsēp ben Yahăqōb) conegut en català com Sant Josep -o també com Josep de Natzaret, Sant Josep Obrer o Josep, pare de Jesús- (? - Natzaret?, entre 12 i 29 dC) fou el marit de la Verge Maria.

Nou!!: València і Josep de Natzaret · Veure més »

Juan José Millás

Juan José Millás (València, L'Horta, 1946) és un escriptor i periodista valencià.

Nou!!: València і Juan José Millás · Veure més »

L'Amistat (barri de València)

L'Amistat és un barri de l'est de València que forma part del districte d'Algirós.

Nou!!: València і L'Amistat (barri de València) · Veure més »

L'Eixample (València)

L'Eixample és el nom que rep el districte número 2 de la ciutat de València.

Nou!!: València і L'Eixample (València) · Veure més »

L'Exposició (barri de València)

Jardí de Monfort L'Exposició és un barri de la ciutat de València que forma part del districte del Pla del Real, a l'est de la ciutat.

Nou!!: València і L'Exposició (barri de València) · Veure més »

L'Hemisfèric

L'hemisfèric L'Hemisfèric és un planetari i cinema IMAX de la ciutat de València que forma part del conjunt de la Ciutat de les Arts i les Ciències.

Nou!!: València і L'Hemisfèric · Veure més »

L'Hort de Senabre

L'Hort de Senabre és un barri de la ciutat de València (País Valencià), pertanyent al districte de Jesús.

Nou!!: València і L'Hort de Senabre · Veure més »

L'Horta de València

La comarca natural de l'Horta amb les diferents parts que la formaven (abans de la reforma de l'1 de gener de 2023) destacades i els termes municipals que s'hi troben. Vista de l'Horta Nord, al terme d'Almàssera, amb les alqueries i masies típiques d'aquesta comarca LHorta de València és una comarca natural i històrica del País Valencià, amb capital a València.

Nou!!: València і L'Horta de València · Veure més »

L'Illa Perduda

L'Illa Perduda és un barri de la ciutat de València (País Valencià), pertanyent al districte d'Algirós.

Nou!!: València і L'Illa Perduda · Veure més »

L'Oceanogràfic de València

Lleó marí sud-americà a L'Oceanogràfic. L'Oceanogràfic és un aquari públic i un complex marí de caràcter científic situat al Jardí del Túria de la ciutat de València.

Nou!!: València і L'Oceanogràfic de València · Veure més »

L'Olivereta

Hospital General Universitari L'Olivereta és el districte seté de la ciutat de València, a la comarca homònima del País Valencià.

Nou!!: València і L'Olivereta · Veure més »

L'Umbracle

L'Umbracle és un jardí públic urbà que forma part del conjunt de la Ciutat de les Arts i les Ciències a la ciutat de València.

Nou!!: València і L'Umbracle · Veure més »

La Bega Baixa

El barri de La Bega Baixa (o La Vega Baixa, o Barri de Sant Josep) és un dels barris més menuts de la ciutat de València amb una superfície de 0,194 km², que pertany al districte d'Algirós al nord-est de la ciutat.

Nou!!: València і La Bega Baixa · Veure més »

La Carrasca

La Carrasca és un barri de la ciutat de València que pertany al districte d'Algirós, al nord-est de la ciutat.

Nou!!: València і La Carrasca · Veure més »

La Creu Coberta

La Creu Coberta és un barri de la ciutat de València que forma part del districte de Jesús, al sud de la ciutat.

Nou!!: València і La Creu Coberta · Veure més »

La Creu del Grau

La Creu del Grau és el nom d'un barri de l'est de la ciutat de València inclòs dins el districte de Camins al Grau.

Nou!!: València і La Creu del Grau · Veure més »

La Fonteta de Sant Lluís

La Fonteta de Sant Lluís, anomenada així segons la tradició valenciana d'aplicar diminutius a coses estimades, és un poble de l'Horta de València que es constitueix en l'actualitat com un barri del sud València, part del districte de Quatre Carreres, situat a l'extraradi d'aquesta i delimitat per l'autopista del Saler, la Ronda Sud al nord i l'avinguda d'Ausiàs March a l'oest.

Nou!!: València і La Fonteta de Sant Lluís · Veure més »

La Fontsanta

La Fontsanta és un barri de la ciutat de València, part del districte de l'Olivereta, a l'extrem occidental de la ciutat.

Nou!!: València і La Fontsanta · Veure més »

La Llum

La Llum és un barri de la ciutat de València, part del districte de l'Olivereta, a l'extrem occidental de la ciutat.

Nou!!: València і La Llum · Veure més »

La Malva-rosa

la Casa-Museu Vicente Blasco Ibáñez es troba al barri, mirant al mar. La Malva-rosa és un barri marítim de la ciutat de València, que es denomina així per la planta d'igual nom que antigament poblava aquesta zona.

Nou!!: València і La Malva-rosa · Veure més »

La Petxina

La Petxina és un barri pertanyent al districte d'Extramurs de la ciutat de València, al País Valencià.

Nou!!: València і La Petxina · Veure més »

La Punta (València)

La Punta és el barri que ocupa la part de l'Horta de València.

Nou!!: València і La Punta (València) · Veure més »

La Raïosa

La Raïosa és un barri de la ciutat de València, situat al sud, al districte de Jesús.

Nou!!: València і La Raïosa · Veure més »

La Roqueta (barri de València)

La Roqueta és un barri pertanyent al districte d'Extramurs de la ciutat de València.

Nou!!: València і La Roqueta (barri de València) · Veure més »

La Saïdia

La Saïdia és un districte de València, situat al nord de la Ciutat Vella, i s'estén des del marge esquerre del riu Túria fins a l'avinguda del Dr. Peset Aleixandre.

Nou!!: València і La Saïdia · Veure més »

La Seu (barri de València)

La Seu és un barri del districte de Ciutat Vella, a la ciutat de València, capital del País Valencià.

Nou!!: València і La Seu (barri de València) · Veure més »

La Torre (València)

La Torre és una pedania de la ciutat de València constituïda com a barri dins del districte de Pobles del Sud.

Nou!!: València і La Torre (València) · Veure més »

La Xerea

La Xerea o Xarea és un barri del districte de Ciutat Vella, a la ciutat de València, capital del País Valencià.

Nou!!: València і La Xerea · Veure més »

Les Cases de Bàrcena

Les Cases de Bàrcena és una pedania de la ciutat de València, pertanyent al districte dels Poblats del Nord.

Nou!!: València і Les Cases de Bàrcena · Veure més »

Les Tendetes

Les Tendetes és un barri de la ciutat de València, al districte de Campanar.

Nou!!: València і Les Tendetes · Veure més »

Levante-EMV

Levante-El Mercantil Valenciano és un diari del País Valencià que pertany al grup editorial Prensa Ibérica, que també edita el diari Información a Alacant.

Nou!!: València і Levante-EMV · Veure més »

Literatura

La literatura és l'art d'escriure.

Nou!!: València і Literatura · Veure més »

Llargues

El joc a ratlles, o simplement llargues, és una modalitat de pilota valenciana a l'aire jugada en el carrer i on es permet només un bot.

Nou!!: València і Llargues · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: València і Llatí · Veure més »

Llíria

Llíria és una ciutat i municipi del País Valencià, capital de la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: València і Llíria · Veure més »

Llevant espanyol

El llevant d'Espanya excloent la província interior de Lleida. Llevant és un terme de geografia que fa referència a l'orient d'un país o regió.

Nou!!: València і Llevant espanyol · Veure més »

Llibre del Repartiment

Els llibres de repartiment són registres de donacions reials després de les conquestes de terres d'al-Àndalus.

Nou!!: València і Llibre del Repartiment · Veure més »

Llista de festes declarades d'interès turístic

Aquesta llista detalla les festes declarades d'interès turístic o patrimoni de la humanitat de Catalunya, el País Valencià i resta de món.

Nou!!: València і Llista de festes declarades d'interès turístic · Veure més »

Llista de municipis d'Espanya per població

A l'estat espanyol hi ha 8.119 municipis, repartits en cinquanta províncies, Ceuta i Melilla, amb les dades de població recollides per l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya.

Nou!!: València і Llista de municipis d'Espanya per població · Veure més »

Llista de ponts de la ciutat de València

Ponts.

Nou!!: València і Llista de ponts de la ciutat de València · Veure més »

Llotja de la Seda

La Llotja de la Seda, Llotja de València o Llotja de Mercaders és un edifici civil d'estil gòtic valencià tardà, situat a la plaça del Mercat, número 31, de València, davant l'església de Sant Joan del Mercat i del Mercat Central, al centre històric de la ciutat.

Nou!!: València і Llotja de la Seda · Veure més »

Lluís Dalmau

va ser un pintor gòtic, és una de les figures cabdals del gòtic català que va treballar al servei de la Corona d'Aragó durant el regnat d'Alfons el Magnànim.

Nou!!: València і Lluís Dalmau · Veure més »

Lluís XVI de França

Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74).

Nou!!: València і Lluís XVI de França · Veure més »

Lo Rat Penat

Placa d'homenatge a la memòria del poeta Vicent Greus i Roig d'Alginet Lo Rat Penat és una associació cultural de València, fundada en 1878 per iniciativa de Constantí Llombart.

Nou!!: València і Lo Rat Penat · Veure més »

Louis Gabriel Suchet

Louis Gabriel Suchet (Lió, 2 de març del 1770 - Marsella, 3 de gener del 1826) fou mariscal de l'Imperi Francès i primer Duc d'Albufera.

Nou!!: València і Louis Gabriel Suchet · Veure més »

Lucía Sánchez Saornil

Lucía Sánchez Saornil (Madrid, 13 de desembre de 1895-València, 2 de juny de 1970) fou una poeta, militant anarquista i feminista espanyola.

Nou!!: València і Lucía Sánchez Saornil · Veure més »

Malilla

Malilla és un barri de la ciutat de València que forma part del districte de Quatre Carreres, al sud-est de la ciutat.

Nou!!: València і Malilla · Veure més »

Manuel Sanchis i Guarner

Màquina d'escriure, ulleres i ploma estilogràfica de Sanchis Guarner. El llibre és el mecanoscrit original del seu llibre ''La ciutat de València. Síntesi d'història i geografia urbana'' Sanchis Guarner (a la dreta) en la presentació del llibre ''Poemes Home-Terra'' d'en Josep Lozano i Lerma, a Alginet (6 de juny de 1971) fou un filòleg, historiador i escriptor valencià en llengua catalana.

Nou!!: València і Manuel Sanchis i Guarner · Veure més »

Manuela Solís i Claràs

Manuela Solís i Claràs (València, 27 de juny de 1862 - València, 1910) fou una metgessa, ginecòloga valenciana i la primera dona que obtingué la llicenciatura en medicina a la Universitat de València.

Nou!!: València і Manuela Solís i Claràs · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: València і Mar Mediterrània · Veure més »

Marató de València

La marató de València, també anomenada Marató València Trinidad Alfonso EDP, és una carrera a peu de 42,195 quilòmetres.

Nou!!: València і Marató de València · Veure més »

María Cambrils Sendra

María Cambrils Sendra (El Poble Nou de la Mar, 1878 - Pego, 22 de desembre de 1939) va ser una escriptora i feminista socialista valenciana.

Nou!!: València і María Cambrils Sendra · Veure més »

María José Català Verdet

és una política valenciana, alcaldessa de València des del juny de 2023.

Nou!!: València і María José Català Verdet · Veure més »

María Teresa Fernández de la Vega Sanz

María Teresa Fernández de la Vega Sanz (València 1949) és una advocada, professora universitària i política valenciana.

Nou!!: València і María Teresa Fernández de la Vega Sanz · Veure més »

Margarida Borràs

Margarida Borràs (Mallorca, segle XV - València, 28 de juliol de 1460) va ser una dona transgènere valenciana.

Nou!!: València і Margarida Borràs · Veure més »

Maria Josep Colomer i Luque

Maria Josep Colomer i Luque (Barcelona, 31 de març de 1913 - Surrey, Anglaterra, 25 de maig de 2004), més coneguda com a Mari Pepa Colomer, va ser la primera aviadora catalana de la història i la tercera d'Espanya.

Nou!!: València і Maria Josep Colomer i Luque · Veure més »

Marià Benlliure i Gil

Marià Benlliure i Gil (València, 8 de setembre de 1862 - Madrid, 9 de novembre de 1947) fou un escultor valencià.

Nou!!: València і Marià Benlliure i Gil · Veure més »

Marie Curie

, més coneguda com a (Curie era el cognom del seu marit, Pierre Curie) o Madame Curie (Varsòvia, 7 de novembre de 1867 - París, 4 de juliol de 1934) va ser una física i química polonesa, pionera de l'estudi de les radiacions.

Nou!!: València і Marie Curie · Veure més »

Martí l'Humà

84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).

Nou!!: València і Martí l'Humà · Veure més »

Marxalenes

Marxalenes és un barri de la ciutat de València (País Valencià), pertanyent al districte de La Saïdia.

Nou!!: València і Marxalenes · Veure més »

Massalfassar

Massalfassar és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: València і Massalfassar · Veure més »

Massamagrell

Massamagrell és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: València і Massamagrell · Veure més »

Massanassa

Massanassa és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: València і Massanassa · Veure més »

Massarrojos

Massarrojos és una poble de la ciutat de València, pertanyent al districte dels Poblats del Nord.

Nou!!: València і Massarrojos · Veure més »

Matilde Salvador i Segarra

Matilde Salvador i Segarra (Castelló de la Plana, 23 de març de 1918 - València, 5 d'octubre de 2007) fou una compositora i pintora valenciana.

Nou!!: València і Matilde Salvador i Segarra · Veure més »

Mauella

Mauella és un poble de l'Horta i des del 1891, un enclavament annexat del terme de València, part del districte dels Poblats del Nord.

Nou!!: València і Mauella · Veure més »

Meliana

Meliana és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: València і Meliana · Veure més »

Mercat Central (València)

Plànol de mercat Central El Mercat Central de València és una construcció d'estil modernista, projectada pels arquitectes Alexandre Soler i March i Francesc Guàrdia i Vial el 1914, tots dos formats en l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i col·laboradors de Lluís Domènech i Montaner, que feu el palau de la Música Catalana i que es caracteritzà per un estil propi dins les línies del modernisme.

Nou!!: València і Mercat Central (València) · Veure més »

Mercat de Colom

Façana i part de la coberta del Mercat de Colom El Mercat de Colom és un edifici d'estil modernista de la ciutat de València situat al barri del Pla del Remei, rehabilitat el 2003 i hui dotat de botigues i restaurants de luxe.

Nou!!: València і Mercat de Colom · Veure més »

Mestalla (barri de València)

Mestalla és un barri de la ciutat de València que pertany al districte del Pla del Real, a l'est de la ciutat.

Nou!!: València і Mestalla (barri de València) · Veure més »

Metrovalència

Metrovalència és la marca comercial amb la qual l'empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) depenent de la Generalitat Valenciana gestiona les línies de ferrocarril i tramvia de la ciutat de València i la seua àrea metropolitana.

Nou!!: València і Metrovalència · Veure més »

Micalet

El Micalet, és el nom que rep popularment el campanar de la catedral de València, i és un dels principals símbols de la ciutat de València.

Nou!!: València і Micalet · Veure més »

Mislata

Mislata és un municipi i vila del País Valencià situat a l'Àrea Metropolitana de València, a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: València і Mislata · Veure més »

Mitja Marató de València

La Mitja Marató de València, també anomenat Mitja Marató de València Trinidad Alfonso, és una cursa a peu de 21.097 m que se celebra a València cada any des de 1991, encara que va ser en 2006 quan va adoptar definitivament aquesta distància.

Nou!!: València і Mitja Marató de València · Veure més »

Mocadorada

Ninots de massapà, part d'un aparador d'una pastisseria. És tradicional la creació de decoracions a base de massapà per al dia de Sant Dionís La Mocadorada o Mocadorà (pronunciat en valencià central /mokaoˈɾaː/) és una celebració popular valenciana, generalment vinculada a la data del 9 d'octubre, dia de Sant Donís, coincidint amb la Diada Nacional del País Valencià.

Nou!!: València і Mocadorada · Veure més »

Montcada (Horta Nord)

Montcada (oficialment Montcada/Moncada, també conegut com a Montcada de l'Horta) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: València і Montcada (Horta Nord) · Veure més »

Montolivet (barri de València)

Montolivet és un barri de València, pertanyent al districte de Quatre Carreres.

Nou!!: València і Montolivet (barri de València) · Veure més »

Moriscos

Text aljamiat dels moriscos ''Expulsió dels moriscos'' ''Embarcament de moriscos al Grau de València'', de Pere Oromig Es coneix amb el nom genèric de moriscs o moriscos el conjunt d'habitants d'ascendència o origen musulmà i de creences islàmiques residents a la Corona de Castella a partir de la pragmàtica dels Reis Catòlics del 14 de febrer del 1502, mitjançant la qual van ser forçats a batejar-se en la fe cristiana; i de la Corona d'Aragó, nominalment cristians des del 1526.

Nou!!: València і Moriscos · Veure més »

Morvedre (barri de València)

El barri de Morvedre és un barri de la ciutat de València que pertany al districte de La Saïdia.

Nou!!: València і Morvedre (barri de València) · Veure més »

Muralla àrab de València

Traçat de la muralla àrab de València Restes de la muralla àrab de València, on s'aprecia un pou Torre de l'Àngel (plaça de l'Àngel) La muralla àrab o musulmana és una murada de defensa construïda al al voltant de la Ciutat Vella de València, de la qual encara romanen restes menors.

Nou!!: València і Muralla àrab de València · Veure més »

Muralla medieval de València

Torres de Quart Inici de la demolició, 20 febrer de 1865, al costat de la Porta del Real La muralla medieval de València era un perímetre emmurallat que va envoltar la ciutat de València (País Valencià) des que va ser aixecada per ordre de Pere IV d'Aragó entre 1356 i 1370, http://www.jdiezarnal.com/valenciamurallasvalencia.html fins al seu enderrocament en el a iniciativa del governador civil Ciril Amorós.

Nou!!: València і Muralla medieval de València · Veure més »

Museros

Museros és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: València і Museros · Veure més »

Museu de Belles Arts de València

El Museu de Belles Arts de València o Museu de Sant Pius V és la pinacoteca més important de la ciutat de València i del País Valencià, i una de les primeres d'Espanya.

Nou!!: València і Museu de Belles Arts de València · Veure més »

Museu de les Ciències Príncep Felip

El Museu de les Ciències, abans anomenat Museu de les Ciències Princep Felip, és un museu de continguts científics, tecnològics i mediambientals amb una vocació didàctica que es troba al complex de la Ciutat de les Arts i de les Ciències de la ciutat de València.

Nou!!: València і Museu de les Ciències Príncep Felip · Veure més »

Museu de Prehistòria de València

El Museu de Prehistòria de València és un museu de la ciutat de València que exposa materials arqueològics que cobreixen des del període paleolític fins a l'època visigoda.

Nou!!: València і Museu de Prehistòria de València · Veure més »

Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries «González Martí»

El Museu de Ceràmica de València o Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries «González Martí» alberga diverses col·leccions de peces ceràmiques d'arreu de València, Espanya, Europa i Xina, a banda d'altres col·leccions d'arts sumptuàries, tot això dins el marc excepcional del Palau del Marqués de Dosaigües.

Nou!!: València і Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries «González Martí» · Veure més »

Museu Valencià d'Etnologia

El Museu Valencià d'Etnologia és un museu ubicat al Centre Cultural de la Beneficència de la ciutat de València.

Nou!!: València і Museu Valencià d'Etnologia · Veure més »

Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat

El Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat, també conegut com a MuVIM, és un museu i centre d'exposicions temporals de la ciutat de València.

Nou!!: València і Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat · Veure més »

Musulmà

260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.

Nou!!: València і Musulmà · Veure més »

Na Rovella

Na Rovella és un barri de la ciutat de València que pertany al districte de Quatre Carreres al sud-est de la ciutat.

Nou!!: València і Na Rovella · Veure més »

Nacho Duato

Juan Ignacio Duato Bàrcia, més conegut com a Nacho Duato i nascut a València el 8 de gener de 1957, és un ballarí i coreògraf de dansa moderna, que a més va ser director artístic de la Compañía Nacional de Danza d'Espanya durant vint anys, des del 1990 fins al 2010, quan va ser substituït pel ballarí clàssic José Carlos Martínez.

Nou!!: València і Nacho Duato · Veure més »

Napoleó Bonaparte

fou un militar i home d'estat francès.

Nou!!: València і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Natzaret (barri de València)

Natzaret és un poble de l'Horta de València que es constitueix en l'actualitat com un barri de València (Espanya), part del districte dels Poblats Marítims, tot i que l'orografia d'aquest barri el manté aïllat del nucli urbà, la qual cosa significa que no s'ha perdut l'aspecte de poble: limita al nord amb l’històric llit del Túria i El Grau, a l’est amb el port i el mar Mediterrani, al sud amb el nou llit del Túria i Pinedo, i a l’oest amb el barri de La Punta, en el districte de Quatre Carreres.

Nou!!: València і Natzaret (barri de València) · Veure més »

Nit de Sant Joan

La nit de Sant Joan, també anomenada popularment la revetlla de Sant Joan, la nit del foc, la nit de les bruixes o la nit del ros, se celebra arreu dels Països Catalans, i en altres indrets del món, durant la nit entre el 23 i 24 de juny.

Nou!!: València і Nit de Sant Joan · Veure més »

Nou Moles

Nou Moles és un barri de la ciutat de València, situat a l'oest, al districte de l'Olivereta.

Nou!!: València і Nou Moles · Veure més »

Oceà Atlàntic

Loceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.

Nou!!: València і Oceà Atlàntic · Veure més »

Olimpia Arozena Torres

Olimpia Arozena Torres (San Cristóbal de la Laguna, Tenerife, 19 de juliol de 1902 - València, 1 de desembre de 1971) va ser una de les primeres dones que van accedir a estudiar a la Universitat de València i primera professora que va tenir aquesta institució.

Nou!!: València і Olimpia Arozena Torres · Veure més »

Ortifus

Ninotet d'Ortifus a la Falla Guillem de Castro-Lepanto de 2015.Antoni Ortiz i Fuster, més conegut com a Ortifus, (València, 15 de març de 1948) és un humorista gràfic valencià.

Nou!!: València і Ortifus · Veure més »

Orxata

Lorxata és el nom que s'empra per a diferents tipus de begudes vegetals.

Nou!!: València і Orxata · Veure més »

País Valencià

El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.

Nou!!: València і País Valencià · Veure més »

Paella d'arròs

La paella és un guisat d'arròs, carn i verdures preparat en una paella sobre un foc, siga paeller o fogó.

Nou!!: València і Paella d'arròs · Veure més »

Paiporta

Paiporta és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: València і Paiporta · Veure més »

Palau de Benicarló

El palau de Benicarló (o dels Borja) és la seu oficial de les Corts Valencianes, al nucli antic de la ciutat de València.

Nou!!: València і Palau de Benicarló · Veure més »

Palau de Congressos de València

El Palau de Congressos de València és un edifici multi-funcional de la Ciutat de València, pensat especialment per la realització de grans congressos.

Nou!!: València і Palau de Congressos de València · Veure més »

Palau de Justícia de València

El Palau de Justícia de València és un edifici situat al barri de Sant Francesc de València, una de les millors mostres d'arquitectura neoclàssica en la ciutat.

Nou!!: València і Palau de Justícia de València · Veure més »

Palau de la Generalitat Valenciana

El Palau de la Generalitat Valenciana, a la ciutat de València, és la seu de la Generalitat Valenciana, segons que estableix l'Estatut valencià en el seu títol I, article 5.1.

Nou!!: València і Palau de la Generalitat Valenciana · Veure més »

Palau de la Música de València

El Palau de la Música de València és un edifici de la ciutat de València situat a l'antic cau del Riu Túria.

Nou!!: València і Palau de la Música de València · Veure més »

Palau de les Arts Reina Sofia

L'edifici amb l'aspecte actual, després de la retirada o caiguda de gairebé tota la coberta. Palau de les Arts El Palau de les Arts, també conegut com a Palau de les Arts Reina Sofia, és el teatre de l'òpera de València i seu de l'Orquestra de la Comunitat Valenciana.

Nou!!: València і Palau de les Arts Reina Sofia · Veure més »

Palau del Marqués de Campo

Vista aèria del Palau del Marqués de Campo o dels Berbedel Pati interior El Palau del Marqués de Campo o dels Berbedel se situa en la plaça de l'Arquebisbe n. 3 de la ciutat de València.

Nou!!: València і Palau del Marqués de Campo · Veure més »

Palau del Real

El desaparegut Palau del Real era la residència oficial dels reis de València quan visitaven la ciutat, i estava en la vora esquerra del riu, on actualment hi ha els Jardins del Real.

Nou!!: València і Palau del Real · Veure més »

Palauet d'Aiora

El palauet d'Ayora i el seu jardí anomenat Jardí d'Ayora, és un conjunt arquitectònic situat entre el carrer dels Sants Just i Pastor i el carrer de Jeroni de Monsoriu, al barri d'Ayora, i fitant amb el barri d'Algirós, a la ciutat de València.

Nou!!: València і Palauet d'Aiora · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: València і Papa · Veure més »

Parc Central de València

El Parc Central de València és un espai verd situat al centre de la ciutat de València, al sud de l'Estació del Nord i vora el barri de Russafa.

Nou!!: València і Parc Central de València · Veure més »

Parc de Capçalera

Vista del parc des de tossal-mirador, on s'observa el pont del Bioparc i el llac El riu Túria al seu pas per l'assut Dades del contacte i horari.

Nou!!: València і Parc de Capçalera · Veure més »

Parc Gulliver

Dades del contacte i horari.

Nou!!: València і Parc Gulliver · Veure més »

Parc Natural de l'Albufera de València

El Parc Natural de l'Albufera de València (Albufera, de l'àrab, ‘llac’, ‘albufera’, etimològicament diminutiu de ‘mar’) és una llacuna litoral situada 12 quilòmetres al sud de la Ciutat de València, entre l'Horta de València i al nord de les dues Riberes (Alta i Baixa).

Nou!!: València і Parc Natural de l'Albufera de València · Veure més »

Parterre

Versalles. En el costat esquerre de la imatge un parterre completament simètric en Waddesdon Manor, Anglaterra. Un parterre és un disseny de ''jardí formal'', un jardí a nivell de la superfície del terreny que consisteix a plantar jaços de flors o d'herbes delimitats per parterres de plantes perennes o per pedres afilades acoblades fermament formant una tanca de protecció dels jaços florals interiors, i passejos o sendes de grava disposades amb un disseny generalment simètric.

Nou!!: València і Parterre · Veure més »

Partit Animalista Amb el Medi Ambient

El Partit Animalista Amb el Medi Ambient (en castellà Partido Animalista Con el Medio Ambiente) (PACMA, anteriorment anomenat Partit Animalista Contra el Maltractament Animal i Partit Antitaurí Contra el Maltractament Animal) és un partit polític espanyol pels drets dels animals.

Nou!!: València і Partit Animalista Amb el Medi Ambient · Veure més »

Partit Comunista dels Pobles d'Espanya

El Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (en castellà Partido Comunista de los Pueblos de España) és un partit comunista marxista-leninista en l'àmbit de l'Estat Espanyol que es va fundar al "Congrés d'Unitat Comunista" de Madrid, celebrat els dies 13, 14 i 15 de desembre del 1984, per la fusió del Partido Comunista de España-Unificado (PCEU), el Movimiento de Recuperación del PCE (MRPCE), el Movimiento para la Recuperación y Unificación del PCE (MRUPCE), la Candidatura Comunista (CC) i altres grups menors, tots ells escindits del PCE en els darrers 15 anys per la deriva revisionista i eurocomunista del PCE.

Nou!!: València і Partit Comunista dels Pobles d'Espanya · Veure més »

Partit Popular de la Comunitat Valenciana

El Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) és la secció regional del Partit Popular al País Valencià.

Nou!!: València і Partit Popular de la Comunitat Valenciana · Veure més »

Partit Socialista del País Valencià-PSOE

El Partit Socialista del País Valencià (en sigles, PSPV-PSOE) és el nom que rep la federació del Partit Socialista Obrer Espanyol al País Valencià.

Nou!!: València і Partit Socialista del País Valencià-PSOE · Veure més »

Paterna

Paterna és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: València і Paterna · Veure més »

Pati de l'Ambaixador Vich

Pati de l'Ambaixador Vich (Museu de Belles Arts de València) Pati de l'Ambaixador Vich (Museu de Belles Arts de València) El pati de l'Ambaixador Vich és un ''cortile'' ('pati') renaixentista, fet amb marbre de Gènova, construït cap al 1525 en el palau de Jeroni Vich i Vallterra de la ciutat de València, ambaixador de Ferran el Catòlic a Roma.

Nou!!: València і Pati de l'Ambaixador Vich · Veure més »

Patraix (districte de València)

Interpretació artística de l'antic escut municipal de Patraix a partir dels segells conservats en l'Arxiu Municipal de València. Creació artística a càrrec d'Óscar Hernández Suárez. Església del cor de Jesús de Patraix Patraix és el districte 8 i també un barri de la ciutat de València, que inclou, a més de Patraix, els barris de Sant Isidre, Vara de Quart, Safranar i Favara.

Nou!!: València і Patraix (districte de València) · Veure més »

Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat als Països Catalans

La Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat (també anomenada Llista Representativa del Patrimoni Cultural Intangible de la Humanitat) de la UNESCO és una dels tres llistes (vegeu el text de la Convenció) que tenen com a objectiu garantir la millor visió del patrimoni cultural immaterial de diverses cultures del planeta i donar consciència de la seva importància.

Nou!!: València і Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat als Països Catalans · Veure més »

Patrimoni de la Humanitat

La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.

Nou!!: València і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »

Paz Azzati Cutanda

Paz Azzati Cutanda (València, 27 de juny de 1917 - 12 d'agost de 1995) fou una política valenciana, que va militar al Partit Comunista d'Espanya.

Nou!!: València і Paz Azzati Cutanda · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: València і Península Ibèrica · Veure més »

Penya-roja (barri de València)

Penya-Roja és un barri de València situat a l'est de la ciutat, dins el districte de Camins al Grau.

Nou!!: València і Penya-roja (barri de València) · Veure més »

Per Un Món Més Just

Per Un Món Més Just (PUM+J) és un partit polític espanyol d'àmbit estatal, creat el 2004, i que segons els seus estatuts, el seu objectiu principal és l'erradicació de la pobresa i la consecució de la igualtat en el món.

Nou!!: València і Per Un Món Més Just · Veure més »

Pere Maria Orts i Bosch

Pere Maria Orts i Bosch (València, 5 de juliol de 1921 - 26 de febrer de 2015) va ser un historiador, investigador, heraldista i col·leccionista valencià.

Nou!!: València і Pere Maria Orts i Bosch · Veure més »

Pesseta

La pesseta (en castellà i gallec peseta, en basc pezeta) va ser la moneda espanyola de curs legal fins a la introducció de l'euro el 1999 i la seva desaparició definitiva l'1 de març del 2002.

Nou!!: València і Pesseta · Veure més »

Pesta Negra

La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.

Nou!!: València і Pesta Negra · Veure més »

Picanya

L'Honorable Vila de Picanya és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud, que limita amb les localitats d'Alaquàs, Catarroja, Xirivella, Paiporta, Torrent i València ciutat.

Nou!!: València і Picanya · Veure més »

Pilar Lima Gozálvez

María Pilar Lima Gozálvez (València, 21 de novembre de 1977) és una activista social i política valenciana, secretària general de Podem Comunitat Valenciana (Podem CV) des de juny de 2020 i portaveu a les Corts Valencianes d'Unides Podem des de gener de 2021.

Nou!!: València і Pilar Lima Gozálvez · Veure més »

Pilar Soler i Miquel

Pilar Soler i Miquel (Bunyol, Foia de Bunyol, 1914 - València, 2006) fou una socialista i feminista valenciana.

Nou!!: València і Pilar Soler i Miquel · Veure més »

Pilota

Una pilota o baló és un objecte, generalment esfèric o ovalat habitualment fet de cuir o d'algun material sintètic, sovint inflat d'aire, que s'utilitza en gran nombre de jocs i esports.

Nou!!: València і Pilota · Veure més »

Pilota a mà

Partit de pilota valenciana a Benidorm. Partit de pilota basca (pintura a l'oli). El joc de pilota recull al conjunt de jocs reglamentats que, arreu del món, es disputen amb una pilota.

Nou!!: València і Pilota a mà · Veure més »

Pilota a raspall

Partida de raspall a La Llosa de Ranes El raspall (raspot o raspallot) és una modalitat de pilota valenciana d'estil directe que es caracteritza sobretot pel fet que no es juga a l'alt, és a dir, no importa el nombre de bots que efectue la pilota.

Nou!!: València і Pilota a raspall · Veure més »

Pilota basca

Pilotari fent la treta.La pilota basca és un joc de pilota d'estil indirecte, en què dos o més contrincants competeixen llançant una pilota, amb la mà nua o amb una eina, contra una paret d'un frontó.

Nou!!: València і Pilota basca · Veure més »

Pilota valenciana

Sella (Marina Baixa) La pilota valenciana és l'esport de pilota autòcton del País Valencià.

Nou!!: València і Pilota valenciana · Veure més »

Pinedo

Pinedo és un antic poble i actual pedania al sud de la ciutat de València, dins del districte de Pobles del Sud, situat en un entorn privilegiat: envoltat d'horta, arrossars i mar, i dins del Parc Natural de l'Albufera.

Nou!!: València і Pinedo · Veure més »

Pintura

Kunsthistorisches Museum de Viena La pintura és l'art de pintar, d'expressar-se sobre una superfície mitjançant formes i colors.

Nou!!: València і Pintura · Veure més »

Pla del Real

El Pla del Real és un districte de la ciutat de València.

Nou!!: València і Pla del Real · Veure més »

Pla del Remei (barri de València)

El Pla del Remei és un barri pertanyent al districte de l'Eixample de la ciutat de València.

Nou!!: València і Pla del Remei (barri de València) · Veure més »

Plaça d'Alfons el Magnànim

Agapit Vallmitjana) a la plaça d'Alfons el Magnànim, a la ciutat de València La plaça d'Alfons el Magnànim, també coneguda com El Parterre és una plaça de la ciutat de València situada a la fita entre els barris de Sant Francesc i la Xerea, al districte de Ciutat Vella.

Nou!!: València і Plaça d'Alfons el Magnànim · Veure més »

Plaça de l'Ajuntament

Vista general de la plaça amb l'Ajuntament a l'esquerra. Cantó nord i font de la Plaça de l'Ajuntament. Assistents a una mascletà durant les Falles de 2004 Placa amb el nom actual. La Plaça de l'Ajuntament és la plaça més gran i cèntrica de la ciutat de València.

Nou!!: València і Plaça de l'Ajuntament · Veure més »

Plaça del Mercat (València)

Plànol de la plaça del Mercat. El pla o plaça del Mercat és una de les places més singulars i conegudes de València, per tal com aplega tres dels monuments més reeixits de la ciutat: el Mercat Central, la Llotja de la Seda, i l'església de Sant Joan del Mercat.

Nou!!: València і Plaça del Mercat (València) · Veure més »

Plaça Redona

La plaça Redona, també anomenada plaça del Clot, és una plaça situada al barri del Mercat, a la ciutat vella de València, al bell mig del triangle format per la plaça del Mercat, la plaça de la Reina i la plaça de l'Ajuntament.

Nou!!: València і Plaça Redona · Veure més »

Platja de la Malva-rosa

La platja de la Malva-rosa és una platja urbana de València.

Nou!!: València і Platja de la Malva-rosa · Veure més »

Poblats Marítims

Els Poblats Marítims és el nom que rep el districte número 11 de la ciutat de València.

Nou!!: València і Poblats Marítims · Veure més »

Poble Nou (barri de València)

El Poble Nou és una pedania de la Ciutat de València que pertany al districte dels Poblats del Nord.

Nou!!: València і Poble Nou (barri de València) · Veure més »

Pobles de l'Oest

Els Pobles de l'Oest, també coneguts com a Poblats de l'Oest és el nom que rep el districte número 18 de la ciutat de València, capital del País Valencià.

Nou!!: València і Pobles de l'Oest · Veure més »

Pobles del Nord

Els Pobles del Nord, també coneguts com a Poblats del Nord, és el districte número 17 de la ciutat de València (País Valencià).

Nou!!: València і Pobles del Nord · Veure més »

Pobles del Sud (València)

Els Pobles del Sud, també coneguts com a Poblats del Sud, és el districte número 19 de la ciutat de València, capital del País Valencià.

Nou!!: València і Pobles del Sud (València) · Veure més »

Pont

Golden Gate'' a San Francisco Un pont (del llatí pons) és una estructura construïda per a franquejar un obstacle físic, un riu, una vall, una carretera, una via de tren, etc.

Nou!!: València і Pont · Veure més »

Pont d'Ademús

El pont d'Ademús o pont de les Glòries Valencianes és un pont de la ciutat de València que creua el riu Túria i connecta els barris del Botànic i de la Petxina amb els de Tendetes i de Campanar.

Nou!!: València і Pont d'Ademús · Veure més »

Pont d'Aragó

El pont, fotografiat des del Jardí del Túria. El Pont d'Aragó és un pont de València que creua el riu Túria i connecta els barris de Mestalla i Albors amb els del Pla del Remei i de Gran Via.

Nou!!: València і Pont d'Aragó · Veure més »

Pont de Campanar

El pont de Campanar és un pont de València, construït entre 1932 i 1937, creua el Jardí de Túria i connecta el barri de Sant Pau i Campanar amb el de Nou Moles i la Petxina.

Nou!!: València і Pont de Campanar · Veure més »

Pont de Fusta

Pont de Fusta per a vianants fins a la seua reconversió l'any 2012. El pont de Fusta és una passarel·la per a vianants de la ciutat de València que creua el Jardí de Túria, antic llit del riu Túria fins a la Gran Riuada de València de 1957.

Nou!!: València і Pont de Fusta · Veure més »

Pont de l'Assut de l'Or

Vista del pont el dia de la inauguració. El pont de l'Assut de l'Or o pont de la Serradora és un pont de València que creua la vella llera del riu Túria, situat gairebé al final del Jardí de Túria, just a l'est del Museu de les Ciències i a l'oest de l'Àgora, totes tres construccions de l'arquitecte valencià, Santiago Calatrava.

Nou!!: València і Pont de l'Assut de l'Or · Veure més »

Pont de l'Àngel Custodi

El pont de l'Àngel Custodi és un pont de la ciutat de València que creua l'antic llit del riu Túria i connecta l'avinguda de Peris i Valero amb el carrer d'Eduard Boscà, unint així l'antic camí de Trànsits.

Nou!!: València і Pont de l'Àngel Custodi · Veure més »

Pont de l'Exposició

El Pont de l'Exposició, també conegut popularment com a Pont de Calatrava o de la Peineta, travessa el Jardí del Túria entre el passeig de la Ciutadella i el passeig de l'Albereda, a la ciutat de València.

Nou!!: València і Pont de l'Exposició · Veure més »

Pont de la Mar

Pont de la Mar, vist des del marge sud del riu El pont de la Mar o pont del Mar és un pont de València que creua el riu Túria i connecta els barris de Mestalla i el Pla del Remei.

Nou!!: València і Pont de la Mar · Veure més »

Pont de la Trinitat

El pont de la Trinitat és un pont de València que creua el riu Túria i connecta els barris de la Seu, de la Xerea i de la Trinitat.

Nou!!: València і Pont de la Trinitat · Veure més »

Pont de les Arts

El pont de les Arts és un pont de la ciutat de València que creua el Jardí de Túria i connecta el barri de Tendetes amb el del Carme i del Botànic.

Nou!!: València і Pont de les Arts · Veure més »

Pont de les Drassanes

Pont de les Drassanes El pont de les Drassanes o pont de Natzaret és un pont de València que travessa el riu Túria i connecta el barri de Natzaret i el camí de Moreres amb el Grau.

Nou!!: València і Pont de les Drassanes · Veure més »

Pont de les Flors

El Pont de les Flors travessa el Jardí del Túria a la ciutat de València i admet el trànsit tant motoritzat com de vianants.

Nou!!: València і Pont de les Flors · Veure més »

Pont de Montolivet

El pont de Montolivet és un pont de la ciutat de València que creua el Jardí de Túria i connecta el barri de la Penya-roja amb els de Montolivet i de la Ciutat de les Arts i les Ciències.

Nou!!: València і Pont de Montolivet · Veure més »

Pont de Sant Josep

El portal Nou o de Sant Josep al final del pont de Sant Josep, en una fotografia de Claude Marie Ferrier, d'aproximadament 1860 El pont de Sant Josep és un pont de València que creua el riu Túria i connecta els barris del Carme i Marxalenes.

Nou!!: València і Pont de Sant Josep · Veure més »

Pont del Nou d'Octubre

El pont del Nou d'Octubre és un pont de València que creua el Jardí de Túria i connecta el barri de Sant Pau amb el de Nou Moles i Soternes i el municipi veí de Mislata.

Nou!!: València і Pont del Nou d'Octubre · Veure més »

Pont del Real

El pont del Real és un pont de València que creua el riu Túria i connecta el barri de l'Exposició amb el de la Xerea.

Nou!!: València і Pont del Real · Veure més »

Pont del Regne de València

Pont del Regne de València, vist des de l'Escola Universitària de Magisteri Ausiàs March. El Pont del Regne de València està ubicat a la ciutat de València, i comunica dos grans vies: les avingudes Regne de València i França.

Nou!!: València і Pont del Regne de València · Veure més »

Pont dels Serrans

Vista de les torres dels Serrans des del '''pont de Serrans''' abans de ser habilitat per a vianants El pont de Serrans o dels Serrans és un pont, actualment, per a vianants http://www.levante-emv.com/valencia/2012/02/20/peatones-aduenan-puente-serranos/882870.html de la ciutat de València que creua l'antic llit del riu Túria, que travessava la ciutat d'oest a est fins a la seua desembocadura al mar Mediterrani junt al port de València.

Nou!!: València і Pont dels Serrans · Veure més »

Port de València

El Port de València (oficialment Autoritat Portuària de València o Valenciaport) es troba a l'est de la ciutat de València limitant al nord amb les platges de les Arenes i la Malva-rosa i al sud amb el llit nou del Túria Pla Sud i la platja de Pinedo.

Nou!!: València і Port de València · Veure més »

Porta de Quart

La Porta de Quart o Torres de Quart (o també «portal» o «portes») és un portal que formava part de la muralla medieval que envoltava la Ciutat Vella de València, per tal de defensar-la.

Nou!!: València і Porta de Quart · Veure més »

Porta dels Serrans

La Porta dels Serrans o Torres dels Serrans (o també «portal» o «portes») era l'entrada nord a la XIV de la ciutat de València.

Nou!!: València і Porta dels Serrans · Veure més »

Portal de la Valldigna

El Portal de la Valldigna és un portal del 1400 que separava la ciutat cristiana de la moreria de València.

Nou!!: València і Portal de la Valldigna · Veure més »

Presentación Sáez de Descatllar

Presentación «Presen» Sáez de Descatllar (València, l'Horta, 21 de novembre de 1932 - 27 d'abril de 2003) fon una psicòloga clínica i filòsofa que exercí com a mestra i activista valenciana, especialment vinculada a l'àmbit universitari i penintenciari, que va esdevenir figura cabdal i màxim exponent del feminisme al País Valencià a les darreries del.

Nou!!: València і Presentación Sáez de Descatllar · Veure més »

Primavera

Naixement d'una flor a la primavera La primavera és una de les quatre estacions de les zones temperades.

Nou!!: València і Primavera · Veure més »

Primera República Espanyola

La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.

Nou!!: València і Primera República Espanyola · Veure més »

Província de València

La província de València (València/Valencia, ambdós topònims oficials) és una província d'Espanya.

Nou!!: València і Província de València · Veure més »

Quart de Poblet

Quart de Poblet és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: València і Quart de Poblet · Veure més »

Quatre Carreres

Quatre Carreres és el districte número 10 de la ciutat de València (País Valencià).

Nou!!: València і Quatre Carreres · Veure més »

Quilòmetre

Un quilòmetre o kilòmetre (símbol km) és una unitat de longitud equivalent a 1.000 metres.

Nou!!: València і Quilòmetre · Veure més »

Quint Sertori

Hispània Citerior Quint Sertori (en llatí Quintus Sertorius) va ser el lloctinent de Gai Mari i un dels caps del partit popular a Roma i governador d'Hispània fins a la seva mort.

Nou!!: València і Quint Sertori · Veure més »

Rajola de València

Taulells del palau de Sintra Un taulell, rajola de València, manisa o rajola vidriada és una peça de ceràmica de poc gruix, generalment quadrada, en la qual una de les dues cares és vidriada, resultat de la cocció d'una substància a base d'esmalt, que esdevé impermeable i lluenta.

Nou!!: València і Rajola de València · Veure més »

Rascanya

Rascanya és el nom que rep el districte número 15 de la ciutat de València (País Valencià).

Nou!!: València і Rascanya · Veure més »

Rècords del Món d'Atletisme

Sense descripció.

Nou!!: València і Rècords del Món d'Atletisme · Veure més »

Regadiu

Regant un cultiu de cotó als Estats Units d'Amèrica Canal de reg a Anatòlia El regadiu és el terreny on s'aplica l'operació de proporcionar aigua a la terra per a afavorir l'òptim desenvolupament de les plantes que s'hi cultiven.

Nou!!: València і Regadiu · Veure més »

Regne de Castella

El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.

Nou!!: València і Regne de Castella · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.

Nou!!: València і Regne de València · Veure més »

Rei Carnestoltes

El Rei Carnestoltes és un personatge fictici que presideix les activitats del cicle festiu de Carnaval i que encarna totes les qualitats relacionades amb la disbauxa, la transgressió, la burla i la festa.

Nou!!: València і Rei Carnestoltes · Veure més »

Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi

El Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi, també conegut com a Col·legi del Patriarca, és un seminari fundat en 1583 per Joan de Ribera, arquebisbe i virrei de València i patriarca d'Antioquia, qui tres anys després posà la primera pedra.

Nou!!: València і Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi · Veure més »

Renaixença

La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).

Nou!!: València і Renaixença · Veure més »

Republicanisme espanyol

Grafit partidari del republicanisme espanyol a Alacant. El republicanisme espanyol ha estat un corrent de pensament persistent al llarg dels segles , i XXI, que s'ha materialitzat en diversos partits polítics de diferent signe al llarg de la història d'Espanya.

Nou!!: València і Republicanisme espanyol · Veure més »

Revolta de les Germanies

La revolta de les Germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València i del Regne de Mallorca (tret d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tenir com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià.

Nou!!: València і Revolta de les Germanies · Veure més »

Ribera Baixa

La Ribera Baixa és una comarca valencianoparlant del centre del País Valencià, amb capital Sueca.

Nou!!: València і Ribera Baixa · Veure més »

Ricard Maria Carles i Gordó

Ricard Maria Carles i Gordó (València, 24 de setembre de 1926 — Tortosa, el Baix Ebre, 17 de desembre de 2013), fou un bisbe i cardenal valencià.

Nou!!: València і Ricard Maria Carles i Gordó · Veure més »

Ricard Pérez Casado

Ricard Pérez Casado (València, 27 d'octubre de 1945) és un economista i polític valencià.

Nou!!: València і Ricard Pérez Casado · Veure més »

Rita Barberà Nolla

Rita Barberà Nolla (València, 16 de juliol de 1948 – Madrid, 23 de novembre de 2016) fou una política valenciana, alcaldessa de València entre 1991 i 2015, i diputada a les Corts Valencianes pel Partit Popular de la Comunitat Valenciana entre 1983 i 2015.

Nou!!: València і Rita Barberà Nolla · Veure més »

Rita Mas

Rita Mas (València, 1865 - segle XX) fou una activista popular valenciana.

Nou!!: València і Rita Mas · Veure més »

Rocafort

Rocafort és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: València і Rocafort · Veure més »

Rodrigo Díaz de Vivar

Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, avui a la província de Burgos, ca. 1045 - València, 1099) conegut com a Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar, ‘el meu senyor’) va ser un noble castellà, guerrer i figura mitificada de l'anomenada Reconquesta de la península Ibèrica.

Nou!!: València і Rodrigo Díaz de Vivar · Veure més »

Rosa Estruch Espinós

Rosa Estruch Espinós (San Juan de la Frontera, Argentina, 1915- València, 27 de juny de 1978), fou una mestra i política valenciana, regidora republicana i alcaldessa de la ciutat de Vilallonga, a la comarca de la Safor.

Nou!!: València і Rosa Estruch Espinós · Veure més »

Rosalind Franklin

fou una científica britànica que va tenir un paper destacat en la fita més gran del desenvolupament de la biologia molecular, el descobriment de l'estructura de l'ADN.

Nou!!: València і Rosalind Franklin · Veure més »

Russafa

Russafa és un barri de la ciutat de València, inclòs en el districte de l'Eixample.

Nou!!: València і Russafa · Veure més »

Safranar

Safranar és un barri de la ciutat de València (País Valencià), pertanyent al districte de Patraix.

Nou!!: València і Safranar · Veure més »

Sagunt

Sagunt (oficialment Sagunt/Sagunto; de l'edat mitjana al anomenada Morvedre) és una ciutat i un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.

Nou!!: València і Sagunt · Veure més »

Sandra Gómez López

Sandra Gómez López (València, 1985) és una política socialista i advocada valenciana, primera tinent d'alcalde de l'Ajuntament de València des d'agost de 2016, al govern de Joan Ribó.

Nou!!: València і Sandra Gómez López · Veure més »

Sant Antoni (barri de València)

Sant Antoni és un barri de la ciutat de València que pertany al districte de La Saïdia.

Nou!!: València і Sant Antoni (barri de València) · Veure més »

Sant Francesc (barri de València)

Sant Francesc és un barri del districte de Ciutat Vella de la ciutat de València.

Nou!!: València і Sant Francesc (barri de València) · Veure més »

Sant Isidre (barri de València)

Sant Isidre és un barri de València.

Nou!!: València і Sant Isidre (barri de València) · Veure més »

Sant Llorenç (barri de València)

Sant Llorenç és un barri de la ciutat de València, part del districte de Rascanya, a l'extrem nord de la ciutat.

Nou!!: València і Sant Llorenç (barri de València) · Veure més »

Sant Marcel·lí (barri de València)

Sant Marcel·lí, és un barri de València, part del districte de Jesús, a l'extrem sud de la ciutat.

Nou!!: València і Sant Marcel·lí (barri de València) · Veure més »

Sant Pau (barri de València)

Sant Pau és un barri de la ciutat de València que pertany al districte de Campanar, a l'extrem nord-oest de la ciutat.

Nou!!: València і Sant Pau (barri de València) · Veure més »

Sant Vicent Ferrer

Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.

Nou!!: València і Sant Vicent Ferrer · Veure més »

Santiago Calatrava Valls

Santiago Calatrava Valls (Benimàmet, València, 1951) és un arquitecte, escultor, enginyer i dibuixant valencià.

Nou!!: València і Santiago Calatrava Valls · Veure més »

Santiago Grisolía García

Santiago Grisolía García (València, 6 de gener de 1923 - València, 4 d'agost de 2022) va ser un bioquímic valencià, nomenat Marqués de Grisolía en 2014.

Nou!!: València і Santiago Grisolía García · Veure més »

Séquia de Favara

La Séquia de Favara és una de les vuit séquies de l'Horta de València (País Valencià) sota la jurisdicció del Tribunal de les Aigües de València.

Nou!!: València і Séquia de Favara · Veure més »

Séquia de Mestalla

La Séquia de Mestalla és una de les vuit séquies de l'Horta de València que són sota la jurisdicció del Tribunal de les Aigües de València.

Nou!!: València і Séquia de Mestalla · Veure més »

Séquia de Mislata

La Séquia de Mislata és una de les vuit séquies de l'Horta de València (País Valencià) que estan sota la jurisdicció del Tribunal de les Aigües de València.

Nou!!: València і Séquia de Mislata · Veure més »

Séquia de Rascanya

La séquia de Rascanya és una de les vuit séquies de l'Horta de València (País Valencià) que estan sota la jurisdicció del Tribunal de les Aigües de València.

Nou!!: València і Séquia de Rascanya · Veure més »

Séquia de Rovella

La Séquia de Rovella és una de les vuit séquies de l'Horta de València (País Valencià) que estan sota la jurisdicció del Tribunal de les Aigües de València.

Nou!!: València і Séquia de Rovella · Veure més »

Séquia de Tormos

La Séquia de Tormos és una de les vuit séquies de l'Horta de València que estan sota la jurisdicció del Tribunal de les Aigües de la ciutat de València (País Valencià).

Nou!!: València і Séquia de Tormos · Veure més »

Séquia Reial de Montcada

La Reial Séquia de Montcada és un dels sistemes hidràulics més antics de les terres valencianes.

Nou!!: València і Séquia Reial de Montcada · Veure més »

Sector primari

En economia el sector primari es refereix a totes les activitats que extreuen dels recursos naturals per obtenir productes primaris; és a dir, en primeres matèries per a altres indústries, que s'anomena sector secundari.

Nou!!: València і Sector primari · Veure més »

Sector terciari

Composició del Producte interior brut per sector de l'economia El sector terciari d'una economia (també conegut com a sector dels serveis o també sector dels servicis) és una de les tres categories industrials d'una economia (les altres són: el sector primari, relacionat amb l'extracció i/o el desenvolupament dels recursos naturals, i el sector secundari, relacionat amb la indústria de manufactura).

Nou!!: València і Sector terciari · Veure més »

Sedaví

Sedaví és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: València і Sedaví · Veure més »

Segle d'or valencià

El segle d'or valencià o segle d'or de les lletres valencianes correspon a un període històric que abasta quasi tot el i que aporta les millors obres literàries en llengua valenciana de l'època.

Nou!!: València і Segle d'or valencià · Veure més »

Segle III

El segle III comprèn els anys inclosos entre el 201 i el 300 i suposa un període de gran inestabilitat per a Roma; per això, tota l'època es coneix com a ''crisi del'' ''segle III''.

Nou!!: València і Segle III · Veure més »

Segle XIV

El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.

Nou!!: València і Segle XIV · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi Britànic era la superpotència del segle El segle XIX va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: València і Segle XIX · Veure més »

Segle XV

El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.

Nou!!: València і Segle XV · Veure més »

Segle XVI

El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.

Nou!!: València і Segle XVI · Veure més »

Segle XVII

El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que supon un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avanços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.

Nou!!: València і Segle XVII · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: València і Segle XVIII · Veure més »

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).

Nou!!: València і Segona República Espanyola · Veure més »

Senyera del País Valencià

La senyera del País Valencià és actualment la tradicional senyera de la ciutat de València, la Reial Senyera, com assenyala l'article 4 de l'Estatut valencià.

Nou!!: València і Senyera del País Valencià · Veure més »

Serra Calderona

La serra Calderona o serra de la Calderona és una serralada del País Valencià.

Nou!!: València і Serra Calderona · Veure més »

Setge de València (1359)

El Setge de València de 1359 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Nou!!: València і Setge de València (1359) · Veure més »

Setge de València (1363)

El Setge de València de 1363 fou una de les batalles de la guerra dels Dos Peres.

Nou!!: València і Setge de València (1363) · Veure més »

Setge de València (1364)

El Setge de València de 1364 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Nou!!: València і Setge de València (1364) · Veure més »

Setge de València (1812)

El setge de València, del 3 de novembre de 1811 al 9 de gener de 1812, va veure l'exèrcit francès d'Aragó del mariscal Louis Gabriel Suchet assetjar les forces del capità general Joaquín Blake a la ciutat de València, Espanya durant la guerra del francès.

Nou!!: València і Setge de València (1812) · Veure més »

Setmana Santa

Imatge de la mort de Jesucrist ''María Santísima de la Amargura'' en una processó a Arcos de la Frontera. La Setmana Santa és el moment més important de l'any litúrgic cristià.

Nou!!: València і Setmana Santa · Veure més »

Silla

Silla és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: València і Silla · Veure més »

Societat dels Ferrocarrils d'Almansa a València i Tarragona

La Societat dels Ferrocarrils d'Almansa a València i Tarragona (AVT) va ser una companyia ferroviària que va existir durant la segona meitat del segle XIX, fins que va desaparéixer després de ser annexionada per la Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya.

Nou!!: València і Societat dels Ferrocarrils d'Almansa a València i Tarragona · Veure més »

Sollana

Sollana és un municipi del País Valencià pertanyent a la comarca de la Ribera Baixa, enclavat dins del Parc Natural de l'Albufera.

Nou!!: València і Sollana · Veure més »

Soternes

Soternes és un barri del districte de l'Olivereta, a la ciutat de València, a la comarca homònima del País Valencià.

Nou!!: València і Soternes · Veure més »

Sueca

Sueca és una ciutat i municipi del País Valencià, capital de la comarca de la Ribera Baixa.

Nou!!: València і Sueca · Veure més »

Taifa

S'anomenen taifes (de l'àrab, ‘part’, ‘secció’, ‘grup’, ‘facció’) al seguit de Principats musulmans independents en què es va desintegrar el califat de Còrdova després que durant l'anomenada Fitna de l'Àndalus, fos destronat el califa Hixam II, de la dinastia dels omeies, l'any 1009.

Nou!!: València і Taifa · Veure més »

Tardor

Imatge d'un bosc a la tardor. La tardor, primavera d'hivern, autumne, rerevera o autunjo (en alguerès) és una de les quatre estacions de l'any, de les zones temperades.

Nou!!: València і Tardor · Veure més »

Taula de Canvis i Depòsits

La Taula de Canvis i Depòsits de la Ciutat de València fou un banc municipal creat per a les operacions mercantils de canvis i depòsits el 1407, complementari de la banca privada, i autoritzat pel rei Martí l'Humà a imitació de la Taula de Canvi de Barcelona que havia estat instituïda pocs anys abans, el 1401.

Nou!!: València і Taula de Canvis i Depòsits · Veure més »

Tavernes Blanques

Tavernes Blanques és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Horta Nord que té 9.296 habitants (INE 2013).

Nou!!: València і Tavernes Blanques · Veure més »

Túria

El Túria és un riu mediterrani de 241 km que naix a la província de Terol, passa per les localitats aragoneses d'Albarrasí i Terol, volta cap al sud-est fins a Ademús i Santa Creu de Moia, volta cap al sud-oest passant per Xulella i Riba-roja de Túria i desemboca a la ciutat de València.

Nou!!: València і Túria · Veure més »

Teatre Principal (València)

El Teatre Principal de València és un dels més importants teatres de la ciutat, que actualment acull espectacles de teatre i dansa.

Nou!!: València і Teatre Principal (València) · Veure més »

Teodor Llorente Olivares

Teodor Llorente Olivares (València, 7 de gener de 1836 - València, 2 de juliol de 1911) fou un poeta valencià, escriptor en llengua catalana i castellana.

Nou!!: València і Teodor Llorente Olivares · Veure més »

Tetera

Tetera japonesa Una tetera és un recipient on es bull el te o altres infusions com el mate en aigua mitjançant aplicació directa d'una font de calor.

Nou!!: València і Tetera · Veure més »

Tirant lo Blanc

''Tirant lo Blanc'' en una edició publicada a Barcelona l'any 1926 Tirant lo Blanc (Tirant lo blanch en l'original) és l'obra més important de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell, acabada pel cavaller també valencià Martí Joan de Galba.

Nou!!: València і Tirant lo Blanc · Veure més »

Toponímia del País Valencià

Jaume I, en el qual s'esmenta una bona part de la toponímia major actual del País Valencià El poblament del País Valencià té una gran antiguitat, havent-se trobat restes d'éssers humans de fa al voltant de 40.000 anys, tot i que les referències escrites als primers noms de la zona els tenim en escrits de grecs, fenicis i cartaginesos i, especialment, de romans, l'aportació dels quals pel que fa als noms de llocs va esdevenir predominant fins a l'arribada dels àrabs, que va comportar un important poblament amazic.

Nou!!: València і Toponímia del País Valencià · Veure més »

Tormos (barri de València)

Tormos és un barri de la ciutat de València que pertany al districte de La Saïdia.

Nou!!: València і Tormos (barri de València) · Veure més »

Torrefiel

Torrefiel és un barri pertanyent al districte de Rascanya (districte 15), a la ciutat de València, País Valencià.

Nou!!: València і Torrefiel · Veure més »

Tres Forques

Tres Forques és un barri de la ciutat de València, situat a l'oest, al districte de l'Olivereta.

Nou!!: València і Tres Forques · Veure més »

Tribunal de les Aigües de València

El Tribunal de les Aigües de València, conegut també com a Tribunal de la Vega de València, és l'òrgan col·legiat encarregat de dirimir els conflictes per l'aigua de reg entre els llauradors de les comunitats de regants de les séquies que en formen part: Séquia de Quart, Benàger i Faitanar, Tormos, Mislata, Mestalla, Favara, Rascanya i Rovella.

Nou!!: València і Tribunal de les Aigües de València · Veure més »

Trienni Liberal

Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.

Nou!!: València і Trienni Liberal · Veure més »

Trinitat (barri de València)

La Trinitat és un barri de la ciutat de València que pertany al districte de La Saïdia.

Nou!!: València і Trinitat (barri de València) · Veure més »

Trinquet (esport)

El trinquet és el recinte en què es juga a la pilota valenciana.

Nou!!: València і Trinquet (esport) · Veure més »

Trinquet de Pelayo

El Trinquet de Pelayo de València, conegut com La catedral de l'escala i corda, és un dels trinquets amb més renom i un dels recintes esportius més destacats del País Valencià, no debades s'hi solen disputar les finals de competicions importants com el Circuit Bancaixa.

Nou!!: València і Trinquet de Pelayo · Veure més »

Turisme

Autocars turístics El turisme és el terme que defineix totes les activitats i conjunt de relacions i fenòmens que realitzen les persones, ja sigui de forma individual o bé en grup, a nivell de desplaçaments i permanència (sense tenir en compte aquells deguts a estudi o finalitats lucratives) fora de la seva residència i entorn habitual; segons l'Organització Mundial del Turisme (OMT), la duració és per un període inferior a un any i superior a les 24 hores, i amb una finalitat de lleure, etc.

Nou!!: València і Turisme · Veure més »

UNESCO

LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.

Nou!!: València і UNESCO · Veure més »

Unides Podem

Unidas Podemos (Podemos-IU-Equo) és una coalició electoral espanyola registrada el 15 de març de 2019 davant la Junta Electoral Central (JEC) pels partits Podem, Esquerra Unida i Equo per concórrer a les eleccions generals d'abril de 2019, així com a les Eleccions a les Corts Valencianes que se celebren el mateix dia.

Nou!!: València і Unides Podem · Veure més »

Universitat de València

La Universitat de València va ser fundada l'any 1499 sota el nom dEstudi General i és, a més de la universitat més antiga del País Valencià, una de les més importants i amb més llarga tradició a l'Estat espanyol.

Nou!!: València і Universitat de València · Veure més »

Universitat Politècnica de València

La Universitat Politècnica de València és una universitat situada a la ciutat de València (Campus de Vera), Alcoi i Gandia, especialitzada en coneixements tècnics, artístics i tecnològics.

Nou!!: València і Universitat Politècnica de València · Veure més »

València en Comú

València en Comú, inicialment denominada Guanyem València, és una plataforma ciutadana constituïda en partit polític amb l'objectiu de presentar-se a les eleccions municipals de 2015 a València, en les quals va obtenir un 9,92% dels vots i 3 regidors en el ple municipal amb una llista encapçalada per Jordi Peris, candidat a l'alcaldia i portaveu principal de la plataforma.

Nou!!: València і València en Comú · Veure més »

Valencia Open

El Torneig de València, conegut oficialment com a Valencia Open, és un torneig de tennis professional que es disputa anualment sobre pista dura a la Ciutat de les Arts i les Ciències de València.

Nou!!: València і Valencia Open · Veure més »

Valentia

Valentia fou una fundació romana a Hispània (138 aC) Valentia (Valentia Edetanorum, literalment 'València dels edetans') és el nom que va rebre la ciutat de València en l'època romana, fundada el 138 aC.

Nou!!: València і Valentia · Veure més »

Vara de Quart

Vara de Quart és un barri de la ciutat de València, situat al sud-oest, al districte de Patraix.

Nou!!: València і Vara de Quart · Veure més »

Velluters

El barri del Pilar, també conegut tradicionalment com a Velluters, és un dels sis barris que componen el districte de Ciutat Vella de València.

Nou!!: València і Velluters · Veure més »

Vicenç d'Osca

Vicenç Màrtir (o Vicent a València), conegut també com a Sant Vicent de la Roda o com a Vicenç de Saragossa (Osca, – València, ca. 304) va ser un religiós hispanoromà, diaca del bisbe sant Valeri de Saragossa.

Nou!!: València і Vicenç d'Osca · Veure més »

Vicent Blasco Ibáñez

Vicent Blasco Ibáñez (València, 29 de gener del 1867- Menton, 28 de gener del 1928) va ser un polític, periodista i escriptor en llengua castellana valencià.

Nou!!: València і Vicent Blasco Ibáñez · Veure més »

Vicent Doménech el Palleter

Vicent Doménech als jardins del Carrer de Guillem de Castro junt a les Torres de Quart Vicent Doménech, conegut com El Palleter (Paiporta, 1783), va ser un palleter de la ciutat de València, que declarà el 1808 la guerra contra Napoleó.

Nou!!: València і Vicent Doménech el Palleter · Veure més »

Vilallonga

Villalonga (oficialment Vilallonga/Villalonga) és un municipi del País Valencià situada a la comarca de la Safor.

Nou!!: València і Vilallonga · Veure més »

Vinalesa

Vinalesa és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: València і Vinalesa · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».

Nou!!: València і Visigots · Veure més »

Vox

Vox és un partit polític ultradretà, ultranacionalista espanyol, feixista i xenòfob, fundat el 2013 per antics membres del Partit Popular.

Nou!!: València і Vox · Veure més »

Xàtiva

Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.

Nou!!: València і Xàtiva · Veure més »

Xúquer

El Xúquer (en castellà, Júcar; en aragonès, Xúcar) és un riu de la conca mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: València і Xúquer · Veure més »

Xirivella

Xirivella és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: València і Xirivella · Veure més »

Xocolata

La xocolata o el xocolate és un producte alimentari que s'obté a partir d'una barreja elaborada per pasta de cacau o cacau refinat en pols i sucre polvoritzat.

Nou!!: València і Xocolata · Veure més »

1 d'octubre

L'1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 1 d'octubre · Veure més »

1065

Sense descripció.

Nou!!: València і 1065 · Veure més »

1094

El 1094 (MXCIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: València і 1094 · Veure més »

1099

Sense descripció.

Nou!!: València і 1099 · Veure més »

11 de gener

L'11 de gener és l'onzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: València і 11 de gener · Veure més »

1102

El 1102 (MCII) fou un any comú del que va començar en dimecres.

Nou!!: València і 1102 · Veure més »

12 de gener

El 12 de gener és el dotzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: València і 12 de gener · Veure més »

1238

1238 (MCCXXXVIII) fon un any normal del calendari julià començat en divendres; correspon a l'any 600 del calendari birmà.

Nou!!: València і 1238 · Veure més »

1321

Sense descripció.

Nou!!: València і 1321 · Veure més »

1348

s.

Nou!!: València і 1348 · Veure més »

138 aC

Sense descripció.

Nou!!: València і 138 aC · Veure més »

1392

Sense descripció.

Nou!!: València і 1392 · Veure més »

1482

Països Catalans.

Nou!!: València і 1482 · Veure més »

15 de març

El 15 de març és el setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 15 de març · Veure més »

1519

Constitucions de Catalunya de 1585.

Nou!!: València і 1519 · Veure més »

1522

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1522 · Veure més »

1609

1609 (MDCIX) fou un any començat en dijous segons el calendari julià en ús.

Nou!!: València і 1609 · Veure més »

1702

;Món.

Nou!!: València і 1702 · Veure més »

1707

1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.

Nou!!: València і 1707 · Veure més »

1709

;Països Catalans Reus: Davant dels atacs borbònics a la ciutat de Tortosa, a mitjan any la ciutat s'avança a donar obediència a Felip V, per tal d'evitar els saquejos.

Nou!!: València і 1709 · Veure més »

1762

Sense descripció.

Nou!!: València і 1762 · Veure més »

1793

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1793 · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: València і 1814 · Veure més »

1820

Sense descripció.

Nou!!: València і 1820 · Veure més »

1850

Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.

Nou!!: València і 1850 · Veure més »

1851

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: València і 1851 · Veure més »

1854

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1854 · Veure més »

1865

Països Catalans.

Nou!!: València і 1865 · Veure més »

1870

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.

Nou!!: València і 1870 · Veure més »

1875

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1875 · Veure més »

1891

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1891 · Veure més »

19 de març

El 19 de març és el setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 19 de març · Veure més »

1900

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1900 · Veure més »

1930

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1930 · Veure més »

1940

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1940 · Veure més »

1976

1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs del calendari gregorià.

Nou!!: València і 1976 · Veure més »

1977

1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Nou!!: València і 1977 · Veure més »

1996

1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.

Nou!!: València і 1996 · Veure més »

20 de juliol

El 20 de juliol és el dos-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 20 de juliol · Veure més »

2000

2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.

Nou!!: València і 2000 · Veure més »

2001

2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.

Nou!!: València і 2001 · Veure més »

2002

2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.

Nou!!: València і 2002 · Veure més »

2003

2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.

Nou!!: València і 2003 · Veure més »

2004

2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.

Nou!!: València і 2004 · Veure més »

2005

2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Nou!!: València і 2005 · Veure més »

2006

2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Nou!!: València і 2006 · Veure més »

2009

L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.

Nou!!: València і 2009 · Veure més »

2010

L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.

Nou!!: València і 2010 · Veure més »

2011

L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.

Nou!!: València і 2011 · Veure més »

2012

L'any 2012 fou un any de traspàs començat en diumenge.

Nou!!: València і 2012 · Veure més »

2013

L'any 2013 fou un any normal començat en dimarts.

Nou!!: València і 2013 · Veure més »

2014

L'any 2014 fou un any normal començat en dimecres.

Nou!!: València і 2014 · Veure més »

2015

L'any 2015 fou un any normal començat en dijous.

Nou!!: València і 2015 · Veure més »

2016

L'any 2016 fou un any de traspàs començat en divendres.

Nou!!: València і 2016 · Veure més »

25 d'abril

El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 25 d'abril · Veure més »

30 de març

El 30 de març és el vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el norantè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 30 de març · Veure més »

31 de juliol

El 31 de juliol és el dos-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 31 de juliol · Veure més »

711

;Països Catalans.

Nou!!: València і 711 · Veure més »

75 aC

Sense descripció.

Nou!!: València і 75 aC · Veure més »

9 d'octubre

El 9 d'octubre és el dos-cents vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 9 d'octubre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Ciutat de València, Ciutat del Túria, Valencia, Spain, València (ciutat), València Capital, València Ciutat, València capital, València ciutat.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant