Accés més ràpid que el navegador!
114 les relacions: Accident vascular cerebral, Alamans, Amiens, Ammià Marcel·lí, Anatòlia, Ankara, Arianisme, August (títol), Àfrica (província romana), Basilea, Bitínia, Bratislava, Britànnia, Carnuntum, Catolicisme, Cíbales, Châlons-en-Champagne, Colònia (Alemanya), Constanci II, Constantinoble, Danubi, Dàcia, Divorci, Dux bellorum, Edirne, Egipte (província romana), Emperador romà, Escots, Eslovàquia, Firm (usurpador segle IV), Flavi Gracià, Flavi Teodosi el Vell, Galàcia, Gal·la (emperadriu), Gàl·lia, Gracià Funari, Hispània, Hongria, Il·líria, Itàlia romana, Joví, Jovià, Julià l'Apòstata, Justina, Kent, Lídia, Leptis Magna, Llatí, Llista d'emperadors romans, Luci Aureli Aviani Simmac, ..., Lutècia, Macrià, Magúncia, Magnenci, Maniqueisme, Mannheim, Marcel·lí, Maximí, Mestre de la cavalleria, Mestre dels oficis, Metz, Milà, Moràvia, Mur d'Antoní, Neckar, Niš, Nicea, Nicomèdia, Pannònia, París, Pictes, Plòvdiv, Procopi (emperador), Quades, Rècia, Reims, Rin, Roma, Routledge, Saxons, Sàrdica, Sàrmates, Sírmium, Scarpona, Toul, Tràcia, Trèveris, Valèria (província romana), Valent, Valentinià II, Veti Agori Pretextat, Viena, 1 de març, 16 de febrer, 17 de novembre, 18 d'agost, 24 d'agost, 26 de febrer, 28 de març, 321, 362, 363, 364, 365, 366, 367, 368, 369, 370, 371, 372, 373, 374, 375. Ampliar l'índex (64 més) »
Accident vascular cerebral
Un accident vascular cerebral (AVC) o accident cerebrovascular, popularment anomenat atac de feridura (o en tal "s'ha ferit”), sobresang, vessament cerebral o ictus cerebral, és un episodi agut d'afectació de la circulació cerebral; es produeix una lesió irreversible en un territori cerebral a causa de la pèrdua de flux sanguini al cervell, que produeix una sèrie de símptomes i/o signes variables en funció de l'àrea cerebral afectada.
Nou!!: Valentinià I і Accident vascular cerebral · Veure més »
Alamans
Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.
Nou!!: Valentinià I і Alamans · Veure més »
Amiens
Amiens (en francès; en català també Amens) és una ciutat i un municipi de França, capital del departament del Somme, a la regió dels Alts de França.
Nou!!: Valentinià I і Amiens · Veure més »
Ammià Marcel·lí
Ammià Marcel·lí o Amià Marcel·lí va ser un militar i historiador romà del, el darrer ciutadà que va escriure una història profana en llatí, Res Gestae.
Nou!!: Valentinià I і Ammià Marcel·lí · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Valentinià I і Anatòlia · Veure més »
Ankara
Ankara és la capital de Turquia i la segona ciutat més gran del país després d'Istanbul.
Nou!!: Valentinià I і Ankara · Veure més »
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Nou!!: Valentinià I і Arianisme · Veure més »
August (títol)
August, del llatí Augustus (plural: augusti), 'majestuós', 'impulsor', o 'venerable', era un títol Romà Antic, que va ostentar per primer cop Cèsar August i posteriorment esdevinguí un dels títols amb què són ara coneguts els Emperadors Romans.
Nou!!: Valentinià I і August (títol) · Veure més »
Àfrica (província romana)
Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.
Nou!!: Valentinià I і Àfrica (província romana) · Veure més »
Basilea
Basilea és la tercera ciutat més gran de Suïssa en població amb 188.000 habitants en el cantó de Basel-Stadt el 2004 i 690.000 habitants a la conurbació, que arriba als cantons veïns.
Nou!!: Valentinià I і Basilea · Veure més »
Bitínia
Bitínia és una regió del nord-oest d'Àsia Menor, actualment Turquia, a la part asiàtica del Bòsfor i de cara a la mar Negra.
Nou!!: Valentinià I і Bitínia · Veure més »
Bratislava
miniatura Bratislava (en eslovac ; en hongarès Pózsony, en alemany Pressburg) és la capital d'Eslovàquia, i amb 430.000 habitants, la ciutat més gran del país.
Nou!!: Valentinià I і Bratislava · Veure més »
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Nou!!: Valentinià I і Britànnia · Veure més »
Carnuntum
Carnuntum (en grec antic Καρνοῦς) era una antiga i important ciutat celta del nord de Pannònia a la part sud del Danubi.
Nou!!: Valentinià I і Carnuntum · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Valentinià I і Catolicisme · Veure més »
Cíbales
Cíbales (en llatí Cibalae, en grec antic Κιβάλαι) va ser una antiga ciutat romana de la Pannònia Inferior a la vora del riu Bacuntius, entre Ulpianum i Mursa.
Nou!!: Valentinià I і Cíbales · Veure més »
Châlons-en-Champagne
Châlons-en-Champagne és un municipi francès, situat al departament del Marne i a la regió del Gran Est, situada a la vora del riu Marne.
Nou!!: Valentinià I і Châlons-en-Champagne · Veure més »
Colònia (Alemanya)
Colònia o Colonya (Köln; en alemany de Colonya: Kölle; en Keulen) és una ciutat d'Alemanya situada a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.
Nou!!: Valentinià I і Colònia (Alemanya) · Veure més »
Constanci II
Flavi Juli Constanci (en llatí: Flavius Iulius Constantius, 7 d'agost del 317 – 3 de novembre del 361) fou un emperador romà (337-361), anomenat Constanci II per distingir-lo del seu avi.
Nou!!: Valentinià I і Constanci II · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Valentinià I і Constantinoble · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Valentinià I і Danubi · Veure més »
Dàcia
El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.
Nou!!: Valentinià I і Dàcia · Veure més »
Divorci
Marilyn Monroe signant el seu divorci de Joe DiMaggio (1954) El divorci o divorç és la dissolució del matrimoni.
Nou!!: Valentinià I і Divorci · Veure més »
Dux bellorum
Dux (en plural, duces) és un terme utilitzat en llatí per fer referència a un líder, l'etimologia deriva del verb ducere, el significat del qual és liderar.
Nou!!: Valentinià I і Dux bellorum · Veure més »
Edirne
Banda de l'Ajuntament d'Edirne Edirne (antigament Adrianòpolis, Αδριανουπολις; búlgar: Одрин) és una ciutat de Turquia a la vora del Maritza, a la frontera amb Grècia a Tràcia, capital de la província d'Edirne.
Nou!!: Valentinià I і Edirne · Veure més »
Egipte (província romana)
La província romana d'Egipte (Aegyptus) va ser el nom amb què van denominar la regió d'Egipte durant l'Imperi Romà.
Nou!!: Valentinià I і Egipte (província romana) · Veure més »
Emperador romà
L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.
Nou!!: Valentinià I і Emperador romà · Veure més »
Escots
Els escots (scoti) foren un poble d'Hibèrnia.
Nou!!: Valentinià I і Escots · Veure més »
Eslovàquia
Eslovàquia, oficialment la República Eslovaca (eslovac), és una república de l'Europa central, sense accés al mar.
Nou!!: Valentinià I і Eslovàquia · Veure més »
Firm (usurpador segle IV)
Firm va ser un noble romà africà, usurpador del tron imperial sota Valentinià I. Era fill del príncep amazic Nubel, que havia obtingut molt de poder com a general romà i era un cristià ric.
Nou!!: Valentinià I і Firm (usurpador segle IV) · Veure més »
Flavi Gracià
Flavi Gracià o simplement Gracià (Sírmium, Pannònia, 19 d'abril del 359- 25 d'agost del 383) fou emperador romà, nomenat pel seu pare Valentinià I, el qual el va responsabilitzar de les províncies d'occident el 367.
Nou!!: Valentinià I і Flavi Gracià · Veure més »
Flavi Teodosi el Vell
Flavi Teodosi el Vell va ser un general molt capaç de l'Imperi Romà d'Occident a les ordres de Valentinià I. D'ell va sorgir una línia d'emperadors romans, i va ser el pare de Teodosi el Gran.
Nou!!: Valentinià I і Flavi Teodosi el Vell · Veure més »
Galàcia
Galàcia (Galatia) era el territori on habitaven els gals d'Anatòlia, anomenats gàlates, més tard concretat a un territori delimitat del centre de l'Àsia Menor, que primer va ser una tetrarquia i després província romana.
Nou!!: Valentinià I і Galàcia · Veure més »
Gal·la (emperadriu)
Gal·la, en llatí Galla, era filla de l'emperador Valentinià I i Justina.
Nou!!: Valentinià I і Gal·la (emperadriu) · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: Valentinià I і Gàl·lia · Veure més »
Gracià Funari
Gracià Funari (en llatí Gratianus Funarius) va ser el pare dels emperador Valentinià I i Valent.
Nou!!: Valentinià I і Gracià Funari · Veure més »
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Nou!!: Valentinià I і Hispània · Veure més »
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Nou!!: Valentinià I і Hongria · Veure més »
Il·líria
Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.
Nou!!: Valentinià I і Il·líria · Veure més »
Itàlia romana
Itàlia és una península que ocupa aproximadament el territori de l'actual República d'Itàlia excloses les illes de Sardenya i Sicília i la zona dels Alps.
Nou!!: Valentinià I і Itàlia romana · Veure més »
Joví
Joví (en llatí Jovinus) va ser un senador gal·loromà que es va proclamar emperador l'any 411 i es va mantenir en el poder fins al 413.
Nou!!: Valentinià I і Joví · Veure més »
Jovià
Jovià (en llatí:, 331 - 17 de febrer del 364) fou un general i emperador romà (26 de juny de 363 - 17 de febrer de 364).
Nou!!: Valentinià I і Jovià · Veure més »
Julià l'Apòstata
Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.
Nou!!: Valentinià I і Julià l'Apòstata · Veure més »
Justina
Justina (~340 - ~391) va ser la segona muller de l'emperador romà Valentinià I (que regnà entre 364 i 375) i la mare de Valentinià II (que regnà entre 375 i 392), Gal·la, Grata i Justa.
Nou!!: Valentinià I і Justina · Veure més »
Kent
Kent és un comtat del sud-est d'Anglaterra.
Nou!!: Valentinià I і Kent · Veure més »
Lídia
Lídia (en lidi 𐤮𐤱𐤠𐤭𐤣𐤠 Śfarda; en Λυδία Lȳdíā) va ser una regió històrica i un regne situat a l'oest de la península d'Anatòlia, corresponent a les actuals províncies turques d'Esmirna i Manisa.
Nou!!: Valentinià I і Lídia · Veure més »
Leptis Magna
Leptis Magna, moderna Lebda, a Líbia, fou una ciutat del nord d'Àfrica que, juntament amb Oea i Sabrata, formaven el districte de Trípolis (‘Tres ciutats’) o Tripolitània.
Nou!!: Valentinià I і Leptis Magna · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Valentinià I і Llatí · Veure més »
Llista d'emperadors romans
Aquesta és una llista dels emperadors romans, amb indicació del període durant el qual van governar l'Imperi.
Nou!!: Valentinià I і Llista d'emperadors romans · Veure més »
Luci Aureli Aviani Simmac
Luci Aureli Aviani Simmac (en llatí Lucius Aurelius Avianius Symmachus) va ser un magistrat romà, que va florir a la meitat del.
Nou!!: Valentinià I і Luci Aureli Aviani Simmac · Veure més »
Lutècia
Lutècia (llatí Lutetia o Lutetia Parisiorum, grec Λουκοτεκία) era una ciutat de la Gàl·lia al límit entre la Cèltica i la Bèlgica, al territori dels gals parisis (parisii) a la regió del Sena.
Nou!!: Valentinià I і Lutècia · Veure més »
Macrià
Macrià (en Macrianus) va ser un cap o rei dels alamans del.
Nou!!: Valentinià I і Macrià · Veure més »
Magúncia
Magúncia (Mainz) és una ciutat d'Alemanya.
Nou!!: Valentinià I і Magúncia · Veure més »
Magnenci
referències religioses. Flavi Màxim Magnenci o Flavi Popili Magnenci (Flavius Maximus Magnentius o Flavius Popilius Magnentius) fou emperador romà del 350 al 353.
Nou!!: Valentinià I і Magnenci · Veure més »
Maniqueisme
Maniqueus El maniqueisme és una religió dualista i gnosticista fundada per Mani a l'antiga Pèrsia durant el segle III.
Nou!!: Valentinià I і Maniqueisme · Veure més »
Mannheim
Mannheim és una ciutat d'Alemanya que pertany a l'estat de Baden-Württemberg.
Nou!!: Valentinià I і Mannheim · Veure més »
Marcel·lí
* Ammià Marcel·lí, historiador romà.
Nou!!: Valentinià I і Marcel·lí · Veure més »
Maximí
* Maximí el Traci o Maximí el Cíclop, emperador romà del 235 al 238.
Nou!!: Valentinià I і Maximí · Veure més »
Mestre de la cavalleria
El mestre de la cavalleria (magister equitum) va ser a l'antiga Roma el Cap d'Estat Major del dictador que l'havia nomenat.
Nou!!: Valentinià I і Mestre de la cavalleria · Veure més »
Mestre dels oficis
El mestre dels oficis (magister officiorum) fou un oficial d'alt rang de la cort imperial romana que tenia el control i vigilància de totes les audiències amb l'emperador i també incloïa a la seva jurisdicció els funcionaris civils i militars.
Nou!!: Valentinià I і Mestre dels oficis · Veure més »
Metz
Metz (pronunciat en francès) és un municipi francès, capital del departament de Mosel·la a la regió del Gran Est, situada a la confluència dels rius Mosel·la i Seille.
Nou!!: Valentinià I і Metz · Veure més »
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Nou!!: Valentinià I і Milà · Veure més »
Moràvia
Moràvia (txec i eslovac: Morava, alemany: Mähren, hongarès: Morvaország, polonès: Morawy) és una regió històrica a l'est de la República Txeca.
Nou!!: Valentinià I і Moràvia · Veure més »
Mur d'Antoní
El mur d'Antoní (també anomenat mur Antoní o muralla d'Antoní) és una antiga construcció defensiva de l'illa de Gran Bretanya, erigida per Quintus Lollius Urbicus, governador de Britània, per mandat de l'emperador romà Antoní Pius entre els anys 140-142, a uns 160 km al nord de la seva antecessora, la muralla d'Adrià sent acabada en 154 però abandonat en 162, i breument ocupada de nou en temps de Septimi Sever.
Nou!!: Valentinià I і Mur d'Antoní · Veure més »
Neckar
El Neckar és un riu d'Alemanya.
Nou!!: Valentinià I і Neckar · Veure més »
Niš
Niš (Ниш, amb š sonant com a xeix, del romà Naissus) és una ciutat de Sèrbia (antiga Iugoslàvia) amb coordenades 43.3° N 21.9° E, situada vora el riu Nišava, amb una població de 374,300 (2004).
Nou!!: Valentinià I і Niš · Veure més »
Nicea
Nicea (en llatí Nicaea, en grec antic Νίκαια) va ser una important ciutat de Bitínia.
Nou!!: Valentinià I і Nicea · Veure més »
Nicomèdia
Nicomèdia (llatí Nicomedeia; grec: Νικομήδεια, Nikomèdia) va ser la capital de Bitínia.
Nou!!: Valentinià I і Nicomèdia · Veure més »
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Nou!!: Valentinià I і Pannònia · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Valentinià I і París · Veure més »
Pictes
Pictes (llatí: Picti) és el nom que hom ha donat als antics caledons que vivien a l'actual Escòcia.
Nou!!: Valentinià I і Pictes · Veure més »
Plòvdiv
Plòvdiv és una ciutat de Bulgària, capital de la província de Plòvdiv.
Nou!!: Valentinià I і Plòvdiv · Veure més »
Procopi (emperador)
Procopi (Procopius fou emperador romà a la part oriental de l'Imperi del 365 al 366. Era parent (cosí) de Julià l'Apòstata a través de la mare de Julià, Basilina, que fou la segona dona de Constantí, segon fill de Constanci Clor. Va néixer a Cilícia vers el 326. Constanci II el va fer el seu secretari i el va nomenar tribú militar. Julià el va nomenar comes i li va donar el govern de Mesopotàmia durant la guerra contra Pèrsia el 363. Fou llavors quan Julià l'hauria designat hereu pel cas de morir. Fou però Jovià el que es va proclamar emperador a la mort de Julià. Procopi va rebre l'encàrrec de conduir el cos de l'emperador a Tars; Jovià sospitava de la seva lleialtat, i Procopi es va dirigir a Cesarea de Capadòcia en lloc de retornar als quarters imperials, el que va confirmar les sospites de l'emperador, que va enviar tropes contra Procopi, que es va escapar amb la seva família cap al Bòsfor Cimmeri. Recelós de ser traït pels bàrbars, va deixar el país i va tornar a l'Àsia Menor secretament i quan el seu retorn fou finalment conegut per Valentinià I i Valent, successors de Jovià (364) es va amagar a les muntanyes a casa d'un senador de nom Estrategi, que vivia prop de Calcedònia. Estrategi el va ajudar i junts van trobar nombrosos partidaris a Constantinoble, oposats a Valent. L'eunuc Eugeni fou un dels principals còmplices de Procopi i es va manifestar disposat a deposar a Valent i donar-li l'Imperi oriental; el complot va esclatar el 365 i fou proclamat emperador el 28 de setembre del 365 mentre Valent era a Cesarea de Capadòcia. L'emperador es va dirigir cap a la capital per recuperar el poder mentre Procopi anava a l'Àsia Menor amb un exèrcit amb el que va arribar fins al riu Sangari i va aconseguir que un cos del seu rival desertés cap al seu bàndol. No obstant això, Valent va arribar davant Calcedònia, que va assetjar, però fou derrotat sota les seves muralles i es va haver de retirar a Frígia; Marcel, general de Procopi, va ocupar llavors Cízic i així Procopi va esdevenir amo de Bitínia. Totes aquestes victòries el van fer confiar i la seva conducta posterior li va procurar la pèrdua de suports. A la primavera del 366 la guerra es va reprendre, i l'exèrcit de Procopi, dirigit pel príncep persa Hormisdes, refugiat a l'Imperi, fou derrotat pel general Arbetió (Arbetion). La batalla decisiva es va lliurar a Bacòlia a Frígia el 27 de maig del 366: Procopi dirigia el seu exèrcit i Valent l'oposat. Finalment, Procopi fou derrotat i va haver de fugir amb alguns fidels. Es va refugiar a les muntanyes on al cap de pocs dies fou agafat per dos dels seus propis servidors i entregat a Valent, que immediatament el va fer executar (junt amb els dos traïdors). Els partidaris de Procopi van patir una ferotge repressió. Categoria:Emperadors romans Categoria:Persones d'Adana Categoria:Polítics romans d'Orient Categoria:Polítics asiàtics.
Nou!!: Valentinià I і Procopi (emperador) · Veure més »
Quades
Els quades (en llatí Cuadi, en grec antic Κουάδιο) eren un poble germànic que probablement constituïen una de les tribus dels sueus, establerta a Bohèmia-Moràvia, nord d'Àustria i oest d'Hongria, segons diu Tàcit.
Nou!!: Valentinià I і Quades · Veure més »
Rècia
Rècia (Rhaetia o Raetia) va ser una província romana situada al nord-oest de la península Itàlica.
Nou!!: Valentinià I і Rècia · Veure més »
Reims
Reims (en francès i oficialment) o Rems és un municipi francès, situat al departament del Marne i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Valentinià I і Reims · Veure més »
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Nou!!: Valentinià I і Rin · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Valentinià I і Roma · Veure més »
Routledge
Routledge (AFI) és una empresa editorial britànica que ha operat al llarg de la seva història sota una llarga successió de noms empresarials i que últimament actua fonamentalment en el camp de l'edició acadèmica.
Nou!!: Valentinià I і Routledge · Veure més »
Saxons
Els saxons (saxones, Σάξονες) eren un dels anomenats pobles germànics.
Nou!!: Valentinià I і Saxons · Veure més »
Sàrdica
Sàrdica (Σαρδική, la variant Sèrdica fou més usat pels grecs i Sàrdica pels romans) fou una ciutat de la Mèsia Superior.
Nou!!: Valentinià I і Sàrdica · Veure més »
Sàrmates
Els sàrmates foren un poble iranià oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.
Nou!!: Valentinià I і Sàrmates · Veure més »
Sírmium
IV Sírmium (en llatí Sirmium, en grec Σίρμιον, Sírmion) va ser una ciutat del sud-est de Pannònia i capital del poble celta dels tauriscs, a l'esquerra del riu Savus prop del lloc on rebia el Bacuntius, segons diu Plini el Vell.
Nou!!: Valentinià I і Sírmium · Veure més »
Scarpona
Scarpona o Scarponna va ser una ciutat de la Gàl·lia entre Tullum (Toul) i Divodurum (Metz).
Nou!!: Valentinià I і Scarpona · Veure més »
Toul
Toul és un municipi francès, situat al departament de Meurthe i Mosel·la i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Valentinià I і Toul · Veure més »
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Nou!!: Valentinià I і Tràcia · Veure més »
Trèveris
Trèveris (en alemany, Trier; en francès, Trèves) és una ciutat de Renània-Palatinat, Alemanya, situada a la vora del riu Mosel·la.
Nou!!: Valentinià I і Trèveris · Veure més »
Valèria (província romana)
Valèria o Panònia Valèria (en llatí Valeria) va ser una província romana segregada de Pannònia de la que formava la part nord-est.
Nou!!: Valentinià I і Valèria (província romana) · Veure més »
Valent
Flavi Juli Valent (Flavius Julius Valens; 328 - 9 d'agost de 378), més conegut simplement com a Valent, va ser emperador romà de l'any 364 fins a la seva mort.
Nou!!: Valentinià I і Valent · Veure més »
Valentinià II
Valentinià II - (nom en llatí:, 371-392) fou emperador romà del 375 al 387 i del 388 al 392.
Nou!!: Valentinià I і Valentinià II · Veure més »
Veti Agori Pretextat
Veti Agori Pretextat (en Vettius Agorius Pratextatus) va ser un senador romà, de gran habilitat i costums morals rígides que va viure al.
Nou!!: Valentinià I і Veti Agori Pretextat · Veure més »
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Nou!!: Valentinià I і Viena · Veure més »
1 de març
El primer de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Valentinià I і 1 de març · Veure més »
16 de febrer
El 16 de febrer és el quaranta setè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Valentinià I і 16 de febrer · Veure més »
17 de novembre
El 17 de novembre o 17 de santandria és el tres-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Valentinià I і 17 de novembre · Veure més »
18 d'agost
El 18 d'agost és el dos-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Valentinià I і 18 d'agost · Veure més »
24 d'agost
El 24 d'agost és el dos-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Valentinià I і 24 d'agost · Veure més »
26 de febrer
El 26 de febrer és el cinquanta setè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Valentinià I і 26 de febrer · Veure més »
28 de març
El 28 de març és el vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Valentinià I і 28 de març · Veure més »
321
Sense descripció.
Nou!!: Valentinià I і 321 · Veure més »
362
El 362 fou un any de l'edat antiga iniciat en dimarts.
Nou!!: Valentinià I і 362 · Veure més »
363
Sense descripció.
Nou!!: Valentinià I і 363 · Veure més »
364
El 364 (CCCLXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Valentinià I і 364 · Veure més »
365
Sense descripció.
Nou!!: Valentinià I і 365 · Veure més »
366
Sense descripció.
Nou!!: Valentinià I і 366 · Veure més »
367
El 367 (CCCLXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Valentinià I і 367 · Veure més »
368
Sense descripció.
Nou!!: Valentinià I і 368 · Veure més »
369
El 369 (CCCLXIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Valentinià I і 369 · Veure més »
370
Sense descripció.
Nou!!: Valentinià I і 370 · Veure més »
371
Sense descripció.
Nou!!: Valentinià I і 371 · Veure més »
372
El 372 (CCCLXXII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Valentinià I і 372 · Veure més »
373
El 373 (CCCLXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Valentinià I і 373 · Veure més »
374
El 374 (CCCLXXIV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Valentinià I і 374 · Veure més »
375
Sense descripció.
Nou!!: Valentinià I і 375 · Veure més »
