Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Vall d'Aran

Índex Vall d'Aran

Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu tòponim oficial en occità Val d'Aran o Vath d'Aran, és una vall pirinenca i un parçan situat al sud-est de Gascunya, a Occitània.

199 les relacions: Administració fiduciària d'Aran pels reis de Mallorca, Alfons el Bataller, Alfons el Benigne, Aliats de la Segona Guerra Mundial, Alta Garona, Animals, Aranès, Arres, Arties, Arties e Garòs, Assemblea de Parlamentaris, Augèr de Berbedà, Bagergue, Basc, Batalla de Muret, Bausen, Bigorra, Bisbat d'Urgell, Bisbat de Comenge, Bossòst, Cabra catalana, Canejan, Castellà, Castièro, Català, Catalunya, Catarisme, Clima atlàntic, Comarques d'Occitània, Comarques de Catalunya, Comtat de Comenge, Comtat de Ribagorça, Conca hidrogràfica, Consell General d'Aran, Constitució Espanyola de 1812, Constitucions catalanes, Corona d'Aragó, Corts de Cadis, Croada contra la Corona d'Aragó, Decrets de Nova Planta, Dobló, Elecció, Es Bòrdes, Es Tersús, Espècie amenaçada, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979, Europa, Eustaqui de Beaumarchais, Felip d'Aner i d'Esteve, Felip III de Castella, ..., Felip IV de França, Felip Solé i Sabarís, Ferran VI d'Espanya, França, Francisco Franco Bahamonde, Franquisme, Garòs, Garona, Gascunya, Guerra Civil espanyola, Guerra de la Quàdruple Aliança, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Guerra dels Segadors, Guillem I d'Entença, Hèsta d'Aran, Hugonot, Idioma, Informe Roca, Institut d'Estudis Occitans, Invasió de la Vall d'Aran (1283), Invasió de la Vall d'Aran (1944), Irissa, Jacme Taupiac, James Fitz-James Stuart, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume II de Mallorca, Josèp Condò Sambeat, Juli Soler i Santaló, La Mina Victòria, Lacèrtids, Les, Llei 1/2015, del 5 de febrer, del règim especial d'Aran, Lleida, Lluís XIII de França, Maquis, Mar Mediterrània, Marcatosa, Maria Pilar Busquet i Medan, Miquèu Grosclaude, Miquel Roca i Junyent, Mitja guadanyeria, Montsó, Municipi, Muntanyisme, Musèu dera Val d'Aran, Naut Aran, Noguera Pallaresa, Occità, Occità gascó, Occitània, Oceà Atlàntic, Parlament de Catalunya, Partit Comunista d'Espanya, Partit Popular (Espanya), Pèire Bèc, Perdiu blanca, Pirineus, Pla de Beret, Pleonasme, Província de Lleida, Pujòlo, Quate Lòcs, Querimònia, Regne d'Aragó, Reintroducció, Resistència francesa, Salardú, Sanç I de Mallorca, Sanç II de Pamplona, Sant Joan d'Arties, Santa Maria d'Arties, Santa Maria de Cap d’Aran, Síndic d'Aran, Se canta, Segle XIX, Segle XVI, Segona Guerra Mundial, Senescal, Senyoria d'Omeladès, Senyoria de Montpeller, Terçó, Tolosa de Llenguadoc, Tractat d'Argelers, Tractat d'Emparança, Tractat de Corbeil, Tractat de Madrid (1721), Tredòs, Trencalòs, Unió Nacional Espanyola (antifranquisme), Unitat d'Aran, Vall, Vall de Barravés, Vescomtat de Carlat, Vescomtat de Marçan, Viella, Vilamòs, 1067, 1130, 1167, 1169, 1172, 1220, 1283, 1298, 1306, 1313, 1325, 1352, 1389, 1411, 1430, 1512, 1595, 1597, 1605, 1640, 17 de juny, 1717, 1721, 1755, 1781, 18 de desembre, 1805, 1808, 1812, 1815, 1824, 1827, 1833, 1834, 1977, 1978, 1979, 1982, 1983, 1984, 1985, 1991, 1993, 2 de setembre, 22 de juliol, 26 d'abril, 26 de juliol, 26 de juny, 26 de maig, 4 de juliol, 7 de juny. Ampliar l'índex (149 més) »

Administració fiduciària d'Aran pels reis de Mallorca

L'administració fiduciària d'Aran pels reis de Mallorca transcorregué entre els anys 1298 i 1313, sota el govern de Jaume II de Mallorca i els primers anys de Sanç I de Mallorca, producte de l’acord de Jaume el Just i Felip el Bell d’encomanar el govern de la vall a un rei neutral mentre es resolia la disputa sobre la seva pertinença a un o altre monarca.

Nou!!: Vall d'Aran і Administració fiduciària d'Aran pels reis de Mallorca · Veure més »

Alfons el Bataller

Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.

Nou!!: Vall d'Aran і Alfons el Bataller · Veure més »

Alfons el Benigne

Alfons el Benigne (dit també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó), (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336).

Nou!!: Vall d'Aran і Alfons el Benigne · Veure més »

Aliats de la Segona Guerra Mundial

Països neutrals "Els tres grans": Ióssif Stalin, Franklin D. Roosevelt i Winston Churchill es troben a Teheran el 1943. Els tres líders fotografiats a la conferència:Chiang Kai-shek per part de la Xina, el president estatunidenc Franklin Roosevelt i el primer ministre anglès Winston Churchill. Propaganda de la Segona Guerra Mundial cridant a la unitat de les nacions en contre el feixisme. El grup de països coneguts com a aliats durant la Segona Guerra Mundial consistia en les nacions oposades a les Potències de l'Eix.

Nou!!: Vall d'Aran і Aliats de la Segona Guerra Mundial · Veure més »

Alta Garona

L'Alta Garona (31) (en occità Nauta Garona i en francès Haute-Garonne) és un departament francès situat a la regió Occitània.

Nou!!: Vall d'Aran і Alta Garona · Veure més »

Animals

Els animals (Animalia o Metazoa) són un grup d'organismes eucariotes gairebé sempre pluricel·lulars.

Nou!!: Vall d'Aran і Animals · Veure més »

Aranès

Escultura en homenatge a la llengua i cultura aranesa, inaugurada el 2008 a Viella L'aranès (en aranès: aranés) és la varietat de la llengua occitana parlada a la comarca de la Vall d'Aran, al nord-oest de Catalunya.

Nou!!: Vall d'Aran і Aranès · Veure més »

Arres

Arres és un municipi de la Vall d'Aran, situat al terçó d'Irissa.

Nou!!: Vall d'Aran і Arres · Veure més »

Arties

Vista de Santa Maria d'Arties Arties és una entitat de població del municipi de Naut Aran, del terçó d'Arties e Garòs, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Arties · Veure més »

Arties e Garòs

Arties e Garòs és una entitat municipal descentralitzada dependent de l'ajuntament de Naut Aran, a la part sud-occidental del terme.

Nou!!: Vall d'Aran і Arties e Garòs · Veure més »

Assemblea de Parlamentaris

Assemblea de Parlamentaris fou el nom que va rebre un conjunt de diputats i senadors que s'ajuntaren en diverses ocasions en reunions a Barcelona i Madrid entre el juliol i l'octubre de 1917.

Nou!!: Vall d'Aran і Assemblea de Parlamentaris · Veure més »

Augèr de Berbedà

Augèr de Berbedà (s. XIII – s. XIV), senyor de Lés, fou un noble aranès.

Nou!!: Vall d'Aran і Augèr de Berbedà · Veure més »

Bagergue

Creu de Bagergue, conservada al MNAC. Bagergue és una entitat de població del municipi de Naut Aran, al terçó de Pujòlo de la Vall d'Aran, que forma una entitat municipal descentralitzada.

Nou!!: Vall d'Aran і Bagergue · Veure més »

Basc

Distribució dels parlants de basc al País Basc Zuberotarra El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons els dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).

Nou!!: Vall d'Aran і Basc · Veure més »

Batalla de Muret

La batalla de Muret (en occità batalha de Murèth) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort que participaven en la Croada albigesa.

Nou!!: Vall d'Aran і Batalla de Muret · Veure més »

Bausen

Bausen (nom aranès) és un municipi de la Vall d'Aran, situat al terçó de Quate Lòcs.

Nou!!: Vall d'Aran і Bausen · Veure més »

Bigorra

Armes de la Bigorra Bigorra (en occità Bigòrra, en francès Bigorre) és una regió de Gascunya, que ocupa part del departament dels Alts Pirineus (França).

Nou!!: Vall d'Aran і Bigorra · Veure més »

Bisbat d'Urgell

El Bisbat d'Urgell és una demarcació eclesiàstica de Catalunya i Andorra sufragània de l'església Metropolitana de Tarragona.

Nou!!: Vall d'Aran і Bisbat d'Urgell · Veure més »

Bisbat de Comenge

El bisbat de Commenge (francès: Diocèse de Comminges, llatí: Dioecesis Convenarum) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Aush.

Nou!!: Vall d'Aran і Bisbat de Comenge · Veure més »

Bossòst

Bossòst (nom català tradicional: Bossost) és una vila i municipi de la comarca de la Vall d'Aran, situat al terçó de Quate Lòcs, al costat del riu Garona.

Nou!!: Vall d'Aran і Bossòst · Veure més »

Cabra catalana

Cabres catalanes pasturant a la carena del Pas de Nerill, al Montsec de Rúbies, sobre Vilanova de Meià La cabra catalana és una antiga raça de cabres pròpia de Catalunya, sobretot de les comarques pirinenques, que ja és documentada amb aquest nom al segle XIV.

Nou!!: Vall d'Aran і Cabra catalana · Veure més »

Canejan

Canejan és una vila i municipi de la Vall d'Aran, situat al terçó de Quate Lòcs.

Nou!!: Vall d'Aran і Canejan · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Vall d'Aran і Castellà · Veure més »

Castièro

Castièro, a la Vall d'Aran Castièro és un terçó tradicional de la Vall d'Aran, utilitzat com circumscripció territorial per a les eleccions al Conselh Generau d'Aran (Consell General d'Aran).

Nou!!: Vall d'Aran і Castièro · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants).

Nou!!: Vall d'Aran і Català · Veure més »

Catalunya

Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental.

Nou!!: Vall d'Aran і Catalunya · Veure més »

Catarisme

Creu de Tolosa. El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del segle X fins al XIV, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental bizantina ortodoxa.

Nou!!: Vall d'Aran і Catarisme · Veure més »

Clima atlàntic

Clima atlàntic El clima atlàntic o clima oceànic és un tipus de clima que pertany a la zona temperada, que es caracteritza per hiverns suaus i plujosos i estius frescos i relativament humits.

Nou!!: Vall d'Aran і Clima atlàntic · Veure més »

Comarques d'Occitània

Los parçans d'Occitania Tot seguit hi ha una llista de parçans o païses (comarques) tradicionals i no oficials d'Occitània, amb la capital respectiva i el gentilici (si existeix).

Nou!!: Vall d'Aran і Comarques d'Occitània · Veure més »

Comarques de Catalunya

L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, quan fou suprimida pel franquisme.

Nou!!: Vall d'Aran і Comarques de Catalunya · Veure més »

Comtat de Comenge

Escut d'armes dels comtes de Comenge El comtat de Comenge (en francès Comminges) fou una jurisdicció feudal de Gascunya (Occitània) situat entre el Tolosà i la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Comtat de Comenge · Veure més »

Comtat de Ribagorça

El comtat de Ribagorça, un dels existents al territori que, durant la primera meitat del segle IX, alguns cronistes de la cort carolíngia denominaren Marca Hispànica, comprenia les conques de l'Éssera i l'Isàvena i una bona part de la conca de la Noguera Ribagorçana.

Nou!!: Vall d'Aran і Comtat de Ribagorça · Veure més »

Conca hidrogràfica

En geografia, una conca és una zona més o menys extensa amb una altitud inferior a les formacions de relleu que l'envolten.

Nou!!: Vall d'Aran і Conca hidrogràfica · Veure més »

Consell General d'Aran

El Consell General d'Aran (en aranès i oficialment Conselh Generau d'Aran) és l'òrgan de govern autònom de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Consell General d'Aran · Veure més »

Constitució Espanyola de 1812

Exemplar de la Constitució de Cadis de 1812 1.

Nou!!: Vall d'Aran і Constitució Espanyola de 1812 · Veure més »

Constitucions catalanes

Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis catalanes proposades pel Comte de Barcelona i aprovades per les Corts Catalanes.

Nou!!: Vall d'Aran і Constitucions catalanes · Veure més »

Corona d'Aragó

Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Vall d'Aran і Corona d'Aragó · Veure més »

Corts de Cadis

Jurament de les Corts de Cadis a l'Església Major parroquial de San Fernando. Exposat al Congrés dels Diputats de Madrid. 1.

Nou!!: Vall d'Aran і Corts de Cadis · Veure més »

Croada contra la Corona d'Aragó

La croada contra la corona d'Aragó va ser un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.

Nou!!: Vall d'Aran і Croada contra la Corona d'Aragó · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Vall d'Aran і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Dobló

Dobló d'or de 8 escuts, encunyat a Mèxic l'any 1798. El dobló (també denominat excel·lent major) va ser una moneda d'or espanyola que equivalia a dos escuts o 32 rals i pesava 6,77 grams (0,218 unces troy).

Nou!!: Vall d'Aran і Dobló · Veure més »

Elecció

italianesUna elecció és un procés de presa de decisions per mitjà del qual les persones voten per llurs candidats o partits polítics preferits els quals els representaran en el govern.

Nou!!: Vall d'Aran і Elecció · Veure més »

Es Bòrdes

Es Bòrdes (nom aranès) és un municipi de la comarca de la Vall d'Aran, situat al terçó d'Irissa.

Nou!!: Vall d'Aran і Es Bòrdes · Veure més »

Es Tersús

Es Tersús o Es Terçons fou una associació veïnal fundada en una assemblea a Vielha (Vall d'Aran) el 27 de setembre de 1978, amb el propòsit de recuperar la memòria històrica i reclamar als ponents de l'Estatut de Sau el reconeixement de la singularitat política de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Es Tersús · Veure més »

Espècie amenaçada

El tigre siberià és una subespècie de tigre en perill crític; dues subespècies de tigre ja estan extigides.http://www.sundarbantigerproject.info/viewpage.php?page_id.

Nou!!: Vall d'Aran і Espècie amenaçada · Veure més »

Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979

Escut de la Generalitat de Catalunya L'Estatut d'Autonomia de Catalunya fou una llei orgànica promulgada el 18 de desembre de 1979 que atorgava a Catalunya un règim d'autonomia.

Nou!!: Vall d'Aran і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Vall d'Aran і Europa · Veure més »

Eustaqui de Beaumarchais

Segell Eustaqui de Beaumarchais. Eustaqui de Beaumarchais (1240 - 1295) fou senescal del Regne de França.

Nou!!: Vall d'Aran і Eustaqui de Beaumarchais · Veure més »

Felip d'Aner i d'Esteve

Felip Aner Benosa des d'Esteue d'Aubèrt (Aubèrt, Vall d'Aran 1781 ? - Portugal 1812 ?) fou un polític aranès.

Nou!!: Vall d'Aran і Felip d'Aner i d'Esteve · Veure més »

Felip III de Castella

Felip III de Castella, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.

Nou!!: Vall d'Aran і Felip III de Castella · Veure més »

Felip IV de França

Felip IV de França el Bell (en francès Philippe IV le Bel) (Fontainebleau 1268 - íd. 1314), fou rei de França entre 1285 i 1314, rei de Navarra i comte de Xampanya entre 1284 i 1305.

Nou!!: Vall d'Aran і Felip IV de França · Veure més »

Felip Solé i Sabarís

Felip Solé i Sabarís (Lleida, Segrià, 21 d'abril de 1915 - Barcelona, 21 de juny de 2005) fou un polític català.

Nou!!: Vall d'Aran і Felip Solé i Sabarís · Veure més »

Ferran VI d'Espanya

Ferran VI d'Espanya, dit el Prudent o el Just (Madrid, 23 de setembre de 1713 - Villaviciosa de Odón, 10 d’agost de 1759), va ser rei d'Espanya des de 1746 fins a 1759.

Nou!!: Vall d'Aran і Ferran VI d'Espanya · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Vall d'Aran і França · Veure més »

Francisco Franco Bahamonde

Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador espanyol, cap d'estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.

Nou!!: Vall d'Aran і Francisco Franco Bahamonde · Veure més »

Franquisme

El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.

