Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Vall dels Temples

Índex Vall dels Temples

La Vall dels Temples (Valle dei Templi) és un conjunt arqueològic a prop d'Agrigent (Acragant), al sud de Sicília.

109 les relacions: Adyton, Agrigent, Altar, Altiplà, Amfipròstil, Antiga Grècia, Apòstol, Apol·lo, Arcada, Arquitectura de l'antiga Grècia, Arquitrau, Asclepi, Atenes, Atlant (arquitectura), Basament, Base (arquitectura), Basilica, Bronze, Calàbria, Camarina, Capitell, Cartago, Ciceró, Cisterna, Columna, Columnata, Concòrdia, Crepidoma, Cristianització, Crotona, Dòric, Diodor de Sicília, Dioscurs, Entaulament, Eraclea, Esparta, Estuc, Exèrcit cartaginès, Façana, Fris, Gegant (mitologia), Giorgio Sommer, Gregori II d'Agrigent, Hèracles, Hípetre, Hecatombe, Hefest, Hera, Història antiga de Sicília, Intercolumni, ..., Jònic, Johann Joachim Winckelmann, Leo von Klenze, Llatí, Magna Grècia, Marbre, Mètopa, Miró (escultor), Mitologia romana, Muralla, Naos, Nau (arquitectura), Olímpics, Olimp, Opistòdom, Orde de la Corona d'Itàlia, Paestum, Patrimoni de la Humanitat, Pau de Tars, Pòrtic, Púnics, Pelegrinatge, Perípter, Peristil, Piràmide, Polibi, Portu Empedocli, Posidó, Pronaos, Publi Corneli Escipió Africà Major, Qüestor, República Romana, Robert Koldewey, Sacellum, Sagristia, Sala hipòstila, Sant Pere, Segona Guerra Púnica, Serradifalco, Sicília, Siracusa, Sostre, Telamó, Temple d'Hefest, Temple de Juno (Agrigent), Temple de la Concòrdia (Agrigent), Temple grec, Teró d'Acragant, Terracota, Terratrèmol, Teula, Tindàreu, Tríglif, UNESCO, Verres, Vulcà, Zeus, 1748, 597. Ampliar l'índex (59 més) »

Adyton

temple d'Apol·lo de Figalia. L'ádyton (grec τὸ ἄδυτον, literalment «lloc en el qual no es pot entrar») és un terme d'arquitectura que designa en un temple de l'antiga Grècia a un espai reservat per a certes funcions, la majoria religioses.

Nou!!: Vall dels Temples і Adyton · Veure més »

Agrigent

Chiesa San Lorenzo Agrigent (en italià Agrigento, en sicilià Girgenti) és una ciutat de Sicília situada a la costa sud-oest entre Selinunt i Gela, a la vora del riu San Biagio.

Nou!!: Vall dels Temples і Agrigent · Veure més »

Altar

Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola Un altar és una estructura damunt de la qual se celebren rituals religiosos com ara sacrificis, ofrenes, etc.

Nou!!: Vall dels Temples і Altar · Veure més »

Altiplà

L'altiplà de Putorana, a l'extrem nord-oest de l'altiplà de la Sibèria Central Un altiplà és una superfície relativament plana elevada sobre el terreny que l'envolta.

Nou!!: Vall dels Temples і Altiplà · Veure més »

Amfipròstil

Planta del temple d'Atena Nike Amfipròstil és un terme arquitectònic que s'utilitza per designar els temples (particularment grecs i romans) que posseeixen un pòrtic de columnes a les façanes del davant i del darrere, però sense columnes als costats.

Nou!!: Vall dels Temples і Amfipròstil · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Vall dels Temples і Antiga Grècia · Veure més »

Apòstol

''La Santa Cena'', pintura mural de la dècada de 1490 de Leonardo da Vinci que mostra l'últim sopar de Jesús i els seus dotze apòstols en la vigília de la seva crucifixió. Santa Maria delle Grazie, Milà. En la tradició cristiana, els apòstols, particularment els dotze apòstols (en grec απόστολος, apostolos, 'enviat' o 'emissari'), foren dotze homes jueus escollits d'entre els deixebles i enviats per Jesús de Natzaret a predicar l'evangeli als jueus, i després de la seva resurrecció als gentils arreu del món.

Nou!!: Vall dels Temples і Apòstol · Veure més »

Apol·lo

Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.

Nou!!: Vall dels Temples і Apol·lo · Veure més »

Arcada

Arcada Una arcada es una sèrie d'arcs adossats a una construcció, que tenen una funció estructural i decorativa i que es pot disposar en un sol ordre o en diversos ordres superposats.

Nou!!: Vall dels Temples і Arcada · Veure més »

Arquitectura de l'antiga Grècia

La stoà d'Àtal restaurada, Atenes. L'arquitectura de l'antiga Grècia va fixar les bases de l'arquitectura del món occidental durant segles.

Nou!!: Vall dels Temples і Arquitectura de l'antiga Grècia · Veure més »

Arquitrau

Exemple d'arquitrau sobre el capitell. L'arquitrau és un element horitzontal de pedra que uneix entre si dues pilastres o bé columnes per dalt.

Nou!!: Vall dels Temples і Arquitrau · Veure més »

Asclepi

En la mitologia grega, Asclepi (en Asklepiόs; els romans l'anomenaven Esculapi, en Aesculapius) era el déu de la medicina.

Nou!!: Vall dels Temples і Asclepi · Veure més »

Atenes

Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.

Nou!!: Vall dels Temples і Atenes · Veure més »

Atlant (arquitectura)

Atlants a la plaça de Tarnovski de Varsòvia En arquitectura, un atlant o telamó és un suport amb forma d'home musculós i sovint gegantí que ocupa el lloc que normalment ocupa una columna per suportar l'estructura d'un edifici feta de fustam o d'abraçadores.

Nou!!: Vall dels Temples і Atlant (arquitectura) · Veure més »

Basament

El basament, o sòcol, és un membre arquitectònic sobresortint d'un element superior, el qual s'hi recolza, que pot ser un pilar, una columna o pilastra, una escultura, un mur o altres construccions.

Nou!!: Vall dels Temples і Basament · Veure més »

Base (arquitectura)

Base Església de Santa Maria Magdalena (Olivença). Base Base, en arquitectura clàssica, és la part inferior de la columna, sobre la qual descansa el fust, i està compost generalment per motllures.

Nou!!: Vall dels Temples і Base (arquitectura) · Veure més »

Basilica

La Basilica és una obra jurídica de Lleó VI el Filòsof que incorpora un gran nombre de lleis i constitucions (codis) anteriors.

Nou!!: Vall dels Temples і Basilica · Veure més »

Bronze

Cavall grec de bronze Fragment d'un retrat de bronze de Marc Aureli El bronze és qualsevol dels diferents aliatges compostos, sobretot per coure i estany.

Nou!!: Vall dels Temples і Bronze · Veure més »

Calàbria

Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.

Nou!!: Vall dels Temples і Calàbria · Veure més »

Camarina

Camarina (en grec antic Καμὰρινα) era una famosa ciutat grega de Sicília a la costa sud de l'illa, a la boca del riu Hiparis (o Hipparis), a uns 35 km a l'est de Gela.

Nou!!: Vall dels Temples і Camarina · Veure més »

Capitell

Capitell romànic del claustre de Sant Miquel de Cuixà, actualment al museu ''The Cloisters'' (Nova York). Capitell del mercat del peix de Venècia Capitell del mercat del peix de Venècia El capitell és la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures.

Nou!!: Vall dels Temples і Capitell · Veure més »

Cartago

Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.

Nou!!: Vall dels Temples і Cartago · Veure més »

Ciceró

Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.

Nou!!: Vall dels Temples і Ciceró · Veure més »

Cisterna

L'aljub de sota el pati d'armes del castell de Montsoriu Cisterna medieval al Castell de Llorca (ara un recinte firal) 2.

Nou!!: Vall dels Temples і Cisterna · Veure més »

Columna

Tipus de columnes segons els ordres clàssics Una columna és un element arquitectònic de suport, molt més alt que ample, caracteritzat pel fet d'ésser de secció circular a diferència del pilar que és de secció quadrada o poligonal Ambdós elements acompleixen la funció de suportar les pressions verticals i obliqües de l'arquitrau i l'arc.

Nou!!: Vall dels Temples і Columna · Veure més »

Columnata

Part de la columnata de la catedral de Kazan, a Sant Petersburg Una columnata és, en l'arquitectura clàssica, una seqüència llarga de columnes unides per un arquitrau, que sovint constitueixen un element autònom.

Nou!!: Vall dels Temples і Columnata · Veure més »

Concòrdia

Concòrdia (en llatí Concordia) és la deïtat romana de l'entesa i l'harmonia.

Nou!!: Vall dels Temples і Concòrdia · Veure més »

Crepidoma

Crepidoma del Filipeu a Olímpia, la columna es recolza en l'estilòbat amb dos nivells de l'estereòbat inferior, tots en marbre, recolzada en la pedra calcària de l'euthynteria. A l'arquitectura clàssica, s'anomena crepidoma (κρηπίδωμα, del grec krepìs, base) a la plataforma escalonada construïda amb pedra sobre la qual s'assenta un temple.

Nou!!: Vall dels Temples і Crepidoma · Veure més »

Cristianització

La cristianització és un procés que consisteix a integrar algú o alguna cosa al cristianisme.

Nou!!: Vall dels Temples і Cristianització · Veure més »

Crotona

Crotona (en italià, Crotone) és una ciutat italiana capital de la província de Crotona a la regió de Calàbria.

Nou!!: Vall dels Temples і Crotona · Veure més »

Dòric

Estries o canaletes. 19. Estilòbata. L'estil dòric és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega, juntament amb el jònic i el corinti.

Nou!!: Vall dels Temples і Dòric · Veure més »

Diodor de Sicília

Diodor de Sicília o Diodor Sícul (en llatí Diodorus Siculus, en grec antic Διόδωρος) va ser un historiador grec nascut a Sicília que va viure al contemporani de Juli Cèsar i d'August.

Nou!!: Vall dels Temples і Diodor de Sicília · Veure més »

Dioscurs

Els '''Dioscurs''' del Capitoli de Roma, obra de Miquel Àngel. Els Dioscurs (en grec Διόσκουροι, Dióskuroi, "fills de Zeus") són els fills de Zeus i Leda: Càstor i Pòl·lux (també dit Polideuces).

Nou!!: Vall dels Temples і Dioscurs · Veure més »

Entaulament

Entaulament del Partenó S'anomena entaulament al conjunt de peces que graviten immediatament sobre les columnes a l'arquitectura arquitravada.

Nou!!: Vall dels Temples і Entaulament · Veure més »

Eraclea

Eraclea és un municipi italià, dins de la ciutat metropolitana de Venècia.

Nou!!: Vall dels Temples і Eraclea · Veure més »

Esparta

Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.

Nou!!: Vall dels Temples і Esparta · Veure més »

Estuc

jesuïtes, Viena, d'Andrea Pozzo L'estuc, és una pasta de gra fi composta per algeps, pols de marbre (a vegades) i cola, que s'endurix quan s'asseca i s'utilitza sobretot per a lluir parets i sostres cobrint materials menys atractius visualment de construcció com ara ciment, pedra, rajola, fang o atovó.

Nou!!: Vall dels Temples і Estuc · Veure més »

Exèrcit cartaginès

Soldat cartaginès. L'exèrcit cartaginès va ser l'exèrcit de l'Imperi Cartaginès, una de les forces militars més importants de l'Antiguitat amb capital a la colònia fenícia de Cartago.

Nou!!: Vall dels Temples і Exèrcit cartaginès · Veure més »

Façana

Una façana, frontera, fatxada o un frontis és, per extensió, qualsevol parament exterior d'un edifici; encara que per defecte, quan es parla de façana, es fa al·lusió a la davantera o principal, indicant-se més dades en cas contrari (façana posterior, façana nord, etc.) El mot deriva de faç, i es coneix en català des de 1294.

Nou!!: Vall dels Temples і Façana · Veure més »

Fris

En arquitectura clàssica s'anomena fris a l'element central de l'entaulament.

Nou!!: Vall dels Temples і Fris · Veure més »

Gegant (mitologia)

Representació moderna d'un gegant mitológic El gegant és un monstre mitològic que apareix a gairebé totes les cultures.

Nou!!: Vall dels Temples і Gegant (mitologia) · Veure més »

Giorgio Sommer

''"Els menjadors d'espaguetis"''. Obra de '''Sommer'''. Giorgio Sommer (Frankfurt del Main, 1834 - Nàpols, 1914) fou un fotògraf italoalemany.

Nou!!: Vall dels Temples і Giorgio Sommer · Veure més »

Gregori II d'Agrigent

Temple de la Concòrdia, consagrat per Gregori com a església, i la ciutat Gregori d'Agrigent o Gregori Agrigentí (prop d'Agrigent, 559 - 23 de novembre de 630) va ser un dels més eminents eclesiàstics del.

Nou!!: Vall dels Temples і Gregori II d'Agrigent · Veure més »

Hèracles

En la mitologia grega, Hèracles (del grec antic, Hēraklḗs, nom format per la juxtaposició del nom de la deessa Hēra i kleos que significa «glòria», és a dir, «glòria d'Hera», sobrenom dAlcides o Alceu), era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmena, neta de Perseu i esposa d'Amfitrió.

Nou!!: Vall dels Temples і Hèracles · Veure més »

Hípetre

L'hípetre (plural hípetres; de vegades hipetros) és un edifici o espai arquitectònic que no està cobert per un sostre, especialment en arquitectura antiga.

Nou!!: Vall dels Temples і Hípetre · Veure més »

Hecatombe

Bous portats al sacrifici. A l'antiga Grècia, una hecatombe (del grec antic ἑκατόμβη) era un sacrifici als déus de cent bous (ἑκατόν "hecatón" cent i βοῦς "boús" bou).

Nou!!: Vall dels Temples і Hecatombe · Veure més »

Hefest

En la mitologia grega, Hefest (en grec antic Ἥφαιστος Hêfaistos) és fill de Zeus i d'Hera.

Nou!!: Vall dels Temples і Hefest · Veure més »

Hera

En la mitologia grega, Hera (Ἥρα) va ser la més gran de les deesses de l'Olimp.

Nou!!: Vall dels Temples і Hera · Veure més »

Història antiga de Sicília

La història de Sicília en l'antiguitat és convulsa, donada la posició estratègica de l'illa al Mediterrani.

Nou!!: Vall dels Temples і Història antiga de Sicília · Veure més »

Intercolumni

pilastres en una sèrie de 15 intercolumnis. S'anomena intercolumni a l'espai que hi ha entre dues columnes.

Nou!!: Vall dels Temples і Intercolumni · Veure més »

Jònic

L'estil jònic (del llatí Ionicus, al seu torn del grec Ἰωνικός 'de Jònia') és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el corinti).

Nou!!: Vall dels Temples і Jònic · Veure més »

Johann Joachim Winckelmann

Johann Joachim Winckelmann (Stendal, Brandenburg, 1717 – Trieste, 1768) ha estat considerat el fundador de la història de l'art i de l'arqueologia com a disciplines modernes.

Nou!!: Vall dels Temples і Johann Joachim Winckelmann · Veure més »

Leo von Klenze

Ruhmeshalle en Múnic Panteó familiar dels Klenze en un cementeri de Múnic Nou Hermitage, St. Petersburg, Rússia, fou un dels primers museus dissenyat específicament per albergar col·leccions d'art. Leo von Klenze (Franz Karl Leopold von Klenze; 29 febrer de 1784, Buchladen (Bockelah / Bocla) prop de Schladen – 26 gener 1864, Múnic) era un arquitecte alemany neoclassicista, pintor i escriptor.

Nou!!: Vall dels Temples і Leo von Klenze · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Vall dels Temples і Llatí · Veure més »

Magna Grècia

Magna GrèciaMagna Grècia (Magna Graecia; Megálē Hellás) és el nom donat en l'antiguitat al territori ocupat pels colons grecs del sud de la península italiana i Sicília, on van fundar nombroses polis que van comerciar amb la seva metròpoli.

Nou!!: Vall dels Temples і Magna Grècia · Veure més »

Marbre

Roca de marbre Taj Mahal, fet principalment de marbre El marbre és una roca metamòrfica, calcària, amb textura compacta i un aspecte cristal·litzat i cristal·lí, composta principalment per grans microscòpics de calcita.

Nou!!: Vall dels Temples і Marbre · Veure més »

Mètopa

Mètopes del Partenó Una mètopa (μετόπη) a l'arquitectura clàssica, és un plafó o peça rectangular o quadrada de pedra, marbre o terracota que ocupa part del fris d'un entaulament dòric, situada entre dos tríglifs.

Nou!!: Vall dels Temples і Mètopa · Veure més »

Miró (escultor)

Còpia reduïda de bronze del ''Discòbol'' de '''Miró''' (segle II), conservada a la Gliptoteca de Múnic Miró (Myron, fou un escultor grec un dels més importants, esmentat també com a gravador. Va néixer a Elèuteres a Beòcia vers el 480 aC. Pausànies el fa atenenc perquè Elèuteres (Eleutherae) havia estat admesa a la ciutadania atenenca. Fou deixeble d'Agelades i contemporani de Fídies. Va morir vers el 431 aC (olimpíada 87) al començament de la guerra del Peloponès. Tenia un gran poder expressiu per tota mena de formes. Primer per les figures humanes i després per animals que fou el primer gran artista que va representar acuradament (Plini el Vell diu Primus hic nmultiplicasse veritatem videtur, numerosior quam Polycletus). La multiplicitat de les formes va anar en detriment de la proporció i de l'expressió intel·lectual. Tot i la seva grandesa no era un escultor amb excessius detalls a les seves obres i mirava més l'efecte general. Quintilià esmenta els seus busts com especialment admirables. Quasi tots els seus treballs foren en bronze, de la variat dèlic (Políclet en canvi preferia el bronze d'Egina). La seva obra més coneguda fou el Discobolus, del que els van fer nombroses còpies al seu temps moltes de les quals es conserven. Llucià descriu el Discòbol:. Altres obres són.

Nou!!: Vall dels Temples і Miró (escultor) · Veure més »

Mitologia romana

Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.

Nou!!: Vall dels Temples і Mitologia romana · Veure més »

Muralla

Muralla d'Hostalric Muralles romanes de Lugo (Galícia), Patrimoni de la Humanitat Part de la Gran Muralla de la Xina, Patrimoni de la Humanitat Una muralla o murada és un tipus de construcció defensiva destinada a la defensa o protecció d'un indret, entorn d'una població o d'un campament militar com la Muralla medieval i moderna de Barcelona, encara que també existeixen muralles per protegir regions senceres, com la Gran Muralla de la Xina, la Muralla d'Anastasi, Mur Atlàntic o el Mur d'Adrià.

Nou!!: Vall dels Temples і Muralla · Veure més »

Naos

Exemple de naos del temple d'Apol·lo de Figalia El naos és la sala més important dels temples de l'antic Egipte i de la Grècia Antiga.

Nou!!: Vall dels Temples і Naos · Veure més »

Nau (arquitectura)

miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.

Nou!!: Vall dels Temples і Nau (arquitectura) · Veure més »

Olímpics

Els Olímpics fou el grup de dotze grans déus que formaven el consell suprem de l'Olimp.

Nou!!: Vall dels Temples і Olímpics · Veure més »

Olimp

El mont Olimp (en Όλυμπος, Ólympos, pronunciat Ólimbos en grec modern) és la muntanya més alta de Grècia, amb una alçada de 2.917,727 m al pic anomenat Mítikas (Μύτικας) que significa nas És un dels cims més alts d’Europa pel que fa al protagonisme topogràfic.

Nou!!: Vall dels Temples і Olimp · Veure més »

Opistòdom

Parts d'un temple amb l'opistòdom destacat Un opistòdom o opistodomos, també conegut amb el nom llatí de posticum, és el pòrtic posterior d'un temple, habitualment tancat.

Nou!!: Vall dels Temples і Opistòdom · Veure més »

Orde de la Corona d'Itàlia

L'Orde de la Corona d'Itàlia (Italià: Ordine della Corona d'Italia) és un orde civil i militar del Regne d'Itàlia, creat pel Rei Víctor Manuel II el 20 de febrer de 1868, i atorgat per premiar a ciutadans italians i estrangers que haguessin realitzat fets meritoris per a la Nació, la Corona o el Monarca, tant en el mèrit civil con militar, especialment aquells directament relacionats amb els interessos polítics de la Nació.

Nou!!: Vall dels Temples і Orde de la Corona d'Itàlia · Veure més »

Paestum

Temple d'Atena, abans conegut com a ''temple de Ceres'' Paestum, o Pèstum, (en llatí Paestum, en grec antic Παῖστον) va ser una antiga ciutat de la Lucània prop de la mar Tirrena, a uns 7 km al sud de la desembocadura del Silarus.

Nou!!: Vall dels Temples і Paestum · Veure més »

Patrimoni de la Humanitat

La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.

Nou!!: Vall dels Temples і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »

Pau de Tars

Pau de Tars conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau apòstol (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau), (Tars entre l'any 7 i l'any 10 - Roma 64 o 67), es considera una figura important en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'Imperi Romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Vall dels Temples і Pau de Tars · Veure més »

Pòrtic

Prónaos del Panteó de Roma En la seva accepció genèrica estructural, un pòrtic és un element arquitectònic pla format per uns pilars i una o vàries bigues.

Nou!!: Vall dels Temples і Pòrtic · Veure més »

Púnics

Necròpoli del Puig dels Molins, a Eivissa. Els púnics o cartaginesos foren un poble de la Mediterrània Occidental que té els orígens en l'expansió colonial fenícia cap a occident.

Nou!!: Vall dels Temples і Púnics · Veure més »

Pelegrinatge

Un pelegrinatge és un viatge a un lloc considerat sagrat per la religió per tal d'obtenir els favors de la divinitat o augmentar l'autoconeixement durant la ruta.

Nou!!: Vall dels Temples і Pelegrinatge · Veure més »

Perípter

Perípter (del grec περίπτερος) és l'edifici que està envoltat de columnes alineades en cadascun dels seus costats, conformant un peristil exterior.

Nou!!: Vall dels Temples і Perípter · Veure més »

Peristil

Casa dels Vetis de Pompeia, amb el ''peristylium'' o jardí central porticat El peristil (del llatí peristylum) és, en l'arquitectura clàssica, un tipus de columnata formada per una sèrie continuada de fileres de columnes a l'entorn d'un pati o edifici que marcava la separació del pòrtic, construcció en què els pilars no rodejaven l'espai sinó que estaven disposats en una o més línies paral·leles.

Nou!!: Vall dels Temples і Peristil · Veure més »

Piràmide

Piràmide quadrangular Una piràmide (del grec: πυραμίς pyramís) és un políedre format per la unió dels vèrtex d'una base amb un punt.

Nou!!: Vall dels Temples і Piràmide · Veure més »

Polibi

Estela de Polibi Polibi (Polybius), fill de Licortes, nascut a Megalòpolis, fou un historiador grec que visqué al voltant dels anys 205 a 120 aC, famós per la seva obra Història, que cobreix amb detall el període del 264 aC al 146 aC.

Nou!!: Vall dels Temples і Polibi · Veure més »

Portu Empedocli

Ubicació de Porto Empedocle dins la província Porto Empedocle (sicilià 'a Marina) és un municipi italià, dins de la província d'Agrigent.

Nou!!: Vall dels Temples і Portu Empedocli · Veure més »

Posidó

En la mitologia grega, Posidó (Ποσειδῶν), fill de Cronos i de Rea, és un dels Olímpics i déu dels oceans.

Nou!!: Vall dels Temples і Posidó · Veure més »

Pronaos

Plantes de temples grecs El pronaos (del grec antic πρόναος, literalment 'l'espai situat davant del temple') designa el vestíbul o l'entrada d'un temple grec o romà.

Nou!!: Vall dels Temples і Pronaos · Veure més »

Publi Corneli Escipió Africà Major

Publi Corneli Escipió Africà Major (llatí: Publius Cornelius Scipio Africanus Maior; nascut el 236 aC/235 aC i mort el 183 aC) fou un general i polític de l'antiga Roma que fou cònsol el 205 aC i el 194 aC.

Nou!!: Vall dels Temples і Publi Corneli Escipió Africà Major · Veure més »

Qüestor

El qüestor (en llatí quaestor) era un oficial a l'antiga Roma que formava part d'una magistratura electa de la República.

Nou!!: Vall dels Temples і Qüestor · Veure més »

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Nou!!: Vall dels Temples і República Romana · Veure més »

Robert Koldewey

va ser un arqueòleg i arquitecte alemany, famós per les seves intervencions arqueològiques al començament del segle XX en els jaciments de l'antiga Babilònia, al territori de l'actual l'Iraq.

Nou!!: Vall dels Temples і Robert Koldewey · Veure més »

Sacellum

''Sacellum'', una paraula ambigua que designava petits espais sagrats de diversos aspectes; en aquesta imatge, el ''sacellum'' del col·legi dels Augustals a Herculà Un sacellum (en plural sacella) era un petit espai sagrat que es feien servir com a llocs de culte a l'antiga Roma.

Nou!!: Vall dels Temples і Sacellum · Veure més »

Sagristia

Sagristia Sagristia La sagristia (del llatí sacristia) és una sala o cambra annexa a les esglésies, generalment propera al presbiteri, utilitzada per custodiar els ornaments i els vasos sagrats (calzes, patenes…) de l'església.

Nou!!: Vall dels Temples і Sagristia · Veure més »

Sala hipòstila

La Sala hipòstila del temple d'Edfú. Gran Mesquita de Còrdova, sala d'oració Una sala hipòstila, (del grec hypóstȳlos -prefix hypó, "baix", i Stylos, "columna", és a dir, sala "sota columnes"), és la denominació historiogràfica dels recintes arquitectònics coberts sostinguts per columnates, que de vegades arriben a ser veritables "boscos de columnes".

Nou!!: Vall dels Temples і Sala hipòstila · Veure més »

Sant Pere

Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.

Nou!!: Vall dels Temples і Sant Pere · Veure més »

Segona Guerra Púnica

La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.

Nou!!: Vall dels Temples і Segona Guerra Púnica · Veure més »

Serradifalco

Serradifalco Serradifalco (sicilià Serradifarcu) és un municipi italià, dins de la província de Caltanissetta.

Nou!!: Vall dels Temples і Serradifalco · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Vall dels Temples і Sicília · Veure més »

Siracusa

Siracusa (en català medieval Saragossa o Saragossa de Sicília, en sicilià Sarausa) és una ciutat de l'illa de Sicília, a l'est de l'illa.

Nou!!: Vall dels Temples і Siracusa · Veure més »

Sostre

Sostre de la Catedral de Wells, a Anglaterra Sostre és la superfície interior, generalment horitzontal, per damunt dels límits superiors de les parets d'un edifici o d'una cambra, i en aquest cas separa dues cambres sobreposades i serveix de coberta a la de sota i de paviment a la de dalt.

Nou!!: Vall dels Temples і Sostre · Veure més »

Telamó

Per a altres usos de telamó, vegeu Telamó (desambiguació).

Nou!!: Vall dels Temples і Telamó · Veure més »

Temple d'Hefest

Costat sud del temple El temple d'Hefest (en grec: Ναός Ηφαίστου) és un temple dòric perípter dedicat a Hefest i a Atena, situat al nord-est de l'àgora d'Atenes, al cim del pujol de Kolonos Agoraios.

Nou!!: Vall dels Temples і Temple d'Hefest · Veure més »

Temple de Juno (Agrigent)

El temple d'Hera Lacinia, conegut també com a temple de Juno (pel nom romà de la dea) o temple D, és un temple grec de l'antiga ciutat d'Akragas, situat a la vall dels Temples d'Agrigent.

Nou!!: Vall dels Temples і Temple de Juno (Agrigent) · Veure més »

Temple de la Concòrdia (Agrigent)

El temple de la Concòrdia és un temple grec de l'antiga ciutat d'Acragant, situat a la Vall dels Temples d'Agrigent.

Nou!!: Vall dels Temples і Temple de la Concòrdia (Agrigent) · Veure més »

Temple grec

Visió frontal del Partenó (Atenes) Un temple grec és l'estança d'un déu a la terra; a dins, al naos, se situava la imatge divina.

Nou!!: Vall dels Temples і Temple grec · Veure més »

Teró d'Acragant

Teró (en Theron), fill d'Enesidem, fou un tirà d'Acragant a partir de l'any 488 aC.

Nou!!: Vall dels Temples і Teró d'Acragant · Veure més »

Terracota

El Sarcòfag dels esposos, elaborat en terracota pintada. La terracota (de l'italià terra cotta "terra cuita") és l'argila modelada i endurida al forn.

Nou!!: Vall dels Temples і Terracota · Veure més »

Terratrèmol

dorsals oceàniques. Un terratrèmol, sisme (del grec σεισμός, sismós, 'tremolor') o, simplement, tremolor de terra (en algunes zones es considera que un sisme és un terratrèmol de menor magnitud), és el resultat de l'alliberament brusc d'energia acumulada pels desplaçaments i les friccions de les diferents plaques de l'escorça terrestre (fenòmens reagrupats sota el nom de plaques tectòniques).

Nou!!: Vall dels Temples і Terratrèmol · Veure més »

Teula

Teules a Dubrovnik tegula et imbrex'' de l'antiga Grècia La teula és un material de construcció que serveix per cobrir edificis.

Nou!!: Vall dels Temples і Teula · Veure més »

Tindàreu

Segons la mitologia grega, Tindàreu (en grec Τυνδάρεως, en llatí Tyndăreus), també conegut com a Tíndar, va ser un rei d'Esparta.

Nou!!: Vall dels Temples і Tindàreu · Veure més »

Tríglif

El tríglif (τρίγλυφος) és un element arquitectònic del fris a l'ordre dòric, de forma quadrada i situat en l'extrem d'una biga; deu la seva denominació a les tres estries (glifs) que ho recorren en vertical.

Nou!!: Vall dels Temples і Tríglif · Veure més »

UNESCO

LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.

Nou!!: Vall dels Temples і UNESCO · Veure més »

Verres

Gai Verres (Gaius Verres; ca. –) va ser un magistrat romà famós el seu processament per corrupció i abús de poder.

Nou!!: Vall dels Temples і Verres · Veure més »

Vulcà

En la mitologia romana, Vulcà era el déu del foc i la forja.

Nou!!: Vall dels Temples і Vulcà · Veure més »

Zeus

En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.

Nou!!: Vall dels Temples і Zeus · Veure més »

1748

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Vall dels Temples і 1748 · Veure més »

597

Sense descripció.

Nou!!: Vall dels Temples і 597 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »