Accés més ràpid que el navegador!
148 les relacions: Acadèmia Valenciana de la Llengua, Adverbi, Alacant, Alacantí, Alguerès, Andorra, Aproximant lateral alveolar, Aproximant lateral alveolar sonora velaritzada, Article, Asp, B, Baix Camp, Baix Cinca, Baix Segura, Baix Vinalopó, Bategant alveolar sonora, Blaverisme, Camp de Morvedre, Camp de Túria, Canal de Navarrés, Castellà, Català, Català balear, Català nord-occidental, Català occidental, Català oriental, Català oriental central, Català tortosí, Catalunya, Catalunya del Nord, Complement directe, Complement indirecte, Comtat (País Valencià), Conjugació gramatical, Conquesta del País Valencià, Consonant bilabial, Consonant labiodental, Continu dialectal, Corona d'Aragó, Corts Valencianes, Costera, Demostratiu, Dialecte, Dialecte xurro, Dialectes del català, Dictamen de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l’entitat del valencià, Diftong, Diglòssia, Diputació de València, Edat mitjana al País Valencià, ..., El Carxe, Encyclopædia Britannica, Expulsió dels moriscos, Feminitat, Fenolleda, Filologia, Fonètica, Franja de Ponent, Generalitat Valenciana, Horta Nord, Horta Oest, Horta Sud, Illes Balears, Indicatiu, Institució Alfons el Magnànim - Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació, Institut d'Estudis Catalans, Iodització, Jaume el Conqueridor, Joan Francesc Mira i Casterà, Joanot Martorell, Juny, L, L'Alguer, L'Horta de València, La Ribera Alta, L·L, Lingüística, Llatí, Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, Llengües romàniques, Llengua pròpia, Maestrat, Marina Alta, Marina Baixa, Menorca, Montfort (Vinalopó Mitjà), Morfema, Morfema zero, Morfologia (lingüística), Mot, Murcià, Neutralització (fonètica), Normes de Castelló, Normes del Puig, Oriola, País Valencià, Participi, Passat simple de l'indicatiu (català), Persona (gramàtica), Plana Alta, Portuguès, Pronom feble, Província d'Alacant, Província de Castelló, Província de València, R, Real Acadèmia de Cultura Valenciana, Regió de Múrcia, Regne de València, Reial Acadèmia Espanyola, Ribera Baixa, Safor, Síl·laba àtona, Segle d'or valencià, Singular, Subjuntiu, Substitució lingüística, T, Temps verbal, Terres de l'Ebre, Tirant lo Blanc, Transició democràtica espanyola, V, València, Valencià alacantí, Valencià castellonenc, Valencià central, Valencià meridional, Valls d'Alcoi, Velarització, Verb, Villena, Vinalopó, Vinalopó Mitjà, Vocabulari, Vocal neutra, Vocal semioberta anterior no arrodonida, Vocal semitancada anterior no arrodonida, Xàtiva, 1343, 1346, 1915, 1932, 1981, 1998, 2001, 2005, 9 de febrer. Ampliar l'índex (98 més) »
Acadèmia Valenciana de la Llengua
LAcadèmia Valenciana de la Llengua, també coneguda per les seues sigles AVL, és la institució de caràcter públic de la Generalitat Valenciana que té per funció determinar i elaborar, si és el cas, la normativa lingüística de la varietat de la llengua catalana coneguda com a valencià.
Nou!!: Valencià і Acadèmia Valenciana de la Llengua · Veure més »
Adverbi
Ladverbi és una categoria gramatical que actua com a nucli del sintagma adverbial.
Nou!!: Valencià і Adverbi · Veure més »
Alacant
Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.
Nou!!: Valencià і Alacant · Veure més »
Alacantí
L'Alacantí és una comarca que es troba al sud del País Valencià amb capital a Alacant.
Nou!!: Valencià і Alacantí · Veure més »
Alguerès
L'alguerès o alguerés (pron. algueresa) és el dialecte del català que se parla a la ciutat de l'Alguer, al nord-oest de l'illa de Sardenya.
Nou!!: Valencià і Alguerès · Veure més »
Andorra
Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.
Nou!!: Valencià і Andorra · Veure més »
Aproximant lateral alveolar
La consonant aproximant lateral alveolar sonora o lateral aproximant alveolar sonora és un fonema que es representa com a en l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI), és a dir, la lletra ela minúscula.
Nou!!: Valencià і Aproximant lateral alveolar · Veure més »
Aproximant lateral alveolar sonora velaritzada
L'aproximant lateral alveolar sonora velaritzada, sovint pot ser faringealitzada, també coneguda com a ela velar o ela fosca, és un tipus de so consonàntic usat en algunes llengües oral.
Nou!!: Valencià і Aproximant lateral alveolar sonora velaritzada · Veure més »
Article
Larticle és una categoria gramatical, mot o afix, de la classe dels determinants que acompanya un nom comú i que n'especifica que l'entitat referida està identificada pels interlocutors: tinc llibres / tinc els llibres, en el segon exemple se sap de quins llibres es tracta.
Nou!!: Valencià і Article · Veure més »
Asp
Asp (oficialment i en castellà Aspe) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Vinalopó Mitjà, a 163 km.
Nou!!: Valencià і Asp · Veure més »
B
La B és la segona lletra de l'alfabet català i primera de les consonants.
Nou!!: Valencià і B · Veure més »
Baix Camp
El Baix Camp és una de les tres comarques en què va quedar dividit el Camp de Tarragona en la divisió comarcal de 1936.
Nou!!: Valencià і Baix Camp · Veure més »
Baix Cinca
La comarca del Baix Cinca (en castellà Bajo Cinca) és una comarca d'Aragó que es troba a l'est dels límits autonòmics, a cavall de les províncies d'Osca i Saragossa.
Nou!!: Valencià і Baix Cinca · Veure més »
Baix Segura
El Baix Segura (en castellà, la Vega Baja del Segura i oficialment el Baix Segura / la Vega Baja) és una comarca del sud del País Valencià amb capital a Oriola.
Nou!!: Valencià і Baix Segura · Veure més »
Baix Vinalopó
El Baix Vinalopó és una comarca valencianoparlant del sud del País Valencià, amb capital a Elx.
Nou!!: Valencià і Baix Vinalopó · Veure més »
Bategant alveolar sonora
La bategant alveolar sonora és un so de la parla que es representa en la transcripció de l'AFI, és a dir, la lletra erra minúscula llatina amb traç de ganxo (sense el palet esquerre superior).
Nou!!: Valencià і Bategant alveolar sonora · Veure més »
Blaverisme
Francesc Camps i Josep Manuel Miralles en un acte conjunt. El blaverisme és un moviment polític regionalista sorgit al País Valencià al final dels anys 1970 com a reacció al nacionalisme valencià, i més concretament al discurs fusterià d'aquest.
Nou!!: Valencià і Blaverisme · Veure més »
Camp de Morvedre
El Camp de Morvedre és una comarca costanera del centre del País Valencià.
Nou!!: Valencià і Camp de Morvedre · Veure més »
Camp de Túria
El Camp de Túria és una comarca valencianoparlant del centre del País Valencià, amb capital a Llíria.
Nou!!: Valencià і Camp de Túria · Veure més »
Canal de Navarrés
La Canal de Navarrés és una comarca del centre del País Valencià, amb capital a Énguera.
Nou!!: Valencià і Canal de Navarrés · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Valencià і Castellà · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Valencià і Català · Veure més »
Català balear
El balear és el dialecte del català que es parla a les Illes Balears.
Nou!!: Valencià і Català balear · Veure més »
Català nord-occidental
El català nord-occidental, també anomenat occidental, és la varietat de la llengua catalana que es parla a les comarques occidentals de Catalunya; l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l'Alt Urgell, la Segarra, la Noguera, el Segrià, l'Urgell, el Pla d'Urgell, les Garrigues, la Ribera d'Ebre i el Priorat, (també es podrien afegir la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià, com a zona de transició cap al valencià) així com les comarques aragoneses que conformen la Franja de Ponent catalanoparlant; la Ribagorça aragonesa catalanoparlant, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya.
Nou!!: Valencià і Català nord-occidental · Veure més »
Català occidental
El català occidental o bloc occidental del català és el conjunt de dialectes del català parlats a l'oest del Principat (a la Lleida, al Priorat i a les terres de l'Ebre), a la Franja, a Andorra i al País Valencià.
Nou!!: Valencià і Català occidental · Veure més »
Català oriental
El català oriental o bloc oriental del català és el conjunt de dialectes del català parlats a l'est del Principat (províncies de Girona i Barcelona senceres i la vegueria de Tarragona), a la Catalunya Nord, a les Illes Balears i a l'Alguer.
Nou!!: Valencià і Català oriental · Veure més »
Català oriental central
El català oriental central o simplement català central és el dialecte oriental del català amb més pes demogràfic, ja que inclou tota la província de Barcelona, la meitat oriental de la de Tarragona i la major part de la de Girona excepte pel dialecte de transició.
Nou!!: Valencià і Català oriental central · Veure més »
Català tortosí
Lo català tortosí, també anomenat valencià tortosí (és a dir, de transició entre lo català nord-occidental i lo valencià, o inversament), se sol classificar com un subdialecte del català nord-occidental però podria entrar dins del macrodialecte valencià o valencià-tortosí, atesa l'afinitat lèxica del tortosí amb el valencià.
Nou!!: Valencià і Català tortosí · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Valencià і Catalunya · Veure més »
Catalunya del Nord
Situació de la Catalunya Nord respecte als Països Catalans La Catalunya del Nord és la part històrica i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659).
Nou!!: Valencià і Catalunya del Nord · Veure més »
Complement directe
El complement directe (CD), també anomenat «objecte directe», «implement» o «acusatiu», és una de les funcions de la sintaxi tradicional.
Nou!!: Valencià і Complement directe · Veure més »
Complement indirecte
En gramàtica tradicional el complement indirecte (CI) és una de les funcions sintàctiques dins una oració.
Nou!!: Valencià і Complement indirecte · Veure més »
Comtat (País Valencià)
El Comtat és una comarca central del País Valencià, amb capital a Cocentaina.
Nou!!: Valencià і Comtat (País Valencià) · Veure més »
Conjugació gramatical
La conjugació o flexió verbal, en gramàtica, és l'acte de combinar les terminacions o morfemes verbals per a aconseguir una paraula que implique una acció i que tinga un sentit complet.
Nou!!: Valencià і Conjugació gramatical · Veure més »
Conquesta del País Valencià
La Conquesta del País Valencià fou el conjunt de maniobres militars que dugueren a l'annexió de l'actual territori del País Valencià a la Corona d'Aragó dutes a terme pels reis Jaume el Conqueridor (fins 1245) i Jaume el Just (fins 1300).
Nou!!: Valencià і Conquesta del País Valencià · Veure més »
Consonant bilabial
Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.
Nou!!: Valencià і Consonant bilabial · Veure més »
Consonant labiodental
Una consonant labiodental (o simplement labiodental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament del llavi inferior i les dents incisives superiors.
Nou!!: Valencià і Consonant labiodental · Veure més »
Continu dialectal
'''Llengües eslaves''' Mapa dels principals continus dialectals a Europa a mitjans del segle XX. Un continu dialectal o continuum dialectal és un conjunt de varietats lingüístiques parlades en territoris adjacents, amb lleus diferències a les zones contigües i amb mútua intel·ligibilitat que decreix a mesura que augmenta la distància, arribant fins i tot a desaparèixer la intel·ligibilitat entre les variants més distants.
Nou!!: Valencià і Continu dialectal · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Valencià і Corona d'Aragó · Veure més »
Corts Valencianes
Les Corts o Corts Valencianes (oficialment amb les dues denominacions) és l'òrgan legislatiu de la Generalitat Valenciana i, per tant, del País Valencià.
Nou!!: Valencià і Corts Valencianes · Veure més »
Costera
La Costera és una comarca central del País Valencià, amb capital a Xàtiva.
Nou!!: Valencià і Costera · Veure més »
Demostratiu
Els demostratius són una classe de determinants o pronoms que indiquen la situació de l'objecte del qual es parla respecte al parlant.
Nou!!: Valencià і Demostratiu · Veure més »
Dialecte
Un dialecte és una varietat d'una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica.
Nou!!: Valencià і Dialecte · Veure més »
Dialecte xurro
Comarques xurres del País Valencià El xurro, també conegut com a parla xurra (castellà: lengua churra), és la denominació popular de les varietats lingüístiques del castellà parlat a les comarques xurres del País Valencià (Alt Millars, Alt Palància, Racó d'Ademús, La Serrania i La Foia de Bunyol), i presenta una sèrie de trets compartits amb les comarques frontereres d'Aragó.
Nou!!: Valencià і Dialecte xurro · Veure més »
Dialectes del català
L'any 1861, Manuel Milà i Fontanals va proposar la divisió dialectal del català en dos grans blocs: l'oriental i l'occidental.
Nou!!: Valencià і Dialectes del català · Veure més »
Dictamen de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l’entitat del valencià
El dictamen complet, amb annexos documentals.El Dictamen de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l'entitat del valencià, també citat ocasionalment com a Dictamen de Benidorm, per haver-se redactat a aquella localitat El texto, menos contundente en afirmar la unidad del idioma, se votará el 9 de febrero - notícia a El País del 27 de gener de 2005 (però també a València), és un acord normatiu de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua aprovat el dimecres 9 de febrer de 2005 pel qual es reconeix la unitat de la llengua valenciana-catalana, reivindicant la dualitat onomàstica de la llengua, i que esta dualitat no fóra un pretext per a oferir una visió fragmentada de la llengua, demanant als poders públics que evitaren la seua instrumentalització política.
Nou!!: Valencià і Dictamen de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l’entitat del valencià · Veure més »
Diftong
Un diftong és un grup fònic format per dues vocals que es pronuncien juntes en una mateixa síl·laba.
Nou!!: Valencià і Diftong · Veure més »
Diglòssia
En lingüística, la diglòssia és una situació que es dona quan hi ha dues llengües relacionades de manera propenca, una de prestigi alt, que s'empra generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada.
Nou!!: Valencià і Diglòssia · Veure més »
Diputació de València
La Diputació de València és l'organisme polític i administratiu encarregat de gestionar els interessos econòmics, culturals i administratius de la província de València, i de donar suport als municipis que en formen part en la seua activitat.
Nou!!: Valencià і Diputació de València · Veure més »
Edat mitjana al País Valencià
Taifes a l'any 1031 L'edat mitjana al Regne de València és el període comprés entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i la vinguda del Renaixement.
Nou!!: Valencià і Edat mitjana al País Valencià · Veure més »
El Carxe
La comarca del Carxe (el Carche) és un territori de la Regió de Múrcia on es parla valencià.
Nou!!: Valencià і El Carxe · Veure més »
Encyclopædia Britannica
Primera pàgina de la primera edició de l'''Encyclopædia Britannica'' L'Encyclopædia Britannica és l'enciclopèdia generalista més antiga en llengua anglesa, i la més reconeguda en aquesta llengua.
Nou!!: Valencià і Encyclopædia Britannica · Veure més »
Expulsió dels moriscos
Embarcament de moriscos en el Grau de València, per Pere Oromig, uns anys després dels fets Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu.
Nou!!: Valencià і Expulsió dels moriscos · Veure més »
Feminitat
Venus, la deessa de la bellesa. La feminitat o les feminitats són les diferents construccions polítiques, socials i culturals estereotipades duals que engloben característiques morfològiques, estètiques, psicològiques, d'actitud, rol social, rol de gènere, sexual i de comportament, entre d'altres associades específicament a les dones o al gènere femení, i contraposades a unes altres masculinitats, considerades pròpies de l'home o gènere masculí.
Nou!!: Valencià і Feminitat · Veure més »
Fenolleda
Localització de la Fenolleda a Catalunya Nord. El Fenolledès o la Fenolleda (en occità: Fenolhedés, ant. Fenolhet i potser la Fenolheda; en francès: le Fenouillèdes, error d'interpretació de la forma occitana, que, traduïda, donaria Le Fenouilledais) és una comarca de llengua occitana, amb capital a Sant Pau de Fenollet, que forma part d'Occitània i de la regió històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Valencià і Fenolleda · Veure més »
Filologia
La filologia és l'estudi de la llengua en fonts orals i escrites; és la intersecció entre la crítica textual, la crítica literària, la història i la lingüística (amb especial interès en l'etimologia).
Nou!!: Valencià і Filologia · Veure més »
Fonètica
La fonètica (del grec φωνή (phonê) "so" o "veu") és la ciència que estudia els sons de la parla o fons.
Nou!!: Valencià і Fonètica · Veure més »
Franja de Ponent
La Franja de Ponent, Franja d'Aragó o Franja Oriental d'Aragó comprèn els pobles catalanoparlants d'Aragó.
Nou!!: Valencià і Franja de Ponent · Veure més »
Generalitat Valenciana
La Generalitat Valenciana és el conjunt d'institucions d'autogovern del País Valencià.
Nou!!: Valencià і Generalitat Valenciana · Veure més »
Horta Nord
L'Horta Nord és una comarca valencianoparlant pertanyent a la província de València, al centre del País Valencià.
Nou!!: Valencià і Horta Nord · Veure més »
Horta Oest
L'Horta Oest respecte l'Horta de València. L'Horta Oest fou una comarca del País Valencià fins al 31 de desembre del 2022 i que tingué la seua capital a Torrent (encara que no fon capital administrativa ni històrica).
Nou!!: Valencià і Horta Oest · Veure més »
Horta Sud
L'Horta Sud respecte altres comarques. L'Horta Sud és una comarca valenciana, ubicada al sud de l'Àrea Metropolitana de València.
Nou!!: Valencià і Horta Sud · Veure més »
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Nou!!: Valencià і Illes Balears · Veure més »
Indicatiu
L'indicatiu és un tipus de mode del verb que expressa esdeveniments reals o jutjats com a plausibles per l'emissor.
Nou!!: Valencià і Indicatiu · Veure més »
Institució Alfons el Magnànim - Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació
La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació és un organisme cultural creat en 1948 per la Diputació Provincial de València, vinculat al Consell Superior d'Investigacions Científiques.
Nou!!: Valencià і Institució Alfons el Magnànim - Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació · Veure més »
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Nou!!: Valencià і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »
Iodització
La iodització, o ieisme històric, és un tret històricament propi del bloc oriental de dialectes del català que consisteix en l'articulació com a (i consonàntica) de l'evolució dels grups llatins C'L, G'L, LE, LI (amb i consonàntica), un grup que mai no apareix a principi de paraula.
Nou!!: Valencià і Iodització · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Valencià і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Joan Francesc Mira i Casterà
és un escriptor, hel·lenista, antropòleg i sociòleg valencià.
Nou!!: Valencià і Joan Francesc Mira i Casterà · Veure més »
Joanot Martorell
Titella de Joanot Martorell produït per a una versió televisiva del ''Tirant lo Blanc''. Joanot Martorell (originalment Johanot Martorell) (Gandia, aprox. 1410 - 1465) fou un escriptor medieval valencià, conegut per haver escrit el Tirant lo Blanc, la seua obra més coneguda i considerada la primera novel·la moderna d'Europa.
Nou!!: Valencià і Joanot Martorell · Veure més »
Juny
El juny és el sisè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Nou!!: Valencià і Juny · Veure més »
L
La L és la dotzena lletra de l'alfabet català i novena de les consonants.
Nou!!: Valencià і L · Veure més »
L'Alguer
L'Alguer (cooficialment) és una ciutat tradicionalment de llengua catalana situada a Sardenya (Itàlia), al nord-oest de l'illa, a la província de Sàsser a la regió de Nurra.
Nou!!: Valencià і L'Alguer · Veure més »
L'Horta de València
La comarca natural de l'Horta amb les diferents parts que la formaven (abans de la reforma de l'1 de gener de 2023) destacades i els termes municipals que s'hi troben. Vista de l'Horta Nord, al terme d'Almàssera, amb les alqueries i masies típiques d'aquesta comarca LHorta de València és una comarca natural i històrica del País Valencià, amb capital a València.
Nou!!: Valencià і L'Horta de València · Veure més »
La Ribera Alta
La Ribera Alta és una comarca valenciana formada per 35 municipis i amb capital a Alzira.
Nou!!: Valencià і La Ribera Alta · Veure més »
L·L
La ela geminada és un «grup de lletres modificat» del català que representa el so (sempre intervocàlic) de la ela doble o ela prolongada, pronunciat en dues síl·labes diferents —en realitat, es tracta de dos sons, que en AFI també es poden representar com a. El signe també es fa servir en belsetà, una varietat dialectal de l'aragonès.
Nou!!: Valencià і L·L · Veure més »
Lingüística
La lingüística és la ciència que estudia la llengua natural.
Nou!!: Valencià і Lingüística · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Valencià і Llatí · Veure més »
Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià
La Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) és una llei en vigor, aprovada el 23 de novembre de 1983, publicada l'1 de desembre, promoguda pel govern socialista de la Generalitat Valenciana, presidit per Joan Lerma, i aprovada per les Corts, que regula els drets dels ciutadans a utilitzar el valencià i l'obligació de les institucions a fer que aquests drets es complisquen.
Nou!!: Valencià і Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià · Veure més »
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Nou!!: Valencià і Llengües romàniques · Veure més »
Llengua pròpia
Andorra Llengua pròpia és un terme jurídic que al·ludeix, en diferents Estatuts d'autonomia de comunitats autònomes d'Espanya, a llengües que han estat declarades oficials d'aquesta comunitat autònoma juntament amb el castellà, d'acord amb el que estableix l'article tercer de la Constitució espanyola.
Nou!!: Valencià і Llengua pròpia · Veure més »
Maestrat
Dominis dels castells del Maestrat El Maestrat és una comarca que s'estén pel nord de la província de Castelló, per bé que d'ençà de les carlinades alguns autors hi inclouen el Maestrat aragonès al sud-est de la província de Terol.
Nou!!: Valencià і Maestrat · Veure més »
Marina Alta
La Marina Alta és una comarca valenciana, amb capital a Dénia.
Nou!!: Valencià і Marina Alta · Veure més »
Marina Baixa
La Marina Baixa és una comarca del centre del País Valencià.
Nou!!: Valencià і Marina Baixa · Veure més »
Menorca
Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.
Nou!!: Valencià і Menorca · Veure més »
Montfort (Vinalopó Mitjà)
Montfort (en castellà i oficialment, Monforte del Cid) és un municipi del País Valencià situat a l'interior de la província d'Alacant, a la comarca del Vinalopó Mitjà.
Nou!!: Valencià і Montfort (Vinalopó Mitjà) · Veure més »
Morfema
Un morfema és la unitat mínima significativa de la primera articulació o divisió del signe lingüístic: el mot.
Nou!!: Valencià і Morfema · Veure més »
Morfema zero
El morfema zero, marca zero o desinència zero és un monema que no consta de cap fonema, que consisteix en l'absència de qualsevol fonema o grafia.
Nou!!: Valencià і Morfema zero · Veure més »
Morfologia (lingüística)
En lingüística, la morfologia (del grec μορφ-, morph + λογία logia) és la disciplina que estudia l'estructura interna dels mots.
Nou!!: Valencià і Morfologia (lingüística) · Veure més »
Mot
Còdex Claromuntanus escrit en llatí amb caràcters irlandesos. Un mot o paraula és un element lingüístic, en les llengües alfabètiques, generalment entre dos blancs.
Nou!!: Valencià і Mot · Veure més »
Murcià
El murcià (en castellà: murciano) és una variant meridional del castellà peninsular que es parla principalment a la Regió de Múrcia, a les comarques adjacents valencianes del Baix Segura i l'Alt Vinalopó i al corredor d'Almansa (a la província d'Albacete, Castella-La Manxa).
Nou!!: Valencià і Murcià · Veure més »
Neutralització (fonètica)
La neutralització és un fenomen fonètic pel qual dos fonemes perden alguns dels seus trets distintius en determinats contexts, i es pronuncien igual que un altre fonema (anomenat de vegades arxifonema).
Nou!!: Valencià і Neutralització (fonètica) · Veure més »
Normes de Castelló
Les Bases per a la unificació de l'ortografia valenciana, Normes de Castelló o Normes del 32, són un total de 34 regles ortogràfiques aprovades i ratificades l'any 1932 a Castelló de la Plana per destacades entitats i personalitats del món cultural i polític del País Valencià, amb la idea d'adoptar «un sistema ortogràfic unitari» per al valencià.
Nou!!: Valencià і Normes de Castelló · Veure més »
Normes del Puig
Les Normes del Puig són unes normes ortogràfiques per al valencià elaborades el 1979 article de Voro López i Verdejo amb motiu del 25 aniversari de les normes per la Secció de Llengua i Lliteratura (sic) de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana amb l'objectiu d'oferir una ortografia diferenciada respecte a les Normes de Castelló, oficials i de caràcter unitarista amb els altres parlars catalans.
Nou!!: Valencià і Normes del Puig · Veure més »
Oriola
Oriola (oficialment i en castellà Orihuela) és un municipi situat al sud del País Valencià, capital de la comarca del Baix Segura i que limita amb la Regió de Múrcia.
Nou!!: Valencià і Oriola · Veure més »
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Nou!!: Valencià і País Valencià · Veure més »
Participi
El participi és una forma no personal del verb que té un caràcter molt proper a l'adjectiu.
Nou!!: Valencià і Participi · Veure més »
Passat simple de l'indicatiu (català)
El passat simple en català és un temps verbal utilitzat per a expressar accions passades, però és generalment d'ús poc corrent (excepte a València i als seus voltants) i considerat un temps propi de la narració literària o de descripcions enciclopèdiques.
Nou!!: Valencià і Passat simple de l'indicatiu (català) · Veure més »
Persona (gramàtica)
La persona gramatical és el tret de determinades paraules variables en la seva flexió per indicar qui són els interlocutors implicats pel missatge.
Nou!!: Valencià і Persona (gramàtica) · Veure més »
Plana Alta
Mapa municipal de la Plana Alta abans de la reforma de 2023Les Coves de Vinromà Vista panorámica de TorreblancaLa Plana Alta és una comarca costanera del nord del País Valencià, amb capital a Castelló de la Plana.
Nou!!: Valencià і Plana Alta · Veure més »
Portuguès
El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la novena llengua més parlada del món i la cinquena més parlada d'origen europeu.
Nou!!: Valencià і Portuguès · Veure més »
Pronom feble
Els pronoms febles són aquells pronoms que es fan servir per substituir un complement o una expressió.
Nou!!: Valencià і Pronom feble · Veure més »
Província d'Alacant
La província d'Alacant (oficialment Alicante/Alacant) és una província del País Valencià situada meridionalment al País Valencià i que limita al nord amb la província de València, al sud i oest amb la Regió de Múrcia, a l'oest amb Castella-La Manxa, i a l'est amb la mar Mediterrània.
Nou!!: Valencià і Província d'Alacant · Veure més »
Província de Castelló
La província de Castelló és una província del País Valencià situada al nord, amb capital a Castelló de la Plana.
Nou!!: Valencià і Província de Castelló · Veure més »
Província de València
La província de València (València/Valencia, ambdós topònims oficials) és una província d'Espanya.
Nou!!: Valencià і Província de València · Veure més »
R
R (majúscula), r (minúscula), és la divuitena lletra de l'alfabet llatí.
Nou!!: Valencià і R · Veure més »
Real Acadèmia de Cultura Valenciana
La Real Acadèmia de Cultura Valenciana és una associació fundada el 1978 amb el nom d'Acadèmia de Cultura Valenciana, sobre la base del desaparegut Centre de Cultura Valenciana de 1915.
Nou!!: Valencià і Real Acadèmia de Cultura Valenciana · Veure més »
Regió de Múrcia
La Regió de Múrcia (oficialment i en castellà, Región de Murcia), és una comunitat autònoma de caràcter uniprovincial de l'Estat espanyol que correspon a la major part del tradicional territori del Regne de Múrcia (amb les divisions provincials del, però, se'n van traure territoris), format arran de la conquesta cristiana i la colonització del regne —a càrrec de catalans, castellans, i aragonesos fonamentalment— i part històrica de les corones d'Aragó, i de la de Castella (des del fins a l'aparició de l'Estat Espanyol).
Nou!!: Valencià і Regió de Múrcia · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: Valencià і Regne de València · Veure més »
Reial Acadèmia Espanyola
Seu de la ''Real Academia Española''. La Reial Acadèmia Espanyola (Real Academia Española en castellà) o RAE és la institució responsable de la regulació de la llengua castellana.
Nou!!: Valencià і Reial Acadèmia Espanyola · Veure més »
Ribera Baixa
La Ribera Baixa és una comarca valencianoparlant del centre del País Valencià, amb capital Sueca.
Nou!!: Valencià і Ribera Baixa · Veure més »
Safor
Castell de Marinyén La Safor és una comarca valencianoparlant del centre del País Valencià, amb capital a Gandia.
Nou!!: Valencià і Safor · Veure més »
Síl·laba àtona
La síl·laba àtona és aquella síl·laba en la qual no recau l'accent, en oposició a la tònica.
Nou!!: Valencià і Síl·laba àtona · Veure més »
Segle d'or valencià
El segle d'or valencià o segle d'or de les lletres valencianes correspon a un període històric que abasta quasi tot el i que aporta les millors obres literàries en llengua valenciana de l'època.
Nou!!: Valencià і Segle d'or valencià · Veure més »
Singular
El singular és un nombre gramatical que denota un sol individu.
Nou!!: Valencià і Singular · Veure més »
Subjuntiu
El subjuntiu és un mode verbal dels modes irreals epistèmics, és a dir, que es refereix a aquelles afirmacions que podrien esdevenir-se però que encara no tenen lloc (i podrien no passar pas).
Nou!!: Valencià і Subjuntiu · Veure més »
Substitució lingüística
La substitució lingüística és un terme de la sociolingüística que es refereix al procés pel qual una comunitat lingüística abandona la seva llengua i acaba formant part d'una altra comunitat lingüística diferent.
Nou!!: Valencià і Substitució lingüística · Veure més »
T
La T és la vintena lletra de l'alfabet català i setzena de les consonants.
Nou!!: Valencià і T · Veure més »
Temps verbal
El temps verbal és una característica pròpia de moltes llengües per a distingir esdeveniments presents, passats, futurs o imaginaris.
Nou!!: Valencià і Temps verbal · Veure més »
Terres de l'Ebre
Les Terres de l'Ebre és una regió que aplega les comarques meridionals de Catalunya: el Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta i la Ribera d'Ebre.
Nou!!: Valencià і Terres de l'Ebre · Veure més »
Tirant lo Blanc
''Tirant lo Blanc'' en una edició publicada a Barcelona l'any 1926 Tirant lo Blanc (Tirant lo blanch en l'original) és l'obra més important de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell, acabada pel cavaller també valencià Martí Joan de Galba.
Nou!!: Valencià і Tirant lo Blanc · Veure més »
Transició democràtica espanyola
La Transició democràtica espanyola, Transició espanyola o, simplement, Transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a l'Estat espanyol, ras i curt, una nova estructura jurídica que havia de generar nous marcs de legitimitat i consens.
Nou!!: Valencià і Transició democràtica espanyola · Veure més »
V
La V (pronunciat v) és la vint-i-dosena lletra de l'alfabet català i dissetena de les consonants.
Nou!!: Valencià і V · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Valencià і València · Veure més »
Valencià alacantí
El valencià alacantí o alacantí és el subdialecte del valencià que es parla a les Comarques del Sud del País Valencià -amb l'excepció de la Marina Baixa i la població de la Torre de les Maçanes-, també a la Foia de Castalla, al sud de l'Alcoià, i al Carxe.
Nou!!: Valencià і Valencià alacantí · Veure més »
Valencià castellonenc
El valencià castellonenc, de la Plana o septentrional és un subdialecte del valencià situat entre el valencià central i el valencià de transició.
Nou!!: Valencià і Valencià castellonenc · Veure més »
Valencià central
El valencià central (conegut popularment com a valencià apitxat) és un subdialecte del valencià que es parla a les comarques del Camp de Morvedre, l'Horta, el Camp de Túria, la major part de la Ribera Alta i a la ciutat d'Onda (la Plana Baixa).
Nou!!: Valencià і Valencià central · Veure més »
Valencià meridional
El valencià meridional és un subdialecte del valencià que es parla al País Valencià, concretament a la Safor, la Costera, la Vall d'Albaida, el Comtat, part de l'Alcoià, la Marina Baixa, La Torre de les Maçanes, la Marina Alta i en la Ribera del Xúquer on no es parla apitxat.
Nou!!: Valencià і Valencià meridional · Veure més »
Valls d'Alcoi
Les Valls d'Alcoi és una històrica comarca del País Valencià en què hi formaven part tots els municipis de l'actual comarca del Comtat, part de l'Alcoià (Alcoi, Benifallim, Banyeres de Mariola, Penàguila), i els municipis de la Vall de Biar que les DTH de la Generalitat Valenciana inclouen a l'Alt Vinalopó (Biar, Beneixama, El Camp de Mirra i la Canyada de Biar).
Nou!!: Valencià і Valls d'Alcoi · Veure més »
Velarització
La velarització és un fenomen fonètic, un tipus d'assimilació, que altera la pronunciació de determinats sons en contacte amb les consonants velars.
Nou!!: Valencià і Velarització · Veure més »
Verb
Un verb és una paraula que expresa una acció.
Nou!!: Valencià і Verb · Veure més »
Villena
Villena és un municipi del sud-oest del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Vinalopó.
Nou!!: Valencià і Villena · Veure més »
Vinalopó
El Vinalopó és un riu de la península Ibèrica que travessa de nord a sud el sud del País Valencià.
Nou!!: Valencià і Vinalopó · Veure més »
Vinalopó Mitjà
El Vinalopó Mitjà és una comarca del sud del País Valencià, amb capital a Elda.
Nou!!: Valencià і Vinalopó Mitjà · Veure més »
Vocabulari
El vocabulari o lèxic és el conjunt de paraules d'un llenguatge, que pot ser artístic o també el d'una llengua o idioma.
Nou!!: Valencià і Vocabulari · Veure més »
Vocal neutra
La vocal neutra o vocal mitjana central és un fonema que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra e capgirada.
Nou!!: Valencià і Vocal neutra · Veure més »
Vocal semioberta anterior no arrodonida
La vocal semioberta anterior no arrodonida o e oberta és un so que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra èpsilon minúscula de l'alfabet grec.
Nou!!: Valencià і Vocal semioberta anterior no arrodonida · Veure més »
Vocal semitancada anterior no arrodonida
La vocal semitancada anterior no arrodonida es coneix en català com a e tancada i la seva transcripció en l'AFI és, és a dir, la lletra e minúscula.
Nou!!: Valencià і Vocal semitancada anterior no arrodonida · Veure més »
Xàtiva
Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.
Nou!!: Valencià і Xàtiva · Veure més »
1343
El 1343 (MCCCXLIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Valencià і 1343 · Veure més »
1346
Països Catalans.
Nou!!: Valencià і 1346 · Veure més »
1915
;Països Catalans.
Nou!!: Valencià і 1915 · Veure més »
1932
;Països Catalans.
Nou!!: Valencià і 1932 · Veure més »
1981
1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.
Nou!!: Valencià і 1981 · Veure més »
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Nou!!: Valencià і 1998 · Veure més »
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Nou!!: Valencià і 2001 · Veure més »
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Valencià і 2005 · Veure més »
9 de febrer
El 9 de febrer és el quarantè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Valencià і 9 de febrer · Veure més »
Redirigeix aquí:
Català sud-occidental, Català valencià, Idioma valencià, Llengua Valenciana, Llengua valenciana.
