Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Valentinià III

Índex Valentinià III

Valentinià III (en llatí:, Ravenna, 2 de juliol del 419 - Roma, 16 de març del 455) fou emperador romà d'Occident (424 - 455).

110 les relacions: Aeci, Alaric I, Aquileia, Aquitània, Arle, Armòrica, Aspar (númida), Ataülf, Avit, Àtila, Bagaudes, Batalla dels Camps Catalàunics, Bonifaci d'Àfrica, Britànnia, Burgundis, Cambridge University Press, Camp de Mart, Cartago, Cèsar (títol), Châlons-en-Champagne, Client (Roma), Comes, Constanci III, Curopalata, Escots, Eudòxia (muller de Valentinià III), Fèlix Ennodi, Flavi Honori, Francs, Gal·la Placídia, Genseric, Helió, Hipona, Huns, Itàlia romana, Joan d'Antioquia (escriptor), Joan el Secretari, Jordanes, Llatí, Llista d'emperadors romans, Maniqueisme, Marcià, Mèrida, Mestre dels oficis, Mestre dels soldats, Narbona, Nòrica, Novellae, Oxford University Press, Palerm, ..., Pannònia, Papa Lleó I, Petroni Màxim, Pictes, Pròsper d'Aquitània, Ravenna, Rècia, Requila, Rin, Roma, Sardenya, Saxons, Sicília, Sidoni Apol·linar, Sueus, Teodoric I (rei dels visigots), Teodoric II (rei dels visigots), Tessalònica, Tolosa de Llenguadoc, Trèveris, Turismund, Vàndals, 1 de setembre, 16 de març, 17 de març, 2 de juliol, 20 de febrer, 21 d'octubre, 23 d'octubre, 27 de novembre, 28 de juliol, 31 de maig, 419, 422, 424, 425, 426, 427, 428, 429, 432, 433, 435, 436, 437, 438, 439, 440, 441, 442, 446, 448, 450, 451, 452, 453, 454, 455, 5 de març, 9 d'octubre. Ampliar l'índex (60 més) »

Aeci

Flavi Aeci (Flavius Aetius, Dorostana, Mèsia, 396 – Ravenna, 21 de setembre de 454) va ser un general romà i home d'estat del final de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.

Nou!!: Valentinià III і Aeci · Veure més »

Alaric I

Alaric I (d'Athal-ric, «noble i poderós»; Tomis, Estíria ~370 - ?) fou rei dels visigots del 395 al 410.

Nou!!: Valentinià III і Alaric I · Veure més »

Aquileia

Aquileia (en friülà Aquilee, en grec antic Ἀκυληΐα o Ἀκουιληΐα) és una ciutat italiana de la província d'Udine a regió del Friül-Venècia Júlia, dins la comarca de Bassa Friülana.

Nou!!: Valentinià III і Aquileia · Veure més »

Aquitània

Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.

Nou!!: Valentinià III і Aquitània · Veure més »

Arle

Arle —Arle i Arles — és una vila de la Provença.

Nou!!: Valentinià III і Arle · Veure més »

Armòrica

Armòrica és la regió de la Gàl·lia que correspon, aproximadament, la zona entre Pornic (prop de Nantes) a Dieppe aplegant l'actual Bretanya, el nord-oest del país del Loira i la totalitat del litoral de Normandia.

Nou!!: Valentinià III і Armòrica · Veure més »

Aspar (númida)

Aspar va ser un militar númida al que el rei Jugurta va enviar al regne de Boccus I a Mauretània, per conèixer els propòsits d'aquest rei i veure si estava d'acord amb Sul·la, però no va aconseguir saber què pensava Boccus.

Nou!!: Valentinià III і Aspar (númida) · Veure més »

Ataülf

Ataülf dathal (noble) i wulf (llop, guerrer), «guerrer noble»; (? - Barcino, 415) fou rei dels visigots de Tolosa entre el 410 i el 415.

Nou!!: Valentinià III і Ataülf · Veure més »

Avit

Marc Mecili Avit (en llatí), conegut simplement com a Avit, fou un emperador de l'Imperi Romà d'Occident de curta durada (455-456).

Nou!!: Valentinià III і Avit · Veure més »

Àtila

Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.

Nou!!: Valentinià III і Àtila · Veure més »

Bagaudes

Durant l'antic Imperi Romà, primer al sud de les Gàl·lies i després a les Hispànies, reberen el nom genèric de bagaudes aquelles partides revoltades de camperols pobres lliures, esclaus i/o soldats desertors que s'enfrontaren violentament contra els latifundis i l'autoritat imperial.

Nou!!: Valentinià III і Bagaudes · Veure més »

Batalla dels Camps Catalàunics

La batalla dels Camps Catalàunics o batalla de Châlons va ser una batalla que va enfrontar una coalició romana liderada pel general Flavi Aeci i el rei visigot Teodoric I contra l'aliança dels huns comandada pel rei Àtila.

Nou!!: Valentinià III і Batalla dels Camps Catalàunics · Veure més »

Bonifaci d'Àfrica

Bonifaci va ser un general romà probablement d'origen traci.

Nou!!: Valentinià III і Bonifaci d'Àfrica · Veure més »

Britànnia

La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.

Nou!!: Valentinià III і Britànnia · Veure més »

Burgundis

Els burgundis foren un poble francès oriental originària d'Escandinàvia, que a partir de l'any 200 va iniciar una migració massiva cap a l'Europa central, seguida pels vàndals, cap a Pomerània (actuals Polònia i nord-est d'Alemanya).

Nou!!: Valentinià III і Burgundis · Veure més »

Cambridge University Press

Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.

Nou!!: Valentinià III і Cambridge University Press · Veure més »

Camp de Mart

Mapa esquemàtic de Roma amb el '''Camp de Mart''' fora de la Muralla Serviana, la línia vermella El camp de Mart a l'antiga Roma era una esplanada al nord de la Muralla Serviana, construïda pel rei Servi Tul·li.

Nou!!: Valentinià III і Camp de Mart · Veure més »

Cartago

Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.

Nou!!: Valentinià III і Cartago · Veure més »

Cèsar (títol)

Cèsar (en plural "Cèsars") és un títol nobiliari instituït durant l'Imperi Romà.

Nou!!: Valentinià III і Cèsar (títol) · Veure més »

Châlons-en-Champagne

Châlons-en-Champagne és un municipi francès, situat al departament del Marne i a la regió del Gran Est, situada a la vora del riu Marne.

Nou!!: Valentinià III і Châlons-en-Champagne · Veure més »

Client (Roma)

Client, del llatí cliens (parent amb el verb cluere, «obeir»), era una classe social de l'antiga Roma.

Nou!!: Valentinià III і Client (Roma) · Veure més »

Comes

Comes (en plural comites) era un rang romà que inicialment equivalia a 'company' per distingir-lo de socius ('soci').

Nou!!: Valentinià III і Comes · Veure més »

Constanci III

Constanci III (Flavius Constantius) fou emperador romà d'Occident des del 8 de febrer del 421 fins a la seva mort el 2 de setembre del mateix any.

Nou!!: Valentinià III і Constanci III · Veure més »

Curopalata

Curopalata (en grec: κουροπαλάτης, kouropalatēs del llatí: cura palatii ' qui té cura del palau') era una dignitat nobiliària de la cort romana d'Orient, una de les més altes des de l'època de l'emperador Justinià I (regnat 527-565) a la dels Comnens al.

Nou!!: Valentinià III і Curopalata · Veure més »

Escots

Els escots (scoti) foren un poble d'Hibèrnia.

Nou!!: Valentinià III і Escots · Veure més »

Eudòxia (muller de Valentinià III)

Eudòxia o Licínia Eudòxia, en llatí Eudoxia o Licinia Eudoxia, fou emperadriu romana d'Occident, filla de l'emperador d'Orient Teodosi II i d'Eudòxia Augusta.

Nou!!: Valentinià III і Eudòxia (muller de Valentinià III) · Veure més »

Fèlix Ennodi

Fèlix Ennodi (en llatí Felix Ennodius) (400 – abans de 461) va ser un procònsol d'Àfrica vers 420 o 423.

Nou!!: Valentinià III і Fèlix Ennodi · Veure més »

Flavi Honori

Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.

Nou!!: Valentinià III і Flavi Honori · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Valentinià III і Francs · Veure més »

Gal·la Placídia

Gal·la Placídia (en Aelia Galla Placidia; Constantinoble, 388–Roma, 27 de novembre de 450) fou una princesa romana, filla de l'emperador Teodosi I i de la seva segona esposa Gal·la; era, per tant, germanastra dels emperadors Honori i Arcadi.

Nou!!: Valentinià III і Gal·la Placídia · Veure més »

Genseric

Genseric atacant Roma Genseric (Γιζέικος, vers 389 – 25 de gener del 477) fou rei dels vàndals (abans dels vàndals asdings).

Nou!!: Valentinià III і Genseric · Veure més »

Helió

Helió (en llatí Helion, en grec), va ser un funcionari romà de l'imperi oriental que va exercir com a magister officiorum, del 414 al 417, i del 424 al 427, sota Teodosi II.

Nou!!: Valentinià III і Helió · Veure més »

Hipona

Hipona (Hippo Regius) va ser una antiga ciutat de Numídia a la riba del riu Ubus (grec Ubos), on actualment hi ha Annaba, a Algèria.

Nou!!: Valentinià III і Hipona · Veure més »

Huns

Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.

Nou!!: Valentinià III і Huns · Veure més »

Itàlia romana

Itàlia és una península que ocupa aproximadament el territori de l'actual República d'Itàlia excloses les illes de Sardenya i Sicília i la zona dels Alps.

Nou!!: Valentinià III і Itàlia romana · Veure més »

Joan d'Antioquia (escriptor)

Joan d'Antioquia fou un escriptor romà d'Orient que va escriure, Historia Chronographica ab Adamo, esmentada per Valesi a la seva Excerpta ex Collectaneis Constantini Augusti Porphyrogeniti,, De Virtute et Vitio publicada a París el 1634.

Nou!!: Valentinià III і Joan d'Antioquia (escriptor) · Veure més »

Joan el Secretari

Joan el Secretari (en llatí Joannes Augustus o Ioannes) va ser un usurpador del tron imperial romà (423-425) contra Valentinià III.

Nou!!: Valentinià III і Joan el Secretari · Veure més »

Jordanes

L'àrea Mediterrània al voltant del 550 EC tal com Jordanes va descriure al seu ''Getica''. Constantinoble, la capital de l'Imperi Romà d'Orient, es mostra en rosa, i les conquestes de Justinià I, en verd. Jordanes (Iordanes) va ser un funcionari i historiador romà d'Orient d'origen got del.

Nou!!: Valentinià III і Jordanes · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Valentinià III і Llatí · Veure més »

Llista d'emperadors romans

Aquesta és una llista dels emperadors romans, amb indicació del període durant el qual van governar l'Imperi.

Nou!!: Valentinià III і Llista d'emperadors romans · Veure més »

Maniqueisme

Maniqueus El maniqueisme és una religió dualista i gnosticista fundada per Mani a l'antiga Pèrsia durant el segle III.

Nou!!: Valentinià III і Maniqueisme · Veure més »

Marcià

Marcià va ser un emperador de l'Imperi Romà d'Orient des del 450 fins al 457.

Nou!!: Valentinià III і Marcià · Veure més »

Mèrida

Mèrida (topònim oficial: Mérida, en castellà) és una ciutat espanyola, capital de la comunitat autònoma d'Extremadura i seu de les seves institucions de govern.

Nou!!: Valentinià III і Mèrida · Veure més »

Mestre dels oficis

El mestre dels oficis (magister officiorum) fou un oficial d'alt rang de la cort imperial romana que tenia el control i vigilància de totes les audiències amb l'emperador i també incloïa a la seva jurisdicció els funcionaris civils i militars.

Nou!!: Valentinià III і Mestre dels oficis · Veure més »

Mestre dels soldats

Mestre dels soldats (magister militum, magister armorum, equitum et peditum utriusque militias, o abreujat Magister armorum) va ser el nom de dos oficials instituïts per Constantí I el Gran encarregats de dirigir els exèrcits imperials, un al front de la cavalleria i l'altre de la infanteria.

Nou!!: Valentinià III і Mestre dels soldats · Veure més »

Narbona

Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.

Nou!!: Valentinià III і Narbona · Veure més »

Nòrica

La província Nòrica o del Nòric (Noricum) va ser una província romana creada l'any 16 aC, i el regne conquerit totalment el 15 aC.

Nou!!: Valentinià III і Nòrica · Veure més »

Novellae

Novellae (en grec:, en llatí) són un conjunt de lleis, algunes escrites en llatí i altres en grec, que constitueixen un dels quatre grups del Corpus Juris Civilis que són: la Digesta, les Institutiones, el Codex Constitutionum i les Novellae.

Nou!!: Valentinià III і Novellae · Veure més »

Oxford University Press

Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.

Nou!!: Valentinià III і Oxford University Press · Veure més »

Palerm

Palerm (en sicilià, Palermu; en italià i oficialment, Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).

Nou!!: Valentinià III і Palerm · Veure més »

Pannònia

Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.

Nou!!: Valentinià III і Pannònia · Veure més »

Papa Lleó I

Lleó I (c. 400 - 10 de novembre de 461), també conegut com a Lleó el Gran va ser bisbe de Roma des del 29 de setembre de 440 fins a la seva mort.

Nou!!: Valentinià III і Papa Lleó I · Veure més »

Petroni Màxim

Petroni Màxim (nom complet en llatí probablement Petronius Anicius Maximus, l'Anicius dubtós, ja que va regnar amb el nom Flavius Petronius Maximus) (vers 396-455) fou emperador romà del 17 de març al 31 de maig del 455.

Nou!!: Valentinià III і Petroni Màxim · Veure més »

Pictes

Pictes (llatí: Picti) és el nom que hom ha donat als antics caledons que vivien a l'actual Escòcia.

Nou!!: Valentinià III і Pictes · Veure més »

Pròsper d'Aquitània

Pròsper d'Aquitània (Llemotges?, ca. 390 - Marsella, 460) o Prosperus Tyro o Aquitanus o també Aquitanicus, va ser un escriptor eclesiàstic romà que va florir a la primera meitat del.

Nou!!: Valentinià III і Pròsper d'Aquitània · Veure més »

Ravenna

Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.

Nou!!: Valentinià III і Ravenna · Veure més »

Rècia

Rècia (Rhaetia o Raetia) va ser una província romana situada al nord-oest de la península Itàlica.

Nou!!: Valentinià III і Rècia · Veure més »

Requila

Requila (? - 448) fou rei dels sueus de 438 a 448, quan morí.

Nou!!: Valentinià III і Requila · Veure més »

Rin

El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.

Nou!!: Valentinià III і Rin · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Valentinià III і Roma · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Nou!!: Valentinià III і Sardenya · Veure més »

Saxons

Els saxons (saxones, Σάξονες) eren un dels anomenats pobles germànics.

Nou!!: Valentinià III і Saxons · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Valentinià III і Sicília · Veure més »

Sidoni Apol·linar

Gai Sol·li Modest Apol·linar Sidoni (Gaius Sollius Modestus Apollinaris Sidonius; Lugdúnum, 5 de novembre del 431/432 - Augustonemetum, agost del 481), més conegut com a Sidoni Apol·linar, va ser un escriptor i senador romà, i bisbe de Clarmont d'Alvèrnia.

Nou!!: Valentinià III і Sidoni Apol·linar · Veure més »

Sueus

Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.

Nou!!: Valentinià III і Sueus · Veure més »

Teodoric I (rei dels visigots)

Teodoric I (?, ? - Camps Catalàunics, prop de Châlons-en-Champagne, 451), nom germànic compost per les paraules theud (poble) i ric (poder, sobirà) que significa «sobirà del poble», també anomenat Teodored, va ser el rei dels visigots durant el període del regne de Tolosa, entre els anys 418 i 451.

Nou!!: Valentinià III і Teodoric I (rei dels visigots) · Veure més »

Teodoric II (rei dels visigots)

Teodoric II (? 426 - Tolosa 466) fou rei dels visigots del 453 al 466, pertanyent al llinatge dels balts.

Nou!!: Valentinià III і Teodoric II (rei dels visigots) · Veure més »

Tessalònica

Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.

Nou!!: Valentinià III і Tessalònica · Veure més »

Tolosa de Llenguadoc

Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.

Nou!!: Valentinià III і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »

Trèveris

Trèveris (en alemany, Trier; en francès, Trèves) és una ciutat de Renània-Palatinat, Alemanya, situada a la vora del riu Mosel·la.

Nou!!: Valentinià III і Trèveris · Veure més »

Turismund

Turismund - de Thurs (gegant) i mods (valor), «gegant valerós»; (?, 453) va ser reis dels visigots durant el període del regne de Tolosa, des de la seva aclamació el 451 a la mort del seu pare en el camp de batalla, fins al seu assassinat per part dels seus germans el 453.

Nou!!: Valentinià III і Turismund · Veure més »

Vàndals

Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).

Nou!!: Valentinià III і Vàndals · Veure més »

1 de setembre

El primer de setembre és el dos-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Valentinià III і 1 de setembre · Veure més »

16 de març

El dia 16 de març és el setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Valentinià III і 16 de març · Veure més »

17 de març

El 17 de març és el setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Valentinià III і 17 de març · Veure més »

2 de juliol

El 2 de juliol és el cent vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Valentinià III і 2 de juliol · Veure més »

20 de febrer

El 20 de febrer és el cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Valentinià III і 20 de febrer · Veure més »

21 d'octubre

El 21 d'octubre és el dos-cents noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Valentinià III і 21 d'octubre · Veure més »

23 d'octubre

El 23 d'octubre és el dos-cents noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Valentinià III і 23 d'octubre · Veure més »

27 de novembre

El 27 de novembre o 27 de santandria és el tres-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Valentinià III і 27 de novembre · Veure més »

28 de juliol

El 28 de juliol és el dos-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents desè en els anys de traspàs.

Nou!!: Valentinià III і 28 de juliol · Veure més »

31 de maig

El 31 de maig és el cent cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Valentinià III і 31 de maig · Veure més »

419

Sense descripció.

Nou!!: Valentinià III і 419 · Veure més »

422

Sense descripció.

Nou!!: Valentinià III і 422 · Veure més »

424

Sense descripció.

Nou!!: Valentinià III і 424 · Veure més »

425

Sense descripció.

Nou!!: Valentinià III і 425 · Veure més »

426

El 426 (CDXXVI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Valentinià III і 426 · Veure més »

427

El 427 (CDXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Valentinià III і 427 · Veure més »

428

El 428 (CDXXVIII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Valentinià III і 428 · Veure més »

429

El 429 (CDXXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Valentinià III і 429 · Veure més »

432

Sense descripció.

Nou!!: Valentinià III і 432 · Veure més »

433

El 433 (CDXXXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Valentinià III і 433 · Veure més »

435

El 435 (CDXXXV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Valentinià III і 435 · Veure més »

436

Sense descripció.

Nou!!: Valentinià III і 436 · Veure més »

437

Sense descripció.

Nou!!: Valentinià III і 437 · Veure més »

438

El 438 (CDXXXVIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Valentinià III і 438 · Veure més »

439

El 439 (CDXXXIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Valentinià III і 439 · Veure més »

440

Sense descripció.

Nou!!: Valentinià III і 440 · Veure més »

441

El 441 (CDXLI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Valentinià III і 441 · Veure més »

442

Sense descripció.

Nou!!: Valentinià III і 442 · Veure més »

446

Sense descripció.

Nou!!: Valentinià III і 446 · Veure més »

448

Sense descripció.

Nou!!: Valentinià III і 448 · Veure més »

450

Sense descripció.

Nou!!: Valentinià III і 450 · Veure més »

451

Sense descripció.

Nou!!: Valentinià III і 451 · Veure més »

452

El 452 (CDLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a les darreries de l'edat antiga.

Nou!!: Valentinià III і 452 · Veure més »

453

Sense descripció.

Nou!!: Valentinià III і 453 · Veure més »

454

El 454 (CDLIV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Valentinià III і 454 · Veure més »

455

Sense descripció.

Nou!!: Valentinià III і 455 · Veure més »

5 de març

El 5 de març és el seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Valentinià III і 5 de març · Veure més »

9 d'octubre

El 9 d'octubre és el dos-cents vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Valentinià III і 9 d'octubre · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »