Accés més ràpid que el navegador!
242 les relacions: Agnosticisme, Alacant, Albert Arnal, Alcoi, Alemany, Alemanya, Alexandre VI, Allioli, Allipebre, Alonso Sánchez Coello, Alzira, Amèrica, Anglès, Antoni Puchades i Casanova, Antoni Reig Ventura, Aragó, Aragonesos, Argentina, Arròs al forn, Arròs amb crosta, Arturo Tizón, Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc, Ateisme, Ausiàs March, Azorín, Álvaro Navarro Serra, Ángel Luis Casero Moreno, Òscar Briz, Étienne Cabet, Àfrica, Àrea Metropolitana de València, Àsia, Barcelona, Batalla de València, Bíblia Valenciana, Benidorm, Blasquisme, Bonifaci Ferrer, Botifarra, Bunyol (gastronomia), Burjassot, Calixt III, Canal Nou, Cant d'albades, Casqueta, Castellà, Castellà del País Valencià, Castelló de la Plana, Catalans, Català, ..., Catalunya, Coalició Compromís, Coca (pastís), Comarca, Comunitat de Madrid, Concha Piquer, Conquesta de la ciutat de Balansiya, Conquesta feudal hispànica, Corona d'Aragó, Corpus Christi, Costa, Creu de Sant Jordi, Crevillent, Cristianisme, Dacsa, Dansa, David Ferrer i Ern, Dècada del 1330, Dénia, Dolçaina, Eduardo Zaplana Hernández-Soro, Eivissencs, El Carxe, Elda, Elx, Enric Valor i Vives, Equador, Escalivada, Escut de Catalunya, Església Catòlica Romana, Espanya, Estats Units d'Amèrica, Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, Estereotips sobre els valencians, Europa, Expulsió dels jueus d'Espanya, Expulsió dels moriscos, Extremadura, Falles, Família Borja, Fartó, Feliu Ventura, Ferran Torrent i Llorca, Festes de la Magdalena, Fogueres de Sant Joan, Folklore, França, Francès, Francesc d'Assís Tàrrega i Eixea, Francesc de Borja, Francisco Camps Ortiz, Franjolins, Furs d'Aragó, Furs de València, Gandia, Gegant (folklore), Generalitat Valenciana, Gentilici, Gran Enciclopèdia Catalana, Guerra de la Unió, Guillem de Castro i Bellvís, Héctor Faubel, Hort, Horta de Múrcia, Illes Balears, Imperi Romà, Institut Nacional d'Estadística d'Espanya, Isabel de Villena, Isabel-Clara Simó i Monllor, Italians, Itàlia, Jacomart, Jaume el Conqueridor, Jaume Roig, Joan Baptista Basset i Ramos, Joan de Ribera, Joan Francesc Mira i Casterà, Joan Fuster i Ortells, Joan Lluís Vives i March, Joan Roís de Corella, Joanot Martorell, Joaquim Sorolla i Bastida, José Vicente Riera Calatayud, Josep Benlliure i Gil, Josep Bernat i Baldoví, Josep Claramunt Torres, Josep Climent i Avinent, Josep de Ribera, Juan Carlos Ferrero Donat, Julio Palau Lozano, La Gossa Sorda, La Vall d'Uixó, La Vila Joiosa, Mallorca, Manuel Sanchis i Guarner, Mare de Déu dels Desemparats, Marià Benlliure i Gil, Mascletada, Matilde Salvador i Segarra, Maulets (1705), Mèxic, Mónica Oltra Jarque, Menorquins, Miguel Hernández Gilabert, Miquel Adlert i Noguerol, Mislata, Mistela, Misteri d'Elx, Mona de Pasqua, Moros i Cristians, Nacionalitat històrica, Nino Bravo, Nosaltres, els valencians, Obrint Pas, Oceania, Ontinyent, Oriola, Orxata, Ovidi Montllor i Mengual, País Valencià, Països Catalans, Paco Cabanes Pastor, Paco Muñoz, Paella d'arròs, Pancatalanisme, Paterna, Pau Alabajos i Ferrer, Penó de la Conquesta, Pericana, Petrer, Picada, Pied-noir, Pilota valenciana, Poeta, Polèmica, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, President de la Generalitat Valenciana, Raimon, Ramon Muntaner, Regió de Múrcia, Regne de València, Regne Unit, Revolta de les Germanies, Riberer, Ricard Pérez Casado, Ricardo Penella Arias, Rita Barberà Nolla, Romania, Sagunt, Samfaina, Sant Vicent del Raspeig, Sant Vicent Ferrer, Santa Faç, Sefardites, Segle d'or valencià, Segle XX, Segle XXI, Segura (riu), Senyera del País Valencià, Senyera reial, Suïssa, Suquet de peix, Túria, Teodor Llorente Olivares, Toni Cucarella, Torrent (Horta Sud), Torrevella, Transició democràtica espanyola, Trinquet de Pelayo, València, Valencià, Vicent Andrés Estellés, Vicent Baydal i Sala, Vicent Blasco Ibáñez, Vicent Macip, Vicent Martín i Soler, Vicent Peris, Vicent Rojo Lluch, Vicent Wenceslau Querol i Campos, Vila-real, Villena, Vinalopó, Vinalopó Mitjà, Xàtiva, Xúquer, 1238, 1325, 1330, 1456, 1766, 1995, 2005. Ampliar l'índex (192 més) »
Agnosticisme
Lagnosticisme és un posicionament religiós segons el qual l'existència o no d'un déu o una mitologia de deïtats és desconeguda i, per tant, irrellevant.
Nou!!: Valencians і Agnosticisme · Veure més »
Alacant
Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.
Nou!!: Valencians і Alacant · Veure més »
Albert Arnal
Albert Arnal (Serra, 31 de gener de 1913 - Quart de Poblet, 1 de maig de 1966), amb el malnom de Quart (o Xiquet de Quart) va ser el pilotaire d'escala i corda dominant als anys 1930, la seua mestria fou tal que ha merescut tenir foto penjada a la Galeria d'honor del Trinquet de Pelayo (València) i el 1991 la Federació de Pilota Valenciana li concedí la medalla d'or.
Nou!!: Valencians і Albert Arnal · Veure més »
Alcoi
Alcoi (oficialment Alcoi/Alcoy) és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de l'Alcoià i cap de partit judicial.
Nou!!: Valencians і Alcoi · Veure més »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Valencians і Alemany · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Valencians і Alemanya · Veure més »
Alexandre VI
Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.
Nou!!: Valencians і Alexandre VI · Veure més »
Allioli
Choví Allioli fet a casa Arròs negre amb allioli Cargols amb allioli L'allioli és una salsa espessa i de color groguenc (o verdenc, depèn de l'oli d'oliva utilitzat) que es fa picant i emulsionant alls amb oli d'oliva, una miqueta de sal i eventualment suc de llimona en un morter.
Nou!!: Valencians і Allioli · Veure més »
Allipebre
Lallipebre és una tècnica culinaria pròpia del sud de l'Horta de València i el nord de la Ribera Alta i la Ribera Baixa, comarques que voregen l'Albufera de València.
Nou!!: Valencians і Allipebre · Veure més »
Alonso Sánchez Coello
Alonso Sánchez Coello, (Benifairó de les Valls, 1531/32 - Madrid, 8 d'agost de 1588) va ser un pintor valencià, considerat el millor pintor de retrats de l'Espanya del Renaixement i un dels pioners de la gran tradició del retrat en la pintura espanyola.
Nou!!: Valencians і Alonso Sánchez Coello · Veure més »
Alzira
Alzira és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Ribera Alta.
Nou!!: Valencians і Alzira · Veure més »
Amèrica
Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Valencians і Amèrica · Veure més »
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Valencians і Anglès · Veure més »
Antoni Puchades i Casanova
Antoni Puchades i Casanova (Sueca, Ribera Baixa, 4 de juny de 1925 - 24 de maig de 2013) fou un futbolista valencià.
Nou!!: Valencians і Antoni Puchades i Casanova · Veure més »
Antoni Reig Ventura
Antoni Reig Ventura (València, 1932), més conegut com a Rovellet, va ser un jugador professional de pilota valenciana, rest en la modalitat d'Escala i corda.
Nou!!: Valencians і Antoni Reig Ventura · Veure més »
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Nou!!: Valencians і Aragó · Veure més »
Aragonesos
Els aragonesos (en aragonès os aragoneses; en castellà los aragoneses) són un poble originari dAragó. 47.686, o un 3%, comparteixen llengua i cultura amb els catalans (els anomenats franjolins); 25.000, o un 2%, parlen aragonès, la llengua pròpia i històrica dels aragonesos, però limitada a les zones septentrionals i orientals. Avui en dia la majoria de la població de l'Aragó parla castellà aragonès. Amb una població d'1.277.471 (2006) habitants, representen un 3% de la població total espanyola.
Nou!!: Valencians і Aragonesos · Veure més »
Argentina
LArgentina, oficialment la República Argentina, és un Estat sobirà de l'Amèrica del Sud organitzat com a república representativa i federal, integrat per vint-i-tres províncies i una ciutat autònoma, Buenos Aires, la qual és la capital.
Nou!!: Valencians і Argentina · Veure més »
Arròs al forn
Larròs al forn és un plat típic valencià, que es fa amb arròs, tomata, botifarra de ceba, creïlla, cigrons, cansalada, trossos de costella de porc i una cabeça d'alls, i que es cou al forn, normalment en una cassola de fang.
Nou!!: Valencians і Arròs al forn · Veure més »
Arròs amb crosta
La crosta (als restaurants exportat com a arròs en crosta o costra) és un plat d'arròs típic del País Valencià, més concretament a la zona de la Marina (Callosa d'en Sarrià i Pego), la Safor, el Baix Segura i el Camp d'Elx (el Baix Vinalopó), ací conegut amb la variant fonètica costra.
Nou!!: Valencians і Arròs amb crosta · Veure més »
Arturo Tizón
fou un pilot de motociclisme valencià que competí internacionalment entre la i. La temporada 2006 pilotà amb l'equip Wurth Honda BQR a la categoria 250cc del Campionat del Món de motociclisme de velocitat al costat del català Aleix Espargaró, malgrat que havia tingut tingut a començament de temporada com a company el colombià Martín Cárdenas.
Nou!!: Valencians і Arturo Tizón · Veure més »
Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc
L'Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc (o simplement ACV Tirant lo Blanc o Tirant.org) és una entitat cultural valenciana fundada l'any 1991 a la ciutat de València per Joan Mansanet i Mansanet, Rafael Ramos i Armengol, Robert Barberà Baraza, Nathalie Torres Garcia i Lluís Polo i Torres.
Nou!!: Valencians і Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc · Veure més »
Ateisme
Lateisme és, en un sentit ampli, el rebuig de la creença en l'existència de deïtats.
Nou!!: Valencians і Ateisme · Veure més »
Ausiàs March
Col·legiata de Xàtiva, on abans es pensava que era retratat Ausiàs March Ausiàs March, també escrit Ausiàs Marc (Regne de València, ca. 1397 - València, 3 de març del 1459), va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques.
Nou!!: Valencians і Ausiàs March · Veure més »
Azorín
José Augusto Trinidad Martínez Ruiz, més conegut pel seu pseudònim Azorín (nascut a Monòver, País Valencià, 8 de juny de 1873 - Madrid, 2 de març de 1967) fou un escriptor valencià.
Nou!!: Valencians і Azorín · Veure més »
Álvaro Navarro Serra
Álvaro Navarro Serra (Faura, 17 de desembre de 1973), més conegut simplement com a Álvaro en el món de la pilota valenciana, és un ex-pilotaire, figura a batre en qualsevol de les pistes de qualsevol de les modalitats en què jugava gràcies per ser un esquerrà poderós i la seua professionalitat.
Nou!!: Valencians і Álvaro Navarro Serra · Veure més »
Ángel Luis Casero Moreno
Ángel Casero (Albalat dels Tarongers, 27 de setembre del 1972) va ser un ciclista valencià, que fou professional entre 1994 i 2005.
Nou!!: Valencians і Ángel Luis Casero Moreno · Veure més »
Òscar Briz
Òscar Briz (l'Alcúdia, 1965) és un cantant, guitarrista i autor valencià.
Nou!!: Valencians і Òscar Briz · Veure més »
Étienne Cabet
Étienne Cabet (Dijon, Borgonya, 1788 - Saint Louis, Missouri, EUA, 1856) fou un filòsof francès i socialista utòpic.
Nou!!: Valencians і Étienne Cabet · Veure més »
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Nou!!: Valencians і Àfrica · Veure més »
Àrea Metropolitana de València
Barris de València LÀrea Metropolitana de València es troba en la costa central del País Valencià, a l'entorn de la seua ciutat principal: València.
Nou!!: Valencians і Àrea Metropolitana de València · Veure més »
Àsia
LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.
Nou!!: Valencians і Àsia · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Valencians і Barcelona · Veure més »
Batalla de València
La Batalla de València fou un conflicte identitari que va enfrontar la societat valenciana en la transició democràtica espanyola, caracteritzada per una notable conflictivitat i violència, i que provocà una fractura política i social al País Valencià, especialment pel que fa al relat del valencianisme i els símbols del País Valencià.
Nou!!: Valencians і Batalla de València · Veure més »
Bíblia Valenciana
La Bíblia Valenciana és la primera Bíblia impresa en català —segons el mateix traductor, en nostra llengua valenciana— (entre 1477 i 1478), la primera de tota la península Ibèrica i és la quarta que es va imprimir al món, després de la Bíblia Vulgata en llatí (impresa per Gutenberg el 1448), i les traduccions alemanya (1466) i italiana (1471).
Nou!!: Valencians і Bíblia Valenciana · Veure més »
Benidorm
Benidorm (IPA) és una ciutat del País Valencià situada a la comarca de la Marina Baixa, a la província d'Alacant.
Nou!!: Valencians і Benidorm · Veure més »
Blasquisme
El blasquisme fou un ideari polític de caràcter republicà aparegut al País Valencià a finals del, propagat per l'escriptor i periodista Vicent Blasco Ibáñez des del diari El Pueblo, que es va accentuar des de l'enfonsament electoral el 1896 del Partit Republicà Democràtic Federal, que defensava les tesis federalistes de Francesc Pi i Margall.
Nou!!: Valencians і Blasquisme · Veure més »
Bonifaci Ferrer
Bonifaci Ferrer (València 1350 - Cartoixa de Vall de Crist 1417) fou un religiós valencià a qui s’atribueix la traducció del text imprès l’any 1478 de la Bíblia al català.
Nou!!: Valencians і Bonifaci Ferrer · Veure més »
Botifarra
Una botifarra és un embotit fet amb budell gros de porc farcit de carn picada i adobada del mateix animal.
Nou!!: Valencians і Botifarra · Veure més »
Bunyol (gastronomia)
Un bunyol o brunyol és una massa de pasta (generalment feta d'aigua, rent i farina de forment amb, possiblement, algun altre ingredient), fregida en oli.
Nou!!: Valencians і Bunyol (gastronomia) · Veure més »
Burjassot
Burjassot és un municipi del País Valencià, a la comarca de l'Horta Nord, i situada a la zona oest de l'Àrea Metropolitana de València.
Nou!!: Valencians і Burjassot · Veure més »
Calixt III
Escultura de Calixt III a Gandia Alfons de Borja (la Torreta de Canals, avui barri de Canals, població que pertanyia aleshores a Xàtiva, la Costera, 1378 - Roma, 1458) fou Papa de l'Església Catòlica de Roma amb el nom Calixt III de 1455 a 1458.
Nou!!: Valencians і Calixt III · Veure més »
Canal Nou
Canal Nou (o Nou des del 9 d'octubre de 2013 fins a la seua desaparició) va ser el primer canal de Televisió Valenciana (TVV), pertanyent al grup Radiotelevisió Valenciana (RTVV), empresa de la Generalitat Valenciana.
Nou!!: Valencians і Canal Nou · Veure més »
Cant d'albades
''Les albaes'', quadre d'Antoni Fillol Granell El cant d'albades (col·loquialment, albaes) és una variant del cant valencià d'estil, habitual a les festes de les poblacions rurals valencianes.
Nou!!: Valencians і Cant d'albades · Veure més »
Casqueta
Les casquetes, també anomenades pastissets, són un producte típic de les Terres de l'Ebre (Matarranya, els Ports, Terra Alta, Ribera d'Ebre, Baix Ebre i Montsià).
Nou!!: Valencians і Casqueta · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Valencians і Castellà · Veure més »
Castellà del País Valencià
El castellà del País Valencià és el conjunt de varietats lingüístiques parlades a l'oest, sud-oest i sud (amb algunes illes lingüístiques dins del domini lingüístic del valencià), que presenta una sèrie de trets comuns o compartits amb les regions frontereres d'Aragó, Castella-La Manxa i la Regió de Múrcia.
Nou!!: Valencians і Castellà del País Valencià · Veure més »
Castelló de la Plana
Castelló de la Plana —o localment simplement Castelló— és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Alta i de la província de Castelló.
Nou!!: Valencians і Castelló de la Plana · Veure més »
Catalans
Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.
Nou!!: Valencians і Catalans · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Valencians і Català · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Valencians і Catalunya · Veure més »
Coalició Compromís
La Coalició Compromís és una coalició política valenciana amb caràcter estable i permanent integrada per Més - Compromís (antigament Bloc Nacionalista Valencià), Iniciativa del Poble Valencià i Verds Equo, a més de militants independents adherits a Compromís.
Nou!!: Valencians і Coalició Compromís · Veure més »
Coca (pastís)
reis, un exemple de la coca dolça Coca de mullador, un exemple de la coca salada Coca de xulla, una coca habitual a indrets de muntanya. Aquesta s'anomena ''bollo'' i es fa a la Plana d'Utiel Coca de garlanda, una coca foradada típica del Penedès Coca d'anís, una coca plana típica d'Osona. Aquesta és d'Altafulla, Tarragonès Coca d'escalivada Coca de peix i coca de recapte en preparació Coca de Sant Joan Coca de molletes, típica de l'Alacantí Coca de crema a Les, Vall d'Aran. És una preparació habitual arreu de Catalunya. En aquest cas, hom pot notar la semblança amb el ''fogasset'' o brioix occità. Coca de llanda de sabor carabassa, a València. És una coca habitual arreu del centre del País Valencià Coca de sucre del Priorat Coca bamba de Menorca Coca de xoriç de la Marina Alta, un berenar o esmorzar molt habitual Ribera, que s'assembla molt a una pizzeta Coca de trempó, molt típica als sopars d'estiu a les illes Balears Corpus Coca de cireres de la Salzadella, consumides per la collita de juny La coca i en algunes zones occidentals, coc o també fogassa a la Catalunya del Nord (calc del occità fogaça), és un menjar que té molta tradició arreu de la conca mediterrània.
Nou!!: Valencians і Coca (pastís) · Veure més »
Comarca
En general, una comarca és una extensió de territori reduïda que agrupa diverses poblacions, que té una certa unitat a causa de les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els pobles que la formen.
Nou!!: Valencians і Comarca · Veure més »
Comunitat de Madrid
La Comunitat de Madrid (en castellà i oficialment, Comunidad de Madrid) és una comunitat autònoma d'Espanya situada al centre de la península Ibèrica i, dintre de la qual, al centre de la Meseta Central.
Nou!!: Valencians і Comunitat de Madrid · Veure més »
Concha Piquer
Concepción Piquer López (València, 8 de desembre del 1908 - Madrid, 12 de desembre del 1990) coneguda artísticament com a Concha Piquer, va ser una cantant i actriu valenciana, una de les figures més rellevants de la copla.
Nou!!: Valencians і Concha Piquer · Veure més »
Conquesta de la ciutat de Balansiya
La conquesta de la ciutat de València, anomenada Balansiya fins a la conquesta, es produí oficialment el 9 d'octubre de 1238 per part de les tropes catalano-aragoneses de Jaume I.
Nou!!: Valencians і Conquesta de la ciutat de Balansiya · Veure més »
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Nou!!: Valencians і Conquesta feudal hispànica · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Valencians і Corona d'Aragó · Veure més »
Corpus Christi
L'ou com balla al claustre de la Catedral de Barcelona Processó del ''Corpus Christi'' a l'avinguda del Portal de l'Àngel de Barcelona Corpus a Picanya El Corpus Christi (en llatí «cos de Crist») o simplement corpus és una festa de l'església Catòlica en què es venera l'eucaristia.
Nou!!: Valencians і Corpus Christi · Veure més »
Costa
Costa rocosa de l'oceà Atlàntic, Porto Covo, Portugal La costa, línia de costa o riba de la mar, es defineix com la zona terrestre d'un continent o d'una illa on la terra limita amb l'oceà o amb un llac, conformant un espai amb un relleu singular.
Nou!!: Valencians і Costa · Veure més »
Creu de Sant Jordi
Creu de sant Jordi, bandera d'Anglaterra La creu de sant Jordi és una creu vermella sobre un fons blanc.
Nou!!: Valencians і Creu de Sant Jordi · Veure més »
Crevillent
Crevillent és una població del País Valencià a la comarca del Baix Vinalopó.
Nou!!: Valencians і Crevillent · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Valencians і Cristianisme · Veure més »
Dacsa
La dacsa, blat de moro, blat d'Índies, moresc o panís (Zea mays) és una planta de la família de les poàcies originària de Centreamèrica on havia estat conreada pels pobles indígenes des de temps prehistòrics, els registres arqueològics i l'anàlisi filogenètica suggereixen que la domesticació del blat de moro va començar pel cap baix fa 6.000 anys.
Nou!!: Valencians і Dacsa · Veure més »
Dansa
Dos ballarins fent dansa contemporània La dansa és un art consistent a expressar-se mitjançant desplaçaments i moviments del cos.
Nou!!: Valencians і Dansa · Veure més »
David Ferrer i Ern
David Ferrer i Ern «Ferru» (Xàbia, 2 d'abril de 1982) és un extennista valencià que va desenvolupar la seva carrera entre els anys 2000 i 2019.
Nou!!: Valencians і David Ferrer i Ern · Veure més »
Dècada del 1330
Sense descripció.
Nou!!: Valencians і Dècada del 1330 · Veure més »
Dénia
Dénia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Marina Alta i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia.
Nou!!: Valencians і Dénia · Veure més »
Dolçaina
Dolçainers d'Algemesí acompanyant la muixeranga durant les Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí tocant la tradicional dolçaina valenciana La dolçaina (també anomenada donçaina, xaramita, xirimita o gaita) és un instrument musical de vent, de llengüeta doble i tub cònic, generalment de fusta, amb una sèrie de forats que es tapen amb els dits.
Nou!!: Valencians і Dolçaina · Veure més »
Eduardo Zaplana Hernández-Soro
Eduardo Andrés Julio Zaplana Hernández-Soro (Cartagena, Regió de Múrcia, 3 d'abril de 1956) és un polític espanyol que fou el tercer president de la Generalitat Valenciana, des del 1995 fins al 24 de juliol de 2002.
Nou!!: Valencians і Eduardo Zaplana Hernández-Soro · Veure més »
Eivissencs
Els eivissencs són un grup humà que viu predominantment a l'illa d'Eivissa.
Nou!!: Valencians і Eivissencs · Veure més »
El Carxe
La comarca del Carxe (el Carche) és un territori de la Regió de Múrcia on es parla valencià.
Nou!!: Valencians і El Carxe · Veure més »
Elda
Elda és una ciutat del País Valencià situada a la vora del Vinalopó, a la comarca del Vinalopó Mitjà de la qual és capital administrativa.
Nou!!: Valencians і Elda · Veure més »
Elx
Elx (IPA), en i oficialment, Elche/Elx és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca del Baix Vinalopó, a la vora del riu Vinalopó.
Nou!!: Valencians і Elx · Veure més »
Enric Valor i Vives
Enric Valor i Vives (Castalla, 22 d'agost de 1911 - València, 13 de gener de 2000) fou un narrador i gramàtic valencià.
Nou!!: Valencians і Enric Valor i Vives · Veure més »
Equador
LEquador —o la República de l'Equador— (en castellà i oficialment República del Ecuador) és un estat de l'Amèrica del Sud.
Nou!!: Valencians і Equador · Veure més »
Escalivada
L'escalivada és un plat tradicional de la cuina catalana i valenciana amb pebrots, albergínies, cebes i de vegades patates escalivades i pelades o bacallà salat.
Nou!!: Valencians і Escalivada · Veure més »
Escut de Catalunya
L'escut de Catalunya té el següent blasonament, que és conegut heràldicament com els Quatre pals i popularment, tot i que tècnicament incorrecte, com les Quatre barres: A finals del s'establí la jerarquia i la codificació de les corones i llur forma.
Nou!!: Valencians і Escut de Catalunya · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Valencians і Església Catòlica Romana · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Valencians і Espanya · Veure més »
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Nou!!: Valencians і Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana
Rajoleta amb el gat Pumbi commemorant l'Estatut d'Autonomia, al Parc Temàtic d'Història Valenciana de Manises. Manifestació pro-Estatut a Alzira, 1932.L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (EACV) és la norma bàsica que regula la Generalitat, l'òrgan d'autogovern de la Comunitat Valenciana.
Nou!!: Valencians і Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana · Veure més »
Estereotips sobre els valencians
Els estereotips sobre els valencians són el conjunt de generalitzacions sobre el mode de ser dels valencians que poden o no reflectir la realitat.
Nou!!: Valencians і Estereotips sobre els valencians · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Valencians і Europa · Veure més »
Expulsió dels jueus d'Espanya
Interior de la sinagoga del Tránsito a Toledo. Lexpulsió dels jueus de les corones de Castella i d'Aragó va ser ordenada el 1492 pels Reis Catòlics mitjançant el Decret de l'Alhambra de Granada amb la finalitat, segons el decret, d'impedir que continuessin influint en els cristians nous perquè aquests judaïtzessin.
Nou!!: Valencians і Expulsió dels jueus d'Espanya · Veure més »
Expulsió dels moriscos
Embarcament de moriscos en el Grau de València, per Pere Oromig, uns anys després dels fets Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu.
Nou!!: Valencians і Expulsió dels moriscos · Veure més »
Extremadura
Extremadura (fala de Xàlima: Estremadura) és una comunitat autònoma espanyola situada a l'oest de l'estat espanyol, entre els 37° 57′ N i els 40° 29′ N de latitud i entre els 4° 39′ O i els 7° 33′ O de longitud.
Nou!!: Valencians і Extremadura · Veure més »
Falles
Monyo de valenciana. Il·lustració del Museu Valencià d'Etnologia. Les falles o falles de Sant Josep són la setmana de festa de la ciutat de València, durant les quals es planten i es cremen les falles (vegeu ''Falla'').
Nou!!: Valencians і Falles · Veure més »
Família Borja
Els Borja foren una família noble valenciana radicada a la localitat aragonesa de Borja i establerta a Xàtiva.
Nou!!: Valencians і Família Borja · Veure més »
Fartó
Els fartons són una especialitat de pastisseria d'Alboraia (País Valencià).
Nou!!: Valencians і Fartó · Veure més »
Feliu Ventura
Feliu Ventura (Xàtiva, 1976) és un cantautor valencià.
Nou!!: Valencians і Feliu Ventura · Veure més »
Ferran Torrent i Llorca
Ferran Torrent i Llorca (Sedaví, l'Horta, 30 de maig de 1951) és un escriptor i periodista valencià, un dels més prolífics en català gràcies que ateny una alta xifra de vendes.
Nou!!: Valencians і Ferran Torrent i Llorca · Veure més »
Festes de la Magdalena
Cinta típica utilitzada com a símbol de les Festes Les Festes de la Magdalena són les festes majors de Castelló de la Plana.
Nou!!: Valencians і Festes de la Magdalena · Veure més »
Fogueres de Sant Joan
Les Fogueres de Sant Joan són la festa major d'Alacant, declarades oficialment d'Interés Turístic Internacional des de 1984.
Nou!!: Valencians і Fogueres de Sant Joan · Veure més »
Folklore
Catifa màgica. Les catifes màgiques eren uns objectes llegendaris que podien transportar persones de forma instantània o molt ràpidament. El folklore (de l'anglès folk, 'poble' i lore, 'saber' o 'coneixement') és l'expressió de la cultura d'un poble: artesania, balls, festes, costums, contes, història oral, llegendes, música, proverbis, supersticions, etc., comú a una població concreta, incloent les tradicions de la mencionada cultura, subcultura o grup social.
Nou!!: Valencians і Folklore · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Valencians і França · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Valencians і Francès · Veure més »
Francesc d'Assís Tàrrega i Eixea
Francesc d'Assís Tàrrega i Eixea (Vila-real, 21 de novembre de 1852 – Barcelona, 15 de desembre de 1909) fou un compositor i guitarrista valencià.
Nou!!: Valencians і Francesc d'Assís Tàrrega i Eixea · Veure més »
Francesc de Borja
Francesc de Borja i d'Aragó (Gandia, 1510 - Roma, 1572) fou duc de Gandia (1542-1543), baró i primer marquès de Llombai, lloctinent de Catalunya (1539-1543).
Nou!!: Valencians і Francesc de Borja · Veure més »
Francisco Camps Ortiz
Francisco Enrique Camps Ortiz (València, 28 d'agost de 1962), també conegut com a Paco Camps, és un polític valencià i cinquè president de la Generalitat Valenciana de l'etapa autonòmica iniciada per la Transició democràtica espanyola.
Nou!!: Valencians і Francisco Camps Ortiz · Veure més »
Franjolins
Els franjolins o frangencs són un grup humà resident a la Franja de Ponent (comarques catalanoparlants històriques de la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya), a l'Aragó.
Nou!!: Valencians і Franjolins · Veure més »
Furs d'Aragó
s que constitueix la primera compilació dels Furs d'Aragó Els Furs d'Aragó són el conjunt de normes que regien en l'administració de justícia i en l'activitat privada sota el regne d'Aragó, a partir de la compilació de furs locals feta pel Bisbe d'Osca, Vidal de Canyelles, al Vidal Mayor.
Nou!!: Valencians і Furs d'Aragó · Veure més »
Furs de València
Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.
Nou!!: Valencians і Furs de València · Veure més »
Gandia
Gandia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Safor.
Nou!!: Valencians і Gandia · Veure més »
Gegant (folklore)
Una parella de gegants a Barcelona durant les Festes de la Mercè del 2003 Els gegants són unes figures d'imatgeria festiva de grans dimensions que representen majoritàriament reis, nobles o personatges amb indumentària tradicional.
Nou!!: Valencians і Gegant (folklore) · Veure més »
Generalitat Valenciana
La Generalitat Valenciana és el conjunt d'institucions d'autogovern del País Valencià.
Nou!!: Valencians і Generalitat Valenciana · Veure més »
Gentilici
Els gentilicis són els noms amb què es designen les persones, els animals i els objectes en relació amb el lloc de procedència (país, regió, comarca, ciutat, poble…).
Nou!!: Valencians і Gentilici · Veure més »
Gran Enciclopèdia Catalana
Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.
Nou!!: Valencians і Gran Enciclopèdia Catalana · Veure més »
Guerra de la Unió
La Guerra de la Unió (1347-48) és un període conflictiu esdevingut a la corona d'Aragó que mantingué enfrontats, d'una banda les tropes dels fidels al rei Pere el Cerimoniós coneguts com la Fraternitat i de l'altra, la coalició formada sota el nom dUnió d'Aragó i Unió de València, que eren formades per alguns nobles i el braç popular de les ciutats i viles que s'adheriren al moviment senyorial en aquells regnes.
Nou!!: Valencians і Guerra de la Unió · Veure més »
Guillem de Castro i Bellvís
Guillem de Castro i Bellvís (València, 1569-Madrid, 1631), va ser un dramaturg i poeta valencià en llengua castellana, considerat el més important de l'escola valenciana de finals del i un dels seguidors més destacats dels inicis de la comèdia nova de Lope de Vega.
Nou!!: Valencians і Guillem de Castro i Bellvís · Veure més »
Héctor Faubel
és un pilot de motociclisme valencià que actualment participa en la categoria de Moto3 del campionat del món.
Nou!!: Valencians і Héctor Faubel · Veure més »
Hort
Una '''horta''' a Benicull, Ribera Baixa al País Valencià. un hort amb caixoneres Un hort (del llatí: hortus.
Nou!!: Valencians і Hort · Veure més »
Horta de Múrcia
L'Horta de Múrcia (en castellà Huerta de Murcia) és una comarca de la Regió de Múrcia amb 477.134 habitants i capital a Múrcia.
Nou!!: Valencians і Horta de Múrcia · Veure més »
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Nou!!: Valencians і Illes Balears · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Valencians і Imperi Romà · Veure més »
Institut Nacional d'Estadística d'Espanya
L'INE o Institut Nacional d'Estadística és l'organisme oficial espanyol, encarregat de recopilar les estadístiques demogràfiques, socials i econòmiques així com planificar, aixecar i analitzar el cens de la població.
Nou!!: Valencians і Institut Nacional d'Estadística d'Espanya · Veure més »
Isabel de Villena
Isabel de Villena (c. 1430 - València, 2 de juliol de 1490) va ser una religiosa i escriptora valenciana del xv.
Nou!!: Valencians і Isabel de Villena · Veure més »
Isabel-Clara Simó i Monllor
Isabel-Clara Simó i Monllor (Alcoi, l'Alcoià, 4 d'abril de 1943 - Barcelona, 13 de gener de 2020) fou una mestra, escriptora, periodista i política valenciana.
Nou!!: Valencians і Isabel-Clara Simó i Monllor · Veure més »
Italians
Els italians són un grup ètnic del sud d'Europa que comparteixen una cultura comuna i parlen italià com a llengua materna.
Nou!!: Valencians і Italians · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Valencians і Itàlia · Veure més »
Jacomart
Jaume Baco, Baçó o Mestre de la Porciúncula (València, 1411- 1461) fou un pintor valencià del.
Nou!!: Valencians і Jacomart · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Valencians і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume Roig
Ninot de Jaume Roig a la Falla infantil de l'Ajuntament de 2013. Jaume Roig (València, ca. 1400 – Benimàmet, l'Horta, 5 d'abril de 1478) fou un metge i escriptor valencià, famós per ser l'autor dEspill o Llibre de les dones (ca. 1460), una de les obres més rellevants de la literatura catalana medieval.
Nou!!: Valencians і Jaume Roig · Veure més »
Joan Baptista Basset i Ramos
Joan Baptista Basset i Ramos (Alboraia, c. 1654 - Segòvia, 15 de gener del 1728) fou un militar austriacista que va encapçalar la revolta valenciana contra Felip V al capdavant dels maulets.
Nou!!: Valencians і Joan Baptista Basset i Ramos · Veure més »
Joan de Ribera
Joan de Ribera, també conegut com el Patriarca Ribera (Sevilla, 27 de desembre de 1532 - València, 6 de gener de 1611) fou virrei de València (1602 - 1604) i arquebisbe de València (1569 - 1611).
Nou!!: Valencians і Joan de Ribera · Veure més »
Joan Francesc Mira i Casterà
és un escriptor, hel·lenista, antropòleg i sociòleg valencià.
Nou!!: Valencians і Joan Francesc Mira i Casterà · Veure més »
Joan Fuster i Ortells
Joan Fuster i Ortells (Sueca, 23 de novembre de 1922 - Sueca, 21 de juny de 1992) fou un escriptor valencià en llengua catalana.
Nou!!: Valencians і Joan Fuster i Ortells · Veure més »
Joan Lluís Vives i March
Joan Lluís Vives i March (València, 6 de març de 1492 – Bruges, 6 de maig de 1540), també conegut com a Lluís Vives o bé Ioannes Lodovicus Vives (en llatí), fou un dels màxims representants de l'humanisme europeu, destacant en diversos àmbits del pensament i de la cultura.
Nou!!: Valencians і Joan Lluís Vives i March · Veure més »
Joan Roís de Corella
Joan Roís de Corella i de Cabrera (Gandia o València, 28 de setembre de 1435 - València, 6 d'octubre de 1497), senyor de l'alqueria de Beneito i senyor de Miraflor (La Marina Alta), fou un religiós conegut per la seva obra literària.
Nou!!: Valencians і Joan Roís de Corella · Veure més »
Joanot Martorell
Titella de Joanot Martorell produït per a una versió televisiva del ''Tirant lo Blanc''. Joanot Martorell (originalment Johanot Martorell) (Gandia, aprox. 1410 - 1465) fou un escriptor medieval valencià, conegut per haver escrit el Tirant lo Blanc, la seua obra més coneguda i considerada la primera novel·la moderna d'Europa.
Nou!!: Valencians і Joanot Martorell · Veure més »
Joaquim Sorolla i Bastida
Joaquim Sorolla i Bastida (València, 27 de febrer de 1863 - Cercedilla, 10 d'agost de 1923) fou un pintorNavarro (1999), p. 166 i artista gràfic valencià.
Nou!!: Valencians і Joaquim Sorolla i Bastida · Veure més »
José Vicente Riera Calatayud
José Vicente Riera Calatayud (Murla, 1867 - Elx, 1954), el Nel de Murla, és considerat com el primer geni de la pilota valenciana.
Nou!!: Valencians і José Vicente Riera Calatayud · Veure més »
Josep Benlliure i Gil
''L'oncle Andreu de Rocafort'', Josep Benlliure, Museu de Belles Arts de València. Josep Benlliure i Gil (Poble Nou de la Mar, 30 de setembre de 1855 - València, 5 d'abril de 1937) va ser un pintor valencià que va nàixer al nucli de població del Canyamelar en el si d'una família d'àmplia tradició artística (el seu germà va ser l'escultor Marià Benlliure i ell més tard va ser un dels mestres del seu altre germà, Joan Antoni Benlliure).
Nou!!: Valencians і Josep Benlliure i Gil · Veure més »
Josep Bernat i Baldoví
Retrat de Bernat i Baldoví i del seu col·laborador dins les pàgines del diari "La Donsayna". Josep Bernat i Baldoví (Sueca, 19 de març del 1809 - 31 de desembre del 1864) va ser un escriptor i poeta valencià, cèlebre fonamentalment pels seus sainets.
Nou!!: Valencians і Josep Bernat i Baldoví · Veure més »
Josep Claramunt Torres
Josep Claramunt Torres, més conegut com a Pep Claramunt (Puçol, 16 de juliol de 1946), és un exfutbolista valencià.
Nou!!: Valencians і Josep Claramunt Torres · Veure més »
Josep Climent i Avinent
Josep Climent i Avinent (Castelló de la Plana, 11 de març de 1706 - 25 de novembre de 1781) fou un religiós valencià, canonge de la seu, catedràtic de filosofia de la Universitat de València i claustral, i bisbe de Barcelona.
Nou!!: Valencians і Josep Climent i Avinent · Veure més »
Josep de Ribera
Josep de Ribera (Xàtiva, 12 de gener de 1591 - Nàpols, 2 de setembre de 1652), dit lo Spagnoletto («el petit espanyol») a causa de la seua petita talla i per la seua signatura: «Jusepe de Ribera, espanyol», va ser un pintor i gravador valencià del barroc, conegut també com a Jusepe de Ribera o, més rarament, Giuseppe de Ribera. És un dels representants del tenebrisme.
Nou!!: Valencians і Josep de Ribera · Veure més »
Juan Carlos Ferrero Donat
Juan Carlos Ferrero Donat és un ex jugador de tennis valencià nascut el 12 de febrer de 1980 a Ontinyent.
Nou!!: Valencians і Juan Carlos Ferrero Donat · Veure més »
Julio Palau Lozano
Julio Palau Lozano (Alginet, 1925 - 7 de novembre de 2015) va ser un destacat pilotaire valencià d'Escala i corda conegut com a Juliet d'Alginet.
Nou!!: Valencians і Julio Palau Lozano · Veure més »
La Gossa Sorda
La Gossa Sorda va ser un grup musical de Pego (Marina Alta, País Valencià).
Nou!!: Valencians і La Gossa Sorda · Veure més »
La Vall d'Uixó
La Vall d'Uixó, també coneguda com la Vall, és un municipi del País Valencià localitzat a la comarca de la Plana Baixa, ubicada als estreps de la Serra d'Espadà.
Nou!!: Valencians і La Vall d'Uixó · Veure més »
La Vila Joiosa
La Vila Joiosa, anomenada normalment la Vila, és un municipi del País Valencià situat en la costa de la Marina Baixa, 32 quilòmetres al nord-est de la ciutat d'Alacant.
Nou!!: Valencians і La Vila Joiosa · Veure més »
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Nou!!: Valencians і Mallorca · Veure més »
Manuel Sanchis i Guarner
Màquina d'escriure, ulleres i ploma estilogràfica de Sanchis Guarner. El llibre és el mecanoscrit original del seu llibre ''La ciutat de València. Síntesi d'història i geografia urbana'' Sanchis Guarner (a la dreta) en la presentació del llibre ''Poemes Home-Terra'' d'en Josep Lozano i Lerma, a Alginet (6 de juny de 1971) fou un filòleg, historiador i escriptor valencià en llengua catalana.
Nou!!: Valencians і Manuel Sanchis i Guarner · Veure més »
Mare de Déu dels Desemparats
Imatge de la Mare de Déu dels Desemparats durant l'ofrena durant les Falles a la ciutat de València (2008). La Mare de Déu dels Desemparats és la patrona de la ciutat de València.
Nou!!: Valencians і Mare de Déu dels Desemparats · Veure més »
Marià Benlliure i Gil
Marià Benlliure i Gil (València, 8 de setembre de 1862 - Madrid, 9 de novembre de 1947) fou un escultor valencià.
Nou!!: Valencians і Marià Benlliure i Gil · Veure més »
Mascletada
Una mascletada (col·loquialment al País Valencià, mascletà) és una composició molt sorollosa i rítmica de masclets, a terra (penjats de cordells) o enlairats mitjançant canons, que es dispara amb motius festius, en places i carrers, generalment durant el dia.
Nou!!: Valencians і Mascletada · Veure més »
Matilde Salvador i Segarra
Matilde Salvador i Segarra (Castelló de la Plana, 23 de març de 1918 - València, 5 d'octubre de 2007) fou una compositora i pintora valenciana.
Nou!!: Valencians і Matilde Salvador i Segarra · Veure més »
Maulets (1705)
Felip V penjat cap avall al Museu de l'Almudí, a Xàtiva Placa a Xàtiva dedicada als maulets per la seua defensa de la ciutat el 1707 l'Eixample Els maulets van ser un grup partisà de valencians que donava suport a l'arxiduc Carles d'Àustria en la Guerra de Successió, i enemics dels botiflers, partidaris de Felip V de Borbó.
Nou!!: Valencians і Maulets (1705) · Veure més »
Mèxic
Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.
Nou!!: Valencians і Mèxic · Veure més »
Mónica Oltra Jarque
és una política valenciana.
Nou!!: Valencians і Mónica Oltra Jarque · Veure més »
Menorquins
Els menorquins són un grup humà que viu predominantment a l'illa de Menorca.
Nou!!: Valencians і Menorquins · Veure més »
Miguel Hernández Gilabert
fou un poeta i dramaturg valencià, un dels més representatius de la poesia en castellà del primer terç del.
Nou!!: Valencians і Miguel Hernández Gilabert · Veure més »
Miquel Adlert i Noguerol
Miquel Adlert i Noguerol (Paterna, l'Horta, 1911 - Ciutat de València, 12 d'octubre de 1988) fou un escriptor i editor valencià.
Nou!!: Valencians і Miquel Adlert i Noguerol · Veure més »
Mislata
Mislata és un municipi i vila del País Valencià situat a l'Àrea Metropolitana de València, a la comarca de l'Horta Sud.
Nou!!: Valencians і Mislata · Veure més »
Mistela
La mistela és un vi de licor tradicional.
Nou!!: Valencians і Mistela · Veure més »
Misteri d'Elx
El Misteri d'Elx (també anomenat localment la Festa d'Elx) és una obra teatral que representa la Mort, Assumpció i Coronació de la Mare de Déu i que se celebra a Elx des de finals de l'edat mitjana.
Nou!!: Valencians і Misteri d'Elx · Veure més »
Mona de Pasqua
Mona de Pasqua tradicional La mona de Pasqua és un dolç esponjós que sol menjar-se acompanyat de xocolata, ou dur i llonganissa seca.
Nou!!: Valencians і Mona de Pasqua · Veure més »
Moros i Cristians
Esquadra cristiana en les festes de Callosa d'en Sarrià. Els Moros i Cristians són una rememoració festiva de les batalles i lluites entre musulmans i cristians durant la reconquesta, així com les tres revoltes mudèjars que tingueren lloc en els anys posteriors, com la famosa liderada per Al-Àzraq (vegeu edat mitjana al País Valencià) i, en el cas de Mallorca, dels pirates sarraïns a l'Edat Moderna.
Nou!!: Valencians і Moros i Cristians · Veure més »
Nacionalitat històrica
comunitats autònomes d'avui en dia no els hi està oficialment permés crear lligams que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Nacionalitat històrica, realitat nacional, caràcter nacional o, simplement, nacionalitat són termes que s'han vingut emprant des de la reinstauració democràtica a Espanya per a referir-se a aquelles comunitats autònomes que tenen un sentiment nacional, plasmat en nivells competencials diferenciats.
Nou!!: Valencians і Nacionalitat històrica · Veure més »
Nino Bravo
Nino Bravo cantant a unes festes de poble Luis Manuel Ferri Llopis, conegut artísticament com a Nino Bravo (Aielo de Malferit, la Vall d'Albaida, 3 d'agost de 1944 - Villarrubio, Tarancón, Conca, 16 d'abril de 1973), va ser un cantant melòdic valencià.
Nou!!: Valencians і Nino Bravo · Veure més »
Nosaltres, els valencians
Nosaltres, els valencians és un influent assaig de l'intel·lectual valencià Joan Fuster i el primer dels seus treballs com a historiador.
Nou!!: Valencians і Nosaltres, els valencians · Veure més »
Obrint Pas
Obrint Pas va ser un grup de música procedent de la ciutat de València.
Nou!!: Valencians і Obrint Pas · Veure més »
Oceania
Oceania és la part del món formada pel continent australià –situat entre els oceans Índic, Antàrtic i Pacífic– i per la multitud d'illes que hi ha escampades en aquest darrer oceà (excepte les més properes a l'Àsia, que es consideren asiàtiques).
Nou!!: Valencians і Oceania · Veure més »
Ontinyent
Ontinyent és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Vall d'Albaida.
Nou!!: Valencians і Ontinyent · Veure més »
Oriola
Oriola (oficialment i en castellà Orihuela) és un municipi situat al sud del País Valencià, capital de la comarca del Baix Segura i que limita amb la Regió de Múrcia.
Nou!!: Valencians і Oriola · Veure més »
Orxata
Lorxata és el nom que s'empra per a diferents tipus de begudes vegetals.
Nou!!: Valencians і Orxata · Veure més »
Ovidi Montllor i Mengual
fou un actor i cantautor alcoià pertanyent al moviment de la Nova Cançó, amb una extensa trajectòria professional de més de deu àlbums editats en vida i una cinquantena de pel·lícules, 30 muntatges teatrals i diversos programes televisius.
Nou!!: Valencians і Ovidi Montllor i Mengual · Veure més »
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Nou!!: Valencians і País Valencià · Veure més »
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Nou!!: Valencians і Països Catalans · Veure més »
Paco Cabanes Pastor
Sarasol i Fredi Juliet, Rovellet i '''Genovés''' Francesc Cabanes Pastor, El Genovés (El Genovés, 20 de desembre de 1954 - 31 de juliol de 2021) fou un pilotari valencià: en actiu professionalment des de 1972 fins a 1996, actualment és considerat una de les cinc figures del en l'escala i corda i, com a tal, apareix retratat en la galeria d'honor del Trinquet de Pelayo juntament amb Nel de Murla, Quart, Juliet i Rovellet.
Nou!!: Valencians і Paco Cabanes Pastor · Veure més »
Paco Muñoz
és un cantant i escriptor valencià: de vocació tardana, com Labordeta, va començar a cantar esperonat per Ovidi Montllor i és molt popular per la seua especial dedicació a la cançó infantil, per a la qual cosa fou decisiva l'opinió de Joan Fuster.
Nou!!: Valencians і Paco Muñoz · Veure més »
Paella d'arròs
La paella és un guisat d'arròs, carn i verdures preparat en una paella sobre un foc, siga paeller o fogó.
Nou!!: Valencians і Paella d'arròs · Veure més »
Pancatalanisme
Illes. El pancatalanisme és una doctrina que propugna la unió política dels Països Catalans.
Nou!!: Valencians і Pancatalanisme · Veure més »
Paterna
Paterna és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.
Nou!!: Valencians і Paterna · Veure més »
Pau Alabajos i Ferrer
és un cantautor valencià que porta en actiu des de 2003, amb set treballs discogràfics en el mercat.
Nou!!: Valencians і Pau Alabajos i Ferrer · Veure més »
Penó de la Conquesta
L'anomenat Penó de la Conquesta és el senyal hissat pels andalusins valencians per indicar la seua rendició a Jaume I durant la conquesta feudal de la ciutat de València.
Nou!!: Valencians і Penó de la Conquesta · Veure més »
Pericana
L'amanida pericana o senzillament pericana és un plat típic de les muntanyes d'Alcoi i la seua rodalia.
Nou!!: Valencians і Pericana · Veure més »
Petrer
Petrer és un municipi del sud del País Valencià situat a la comarca del Vinalopó Mitjà.
Nou!!: Valencians і Petrer · Veure més »
Picada
La picada és una de les salses i tècniques culinàries essencials de la cuina catalana.
Nou!!: Valencians і Picada · Veure més »
Pied-noir
Els pieds-noirs (en francès) o peus negresMENAGES MENAGES, Àngela-Rosa, i MONJO MASCARÓ, Joan-Lluís, 2007, Els Valencians d'Algèria 1830-1962, Edicions del Bullent, Picanya (País Valencià) eren els colons europeus a Algèria.
Nou!!: Valencians і Pied-noir · Veure més »
Pilota valenciana
Sella (Marina Baixa) La pilota valenciana és l'esport de pilota autòcton del País Valencià.
Nou!!: Valencians і Pilota valenciana · Veure més »
Poeta
Un poeta o una poetessa és una persona que escriu poesia, modernament solen ser obres relativament curts, sovint en versos o amb rima.
Nou!!: Valencians і Poeta · Veure més »
Polèmica
Polèmica és la pràctica dels contendents religiosos, filosòfics, o polítics.
Nou!!: Valencians і Polèmica · Veure més »
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes és un reconeixement a la trajectòria intel·lectual atorgat per Òmnium Cultural des de l'any 1969.
Nou!!: Valencians і Premi d'Honor de les Lletres Catalanes · Veure més »
President de la Generalitat Valenciana
El president de la Generalitat Valenciana ostenta la més alta representació del País Valencià, i al seu torn és el cap del Consell de la Generalitat Valenciana, triat per mitjà de sufragi indirecte per les Corts Valencianes i, com a tal, representant ordinari de l'Estat al País Valencià.
Nou!!: Valencians і President de la Generalitat Valenciana · Veure més »
Raimon
Raimon i Jordi Savall en el lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a aquest últim Ramon Pelegero i Sanchis, més conegut pel nom artístic de Raimon, (Xàtiva, 2 de desembre de 1940) és un cantautor valencià, un dels membres més representatius de la història contemporània de la cançó en català i amb major reconeixement internacional de tot el domini lingüístic català.
Nou!!: Valencians і Raimon · Veure més »
Ramon Muntaner
Ramon Muntaner (Peralada, Alt Empordà, 1265 – Vila d'Eivissa, 1336) fou un militar, administrador, polític i cronista català, ciutadà de València i ciutadà de Mallorca.
Nou!!: Valencians і Ramon Muntaner · Veure més »
Regió de Múrcia
La Regió de Múrcia (oficialment i en castellà, Región de Murcia), és una comunitat autònoma de caràcter uniprovincial de l'Estat espanyol que correspon a la major part del tradicional territori del Regne de Múrcia (amb les divisions provincials del, però, se'n van traure territoris), format arran de la conquesta cristiana i la colonització del regne —a càrrec de catalans, castellans, i aragonesos fonamentalment— i part històrica de les corones d'Aragó, i de la de Castella (des del fins a l'aparició de l'Estat Espanyol).
Nou!!: Valencians і Regió de Múrcia · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: Valencians і Regne de València · Veure més »
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Nou!!: Valencians і Regne Unit · Veure més »
Revolta de les Germanies
La revolta de les Germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València i del Regne de Mallorca (tret d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tenir com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià.
Nou!!: Valencians і Revolta de les Germanies · Veure més »
Riberer
Monument al Riberer de Benissa Els riberers o blavets era el nom amb què es coneixien els llauradors de la Marina que cada any viatjaven dues vegades fins a les terres arrosseres del País Valencià (sobretot la Ribera del Xúquer) per a la plantació i recol·lecció de l'arròs.
Nou!!: Valencians і Riberer · Veure més »
Ricard Pérez Casado
Ricard Pérez Casado (València, 27 d'octubre de 1945) és un economista i polític valencià.
Nou!!: Valencians і Ricard Pérez Casado · Veure més »
Ricardo Penella Arias
Ricardo Luis Penella Arias (Barri del Pilar, Ciutat de València, 25 de febrer de 1957) és un exfutbolista valencià.
Nou!!: Valencians і Ricardo Penella Arias · Veure més »
Rita Barberà Nolla
Rita Barberà Nolla (València, 16 de juliol de 1948 – Madrid, 23 de novembre de 2016) fou una política valenciana, alcaldessa de València entre 1991 i 2015, i diputada a les Corts Valencianes pel Partit Popular de la Comunitat Valenciana entre 1983 i 2015.
Nou!!: Valencians і Rita Barberà Nolla · Veure més »
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat per la mar Negra. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, on va entrar juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.
Nou!!: Valencians і Romania · Veure més »
Sagunt
Sagunt (oficialment Sagunt/Sagunto; de l'edat mitjana al anomenada Morvedre) és una ciutat i un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.
Nou!!: Valencians і Sagunt · Veure més »
Samfaina
Mullador, pebrereta o xamfaina acabada de cuinar Samfaina La samfaina o pebrereta és un menjar fet amb una barreja de trossos de verdures amb tomàquet, que poden ser, depenent de la zona, pebrot, ceba i albergínia, i després ensaonat amb julivert i pebre.
Nou!!: Valencians і Samfaina · Veure més »
Sant Vicent del Raspeig
Sant Vicent del Raspeig és una vila i municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alacantí, dins de l'Àrea metropolitana d'Alacant-Elx.
Nou!!: Valencians і Sant Vicent del Raspeig · Veure més »
Sant Vicent Ferrer
Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.
Nou!!: Valencians і Sant Vicent Ferrer · Veure més »
Santa Faç
Santo Rostro de la Catedral de Jaén. Sant Rostre de Manoppello. Santa Faç, Sant Rostre o Volto Santo són denominacions que diferents tradicions piadoses donen a diverses relíquies cristianes identificades amb el drap de la Verònica.
Nou!!: Valencians і Santa Faç · Veure més »
Sefardites
Sefarad en hebreu modern es fa servir per a referir-se a Espanya, i sefardites (en hebreu: יהודים ספרדים) (transliterat: Yehudim Sefaradim) és el terme genèric per denominar els descendents dels jueus que van viure en la península Ibèrica fins a 1492, any en què foren expulsats.
Nou!!: Valencians і Sefardites · Veure més »
Segle d'or valencià
El segle d'or valencià o segle d'or de les lletres valencianes correspon a un període històric que abasta quasi tot el i que aporta les millors obres literàries en llengua valenciana de l'època.
Nou!!: Valencians і Segle d'or valencià · Veure més »
Segle XX
El segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.
Nou!!: Valencians і Segle XX · Veure més »
Segle XXI
Formalment, el comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 2001 fins al 31 de desembre de 2100, tots dos inclosos.
Nou!!: Valencians і Segle XXI · Veure més »
Segura (riu)
El Segura és un riu de la península Ibèrica que neix en el paratge de Fuente Segura, a cinc quilòmetres de Pontón Bajo al municipi de Santiago-Pontones (Jaén, Andalusia).
Nou!!: Valencians і Segura (riu) · Veure més »
Senyera del País Valencià
La senyera del País Valencià és actualment la tradicional senyera de la ciutat de València, la Reial Senyera, com assenyala l'article 4 de l'Estatut valencià.
Nou!!: Valencians і Senyera del País Valencià · Veure més »
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: Valencians і Senyera reial · Veure més »
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Nou!!: Valencians і Suïssa · Veure més »
Suquet de peix
Suquet de peix amb llagostí El suquet de peix, ocasionalment cruet de peix, és un plat fet habitualment en cassola amb trossos de diferents peixos i patata, típic de tota la zona costanera i illenca dels Països Catalans.
Nou!!: Valencians і Suquet de peix · Veure més »
Túria
El Túria és un riu mediterrani de 241 km que naix a la província de Terol, passa per les localitats aragoneses d'Albarrasí i Terol, volta cap al sud-est fins a Ademús i Santa Creu de Moia, volta cap al sud-oest passant per Xulella i Riba-roja de Túria i desemboca a la ciutat de València.
Nou!!: Valencians і Túria · Veure més »
Teodor Llorente Olivares
Teodor Llorente Olivares (València, 7 de gener de 1836 - València, 2 de juliol de 1911) fou un poeta valencià, escriptor en llengua catalana i castellana.
Nou!!: Valencians і Teodor Llorente Olivares · Veure més »
Toni Cucarella
Lluís Antoni Navarro Cucarella, conegut pel nom de ploma Toni Cucarella (Xàtiva, la Costera, 1959), és un escriptor, articulista i polític valencià.
Nou!!: Valencians і Toni Cucarella · Veure més »
Torrent (Horta Sud)
Torrent és un municipi del País Valencià, situat a l'Àrea Metropolitana de València, a l'Horta Sud i capital de la mateixa; a més a més, és capital administrativa de la Mancomunitat Intermunicipal de l'Horta Sud.
Nou!!: Valencians і Torrent (Horta Sud) · Veure més »
Torrevella
Torrevella (en castellà i oficialment Torrevieja) és un municipi del País Valencià situat a la zona costanera del Baix Segura (província d'Alacant), a l'extrem sud del País Valencià.
Nou!!: Valencians і Torrevella · Veure més »
Transició democràtica espanyola
La Transició democràtica espanyola, Transició espanyola o, simplement, Transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a l'Estat espanyol, ras i curt, una nova estructura jurídica que havia de generar nous marcs de legitimitat i consens.
Nou!!: Valencians і Transició democràtica espanyola · Veure més »
Trinquet de Pelayo
El Trinquet de Pelayo de València, conegut com La catedral de l'escala i corda, és un dels trinquets amb més renom i un dels recintes esportius més destacats del País Valencià, no debades s'hi solen disputar les finals de competicions importants com el Circuit Bancaixa.
Nou!!: Valencians і Trinquet de Pelayo · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Valencians і València · Veure més »
Valencià
El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.
Nou!!: Valencians і Valencià · Veure més »
Vicent Andrés Estellés
va ser un periodista, escriptor i un dels més importants poetes valencians del i dels més reconeguts en valencià.
Nou!!: Valencians і Vicent Andrés Estellés · Veure més »
Vicent Baydal i Sala
és un historiador valencià, i un dels cronistes de la Ciutat de València.
Nou!!: Valencians і Vicent Baydal i Sala · Veure més »
Vicent Blasco Ibáñez
Vicent Blasco Ibáñez (València, 29 de gener del 1867- Menton, 28 de gener del 1928) va ser un polític, periodista i escriptor en llengua castellana valencià.
Nou!!: Valencians і Vicent Blasco Ibáñez · Veure més »
Vicent Macip
''Baptisme de Crist en el riu Jordà'' per Joan el Baptista (Seu de València) Vicent Macip (Albaida, ca. 1475 - València, 1551) va ser un pintor valencià d'estil quattrocentista, pare del també pintor renaixentista Joan Vicent Macip, més conegut com a Joan de Joanes.
Nou!!: Valencians і Vicent Macip · Veure més »
Vicent Martín i Soler
Vicent Martín i Soler (València, 2 de maig de 1754 - Sant Petersburg, 30 de gener de 1806) va ser un compositor valencià, famós per les seves més de trenta òperes estrenades a Nàpols, Viena i Sant Petersburg, i una vintena de ballets.
Nou!!: Valencians і Vicent Martín i Soler · Veure més »
Vicent Peris
Vicent Peris (Sogorb, 1478- València, 1522) va ser un militar valencià, capità general de l'exèrcit agermanat durant de la revolta de les Germanies del Regne de València.
Nou!!: Valencians і Vicent Peris · Veure més »
Vicent Rojo Lluch
Vicent Rojo Lluch (Font de la Figuera, La Costera, 8 d'octubre de 1894 - Madrid, 14 d'octubre de 1966) fou un militar valencià, destacat per la seva participació al capdavant de les forces republicanes durant la Guerra Civil espanyola.
Nou!!: Valencians і Vicent Rojo Lluch · Veure més »
Vicent Wenceslau Querol i Campos
Vicent Wenceslau Querol i Campos (València, 28 de setembre de 1837 - Bétera, 24 d'octubre de 1889) va ser un poeta valencià del.
Nou!!: Valencians і Vicent Wenceslau Querol i Campos · Veure més »
Vila-real
Vila-real és un municipi del País Valencià de la Plana Baixa.
Nou!!: Valencians і Vila-real · Veure més »
Villena
Villena és un municipi del sud-oest del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Vinalopó.
Nou!!: Valencians і Villena · Veure més »
Vinalopó
El Vinalopó és un riu de la península Ibèrica que travessa de nord a sud el sud del País Valencià.
Nou!!: Valencians і Vinalopó · Veure més »
Vinalopó Mitjà
El Vinalopó Mitjà és una comarca del sud del País Valencià, amb capital a Elda.
Nou!!: Valencians і Vinalopó Mitjà · Veure més »
Xàtiva
Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.
Nou!!: Valencians і Xàtiva · Veure més »
Xúquer
El Xúquer (en castellà, Júcar; en aragonès, Xúcar) és un riu de la conca mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Valencians і Xúquer · Veure més »
1238
1238 (MCCXXXVIII) fon un any normal del calendari julià començat en divendres; correspon a l'any 600 del calendari birmà.
Nou!!: Valencians і 1238 · Veure més »
1325
Països Catalans.
Nou!!: Valencians і 1325 · Veure més »
1330
El 1330 fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Valencians і 1330 · Veure més »
1456
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Valencians і 1456 · Veure més »
1766
;Països Catalans.
Nou!!: Valencians і 1766 · Veure més »
1995
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Nou!!: Valencians і 1995 · Veure més »
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Valencians і 2005 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Poble Valencià, Poble valencià, Valenciana, Valencianes.
