Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Vall d'Aosta

Índex Vall d'Aosta

En blau, a l'esquerra del mapa, la vall d'Aosta. Amb un cercle, la plana padana La vall d'Aosta (en arpità: Vâl d'Aoûta, en italià: Valle d'Aosta, en francès: Vallée d'Aoste) és una regió muntanyenca del nord-oest d'Itàlia.

63 les relacions: Alps, Alt alemany, Aosta, Arpitània, Arquitectura longobarda, Asbest, Benito Mussolini, Castell de Fénis, Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals, Cerví (muntanya), Cogne, Consell de la Vall, Coure, Courmayeur, Dinastia Savoia, Dora Baltea, Edicions de la Magrana, Església Catòlica Romana, Federico Chabod, Feixisme, Felipe Fernández-Armesto, Fontina, Formatge, França, Francès, Francoprovençal, Humbert I de Savoia, Imma Tubella i Casadevall, Italià, Itàlia, Jura (departament), La Thuile, Le Monde diplomatique, Lió, Literatura valldostana, Mont Blanc, Occità, Ollomont, París, Piemont, Pré-Saint-Didier, Regió amb Estatut Especial, Regne de Borgonya, Revista de Catalunya, Revolució Francesa, Salasses, Sardenya, Savoia (regió), Segona Guerra Mundial, Sent-Vincent, ..., Suïssa, Unificació italiana, Walser, Xosé Manoel Núñez Seixas, Zeus, 1861, 1988, 2001, 2002, 2003, 2004, 2005, 2006. Ampliar l'índex (13 més) »

Alps

Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.

Nou!!: Vall d'Aosta і Alps · Veure més »

Alt alemany

Línia divisòria entre les llengües germàniques occidentals i septentrionals. alt alemany inferior (blau), i el baix alemany (groc). Les principals isoglosses, les línies de Benrath i Speyer, estan marcades en negre. L'alt alemany (en alemany, Hochdeutsche Dialekte) és un conjunt de diversos estàndards d'alemany, luxemburguès i ídix, així com els dialectes alemanys parlats al centre i sud d'Alemanya, Àustria, Liechtenstein, Suïssa, Luxemburg i petites poblacions veïnes a Bèlgica, França (Alsàcia i el nord de Lorena), Itàlia, i Polònia.

Nou!!: Vall d'Aosta і Alt alemany · Veure més »

Aosta

Aosta (italià Aosta, francès Aoste, valldostà Aoûta) és un municipi italià, situat a la regió de Vall d'Aosta.

Nou!!: Vall d'Aosta і Aosta · Veure més »

Arpitània

Arpitània (en arpità Arpitania, Arpetania) és el territori de la llengua francoprovençal o llengua arpitana.

Nou!!: Vall d'Aosta і Arpitània · Veure més »

Arquitectura longobarda

L'arquitectura longobarda, també anomenada arquitectura llombarda, constitueix un conjunt d'obres arquitectòniques realitzades a la península Itàlica durant el regnat dels germànics longobards —també anomenats llombards— (568-774), amb una permanència residual a la part meridional de la península, la part anomenada Langobardia Minor governada per reis i ducs longobards, fins als segles  i. Baptisteri de Lomello (Pavia) L'activitat arquitectònica desenvolupada a Langobardia Maior, la part septentrional de l'actual Itàlia (citada en endavant com Itàlia a seques), ha arribat als nostres dies molt fragmentada, especialment per motiu de les successives reconstruccions dels edificis sacres i profans aixecats durant els segles  i. Excepte el Tempietto Longobardo de Cividale del Friuli, conservat intacte en gran part, les edificacions llombardes civils i religioses de Pavia, Monza i altres localitats han estat molt refetes en els segles posteriors.

Nou!!: Vall d'Aosta і Arquitectura longobarda · Veure més »

Asbest

Asbest és el terme emprat per tal de designar els minerals amfíbols fibrosos i amb lluïssor sedosa que solen presentar coloracions blanques, grises o verdes, així com alguns minerals del grup de les serpentines que presenten característiques similars.

Nou!!: Vall d'Aosta і Asbest · Veure més »

Benito Mussolini

Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlí, Regne d'Itàlia, 29 de juliol del 1883 - Giulino di Mezzegra, 28 d'abril del 1945), fou el cap de govern dictatorial d'Itàlia durant el període de 1922 fins al 1943.

Nou!!: Vall d'Aosta і Benito Mussolini · Veure més »

Castell de Fénis

El castell de Fénis en la comuna homònima i al marge dret del riu Dora Baltea, el principal de la Vall d'Aosta, es considera una de les més notables fortaleses d'aquesta regió.

Nou!!: Vall d'Aosta і Castell de Fénis · Veure més »

Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals

El Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) és una associació no-governamental fundada el 1974 per Aureli Argemí i Roca, antic monjo de l'Abadia de Montserrat i antic secretari de l'abat Aureli Maria Escarré i Jané.

Nou!!: Vall d'Aosta і Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals · Veure més »

Cerví (muntanya)

El Cerví http://esadir.cat/toponims/altrestoponims/cervin/view?searchterm.

Nou!!: Vall d'Aosta і Cerví (muntanya) · Veure més »

Cogne

Cogne és un municipi italià, situat a la regió de Vall d'Aosta.

Nou!!: Vall d'Aosta і Cogne · Veure més »

Consell de la Vall

Consell de la Vall (francès Conseil de la Vallée, italià Consiglio della Valle) és el nom oficial del Consell Regional de la Vall d'Aosta, denominació aprovada en l'estatut especial de 1948.

Nou!!: Vall d'Aosta і Consell de la Vall · Veure més »

Coure

El coure és l'element químic de símbol Cu i nombre atòmic 29.

Nou!!: Vall d'Aosta і Coure · Veure més »

Courmayeur

Courmayeur (arpità Croméyeui) és un municipi italià, situat a la regió de Vall d'Aosta.

Nou!!: Vall d'Aosta і Courmayeur · Veure més »

Dinastia Savoia

Escut d'armes de la Casa de Savoia. La Dinastia Savoia o Casa de Savoia és una dinastia que tradicionalment tenia els seus dominis a Savoia, i que esdevingué la casa regnant del Regne d'Itàlia, des de la seva fundació l'any 1861 fins a la instauració de la República Italiana el 1946.

Nou!!: Vall d'Aosta і Dinastia Savoia · Veure més »

Dora Baltea

El Dora Baltea és un riu del nord-oest d'Itàlia afluent del riu Po que naix a la Glacera de la Brenva a la Vall d'Aosta als Alps i recorre el Piemont.

Nou!!: Vall d'Aosta і Dora Baltea · Veure més »

Edicions de la Magrana

Edicions de la Magrana, més coneguda simplement com La Magrana, és una editorial catalana.

Nou!!: Vall d'Aosta і Edicions de la Magrana · Veure més »

Església Catòlica Romana

Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.

Nou!!: Vall d'Aosta і Església Catòlica Romana · Veure més »

Federico Chabod

Federico Chabod (Aosta, 23 de febrer de 1901 – Roma, 14 de juliol de 1960) fou un polític i historiador valldostà.

Nou!!: Vall d'Aosta і Federico Chabod · Veure més »

Feixisme

200x200px El ''fascio'' romà, símbol tradicional del feixisme El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939).

Nou!!: Vall d'Aosta і Feixisme · Veure més »

Felipe Fernández-Armesto

Felipe Fernández-Armesto (Londres, 1950) és un historiador britànic i autor de nombrosos treballs d'història.

Nou!!: Vall d'Aosta і Felipe Fernández-Armesto · Veure més »

Fontina

El fontina és un formatge de pasta premsada semicuita fet amb llet de vaca, i amb gust dolç i delicat.

Nou!!: Vall d'Aosta і Fontina · Veure més »

Formatge

Formatges en un mercat a Basilea, Suïssa El formatge és un aliment fresc o madurat, sòlid o semisòlid, obtingut per separació del sèrum després de la coagulació de la llet sencera, o bé desnatada totalment o parcialment, de la nata, del sèrum d'elaborar mantega o d'una barreja d'alguns o de tots d'aquests productes per l'acció del quall o altres coagulants apropiats, amb hidròlisi prèvia de la lactosa o sense.

Nou!!: Vall d'Aosta і Formatge · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Vall d'Aosta і França · Veure més »

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Vall d'Aosta і Francès · Veure més »

Francoprovençal

Larpità, conegut històricament per la romanística com a francoprovençal, és una llengua romànica de la branca gal·loromànica, amb el domini lingüístic dividit administrativament entre França, Suïssa i Itàlia, i mancada d'oficialitat arreu.

Nou!!: Vall d'Aosta і Francoprovençal · Veure més »

Humbert I de Savoia

Humbert I de Mauriena i Belley (després també de Chablais), anomenat Humbert de les Mans Blanques, (Regne de Borgonya devers 980 - Hermillon, comtat de Savoia 1048) fou el primer comte de Mauriena, el que va ser l'embrió de la futura Savoia (1032-1048) i l'iniciador de la més tard anomenada Dinastia Savoia al que esdevindrà el comtat del mateix nom.

Nou!!: Vall d'Aosta і Humbert I de Savoia · Veure més »

Imma Tubella i Casadevall

Imma Tubella, a la Catosfera 2015 Imma Tubella Casadevall (la Bisbal d'Empordà, 10 de febrer del 1953) és doctora en Ciències Socials i Catedràtica de Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya, de la qual en va ser rectora.

Nou!!: Vall d'Aosta і Imma Tubella i Casadevall · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Vall d'Aosta і Italià · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Vall d'Aosta і Itàlia · Veure més »

Jura (departament)

Jura (39) és un departament francès situat a la regió de Borgonya - Franc Comtat.

Nou!!: Vall d'Aosta і Jura (departament) · Veure més »

La Thuile

La Thuile (arpità La Tchoueuille) és un municipi italià, situat a la regió de Vall d'Aosta.

Nou!!: Vall d'Aosta і La Thuile · Veure més »

Le Monde diplomatique

Le Monde diplomatique és una publicació mensual francesa de contingut polític dirigida per Serge Halimi (abans per Ignacio Ramonet).

Nou!!: Vall d'Aosta і Le Monde diplomatique · Veure més »

Lió

Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.

Nou!!: Vall d'Aosta і Lió · Veure més »

Literatura valldostana

La literatura valldostana és la literatura desenvolupada a la Vall d'Aosta, antic territori del Ducat de Savoia, després del Regne de Sardenya i actualment regió amb Estatut Especial d'Itàlia, en arpità o en francès.

Nou!!: Vall d'Aosta і Literatura valldostana · Veure més »

Mont Blanc

El Mont Blanc (Mont Blanc en francès i Monte Bianco en italià) és el punt culminant i cim emblemàtic dels Alps i un dels més coneguts del món.

Nou!!: Vall d'Aosta і Mont Blanc · Veure més »

Occità

L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.

Nou!!: Vall d'Aosta і Occità · Veure més »

Ollomont

Ollomont (arpità Olomon) és un municipi italià, situat a la regió de Vall d'Aosta.

Nou!!: Vall d'Aosta і Ollomont · Veure més »

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Vall d'Aosta і París · Veure més »

Piemont

El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.

Nou!!: Vall d'Aosta і Piemont · Veure més »

Pré-Saint-Didier

Pré-Saint-Didier (arpità Pré-Sèn-Lédjé) és un municipi italià, situat a la regió de Vall d'Aosta.

Nou!!: Vall d'Aosta і Pré-Saint-Didier · Veure més »

Regió amb Estatut Especial

Regions amb estatut especial Regió amb Estatut Especial, a Itàlia, és una regió que gaudeix d'una forma particular d'autonomia amb estatut, segons preveu l'article 116 de la Constitució italiana.

Nou!!: Vall d'Aosta і Regió amb Estatut Especial · Veure més »

Regne de Borgonya

El Regne de Borgonya o Regne Burgundi fou l'estat format pel poble germànic dels burgundis (després borgonyons) a la conca del Roine que va tenir uns límits variables però sempre a l'est i sud-est de la moderna França, ocupant també Suïssa.

Nou!!: Vall d'Aosta і Regne de Borgonya · Veure més »

Revista de Catalunya

Revista de Catalunya és una revista d'assaig editada en català que, des de la seva fundació el 1924 fins als nostres dies, ha passat per diverses vicissituds.

Nou!!: Vall d'Aosta і Revista de Catalunya · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: Vall d'Aosta і Revolució Francesa · Veure més »

Salasses

Els salasses (llatí: Salassi, grec Σαλασσοί) foren una poderosa tribu alpina del nord d'Itàlia que vivien a la moderna Vall d'Aosta, antiga Durias o Dora Baltea.

Nou!!: Vall d'Aosta і Salasses · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Nou!!: Vall d'Aosta і Sardenya · Veure més »

Savoia (regió)

Mapa de la Savoia Escut de la Savoia La Savoia (en francès Savoie, en savoià Savouè) és un antic estat europeu situada a l'angle nord-oest dels Alps que fou incorporada a França el 1860.

Nou!!: Vall d'Aosta і Savoia (regió) · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Vall d'Aosta і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Sent-Vincent

Saint-Vincent (arpità Sent-Veuncent) és un municipi italià, situat a la regió de Vall d'Aosta.

Nou!!: Vall d'Aosta і Sent-Vincent · Veure més »

Suïssa

Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

Nou!!: Vall d'Aosta і Suïssa · Veure més »

Unificació italiana

La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).

Nou!!: Vall d'Aosta і Unificació italiana · Veure més »

Walser

Walser (de l'alemany Walliser, vallesà, habitant del cantó de Valais (alemany Wallis) és el membre d'una població d'origen alamànic que va emigrar en el de l'actual cantó de Berna al cantó de Valais, i d'ací en el es va estendre en algunes valls veïnes que avui són part d'Itàlia, Liechtenstein i Àustria. Són dispersos dins l'arc alpí i potser són 17.000 individus, d'ells 10.000 a Suïssa, 3.500 a Itàlia i 3.500 a Àustria.

Nou!!: Vall d'Aosta і Walser · Veure més »

Xosé Manoel Núñez Seixas

Xosé Manoel Núñez Seixas (Ourense 1966) és un historiador i intel·lectual gallec.

Nou!!: Vall d'Aosta і Xosé Manoel Núñez Seixas · Veure més »

Zeus

En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.

Nou!!: Vall d'Aosta і Zeus · Veure més »

1861

Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.

Nou!!: Vall d'Aosta і 1861 · Veure més »

1988

1988 (MCMLXXXVIII) fon un any bixest començat en divendres.

Nou!!: Vall d'Aosta і 1988 · Veure més »

2001

2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.

Nou!!: Vall d'Aosta і 2001 · Veure més »

2002

2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.

Nou!!: Vall d'Aosta і 2002 · Veure més »

2003

2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.

Nou!!: Vall d'Aosta і 2003 · Veure més »

2004

2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.

Nou!!: Vall d'Aosta і 2004 · Veure més »

2005

2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Nou!!: Vall d'Aosta і 2005 · Veure més »

2006

2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Nou!!: Vall d'Aosta і 2006 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Valdostà, Vall d’Aosta, Valldostana, Valldostà.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »