Accés més ràpid que el navegador!
80 les relacions: Albanès, Baiazet I, Baixa edat mitjana, Batalla de Șelimbăr, Batalla de Mohács (1526), Blat, Boiar, Brăila, Bucarest, Bulgària, Buzău, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carpats, Coalició política, Constantinoble, Constitució, Craiova, Danubi, Dàcia, Drobeta-Turnu Severin, Europa, Grau Celsius, Guerra russo-turca (1735-1739), Hongria, Hospodar, Imperi Otomà, Joan I de Borgonya, Karl Marx, Kosovo, Ladislau I de Nàpols, Magiars, Mehmet II, Miquel el Valent, Moldàvia, Mongòlia, Muntènia, Oltènia, Pitești, Ploiești, Polònia, Principat, Râmnicu Vâlcea, Regne d'Hongria, Riu Argeș, Riu Ialomița, Riu Jiu, Riu Olt, Romanès, Romania, Sant Petersburg, ..., Saxons, Sèrbia, Segimon Bathory, Simeó Movilă, Târgoviște, Târgu Jiu, Trajà, Transsilvània, Turc, Turcs, Turquia, Vlad Țepeș, 1241, 1265, 1284, 1300, 1382, 1446, 1456, 1493, 1522, 1592, 1601, 1610, 1716, 1718, 1737, 1739, 1848, 1849. Ampliar l'índex (30 més) »
Albanès
Lalbanès o albanés (en albanès, gjuha shqipë o shqip) és, de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Valàquia і Albanès · Veure més »
Baiazet I
Baiazet I (1354 – 1403) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre 1389 i 1402.
Nou!!: Valàquia і Baiazet I · Veure més »
Baixa edat mitjana
La baixa edat mitjana o baixmedieval és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles a. Aquest període va ser precedit per l'alta edat mitjana, i va ser succeït per l'edat moderna (el Renaixement).
Nou!!: Valàquia і Baixa edat mitjana · Veure més »
Batalla de Șelimbăr
La Batalla de Șelimbar, lliurada el 18 d'octubre de 1599 va ser un dels episodis més importants en la història romanesa i va enfrontar a Șelimbar, prop de Sibiu, l'exèrcit de Miquel el Valent (Mihai Viteazul), voivoda de Valàquia, contra l'exèrcit d'Andreu Báthory, voivoda de Transsilvània i Hongria.
Nou!!: Valàquia і Batalla de Șelimbăr · Veure més »
Batalla de Mohács (1526)
La batalla de Mohács, lluitada el 29 d'agost de 1526 a prop de Mohács al Regne d'Hongria va significar l'inici de la dominació otomana sobre Hongria.
Nou!!: Valàquia і Batalla de Mohács (1526) · Veure més »
Blat
Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.
Nou!!: Valàquia і Blat · Veure més »
Boiar
XVII Boiars russos Boiar (en rus: боя́рин (sing.) i боя́ре (pl.)) és el títol dels nobles terratinents eslaus, que s'empra sobretot en l'àmbit rus, serbi, búlgar i romanès (inclosa Moldàvia).
Nou!!: Valàquia і Boiar · Veure més »
Brăila
Brăila és la ciutat capital de la província del mateix nom i un port al costat del riu Danubi, en el Nord-oest de la regió històrica de Valàquia, en l'est de Romania.
Nou!!: Valàquia і Brăila · Veure més »
Bucarest
Bucarest (en romanès: București) és la capital de Romania i actualment la ciutat més gran i el centre industrial i comercial més important d'aquest país.
Nou!!: Valàquia і Bucarest · Veure més »
Bulgària
Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.
Nou!!: Valàquia і Bulgària · Veure més »
Buzău
La ciutat de Buzău (antigament escrit Buzeu o Buzĕu; pronunciació en romanès: ) és la seu del comtat del comtat de Buzău, a la regió històrica de Muntènia, a Romania.
Nou!!: Valàquia і Buzău · Veure més »
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Nou!!: Valàquia і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Carpats
Els Carpats occidentals interiors a Polònia (els monts Tatra) Imatge satèl·lit dels Carpats. Es veuen el delta del Danubi, el liman del Dnièster i la mar Negra a la dreta Una altra imatge satèl·lit des de més a prop, amb els països indicats (en anglès) Els Carpats (en Carpaţi; en polonès, txec i eslovac: Karpaty; en ucraïnès i serbi: Карпати, Karpaty; en Karpaten; en Kárpátok) constitueixen la part oriental del sistema muntanyós central d'Europa, que comprèn també els Alps, que en serien la part occidental.
Nou!!: Valàquia і Carpats · Veure més »
Coalició política
Coalició política és el pacte entre dos o més partits polítics, normalment d'idees afins, per a governar un país, una regió o altra entitat administrativa.
Nou!!: Valàquia і Coalició política · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Valàquia і Constantinoble · Veure més »
Constitució
Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.
Nou!!: Valàquia і Constitució · Veure més »
Craiova
Craiova (en llengua romanesa /*kra'*jo.va/) és una ciutat de Romania, capital del districte de Dolj, emplaçada prop de la riba esquerra del riu Jiu en la Oltenia central, equidistant aproximadament entre els Carpats meridionals i el riu Danubi.
Nou!!: Valàquia і Craiova · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Valàquia і Danubi · Veure més »
Dàcia
El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.
Nou!!: Valàquia і Dàcia · Veure més »
Drobeta-Turnu Severin
Drobeta-Turnu Severin és una ciutat de Romania.
Nou!!: Valàquia і Drobeta-Turnu Severin · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Valàquia і Europa · Veure més »
Grau Celsius
Anders Celsius, creador del grau amb el seu nom El grau Celsius, representat com a ℃ (°C), és una unitat de temperatura que deu el seu nom a l'astrònom suec Anders Celsius (1701-1744), que proposà per primera vegada una escala de temperatura el 1742, dos anys abans de morir.
Nou!!: Valàquia і Grau Celsius · Veure més »
Guerra russo-turca (1735-1739)
La Guerra russo-turca de 1735-1739 va ser el quart conflicte bèl·lic entre l'Imperi Rus i l'Imperi Otomà.
Nou!!: Valàquia і Guerra russo-turca (1735-1739) · Veure més »
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Nou!!: Valàquia і Hongria · Veure més »
Hospodar
Hospodar o Gospodar és un terme d'origen eslau que significa "senyor" o "amo".
Nou!!: Valàquia і Hospodar · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Valàquia і Imperi Otomà · Veure més »
Joan I de Borgonya
va ser duc de Borgonya (1404-1419) i comte de Borgonya, Flandes i d'Artois (1405-1419).
Nou!!: Valàquia і Joan I de Borgonya · Veure més »
Karl Marx
''El capital'' Karl Heinrich Marx, més conegut com a Karl Marx (Trèveris, 5 de maig de 1818-Londres, 14 de març de 1883), va ser un filòsof, economista polític, sociòleg i revolucionari alemany.
Nou!!: Valàquia і Karl Marx · Veure més »
Kosovo
Kosovo (en albanès: Republika e Kosovës; en serbi: Република Косово, transcrit Republika Kosovo) és un estat europeu amb reconeixement limitat, situat als Balcans.
Nou!!: Valàquia і Kosovo · Veure més »
Ladislau I de Nàpols
Ladislau I de Nàpols el Magnànim (1377 - Nàpols 1414), comte de Provença i rei de Nàpols i Jerusalem (1386-1414), i rei titular d'Hongria (1390-1414).
Nou!!: Valàquia і Ladislau I de Nàpols · Veure més »
Magiars
Els magiars van ser un grup ètnic que envaí i conquerí al el territori que correspon aproximadament a l'actual Hongria, cosa que explica l'existència d'una illa d'habitants de llengua úgrica en una zona envoltada per llengües eslaves, germàniques o romàniques.
Nou!!: Valàquia і Magiars · Veure més »
Mehmet II
Mehmet II (Edirne, 30 de març de 1432 – 3 de maig de 1481) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre el 1444 i el 1446 i, posteriorment, entre el 1451 i el 1481.
Nou!!: Valàquia і Mehmet II · Veure més »
Miquel el Valent
El Voivoda Miquel el Valent / ''Mihai Viteazul'' Miquel el Valent (en romanès Mihai Viteazul, en hongarès: Vitéz Mihály), va ser un Voivoda (Príncep) de Valàquia / en romanès Țara Românească (1593 – 1601), de Transsilvània (1599 – 1601) i de Moldàvia (1600), essent el primer noble romanès en tenir sota el seu control els tres Principats que actualment conformen Romania, motiu pel qual per alguns sectors historiogràfics i nacionals romanesos és considerat com un dels primers precursors d'aquest Estat.
Nou!!: Valàquia і Miquel el Valent · Veure més »
Moldàvia
Mapa on es representa Romania sense Moldàvia (en blau) i el territori de l'antic principat de Moldàvia (en groc), que sobrepassava les fronteres de l'actual estat romanès Moldàvia (en moldau: Moldova) és una regió geogràfica i històrica que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom.
Nou!!: Valàquia і Moldàvia · Veure més »
Mongòlia
Mongòlia (mongol: Монгол Улс, romanització: Mongol Uls) és un país extens, sense accés al mar, que es localitza entre les regions de l'Àsia oriental i Àsia central.
Nou!!: Valàquia і Mongòlia · Veure més »
Muntènia
Mapa de Romania amb Muntènia assenyalada Muntènia o Gran Valàquia és una regió històrica de Romania, considerada com a Valàquia pròpiament dita (Muntenia, Ţara Românească, o bé Valahia són sinònims en romanès).
Nou!!: Valàquia і Muntènia · Veure més »
Oltènia
Mapa de Romania amb Oltènia assenyalada Oltènia (Petita Valàquia en antigues versions, amb els noms en llatí Wallachia Minor, Wallachia Alutana, Wallachia Caesarea usats entre 1718 i 1739) és una regió històrica i geogràfica de Romania.
Nou!!: Valàquia і Oltènia · Veure més »
Pitești
Ajuntament de '''Pitești''' Pitești és una ciutat de Romania, capital de la província d'Argeș.
Nou!!: Valàquia і Pitești · Veure més »
Ploiești
Ploiești és la tercera ciutat més grossa de la regió de Muntènia a Romania.
Nou!!: Valàquia і Ploiești · Veure més »
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Nou!!: Valàquia і Polònia · Veure més »
Principat
Un principat és un territori històric sota la jurisdicció d'un príncep, com ara Andorra.
Nou!!: Valàquia і Principat · Veure més »
Râmnicu Vâlcea
Râmnicu Vâlcea El municipi de Râmnicu Vâlcea és la capital i la ciutat més gran del districte de Vâlcea, Oltènia.
Nou!!: Valàquia і Râmnicu Vâlcea · Veure més »
Regne d'Hongria
El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.
Nou!!: Valàquia і Regne d'Hongria · Veure més »
Riu Argeș
El riu Argeș (pronunciat en romanès: ) és un riu al sud de Romania, afluent esquerre del Danubi.
Nou!!: Valàquia і Riu Argeș · Veure més »
Riu Ialomița
El riu Ialomița (en, pronunciat) es troba al sud de Romania.
Nou!!: Valàquia і Riu Ialomița · Veure més »
Riu Jiu
El riu Jiu (pronunciat en romanès: ; en ; en; en) és un riu al sud de Romania.
Nou!!: Valàquia і Riu Jiu · Veure més »
Riu Olt
L'Olt (en romanès i hongarès: Olt; en alemany: Alt; en llatí: Aluta o Alutus; en grec antic: Ἄλυτος / Alytos) és un riu de Romania.
Nou!!: Valàquia і Riu Olt · Veure més »
Romanès
El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.
Nou!!: Valàquia і Romanès · Veure més »
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat per la mar Negra. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, on va entrar juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.
Nou!!: Valàquia і Romania · Veure més »
Sant Petersburg
Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.
Nou!!: Valàquia і Sant Petersburg · Veure més »
Saxons
Els saxons (saxones, Σάξονες) eren un dels anomenats pobles germànics.
Nou!!: Valàquia і Saxons · Veure més »
Sèrbia
Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.
Nou!!: Valàquia і Sèrbia · Veure més »
Segimon Bathory
Segimon Bathory (Oradea, Romania, 1572 - Praga, 27 de març de 1613) fou un voivoda (príncep) de Transsilvània (1581-1594, 1594-1598 i 1601-1602).
Nou!!: Valàquia і Segimon Bathory · Veure més »
Simeó Movilă
Simeó Movilă (en romanès Simion Movilă) fou un Voivoda (Príncep) de Valàquia entre els anys 1600 i 1601 i del 1601 al 1602 i de Moldàvia entre els anys 1606 i 1607.
Nou!!: Valàquia і Simeó Movilă · Veure més »
Târgoviște
Târgoviște és una ciutat al județ de Dâmbovița.
Nou!!: Valàquia і Târgoviște · Veure més »
Târgu Jiu
Târgu Jiu (pronunciació en romanès) és la capital del comtat de Gorj a la regió d'Oltènia a Romania.
Nou!!: Valàquia і Târgu Jiu · Veure més »
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Nou!!: Valàquia і Trajà · Veure més »
Transsilvània
Bandera de Transsilvània sota l'Imperi austrohongarès Una ermita ortodoxa a Transsilvània Transsilvània (en romanès: Transilvania, Ardeal; en alemany: Siebenbürgen; en hongarès: Erdély; en turc: Erdel o Erdelistan) és una regió composta per les àrees occidental i central de Romania.
Nou!!: Valàquia і Transsilvània · Veure més »
Turc
El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.
Nou!!: Valàquia і Turc · Veure més »
Turcs
Els turcs (en turc, Türkler) són una nació i el poble de Turquia (p. 378) així com una ètnia, les localitzacions principals de la qual es troben a Turquia, Xipre i Europa del Sud-est.
Nou!!: Valàquia і Turcs · Veure més »
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Nou!!: Valàquia і Turquia · Veure més »
Vlad Țepeș
Vlad III, més conegut com a Vlad Țepeș (Vlad l'Empalador) o Vlad Dràcula (en romanès: Vlad Drăculea; Sighișoara, Transsilvània; 1428/1431 - 1476/1477) fou príncep de Valàquia i un heroi nacional de Romania.
Nou!!: Valàquia і Vlad Țepeș · Veure més »
1241
El 1241 (MCCXLI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià del calendari julià.
Nou!!: Valàquia і 1241 · Veure més »
1265
;Països Catalans: Barcelona - Després de diverses modificacions, l'organització municipal va quedar definitivament estructurada: l'autoritat municipal va recaure sobre 3 consellers elegits per un Consell de Cent personalitats.
Nou!!: Valàquia і 1265 · Veure més »
1284
Sense descripció.
Nou!!: Valàquia і 1284 · Veure més »
1300
Sense descripció.
Nou!!: Valàquia і 1300 · Veure més »
1382
Sense descripció.
Nou!!: Valàquia і 1382 · Veure més »
1446
;Països Catalans.
Nou!!: Valàquia і 1446 · Veure més »
1456
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Valàquia і 1456 · Veure més »
1493
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Valàquia і 1493 · Veure més »
1522
;Països Catalans.
Nou!!: Valàquia і 1522 · Veure més »
1592
Sense descripció.
Nou!!: Valàquia і 1592 · Veure més »
1601
Sense descripció.
Nou!!: Valàquia і 1601 · Veure més »
1610
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Valàquia і 1610 · Veure més »
1716
;Països Catalans.
Nou!!: Valàquia і 1716 · Veure més »
1718
La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).
Nou!!: Valàquia і 1718 · Veure més »
1737
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Valàquia і 1737 · Veure més »
1739
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Valàquia і 1739 · Veure més »
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Nou!!: Valàquia і 1848 · Veure més »
1849
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Valàquia і 1849 · Veure més »
