Accés més ràpid que el navegador!
75 les relacions: Aielo de Malferit, Ajuntament, Alfons el Franc, Énguera, Bambús, Batlle, Butlletí Oficial de l'Estat, Canal de Navarrés, Carst, Castell de Montesa, Castell de Vallada, Cànyoles, Cens de Caracena, Costera, Cretaci, Dilluns de Pasqua, Diputació de València, Eleccions municipals espanyoles de 2019, Escut i bandera de Vallada, Fernando María Giner Giner, Guerra de Successió Espanyola, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Keuper, Massís del Caroig, Moixent, Montesa, Moros i Cristians, Municipi, Ontinyent, Orde de Montesa, País Valencià, Partit judicial, Partit Popular de la Comunitat Valenciana, Partit Socialista del País Valencià-PSOE, Pere el Gran, Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós, Pi (arbre), Regidor, Rotang, Sant Vicent Ferrer, Serra d'Énguera, Serra Grossa (Comarques Centrals del País Valencià), Serralades Bètiques, Setembre, Terratrèmol de Montesa del 1748, Unió Valenciana, Valencià, Vall d'Albaida, Xàtiva, ..., 1244, 1289, 1319, 14 de setembre, 1547, 1564, 16 d'octubre, 1609, 1746, 1748, 18 d'agost, 1850, 1900, 1980, 1996, 1998, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004, 2006, 2015, 2021, 28 d'agost. Ampliar l'índex (25 més) »
Aielo de Malferit
Aielo de Malferit és un municipi del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.
Nou!!: Vallada і Aielo de Malferit · Veure més »
Ajuntament
Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.
Nou!!: Vallada і Ajuntament · Veure més »
Alfons el Franc
Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
Nou!!: Vallada і Alfons el Franc · Veure més »
Énguera
Énguera (en castellà i oficialment Enguera) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de la Canal de Navarrés.
Nou!!: Vallada і Énguera · Veure més »
Bambús
Els bambús, canyes americanes o canyes d'Amèrica són les plantes que formen la tribu Bambuseae de la família de les poàcies.
Nou!!: Vallada і Bambús · Veure més »
Batlle
miniatura El batlle, batle o alcalde (vegeu altres denominacions) és la màxima autoritat d'un municipi, és qui presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament.
Nou!!: Vallada і Batlle · Veure més »
Butlletí Oficial de l'Estat
El Butlletí Oficial de l'Estat (castellà: Boletín Oficial del Estado, abreujat BOE) és el diari oficial de l'Estat espanyol, és a dir, l'òrgan de publicació de les lleis, disposicions i actes d'inserció obligatòria.
Nou!!: Vallada і Butlletí Oficial de l'Estat · Veure més »
Canal de Navarrés
La Canal de Navarrés és una comarca del centre del País Valencià, amb capital a Énguera.
Nou!!: Vallada і Canal de Navarrés · Veure més »
Carst
Costes del Garraf: exemple de paisatge càrstic Paisatge de la regió de Kras Estalagmita Rascler Estalactites El carst, o també relleu càrstic, és una forma de modelat terrestre causat per l'aigua mitjançant processos d'erosió per meteorització química; és propi de zones amb presència de roques calcàries o d'altres roques solubles carbonatades.
Nou!!: Vallada і Carst · Veure més »
Castell de Montesa
El Castell de Montesa és un castell de la població valenciana de Montesa, a la comarca de la Costera.
Nou!!: Vallada і Castell de Montesa · Veure més »
Castell de Vallada
El castell de Vallada (la Costera, País Valencià), conegut també com a Castell d'Ombria, és un castell d'origen musulmà situat en el paratge de La Penya, sobre un monticle a 520 metres d'altitud, des d'on es domina tot la vall del riu Canyoles.
Nou!!: Vallada і Castell de Vallada · Veure més »
Cànyoles
El Cànyoles és un riu de les comarques centrals del País Valencià, afluent del riu Albaida pel marge dret, dins la conca del Xúquer.
Nou!!: Vallada і Cànyoles · Veure més »
Cens de Caracena
El cens de Caracena (1609) és un document oficial referit al Regne de València, realitzat durant el regnat de Felip III.
Nou!!: Vallada і Cens de Caracena · Veure més »
Costera
La Costera és una comarca central del País Valencià, amb capital a Xàtiva.
Nou!!: Vallada і Costera · Veure més »
Cretaci
El Cretaci o Cretàcic és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Nou!!: Vallada і Cretaci · Veure més »
Dilluns de Pasqua
Mona de Pasqua El dilluns de Pasqua (o dilluns de Pasqua Florida) és l'endemà del diumenge de Pasqua, celebrat (i festiu) en gran part del món.
Nou!!: Vallada і Dilluns de Pasqua · Veure més »
Diputació de València
La Diputació de València és l'organisme polític i administratiu encarregat de gestionar els interessos econòmics, culturals i administratius de la província de València, i de donar suport als municipis que en formen part en la seua activitat.
Nou!!: Vallada і Diputació de València · Veure més »
Eleccions municipals espanyoles de 2019
Les eleccions municipals espanyoles de 2019 se celebraren a tot Espanya el 26 de maig de 2019.
Nou!!: Vallada і Eleccions municipals espanyoles de 2019 · Veure més »
Escut i bandera de Vallada
L'escut i la bandera de Vallada són els símbols representatius oficials de Vallada, municipi del País Valencià, a la comarca de la Costera.
Nou!!: Vallada і Escut i bandera de Vallada · Veure més »
Fernando María Giner Giner
Fernando María Giner Giner (Vallada, 1952) és un mestre i polític valencià.
Nou!!: Vallada і Fernando María Giner Giner · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Vallada і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Vallada і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: Vallada і Jaume el Just · Veure més »
Keuper
Aflorament d'estrat del Keuper El Keuper és un conjunt de fàcies sedimentàries d'origen continental dipositats entre el Ladinià i el Retià (Triàsic superior), depositats per sobre de les fàcies Muschelkalk i sota les del Lias, formats per argiles, evaporites i algun nivell de gres.
Nou!!: Vallada і Keuper · Veure més »
Massís del Caroig
El massís del Caroig és un sistema muntanyós situat entre les comarques valencianes de la Vall de Cofrents (a l'oest) i la Canal de Navarrés (a l'est).
Nou!!: Vallada і Massís del Caroig · Veure més »
Moixent
Moixent (oficialment Moixent/Mogente) és una població del País Valencià a la comarca de la Costera.
Nou!!: Vallada і Moixent · Veure més »
Montesa
Montesa és un municipi del País Valencià a la comarca de la Costera.
Nou!!: Vallada і Montesa · Veure més »
Moros i Cristians
Esquadra cristiana en les festes de Callosa d'en Sarrià. Els Moros i Cristians són una rememoració festiva de les batalles i lluites entre musulmans i cristians durant la reconquesta, així com les tres revoltes mudèjars que tingueren lloc en els anys posteriors, com la famosa liderada per Al-Àzraq (vegeu edat mitjana al País Valencià) i, en el cas de Mallorca, dels pirates sarraïns a l'Edat Moderna.
Nou!!: Vallada і Moros i Cristians · Veure més »
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Nou!!: Vallada і Municipi · Veure més »
Ontinyent
Ontinyent és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Vall d'Albaida.
Nou!!: Vallada і Ontinyent · Veure més »
Orde de Montesa
L'Orde de Montesa, oficialment Orde Militar de Santa Maria de Montesa, fou un orde militar fundat el, actiu com a orde religiós fins mitjan segle XIX.
Nou!!: Vallada і Orde de Montesa · Veure més »
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Nou!!: Vallada і País Valencià · Veure més »
Partit judicial
Un partit judicial a Espanya és cadascuna de les divisions territorials que estableix l'administració de justícia, habitualment integrades per un o més d'un municipi d'una mateixa província, on té la seu en el cap de partit o capital un o més d'un jutjat de primera instància i instrucció, amb jurisdicció sobre tota la divisió territorial esmentada.
Nou!!: Vallada і Partit judicial · Veure més »
Partit Popular de la Comunitat Valenciana
El Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) és la secció regional del Partit Popular al País Valencià.
Nou!!: Vallada і Partit Popular de la Comunitat Valenciana · Veure més »
Partit Socialista del País Valencià-PSOE
El Partit Socialista del País Valencià (en sigles, PSPV-PSOE) és el nom que rep la federació del Partit Socialista Obrer Espanyol al País Valencià.
Nou!!: Vallada і Partit Socialista del País Valencià-PSOE · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Vallada і Pere el Gran · Veure més »
Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós
Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós (també Galçeran, Garçeran o Garceran) (Gandia, 1528 — Barcelona, 1592) fou lloctinent de Catalunya (1590-92), darrer mestre de l'orde de Montesa (1540-87) i primer marquès de Navarrés.
Nou!!: Vallada і Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós · Veure més »
Pi (arbre)
''Araucaria araucana'' Pi és el nom comú de nombroses espècie d'arbres, principalment coníferes de diversos gèneres de la família de les pinàcies, per bé que espècies d'altres famílies que també es coneixen popularment com a pins.
Nou!!: Vallada і Pi (arbre) · Veure més »
Regidor
Un regidor (dit també actualment conseller o paer) és un membre de la corporació municipal, elegit pel conjunt de la població d'un terme.
Nou!!: Vallada і Regidor · Veure més »
Rotang
El rotang (que deriva del malai rotan), canya massissa, jonc d'Índies, canya de Bengala o canya de l'Índia (Calamus rotang), és un grup d'unes 600 espècies de plantes de la família arecàcia (palmeres).
Nou!!: Vallada і Rotang · Veure més »
Sant Vicent Ferrer
Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.
Nou!!: Vallada і Sant Vicent Ferrer · Veure més »
Serra d'Énguera
La serra d'Énguera (o d'Enguera en castellà) és un conjunt muntanyenc situat entre el País Valencià i Castella - la Manxa, entre les comarques de la Canal de Navarrés i la Vall de Cofrents a la part valenciana, i el Monte Ibérico-Corredor de Almansa a la castellana.
Nou!!: Vallada і Serra d'Énguera · Veure més »
Serra Grossa (Comarques Centrals del País Valencià)
La serra Grossa és una alineació muntanyenca de vora 50 quilòmetres de longitud a les comarques centrals del País Valencià.
Nou!!: Vallada і Serra Grossa (Comarques Centrals del País Valencià) · Veure més »
Serralades Bètiques
Representació esquemàtica dels Sistemes Bètics Les Serralades Bètiques o els Sistemes Bètics són el conjunt de serralades que constitueixen el segment més occidental del sistema de plegament alpí indoeuropeu.
Nou!!: Vallada і Serralades Bètiques · Veure més »
Setembre
Representació del setembre al jardí de Belvedere, a Viena (Àustria) El setembre és el novè mes de l'any tant en el calendari gregorià com en el calendari julià, el tercer dels quatre mesos amb una durada de 30 dies i el quart dels cinc mesos amb menys de 31 dies.
Nou!!: Vallada і Setembre · Veure més »
Terratrèmol de Montesa del 1748
El terratrèmol de 1748 fou un terratrèmol que assolà les Comarques Centrals del País Valencià el 23 de març.
Nou!!: Vallada і Terratrèmol de Montesa del 1748 · Veure més »
Unió Valenciana
Unió Valenciana (UV) fou un partit polític valencià, d'ideologia blavera, regionalista i conservadora.
Nou!!: Vallada і Unió Valenciana · Veure més »
Valencià
El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.
Nou!!: Vallada і Valencià · Veure més »
Vall d'Albaida
La Vall d'Albaida (de l'àrab البيضاء al-baīḍāʾ, "la blanca") és una comarca valencianoparlant central del País Valencià, amb capital a Ontinyent.
Nou!!: Vallada і Vall d'Albaida · Veure més »
Xàtiva
Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.
Nou!!: Vallada і Xàtiva · Veure més »
1244
Sense descripció.
Nou!!: Vallada і 1244 · Veure més »
1289
Sense descripció.
Nou!!: Vallada і 1289 · Veure més »
1319
Sense descripció.
Nou!!: Vallada і 1319 · Veure més »
14 de setembre
El 14 de setembre és el dos-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vallada і 14 de setembre · Veure més »
1547
El 1547 (MDXLVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Vallada і 1547 · Veure més »
1564
Sense descripció.
Nou!!: Vallada і 1564 · Veure més »
16 d'octubre
El 16 d'octubre és el dos-cents vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents norantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vallada і 16 d'octubre · Veure més »
1609
1609 (MDCIX) fou un any començat en dijous segons el calendari julià en ús.
Nou!!: Vallada і 1609 · Veure més »
1746
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Vallada і 1746 · Veure més »
1748
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Vallada і 1748 · Veure més »
18 d'agost
El 18 d'agost és el dos-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vallada і 18 d'agost · Veure més »
1850
Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.
Nou!!: Vallada і 1850 · Veure més »
1900
;Països Catalans.
Nou!!: Vallada і 1900 · Veure més »
1980
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Nou!!: Vallada і 1980 · Veure més »
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Nou!!: Vallada і 1996 · Veure més »
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Nou!!: Vallada і 1998 · Veure més »
2000
2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.
Nou!!: Vallada і 2000 · Veure més »
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Nou!!: Vallada і 2001 · Veure més »
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Vallada і 2002 · Veure més »
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Nou!!: Vallada і 2003 · Veure més »
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Nou!!: Vallada і 2004 · Veure més »
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Nou!!: Vallada і 2006 · Veure més »
2015
L'any 2015 fou un any normal començat en dijous.
Nou!!: Vallada і 2015 · Veure més »
2021
L'any 2021 fou un any comú que va començar en divendres en el calendari gregorià.
Nou!!: Vallada і 2021 · Veure més »
28 d'agost
El 28 d'agost és el dos-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vallada і 28 d'agost · Veure més »