Nou!!: Vall d'Aran і Franquisme · Veure més »

Garòs

Garòs és una entitat de població del municipi de Naut Aran, al terçó d'Arties e Garòs de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Garòs · Veure més »

Garona

La Garona (en occità: Garona, en francès: Garonne, del llatí Garumna) és un riu que discorre per la Vall d'Aran i França.

Nou!!: Vall d'Aran і Garona · Veure més »

Gascunya

Domini lingüístic del gascó, amb els noms de les poblacions amb la seva forma oficial en lletra recta (totes en francès excepte Viella) i en gascó en cursiva. Cal notar que la ciutat de Tolosa de Llenguadoc pertany al domini del llenguadocià llevats dos barris més occidentals, el de Sant Simó (Sent Simon en gascó, Saint Simon en francès) i el de Sant Marti del Toix (Sent Martin de Toish en gascó, Sant Martin du Touch en francès) que són poblets gascons que van ser incorporats a la ciutat de Tolosa). Gascunya (Gasconha en occità gascó, Gascogne en francès) és una regió històrica d'Occitània, que forma la part sud d'Aquitània i s'estén fins al departament de l'Arieja.

Nou!!: Vall d'Aran і Gascunya · Veure més »

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Nou!!: Vall d'Aran і Guerra Civil espanyola · Veure més »

Guerra de la Quàdruple Aliança

La Guerra de la Quàdruple Aliança va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc entre 1718 i 1720 a Europa.

Nou!!: Vall d'Aran і Guerra de la Quàdruple Aliança · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1713/1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Vall d'Aran і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerra del Francès

La Guerra del Francès (també coneguda com Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.

Nou!!: Vall d'Aran і Guerra del Francès · Veure més »

Guerra dels Segadors

La Guerra dels Segadors (o Guerra de Separació) és el conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652, i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus de l'any 1659 entre Espanya i França, que separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren així a mans franceses.

Nou!!: Vall d'Aran і Guerra dels Segadors · Veure més »

Guillem I d'Entença

Guillem de Montpeller Entença (segle XIII) fou un noble català.

Nou!!: Vall d'Aran і Guillem I d'Entença · Veure més »

Hèsta d'Aran

La Festa d'Aran o Hèsta d'Aran (en occità) és la festa nacional de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Hèsta d'Aran · Veure més »

Hugonot

Durant els segles XVI i XVII, hugonots va ser el nom donat als membres de l'Església protestant reformada de França.

Nou!!: Vall d'Aran і Hugonot · Veure més »

Idioma

Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.

Nou!!: Vall d'Aran і Idioma · Veure més »

Informe Roca

L'Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya, conegut informalment com l'Informe Roca, és la proposta de reorganització territorial de Catalunya feta per iniciativa del Parlament de Catalunya.

Nou!!: Vall d'Aran і Informe Roca · Veure més »

Institut d'Estudis Occitans

L'Institut d'Estudis Occitans (IEO) és un organisme cultural i científic, no oficial, fundat el 1945 per Robèrt Lafont, Juli Cubainas, Pèire Lagarda, Leon Còrdas, Max Roqueta, Fèlix Castanh, Renat Nelli i altres, que té per finalitat la promoció de la cultura occitana global, de la normalització lingüística de la llengua occitana i la seva oficialitat.

Nou!!: Vall d'Aran і Institut d'Estudis Occitans · Veure més »

Invasió de la Vall d'Aran (1283)

La invasió de la Vall d'Aran per part de tropes franceses comandades per Eustaqui de Beaumarchais, el senescal de Tolosa va tenir lloc l'1 de novembre de 1283, en reclamació dels drets del regne de França, arran d'un nomenament fet pel papa Climent IV a favor de Carles I d'Anjou.

Nou!!: Vall d'Aran і Invasió de la Vall d'Aran (1283) · Veure més »

Invasió de la Vall d'Aran (1944)

La Invasió de la Vall d'Aran del 1944 fou un intent del Partit Comunista d'Espanya d'establir un govern espanyol de la Unió Nacional Espanyola (UNE) a la Vall d'Aran mitjançant un atac dels maquis espanyols que estaven col·laborant amb la resistència francesa, i aprofitant que els feixistes estaven en retirada a tot Europa per la pressió dels Aliats durant la Segona Guerra Mundial, i anomenat en clau Operació Reconquesta d'Espanya.

Nou!!: Vall d'Aran і Invasió de la Vall d'Aran (1944) · Veure més »

Irissa

Irissa, a la Vall d'Aran Irissa o Lairissa és un terçó tradicional de la Vall d'Aran, utilitzat com circumscripció territorial per a les eleccions al Conselh Generau d'Aran (Consell General d'Aran).

Nou!!: Vall d'Aran і Irissa · Veure més »

Jacme Taupiac

Jacme Taupiac (Gimat, Bèumont de Lomanha, Tolosa de Llenguadoc, 12 de febrer de 1939) és un lingüista i escriptor occità.

Nou!!: Vall d'Aran і Jacme Taupiac · Veure més »

James Fitz-James Stuart

James Fitz-James Stuart, 1r Duc de Berwick, 1r Duc de Fitz-James, 1r Duc de Llíria i Xèrica, (Moulins, 21 d'agost de 1670 - Philippsburg, 12 de juny de 1734) va ser un militar i aristòcrata anglès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Vall d'Aran і James Fitz-James Stuart · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor (anomenat també Jaume I d'Aragó) (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276), en occità i català antic: Jacme, en aragonès modern: Chaime, en llatí, Jacobus, a 30 de març de 1251, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani, fou sobirà de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Vall d'Aran і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just (dit també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus; València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), rei de Mallorca (1291-1295) i rei de Sardenya (1324-1327).

Nou!!: Vall d'Aran і Jaume el Just · Veure més »

Jaume II de Mallorca

Jaume II de Mallorca el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 30 de maig 1311), rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1313).

Nou!!: Vall d'Aran і Jaume II de Mallorca · Veure més »

Josèp Condò Sambeat

Josèp Condò Sambeat (Montcorbau, Vall d'Aran, 1867- Bossòst, 1919) fou un sacerdot i poeta occità que escrigué gran part de les seves obres en occità aranès i, en menor mesura, en català.

Nou!!: Vall d'Aran і Josèp Condò Sambeat · Veure més »

Juli Soler i Santaló

Juli Soler i Santaló (Barcelona, 1865-1914) va ser un enginyer i excursionista notable de finals del segle XIX, nascut a Barcelona el 1865 i mort a la mateixa ciutat el 1914.

Nou!!: Vall d'Aran і Juli Soler i Santaló · Veure més »

La Mina Victòria

La Mina Victòria és un monument del municipi d'Arres inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Vall d'Aran і La Mina Victòria · Veure més »

Lacèrtids

Els lacèrtids (Lacertidae) són una família de rèptils escatosos del subordre del saures, oriünds d'Europa, Àfrica i Àsia.

Nou!!: Vall d'Aran і Lacèrtids · Veure més »

Les

Les és una vila i municipi de la comarca de la Vall d'Aran, situat al terçó de Quate Lòcs, al marge del riu Garona.

Nou!!: Vall d'Aran і Les · Veure més »

Llei 1/2015, del 5 de febrer, del règim especial d'Aran

La Llei 1/2015, del 5 de febrer, del règim especial d'Aran, és una llei del Parlament de Catalunya que protegeix el caràcter singular d’Aran, els seus drets històrics, la seva identitat nacional occitana i l'oficialitat de l'aranès, com variant de l'occità.

Nou!!: Vall d'Aran і Llei 1/2015, del 5 de febrer, del règim especial d'Aran · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Vall d'Aran і Lleida · Veure més »

Lluís XIII de França

Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i co-príncep d'Andorra (1610-43).

Nou!!: Vall d'Aran і Lluís XIII de França · Veure més »

Maquis

el mural sencer Els maquis van ser els grups armats que van operar en territori espanyol, especialment a la serralada Cantàbrica, als Pirineus, a Catalunya, País Valencià, Aragó i Andalusia, després de la Guerra civil per oposar-se a la institucionalització del règim franquista.

Nou!!: Vall d'Aran і Maquis · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, o el mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Vall d'Aran і Mar Mediterrània · Veure més »

Marcatosa

Marcatosa, a la Vall d'Aran Marcatosa és un terçó tradicional de la Vall d'Aran, utilitzat com circumscripció territorial per a les eleccions al Conselh Generau d'Aran (Consell General d'Aran).

Nou!!: Vall d'Aran і Marcatosa · Veure més »

Maria Pilar Busquet i Medan

Maria Pilar Busquet i Medan (Les, 23 de març de 1937 - Barcelona, 13 de novembre de 2016) va ser una política aranesa, síndica d'Aran del 1991 al 1993.

Nou!!: Vall d'Aran і Maria Pilar Busquet i Medan · Veure més »

Miquèu Grosclaude

Miquèu Grosclaude (Nancy, 8 de juliol de 1926-Pau 21 de maig de 2002) va ser professor de filosofia i, sobretot, lingüista occità dedicat a l'estudi i divulgació de la llengua occitana de la Gascunya.

Nou!!: Vall d'Aran і Miquèu Grosclaude · Veure més »

Miquel Roca i Junyent

Miquel Roca i Junyent (Cauderan --actualment, barri de Bordeus--, Gascunya, 20 d'abril de 1940) és un polític i advocat català, exmilitant de Convergència Democràtica de Catalunya, i un dels pares de la Constitució Espanyola de 1978 i de l'Estatut de Sau.

Nou!!: Vall d'Aran і Miquel Roca i Junyent · Veure més »

Mitja guadanyeria

La Mitja guadanyeria (aranès mija gudanyeria) o pacte de convinença és una associació de caràcter familiar organitzada a la Vall d'Aran com a règim econòmic de comunitat limitada de béns que requereix pacte exprés en capítols matrimonials.

Nou!!: Vall d'Aran і Mitja guadanyeria · Veure més »

Montsó

Montsó (en aragonès, castellà i oficialment, Monzón) és la segona ciutat de la província d'Osca, amb una població de 17.115 habitants.

Nou!!: Vall d'Aran і Montsó · Veure més »

Municipi

territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics.

Nou!!: Vall d'Aran і Municipi · Veure més »

Muntanyisme

El muntanyisme (fer muntanya) o excursionisme és la reiterada acció de fer excursions, molt vinculada amb el món de la muntanya i l'ascensió de les mateixes per pur plaer: senderisme, alpinisme, escalada, espeleologia, etc.

Nou!!: Vall d'Aran і Muntanyisme · Veure més »

Musèu dera Val d'Aran

El Musèu dera Val d'Aran és un museu comarcal dedicat a la història, l'art, l'etnografia i l'etnologia de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Musèu dera Val d'Aran · Veure més »

Naut Aran

Naut Aran (en aranès i oficialment; en català: Alt Aran; en castellà: Alto Arán) és un municipi de la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Naut Aran · Veure més »

Noguera Pallaresa

La Noguera Pallaresa (en aranès arriu Noguèra Palharesa) és un riu pirinenc d'orientació nord-sud, afluent del Segre per la dreta.

Nou!!: Vall d'Aran і Noguera Pallaresa · Veure més »

Occità

L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.

Nou!!: Vall d'Aran і Occità · Veure més »

Occità gascó

El gascó (en occità: gascon) és el dialecte més occidental de l'occità, prou diferenciat per raó d'un substrat basc.

Nou!!: Vall d'Aran і Occità gascó · Veure més »

Occitània

Occitània és un país de l'Europa Occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.

Nou!!: Vall d'Aran і Occitània · Veure més »

Oceà Atlàntic

L'oceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.

Nou!!: Vall d'Aran і Oceà Atlàntic · Veure més »

Parlament de Catalunya

Les Corts Catalanes segons una miniatura d'un incunable del segle XV El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Vall d'Aran і Parlament de Catalunya · Veure més »

Partit Comunista d'Espanya

El Partit Comunista d'Espanya (PCE) és un partit polític espanyol escindit del PSOE el 14 de novembre de 1921 per la negativa del primer a sumar-se a la III Internacional convocada per Lenin.

Nou!!: Vall d'Aran і Partit Comunista d'Espanya · Veure més »

Partit Popular (Espanya)

El Partit Popular (PP; en castellà, Partido Popular) és un partit polític espanyol de dreta conservadora liberal amb elements de la tradició ultradretana espanyola.

Nou!!: Vall d'Aran і Partit Popular (Espanya) · Veure més »

Pèire Bèc

Pèire Bèc (París, 11 de desembre de 1921 - Poitiers, 30 de juny de 2014) fou un poeta i lingüista occità.

Nou!!: Vall d'Aran і Pèire Bèc · Veure més »

Perdiu blanca

''Lagopus muta helvetica'' fotografiat a Suïssa amb plomatge d'estiu. Exemplar amb plomatge d'hivern fotografiat al Alaska. ''Lagopus muta hyperborea'' Mascle de ''Lagopus mutus evermanni'' fotografiat a Alaska. Una perdiu blanca al seu hàbitat La perdiu blanca, mussola o perdiu de neu (Lagopus muta) és un ocell gal·liforme de la família dels tetraònids.

Nou!!: Vall d'Aran і Perdiu blanca · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o el Pirineu (endotopònims: Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneu en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són un conjunt de serres (és a dir, una serralada) situades al nord de la península Ibèrica i recorren tot l'istme que l'uneix a Europa.

Nou!!: Vall d'Aran і Pirineus · Veure més »

Pla de Beret

El Pla de Beret és un gran pla situat a 1.860 metres d'altitud, capçalera de la Noguera Pallaresa, al poble de Salardú, municipi de Naut Aran, a la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Pla de Beret · Veure més »

Pleonasme

En lingüística, el pleonasme és una figura retòrica en la qual existeix redundància entre termes continguts en un mateix enunciat.

Nou!!: Vall d'Aran і Pleonasme · Veure més »

Província de Lleida

La província de Lleida (en Occità Aranés, província de Lhèida; en castellà, provincia de Lérida) és una demarcació administrativa amb capital a Lleida que aglutina 229 municipis del nord-oest de Catalunya, amb una població total de 439.253 habitants, la menys poblada.

Nou!!: Vall d'Aran і Província de Lleida · Veure més »

Pujòlo

Pujòlo, a la Vall d'Aran Pujòlo és un terçó tradicional de la Vall d'Aran, utilitzat com circumscripció territorial per a les eleccions al Conselh Generau d'Aran (Consell General d'Aran).

Nou!!: Vall d'Aran і Pujòlo · Veure més »

Quate Lòcs

Quate Lòcs, a la Vall d'Aran Quate Lòcs és un terçó tradicional de la Vall d'Aran, utilitzat com a circumscripció territorial per a les eleccions al Conselh Generau d'Aran (Consell General d'Aran).

Nou!!: Vall d'Aran і Quate Lòcs · Veure més »

Querimònia

Era Querimònia (en català, la Querimònia) és un privilegi concedit pel rei Jaume II d'Aragó el Just a la Vall d'Aran el 1313 i que constitueix el dret històric de l'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Querimònia · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Nou!!: Vall d'Aran і Regne d'Aragó · Veure més »

Reintroducció

La reintroducció és l'alliberament deliberada d'espècies en la naturalesa, des del captiveri o reubicació des d'altres àrees on l'espècie sobreviu.

Nou!!: Vall d'Aran і Reintroducció · Veure més »

Resistència francesa

La Resistència francesa (en francès: La Résistance) és el nom genèric del moviment que va lluitar contra el Govern de Vichy i l'ocupació nazi de França durant la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Vall d'Aran і Resistència francesa · Veure més »

Salardú

Campanar de l'església de Sant Andreu de '''Salardú''' Salardú (o Salardun en grafia panoccitana) és una vila, cap del municipi de Naut Aran, del terçó de Pujòlo, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Salardú · Veure més »

Sanç I de Mallorca

Sanç I de Mallorca i II de Cerdanya (1276 – Formiguera, 1324) fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya, vescomte de Carladés, baró d'Omelàs i senyor de Montpeller (1311 – 1324).

Nou!!: Vall d'Aran і Sanç I de Mallorca · Veure més »

Sanç II de Pamplona

Sanç II de Pamplona i I d'Aragó, anomenat també Sanç Garcés II o Sanç Abarca (? - 994) va ser rei de Pamplona i comte d'Aragó entre 970 i 994.

Nou!!: Vall d'Aran і Sanç II de Pamplona · Veure més »

Sant Joan d'Arties

Sant Joan d'Arties és una església situada a Arties, en el municipi de Naut Aran (Vall d'Aran), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Vall d'Aran і Sant Joan d'Arties · Veure més »

Santa Maria d'Arties

Santa Maria d'Arties és una església romànica situada a sud-oest del poble d'Arties, municipi de Naut Aran, comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Santa Maria d'Arties · Veure més »

Santa Maria de Cap d’Aran

Santa Maria de Cap d'Aran (en aranès Era Mare de Diu de Cap d'Aran) és una església romànica del municipi de Naut Aran (Vall d'Aran), al poble de Tredòs.

Nou!!: Vall d'Aran і Santa Maria de Cap d’Aran · Veure més »

Síndic d'Aran

El síndic d'Aran és el cap de l'administració pròpia de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Síndic d'Aran · Veure més »

Se canta

«Se canta» (variacions locals: Se chanta, Se chanti), també coneguda com a «Aquelas montanhas» (var. Aqueras montanhas; Aqueres montanhes; Aquelei montanhas; Aqueli montanhas) o «La font de Nimes» (var. La fònt de Nimes; La hont de Nimes), és una cançó occitana atribuïda a Gaston Fèbus, considerada l'himne d'Occitània.

Nou!!: Vall d'Aran і Se canta · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Vall d'Aran і Segle XIX · Veure més »

Segle XVI

El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.

Nou!!: Vall d'Aran і Segle XVI · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Vall d'Aran і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Senescal

El senescal o dàpifer era l'oficial major de palau de la majoria de corts feudals d’Europa a l’edat mitjana.

Nou!!: Vall d'Aran і Senescal · Veure més »

Senyoria d'Omeladès

Castell i capella d'OmelàsLa senyoria d'Omeladès fou una jurisdicció feudal centrada a la ciutat d'Omelàs, prop de Montpeller.

Nou!!: Vall d'Aran і Senyoria d'Omeladès · Veure més »

Senyoria de Montpeller

Escut dels Senyors de Montpeller La senyoria de Montpeller fou una jurisdicció feudal del Llenguadoc amb centre a la ciutat de Montpeller.

Nou!!: Vall d'Aran і Senyoria de Montpeller · Veure més »

Terçó

Els sis terçons de la Vall d'Aran amb els límits municipals Un terçó (en aranès terçon) és una divisió geogràfica pròpia de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Terçó · Veure més »

Tolosa de Llenguadoc

Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.

Nou!!: Vall d'Aran і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »

Tractat d'Argelers

El Tractat d'Argelers fou un tractat signat a la població nord-catalana d'Argelers de la Marenda, de la comarca del Rosselló, l'any 1298 entre Felip IV de França i el comte-rei Jaume el Just.

Nou!!: Vall d'Aran і Tractat d'Argelers · Veure més »

Tractat d'Emparança

El Tractat d'Emparança fou un conveni de protecció o ampara atorgat als aranesos pel rei Alfons el Bataller el mes de març de 1130 al desaparegut monestir de Sant Andreu de Barravés (Alta Ribagorça).

Nou!!: Vall d'Aran і Tractat d'Emparança · Veure més »

Tractat de Corbeil

Dominis del comte de Tolosa El Tractat de Corbeil és l'acord signat l'11 de maig del 1258 a Corbeil entre els procuradors del rei de França Lluís IX i els procuradors del rei d'Aragó Jaume el Conqueridor, en el marc de les converses internacionals que donaren lloc al Tractat de París firmat deu dies després, el 28 de maig del 1258, entre els representants d'Enric III d'Anglaterra i els representants del rei de França Lluís IX, que posaren fi al conflicte que durant més de cent anys havia enfrontat la dinastia dels Plantagenet anglesos amb la dinastia dels Capets francesos.

Nou!!: Vall d'Aran і Tractat de Corbeil · Veure més »

Tractat de Madrid (1721)

Els tractats de Madrid de 1721, signats entre Espanya, França, i el Regne de la Gran Bretanya significaren el final de la guerra de la Quàdruple Aliança.

Nou!!: Vall d'Aran і Tractat de Madrid (1721) · Veure més »

Tredòs

Tredòs és una entitat de població del municipi del municipi de Naut Aran (Vall d'Aran) constituït en entitat municipal descentralitzada.

Nou!!: Vall d'Aran і Tredòs · Veure més »

Trencalòs

El trencalòs, trencaossos o ossífrag (Gypaetus barbatus) és una espècie de voltor que presenta moltes diferències amb altres ocells carronyaires semblants.

Nou!!: Vall d'Aran і Trencalòs · Veure més »

Unió Nacional Espanyola (antifranquisme)

La Unió Nacional Espanyola (UNE) (en castellà: Union Nacional Española, UNE) va ser una organització creada a Montalban el 1942 promoguda pel PCE amb el suport dels aliats que perseguia evitar l'entrada d'Espanya en la Segona Guerra Mundial, i la reinstauració d'un sistema republicà a Espanya per substituir al Franquisme que havia guanyat la Guerra Civil espanyola, alhora que lluitava contra els ocupants nazis a França.

Nou!!: Vall d'Aran і Unió Nacional Espanyola (antifranquisme) · Veure més »

Unitat d'Aran

Unitat d'Aran (UA) és un partit polític de la Vall d'Aran constituït el 1980.

Nou!!: Vall d'Aran і Unitat d'Aran · Veure més »

Vall

Vall del riu Kali Gandaki, al Nepal Una vall és una depressió allargada de la superfície terrestre recorreguda, en general, per un corrent fluvial.

Nou!!: Vall d'Aran і Vall · Veure més »

Vall de Barravés

La Vall de Barravés és una vall dels Pirineus centrals, al vessant sud.

Nou!!: Vall d'Aran і Vall de Barravés · Veure més »

Vescomtat de Carlat

El Vescomtat de Carlat fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió de Carladès i tenia per capital la vila de Carlat.

Nou!!: Vall d'Aran і Vescomtat de Carlat · Veure més »

Vescomtat de Marçan

El vescomtat de Marçan fou una jurisdicció feudal de Gascunya (Occitània), centrada al voltant de lo Mont, abraçant tota la comarca de Marçan.

Nou!!: Vall d'Aran і Vescomtat de Marçan · Veure més »

Viella

Viella (en occità i oficialment Vielha) és la capital de la Vall d'Aran i cap del municipi de Vielha e Mijaran i del terçó de Castièro.

Nou!!: Vall d'Aran і Viella · Veure més »

Vilamòs

Vilamòs (nom català tradicional: Vilamós) és una vila i municipi de la comarca de la Vall d'Aran, situat al terçó d'Irissa, al marge del riu Garona.

Nou!!: Vall d'Aran і Vilamòs · Veure més »

1067

Sense descripció.

Nou!!: Vall d'Aran і 1067 · Veure més »

1130

Sense descripció.

Nou!!: Vall d'Aran і 1130 · Veure més »

1167

Sense descripció.

Nou!!: Vall d'Aran і 1167 · Veure més »

1169

Sense descripció.

Nou!!: Vall d'Aran і 1169 · Veure més »

1172

L'any 1172 (MCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Vall d'Aran і 1172 · Veure més »

1220

Sense descripció.

Nou!!: Vall d'Aran і 1220 · Veure més »

1283

Sense descripció.

Nou!!: Vall d'Aran і 1283 · Veure més »

1298

; Països Catalans.

Nou!!: Vall d'Aran і 1298 · Veure més »

1306

Sense descripció.

Nou!!: Vall d'Aran і 1306 · Veure més »

1313

Sense descripció.

Nou!!: Vall d'Aran і 1313 · Veure més »

1325

Sense descripció.

Nou!!: Vall d'Aran і 1325 · Veure més »

1352

Sense descripció.

Nou!!: Vall d'Aran і 1352 · Veure més »

1389

;Països Catalans.

Nou!!: Vall d'Aran і 1389 · Veure més »

1411

Sense descripció.

Nou!!: Vall d'Aran і 1411 · Veure més »

1430

Mapa d'Europa a l'any 1430.

Nou!!: Vall d'Aran і 1430 · Veure més »

1512

L'any 1512 (MDXII) fou un any de traspàs començat en dijous que perany a l'edat moderna.

Nou!!: Vall d'Aran і 1512 · Veure més »

1595

Sense descripció.

Nou!!: Vall d'Aran і 1595 · Veure més »

1597

Sense descripció.

Nou!!: Vall d'Aran і 1597 · Veure més »

1605

Sense descripció.

Nou!!: Vall d'Aran і 1605 · Veure més »

1640

;Països Catalans.

Nou!!: Vall d'Aran і 1640 · Veure més »

17 de juny

El 17 de juny és el cent seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Vall d'Aran і 17 de juny · Veure més »

1717

;Països Catalans.

Nou!!: Vall d'Aran і 1717 · Veure més »

1721

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Vall d'Aran і 1721 · Veure més »

1755

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Vall d'Aran і 1755 · Veure més »

1781

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Vall d'Aran і 1781 · Veure més »

18 de desembre

El 18 de desembre és el tres-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Vall d'Aran і 18 de desembre · Veure més »

1805

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Vall d'Aran і 1805 · Veure més »

1808

Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.

Nou!!: Vall d'Aran і 1808 · Veure més »

1812

;Països Catalans.

Nou!!: Vall d'Aran і 1812 · Veure més »

1815

;Països Catalans:; Resta del món.

Nou!!: Vall d'Aran і 1815 · Veure més »

1824

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Vall d'Aran і 1824 · Veure més »

1827

;Països Catalans.

Nou!!: Vall d'Aran і 1827 · Veure més »

1833

;Països catalans.

Nou!!: Vall d'Aran і 1833 · Veure més »

1834

;Països catalans.

Nou!!: Vall d'Aran і 1834 · Veure més »

1977

;Països Catalans.

Nou!!: Vall d'Aran і 1977 · Veure més »

1978

;Països Catalans.

Nou!!: Vall d'Aran і 1978 · Veure més »

1979

;Països Catalans.

Nou!!: Vall d'Aran і 1979 · Veure més »

1982

;Països Catalans.

Nou!!: Vall d'Aran і 1982 · Veure més »

1983

;Països Catalans.

Nou!!: Vall d'Aran і 1983 · Veure més »

1984

;Països Catalans.

Nou!!: Vall d'Aran і 1984 · Veure més »

1985

;Països Catalans.

Nou!!: Vall d'Aran і 1985 · Veure més »

1991

;Països Catalans.

Nou!!: Vall d'Aran і 1991 · Veure més »

1993

;Països Catalans.

Nou!!: Vall d'Aran і 1993 · Veure més »

2 de setembre

El 2 de setembre és el dos-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Vall d'Aran і 2 de setembre · Veure més »

22 de juliol

El 22 de juliol és el dos-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Vall d'Aran і 22 de juliol · Veure més »

26 d'abril

El 26 d'abril és el cent setzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dissetè en els anys de traspàs.

Nou!!: Vall d'Aran і 26 d'abril · Veure més »

26 de juliol

El 26 de juliol és el dos-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Vall d'Aran і 26 de juliol · Veure més »

26 de juny

El 26 de juny és el cent setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Vall d'Aran і 26 de juny · Veure més »

26 de maig

El 26 de maig és el cent quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Vall d'Aran і 26 de maig · Veure més »

4 de juliol

El 4 de juliol és el cent vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Vall d'Aran і 4 de juliol · Veure més »

7 de juny

El 7 de juny és el cent cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Vall d'Aran і 7 de juny · Veure més »

Redirigeix aquí:

L'Aran, La Vall d'Aran, Montanhes Araneses, Montanhes araneses, Val d'Aran, Vall d’Aran.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »