Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Vall d'Aosta

Índex Vall d'Aosta

La plana padana, a l'ENE la vall d'Aosta (en blau) La vall d'Aosta (en arpità: Vâl d'Aoûta, en italià: Valle d'Aosta, en francès: Vallée d'Aoste) és una regió muntanyenca del nord-oest d'Itàlia.

64 les relacions: Alps, Alt alemany, Aosta, Arpitània, Arquitectura longobarda, Asbest, Benito Mussolini, Castell de Fénis, Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals, Cerví (muntanya), Cogne, Consell de la Vall, Coure, Courmayeur, Dinastia Savoia, Dora Baltea, Edicions de la Magrana, Església Catòlica Romana, Federico Chabod, Feixisme, Felipe Fernández-Armesto, Fontina, Formatge, França, Francès, Francoprovençal, Humbert I de Savoia, Imma Tubella i Casadevall, Italià, Itàlia, Jura (departament), La Thuile, Le Monde Diplomatique, Lió, Literatura valldostana, Mont Blanc, Occità, Ollomont, París, Piemont, Pré-Saint-Didier, Regió amb Estatut Especial, Regne de Borgonya, Revista de Catalunya, Revolució Francesa, Saint-Vincent (Vall d'Aosta), Salasses, Sardenya, Savoia (regió), Segona Guerra Mundial, ..., Suïssa, Unificació italiana, Walser, Xosé Manoel Núñez Seixas, Zeus, 1861, 1988, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004, 2005, 2006. Ampliar l'índex (14 més) »

Alps

Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.

Nou!!: Vall d'Aosta і Alps · Veure més »

Alt alemany

Línia divisòria entre les llengües germàniques occidentals i septentrionals. alt alemany inferior (blau), i el baix alemany (groc). Les principals isoglosses, les línies de Benrath i Speyer, estan marcades en negre. L'alt alemany (en alemany, Hochdeutsche Dialekte) és un conjunt de diversos estàndards d'alemany, luxemburguès i jiddisch, així com els dialectes alemanys parlats al centre i sud d'Alemanya, Àustria, Liechtenstein, Suïssa, Luxemburg i petites poblacions veïnes a Bèlgica, França (Alsàcia i el nord de Lorena), Itàlia, i Polònia.

Nou!!: Vall d'Aosta і Alt alemany · Veure més »

Aosta

Aosta (italià Aosta, francès Aoste, valldostà Aoûta) és un municipi italià, situat a la regió de Vall d'Aosta.

Nou!!: Vall d'Aosta і Aosta · Veure més »

Arpitània

Arpitània (en arpità Arpitania, Arpetania) és el territori de la llengua francoprovençal o llengua arpitana.

Nou!!: Vall d'Aosta і Arpitània · Veure més »

Arquitectura longobarda

L'arquitectura longobarda, també anomenada arquitectura llombarda, constitueix un conjunt d'obres arquitectòniques realitzades a la península Itàlica durant el regnat dels germànics longobards –també anomenats llombards– (568-774), amb una permanència residual a la part meridional de la península, la part anomenada Langobardia Minor governada per reis i ducs longobards, fins als segles X-XI.

Nou!!: Vall d'Aosta і Arquitectura longobarda · Veure més »

Asbest

Lasbest, o amiant, és el nom amb què es coneix un grup de minerals metamòrfics fibrosos, generalment amosita, crisolita, crocidolita i les formes fibroses de la tremolita, l'actinolita i l'antofil·lita, que es poden trobar en estat natural.

Nou!!: Vall d'Aosta і Asbest · Veure més »

Benito Mussolini

Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlí, Regne d'Itàlia, 29 de juliol del 1883 - Giulino di Mezzegra, 27 d'abril del 1945), fou el cap d'estat dictatorial d'Itàlia durant el període de 1922 fins al 1943.

Nou!!: Vall d'Aosta і Benito Mussolini · Veure més »

Castell de Fénis

El castell de Fénis en la comuna homònima i al marge dret del riu Dora Baltea, el principal de la Vall d'Aosta, es considera una de les més notables fortaleses d'aquesta regió.

Nou!!: Vall d'Aosta і Castell de Fénis · Veure més »

Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals

Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) és una associació no-governamental fundada el 1974 per Aureli Argemí i Roca, antic monjo de d'Abadia de Montserrat i antic secretari de l'abat Aureli Maria Escarré i Jané.

Nou!!: Vall d'Aosta і Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals · Veure més »

Cerví (muntanya)

El Cervíhttp://esadir.cat/toponims/altrestoponims/cervin/view?searchterm.

Nou!!: Vall d'Aosta і Cerví (muntanya) · Veure més »

Cogne

Cogne (arpità Cogn) és un municipi italià, situat a la regió de Vall d'Aosta.

Nou!!: Vall d'Aosta і Cogne · Veure més »

Consell de la Vall

Consell de la Vall (francès Conseil de la Vallée, italià Consiglio della Valle) és el nom oficial del Consell Regional de la Vall d'Aosta, denominació aprovada en l'estatut especial de 1948.

Nou!!: Vall d'Aosta і Consell de la Vall · Veure més »

Coure

El coure (del llatí cuprum), de símbol Cu, és un element químic de nombre atòmic 29 i un dels metalls més importants.

Nou!!: Vall d'Aosta і Coure · Veure més »

Courmayeur

Courmayeur (arpità Croméyeui) és un municipi italià, situat a la regió de Vall d'Aosta.

Nou!!: Vall d'Aosta і Courmayeur · Veure més »

Dinastia Savoia

Escut d'armes de la Casa de Savoia. La Dinastia Savoia o Casa de Savoia és una dinastia que tradicionalment tenia els seus dominis a Savoia, i que esdevingué la casa regnant del Regne d'Itàlia, des de la seva fundació l'any 1861 fins a la instauració de la República Italiana el 1946.

Nou!!: Vall d'Aosta і Dinastia Savoia · Veure més »

Dora Baltea

El Dora Baltea és un riu del nord-oest d'Itàlia afluent del riu Po que naix a la Vall d'Aosta als Alps i recorre el Piemont.

Nou!!: Vall d'Aosta і Dora Baltea · Veure més »

Edicions de la Magrana

Edicions de la Magrana, més coneguda simplement com La Magrana, fou una editorial catalana activa entre 1975 i 2003.

Nou!!: Vall d'Aosta і Edicions de la Magrana · Veure més »

Església Catòlica Romana

LEsglésia Catòlica, també coneguda com a Església Catòlica Romana, és l'església més gran del món cristià.

Nou!!: Vall d'Aosta і Església Catòlica Romana · Veure més »

Federico Chabod

Federico Chabod (Aosta, 23 de febrer de 1901 – Roma, 14 de juliol de 1960) fou un polític i historiador valldostà.

Nou!!: Vall d'Aosta і Federico Chabod · Veure més »

Feixisme

200x200px El ''fascio'' romà, símbol tradicional del feixisme El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939).

Nou!!: Vall d'Aosta і Feixisme · Veure més »

Felipe Fernández-Armesto

Felipe Fernández-Armesto (Londres, 1950) és un historiador britànic i autor de nombrosos treballs d'història.

Nou!!: Vall d'Aosta і Felipe Fernández-Armesto · Veure més »

Fontina

El fontina és un formatge de pasta premsada semicuita fet amb llet de vaca, i amb gust dolç i delicat.

Nou!!: Vall d'Aosta і Fontina · Veure més »

Formatge

Formatges en un mercat a Basilea, Suïssa El formatge és un aliment fresc o madurat, sòlid o semisòlid, obtingut per separació del sèrum després de la coagulació de la llet sencera, o bé desnatada totalment o parcialment, de la nata, del sèrum d'elaborar mantega o d'una barreja d'alguns o de tots d'aquests productes per l'acció del quall o altres coagulants apropiats, amb hidròlisi prèvia de la lactosa o sense.

Nou!!: Vall d'Aosta і Formatge · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Vall d'Aosta і França · Veure més »

Francès

El francès o francés (le français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Nasqué als volts de París i s'escampà extensivament per tot França com a llengua de l'Imperi i de la República en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Vall d'Aosta і Francès · Veure més »

Francoprovençal

Mapa de la distribució de l'arpità, amb topònims en arpità Larpità, conegut històricament per la romanística com a francoprovençal, és una llengua romànica de la branca gal·loromànica, amb el domini lingüístic dividit administrativament entre França, Suïssa i Itàlia, i mancada d'oficialitat arreu.

Nou!!: Vall d'Aosta і Francoprovençal · Veure més »

Humbert I de Savoia

Humbert I de Mauriena i Belley (després també de Chablais), anomenat Humbert de les Mans Blanques, (Regne de Borgonya v 980 - Hermillon, comtat de Savoia 1048) fou el primer comte de Mauriena embrió del que després seria Savoia (1032-1048) i l'iniciador de la més tard anomenada Dinastia Savoia al que esdevindrà el comtat del mateix nom.

Nou!!: Vall d'Aosta і Humbert I de Savoia · Veure més »

Imma Tubella i Casadevall

Imma Tubella, a la Catosfera 2015 Imma Tubella Casadevall (la Bisbal d'Empordà, 1953), és doctora en Ciències Socials i Catedràtica de Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya, de la qual en va ser rectora.

Nou!!: Vall d'Aosta і Imma Tubella i Casadevall · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per les minories d'Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, – Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Vall d'Aosta і Italià · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Vall d'Aosta і Itàlia · Veure més »

Jura (departament)

Jura (39) és un departament francès situat a la regió de Borgonya - Franc Comtat.

Nou!!: Vall d'Aosta і Jura (departament) · Veure més »

La Thuile

La Thuile (arpità La Tchoueuille) és un municipi italià, situat a la regió de Vall d'Aosta.

Nou!!: Vall d'Aosta і La Thuile · Veure més »

Le Monde Diplomatique

Le Monde Diplomatique és una publicació mensual francesa de contingut polític dirigida per Serge Halimi (abans per Ignacio Ramonet).

Nou!!: Vall d'Aosta і Le Monde Diplomatique · Veure més »

Lió

Lió (antigament Lleó (del Roine), en francès: Lyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Nou!!: Vall d'Aosta і Lió · Veure més »

Literatura valldostana

La literatura valldostana és la literatura desenvolupada a la Vall d'Aosta, antic territori del Ducat de Savoia, després del Regne de Sardenya i actualment regió amb Estatut Especial d'Itàlia, en arpità o en francès.

Nou!!: Vall d'Aosta і Literatura valldostana · Veure més »

Mont Blanc

El Mont Blanc (Mont Blanc en francès i Monte Bianco en italià) és el punt culminant i cim emblemàtic dels Alps i un dels més coneguts del món.

Nou!!: Vall d'Aosta і Mont Blanc · Veure més »

Occità

L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.

Nou!!: Vall d'Aosta і Occità · Veure més »

Ollomont

Ollomont (arpità Olomon) és un municipi italià, situat a la regió de Vall d'Aosta.

Nou!!: Vall d'Aosta і Ollomont · Veure més »

París

París (en francès: Paris), és la capital i la major ciutat de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com la Regió Parisenca, creuada pel Sena, és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Vall d'Aosta і París · Veure més »

Piemont

El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.

Nou!!: Vall d'Aosta і Piemont · Veure més »

Pré-Saint-Didier

Pré-Saint-Didier (arpità Pré-Sèn-Lédjé) és un municipi italià, situat a la regió de Vall d'Aosta.

Nou!!: Vall d'Aosta і Pré-Saint-Didier · Veure més »

Regió amb Estatut Especial

Regions amb estatut especial Regió amb Estatut Especial, a Itàlia, és una regió que gaudeix d'una forma particular d'autonomia amb estatut, segons preveu l'article 116 de la Constitució italiana.

Nou!!: Vall d'Aosta і Regió amb Estatut Especial · Veure més »

Regne de Borgonya

El Regne de Borgonya o Regne Burgundi fou l'estat format pel poble germànic dels burgundis (després borgonyons) a la conca del Roine que va tenir uns límits variables però sempre a l'est i sud-est de la moderna França, ocupant també Suïssa.

Nou!!: Vall d'Aosta і Regne de Borgonya · Veure més »

Revista de Catalunya

Revista de Catalunya és una revista d'assaig editada en català que, des de la seva fundació el 1924 fins als nostres dies, ha passat per diverses vicissituds.

Nou!!: Vall d'Aosta і Revista de Catalunya · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789 – 1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: Vall d'Aosta і Revolució Francesa · Veure més »

Saint-Vincent (Vall d'Aosta)

Saint-Vincent (arpità Sent-Veuncent) és un municipi italià, situat a la regió de Vall d'Aosta.

Nou!!: Vall d'Aosta і Saint-Vincent (Vall d'Aosta) · Veure més »

Salasses

Els salasses (llatí Salassi, grec Σαλασσοί) foren una poderosa tribu alpina del nord d'Itàlia que vivien a la moderna Vall d'Aosta, antiga Durias o Dora Baltea.

Nou!!: Vall d'Aosta і Salasses · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Nou!!: Vall d'Aosta і Sardenya · Veure més »

Savoia (regió)

Mapa de la Savoia Escut de la Savoia La Savoia (en francès Savoie, en savoià Savouè) és un antic estat europeu situada a l'angle nord-oest dels Alps que fou incorporada a França el 1860.

Nou!!: Vall d'Aosta і Savoia (regió) · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Vall d'Aosta і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Suïssa

Suïssa (en alemany: die Schweiz; en francès: la Suisse; en italià: Svizzera; en romanx: Svizra; en llatí: Helvetia), oficialment la Confederació Suïssa (en alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; en francès: Confédération Suisse; en italià: Confederazione Svizzera; en romanx: Confederaziun svizra) en llatí Confœderatio Helvetica, és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

Nou!!: Vall d'Aosta і Suïssa · Veure més »

Unificació italiana

La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).

Nou!!: Vall d'Aosta і Unificació italiana · Veure més »

Walser

Walser (de l'alemany Walliser, vallesà, habitant del cantó de Valais (alemany Wallis) és el membre d'una població d'origen alamànic que va emigrar en el segle VIII de l'actual cantó de Berna al cantó de Valais, i d'ací en el segle XIII es va estendre en algunes valls veïnes que avui són part d'Itàlia, Liechtenstein i Àustria. Són dispersos dins l'arc alpí i potser són 17.000 individus, d'ells 10.000 a Suïssa, 3.500 a Itàlia i 3.500 a Àustria.

Nou!!: Vall d'Aosta і Walser · Veure més »

Xosé Manoel Núñez Seixas

Xosé M. Núñez Seixas (Ourense 1966) és un historiador i intel·lectual gallec.Ha estudiat a les universitats de Santiago de Compostela i Dijon, i és doctor en Història Contemporània per l'Institut Universitari Europeu de Florència.

Nou!!: Vall d'Aosta і Xosé Manoel Núñez Seixas · Veure més »

Zeus

En la mitologia grega, Zeus (en grec antic Θεύς) és el déu suprem de l'Olimp.

Nou!!: Vall d'Aosta і Zeus · Veure més »

1861

;Països Catalans.

Nou!!: Vall d'Aosta і 1861 · Veure més »

1988

;Països Catalans.

Nou!!: Vall d'Aosta і 1988 · Veure més »

2000

Façana d'una casa del carrer de l'Església de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Vall d'Aosta і 2000 · Veure més »

2001

;Països Catalans.

Nou!!: Vall d'Aosta і 2001 · Veure més »

2002

;Països Catalans.

Nou!!: Vall d'Aosta і 2002 · Veure més »

2003

;Espanya.

Nou!!: Vall d'Aosta і 2003 · Veure més »

2004

Sense descripció.

Nou!!: Vall d'Aosta і 2004 · Veure més »

2005

Llibertat al món el 2005 segons la Freedom House.

Nou!!: Vall d'Aosta і 2005 · Veure més »

2006

L'any 2006 fou declarat lAny internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Nou!!: Vall d'Aosta і 2006 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Vall d’Aosta, Valldostana, Valldostà.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »